Infantil by Falla Padre Méndez

A.C. A.C. Falla Falla

Pare PareMĂŠndez MĂŠndez Par torrent torrent falles falles 2018 2018

torr

Falla Pare Méndez Torrent · Falles 2018

SUMARI Salutació president infantil Salutació fallera major infantil Espai fotografic dels nostres representants Entrevista als nostres representants infantil Cens infantil Nouvinguts Explicació falla infantil Espai cultural infantil Passatemps infantils Comiat fallera major infantil 2017 Recordant 2017

2 4 6 12 14 16 18 26 64 70 72

..................................................................

Salutació del president infantil .................................................................. Estimats fallerets i falleretes, i amics de la nostra festa, Enguany puc dirigir-me a tots vosaltres com a President Infantil d’aquesta falla. Dos anys que porte ací m’ha donat que les falles són màgia i il·lusió tot el que l’envolta. Eixa màgia que desprén la gent quan treballa de forma incondicional i sense parar en tot l’any perquè siguen unes falles magnífiques, des d’ací vull donar les gràcies perquè vosaltres feu possible que la festa siga tan gran i important per a tots els valencians, i sobre tot perquè m’esteu fent gaudir molt de cada acte, GRÀCIES. Així mateix volia donar les gràcies per confiar en mi, per deixar-me enguany representar a la comissió infantil, i encara que no entenc molt de falles perquè és un món nou, sempre enllà on vaig i em pregunten, dic amb molt orgull “SOY DE PADRE MÉNDEZ”. Sort que no estic a soles en aquest món desconegut, sinó que tinc l’estima de cada faller, fallera, falleret i fallereta d’aquesta comissió, a més m’acompanyen els meus amics de somnis, Ana, Esther, els dos presis, l’infantil i el major, José Luis i José, junts sempre m’han fet gaudir de cada acte, “quedada”, foto, presentació, encontre..., m’han deixat ser jo, però m’han explicat que encara queda el millor, gaudir de LES FALLES. Per això, vull convidar-vos a tots i totes a que passeu pel nostre casal “El Cresol”, així gaudirem junts de la nostra festa, sobretot a tots els xiquets i xiquetes d’aquesta comissió que baixen a la falla per a passar-ho molt bé, en cada passacarrers, festa, ball, berenar, sopar, despertà... i cada cosa que els majors tenen preparat per a nosaltres per a gaudir “a tope” de cada moment, VOS ESPERE A TOTS I TOTES! Un beset molt gran, el vostre President Infantil, Antonio Salazar Romero.

ANTONIO SALAZAR I ROMERO 3

..................................................................

Salutació de la fallera major infantil .................................................................. Estimats veïns i fallers: Aquest any, tinc el gran privilegi de poder dirigir-me a tots vosaltres com a fallera major infantil de la falla Pare Méndez. No puc sentir-me més orgullosa de poder representar-vos, tinc el comprimís , la il·lusió i les ganes per fer que les falles del 2018 siguen meravelloses junt amb tots vosaltres. A la meua comissió vull donar-vos les gràcies per confiar en mi, faré tot el que estiga en les meues mans per deixar-vos al lloc on és mereixeu, en el mes en Dalt, aprofite per a convidar-vos a gaudir de totes les activitats que organitza la nostra falla, és molt divertit i les fan per a nosaltres, de segur que ho passàreu bé. A la junta directiva, agrair-vos de tot cor el gran treball que feu perquè tot isca bé, moltes gràcies per la vostra dedicació. Al meu company i president infantil Antonio, a la meua gran fallera major Ester, i als meus presidents majors dir-los que sé com ho estem passant ja, així que sé que el que queda d’any i la setmana fallera serà com tota FMI poguera somiar, seran unes festes màgiques, amb vosaltres al costat la festa de les falles encara s’engrandís més per a mi. Als comerços que col·laboren amb la nostra falla moltes gràcies perquè fan que tinguem uns llibrets tan bonics com aquest, la vostra ajuda també és essencial al món de les falles. Bé, ara si, dir-vos que per fi han arribat les desitjades falles i vos desitge almenys el que seran per a mi: les millors!! Rebeu una gran abraçada de la vostra FMI, Ana.

ANA MARTÍNEZ I NAVARRO

................................................................................................................

ENTREVISTA: ANTONIO SALAZAR I MORENO ................................................................................................................ Nom: Antonio Salazar Romero Edat: 14 anys Des de quan eres faller? Fa 2 anys Com va sorgir la idea de ser president infantil? Perquè des que vaig entrar a la falla m’agradava els que apujaven per la passarel·la i saludaven, o apujar-me a la carrossa, em digueren que això era ser el màxim representat infantil de la comissió, i per això jo volia ser la màxima representació i representar a la falla Pare Méndez. Conta’ns alguna cosa de els teus companys de viatge . Esther és molt divertida, Ana és graciosa y juganera, José xicotet és molt bord amb mi però a la vegada és molt afectuós, finalment José major és molt afectuós, divertit, sempre està enginyant alguna maldat que altra, i broma que dir. Quin joc a l’aire lliure t’agrada més? Jugar al camp de l’alter. Què destacaries de el viscut enguany? Me’l passe en gran amb tots ells Com et descriuries en una paraula? Sóc molt ‘guai’.

................................................................................................................

ENTREVISTA: ANA MARTÍNEZ I NAVARRO ................................................................................................................ Nom: Ana Edat: 9 anys Des de quan eres faller/a?: Des que tenia 4 anys. Com va sorgir la idea de ser fallera major infantil? Sempre he desitjat ser fallera major i he estat insistint en casa fins que ho he aconseguit. Conta’ns alguna cosa dels teus companys de viatge. A veure, dels meus companys només tinc que bones paraules, són meravellosos i em cuiden molt, són molt divertits, els millors... Quin joc a l’aire lliure t’agrada més? El que més m’agrada fer a l’aire lliure és estar amb les meues amigues ballant i fent playbacks. Què destacaries del viscut enguany? Sense dubte la meua presentació, em vaig sentir una autèntica princesa, vaig gaudir molt i va ser un acte molt bonic. Com et descriuries en una paraula? Només en una? Doncs... Entusiasta, m’agrada gaudir de tot.

Cens infantil Torrent, falles 2018

Adrian Garcia Alzate VOCAL Adrian Garcia Vila VOCAL Ainoha Garcia Alzate CORT D’HONOR Alba De La Rosa Escribá CORT D’HONOR Aleix Lopez Ramon VOCAL Alejanadro Marchante Herrero VOCAL Alex Chinillach Fernandez VOCAL Alex Comes Ramirez VOCAL Alvaro Garcia Parrizas VOCAL Amparo Gonzalez Sahuquillo CORT D´HONOR Ana Company Sena CORT D´HONOR Ana Martinez Navarro FALLERA MAJOR INFANTIL 2018 Andrea Marchante Herrero CORT D´HONOR Antonio Salazar Romero PRESIDENT INFANTIL 2018 Carla Alos Tolosa CORT D´HONOR Carla Cruz Velasco CORT D’HONOR Carla Miquel Del Toro CORT D´HONOR Carlos Garrigos Cordero VOCAL Carlota Sanz Merchante CORT D´HONOR Cayetana Mª Caballero Villena FALLERA MAJOR INFANTIL 2017 Clara Miquel Silla CORT D´HONOR Claudia Sanjuan Carratala CORT D´HONOR Claudia Terron Comes CORT D´HONOR

Cristina Lopez Torrijos CORT D´HONOR Dani Arce Navarro VOCAL Dani Perez Merchante VOCAL Daniela Perpiña Saucedo CORT D´HONOR David Galan Noguera VOCAL Elena Company Sena CORT D´HONOR Estanislao Folgado Sahuquillo VOCAL Estela Abad Canoves CORT D´HONOR Ester Berlanga Royo CORT D’HONOR Eva Maria Asuncion Muñoz CORT D´HONOR Fco Javier Galan Noguera VOCAL German Ramos Cobo VOCAL Gimena Momparle Saez CORT D´HONOR Guillermo Garcia Parrizas VOCAL Guillermo Terrón Comes VOCAL Hugo Cabezuelo Bermúdez VOCAL Irene De Amo Merchante CORT D´HONOR Joel Pagues Lopez VOCAL Jorge Alos Silla VOCAL Juan Antonio Martinez Torrijos PRESIDENT INFANTIL 2017 Juan Gonzalez Sahuquillo VOCAL Lola Folgado Sahuquillo CORT D´HONOR Lucia Cervera CORT D’HONOR

Lucia Checa Martinez CORT D´HONOR Luis Villalba Más VOCAL Marc Pagues Lopez VOCAL Marcos Sanjuan Carratala VOCAL Mari Cruz Peris Villa CORT D´HONOR Maria Alos Silla CORT D´HONOR Maria De La Rosa Martinez CORT D´HONOR Maria Gomez Ibañez CORT D´HONOR Maria Ruiz Ortiz CORT D´HONOR Marta Muñoz Gonzalez CORT D’HONOR Martina Garcia Albert CORT D’HONOR Miquel Gonzalez Sahuquillo VOCAL Mireia Navarro Lopez CORT D´HONOR Mireia Medina Hidalgo CORT D´HONOR Mireia Galan Noguera CORT D´HONOR Miriam Andreu Blazquez CORT D´HONOR Monica Heredia Arboleda CORT D ‘HONOR Natalia Martinez Navarro CORT D´HONOR Natalia Mora Murcia CORT D´HONOR Nazareth Blanco Peña CORT D’HONOR Nerea Garcia Vila CORT D’HONOR Nerea Navarro Lopez CORT D´HONOR Nerea Pinar Moruno CORT D´HONOR Olivia Momparler Saez CORT D´HONOR

Pablo Checa Martinez VOCAL Pablo Miquel Silla VOCAL Pascual Gozalvo Barbera VOCAL Patricia Puchades Ventura CORT D´HONOR Pau Lopez Torrijos VOCAL Paula Jara Gallent CORT D´HONOR Paula Latorre Sisternas CORT D´HONOR Paula Martinez Navarro CORT D´HONOR Rocio Gil Marti CORT D´HONOR Roman Martinez Alonso VOCAL Ruben Perez Merchante VOCAL Sara Garijo CORT D’HONOR Sergi Gomez Ibañez VOCAL Sheila Madriz Andrade CORT D´HONOR Stefania Anna Banciu Urdea CORT D´HONOR Thais Pérez Santamaria CORT D’HONOR Toni Nebot Aranda VOCAL Valeria Quintana Redón CORT D’HONOR Vega Miquel Del Toro CORT D´HONOR Vega Tolosa Cornejo CORT D´HONOR Vera Perpiña Saucedo CORT D´HONOR Vicente Gozalvo Barbera VOCAL Victor Andreu Varea VOCAL

..................................................................

Els nouvinguts ..................................................................

Alba de la Rosa Escribà

Dani Arce Navarro

Hugo Cabezuelo Bermúdez

Jorge Alos Silla

Luis Villalba Más

Marta Muñoz González

Mónica heredia Arboleda

Nazaret Blanco Peña

Pau López Torrijos

Sara Garijo Manchón

..................................................................

Falla infantil 2018

..................................................................

Lema: La meua superfesta

.................................................................. Artista: Juanjo Salom ..................................................................

La falla, amb el seu llenguatge, ens diu que, a cada instant, als herois dels majors els xiquets van imitant. Spiderman , Superman Són els herois dels xiquets. Catwoman i Superwoman, de les xiques són, també. També al Capità Amèrica volen imitar-lo tots mentre el menut, de Batman, intenta controlar al gos. De la festa és l’amfitrió, el que li diuen Bernat i com ha complit vuit anys s’ha vestit de Spiderman.

De la gàbia s’ha escapat El lloret xicotet. Catwoman agafa al gat, que no és menje al pardalet. Wolwerine, que es creu un llop, les bufes va mossegant i, encara que no té dents, totes les va rebentant. El Capità Amèrica vol trobar on està la tortada. Per buscar on s’amaga, està muntant una revolada. Superwoman vol espantar el bon Capità Amèrica, i amb el sòl s’ha esvarat i s’ha pegat un gran bac. Batman, com pot volar vol controlar al gos però, és gran i perillós, i difícil d’agafar. La super festa al remat, serà com sol ocórrer, una festa de xiquets on es puguen divertir.

..................................................................

Espai literari infantil

..................................................................

Jocs al carrer

..................................................................

El joc és el primer estadi evolutiu de la persona. Aquesta juga, en un principi, sense massa pretensions, sols per passar-ho bé, per gaudir del temps, de les persones i per gratificació pròpia, sense gens d’interès per la part agonística. La majoria de vegades el caràcter tradicional del joc li ve donat per ser fill d’una activitat laboral o, d’altres, per ser la mateixa activitat viscuda de forma competitiva. En tots els casos, per a poder jugar, sols feia falta un pacte: posar-se d’acord amb unes xicotetes regles, ja que els instruments i el terreny de joc no estaven delimitats; i acordar, de vegades, com es farien les travesses, molt importants per a la supervivència d’alguns d’aquests jocs (pilota, canut, birles, bola...) En general, la forma de jugar és espontània i natural, per això el poble assumeix els jocs com a propis, sense cap problema, encara que no sàpiga massa bé d’on han arribat o en quin moment començaren a practicar-se al seu poble. Però també val a dir que abans els pobles tenien una altra realitat, una altra configuració que no és l’actual.

Estaven voltats de sèquies, de camins de terra i pedres; tenien certs arbres emblemàtics i horts lliures; les obres de construcció i rehabilitació d’habitatges tenien un altre aire, més artesà, la calor i el fred tenien altres temperatures, diuen que plovia quan tocava; les tradicions ludico-religioses tenien més incidència en la vida del poble i les persones vivien altra vida, una vida en aparença més tranquil·la, sense tanta pressa. I tot això s’havia de vèncer per poder gaudir del joc: es botaven les sèquies sense pensar en el salt de llargada; es feia ‘arca’ sense pensar en el llançament de pes; es corria pels carrers i camins sense pensar batre cap marca olímpica; s’escalaven partes i arbres sense pensar fer un vuit mil; es treien al carrer certs jocs en determinades èpoques de l’any sense esperar els actes religiosos; es passaven hores i hores jugant al carrer sense pensar que el trànsit fóra aturat per cap guàrdia oca p semàfor; jugaven els més majors sense esperar les vacances d’estiu per tal que la gent anar al poble a retrobar-se amb les seues arrels. Així, arbres, sèquies, canyots, pedres, horts, camins, rius, cabanes casolanes, cantons de carrer i altres elements naturals formaven eixa realitat on les habilitats motrius de les persones s’anaven modelant i desenvolupant, i on l’aprenentatge era tant per imitació com per error-encert (feedback), i on la presa de decisions, ja individual o de grup, incidia en la personalitat de l’individu, en relació amb els amics del carrer; i on la llibertat de les persones, donada pels pares i pel seu entorn, incidia molt positivament en el desenvolupament integral del xiquet/a. Però quan al poble s’ha anat acabant el carrer, amb tot el que allò significa, el joc popular, de tota la vida, s’ha deixat de costat i, molts han desaparegut, engolits pel desenvolupament social i el canvi de costums de la gent, i per la pèrdua d’identitat de les persones que marxaven del poble a la ciutat.

JOCS D’ACCIÓ .......................................................................................... LA CLOSCA DE L’OU És un joc més de ‘pillar’, amb una característica que el diferencia. El jugador que paga, després d’un sorteig, correrà darrere de la resta de jugadors; quan n’agafa o en toca un, tots dos han d’anar a la zona de mare. Mare: Zona de joc prohibida per als jugadors que no paguen i d’on ixen cada vegada els jugadors que paguen. Açò passa quan els altres jugadors els criden dient: ‘Que isca la closca de l’ou’ Els que paguen ixen de mare agafats de les mans, formant una cadena, i han de córrer d’aquesta manera per a agafar un altre jugador, i tronen a mare per a continuar amb el joc. Regles: - Quan s’agafa un jugador, tots els que paguen corren ràpidament a mare per a evitar que la resta de jugadors els calfen el llom a colps de mà. - Quan la cadena es trenca, bé per soltar-se de les mans, o perquè els altres la tallen donant un cop a les mans o perquè hi passen per sota, els que paguen correran a mare com en la regla anterior. Per tallar la cadena, aquesta ha de tindre més de tres jugadors. - Sols podran ‘pillar’ els jugadors que es troben als extrems de la cadena. Lloc de joc: Una esplanada prou gran.

.......................................................................................... FORA DEL CASTELL Per a jugar fa falta un ‘Castell’: muntó d’arena o un regle pintat a terra. Per a començar tots els jugadors se situen dins del Castell i a un senal o crit convingut tots comencen a espantar la resta de jugadors per a traure’ls del Castell. Guanyarà qui aconseguisca quedar-se sol dins del Castell. És un joc de força i agilitat, així com de flexibilitat.

.......................................................................................... LA SERP Tots els que juguen s’agafen de la mà (dreta amb Esquerra), mirant cap al mateix costat i han d’anar per on vaja el primer, el qual marca el recorregut i arrossega la resta del grup. El primer de la serp canvia de ritme, de sentit i de direcció de la marxa, i fa revoltes tancades per a aconseguir l’objectiu: fer caure o soltar-se algú del grup que no segueix el ritme de la marxa, el que s’haurà de posar al final. Aquest és un joc de força, de velocitat i de gir. Lloc de joc: Terreny pla i ample, lliure d’obstacles i que possibilite els girs.

.......................................................................................... EL MUNTONET DE PEDRES El muntonet de pedres és un joc en què la força i l’agilitat són els factors predominants. Per a jugar sols fan falta pedres de distinta mida o altre objecte de poc pes que es puga amuntonar. Comença el joc fent el muntó i els jugadors s’agafen de les mans i fent un bon rogle, comencen a estirar i espentar tot intentant que un altre que no siga ell tombe el muntó. Qui tombe el muntó ha de tornar a plantar-lo com més ràpidament millor, ja que els companys al mateix temps que el refà, van pegant-li colps a l’esquena. Així una vegada darrere l’altra.

.......................................................................................... RAJOLETA DE MANISES. És un joc de recitació, de velocitat de reacció, de córrer i de ‘pillar’. Després de decidir qui paga, este s’ha de col·locar al mig del rogle que formen la resta de jugadors. Estos recitaran una tonadeta. En acabar, qui paga tria un dels elements de la recitació, i la resta ixen corrent a tocar o fer la cosa indicada. Si algú és agafat abans de fer el que toca, paga. Una vegada fet allò que s’ha indicat, de bell nou es farà el rogle i es tornarà a començar. Els elements que han de tocar o les accions que s’han de fer són: ‘Rajoleta de Manises, metall o canal, fusta o cristall, tela metàl·lica, repique o a l’aire, angelet. Comunió o esquelet’.

Després de la recitació cadascú haurà de tocar o fer allò que diga el que paga: - Rajoleta de Manises: tocar qualsevol tipus de rajola d’obra. - Metall, canal, fusta, cristall i tela metàl·lica: tocar l’element indicat en cada ocasió. - Repic: donar colps tots seguits amb els peus a terra. - A l’aire: pujar damunt de qualsevol objecte sense que els peus toquen a terra. - Angelet: dret amb els peus junts, palmells junts d’avant el pit i sense moure’s. - Comunió: agenollats i amb actitud de combregar. - Esquelet: gitat en terra, cara amunt, fent el mort completament estirat.

En les accions repic, a l’aire, angelet, comunió i esquelet els jugadors mantindran la posició fins que qui paga, si no ha agafat a ningú, diga prou. Lloc de joc: al carrer, plaça...

.......................................................................................... ELS QUATRE CANTONS És un joc que combina la velocitat, la percepció espai-temporal i l’atenció. Per a jugar, sols fan falta els cantons, i l’altre i cinc jugadors. Quatre jugadors ocuparan els cantons, i l’altre es col·locarà al mig i serà qui pague. L’objectiu del joc és canviar de cantó, tot intentant ser més ràpid que la resta dels jugadors. Qui es quede sense cantó, paga.

Per a començar cal córrer des d’un lloc fins als cantons i qui se’n quede sense, paga. Quan cada jugador està al seu lloc comencen a canviar de cantó, i paga aquell que es quede sense cantó, i així fins que es cansen. Estratègies: Enganyar a l’altre fent com que canvies, i no canviar. Ocupar un dels cantons de dos jugadors que estan canviant-se. Lloc del joc: Al carrer, plaça...

.......................................................................................... PEUS QUIETS És un joc que barreja l’atenció, la velocitat i el llançament. Els jugadors formen un rogle al mig del qual del qual es col·loca la pilota. Cada jugador tria un nom. Hi haurà un jugador que farà d’anotador i controlarà la situació dels altres. Aquest dirà un nom, qui el tinga haurà d’agafar el baló, i la resta eixiran corrent com més ràpid millor, fins que el jugador que

té el baló, i la resta eixiran corrent com més ràpid millor, fins que el jugador que té el baló diga ‘peus quiets’. Aleshores tot el món es quedarà parat. El jugador anomenat farà tres passos o bots per a apropar-se com més millor a un dels companys i des d’on es quede llançarà el baló contra l’altre, tot intentant pegar-li i que el baló caiga a terra. S ho aconsegueix, el jugador tocat suma un punt o està ferit, en el cas contrari serà el llançador qui s’anote el punt o quede ferit. Quan un jugador tinga tres punts o haja passat per ferit, greu i mort és eliminat del joc. Guanya l’últim que quede amb vida. Lloc de joc: al carrer, plaça...

.......................................................................................... D’AHÍ D’AHÍ És un noc de punteria i de força de braços que consisteix a intentar tocar als altres jugadors llançant-los una pilota i al mateix temps evitar que et toquen a tu. En principi l’espai de joc no té límits, es pot jugar en qualsevol lloc ample i gran, així com tots els jugadors que vulguen. És una competició de tots contra tots, on l’única norma és que si al que té la pilota li diuen ‘d’ahí d’ahí’ no pot avançar més per a llançar-la. Lloc de joc: al carrer, plaça...

.......................................................................................... CEMENTERI És un joc de llançament-recepció i agilitat. La gent es distribueix en dos equips d’igual nombre de jugadors, els quals ocupen el terreny de joc. Aquest està dividit en dues zones iguals, una per cada equip, darrere les quals hi ha una zona anomenada cementeri. Quan cada equip ha ocupat la seua zona de joc, i s’ha fet el sorteig del baló, l’equip que el té el llançarà contra els jugadors de l’altre equip tot intentant tocar-los directament que el baló caiga en terra. El jugador mort haurà de passar, amb el baló, a la zona de cementeri del seu equip, i des d’allí llançarà el baló contra l’altre equip o el passarà als seus Companys per intentar matar a algú de l’altre equip. Quan un jugador mort aconsegueix matar a algú de l’altre equip des del cementeri, ressuscita, és a dir, torna a la seua zona de joc, i el que ha sigut mort, passa al seu cementeri amb el baló, i continua el joc. Quan es mate, l’últim jugador d’un equip, passarà al cementeri, llançarà el baló, si ho aconsegueix matar a ningú, el joc s’acaba, i guanya l’altre equip. REGLES: - Sols es considera mort quan el baló després de tocar el jugador, bota dins del camp d’aquest. - Si el baló ix pels laterals, el baló és de l’equip per on ha eixit. - Si ix pel fons, és del cementeri (si hi ha algun jugador) Lloc de joc: carrer, plaça...

.......................................................................................... EL MOCADORET És un joc de velocitat i d’atenció en el qual hi ha dos equips del mateix nombre de jugadors. Cada equip està situat darrere d’una ratlla que es troba a una mateixa distància d’una línia on es el jutge, qui sosté el mocador amb el braç estirat. Cada jugador té un número, el qual es pot adjudicar correlativament o aleatòriament. El joc comença quan el jutge diu un dels números, i les persones que tenen aquest número ixen corrent per a intentar agafar el mocador abans que l’altre i tornar al seu camp evitant ser agafat pel contrari. El jugador que es agafat queda eliminat, i si el perseguidor no ho aconsegueix, l’eliminat és ell. No es pot traspassar la ratlla, sense que un dels jugadors agafe el mocador, si algú la traspassa, queda eliminat. És per això que una estratègia del joc és enganyar a l’altre jugador fent veure que s’agafa el mocador per tal que aquest traspasse la ratlla i quede eliminat. Quan un jugador és eliminat, el seu número passa a altre jugador. El joc acaba quan tots els jugadors d’un equip són eliminats. Lloc de joc: al carrer, plaça...

.......................................................................................... SAFANÒRIA, SANT VICENT, S’HAN CAGAT A L’ESCALETA Este és un joc que treballa l’atenció per poder fer les accions que el joc proposa. Els xiquets estan col·locats en dues files, una d’avant de l’altra i separades la distància justa per poder passar qui paga. Qui paga està fora de les files, i abans d’entrar dirà l’acció que cal realitzar.

- Sant Vicent: Passar amb el dit índex en alt. No el poden pegar. - Safanòria, s’han cagat a l’escaleta: Passar corrent per a evitar que no et peguen. - Avioneta russa: Qui paga obri els braços a l’altura dels muscles per a tocar als de les files. I estos poden ajupir-se sense moure’s del lloc. - Xinxes i caparres: Donar estirades de cabell al qui passa. - Pessigolles: Pessics al que paga - Perruqueria: imitar que pentinen al que passa. - Botella, ampolla: Qui paga es espentat d’un costat a l’altre sense oposar resistència. - Estàtua de sal: Estar immòbils i sense riure, qui paga intent fer-los riure. - To per a...: Acció i sobre qui s’ha de fer. - Carícies: Passar la mà sobre la cara de qui paga. Una vegada es diu l’acció, qui paga passa pel mig i els de les files fan l’acció, aquell que no la realitze, s’equivoque, o siga tocat per qui paga en avioneta russa, passarà a pagar. Lloc: al carrer, plaça...

.......................................................................................... SANTA CABRILLA: És un joc de salt i potència de cames, l’objectiu del qual és saltar per damunt de qui està ajupit. Per a començar un dels jugadors, s’ajupeix sense doblegar els genolls i els altres comencen a botar-lo i a continuació s’ajupen formant una fila, a mesura que van saltant. Quan ja han saltat tots li toca el torn al primer. Lloc: al carrer, la plaça...

.......................................................................................... U, DOS, TRES, PARET Este joc treballa la coordinació, el control postural i l’equilibri. Un jugador paga i es posa en la paret, la resta formant una fila a una distància considerable (acordada) Una vegada preparats, el de la paret es gira d’esquenes i diu: ‘ú, dos, tres, paret’, mentre els altres avancen cap a ell, i s’han d’aturar abans que es gire i els veja en moviment. A qui el de la paret veja movent-se, se’n tornarà cap arrere i començarà de nou. Així successivament fins que algú arribe a la paret sense que el veja en moviment. I es posarà en la paret en la següent partida. Lloc de joc: al carrer, plaça... (on tinguem un punt de referència: paret, arbre...)

.......................................................................................... EL REI Els jugadors s’agafen de les mans formant un rogle i cantant la següent cançoneta: ‘un dos tres, nadie se puede mover, sin permiso

del rey’, tot seguit solten les mans fent un salt com més gran millor per a allunyar-se el màxim del jugador de la seua esquerra. Després del salt tots queden quiets, i el rei comença el joc saltant cap al jugador que té a la dreta, si aconsegueix xafar-lo, este queda eliminat i el rei continua saltant a pel següent jugador que tinga a la dreta. En el cas contrari serà este jugador qui salte per intentar xafar al de la dreta. El joc continua de la mateixa manera fins que sols hi quede un jugador, el nou rei. El joc té dos tipus de salt: - El salt d’atac: és aquell que es fa per a intentar xafar l’altre, el qual no podrà moure’s abans que l’atacant salte. Qui es menege abans quedarà eliminat. - El salt de defensa: és el que es fa per evitar ser xafats per l’atacant. Només es pot fer quan l’atacant ja ha saltat. - Després de saltar s’ha de mantenir la posició, sense moure els peus ni caure a terra, o quedarà eliminat. El següent salt s’inicia des de la postura en què s’ha quedat abans. Lloc de joc: qualsevol que permeta fer un rogle gran.

.......................................................................................... MOROS I CRISTIANS El joc comença després d’haver format dos equips: moros i cristians. Cada equip se situarà darrere de la seua ratlla (mare), les quals restaran separades entre 10-15 passes. Començarà el joc l’equip que ha triat en segon lloc (moro). Un jugador moro es desplaçarà a la ratlla de l’equip cristià per a donar-li una palmellada en la mà a qualsevol dels jugadors, els quals restaran amb el braç allargat i la mà oberta per a poder rebre-la. El cristià que rep la palmellada es converteix en perseguidor del moro i este per a salvar-se haurà d’arribar a mare tot evitant ser tocat. Si no ho aconsegueix i es tocat pel perseguidor es convertirà en presoner de l’equip cristià, i es col·locarà a un costat d’estos. Si ho aconsegueix, el perseguidor donarà una palmellada a un jugador dels moros i es convertirà en perseguit, i haurà de córrer de nou per a arribar a la seua ratlla. Quan un jugador és atacat, per a salvar-se s’ha d’agafar de la mà del company quan este va a pegar la palmellada a un de l’equip on està presoner, i córrer els dos agafats fins a arribar a mare. La mateixa jugada es farà per a salvar a qualsevol nombre de presoners. Si un és pillat, ho són tots els de la cadena, i també si algú se solta. Si un jugador ix de mare sense haver rebut la palmellada podrà ser ‘pillat’. Si el perseguidor creua la ratlla de mare contrària, serà presoner automàticament, perdrà el torn el seu equip i n’eixirà un de l’equip contrari. El joc acaba quan un equip ha fet presoners tots els jugadors de l’altre equip o quan es cansen. És un joc de carrera que treballa la velocitat gestual, de reacció i de desplaçament, així com l’atenció i l’agilitat. Lloc de joc: Qualsevol que permeta fer estes carreres.

.......................................................................................... BOTE BOTE, ALÇAR LA PEDRA És un joc d’amagatall. Per a jugar, sols ens farà falta un pot de llanda, una pedra... i un lloc amb elements on poder amagar-se per a evitar ser descoberts per qui paga. Es llança el pot o la pedra, qui paga va a arreplegar-la mentre la resta s’amaguen el millor que poden. Quan qui paga ha deixat el pot al lloc marcat, pot començar a buscar els companys que estan amagats. En el moment en què descobreix algun, ha de dir ‘bote, bote per...(el nom de qui ha descobert) que està en... (lloc on es troba). Si encerta la persona, esta ha d’eixir i deixar de jugar. Això ho va fent amb tota la gent amagada i si ho aconsegueix, el primer jugador descobert pagarà en el seu lloc. Ara sí, si s’equivoquen en anomenar a la persona amagada esta dirà: ‘renuncie’ i tornarà a amagar-se. Si qui paga deixa el lloc del pot per anar a buscar algú i un jugador arriba al lloc del pot sense ser vist, este pot dir: ‘Alce el pot per mi i els meus companys que deixe lliures’, i començarà de nou el joc, pagant el mateix. Lloc de joc: al carrer, la plaça, al camp, al bosc...

.......................................................................................... EL GALOP És un joc d’agilitat, velocitat i força de cames. Es trien tres grups de joc: - Els del rogle de dins. - Els que paguen. - Els del rogle de fora. (pugen) Una volta triats, cada jugador es col·locarà a la seua posició, els del rogle de dins es posaran agarrant-se pels muscles, els que paguen, al voltant del rogle i els que pugen, es distribuiran al voltant del rogle de dins, a una certa distància per a evitar ser agafats pels que paguen. El joc consisteix a pujar a cavall dels que són al rogle de dins, sense ser pillats. Si a un jugador el pillen abans de ser pujat, pot ocórrer: - Sumarà un punt l’equip dels que paguen - Sumarà un punt el jugador que l’agafe - Este passarà a pagar, augmentant el grup dels que paguen - Canvi de paper amb qui l’ha agafat - Canvi de papers entre els tres grups - Canvi de papers entre els dos equips

Si un jugador aconsegueix pujar a cavall, pot ocórrer: - Sumarà un punt - Sumarà un punt per a ell i tornarà a eixir fora. - Passarà a pagar - Passarà al rogle de dins

El joc s’acabarà, en funció de les variants escollides: - A un temps acordat - A una puntuació acordada - Quan s’acaben els torns rotatius - Quan es cansen Lloc de joc: esplanada lliure d’obstacles.

.......................................................................................... XURRO VA És un joc que combina la potència de salt, l’equilibri i la resistència passiva. Per a començar, els jugadors formen els dos equips que fan falta per a jugar. Una vegada fets, cal sortejar quin equip munta y quin equip paga. És convenient tindre una persona que faça de mare o coixí per a esmortir els colps a l’hora de saltar al damunt dels qui paguen. Quan tot estiga preparat pot començar el joc. Els jugadors de l’equip que paga es col·loquen ajupits formant una llonganissa davant la mare: el primer posa les mans contra la paret, per tal de falcar el grup i el cap encaixat amb la panxa de la mare, i la resta encaixen el cap per davall les cames del davant. Quan tots estan a punt, el primer del grup que salta avisa, dient: ‘xurro va’, de la seua intenció de botar sobre el grup., així com la resta dels que boten. Una volta tots Dalt, el capità, pregunta: Xurro, mediamanga o mangotero?, alhora que deixa la mà sobre l’altra mà, el colze o el muscle, respectivament. Si el capità de l’equip que paga endevina on té la mà el capità de l’altre equip, es canvien els papers, també si els de Dalt cauen o toquen terra.; en cas contrari continua pagant el mateix equip, a l’igual que si cauen o trenquen la llonganissa. Lloc de joc: Qualsevol lloc on es puga falcar el grup que paga.

.......................................................................................... ARRANCACEBES Per a començar a jugar, ens col·loquem en grups xicotets, de 4 a 6 jugadors i es decideix qui fa d’arrancacebes i qui de cebes. Els que fan de cebes estaran asseguts a terra amb les cames obertes i agafats entre ells per la cintura; qui fa d’arrancacebes agafa per les mans el primer de les cebes, i estira d’ell fins que aconsegueix ‘arrancar’ alguna de les cebes del cebar. El joc s’acabarà quan el jugador haja arrancat totes les cebes del cebar. És un joc que treballa bàsicament la força general, especialment la dels braços, ja que es tracta d’estirar o subjectar amb les mans. Lloc de joc: qualsevol.

.......................................................................................... JOCS EN QUÈ MANEN LES XIQUES  LA CORDA  És un joc d’habilitat i coordinació general tant per a donar a la corda com per a botar. El joc consisteix a botar a la corda segons la variant a la qual juguem. Per a jugar, sols farà falta una corda suficientment llarga, dues persones que donen i altres que boten per ordre. Quan s’estiga jugant, pagaran aquelles persones que perden corda,

s’enganxen, paren la corda o no facen l’acció acordada.  Modalitats:  . A una i seguir: Cada jugador bota sols una vegada i se n’ix alhora que hi entra el següent, sense perdre corda. . A una, a seguir i tocar: Igual que l’anterior però després de botar el primer tocarà un lloc abans de tornar a botar i tots faran el mateix sense perdre corda. . Botar amb cançó: ⁃ La Lluna, la pruna: Un bot i continuar botant mentre es va cantant la cançó:  La lluna, la pruna, Vestida de dol, Sa mare la crida, Son pare no ho vol. La lluna, la pruna i el sol matiner, sa mare la crida, son pare també. - Al pelotón: Les persones aniran entrant-hi o eixint-ne quan se les vaja cridant d’acord amb el número de cadascuna.  Al pelotón que entre el uno al pelotón que entre el dos... Quan tots hi siguen dins continuarà cantant l’eixida:  Al pelotón que salga el uno Al pelotón que salga el dos...  - El cocherito leré: Ací el mateix jugador està botant mentre dure tota la cançó i a més a més s’ajupirà cada volta que es diga ‘leré’ alhora que els que donen corda l’alcen i la volen per l’aire.  Lloc de joc: al carrer, plaça, a casa...

.......................................................................................... SAMBORI  És un joc de coordinació motriu i llançament. Després de pintar en terra un sambori amb el nombre de caselles i la forma acordada, estem en condicions de començar el joc. Per això, cal establir l’ordre d’eixida.  El primer jugador llançarà la seua tella a la casella 1, a continuació entrarà a peu coix per a recórrer tot el sambori, botant la casella on es troba la tella, bé a peu coix o a dos peus en terra en les caselles dobles, sense poder xafar mai les ratlles. Per a tornar, cal traure la tella espentant-la amb el peu o bé agafant-la i botant eixa casella. Si el jugador fa bé el recorregut llançarà la tella a la casella següent, si no, perdrà el torn i llançarà el següent i així successivament.  Quan a una persona li toque de nou el torn, continuarà en la casella on s’havia quedat. Guanya la persona que primer salve totes les caselles del sambori.  Lloc de joc: Al carrer, a la plaça, a casa...

.......................................................................................... PILARETS (Victòria)  Es col·loca tota la gent per parelles, una paga, i aleshores aquests s’agenollen en terra i els altres formen una fila. El joc consisteix en el fet que les parelles, agafades de la mà han de passar per damunt dels qui estan agenollats, sense soltar-se ni tocarlos.  Si ha fallat alguna parella, per soltar-se o tocar els que estan agenollats, passen a pagar i s’agenollen, i els que paguen es col·loquen a la fila. Si tots aconsegueixen passar-hi, els que paguen van canviant de postura, cada vegada més alta:  - Agenollats - Agenollats amb les mans al cap - Agenollats amb els

braços estirats - Drets - Drets amb les mans al cap - Drets amb els braços estirats  Quan s’han acabat les postures sense que cap parella haja tocat els que paguen, podem dir que s’ha acabat el joc.  És un joc que combina l’agilitat, la coordinació i el salt.  Lloc de joc: Qualsevol.

JOCS DE GUANYAR I PERDRE

.......................................................................................... BIRLES És un joc de punteria i coordinació. Aquest joc es practica a la nostra Comunitat potser des de fa 700 anys, ja que al segle XIV Jaume Roig el cita en el seu llibre: L’espill o Llibre de les dones. Era, tal vegada, el joc més popular que hi havia per les nostres terres i encara queden alguns pobles que el practiquen en certa freqüència. La birla és un pal tornejat amb una alçària variable segons el poble, però actualment ha estat homologat en 35 cm. L’altre element del joc, segons el poble, s’anomena motxo, palet, maça, birlot i també està normalitzat per poder jugar entre els pobles. L’única cosa que val per a aconseguir un punt és ‘fer bona’, és a dir, deixar una birla dreta i totes les demés en terra. Es disposa de tres oportunitats de llançament de motxos per cada tirada. Les birles, un nombre de 6, se’n planten tres davant i tres darrere, separades totes per una distància igual a una birla. S’ha de llançar des de darrere d’una ratlla, la distància de la qual s’ha de pactar. Guanya la partida, la persona que més bones fa en el mateix nombre de tirades. Lloc de joc: Al carrer, a la plaça, a casa...

.......................................................................................... EL CAIXÓ És un joc de punteria i habilitat. Típic de collidors de taronja, els quals mentre esperaven que s’eixugara la rosada es jugaven els seus quinzets. Per a jugar, sols fa falta un caixó de fusta com a element comú i tantes monedes per jugador com s’hagen pactat. El caixó es col·loca dret amb la boca mirant als jugadors i a la distància acordada. Aleshores cada jugador llançarà la primera moneda amb l’ordre acordat, intentant que aquesta quede sobre les fustes de la part de dalt del caixó. En la segona i tercera tirada llançaran primer i per ordre aquells jugadors que no hagen deixat la moneda damunt del caixó. Així, fins que tots els jugadors llancen totes les monedes que estan en joc. En el cas de continuar jugant, llançarà en primer lloc el guanyador de la partida anterior. Lloc de joc: al camp, al carrer, a la plaça, a casa...

.......................................................................................... EL CANUT És un joc de llançament de precisió i coordinació segmentària. Cal començar plantant el canut en terra; damunt del qual cada jugador col·locarà una moneda, fitxa... A uns 8-10 m es traça una ratlla per a assenyalar el llançament. Per a veure el torn de joc, des del canut, cada jugador llançarà el seu plom a la ratlla, qui es quede més prop serà el primer a tirar i així correlativament. El llançament cal fer-lo amb els peus junts, sense xafar la ratlla i sense perdre l’equilibri abans que el plom no toque terra. L’objectiu del joc és tombar el canut i deixar el plom més a prop de

les monedes que aquestes del canut. El jugador que aconsegueix aquest objectiu, després d’haver-los llançat tots, guanya la mà i s’endú les monedes que tinga més a prop del seu plom. Les monedes que estiguen més a prop d’altres ploms seran d’aquests, les que estiguen més a prop del canut, quedaran per a la posa (dalt del canut). Podrem jugar també a tombar el canut, qui el tombe, té un punt. Els guanyadors acorden un nombre de punts que cal aconseguir. En el cas de tombar el canut, per a començar la jugada següent, cadascú posarà una altra moneda damunt del canut. Si ningú no aconsegueix tombar el canut, es torna a llançar de nou des de la ratlla, per a veure l’ordre de llançament. Lloc de joc: Una esplanada de terra.

.......................................................................................... PIC I PALA, ESCAMPILLA És un joc d’habilitat i llançament de distància. L’objectiu és fer anar a la màxima distància possible un plat anomenat pic o escampilla, el qual cal colpejar dues vegades amb la pala o el pal. En el primer colp o pic intentarem alçar el palet de terra i tot seguit en un segon colp, repic, el farem anar com més lluny millor. Les modalitats més conegudes són: - Arribar a un lloc amb el mínim nombre de colps. - Fer més distància que ningú amb el mateix nombre de colps. - Empomar el palet a l’aire, i si ho aconseguim, des del lloc, intentar matar la pala. Lloc de joc: Al carrer, a la plaça...

.......................................................................................... CARTONETS: Consisteix a fer girar uns cartonets o cromos amb la mà buida fent ventosa i per ordre. El primer intentarà alçar tots els que puga, d’un en un, si falla passa el torn al següent i si ho aconsegueix, se’l queda, així fins que s’acaben els cartonets, moment en el qual se’n tornen a posar. Si el jugador es queda sense cartonets, no pot continuar jugant. El joc s’acaba quan els jugadors es cansen. És un joc d’habilitat manual. Lloc de joc: qualsevol.

.......................................................................................... XAPES A LA PARET És un joc de llançament i coordinació oculomanual. Després de marcar una ratlla a una certa distància de la paret, els jugadors llançaran des d’aquesta amb els peus junts, les seues xapes per veure l’ordre d’eixida del joc, el primer serà qui més s’acoste a la ratlla. Des d’ací amb els peus junts sense xafar la ratlla i segons l’ordre aconseguit llançaran les xapes a la paret tot intentant arrimar-la més que ningú. Una vegada que tots hagen llançat a la paret, qui més prop quede d’aquesta, agafarà totes les xapes en muntonet amb la cara cap avall i les llançarà a l’aire quedant-se per a ell les que caiguen cara cap amunt. El segon, si queden monedes, les llançarà igual i així tots mentre queden monedes. Lloc de joc: Qualsevol

.......................................................................................... TROMPES És un joc d’habilitat. Hi ha diverses maneres de jugar, però totes consisteixen a llançar i fer ballar la trompa. Per a jugar sols fa falta tindre una trompa i el cordill per a ballar-la. La varietat del joc estarà en les diferents accions que es facen amb la trompa: - Trencar trompes: La més lluïdora. Pintem un cercle a terra i anem llançant les trompes dins, intentant pegar a les trompes que estan ballant. La trompa que quan deixa de ballar no ix fora del cercle es queda dins fins que una altra la trau donant-li un colp. El joc s’acaba quan et trenquen la trompa. - A traure monedes: Cada jugador ficarà dins d’un cercle menut una moneda, i per ordre, llancen la trompa intentant pegar a una de les monedes per a traure-la fora. Com més balle la trompa millor, perquè es pot agafar amb la mà i fer tots els intents que puguem

mentre la trompa balle. Quan la trompa deixa de ballar, el següent jugador pren el seu lloc. El joc acabarà quan es rescaten totes les monedes. Cada jugador guanya les monedes que ha tret de dins. -Portar la moneda a la ratlla: Aquesta variant necessita molta habilitat. Després de pintar dues ratlles a terra, cada jugador deixarà una moneda en la d’eixida. El joc consisteix a portar la moneda fins a la ratlla d’arribada i fer-ho abans que els contraris perquè així guanyarà totes les monedes que estan en joc. Per portar avant la moneda, cal tirar la trompa i fer-la ballar el màxim temps possible. Es pot agafar amb la mà sempre que estiga ballant, per a pegar a la moneda i fer-la anar com més lluny millor. Lloc de joc: al carrer, a la plaça...

.......................................................................................... MORT I PAM: És un joc que treballa la puntería i l’equilibri. Cada jugador té una tella, pedra plana o tacó de sabata. Ix el primer llançant la tella i buscant que el segon no puga pegar-li amb la seua; així tots els jugadors llancen la seua tella tot buscant marcar els altres i no ser marcats per ells.

Marcar: Situació entre telles les quals puntuen de la manera següent:  -pam: estar a menys d’un pam d’altra tella -mort: colpejar altra tella tot quedant damunt o a més d’un pam. - mort i pam: colpejar i quedar-se a menys d’un pam de la tella tocada.  Marcar un altre jugador comportava el pagament d’una quantitat de cromos. Quan un jugador marcava un altre, continuava tirant fins que fallava. A continuació llançava aquell que anava darrere d’ell.  Cal llançar amb els peus junts i sols es podran separar quan qui llança diu ‘camallada’. Aquesta acció es sol demanar quan s’ha de salvar un obstacle, sempre que els contraris no hagen dit abans ‘no camallada’.  Lloc de joc: al carrer, plaça...

.......................................................................................... CARRERES DE XAPES És un noc de coordinació oculomanual i punteria, tant d’interior com d’exterior. Per a cada jugador, només fa falta tindre una o més xapes d’ampolla i dibuixar amb clarió en terra un circuit de carreres amb camins més

amples o estrets; podrem ficar-hi alguns obstacles per a augmentar la dificultat del circuit. A més a més, hi pintarem una eixida i una meta. Els jugadors començaran un darrere de l’altre a pegar a la xapeta amb un dit per a moure-la dins del circuit, així els jugadors aniran pegant per ordre a la xapeta, fins que un arribe al final. Aleshores, eixe serà el guanyador i per tant, el primer que eixirà en la partida següent. Si en pegar a la xapeta, aquesta se n’ix del circuit, el jugador haurà de començar de nou, i haurà de pegar a la xapeta des de l’eixida. Igualment si quan llança un jugador ens trau la xapeta del circuit haurem de començar de nou. Lloc de joc: A qualsevol lloc.

.......................................................................................... BOLETES, XIVES És un joc de punteria i coordinació oculomanual. Després de fer un foradet a terra i una ratlla, per veure qui trau, els jugadors llançaran des del ‘guà’ (forat) a la ratlla per a establir l’ordre de joc. Des d’ací, per ordre, aniran llançant d’ungleta la seua boleta al ‘guà’ o a un altre lloc, depenent de l’estratègia, qui fa ‘guà’ pot matar els altres, i d’aquesta manera anar aconseguint les seues boletes. Per a aconseguir la boleta d’altre jugador haurà de fer les següents accions: - Xives: primer colp - ‘Pie Bueno’: a més de tocar-la ha de cabre el peu entre ambdues boletes. - Matute: colp fort per a aproximar-se al ‘guà’ - Guà: llançar-la i deixar-la dins del foradet Lloc de joc: on hi haja terra.

.......................................................................................... GUANYAR TERRENY És un joc que combina la coordinació oculomanual, l’habilitat i la força de llançament junt amb l’equilibri estàtic. L’objectiu del joc és guanyar el camp al contrari. Per a jugar només fa falta un tros de terra tova, més o menys gran i una navaixeta, raspa, punxó... Marcarem la zona de joc, un rectangle que dividim en dues parts iguals. La superfície aproximada serà de 2x1m.

Cada camp serà ocupat per un sol jugador. Per a començar el joc, els dos jugadors tiraran des d’un lloc acordat a la ratlla del mig, qui més prop quede d’aquesta, tria camp i llança primer. Aquest jugador comença llançant l’eina de joc a l’altre camp, tot intentant clavar-la a terra, com més lluny millor de la ratlla central. Si ho aconsegueix, tallarà el terreny unint la ratlla de fons o dels laterals a la central, passant per on s’ha clavat l’eina de joc. Una vegada partit li pregunta a l’amo del camp en quina part es queda i esborra la ratlla que separa el seu camp del nou aconseguit. Torna a llançar i si la clava talla de nou el terreny unint qualsevol línia del camp contrari amb la seua línia fronterera passant pel punt de l’eina i preguntarà de nou quina part vol, i així fins que falle. Quan falle el llançament el jugador perdrà el torn, i serà l’altre qui intentarà clavar l’eina en el camp contrari. Regles: Llançament: Sempre que es puga caldrà llançar amb els dos peus junts. Si no, es perdrà el torn de llançament. Quan no quede prou terreny per a poder llançar amb els dos peus en terra, podrem llançar a peu coix. Si no cap un peu, es pot llançar mantenint l’equilibri sobre una part del peu, sempre que no envaïsca el camp contrari i no toque terra amb el peu que tenim a l’aire. Si no es pot llançar així, hem perdut la partida. Tallar el terreny: ⁃ Cal tindre un peu en el camp propi i l’altre en la part exterior del camp. Des d’aquesta posició, tallarem el terreny. Lloc de joc: Zona de jardí amb terra tova.

JOCS DE ROGLE (MES TRANQUILS) .......................................................................................... GALLINETA CEGA És un joc de rogle que treballa l’orientació i el tacte. La gallineta cega es col·locarà en mig del rogle, li taparan els ulls amb un mocador i li doraran tres voltes, alhora que es canta: ‘Gallineta blanca que tot ho escampa, Gallineta negra que tot ho arreplega, Què se l’ha perdut’ La gallineta contesta: ‘Una agulla en un canut’ I li diuen de nou: ‘Doncs dona tres voltes i la trobaras.’ En eixe moment, el rogle comença a donar voltes i la gallineta ha d’intentar agafar a algú, i endevinar qui és. Si ho aconsegueix, aquesta persona passarà a ser la gallineta i la anterior se n’anirà al rogle. Si no ho encerta, continuarà pagant. Lloc de joc: En qualsevol lloc aple on puguen fer un rogle gran.

.......................................................................................... CALENT I GELAT És un joc tant d’interior com d’exterior. El jugador que mana agafarà l’objecte acordat i l’amagarà en qualsevol lloc mentre la resta de jugadors esperen en un lloc apartat. Una volta amagat l’objecte, qui mana avisarà la resta dels jugadors, els quals començaran a buscar-lo. Aleshores, qui mana anirà dient ‘calent’ o ‘gelat’ segons els jugadors es troben més lluny o prop de l’objecte amagat, i així fins que algú el trobe. El jugador que trobe l’objecte serà qui l’amague en la partida següent. Lloc de joc: Qualsevol

.......................................................................................... A LA MEUA DRETA Pera jugar farem un rogle on deixarem un lloc buit i tot seguit es posarà un número als jugadors. Qui tinga el lloc buit a la seua dreta començarà el joc cridant a qualsevol número menys al seu; utilitzarà la fórmula: ‘A la meua dreta el...’. Qui tinga aquest número haurà d’ocupar aquest lloc, i continuarà el joc qui tinga buit a la seua dreta i així fins que es cansen. És un joc que treballa lateralitat, l’atenció i la memòria. Lloc de joc: Qualsevol

.......................................................................................... L’ANELL És un joc que treballa l’atenció visual. Per a començar, els xiquets i xiquetes formaran un cercle i estaran asseguts tots menys un que serà qui pagarà. Tots els jugadors tindran les mans juntes com si estigueren resant, fins i tot qui paga, que a més a més, durà dins les mans un anell. Així, qui paga haurà d’anar passant les mans per les de tots els jugadors, preguntarà a un d’ells: ‘on està l’anell?’ Aquest haurà d’endevinar-ho. Si ho encerta, qui té l’anell pagara penyora. Si no ho endevina, la pagarà ell. Quan l’amo tinga tres penyores d’un mateix jugador, el joc acabarà i aleshores començaran a realitzar les proves o accions per recuperarles. Lloc de joc: qualsevol.

.......................................................................................... EL CORRENT És un joc que desenvolupa l’observació. Tots els jugadors agafats de les mans formaran un rogle, menys qui paga, que es col·locarà en el centre. Per a començar, un dels jugadors del rogle dirà: ‘passe un missatge per a ...(nom d’un jugador)’. El missatge consisteix a estrényer la mà d’un dels que estan al teu costat, així els jugadors es van passant de mà a mà, el missatge com més dissimulat millor (evitant ser vist per qui paga) fins que arribe al receptor, que dirà: ‘rebut’. Si qui paga veu algú passat el missatge dirà el seu nom, si l’encerta, ocupa el seu lloc i el que ha estat descobert passa a ocupar el centre del rogle, i el joc comença de nou. Si no ho encerta, seguirà enmig i el joc continua. Lloc de joc: qualsevol.

.......................................................................................... REI BOTXÍ Es pot classificar com un joc d’agilitat i velocitat de reacció. Per a jugar fa falta una Corretja i una taba que està dividida en quatre parts: -Rei - Botxí - Panxa plena - Panxa buida Per a començar cal fer un rogle i elegir qui serà el primer en llançar la taba. Aquest la llança: Si cau en posició de rei, aquest jugador serà rei Si cau en posició de botxí, serà botxí Si cau en posició de panxa plena, li passarà el torn al següent. Si cau en posició de panxa buida, rebrà del botxí el càstig que li impose el rei (amb la Corretja). No es poden repartir càstigs fins que algú siga rei i altre botxí. Una volta ha llançat el primer, llança el següent jugador col·locat a la seua dreta, i el joc continua fins que es cansen. Regles: El càrrec de rei o botxí anirà canviant segons com caiga la taba. Una persona pot tindre vides de rei o botxí, cada volta que li ixca aquesta posició. Un jugador podrà passar a ser botxí, si quan va a rebre el càstig, agafa la Corretja abans que el botxí la retire. Si el botxí té més d’una vida, en perdrà una. Lloc de joc: qualsevol.

.......................................................................................... LA MARE CARABASSERA És un joc que treballa la memòria i l’atenció. Els jugadors asseguts formant un rogle, esperen que la Mare Carabassera els done el nombre corresponent. Quan cada jugador ja té clar el seu nombre comença el joc: M.C: La mare carabassera té una carabassa que la rega i la rega i només li dona que quatre (1, 2,3…) carabasses. Quatre: Com que quatre? M.C: Què quantes? Quatre: dos (o qualsevol altre) Dos: Com que dos? M.C: Què quantes? Dos: Vuit I així continuant aquesta fórmula continua el joc fins que algú s’enganya o no contesta, aleshores es para el joc i aquest paga penyora. De bell nou la Mare Carabassera començarà el joc amb la mateixa fórmula. Així es continua jugant fins que hi ha un nombre considerable de penyores, i aleshores realitzem les proves que ens mane la Mare Carabassera per a recuperar-les.

.......................................................................................... VEIG VEIG És un joc d’interior que treballa l’atenció i la memòria visual. Es jugava normalment en castellà. S’elegeix qui fa de mare i comença dient: ‘Veig Veig’, la resta preguntaran ‘què veus?’ contesta aquest ‘una coseta’ i la resta preguntarà de nou: ‘què coseta és?’. Aleshores

la mare diu la primera lletra o síl·laba per la qual comença algun objecte que es trobe al lloc on estan jugant. Després d’escoltar la síl·laba o lletra, per ordre, la resta dels jugadors van anomenant objectes que estan al lloc de joc fins que algú endevina de quin objecte es tracta. El jugador que l’endevina guanya i en la següent partida serà la mare, i així successivament fins que es cansen de jugar. Lloc de joc: Qualsevol.

.......................................................................................... SET MUT És un joc de memòria, atenció i agilitat mental. Es tracta de no anomenar cap número que acabe en set o múltiple de set. En el seu lloc caldrà dir pum, o picar les mans, i tot seguit es canvia el sentit del joc. Per a començar, els jugadors formen un rogle i un d’ells comença per l’u, el següent diu dos i així tot seguit fins arribar al set. Aquest jugador diu pum o pica les mans i canviant el sentit continua amb el vuit qui havia dit el sis i així fins que un jugador s’equivoca i aleshores paga penyora. Després de pagar, començarà de nou per l’u i així fins que un altre s’equivoque. El joc continua fins que es cansen, i per acabar es fan proves per a recuperar les penyores. Les proves poden ser: cantar una cançó, ballar o qualsevol altra. Lloc de joc: Qualsevol.

..................................................................

Passatemps ..................................................................

................................................................................................................

Sopa de lletres

................................................................................................................

Troba les paraules i selecciona-les amb colors

MARE

PENYORA

PAGAR

XAPES

BIRLES

CORDA

ROGLE

TROMPES

JUGADOR

BOLETES

................................................................................................................

Laberint ................................................................................................................

................................................................................................................

Pinta la teua falla ................................................................................................................

..................................................................

Comiat fallera major infantil 2017:

Cayetana María Caballero i Villena

.................................................................. Benvolguda comissió, Ara sí que ha arribat el moment del meu acomiadament, però no vos dic adéu, sinó un fins prompte perquè pense repetir.... Gràcies a tots i cada un dels components d’aquesta, la meua volguda comissió, per la vostra dedicació i per les mostres d’afecte rebudes. Com no podia ser de cap altra manera, dir als nous representants Esther , Ana i Antonio que gaudisquen i visquen al màxim cada segon de què aquestes grans festes anomenades falles ens permeten viure . Gràcies als meus companys de viatge en aquest any tan especial als que mai oblidaré. ... Els inigualables Presi i Dente , al pacient Juanan i Paula la fallera major més bonica que conec i amb la que tants moments he compartit. La il·lusió que tenia per lluir eixa banda de Regina ha sigut tan gran i especial com la meua cort d’honor i tots vosaltres ho heu sigut per a mi... Sempre vos portaré a tots en el meu cor. #SOC DE PARE MENDEZ Moltíssimes gràcies per tot, ha sigut un honor ser la vostra Fallera Major Infantil de l’any 2016. Cayetana.

..................................................................

Recordant les falles de 2017 ..................................................................

C/ Juez Ángel Querol 6, Torrent Teléfono: 617 19 43 09

100

101

102

103

104

105

106

107