PANDEMIAULES (pàg

Pandemiaules

© Carla Belda

Si els ulls són l’espill de l’ànima, hui més que mai són el reflex de la pandèmia, pandemiaules plenes de tristesa i de mirades perdudes sobre mascaretes de colors.Enunsistemaeducatiuheretatdelarevolució industrial on prima l’aportació curricular abans que molts altres valors, ha arribat este virus amb corona i ceptreicomqualsevolreifeudalhaimposatlesseues normes,algunesabsurdes,peròquetotpandemitaha decomplir.

No dic que siga fàcil gestionar esta nova situació, però si dic que vivim un miratge educacional, pareix que està, però no és més que una il·lusió que, si la veus de prop, s’esvaïx davant dels teus ulls, un joc de titelles on els que mouen els fils poc o res han xafat les aules però saben més que tots els docents a qui no han tingut en compte. Sent tristesa, molta tristesa, però no per mi, m’entristix veure com eixesmiradesemcridenl’injust que és tot açò i és inevitable comparar una de les millors etapesdelameuavidaambelqueelshatocatviurea ellsisaberque,samajestatlabestiola,havingutper aquedar-se.

Arrere queda el treball col·lectiu, les visites al laboratori, les excursions i activitats, arrere queda traure’ls a la pissarra, jugar amb ells en el pati, adéu factorhumà,holanovestecnologies,elvirushacanviat les regles del joc, però encara depén de nosaltres guanyar la partida, no oblidem que hi ha coses que són més importants que la física o les matemàtiques, iésenl’institutons’aprenen,hàbits,treballenequip, camaraderia, perdre la por de parlar en públic, compartir entrepà, coses que els titellaires no tenen encomptequanensregalenespectaclesquebusquen l’aplaudimentfàcildelamultitudinoestanveientcom s’estan enredant els fils de l’educació fins que nuc a nuc la situació serà insostenible i l’única solució serà tallardesoca-rel. Tots els titulars són per al nou virus, però l’educació jaestavainfectadamoltabansd’escoltarperprimera vegada la parauleta, quelcom ja feia pudor en les aules i més ara que tot val, l’orde és clara, abans la salut que l’educació, i encara sort, perquè ja no som docents, som epidemiólogos amb protocols que canvien cada setmana, som policies de pati i dispensadors de gel, perdem classe a l’entrar, perdemclasseal’eixir,vivimunes contínues rebaixes educatives per a superar esta costa del COVID i em muir de ganes per veure com esmenarem el dèficit que estem creant. La meua enhorabona als sanitaris ialaseualabor,perònooblidemqueelfuturestàen lesaules,huimésquemaihemderemartotsjuntsen unamateixadirecció,buscantlaunió,buscantlaforça, hem perdut fa temps l’equilibri amb la naturalesa i no eduquem en conseqüència, aprofitem este virus per a anar més lentament i tornar a l’equilibri.

XaviCastelló,lapensailadiu