Llibret Falla Passeig-Mercat 2020 by Cultura, Falla Passeig

Edita: Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Dr. Alemany-Mercat i Adjacents de Cullera. Delegades de Llibret: Alexandra Bonet, Mireia Castelló, Clara Fort, Paula Piris i Anna Piris. Promoció i ús del valencià: Maria Pedro. Portada: Paula Piris, membre de l’Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Dr. Alemany-Mercat i Adjacents de Cullera. Figures portada: Topografia-batimetria de la Rada de Cullera als anys 1877-79. Extreta de l’Associació Cultural La Penyeta. La Memòria Recuperada, M.I. Ajuntament de Cullera, 2015. Col·laboradors literaris: Andrea Adam, Juan Ramón Aragó, Alexandra Bonet, Joan Castelló, Rafa Formentí, Kike Gandía, Alejandro Grau, Gil-Manuel Hernández, Galia Morales, Anna Piris, Paula Piris, José Antonio Puig, Miquel Sanchis, Paco Sanchis, Rafa Solaz. Fotografies: Eva Alfons, Maria Pilar Arlandis, Alexandra Bonet, Cristian Cuenca, Clara Fort, Carolina Martínez, Anna Piris, Juan Sánchez, Oscar Selfa, Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig, Fernando Navarro, Foto Rex. Disseny: Alexandra Bonet i Paula Piris. Maquetació i dibuixos: Paula Piris. Impressió: El Petit Editor - Da Vinci Digital (Cullera). Depòsit Legal: V–185–2012 D’aquest llibret s’han imprés 500 exemplars. Els continguts d’aquest llibret es van tancar el 17 de Gener de 2020. La Falla Passeig–Mercat no es fa responsable de les idees i opinions dels autors dels escrits. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en el XXIV concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la Col·laboració del M.I. Ajuntament de Cullera. La Falla Passeig–Mercat vol agrair l’esforç de tots els col·laboradors amb els seus articles, arxius fotogràfics i a les cases publicitàries que han fet possible l’elaboració d’aquest llibret. Agraïments: Eva Alfons, Rafa Formentí, Teresa Jiménez, Maria Teresa Quiles, Loterías y apuestas La Moreneta, Julio Martí, Martí Mestre, Pau Sanchis Ferrer, Assosiació Cultural K-lidoscopi.

Falla Passeig-Mercat

La mar, el blau, la calma. La fina línea entre el cel i l’aigua. Endinsat amb nosaltres fent un passeig pel llevant més coster i descobreix la cultura, les tradicions i la llengua. I mira, escolta, sent com batega la vida a la vora de la Mediterrània.

SUMARI 7 Editorial 9 Salutació de l’Alcalde 11 Salutació del nostre President 13 Junta directiva 19 21 23 25 27 31 39 40 41 47 49

Comissió Infantil

Entrevista Saluda de la nostra Fallera Major Infantil Saluda del nostre President Infantil Lluís i Nayara La nostra Falleta Dedicat als nostres menuts Comissió Recompenses Activitats 2019-2020 Programació falles 2020 Premis falles 2018-2019

Comissió Gran 53 Entrevista 55 La nostra falla 59 Comissió 63 Dones col·laboradores 65 Recompenses 69

Articles

Col·laboracions literàries

119 Musical 129 Teatre 133 Activitats 2019-2020 139 Programació 2020 143 Premis falles 2018-2019 149

Guia publicitària

Activitats

Guia publicitària

EDITORIAL Mediterrani és una paraula tan meravellosa que ella mateixa, per sí sola, evoca pau, assossec, tranquil·litat, calma i un fum de paraules que ens traslladen a una sensació d’harmonia incomparable. Però, també ens recorda a comunicació, llengües, cultures, navegació, color, pirates, faules i mitologia. La vida de milions de persones no podria ser concebuda sense aquest meravellós mar interior que té la terra, sense ell, la vida no seria igual, d’ell depenen molts éssers vius i no podem deixar que aquest enclavament es perdi. Què faríem els valencians sense la nostra referència? El Mediterrani és per a tots nosaltres el punt d’unió i de retrobament, el lloc d’inspiració d’artistes i cantants. Del Mediterrani mai podrem deixar de dir meravelles, mai ens cansem d’ell. Per això, el present llibret de l’A. C. i E. Falla Passeig Dr. Alemany–Mercat i Adjacents del 2020, fa una ullada al mar Mediterrani i a la seua esplendor.

Un passeig pel Mediterrani

SALUTACIO

Alcalde-president del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera

La Mediterrània ha marcat el caràcter del nostre poble des que tenim consciencia històrica. I això malgrat que no poques vegades se’ns oblide que el nostre origen és fonamentalment mariner. Les recents troballes que estan efectuant-se a la nostra badia dins el projecte de recuperació d’arqueologia subaquàtica que impulsa l’Ajuntament al Portum Sucronem romà, el qual s’emplaçava davant les nostres costes, són sols una mostra de la nostra vinculació històrica al Mare Nostrum. La tragèdia del saqueig de Dragut, que va transformar la nostra ciutat al segle XVI, la configuració d’una flota pesquera que fou i és un dels sectors econòmics principals de la ciutat i que hui en dia és encara la més important de la província o l’explotació turística de les nostres platges fan que la Mediterrània siga cabdal per entendre el nostre passat, present i futur. Per això trobe un gran encert que la falla Passeig-Mercat haja decidit dedicar enguany el seu llibret al nostre mar. La nostra relació amb la Mediterrània no sempre ha estat l’encertada. Hui en paguem les conseqüències. Són molts els reptes que afrontem a hores com a societat d’ara relacionats directament amb la Mediterrània. I, per descomptat, ens cal l’acció dels poders públics per tal d’aportar solucions viables, feina en la qual ja estem posats des de fa un temps a l’Ajuntament i gràcies a la qual, recentment, s’ha licitat l’estudi per a trobar una solució a l’erosió de la costa sud del nostre municipi. Totes estes qüestions, intranscendents fa tan sols uns anys, han de centrar des d’ara el debat públic i agraïsc la contribució que la falla Passeig-Mercat fa en eixe sentit. Ens estem jugant el futur del planeta i el temps s’esgota. Jordi Mayor i Vallet

Un passeig pel Mediterrani

El nostre President

SALUTACIO Per primera vegada tinc el plaer de presentar-me a la comissió de la Falla Passeig Mercat com a president, una il·lusió que he tingut des de ben menut. D’antuvi, voldria agrair a totes les persones que m’han recolzat per poder fer possible aquest somni. Fallers, falleres, familiars i amics, gràcies. No és fàcil exercir este càrrec però vosaltres em faciliteu el camí per a que tot siga perfecte en aquesta aventura. La Falla Passeig Mercat ha format part de la meua vida quasi des de que vaig nàixer i l’he portat ben a dintre de mi en tot moment. He pogut comprovar que som més que una comissió, som família. Una família que treballa dur tot l’any per superar-se i gaudir d’allò que més ens agrada, les Falles. Tot i que de vegades sorgeixen pedres al nostre camí, junts lluitem per fer front i superem qualsevol obstacle. I és aquesta la característica que millor ens defineix i per la qual em sent tan orgullós de ser president. Estic segur que va a ser un any inoblidable i que amb l’esforç de tots i totes podrem gaudir d’un exercici fabulós. Jo hem compromet a estar ahí en tot moment i intentaré representar-vos de la millor manera que es podria representar el nostre escut. Finalment, voldria donar l’enhorabona a Nayara i Lluís, els nostres representants infantils i desitjar-los un any increïble que mai obliden, com jo tampoc oblide quan vaig ser president infantil, i als seus pares per oferir l’ajuda necessària en tot moment. Així doncs, donar les gràcies a Gerardo Piris per acceptar el càrrec honorífic de President d’Honor i acompanyar-me així durant tot l’any no només com a faller sinó, com a un dels amics més importants per a mi. I no podria no fer una menció especial a Maite i Nadina per brindar-se a ser les nostres representants. Que tingueu bones falles. José Llopis i Lafarga

Un passeig pel Mediterrani

junta directiva

PRESIDENT: Jose Llopis i Lafarga Assessors del President: Vicent Martínez i Pérez Gerardo Piris i Cabanilles Josep Agustín Pedro i Fenollar Gerardo Piris i Sala Vicent Navarrere i Giménez SECRETÀRIA: Lorena Porca i Castelló Vicesecretari: David Chacón i Piris VICEPRESIDENT 1r: Antonio Llopis i Albiach Delegació J.L.F.C: Josep Agustín Pedro i Fenollar Delegació cens i recompenses: Laura Pedro i Ortolá Delegació coets i cremà: Josep Agustín Pedro i Fenollar Paco Selfa i Canet Héctor Fernández i Ortolá Juan Emilio Castelló i Carreres Delegació Proclamació, Presentació i protocol: Amparo Ibáñez i Cutanda

Reyes Cerveró i Palomares Bibliotecari i arxiver: Josep Agustín Pedro i Fenollar Delegació Monument: Jorge Pérez i Rafael Alan Martínez i Tirado David Chacón i Piris Julio Martí i Zahonero Delegació dones col·laboradores: Nadina Trull i Marí Clara Armengot i Beltrán VICEPRESIDENT 2n: Antonio Suay i Garcés TRESORERA: Rosa Sapiña i Rico Vicetresorera: Fabiola Ortolá i Bolinches Comptadora: Marta Garcia i Jordá Vicecomptadora: Victoria Lechiguero i Aragó Publicitats: Kevin Montáñez i Serra. Gerardo Piris i Cabanilles Delegació loteries i rifes: Clara Armengot i Beltrán

Nadina Trull i Marí Clara Llopis i Colubi Maite Olivert i Nicolás Delegació Fallers d´honor: Kevin Montáñez i Serra David Chacón i Piris Jorge Pérez i Rafael Estefania Grau i Grau Maite Olivert i Nicolás Manuel Almenar i Ferri VICEPRESIDENT 3r: Rafael Formentín i Vallés Delegació Teatre: Juanfran Saez i Núñez Delegació activitats culturals: Julio Martí i Zahonero Esteban Navarro i Molina Quique Sapiña i Escolá Delegació escenografia: Lluis Gimeno i Bonet Mar Fernández i Lechiguero Carlos Sapiña i Rico Delegació cartelleria: Inma Cárcel i Puig Delegades cultura: Paula Piris i Cabanilles Anna Piris i Marin

Un passeig pel Mediterrani

Representant Nadina Trull i Marí

Representant Maite Olivert i Nicolás

Delegades llibret: Alexandra Bonet i Ferrer Clara Fort i Rico Mireia Castelló i Fitó Paula Piris i Cabanilles Anna Piris i Marin Delegació promoció valencià: Maria Pedro i Ortolá VICEPRESIDENT 4t : Josep Manel Fernández i Roig Delegació cuina: Francisco Vicente i Arenas Pere Todosantos i Martínez. Pepe Trenzano i Arocas Paco Catalá i Bertomeu Paco Selfa i Canet Delegació casal: Sergio Boquer i Grau Christian Cuenca i Serrano Hector Fernandez i Ortolá Delegació carpa i tendals: Paco Del Olmo i Bohigues Jorge Pérez i Rafael Delegació llum i so: Jose Miguel Garrigós i Castelló Frank Marí i Pascual

VICEPRESIDENT 5é: Oscar Selfa i Cerveró Delegació de festes majors: Juan Sánchez de Cabo Nerea Sapiña i Bonías Isabel Muñoz i Colom Cira Montagud i Cebolla Laura Llopis i Donet Delegació esports: Jorge Pérez i Rafael Adrian Bayona i García David Sapiña i Aragó Delegació Festes infantils: Maria Pedro i Ortolá Sara Martínez i Gil Mireia Selfa i Cerveró Mar Fernández i Lechiguero Marta Chastro i Olivert Delegació de truc: Manuel García i Zarzuela Pepe Trenzano i Arocas Christian Cuenca i Serrano VICEPRESIDENTA 6é: Esther Sapiña i Tur Delegació cort d honor: Patri Suay i Nácher

Reyes Cerveró i Palomares Sara Olivert i Frígola Laura Pedro i Ortolá Mariam Aragó i Diego Delegació secció infantil: Inma Costa i Falcó Jordi Tur i Bayona David Iznardo i Fernández Activitats diverses: Arantxa Irure i Ortiz Maria del Mar Bermejo i Cruañes Delegació músics: Antonio Llopis i Albiach Delegació roba: Amparo Sala i Miñana Conchi Sala i Miñana Delegació xarxes socials: Maria Pedro i Ortolá Delegació disfresses: Ana Cebolla i Vercher Maria Catalá i Jover Inma Cárcel i Puig Nadina Trull i Marin Maite Olivert i Nicolás Clara Llopis i Colubi Representants 2020: Nadina Trull i Marí Maite Olivert i Nicolás

Un passeig pel Mediterrani

Comissió Infantil

Ones grans, xicotetes, tranquil·les, revoltoses... Ones que formen una mar plena de grans sorpreses amb moltes ganes de ser descobertes. Vols conèixer les ones que formen el nostre mar?

ENTREVISTA Des de quan eres falleret/fallereta de la nostra falla? Lluís: Tota la meua vida. Nayara: Sóc fallereta des de que vaig néixer. Què sentires quan et varen nomenar fallera major infantil i president infantil? Lluís: Molta il·lusió, molts nervis i molta alegria. Nayara: (Amb un poc de vergonya i molt feliç) Molta il·lusió i alegria. Esperaves que algun dia et nomenaren fallera major infantil i president infantil? O va ser sorpresa? Nayara: Sí, era el meu gran somni, però ma mare em va dir que no seria perquè no tenia faller. Però el dia que em van nomenar va ser una gran sorpresa. Lluís: Va ser una gran sorpresa. Des de quan portaveu somniant aquest dia? Lluís: Des de que vaig veure el que gaudien els anteriors presidents infantils. Nayara: Des de que era xicoteta, totes les falles li preguntava a ma mare, quan em toca a mi?

Lluís i Nayara

Aquest any aneu a tindre molt actes, quin és el que esperes amb més ganes? Nayara: Els premis i l’ofrena. Lluís: (Riu amb una gran emoció als ulls) La crida, el ninot indultat, la plantà de la falla i els premis. En la setmana fallera participeu en moltes activitats, en quines gaudiu més? Quines són les que més vos agraden? Lluís: Els inflables, la trencà de perols, el play-back, la despertà infantil, les cercaviles. La veritat és que a mi m`agrada molt tot el que fem eixa setmana. Nayara: La veritat que en totes, però per ara la que més m’ha agradat ha sigut la que hem fet “El taller slime”. Heu anat a veure el monument infantil, explica’ns de què tracta. Nayara: El lema és HaraHachiBu, que significa, menjar sa per a viure millor. Tracta d’explicar-nos la importància de menjar saludable per a sentir-nos millor. Lluís: El nostre monument té un nom molt difícil de pronunciar, però, en general, recorde quan el nostre artista ens va explicar, que significava una forma d’alimentació sana, per a poder tindre una vida més saludable. De fet, ell estava seguint els consells que transmet la falla i estava molt content perquè havia perdut molts quilos, i ho recomanava a tots els fallers.

Un passeig pel Mediterrani

Fallera Major infantil

salutacio Hola fallerets i falleretes de la millor falla del món, sóc Nayara. Estic molt orgullosa de representar a aquesta gran comissió infantil com a Fallera Major Infantil. En aquest somni m’acompanya el meu faller Lluís. I com no, Jose, el President. Estic segura que representarem aquesta falla de la millor manera possible. Sempre recordaré amb molta il·lusió, alegria i emoció aquell 26 d’abril del 2019, quan al casal, vaig sentir la veu del nostre president dir: Fallera Major Infantil, per a l’exercici 2019–2020 a la xiqueta, Nayara Escrivà i Jiménez. Quan vaig escoltar estes paraules, un tremolor d’emoció em va recórrer tot el cos i vaig pensar: per fi, el meu any ha aplegat! Voldria donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible el meu somni: als meus pares, perquè sense ells, açò no haguera sigut possible; a les meues ties i als meus oncles; perquè sempre estan preparats per a ajudar-nos en tot, a les meues iaies per compartir amb mi aquest any i, com no, a les meues costureres, iaia i tia, que amb les seues mans han cosit la meua indumentària, que tot s’ha de dir, no els falta cap detall i han pogut aguantar les meues queixes i exigències. Gràcies! Voldria agrair a tota la gent que porta part d’aquesta comissió, tant fallers, com col·laboradors i gent amiga de la falla, per fer-me sentir bé i tranquil·la en cada acte. Aquest any serà un any inoblidable, ho passarem tots junts, d’allò més bé. Adeu a tots i a gaudir de la millor festa del món, les falles. VISCA LA FALLA PASSEIG MERCAT! Nayara Escrivà i Jiménez.

Un passeig pel Mediterrani

President infantil

salutacio Estimats fallerets i falleretes, sóc Lluís, i estic molt satisfet de poder dirigir-me a tota la meua comissió infantil, comissió que m’ha vist créixer per les seues files al llarg dels anys; anys que he estat esperant per a poder representar a la nostra falla. Per les meues venes corre la pólvora, la música, l’olor, el color i el calor de les falles. Fill de fallers, ja oferia la meua floreta a la nostra benvolguda “Moreneta” el dia de l’ofrena al braç de la meua mare, i enguany oferiré alguna cosa més que una flor, li oferiré la meua gratitud per fer possible el desig que cada any li demanava: ser PRESIDENT INFANTIL DE LA FALLA PASSEIG-MERCAT. Cada any li preguntava a la meua mare: quant seré jo el President Infantil?, al que sempre em contestava el mateix: “quan tingues l’edat de ser, seràs”, i per fi, ja m’ha arribat l’edat i l’hora de fer el meu somni realitat. Tant Nayara com jo esperem veure-us a totes i tots en els diversos actes que estan preparant-se per a la setmana fallera, i com no, poder desfilar amb tots vosaltres els tres dies de falles per les cercaviles de la nostra ciutat. Vull donar les gràcies tant als meus pares, a la directiva de la Falla i com no a la meua fallereta, perquè entre tots han fet possible que hui vos puga dirigir estes paraules. Espere poder representar la nostra comissió tal i com es mereix, encara que tots diuen que no és fàcil, però intentaré amb totes les meus forces estar a l’altura del que vos mereixeu. Un beset molt fort i gaudim perquè... JA ESTEM EN FALLES, Lluis Montañés i Quiles

Un passeig pel Mediterrani

LLUIS I NAYARA

Fallerets...

...des de ben menuts

Un passeig pel Mediterrani

“Hara Hachi Bu”

monument infantil Hara Hachi Bu és el secret japonés que ens aconsella menjar sa per a viure més. El jove pensador xinés Confucio recomanava menjar sa fins a assaciarte un 80%, així les persones viurien més. Aquest mestre va trobar amb aquesta pràctica el secret de la longevitat per a viure més de 100 anys. Aquesta tècnica traspassa les fronteres de la Xina i arribe fins al Japó, concretament a Okinawa, amb el mantra “Hara Hachi Bu” que es repeteix abans de cada menjar. La regla fonamental és menjar fins a estar ple un 80%, adéu al sucre i greixos, menjar sopes, algues, soja, moniato, arròs integral, res de refinats, menjar carn el menys possible i practicar ioga. Bàsicament menjar el que la mare terra ens proporciona. Okinawa es diu que és la població més longeva de la terra gràcies a la seua fauna, a la seua vegetació i al seu estil de vida tan sa i saludable. Xavier Gámez

Si prefereixes que t’ho explique el propi artista, escaneja el codi QR!

Un passeig pel Mediterrani

“Hara Hachi Bu”

monument infantil Sabies que les algues són molt riques en iode? Sabies que el wasabi posseeix propietats antibacterianes? Sabies que l’arròs és el segon cereal més consumit del món? Sabies que el peix és font d’àcids grassos Omega 3? Sabies que la llima reforça el sistema immunològic? Sabies que la salut mental és tan important com la física? Sabies que el menjar ràpid es caracteritza per contindre grans quantitats de greixos saturats, colesterol, sucre, sal, i poques o cap substàncies saludables? Sabies que els greixos trans augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars? Sabies que les begudes a base de cola tenen el pH més àcid que el del teu estòmac? Sabies que l’actor del personatge de ficció Willy Wonka va patir obesitat infantil causada pel consum excessiu de sucre?

Un passeig pel Mediterrani

DEDICAT ALS NOSTRES MENUTS

les ovelles de les illes coronades Hi havia una vegada un arxipèlag d’illes desertes. Cada illa tenia una muntanyeta amb una corona de pedres grises, per això les anomenaven les illes Coronades. Les muntanyes estaven pelades, perquè al vent li agradava passar-hi una vegada i una altra. Ara pel sud, calent i plujós; ara pel nord, fred i assolellat. Cada illa tenia un perfum diferent, que el vent recollia i portava mar endins, fins als llunyans oasis on vivien els centaures blaus; i terra enfora, fins a les cases de fusta i gel dels nans verds. Una illa feia olor de sàlvia; una altra, de romer; la de més enllà, de farigola i l’última de camamil·la. Hem dit que eren desertes, però això no és exacte, perquè a les illes no vivien homes, però sí que hi havia ovelles. En cada illa vivia una família d’ovelles. Això, des del punt de vista dels homes, és com dir desert, perquè només ve en vida allà on troben els seus semblants. Però les ovelles omplien cada illa d’alegria i es perfumaven la llana amb l’olor de

cada planta. A l’illa de la sàlvia, la llana feia olor de roba neta; a l’illa del romer, de paella acabada de fer; a l’illa de la farigola, d’armari perfumat i a l’illa de la camamil·la, feia olor d’infusió que cura els constipats. Les ovelles vivien tranquil·les des que els pastors se n’havien anat i les havien abandonades. Al principi, les illes els havien paregut una presó, perquè no en podien eixir. Però després, havien entès que cada Coronada era com un petit regne independent on les ovelles podien ser lliures i viure sense preocupacions. Tenien l’aigua que portava el vent del sud i menjaven la planta aromàtica de cada illa. A més, ningú els anava darrere per a munyir-los llet i ferne formatge; ni els esquilaven la llana, per a fer jerseis i mantes. Un dia, la vida tranquil·la de l’arxipèlag de les illes Coronades es va veure greument alterada. El vent del nord portava un bramul estrany i ensordidor. Les ovelles pujaren dalt dels quatre turons

Pau Sanchis

i miraren cap a l’horitzó, cap on la ratlla de la mar, s’ajuntava amb la ratlla del cel. El que varen veure els va fer molta por. Una balena gegant avançava a molta velocitat cap a les seues illes. Les ovelles estaven acostumades a veure peixos grans i xicotets, però aquella balena era la més gran que havien vist mai i feia un soroll terrible, com una tempesta de trons i onades gegants. Les ovelles no sabien què passava, però es varen posar alerta de seguida. En un tres i no res, la balena va arribar i es va quedar clavada entre les quatre illes Coronades. No era un ésser viu, com les ovelles o les gavines marineres; sinó que era un monstre fet de plàstic vell que els éssers humans havien tirat a la mar. De sobte, les quatre illes perfumades començaren a fer olor de brut, de plàstic gastat i podrit. Les ovelles grans estaven espantades i els corders, més menuts, no sabien on clavar el nas per a no vomitar de fàstic.

Un passeig pel Mediterrani

Si aquella balena es quedava a viure a les seues illes, tot quedaria contaminat i no hi podrien viure, perquè les plantes que menjaven es moririen; i l’aigua que bevien s’embrutaria. Per això, les ovelles més velles de cada família feren una reunió. Cada una pujà al seu cim i des d’allí parlaren les unes amb les altres per a buscar una solució. Varen pensar i pensar molt, però no sabien què fer. Aleshores, un corder menudet, però molt espavilat que vivia a l’illa del Romer, va tindre una idea. Va pujar al turó i va parlar amb l’ovella cap de la seua família i li va explicar el que havia pensat. L’ovella ho va parlar amb les altres i amb les gavines marineres i es posaren a treballar. Amb l’ajuda de les gavines, els gavinots i altres ocells de la mar, les quatre famílies d’ovelles començaren a esquilar-se la llana i a teixirla. Feia molt de temps que no se la tallaven i per això totes anaven amb llargues melenes. A més, entre

els esbarzers i les roques havien anat guardant llana que deixaven caure quan feia massa color, o quan s’enganxaven per accident i se l’arrencaven. Hi havia llana suficient entre les quatre illes per a ordir una gran xarxa i embolicar ben embolicada la balena de plàstic. Després de moltes hores de feina, el monstre va quedar atrapat i fet un pilot, ara només havien de pensar de quina manera traure-la de la badia on havia quedat encallada. No la podien desencallar i prou. Si l’alliberaven, la balena continuaria el seu viatge convertida en una bola de plàstic enxarxada i embrutaria els golfs, illes i platges que trobara en el seu camí. La balena estava feta de la brutícia que havien generat els homes i eren ells qui se n’havien d’encarregar, però els homes feia molt de temps que no s’estimaven la mar i només la utilitzaven per a extreure’n aliment i abocar-hi brutícia. Aquella balena de me da era la prova evident que els homes no els ajudarien.

Aleshores, una de les gavines marineres, la que era més amiga del corder de l’illa del Romer, va dir que hi havia homes que coneixien les velles arts de la pesca i que encara s’estimaven la mar. Si parlava amb el seu amic pescador, segur que vindria a ajudar-los. Les quatre ovelles del consell coronat no s’ho acabaren de creure, perquè havien perdut la confiança feia molt de temps, però com que no hi tenien res a perdre demanaren a la gavina marinera que ho intentara. perquè havien perdut la confiança feia molt de temps, però com que no hi tenien res a perdre demanaren a la gavina marinera que ho intentara. Passaren molts dies i les illes cada vegada feien més pudor. Els corders més joves anaven tot el dia marejats i ja no volien menjar, i les ovelles més grans miraven tot el dia cap a l’horitzó per si veien tornar l’enviada. Les altres gavines vigilaven fent viatges més llargs d’expedició, però tampoc tenien

notícies de la gavina marinera. Fins que un matí que el vent del nord bufava amb força, però net i s’emportava els núvols que havia deixat el del sud cap al desert; varen veure enllà lluny una vela blanca i la seua gavina que planejava a mercè del vent. Darrere d’aquella primera vela, n’aparegueren tres més. Quan s’acostaren, van poder distingir quatre pescadores joves i quatre pescadors vells que venien a emportar-se la balena de plàstic.

Pel que fa als vells pescadors i les quatre xiquetes, hissaren les veles i navegaren cap a l’horitzó, encara els quedava molta feina per netejar tota la brutícia que hi havia en la mar...

Els quatre homes i les quatre xiquetes havien batejat els llaüts amb el nom de les illes: Sàlvia, Farigola, Romer i Camamil·la, i havien escrit els noms amb lletres blaves sobre la fusta blanca. Quan arribaren a l’arxipèlag, es posaren a treballar de seguida. Desmuntaren la balena en quatre parts i distribuïren el plàstic en la panxa de les quatre embarcacions. La badia i les illes quedaren netes en poc de temps i les ovelles i les gavines marineres recuperaren la seuavida tranquil·la i perfumada.

Un passeig pel Mediterrani

UN PLANETA “PLENSE” VIDA Una vegada hi havia un planeta ple d’éssers vius meravellosos i molt diversos però on vivien hi havia un problema, el seu planeta estava malalt. Malalt perquè a poc a poc estava patint una Crisi Climàtica, és a dir, patia d’ una malaltia molt greu perquè no havien tingut cura d’ell, i com a conseqüència estava quedant-se sense vida. El pitjor de tot és, que els habitants d’aquest planeta no s’adonaven de la gravetat del problema, de quan greu era aquesta infermetat per al seu planeta, i era molt trist, perquè en ell cabien tota classe d’éssers vius, qualsevol fóra la seua espècie o raça, i a poc a poc estaven empitjorant la seua vida en ell.

Sabeu de quin planeta parle? Del nostre Planeta, la Terra.

Clara Fort

alguns d’ells, com per exemple els que viuen en la mar.

La Terra està en risc perquè hui en dia molts mars estan contaminants, hi ha molta desforestació i els glacials de gel estan perdent molta neu. Podem dir que “estem en un estat d’emergència”, com quan sonen les sirenes perquè passa alguna cosa molt perillosa, doncs és el mateix, tenim una emergència molt greu que hem d’atendre tots junts. Però, a més a més en aquest planeta no només vivim les persones i tots els animals i plantes que coneixem, també podem trobar milers de personatges fantàstics. Sabeu de qui parle? Nemo, Ariel, Elsa, Olaf, Simba… Ells, dins de la nostra imaginació, també viuen en el nostre planeta i estan molt preocupats perquè la Terra està en perill. Anem a veure com afectaria aquesta malaltia a

Els nostre estimat peixet pallasso i la sirena més bonica i estimada del fons marí estan patint perquè els mars i els oceans estan molt bruts i contaminats. De fet, en la nostra mar Mediterrània cada dia podem veure com està més plena de plàstics i els animals que viuen en el seu fons marí estan morint-se per culpa d’aquesta contaminació.

És molt important que tinguem cura de la nostra mar i no tirem el fem per embrutar-la, ja que en ella viuen infinitats d’animals i espècies, i si no els cuidem, desapareixeran. Tindríem una mar Mediterrània buida, sense vida. Podria viure en ella Ariel i Nemo si sempre estigués plena de brutícia? Com podria Nemo nadar entre els corals tan bonics i plens de colors si a poc a poc van desapareixent?

vèncer, i que així, ni els nostres personatges de contes i aventures hagen de patir-la. Un planeta “PLENSE” vida. Perquè el planeta que nosaltres coneixem està PLE de vida, però si continuem amb aquest estat d’emergència, acabarà sent un planeta SENSE vida. Lluitem tots junts per un planeta PLE de vida!

Així passa amb molts ecosistemes, llocs on viuen els éssers vius, que a poc a poc estan patint les conseqüències de la gran malaltia que pateix el nostre planeta. Ens enfrontem a una gran emergència que tots junts hem de poder

Un passeig pel Mediterrani

Clara Fort

endevinalles sobre la mar Van venir ahir, han tornat avui, hi tornaran demà de nou per remugar.

Si la resposta no pots trobar, els codis QR hauràs de consultar! De la voreta del mar ningú no em pot treure; a l’estiu tothom em vol venir a veure; i a l’hivern ningú no em diu res. No endevines qui seré?

Sóc cavall? però no sóc cavall; sóc un peix? però no sóc un peix. No tinc cap color, no tinc cap olor, no done sabor, i en temps de calor vos done frescor. No fa fulla ni fa flor però el seu fruit és molt bo.

Font: http://dracmagicjafudacresques. blogspot.com

concurs de contes sobre la mar

Júlia Conde, 9 anys (guanyadora)

Hi havia una vegada, una xiqueta que es deia Claudia. Vivia amb els seus pares a la platja de Sant Antoni a Cullera. Claudia era una xiqueta molt llesta, agradable i guapa. El que més li agradava era mullar-se els peus a la vora de la platja veient el capvespre. Un 7 de setembre es va alçar una gran tempesta, van caure llamps i trons, quasi neva a Cullera. Al transcórrer la tempesta la platja estava bruta i plena de canyes, Claudia es va posar a plorar, va xafar un toll en l’arena de la platja. Pare: No plores segur que en una setmana ja podràs vore el capvespre. Claudia va alçar el cap i son pare li va assecar les llàgrimes. Ella totes les nits somiava que la platja es netejava però l’endemà no passava això , van passar les setmanes ,però els agranadors i els fematers no netejaven la platja , Claudia cada dia perdia més l’esperança i un dia li va dir Claudia a son pare. Claudia: Pare, la platja seguix sense estar neta. Pare: Ho se filla però jo no puc fer res, si vols demà anem a l’ajuntament i ho diem. L’endemà van anar l’ajuntament com va dir el pare però no va passar res, Claudia eixa nit va somiar què netejaven la platja i ho va somiar amb totes les seues forces. L’endemà es va despertar amb un soroll, va aguaitar a la finestra i era un camió del fem, i conte comptat ja està acabat.

Un passeig pel Mediterrani

comissio infantil Sara Beltrán i Salvador Gabriela Bernabeu i Dagyte Diego Blasco i Moreno Carles Bonet i Sapiña Adrià Bonet i Sapiña Karim Bouhou i Gimenez Valeria Bustillos i Jover Carlas Camallonga i Gardía Blanca Carrique i Femenia Neus Castelló i Gomis Pau Catalá i Grau Vega del Carmen Cerveró i Martínez Álex Cerveró i Martínez Mateo Chacón i Lizcano Claudia Colomer i Vicente Alejandra Colomer i Vicente Angels Conde i Castelló Júlia Conde i Castelló Indira Costa i Pérez Claudia Costa i Pérez Emma Criado i Reig Paula Cuenca i Avizunaite Laia Domingo i Cerveró Dan Duffy i Gabaldón Nayara Escrivá i Jiménez Alba Estruch i Martínez Emma Faus i Castillo Ariadna Ferrer i Marín Leyla Ferrer i Marín

Yulan Mª Ferrer i Zahonero Ángela Font i Adroguer Neus García i Gomis Luca García i Irure Leire García i Irure Nerea Garrigós i Aragó Paula Garrigós i Aragó Elaia Gimeno i Gómez Alba Girbés i Chofre Aina Gomis i García Paula Gomis i García Paula Gomis i Pons Adrià Gomis i Pons Lucas González i Avadanii Carla González i Ibáñez Hugo Grau i Beltrán Héctor Grau i Beltrán Maria Grau i Mayor Eduard Grau i Sala Amaia Herreros i Alandete Daniella Iznardo i Llorca Emma Olivia Jokinen i Salort Bryan Liuolia i Bolufer Ariadne Llopis i Ruano Idara Llopis i Ruano Mar Lo Bracco i Bustillos Nayra López i Serrano Arnau Marí i Martínez Laia Marí i Martínez

Aitana Marrama i Carles Irene Marrama i Carles Alba Martí i Tirado Candela Martí i Tirado Iraia Martínez i Martínez Eider Martínez i Martínez Diego Mascarell i Sánchez Héctor Mascarell i Sánchez Alexandra Mayor i Bernabeu Didac Miguel i Tur Laira Montaner i Rovira María Montaner i Rovira Lluís Montañes i Quiles Lucas Montánez i Aragó Marina Nácher i Martínez Claudia Navarro i Nácher Fallou Ndiaye Julia Negre i Vellisca Mario Negre i Vellisca Adrià Nuño i Garcia Gerard Nuño i Garcia Guillem Oliver i Montaner Mar Palomares i Formentín Anna Palomares i Formentín Alba Palomares i Formentín Héctor Pedrós i Bellido Elena Pedrós i Bellido Zoe Pérez i Almiñana Inés Pizaco i García

Sofía Picazo i García Pablo Pinto i Castelló Carla Piris i Muñoz Jaume Pons i Ruíz Pepe Piris i Muñoz Marc Roca i Palau Ainara Ruiz i Soler Martina Ruiz i Soler Marc Sanleon i Gimeno Mar Sapiña i Porca Eros Sapiña i Renart Pablo Serra i Carles Kike Serra i Sapiña Djiby Thiam Marc Tornero i Font Manuel Tornero i Font Miguel Torreblanca i Juan Aitana Tur i Boix Athenea Tur i Torcal Martina Vallet i Pons Noa Villarrasa i Crespo Víctor Zambrano i Diaz Manuel Zambrano i Diaz

nouvinguts a la falla!

Ángela Font i Adroguer

Eider Martínez i Martínez

Un passeig pel Mediterrani

2019 - 2020

recompenses INFANTILS ATORGADES PER JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA, ALS SEGÜENTS FALLERETS I FALLERETES: DISTINTIU I CULLERETA D’ARGENT Neus García Gomis Laia Montaner Rovira Marina Nacher Martínez Elena Pedrós Bellido DISTINTIU I CULLERETA D’OR Blanca Carrique Femenía Claudia Colomer Vicente Nayara Escrivá Jimenez Arnau Marí Martínez Irene Marrama Carles Lluís Montañes Quiles Inés Picazo García Pablo Pinto Castelló

ACTIVITATS

2019 - 2020

Un passeig pel Mediterrani

activitats

2019 - 2020

Un passeig pel Mediterrani

activitats

2019 - 2020

Un passeig pel Mediterrani

programacio festes infantils 2020 Diumenge 26 de gener 10.00h Trencaclosques infantil. 17.00h Trencaclosques cadet. Dissabte 8 de febrer 13.00h Concurs col·lectiu de Paelles JLFC amb inflables per als xiquets/tes. Diumenge 9 de febrer 17.00h Lliurament dels premis d’esports a l’auditori del Mercat. Divendres 14 de febrer 12.00h Presentació del llibret de JLFC. 20.30h Teatre Falla Passeig-Mercat a la Casa de la Cultura. Dissabte 15 de febrer 20.30h Crida JLFC a la Plaça d’Espanya. Dissabte 22 de febrer 12.00h “Cagà de la Burra” amb inflables per als xiquets/tes al Passeig Dr. Alemany. Diumenge 23 de febrer 18.30h Gala Fallera Infantil a l’Auditori del Mercat. Diumenge 1 de març 19.00h Premis Ninot Indultat 2020 a la Plaça d’Espanya.

Delegació Festes Infantils

19.30h Inauguració oficial de l’exposició Ninot Indultat 2020 a la Casa de l’Ensenyança. Dissabte 7 de Març 19.00h Berenar al casal faller a càrrec de les dones col·laboradores. 20.00h Tren faller per tota la barriada amb xaranga. Diumenge 8 de Març 11.00h Festa infantil JLFC als jardins del Mercat. 13.30h Globotà JLFC als jardins del Mercat. 19.00h PlayBack Infantil (avisarem dels dies dels assajos). Dilluns 9 de Març 17.30h Berenar. 18.00h Trencà de perols i jocs populars. Dimarts 10 de Març 17.30h Berenar a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil. 18.00h Gran ral·li faller 2020.

Dimecres 11 de Març 17.30h Berenar a càrrec de Rosquimania. 18.00h Trencà de perols i karaoke.

Dijous 12 de Març 17.30h Berenar. 18.00h Inflables. Divendres 13 de Març 17.30h Berenar a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil. 18.00h Espectacle sorpresa i taller de graffities. Dissabte 14 de Març 09.30h Despertà infantil. 12.00h Activitats/Tallers infantils. 17.30h Berenar. 18.00h Circuit karts. Diumenge 15 de Març 17.30h Berenar a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil. 18.00h Festa temàtica “Disney” amb premi a la millor disfressa o disfresses.

Dimarts 17 de Març 11.30h Cercavila i visita a les falles. 14.30h Mascletà a la Rambla Sant Isidre. 20.00h Entrega de premis als jardins del Mercat. Dimecres 18 de Març 11.30h Cercavila i visita a les falles. 14.30h Mascletà a la Rambla Sant Isidre. 18.30h Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell. 24.00h Mascletà Nocturna a la Rambla Sant Isidre. Dijous 19 de Març 12.30h Solemne missa en l’església dels Sants Joan. 14.30h Mascletà a la Rambla Sant Isidre. 19.00h Berenar a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil. 20.00h Cremà del monument infantil.

Dilluns 16 de Març 14.30h Mascletà a la Rambla Sant Isidre. 18.00h Entrega de premis de la setmana fallera i plantà dels monuments. Tradicional “XOCOLATÀ” a càrrec de les dones col·laboradores. 19.00h Nit d’Albades començant a Raconet i finalitzant a la Falla Raval de Sant Agustí.

Un passeig pel Mediterrani

premis

2018 - 2019

3r Premi Falles infantils Secció Especial

4t Classificat, campionat futbol sala Categoria infantil

3er classificat, campionat futbol sala Categoria cadet

3r Classificat, campionat trencaclosques Categoria infantil

3r Classificats, campionat pilota valenciana Categoria infantil

Un passeig pel Mediterrani

Comissió Gran

Per a navegar en aquest mar hem de saber com fer-ho, quin rumb prendre, cap a quina direcció... I per això en aquesta travessia remem tots junts per no enfonsarnos... Vols conèixer els tripulants d’aquesta nau del mediterrani?

entrevista al nostre president

José Llopis i Lafarga

Com et sents representant a la nostra falla? Amb un gran somriure i cara de satisfacció, ens diu: em sent orgullós, molt orgullós. Quan estàs tants anys formant part d’un lloc, el qual consideres casa teua, quan tota la gent que forma part d’aquesta comissió, la sens com si fora la teua família, sols et pots sentir orgullós. Estic satisfet de poder representar-los i dedicar-los tot el temps i treball a fer el millor per a tots i per a totes. Des de quan t’imaginaves ser el president de la falla que tant estimes? Crec que quan algú agafa aquesta responsabilitat mai ho imagina realment, simplement arriba el moment. En el meu cas, porte 25 anys en aquesta comissió. De ben menut, ja volia ajudar i fer tot el que estava al meu abast i a les meues mans. Amb els anys vas agafant més responsabilitats i la gent acaba veient el teu esforç i comença a valorar el teu treball. Quan estimes tant una cosa sempre vols el millor per a ella; a més, quan les persones del teu voltant et veuen que tens capacitat, aptituds i, sobretot, ganes i il·lusió, sumant a més a més, moltes idees i projectes, arriba un moment que t’ho planteges. Aleshores, diria, que ja feia uns dos o tres anys que portava valorant l’opció de ser president, ja que a nivell personal em veia amb les forces i ganes de donar el pas. El recolzament del col·lectiu em va animar a donar aquest pas endavant, un pas del qual estaré orgullós i, sobretot, agraït. Agraït a tota la comissió i a totes aquelles persones que em van animar.

Què significa aquest càrrec per a tu? Per a mi aquest càrrec representa molta responsabilitat. Representes un escut i una comissió amb 74 anys d’història. Som una falla, una comissió molt nombrosa, però també s’ha de pensar que al voltant hi ha molta gent que s’implica i ajuda, com familiars de fallers, dones col·laboradores, col·laboradors, fallers d’honor, patrocinadors... Qualsevol detall i decisió afecta a molta gent i sempre has de ser, com a president, conscient del que fas, pel bé de tota eixa gent i del conjunt d’aquesta família. També significa donar-li a la meua iaia, des d’on estiga veient-me, una gran alegria i orgull. Ella va ser fallera major d’aquesta falla en 1947 i estimava amb bogeria la comissió. Gràcies a ella i a la seua persistència la meua mare em va apuntar de faller i, crec, que va ser una gran decisió. De segur que estarà molt orgullosa de veurem com a president de la falla i cuidant allò que ella tant estimava. Què esperes del teu primer any com a president? Pense que quan agafes aquesta responsabilitat, ho has de fer analitzant la situació actual en la que es troba la comissió. T’has de plantejar uns objectius per tal de millorar-la, si es pot. Els meus objectius eren tres i, els vaig deixar clars des del primer dia: En primer lloc, tornar a ser tots una família. Som una comissió molt gran, on tots no podem estar d’acord o opinar igual. El temps passa i ens ajuda a veure les coses amb perspectiva. És el moment de donar tots un pas endavant, i tornar a ser la família que sempre hem sigut, i estic segur tornarem a ser. En segon lloc, el casal. Necessitem un casal faller

que s’adapte a la comissió que som. I en tercer lloc, pensar en el futur, en els més menuts d’aquesta gran família. Els temps canvien i amb ells les necessitats i els gustos dels nostres xiquets. Ens hem d’adaptar i oferir-los coses noves, innovar; hi ha que pensar que seran el nostre futur com a comissió. En definitiva, el que espere d’aquest any és posar la primera pedra en aquest sentit i buscar l’estabilitat pressupostària que farà que durant els pròxims anys es duguin a terme aquests objectius. Quin

és

l’acte

que

amb

més

il·lusió

esperes?

Si alguna cosa em defineix com a persona és la sinceritat i claredat amb el que dic les coses i, sobretot, el que pense. L’ofrena és un acte molt bonic, per descomptat, i allò més típic seria dir que eixe és l’acte que amb més il·lusió espere, però no. Així i tot, segur que ho gaudiré molt. Els actes que espere amb més il·lusió són la plantà i l’entrega de premis del monument. Perquè som una comissió que aposta per tot; cultura, esports, festa i monuments, i per a poder tindre-ho tot, cal treballar molt durant tot l’any, i sense cap dubte, som una família que treballa molt i estic segur que el nostre esforç es veurà recompensat. A més, aquest any hem volgut apostar per un estil diferent i per un artista de la nostra terra com és Salvador Banyuls (Buchi) i el seu company Nestor Ruíz. Espere amb moltes ganes el dia de la plantà, per veure el resultat i com ho valoraran els nostres fallers i falleres; i el dia dels premis amb il·lusió per obtindre uns molts bons resultats en els nostres monuments. Seria el millor colofó de tot l’esforç i treball durant tot aquest any, per part dels delegats i de tota la falla. AMUNT PASSEIG, SEMPRE.

Un passeig pel Mediterrani

Cullera está en la “ola”

monument GRAN Cullera és banyada pel Mediterrani. Un mar d’aigua viva que reflexa el nostre caràcter, el nostre estil propi, el nostre dia a dia. Les ones marquen el ritme dins l’aigua i apleguen a terra transformant tot el que banyen, creant nous corrents que apareixen i s’amaguen. Cullera viu d’aquesta mar, d’aquest clima, d’aquesta terra. Cullera conviu amb el turista que gaudeix de les platges, de la bona temperatura i del que li oferim amb alegria. Cullera és única i és bonica. Cullera lluita contra eixa ona que desitja ser volguda, admirada i estimada. Cullera està en la “ola” , es mou amb tronades, marejols i contracorrents, però també viu tranquil·la quan bufa l’altre vent. Salvador Bañuls i Néstor Ruiz

Si prefereixes que t’ho explique el propi artista, escaneja el codi QR!

Un passeig pel Mediterrani

Cullera está en la “ola”

monument GRAN CULLERA - POSIDÓ

RAVAL - BOUS AL CARRER

Posidó és una Cullera que il·lusiona a l’entorn. Una nova meravella, que s’ompli de gom a gom.

Ningú vol maltractament, cuidem els animalets! Però quan aplega el moment tots volem bous al carrer.

Posidó vol la Cullera, que es valore sempre molt. Que el turisme la volguera a l’estiu, hivern i tardor.

Ves espaiet en les vaques!! Doncs jo, ni les vec. Entra al baret del Passeig i gaudeix del bon ambient.

PLATGES - SIRENES

SANT ANTONI - TURISTES A 1ª LINEA

Les nostres platges son sirenes, distintes i peculiars. Tranquil·les en la badia nervioses pels voltants.

El running el practiquen estos “joves” turistes. Clavant estes “sombrilles” abans de prendre les “pastilles”.

I gràcies que les cuidem onegen banderes al vent. Sirenes que bé canteu al turista enganyarem.

Si els férem un poc pagar per acampar a la mar, no vindrien tant aparentant del que diuen ser i no fan.

SANT ANTONIO - SKATE PARK

FAR - DRAGUT

Els vents que bufen, la força del velam, A quina velocitat? S’ha de tindre anotat.

Tots ja van al skatepark! Alguns volen patinar, altres miren, xarren... i aprofiten per a festejar.

A la vora d’un penya-segat un pirata ens va atacar. Dragut era el seu nom va ocórrer un 25 de maig.

I en la falla es va vivint, Ja són més de 70 anys, El que tu vas escrivint altres ho recordaran.

Disposats d’una forma coherent imiten estructures d’un carrer. La joventut ja te lloc on fer, un nou oci per a majors i xiquets.

Ens recorda a este malvat, un museu molt singular. Dins d’una cova està, únic lloc al nostre Estat.

VILA - PONT DE FERRO Modernitat, mobilitat, enllumenat... donar pel sac. El pobre pont tot rovellat passen els dies i està igual. Ara també volen ficar, un mirador per a mirar... tota la merda que hi ha dins l’aigua i al voltant. PASSEIG - QUADERN DE BITÀCOLA Al quadern de bitàcola, s’anota el rumb que es fa. Els fets més importants que viu un navegant.

Un passeig pel Mediterrani

2019 - 2020

comissio GRAN María Acevedo i Bañuls Marta Alandete i García Manuel Almenar i Ferri María Almenar i Vanaclocha Aurora Alonso i Castelló Cristina Aragó i Bernabeu Mariam Aragó i Diego Adrián Aragó i Llopis Carlos Aragó i Llopis Vicent Aragó i Llopis María Pilar Arlandis i Martínez Encarna Arlandis i Naya Clara Armengot i Beltrán Eva Artero i Orós José Artés i García José Fernando Artés i Hernández Marta Artés i Hernández Lluna Audivert i Bonet Gabriel Azcarate i Granero Adrián Bayona i García Carolina Bayona i Lau Nicole Bayona i Lau Arantxa Beltrán i López Mª del Mar Bermejo i Cruañes Nuria Bernabé i Llopis Lara Bernabeu i Gay Lucia Blasco i Moreno Alba Bodí i Font Rocío Bodí i Marín

Alexandra Bonet i Ferrer Júlia Bonet i Martínez Sergio Boquer i Grau Juan Antonio Boronat i Colom Carla Boronat i Genovés Minerva Boronat i Genovés Alba Bou i Martín Elena Cabanilles i Vercher Inmaculada Cárcel i Puig Javier Carles i Llopis Silvia Carrascosa i Cerveró Marta Carrique i Femenia Laura Castelló i Arlandis José Castelló i Carreres Juan Emilio Castelló i Carreres Mireia Castelló i Fitó Joan Castelló i Gomis María Pilar Castelló i Palomares Tamara Castelló i Serrano Christian Castilla i Sanz Francesc Catalá i Grau María Catalán i Jover Ana Cebolla i Vercher Mayte Cerveró i Aragó Javier Cerveró i Martínez Reyes Cerveró i Palomares Sergio Cerveró i Ripoll David Chacón i Piris Marta Chastró i Olivert

Miguel Chastró i Tur Juan Francisco Colom i Velarde Ana Costa i Crespo Inmaculada Costa i Falcó Anaís Crespo i Montaner Nadia Creus i Ruano Marta Cruañes i Ferrer Christian Cuenca i Serrano Pablo del Moral i Roca Francisco del Olmo i Bohigues Denise del Olmo i Bonias Raquel del Olmo i Costa Oscar del Olmo i Costa Victoria Doménech i Gimeno Beatriz Fabré i Martí Lucia Falcó i Reig Lurdes Falcó i Yago Héctor Fernández i Ortolá Júlia Fernández i Lechiguero Mar Fernández i Lechiguero Jose Fernández i Roig Carlos Ferrer i Arranz Megan Ferrer i Boronat Alejandro Ferrer i Maroto Irene Ferrer i Pellicer Marc Ferrer i Pellicer Inés Ferrer i Vidal Elena Figueres i Sancho Isabel Font i Climent

Un passeig pel Mediterrani

2019 - 2020

comissio GRAN Benjamín Font i Sapiña Yaiza Font i Sapiña Rafael Formentín i Vallés Clara Fort i Rico Inmaculada Fuster i Montagud Andrea Galán i Redondo Rosa Mª García i Cebolla Maika García i Jordá Marta García i Jordá Mª Carmen García i Sanjuan Manuel García i Zarzuela Jose Miguel Garrigós i Castelló Cristina Gay i Navarro Chelo Genovés i Crespo Luis Gimeno i Bonet Amparo Gimeno i Chornet Irene Gimeno i Chornet Juan Giner i Gay Fabiola Gomis i Bayona Pilar Gomis i Vidal Xavier González i Ibáñez Estefanía Grau i Grau Xavier Grau i Lodeiro Rosa Hernández i Catalá Elena Hernández i Fuertes Inés Hoyo i Llopis Pablo Hoyo i Llopis Diana Hoyo i Nogués María Hoyo i Nogués Amparo Ibáñez i Cutanda

Arantxa Irure i Ortiz David Iznardo i Fernández Melany Jordán i Delgado Mª Vicenta Juan i Bayona Amparo Juan i Grau Victoria Lechiguero i Aragó Laura Lizcano i Porca Antonio Llopis i Albiach Paula Llopis i Cerveró Clara Elisa Llopis i Colubi Laura Llopis i Donet Jose Manuel Llopis i Lafarga Oscar Llorca i Falcó Patricia Llorca i Falcó Angel López i Esteban Ángela López i Sapiña Ana López i Sapiña Gemma Maíques i Puchades Brian Marí i García Claudia Marí i Martínez Franc Marí i Pascual Inmaculada Marí i Rico Antonio Mariscal i Martín Inmaculada Maroto i Beltrán David Martí i Claver Joan Baptiste Martí i Claver Julio Martí i Zahonero Lorena Martínez i Cañas Sara Martínez i Gil Judith Martínez i Gómez

Lucía Martínez i Gómez Carlos Martínez i Marí Alberto Martínez i Melero Carolina Martínez i Nogués Carla Martínez i Olivert Clara Martínez i Piris Ricardo Martínez i Piris Santi Martínez i Santiago Alan Martínez i Tirado María Martínez i Zarzo Arturo Mascarell i Sánchez Ana María Mayor i González Cristina Mayor i Vallet Ivan Miralles i Lahoz Cira Montagud i Cebolla María Montaner i Giménez Kevin Montañez i Serra Valeria Monzón i Renard Galia Morales i Márquez María Mortes i García Isabel Muñoz i Colom Alvaro Muñoz i Ibáñez Claudia Muñoz i Muñoz Vanessa Muñoz i Peiró Xavier Nácher i Ferrandis Pepita Nácher i Sanjuan Andrea Narbona i Calatayud Silvia Navarrete i Albero

Vicent Navarrete i Giménez Víctor Navarrete i Serra Esteban Navarro i Molina Daniel Navarro i Trull Guillermo Negre i Alcover Vicenç Nuño i Zafra Sara Olivert i Frígola Maite Olivert i Nicolás Fabiola Ortolà i Bolinches Esther Palau i Grau Estefania Pastor i Año Helena Pastor i Catalá Josep A. Pedro i Fenollar Laura Pedro i Ortolá María Pedro i Ortolá Salvador Pellicer i Falcó Salvador Pellicer i Sala Inmaculada Pérez i Jaimes Laura Pérez i Naya Jorge Pérez i Rafael Lucía Pinto i Castelló Gerardo Piris i Cabanilles Paula Piris i Cabanilles Ana Piris i Marín José Piris i Martínez Gerardo Piris i Sala Patricia Plaza i Crespo Lorena Porca i Castelló Marc Rabasa i Nicola

Erlantz Ramírez i Irure Laura Renard i Artés José Rico i Sapiña Sandra Rico i Sapiña Andrea Rodrigo i Oliver Juan Fco. Sáez i Núñez Amparo Sala i Miñana Janine Sala i Reig Raquel Sales i Beltrán Marcos Sánchez i Almiñana Juan Sánchez de Cabo Nerea Sancho i Bermejo Sara Sanjuan i Ortis David Sapiña i Aragó Alicia Sapiña i Bonias Mónica Sapiña i Crespo Enrique Sapiña i Escolá Júlia Sapiña i Porca Carla Sapiña i Portalés Carlos Sapiña i Rico Rosa Sapiña i Rico María Sapiña i Roca Esther Sapiña i Tur María Sapiña i Tur Salvador Sapiña i Vallés Lilit Sardaryan Francisco Selfa i Canet Oscar Selfa i Cerveró Mireia Selfa i Cerveró

Marta Serra i Carles Alba Sierra i Doménech Raquel Soldado i Femenía Sonnica Sospedra i Sapiña Antonio Suay i Garcés Patricia Suay i Nácher Antonio Tirado i Boronat Pere Todos Santos i Martínez Carles Todos Santos i Sospedra Jaume Todos Santos i Sospedra Vicente Torreblanca i Miquel Mª José Torremocha i Chulio José Trenzano i Arocas Nadina Trull i Marí Jordi Tur i Bayona Alba Vargas i Monzón Noelia Vellisca i Coca Ana Vercher i Martínez Laura Vicente i Alonso Francisco Vicente i Arenas Joan Vidal i Bolufer Nacho Yepes i Sánchez Marc Zaragozá i Marí Pau Zaragozá i Marí Chelo Zarzo i Rodríguez

Un passeig pel Mediterrani

2019 - 2020

DONES COl LABORADORES Des de la delegació del llibret i en nom de tota la comissió volem donar les gràcies a les dones col·laboradores per la seua llavor i el seu esforç en la falla. Els volem agrair que sempre estan quan les necessitem, que mai els decau l’ànim i que sense elles la falla Passeig Mercat no seria la mateixa. Gràcies per tot. Alicia Marí Amanecer Gimenez Ana Isabel Salvador Carmen Cebolla Gema Femenia Ines Serrano M. Isabel Crespo Jessica Piris Lucia Lafarga Mati Martínez Nitza Sanchez Paqui Navalón Pepita Nacher Mayte Quiles Susi Garcia M. Carmen Jordà M. Carmen Llaneza Ana Piris Maribel Grau Encarna Vallés Encarna Gay

Un passeig pel Mediterrani

DISTINTIU I BUNYOL I CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Cristina Aragó i Bernabeu

Lara Ma Bernabeu i Gay

Rafa Formentín i Vallés

2019 - 2020

RECOMPENSES ATORGADES PER JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA, ALS SEGÜENTS FALLERS I FALLERES:

ATORGADES PER JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALENCIA, ALS SEGÜENTS FALLERS I FALLERES:

DISTINTIU I CULLERA D’ARGENT

DISTINTIU I BUNYOL D’ARGENT

Carlos Aragó i Llopis Encarna Arlandis i Naya Sílvia Carrascosa i Cerveró Xavier Grau i Lodeiro Joan Baptiste Martí i Claver Santi Martínez i Santiago Víctor Navarrete i Serra David Sapiña i Aragó Sonnica Sospedra i Sapiña Jaume Todos Santos i Sospedra

Clara Armengot i Beltrán José Fernando Artés i Hernández Nicole Bayona i Lau Alejandro Ferrer i Maroto Ángela Lopez i Sapiña Claudia Muñoz i Muñoz Salvador Pellicer i Falcó José Piris i Martínez Mireia Selfa i Cerveró Nerea Sapiña i Bonias Raquel Soldado i Femenía José Trenzano i Arocas Joan Vidal i Bolufer

DISTINTIU

CULLERA

D’OR

Rocío Bodí i Marín Carla Boronat i Genovés Hector Fernandez i Ortolá Alan Martínez i Tirado Cristina Mayor i Vallet José Ignacio Yepes i Sánchez

DISTINTIU

BUNYOL

D’OR

Ma Pilar Arlandis i Martínez Encarna Arlandis i Naya Minerva Boronat i Genovés Inmaculada Cárcel i Puig Nadia Creus i Ruano Megan Ferrer i Boronat Clara Martínez i Piris Ana Ma Mayor i González Marc Rabasa i Nicola Janine Sala i Reig ATORGADES PER JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALENCIA I JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA, ALS SEGÜENTS FALLERS I FALLERES: DISTINTIU I BUNYOL I CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER Juan Francisco Colom i Velarde Patricia Suay i Nacher

Un passeig pel Mediterrani

Col·laboracions Literàries Mediterrani... Quantes coses amagues? Art, cultura, tradicions, arquitectura... Investiguem més sobre la nostra mar: El seu passat, present, i quin futur li espera.

contaminacio al mediterrani

Anna Piris

Mediterrània de vida eterna abans que els plàstics t’ofegaren, quan l’aigua corria neta per dintre teua. Tu que t’has crespat tant acompanyada dels vents de llevant, causant grans tempestats i ens has ensenyat que malgrat el mal, la calma sempre arriba. Tu que has plenat de vida les teues profunditats i ens has oferit àpat quan ho hem necessitat. Tu que has il·luminat els nostres dies reflexant els rajos de sol com miralls que brillen. Tu que ara mors lentament mentre posem la mirada a enlloc, tot i sabent que algun dia ja no hi estaràs i mai més la vida serà igual. Tu, nostra llar.

Un passeig pel Mediterrani

cultura mediterrania La mar sempre ha estat envoltada de màgia i de vida… Quina en pot ser la causa? És tot un misteri. Una intriga per a les cultures, tant antigues com modernes. Les diverses societats que han poblat el món tenen llegendes, contes i faules que han intentat explicar què és la mar, quines en són les implicacions per a la societat i cultura i quins en són els perills. Concretament a la mar Mediterrània és on trobem gran part d’aquestes històries, ja que ha estat el bressol de la civilització des de l’aparició del primers assentaments coneguts fins al moment, del que podem anomenar civilització. Per tots és ben sabut que la regió mediterrània és la història de la interacció de les cultures i dels pobles de les terres que l’envolten. Ha sigut i continua sent un braç vertebrador del comerç, l’intercanvi cultural i la riquesa de poblacions, de l’art i el desenvolupament del pensament. Gràcies a aquesta han pogut aparèixer civilitzacions tan importants com la mesopotàmica, la grega, la romana, la islàmica, etc., sobretot per la seua ubicació única, atès que la peculiar forma que té, amb les seus illes, badies i estrets, sempre ha facilitat la comunicació i l’aparició de tota una riquesa de flora i fauna. La Mediterrània ha estat la ruta principal de comunicació entre orient i occident tant per mar com per camins, des de l’antiguitat fins a l’inici del Renaixement. I, tal com s’ha comentat, aquesta comunicació ha fet possible el recorregut d’escrits i pensaments, i ha propiciat

Alexandra Bonet

la recerca del sentit de la vida, l’amor per l’esser humà i les divinitats, i també fer possible entendre la naturalesa. Una de les primeres civilitzacions que va aparèixer al voltant del Mediterrani, va ser la Sumèria, que va sorgir a Mesopotàmia, l’actual Iraq, cap al segle IV a.C.; poc després va sorgir el gran Imperi egipci a la vall del riu Nil; i, més endavant, es van desenvolupar els grans imperis d’Àsia Menor: L’Assiri i l’Hitita. La seua expansió no va arribar fins que no van ser capaços de construir vaixells que foren navegables a la mar. Mentrestant, en altres illes un poc més cap a Occident, va aparèixer la civilització minoica. Finalment, es van desenvolupar la civilització grega i la romana. Durant alguns segles, el Mediterrani, conegut en aquell moment com Mare Nostrum, va formar part per totes bandes de l’Imperi Romà d’Occident, que va fer que el cristianisme s’expandira i es convertira en fe oficial. A partir del segle V, la part oriental va continuar sent romana, amb l’Imperi Bizantí, però Occident va ser envaït pels pobles del nord. El poder a la regió del Mediterrani es va desplaçar a l’est, amb l’auge de l’Islam. A poc a poc, aquest nou imperi va ser capaç d’arribar i conquistar fins a Hispania, el lloc més occidental de tot el Mediterrani. Gràcies a aquesta conquesta, gran part de la península Ibèrica i el Marroc és van convertir en unes de les societats més avançades del món en aquell moment.

Després de segles, el món musulmà va començar a decaure i a ser envaït per les poblacions cristianes fins a la conquesta de Granada l’any 1492, quan l’imperi islàmic va desaparèixer a Occident; només en quedaren algunes xicotetes comunitats. Europa a poc a poc, es va restablir i es va organitzar en estats. Va augmentar el seu poder en el moment de l’aparició del Renaixement. A partir del segle XVIII, va aparèixer la possibilitat de dur a terme viatges marítims de gran distància, amb la creació de noves rutes comercials, de manera que la regió mediterrània va començar a perdre importància respecte de les zones nord-europees i americanes. Però tota la història i el desenvolupament que van portar les civilitzacions i cultures passades d’aquesta mar, no han decaigut i i segueixen sent un eix vertebrador de la vida i la cultura. La regió del Mediterrani ha begut de tres grans comunitats culturals: tres formes de pensar, créixer i viure. D’una banda, hi ha Occident, que ha tingut com a resultat la civilització grega i romana; d’una altra, l’islam, una cultura que s’ha estès des del Marroc fins a l’oceà Índic i que penetra en el desert; i, per últim, el món ortodox, hereu de Bizanci, que el trobem a l’actual Grècia, Bulgària, Rússia i els Balcans. Les cultures i institucions que envolten el Mediterrani han compartit una sèrie de valors i característiques que han fet possible desenvolupar diversos projectes. Un d’aquests projectes ha estat la universitat. Des de l’aparició dels primers seminaris, s’ha observat una

gran relació entre Orient i Occident, així com entre el nord i el sud. Açò ha provocat el trànsit continu de persones i pensaments que hui en dia continua existint. Estem veient com en cada paraula escrita, en cada referència, sempre hi apareixen les mateixes paraules, les mateixes frases, els mateixos pensaments: el Mediterrani és un punt d’encontres, de cultures, de riqueses en tots els aspectes de la vida. No podem, doncs, deixar que aquestes paraules i aquest concepte canvie a partir d’ara en tot el que estem vivint en algunes parts del Mediterrani. Entre tots no podem deixar que les males pràctiques d’alguns ens arruïnen aquesta sensació de complicitat entre tots els pobles ni deixar de lluitar contra el canvi climàtic, que ens pot fer perdre aquesta preciositat de regió. El Mediterrani és plural, una suma de civilitzacions: pensa que recórrer el Mediterrani suposa trobar ruïnes romanes al Líban, ciutats greges a Sicília, monuments islàmics a Espanya i un milió d’exemples més que ens poden vindre a la ment. Les civilitzacions es mesclen i se sumen i van creant tota una diversitat que mai s’ha vist en cap altre lloc, una riquesa tan gran i important que no es podrà superar a nivell intel·lectual, cultural i artístic. La nostra vida i forma d’entendre-la no haguera estat possible si no haguera existit aquesta mar.

Un passeig pel Mediterrani

el mon submari, allo que la mar amaga

José Antonio Puig

Es podria dir que el nostre municipi amaga molts tresors, un dels quals, sens dubte, n’és la badia. Cullera és l’única localitat de la província de València que disposa d’una muntanya acabada en xicotets penya-segats que arriben a la mar i, a més, s’hi troba la desembocadura del riu Xúquer. Aquestes característiques geogràfiques possibiliten que la badia s’alimente de nutrients i aigua dolça, per la qual cosa es crea un hàbitat perfecte per a albergar una gran varietat d’espècies marines. D’aquesta manera, Cullera es converteix en un lloc idoni on submergir-se i visitar aquest “món silenciós”, nom amb el qual va batejar al món aquàtic Jacques-YvesCousteau, explorador i investigador de la mar considerat com el més cèlebre divulgador del món submarí. La pràctica del busseig permet gaudir d’ infinitat de paisatges i espècies marines. Però, a part de regalar aquestes meravelloses imatges, presenta altres beneficis. El busseig és un esport que ofereix l’oportunitat d’experimentar la sensació d’ingravitació, una sensació similar a la que s’experimenta en l’espai, que transporta el bussejador a un estat de tranquil·litat que li permet evadir-se de l’estrés. A més, presenta beneficis físics, perquè durant cada immersió els bussejadors exerciten pràcticament tots els músculs del cos.

Al seu torn, gràcies a la pràctica del busseig és possible localitzar, recuperar i estudiar objectes perduts o naufragis, troballes que, a vegades, ajuden a reconstruir la història. D’altra banda, el busseig consciencia aquells que el practiquen de la necessitat de cuidar i protegir el medi ambient, aspecte cada vegada més important i preocupant en l’actualitat. “Només estimem allò que coneixem”, amb aquesta frase Jacques-YvesCoutteau feia referència a com de desconegut i poc valorat és el món submarí per a les persones. I, per a comprovar-ho, no hem d’anar molt lluny, ja que a poca distància de la nostra costa es troba una xicoteta part d’aquest immens món desconegut per a la majoria. La badia de Cullera amaga molts llocs en què practicar busseig. Des del 1995, el centre de busseig Delfín Cullera realitza immersions en més de 15 localitzacions diferents repartides per la nostra badia, en les quals es pot trobar una gran varietat de paisatges i d’espècies marines com gorgònies blanques, espirògrafis, gobis, serrans, meros, dentuts, oblades, sards, llobarros, escarpes o congries, entre moltes altres. També les nostres costes ofereixen un exemple de descobriment històric lligat a la pràctica del busseig. Durant l’hivern del 2016 des del centre de busseig Delfín Cullera es va realitzar una eixida per a intentar veure mantellines, espècie molt difícil de trobar en les nostres aigües però que, a vegades, fan alguna visita.

Un passeig pel Mediterrani

el mon submari, allo que la mar amaga

José Antonio Puig

En la immersió es van trobar per casualitat unes restes de llastos de naus romanes, ancores i gran quantitat de ceràmica. Després d’aquesta troballa, es van de cobrir diverses zones en la badia que contenien restes d’aquest tipus. Això permet situar després de molts anys d’estudi PortumSucrone, el port de la mítica ciutat romana de Sucro, que situa així, a la badia de Cullera, un important ancoratge que va servir com a nexe entre el comerç de l’interior i les rutes marítimes del Mediterrani. Durant aquests anys, gràcies a la pràctica del busseig es segueix prospectant i patrocinant PortumSucrone, amb la col·laboració del centre de busseig Delfín i l’Ajuntament de Cullera, cosa que aconsegueix identificar, catalogar i posar en valor el patrimoni arqueològic subaquàtic de la nostra badia. D’aquesta manera, s’aconsegueix saber més sobre els orígens de la ciutat i el seu desenvolupament marítim, així com sobre la pròpia història del Mediterrani. Com hem vist, el busseig és un esport que permet endinsar-se en un món meravellós i que regala experiències úniques, però per a fer-ho, és important rebre una formació teòrica i pràctica, que possibilite gaudir d’aquest esport amb responsabilitat, sense posarnos en risc, ni els nostres companys o l’hàbitat submarí.

En definitiva, el món submarí alberga paisatges, formes de vida i històries excepcionals més prop del que imaginem. Però, a part de tot el que ofereix, la seua existència és imprescindible, per la qual cosa és realment necessari conscienciar-nos de la importància que té cuidar-lo, preservar-lo i deixar de destruir-lo. Sense aquest, la nostra existència no seria possible. “Durant la major part de la història, l’home ha hagut de lluitar contra la naturalesa per a sobreviure; en aquest segle comença a adonar-se que, per a sobreviure, ha de protegir-la” Jacques-YvesCousteau.

Un passeig pel Mediterrani

mar de llegenda Des de vora la mar, un xiquet juga amb les ones. Un pas cap avant, perseguix l’escuma quan la mar amaga la llengua, expectant quan, a l’aguait, clavant els dits a la sorra, és l’aigua qui ataca i ell fugeix entre rialles per no banyar-se els peus. Somric amb els llavis tancats, els records fugint de la meua memòria com el xiquet de les ones: quan encara les reformes del far no s’havien dut a terme, quan la meua pell encara era ferma i ser adult no hi era gairebé als meus plans, quan la major preocupació que teníem era lluitar contra eixe mar infinit. Moltes coses han canviat des d’aleshores, però no la mar. La mar no havia canviat seixanta anys enrere, com tampoc ho va fer quan l’Europa que l’envoltava va esclatar en el seu primer gran conflicte bèl·lic o quan els francesos lluitaren per la seua llibertat. No va canviar quan l’armada invencible va ser vençuda, ni quan la pesta negra va envair les seues costes, ni quan les Croades enfrontaren Europa, ni quan els àrabs van conquerir-ho. El Mediterrani era mar ja quan era aquell que uneix terres, quan les antigues cultures l’envoltaven: quan eren els grecs i els egipcis qui disputaven cada gota i els romans el van anomenar Mare Nostrum. Quan els deus eren més que llegenda i de les aigües Neptú el sobirà. Que el Mediterrani és un mar mític no es cap secret: Homer va composar la seua llegenda i encara avui llegim els versos de l’Odissea. La història de com Ulisses torna a Ítaca és la història d’un heroi que va fer enfadar els deus, que es va atrevir a solcar els mars quan Posidó, la versió grega de Neptú, va enfonsar

Andrea Adam

la seua nau al començament del seu viatge. Etern com la pròpia mar, el deu dels rius, dels llacs, dels terratrèmols, dels brolladors i de tots aquells que viuen en ell, era tan capritxós i voluble com l’onatge contra la Pedrera vella els dies de tempesta. I si parlem del Mediterrani i parlem de Neptú, parlem d’Egeu. Fill del deu del mar, pare d’aquell que va vèncer el Minotaure: Teseu. Aquest, que tornava victoriós de la seua lluita contra el monstre, va oblidar pujar les veles blanques que anunciaven la seua victòria Egeu, al descobrir que el vaixell que viatjava cap a ells no era portador de bones notícies, es va llançar a la mar. I la van anomenar la mar Egea I parlem del minotaure, maleït per Posidó, i del mite del seu laberint. I parlem d’aquell que el va construir: Dèdal. El constructor del passadís sense principi ni fi va perdre el favor del rei Minos, qui el va tancar amb el seu fill Ícar a una torrassa. Dèdal va construir unes ales de cera i plomes i va advertir el seu fill que no volara prop del sol. Poc més tard d’haver alçat el vol, Ícar va començar a pujar i pujar i la calor dels rajos va ablanir la cera de les seues ales i les plomes van desprendre’s fins que l’invent no tenia força suficient com per a subjectar el jove. Llavors Ícar va començar a caure fins que es va afonar a l’Egeu. Del cel també va caure Astèria, deessa de les estreles, que en el seu intent de fugir de Zeus va arribar a la mar i va transformar-se en illa: Delos, on més

tard van nàixer Àrtemis, la caçadora, i Apol·lo, el bell. Hècate, deessa de la màgia negra, fou la seua filla. Però màgia és sinònim de Circe: la gran bruixa. Qui va rebre a Ulisses i als seus companys a l’illa que la mantenia presonera. Va convertir els navegants en animals i no va ser fins un any més tard que van alliberar-se de l’encanteri. I com que era coneixedora del comportament del mar, i pot ser s’havia enamorat de l’heroi, els va aconsellar la ruta més ràpida per arribar a Ítaca. Les illes del Mediterrani també eren la llar de les sirenes, però al contrari del que diuen els contes populars, les sirenes mitològiques eren meitat dones i meitat aus. Amb els seus cants atreien als vaixells cap a les seues illes perquè s’enfonsaren, perquè la bogeria engolira els mariners i es llançaren als braços d’un mar embravit. Pocs foren els que van fugir d’eixe fatal destí. Per una banda, Ulisses, que va tapar amb cera les orelles de la seua tripulació i, desafiant, es va fermar a la nau per escoltar el cant de les sirenes i no caure al seu encanteri. D’altra, els argonautes, que van evadir els cants meravellosos gràcies a la veu d’Orfeu. Sense dubte, el Mare Nostrum va ser llar de mites, i els mites els forgen els herois, però també els monstres. Monstres com Cetus, una espantosa bèstia, a qui va ser entregada en sacrifici Andròmeda per tal de calmar la fúria del deu del mar qui l’havia enviat. Perseu, amb el cap de Medusa, va donar-li mort.

Però Medusa no sempre havia estat un monstre. Al seu naixement va ser una bella dona, la seua única falta fou confiar en la persona equivocada, el propi Posidó, i per això Atena, deessa de la saviesa i eterna rival del deu marí, la va castigar: els suaus cabells es van convertir en serps i els ulls clars en armes que transformaven en pedra tot aquell que els mirava. La història de Medusa té exactament el mateix patró que les de Escil·la i Caribdis. Originàriament nimfes a qui els deus van transformar en monstres, ambdues eren les guardianes d’un estret pas del mar, on navegar es transformava en una heroïcitat i la por oprimia amb força els cors dels mariners. D’un costat, Escila, que amb els seus sis caps podia desfer-se d’una tripulació en minuts. A l’altre, Caribdis, qui empassava tot allò que passava al seu voltant. Així ho va comprovar Ulisses i, tanmateix, el propi Hèrcules. Herois, deesses i monstres feren que cada gota d’aigua del Mediterrani s’omplira d’històries meravelloses. Gotes d’aigua que han viatjat pel fons marí i per les crestes de les ones, que han recorregut segles amb la força dels corrents d’aigua i han omplert poc a poc el mar de murmuris extraordinaris. Les mateixes gotes d’aigua que banyaven els meus peus quan la meua pell era ferma i que avui xoquen amb força contra la Pedrera vella. Les mateixes que composen les ones que juguen amb un xiquet vora el Mediterrani: un mar on és impossible diferenciar entre realitat i llegenda.

Un passeig pel Mediterrani

PIRATES AL MEDITERRANI

Moltes vegades ens preguntem què hi ha al fons del mar i de sobte pensem en estranyes criatures marítimes, tant grans com el tauró balenao, al contrari, tant xicotets com el peix paedocypris, recentment descobert. Però poques vegades ens preguntem què hi ha allà on el mar descansa els dies de calma i on colpeja fortament un dia d’alta marea. Uns dels secrets millors guardats del Mediterrani està a la seua costa, al nostre poble, que va ser la protagonista quan els pirates eren els mes temuts en alta mar. La cova, la qual dona nom a un pirata descendent del cruel Barba-roja, és un dels legats que ens ha deixat el Mediterrani. La podem trobar al far de Cullera i està a ni-

Galia Morales

vell del mar, per aquesta raó el pirata barbaresc Dragut la va fer servir en el segle XVI per a l’atac a Cullera, i és difícil parlar-ne sense explicar la història que la caracteritza. Abans d’aventurar-nos en l’atac de Dragut a Cullera, cal parlar dels pirates que navegaven pel Mediterrani. A finals del segle XI cristians i musulmans estaven en guerra, aquests últims atacaven en ràpides galeres als vaixells mercants en busca de botins, preferint persones a l’or o joies, perquè després les podien vendre com a esclaus o per contra fer-los presoners de la tripulació per a impulsar els rems de les galeres. Aquests cruels pirates islàmics del Mediterrani passaren a tindre el nom de Barbaresc. Eren el més temuts, és més, si parlem de Barba-roja, de segur que ja has sentit històries seues: ell era un pirata de la nostra costa, un barbaresc disposat a saquejar i difondre la por pels continents que uneixen el Mediterrani. Va ser ell qui va pagar pel rescat de Dragut i a la seua mort va passar a capitanejar les galeres del nord d’Àfrica. El 25 de maig del 1550 el temut pirata Dragut va atacar el nostre poble. Per l’atac haurien d’entrar al poble sense ser vist, és per aquesta raó que envolten Cullera per la costa i entren pel riu Xúquer. En aquells anys no hi havia muralla perquè els cullerencs pogueren defensar-se i els pirates saquejaren tot allò que desitjaren, fins i tot retingueren persones en contra de les seues voluntats. Quan tota aquesta barbàrie finalitzà, els pirates tornaren a les seues galeres i escapant pel Mediterrani trobaren la cova, un lloc a nivell del mar idoni on poder

ancorar els seus nabius i refugiar-s’hi. Al dia següent del saqueig es va produir, a la cova, el intercanvi d’ostatges, i és quan el poble va poder retrobar-se amb el seus familiars. Dragut i la seua tripulació continuaren atemorint tots els pobles i ciutats situats a la costa del Mediterrani, però la sort li va donar l’esquena a Malta l’any 1565, on va morir a mans de tropes espanyoles. Aquest esdeveniment viscut a la cova i a Cullera és la raó per la qual s’ha intentat mantindre el seu nom lligat al del pirata Dragut. El pas del temps va deixar a aquests pirates del segle XVI en el passat, mentre l’art cinematogràfic i literari continuava ensenyant-nos part de la seues vides. Així, la cova no va ser testimoni només de part de la vida pirata, per la seua entrada a nivell del mar va entrar un àncora d’un vaixell de vapor, es desconeix el propietari i nabiu al qual pertanyeria, però és una demostració del poder de les marees en dies de tempesta, capaces de desplaçar tot allò que el mar no vol al seu fons. A més, es pot comprovar com el mar fa servir els seus amagatalls per amagar tresors fins que algú els descobreix.

mereixia tindre més espectadors, per això passà de tindre només una entrada a nivell del mar a haver-n’hi dues, on es podia accedir tant per mar com per muntanya. Sí, la combinació de l’esser humà, el mar i les roques han creat un lloc tant gran com màgic. En l’actualitat, no es pot accedir pel mar, millor dit, nosaltres no podem entrar-hi a nivell del mar, perquè al Mediterrani mai podrem negar-li l’entrada, ja que quan s’enfureix continua filtrant-se i deixant proves del seu pas, inunda l’última sala, la plena de sorra i mol·luscos, i ens fa sabedors que és el seu lloc. La situació estratègica de la cova l’ha fet protagonista de milers de situacions durant segles, ha passat de viure atacs pirates, ser admirada pels exploradors marítims, veure’s convertida en taulat flamenc a ser un museu que ens conta la història dels cruels pirates del segle XVI com l’atac a Cullera. En resum, és un legat que forma part del nostre patrimoni, el mar Mediterrani no només és extraordinari per la seua situació, que connecta diferents continents, per la fauna marítima que conté, pel clima… sinó també per la màgia que trasllueix gràcies a la creació de llocs com la cova del Pirata Dragut.

Un lloc tan màgic, no podia escapar de l’ull humà, és per això que els bussejadors més curiosos accedien per l’entrada a nivell del mar per a explorar què hi havia en aquell lloc, on el mar entrava i se n’anava segons l’oratge. Ara bé, observar-la i admirar la naturalesa que hi ha no podia ser sols per als bussejadors atrevits. La cova

Un passeig pel Mediterrani

la joia del mediterrani, EL FAR

Paula Piris

Si hi ha una construcció marítima que porta amb nosaltres centenar d’ anys i sempre capta la nostra mirada quan passem per davant d’ella com si d’un embruix es tractés, és el far. I si, a més a més, es troba a llocs emblemàtics com illes o penya-segats, sens dubte serà l’objectiu de milers de fotografíes. I és que el far té un encant especial perquè és el lloc que més ens connecta amb la mar. La progressiva automatització del seu sistema d’enllumenament ha provocat l’abandó d’aquests edificis mariners per part de persones vinculades a la mar, els farers. Com a conseqüència de no estar habitats molts d’ells han patit una deterioració física que ha causat ruïnes i s’ha necessitat la seua restauració per tal de conservar-los. Així doncs, anem un pas cap enrere per descobrir l’origen d’aquestes construccions i cóm han evolucionat al llarg del temps. La paraula far prové del grec pharos, degut al nom de l’illa de Faro, on va estar ubicat el famós far d’Alexandria. Construït al segle III A.C., va ser un dels edificis més alts durant segles amb més de 100 metres d’altura i fou considerat una de les Set Meravelles del Món Antic Figura 1. Reconstrucció del Far d’Alexandria. Mundo Antiguo

La seua construcció s’originà pel gran comerç marítim de la ciutat que es veia amb la necessitat de protegir als mercaders de nit i servir de guia als mariners. La seua estructura estava dividida en tres parts; inferior, mitja i superior. La inferior era la base, de forma quadrada que anava disminuint de secció en altura i que feia uns

60 metres. Al seu interior es podia pujar mitjançant una rampa. La part mitjana era de forma octogonal i d’uns 30 metres connectada través d’una altra escala. Per últim, la part superior es tractava d’una torre de 20 metres d’altura i al punt més alt s’allotjava un forn que servia d’enllumenat per als navegants. Concretament, dalt hi havia un espill que durant el dia reflectia la mar produint un centelleig de llum, i de nit projectava el foc per il·luminar. Tot i que no sabem a ciència certa el material que es cremava al forn perquè en aquelles terres escassejava la fusta, hem resulta un eficient i curiós sistema per ajudar als vaixells sense disposar de llum elèctrica. Per desgràcia, els terratrèmols que es van ocasionar entre 1303 i 1323 van destruir aquesta meravella del món antic. Com que posteriorment Alexandria passà a ser àrab, durant 1408 el sultà d’Egipte Qaitbay va decidir reutilitzar els blocs de pedra que quedaven en peu per construir la seua fortalesa, que encara roman. Existeixen nombrosos projectes de reconstrucció del far, alguns d’ells molt famosos, però fins ara no s’ha realitzat cap d’ells. Aquest far va tindre tanta repercussió a nivell mundial que, a més de conèixer-lo en l’actualitat i ser objecte d’estudi arquitectònic i cultural, totes les construccions posteriors realitzades per al mateix ús, porten el mateix nom i han imitat la seua estructura.

Un passeig pel Mediterrani

la joia del mediterrani, EL FAR

Paula Piris

Els romans van construir un gran nombre d’aquestes estructures degut també al gran comerç marítim que duien a terme en el Mediterrani però, no obstant això no seguiren cap pauta quant a disseny arquitectònic. Més aviat es basaren amb els recursos dels quals disposaven per a aportar la suficient estabilitat al conjunt, atenent al seu emplaçament i condicions. La caiguda de l’Imperi Romà va suposar un descens important en el comerç marítim que comportà la falta de necessitat de construir més fars i els existents es dedicaren a servir de defensa davant possibles guerres. Però a partir del segle XII es va reprendre el comerç marítim i es tornaren a realitzar aquest tipus de construccions al Mediterrani, d’acord al seu context històric.

Figura 3. Barri del far cap al 1958. La Memòria Recuperada, Associació Cultural La Penyeta (2015)

Els nous materials i tècniques d’il·luminació que es desenvolupen a partir del segle XIX, faran que poc a poc s’automatitzen per tal d’aconseguir construccions totalment independents. Fins aquell moment sempre estaven habitats pel farer i la seua familia, que controlaven el bon funcionament d’aquest. A la Comunitat disposem de deu fars en l’actualitat, quatre d’ells a Castelló, quatre a Alacant, i tan sols dos a Valencia. Un es troba a Canet, prop de Sagunt, i com podreu endevinar, l’altre està a la nostra localitat.

La seua importància és deguda a distints factors. Per una banda, constitueix una zona poblada de Cullera i que s’identifica amb el mateix nom. El Far és una barriada del municipi amb veïnat durant tot l’any però especialment a l’estiu ja que conta amb nombroses segones residències de gent de tots els voltants que gaudeixen durant almenys un parell de mesos del paradís que suposa viure prop de la mar.

culars. Actualment no es pot visitar per motius de seguretat però potser es podria fer alguna cosa més per ell i tornar-li a donar la vida que tenia abans. Tenim un tresor en les nostres mans, una autèntica joia del Mediterrani.

El far està lligat un poc més a Cullera i a la seua gent per haver estat poblat i justament a mi hem toca un poc més de prop posat que un familiar meu nasqué allí. Son pare era el farer de Cullera i com que antigament el farer havia de controlar el far durant tot el dia, establien la seua residència en aquesta construcció. No podria imaginar-me com seria viure en un far i aquesta idea despertà en mi una mica de curiositat, entre altres coses perquè, com us comentava al principi, em pareixen edificis màgics amb una energia especial que no podria descriure. Suponc que compleixen la seua feina de conectar-te de per vida a la mar:el meu oncle mai ha eixit d’allí sempre ha estat navegant per aigües mediterrànies amb el seu veler. Gràcies a ell jo també he gaudit de les nostres aigües i he conegut altres fars però no tan bonics ni tan propers com el nostre. Per últim, el far és un emblema de la ciutat de Cullera, un monument turístic que atrau a molta gent per ser l’únic de la regió. Sovint podem veure gent passejant pels seus voltants, tant gent de fora com del poble, perquè es tracta d’un recorregut molt agradable amb vistes especta-

FIgura 4. Far durant els anys 40. La Memòria Recuperada, Associació Cultural La Penyeta (2015) Aquest article ha participat en el IXé Concurs d’Articles de llibret Falles 2020 organitzat pel la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera

Un passeig pel Mediterrani

VENTS DEL MEDITERRANI De la mateixa manera que al fred l’anomenem “frescoreta”, quan fa vent, al País Valencià resulta que bufa airet. La Mediterrània és una mar complexa quan parlem de vents. Tot i que podries estar navegant-hi sense vore-hi terra, és menuda. Tal volta per això, i també gràcies a la seua dimensió i als vents que la dominen, han arribat fins a les nostres terres una gran quantitat de cultures que ens permeten ser un poble com el que ara som. El vent ens ha dut vaixells fenicis, romans, musulmans… fins a les costes, que alhora ens han portat costums i cultures que hem anat arrelant dins de la nostra identitat. La gastronomia, per exemple, n’és un cas, ja que demostra la gran relació entre les cultures mediterrànies, però la música també ho és. Fa poc vaig sentir Pep Gimeno ‘el Botifarra’ en un espectacle amb Mohamed Bout Ayoub, un marroquí. ‘Botifarra’ i ell barrejaven melodies de cant de batre dels respectius orígens, amb els quals es podia demostrar la ressemblança que hi mantenien no sols quant a la música, sinó també amb l’objectiu del cant: acompanyar la feina del camp amb cants i música. La mar Mediterrània es deixa dominar pels vents, perquè són els qui decideixen si hi ha corrent, si les ones van o venen… Ja ho deia l’Ausiàs March: ‘Bullirà el mar com la cassola al forn’. Quan ve el vent i bufa de valent, la Mediterrània és converteix en això, ones i ones, com si d’una cassola d’arròs al forn es tracta-

Paco Sanchis

ra. El mateix March i en el mateix poema començava deixant clar que els vents tenien ja el seu nom: ‘Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.’ Faig referència a la nomenclatura del vents, perquè suposem que en cada lloc anomenem els vents com millor ens ve. De fet, quan bufa llevant, que ens arriba de la mar, humit i gelat, diem que ‘fa un vent pudent’. Els més sabuts, coneixedors de les dites més populars, diuen un sentenciós ‘plourà!’, perquè saben que ‘El ponent la mou, i el llevant la plou’. No sols hi ha dites per al vent de llevant, sinó que també es diu del ponent: ‘De ponent, ni gent ni vent’. És possible que aquesta dita no tinga molt a veure sols amb el vent, atés que tots sabem que la relació del País Valencià amb el que ve de ponent és prou peculiar… Tan peculiar que sovint ens fa canviar el putxero per “cocido” i a la paella per “arroz con cosas”.

En conclusió, vivim a la terreta que vivim i tenim la cultura que tenim per la influència dels nostres ports i dels vents de la Mediterrània. Quan bufa gregal (NE), ens arriben els sabors de França. Sempre millor pensar en els formatges francesos que en els botiflers, que ja sabem el que porten i és tan gustós. De ponent, ja n’hem parlat i no cal fer-ho més. Migjorn i xaloc, que venen del sud i el sud-oest, tenen un aroma a curri i a cous-cous. El cultiu de l’arròs i gran part de l’horta van vindre amb eixos vents, entendríeu, doncs, un País Valencià sense horta ni arròs? El llevant, vent de l’est, ens ha dut el que hem volgut agafar de terres gregues i italianes. Roma va entrar com va entrar, amb el vent per popa i en tota la vela desplegada. I els vam deixar fer: calçades, camins, teatres i construccions. Valentia, deien per a referir-se a la capital. No sé jo si bo o roín, però de llevant venien també ‘recaets’ del Vaticà, que si són bons o roïns, ja és un altre tema. Quan sentiu que vos corre el vent per la cara, penseu que és eixe vent, culpable i necessari, de ser com som i viure com vivim.

Un passeig pel Mediterrani

SOROLLA, L’ART EN EL MEDITERRANI Quan parlem del mar Mediterrani no podem deixar de pensar en pau, tranquil·litat, felicitat… En eixe color blau que ens transmet la combinació del cel i l’aigua. I, sobretot, a qui no li recorda a eixes grans pintures que es van presentar al món a cavall de finals del segle XIX i principi del XX? Van ser pintures que van representar exquisidament la vida quotidiana de la societat valenciana del moment.

Alexandra Bonet

1894 el fet que el va posar en contacte amb la pintura impressionista i l’estil anomenat luminisme, que va revolucionar el seu estil, ja que seria la seua característica principal com a pintor, des d’aleshores. Va ser un artista molt actiu i va pintar nombrosos retrats de personalitats espanyoles i algunes obres de denuncia social (¡Y aún dicen que el pescado es caro!) sota la influencia d’un altre gran artista, en aquest cas, l’escriptor valencià Blasco Ibáñez..

Però qui va ser aquell pintor que va ser capaç de transmetre amb els seus pinzells la delicadesa, la calor i la sensació de la vida de la mar mediterrània i ferla alhora immortal? Sense cap dubte, el gran Sorolla.

Autoretrat 1904 Joaquím Sorolla i Bastida (Valencia, 1863 - Cercedilla, 1923) és el pintor valencià més emblemàtic de l’impressionisme i costumisme, i un dels més famosos a nivell nacional i internacional. Es va formar a la seua ciutat natal amb l’escultor Capuz, però també va estudiar les obres del Museo del Prado a Madrid i gràcies a una beca va poder anar a Roma. Però va ser el seu viatge a París en

“Y aún dicen que el pescado es caro! 1894 La temàtica de Sorolla va estar enfocada principalment a dos temes: la platja i les costums i vestits populars. Va destacar per la seua representació de la figura humana. Alguns crítics consideren les seues obres com un encreuament entre els impressionistes francesos i els aquarel·listes anglesos. El seu estil més característic, per tant, són sobretot xiquets i dones sobre el fons de la platja, on els reflexos, les ombres, les transparències, la intensitat de la llum i el color transfiguren la

imatge i donen valor a temes que en sí mateixos són intranscendents. Quan va començar a pintar a l’aire lliure, va dominar quasi de forma perfecta la llum. La seua pintura i la delicadesa en els seus traços va donar lloc a poder fer representacions d’una gran realitat però senzilla i pròxima al mateix moment. A més, va crear un eix vertebrador entre la vida quotidiana, els homes i les dones i ho va barrejar amb el paisatge i la naturalesa, per fer-la escenari de la llum i del major espectable que ens pot donar la vida, que és la mar i la seua esplendor. Els seus llenços són la imatge perfecta del mediterrani en totes les seues tonalitats de blanc, blaus, ocres i verds.

Els especialistes consideren que Sorolla va estar influenciat per la fotografia per als seus quadres, tècnica que era molt recent però que va ser capaç de captar i entendre molt bé, la qual cosa li va permetre tindre eixa gràcia per incloure les ombres blaves a les seues pintures.

Cosiendo la vela. 1909

Paseo por la playa. 1909 En aquest quadre tan famós de l’artista, Paseo a orillas del mar, és on millor es poden apreciar algunes de les característiques de la seua pintura: la llum mediterrània, les pinzellades llargues i soltes, la lluentor dels seus colors i el protagonisme del color blanc, que serà el color imprescindible de Sorolla.

En definitiva, serà aquell viatge a París i la seua ciutat natal el que el van convertir en qui és. Aquestes obres de colors clars reproduïdes a vora mar són el més identificatiu de l’artista, ja que has de viure vora eixa immensitat de mar per poder formar eixos canvis de llums i eixos colors que ens dona la nostra mar, eixes platges tan fermes i eixes ones que envelessen qualsevol. Va ser capaç de transformar i representar amb tanta delicadesa i veritat el que és el Mediterrani.

Un passeig pel Mediterrani

mediterrania-ment

Associació Cultural K-lidoscopi

Les següents pàgines estan dedicades a l’associació cultural K-lidoscopi, la qual va realitzar una exposició sobre el Mediterrani en la sala d’exposicions de la Casa de l’Ensenyança de Cullera, del 6 al 16 de juny. Aquesta exposició utilitzava diferents formes d’expressió per a parlar del nostre mar Mediterrani, per això, i d’acord amb la nostra temàtica, els acostem un trosset d’aquesta exposició cultural.

“L’exposició sobre el Mediterrani forma part de la novena edició de l’Exposició de l’associació cultural K-lidoscopi, que en aquest any 2019 els organitzadors i planificadors Rosa Serra, Manola Roig i Juan Ramon Aragó, l’hem anomenada Mediterrània-ment, el Mediterrani com a paisatge, com a espai geogràfic, però també com a cultura i color amb els seus matisos. D’abril a juny es va poder veure a Sueca, Tavernes de la Valldigna i Cullera.

En l’exposició, cada artista amb diverses tècniques: oli, pastel, mosaic, fotografia i escultura, ha plasmat la seua idea del mar Mediterrani i, encara que molts hem coincidit en l’aspecte lúdic del nostre mar, no per això oblidem el drama immens que està passant a les nostre costes, tal i com alguns dels artistes denuncien amb la seua obra.”

Un passeig pel Mediterrani

mediterrania-ment

Associació Cultural K-lidoscopi

Imatges de l’exposició cedides per la Associació Cultural K-lidoscopi

“Mars”

“Vaixells de paper”

“Juguen”

La mar és un oblit, és cançó, és amant, és desig.

Un mar en que naveguen vaixells de paper. Ulls en els que riuen emocions i anhels. Paisatges dibuixats per les mans d’un xiquet.

Juguen a fer el mar i el vent vaixells de paper.

Les ones són carícies que corren entre els dits. Escuma de llum de breu instant, llavis de sal horitzó infinit res a les mans bruma d’escuma. Mars de silencis dormits. Rosa Serra

Un sol que juga a amagar-se de ponent. Dia que no troba l’hora de dir adéu. Un mar en que naveguen vaixelles de paper. Un cel que descansa sobre l’arena i el vent. Mirades de llum i bruna d’immensitat i anhels. Jocs d’infància dormida vaixells de paper.

Emocions i anhels somnis navegant un crit a les mans un crit d’alegria navega, fantasia. I en somnis de puntetes tocant la immensitat es pot assolir l’escuma de cristall i als vaixells de paper navegant allà dins de la mar. Rosa Serra

Rosa Serra

Un passeig pel Mediterrani

si canviem la nostra mar, perdrem la nostra vida

Agost de 2050. Una parella d’enamorats estivals passegen per la Platja de Sant Antoni, mentre esperen amb timidesa a la seua primera posta de Sòl. A cada pas, escanegen amb la mirada la sorra humida de vora mar, cercant algun tresor marí amb el que segellar el seu amor. - El meu iaio sempre em conta històries de joventut. Saps que es feia collars amb petxines ratllades? En tenia de tots els colors: blanques, grises, taronges i negres... Eren una passada. M’agradaria regalar-te’n un algun dia. - Que graciós eres –digué ella amb un lleu somriure-. Seria un regal preciós, però d’on les vas a traure si quasi no se’n veuen? Tan sols trobem plàstics, deixalles i algun animal mort... Imagineu una platja sense vida alguna. Unes ones trencant sobre una sopa de plàstic i brutícia. Unes aigües on no es submergeixen ni tant sols les aus més intrèpides. Unes costes buides dels turistes que, fins no feia tant, les explotaven fins la sacietat. Anar a la mar és anar a patir calor, olorar la decrepitud d’un ecosistema mort, rememorar records i històries de temps millors. Açò no és cap bogeria, ho tenim més a prop del que pensem. El nostre problema és que no veiem més enllà del hui, del que m’afecta ara, o d’allò que em convé i m’interessa. Ens preocupem pel “què diran”, però som incapaços de canviar pensant en el “què vindrà”. Raons científiques per a preocupar-nos no ens en falten, més bé al contrari.

Miquel Sanchis

Com afectarà el Canvi Climàtic al nostre benvolgut mar Mediterrani? Com ens afectarà açòn a nosaltres? Doncs bé, a Cullera som 22.000 amants del mar, el doble o més en estiu, però a la conca mediterrània es calcula que habitem i depenem d’aquesta font de vida uns 500 milions de persones de tres continents diferents. Primer motiu de preocupació, doncs cal pensar en els milions d’afectats i refugiats climàtics que podríem esdevenir si no posem fi a aquest model econòmic i social devastador. I alguns/es direu: “Refugiats? Als països mediterranis? Però seran tots africans i d’orient mitjà cert? Si d’eixos ja n’hi ha!”. I tant que n’hi ha, i molts més que n’hi haurà, doncs l’increment de temperatures mitjanes 2050 en la nostra conca superarà els 2,2oC respecte als nivells anteriors a la Revolució Industrial, fet que traduït significa un increment de la desertificació i la sequera en zones ja afectades pel dèficit hídric. Conegueu alguna? Potser viviu en ella... I com a resultat, conflictes per l’accés a l’aigua i desplaçament massiu de persones en busca d’una font de la vida autoarrabassada. Tanmateix, aquesta desertificació ens colpejarà de ple. Imagineu les nostres fèrtils planures fluvials, ara entapissades d’arbres fruitals i hortalisses, convertides en territoris erms i nefastos per al cultiu. Un escenari idíl·lic per rodar els “westerns” del futur. Esbalaïdor, veritat que si? Doncs imagineu si ho compliquem una mica més...

“Més?”, vos preguntareu. Doncs clar, l’espècie humana mai deixa d’autosorprendre’s, en aquest cas per a mal. Seguim la cadena: escalfament global - desgel de casquets polars i glaceres - increment del nivell del mar. Doncs bé, aquest últim, a més d’inundar els nostres passejos de vora mar, ports i ciutats costaneres, ens deixarà un altre regal enverinat: sal, molta sal. Ets dels qui cuina salat? Doncs degut a la salinització de les terres litorals, ni cuinaràs per a molts, ni tampoc per al gat. L’aigua marina s’infiltrarà fins terrenys interiors on hui encara no arriba i l’alta concentració en sals farà les terres inútils per a cap tipus de cultiu. Ni horta, ni tarongers... ni arrossars, ni Albufera, ni marjals... Oblideu-vos d’un dels nostres símbols històric-culturals més apreciats, d’un dels nostres cultius estrela... Què cuinarem sense arròs ni hortalisses? Una autèntica desfeta. La nostra fauna marina i terrestre també es veurà afectada, òbviament. Les variacions en la temperatura impliquen també canvis en la circulació dels corrents marítims. Aquests busquen equilibrar la temperatura de les aigües del planeta, fent-les circular des de zones càlides a altres fredes, i viceversa. Si aquestes canvien, també ho fan el clima, la flora i la fauna. Si abans la contaminació i la sobreexplotació de caladors no ha acabat amb tota la fauna marítima, ens acompanyaran espècies tropicals desconegudes que desplaçaran o acabaran amb aquelles més típiques de les nostres aigües. Igualment ocorrerà a terra ferma. Com a exemple, ja hui són molts els insectes que han expandit la seua àrea d’influència fins més amunt dels tròpics, portant

amb ells malalties i febres fins ara desconegudes per nosaltres. Les aus seran altres de les famílies animals més afectades, perdent hàbitats, espais de cria i migració i, sobretot, el seu aliment. A base de plàstic, acabaran totes mortes. Serà sens dubte una autèntica pena submergir-se a les cales del litoral alacantí i observar com les escasses praderies de posidònia manquen de vida, com els esculls coral·lins abans replets de color figuren blanquejats i desproveïts de la seua característica societat de peixos i invertebrats. Aquests últims, en especial els mol·luscs bivalves, pràcticament desapareixeran. El motiu és, de nou, l’escalfament global. L’aigua és un excel·lent regulador tèrmic i capta, entre d’altres elements nocius alliberats a l’atmosfera per l’activitat humana, grans quantitats de diòxid de carb ni, un dels principals gasos d’efecte hivernacle. Quin és el problema amb el CO2? Doncs que s’incrementa la quantitat de carboni a l’aigua i, a major concentració, major dissolució de totes les closques d’animals invertebrats. El CO2 devora, literalment, les closques d’aquests organismes. Aquests són, tan sols, xicotets exemples d’allò que se’ns ve al capdamunt. Tan sols de nosaltres, cullerots i cullerotes, valencians i valencianes, habitants de la Terra en definitiva, depèn conservar els nostres paisatges, les nostres costes, la nostra vida. I tu, encara no et creus el canvi climàtic?

Un passeig pel Mediterrani

cullera, perla mediterrania de blau i foc

Rafael Solaz

President de la Societat Bibliogràfica Valenciana Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

Fa molts, molts anys, abans del no-res i del tot, una xiqueta de terra dins, buscant el seu destí es va quedar enxisada mirant un mar que la va rebre amb suaus brises, besant les seues galtes i acariciant-la en senyal de benvinguda. Eixe mar que ella mirava i mirava, la va convidar a quedar-se en aquell lloc. La xiqueta va preguntar: mar, com et diuen? -Mediterrani, va contestar. I tu? No va respondre. Absorta, hipnotitzada, va continuar escoltant la melodia que interpretava el murmuri plàcid de les onades i el color blau intens lluminós del qual s’havia enamorat. Van passar els anys i la xiqueta, com el seu amic el mar, es va fer gran, blava i lluminosa. S’havia fet dona mirant eixe mar infinit amb empremta d’horitzó inabastable que li oferia en la seua vora onades espumoses amb aromes de salnitre i taronja. A la nit, la lluna i els seus reflexos platejats dibuixaven la línia que separa l’aigua del cel, allí on precisament reposen els somnis que sempre es compleixen. I com un somni, la gran, blau, alegre i lluminosa, sempre enamorada, mai va deixar de mirar al mar. El seu nom? Cullera.

Si hi ha quelcom en esta costa que no es puga lloar amb paraules inèdites és el mar. El mar ha sigut l’obsessió dels nostres poetes i l’escenari insubstituïble dels nostres pintors. En les seues claredats esmorteïdes del capvespre, o en eixes hores blanques de sol i de llum s’han inspirat, desentranyant el sentit auri de la lluminositat de les platges. I el Mediterrani com a protagonista. Si per quelcom es coneix als pobles mediterranis és pel seu caràcter obert i tolerant, fruit d’una saviesa sedimentada durant mil·lennis a la vora d’una mar que relaciona tres continents. És en eixe Mediterrani on s’ha desenrotllat tota la història antiga i gran part de la moderna. Eixes aigües blaves del mar llatí que canten eternament a les nostres costes han assistit al despertar de l’esperit humà. De les terres que banya eixe mar històric va brollar la llum que ha il·luminat el món. La Mediterrània que banya nostra extensa costa, té com a característica un encant sense igual. Sobre la superfície de les seues aigües es forma un joc de colors que varien segons va passant l’horari solar, amb una gamma de blaus que van produint tonalitats úniques. Unes vegades són transparents, altres celestes, transformant-se mercè al xoc amb la blanca bromera de les onades en blaus verdosos, grisencs i blanquinosos. Clar i foscos, tot això plasmat sobre l’immens horitzó com una llum d’atracció, al propi temps que satura l’esperit d’una sensació de somni, de llum, de molta llum! Amb una profunditat immensa que absorbeix la ment més distreta. Ací l’onada no amenaça contínuament, i la vida

Un passeig pel Mediterrani

cullera, perla mediterrania de blau i foc

Rafael Solaz

humana es desenrotlla en el contacte de la terra amb el mar; de la terra, que és la pàtria i la ciutat; del mar, que pel rem, la vela o el vapor es converteix en el camí del món. Viure de cara al mar és viure dos vegades. És renàixer a una realitat per a submergir-se en la fantasia d’eixes ones blaves. I és així com naix la passió marítima, sentir el mar com una necessitat, omplir-se els ulls a grans glops del seu blau lluminós, obrir-se a la carícia i al rumor interminable de l’onatge, tindre musculosa i àgil la mirada per a trepar horitzons arribant més, molt més enllà del que els ulls aconsegueixen. Sí. És un espectacle mirar la mar, mirar-la sempre, a totes hores, des del matí clar amb sol que ens cega fins al silenci de la nit amb la seua lluna i les seues llampades de plata. I si tanquem els ulls mai estarem sols, sempre ens quedarà el rumor constant de les onades que ens recorda el lloc on estem. La fisonomia del mar no canvia mai, conserva la seua faç inalterable. El mar, eternament jove, indiferent a la cultura llibresca, al poema, a l’art, indiferent a les modes filosòfiques, segueix amb la seua cara enamorada i el seu murmuri etern. I veientho, somiem amb el nostre mar interior, sentint-nos altres. I eixos somnis es dispersen com les mateixes gavines. Molt abans que Cullera existís ja era marinera la seua essència, el seu valor espiritual. Per la mar va arribar una cultura que la va il·luminar per sempre. Eixe amor a la llum, eixe afany per la diàfana resplendor del sol, eixe deliri que és passió i entrega de totes les seues energies, va arribar a

donar-li un títol insubstituïble: la clara. la que somriu en l’espill del seu cel blau i en el llac també blau del seu enamorat Mediterrani, que va nàixer en la seua costa com a fruit espontani de la seua vitalitat, la força dels seus pescadors. Eixos homes que van viure de la mar, que es van entregar a la mar, que van morir en la mar amb l’impuls propi de la seua vocació, van donar realitat a una tradició valenciana de robust llinatge. Sí, Cullera és marinera de tradició, d’estirp. I retorna a la mar per camins de llum i de grandesa amb l’encant dels seus cels oberts a la immensitat. Des de dalt de la muntanya veurem eixe Mediterrani cullerenc de mil històries. Si tanquem els nostres ulls potser sentim els sons dels canons de la Barbaria il·luminats pel foc, els encants d’una reina mora reflectits en el blau i verd de sirena enamorada o, potser, anem pel serpentejant camí que condueix al castell, sense poder alliberar-nos d’eixe mar de fons. Tant és, que l’espectacle històric, oníric, el vegem des de l’encegadora llum del far, els tarongers del Racó, pujats a alguna de les terrasses de les cases del vell Marenyet o des del més alt de la muntanya ferida per les pedres i els pins. Contemplarem la gràcia, la suavitat del clima, l’encant de la ciutat amb aires de mar, d’eixe Mediterrani al qual la xiqueta que es va fer major, la gran, alegre, blava i lluminosa, aguaita amb els vels blancs d’una princesa oriental. Cullera, perla mediterrània de blau i foc, segueix engrunsada per les onades de la mar, d’un somni etern.

Un passeig pel Mediterrani

les falles com a sociabilitat mediterrania

Gil-Manuel Hernández

Universitat de Valéncia, Sociologia i Antropologia Social Membre de l’Associació d’Estudis Fallers Les Falles són una festa plenament mediterrània, plena de llum, color, soroll, un autèntic festival per als sentits. I les fan possibles les comissions falleres, associacions festives marcades per un elevat grau de participació dels individus, que pertanyen als nivells socials més diversos. Es tracta d’agrupacions on predomina la integració interclassista dels afiliats i l’apel·lació a una causa comuna de caràcter identitari. En el seu si, els contactes són directes i recurrents, i la familiaritat i confiança solen presidir el tracte entre els socis. Es tracta d’associacions amb uns orígens tradicionals, perquè constituïxen fenòmens de relativa llarga duració, però en realitat són productes de la modernitat, atés al procés de formalització, institucionalització i expansió, tal i com hui les coneixem, data d’un període que va des del final del segle XIX al primer terç del segle XX. Posteriorment, en especial amb l’adveniment de la democràcia i l’estat de les autonomies, les comissions falleres adquireixen tots els trets de les associacions modernes i com a tals funcionen, fins al punt que les seues activitats les situen molt prop de les característiques de l’associacionisme cultural en general i es connecten amb tot un moviment de reivindicació i revitalització de les identitats particulars: la de barri, la de ciutat i la valenciana, però també una identitat Mediterrània que s’expressa a través de la pròpia moràctica de la festa en l’espai públic.

L’espai de la demarcació fallera, consolidat en els darrers cinquanta anys, actua, juntament amb el casal, com a veritable espai intermedi de sociabilitat i, fins i tot, de socialització entre la família i el veïnat. Això és possible en la mesura que constituïxen un privilegiat espai públic de relació social, basat en el contacte directe i en la comunicació social intensa. D’esta manera, a través de les associacions festives, els individus poden viure d’una manera privilegiada i reflexiva la seua pròpia localitat i el patrimoni festiu, que ajuden a preservar dinàmicament, obtenint a canvi un nivell més fort d’integració local i una certa seguretat existencial en una època marcada per la incertesa i la volatilitat de les relacions socials. En eixe sentit, novament, les comissions falleres són un clar referent associatiu i una manifestació d’una sòlida societat civil, organitzada, ben travada i estructurada, tot i que preferentment dedicada al món festiu, però també a la celebració patrimonial i les accions. La mediterraneïtat de la festa es palesa tot just en este nivell d’intensa sociabilitat i tracte humà, que és capaç de transformar places i carrers els dies de festa, potenciant la vida a l’aire lliure i fent vorer que els barris estan ben vius i oberts a tots. La festa de les Falles, que apareix documentada a València cap a mitjan del segle XVIII, és organitzada, en els seus orígens, per improvisades comissions formades esporàdicament per veïns de places i

carrers. Sense quasi continuïtat, amb escassa formalització i un territori difús, la comissió fallera primitiva es va transformant en els primers decennis del segle XX, coincidint amb l’arribada de les Falles a l’estatus de festa major, en una associació permanent, amb seu social fixa (el casal), activitats regulars i un territori delimitat oficialment, com és la demarcació.

com a patrimoni cultural dinàmic en contínua reapropiació social, a més d’una rica i potent societat civil festiva, capaç d’incidir tant en les definicions col·lectives de la identitat com en la vivència solidària dels ciutadans.

En les Falles s’observa, durant tota la segona meitat del segle XX, un continu creixement del nombre de comissions, que a València van passar de 35 comissions censades el 1940 a les 269 del 1975, i d’estes a les més de 383 actuals. Simultàniament, l’expansió fallera per les comarques és tan gran que el nombre de comissions supera les del cap i casal. En conjunt, les comissions de la capital apleguen prop de 100.000 persones i altres tantes a les comarques, fet que genera una gran massa de fallers i falleres (més de 200.000 en total), articulada en una vasta xarxa de comissions falleres i juntes locals, cadascuna de les quals té al voltant la seua demarcació, els seus símbols identitaris i una intensa sociabilitat que va més enllà de l’estrictament festiva, ja que expressa un valencianisme temperamental acusadament emocional i molt vinculat a llaços familiars i d’amistat. En última instància, la profunda relació entre associacions falleres, rituals festius, espais cerimonials i territoris identitaris no fa més que redimensionar el caràcter mediterrani de la festa

Un passeig pel Mediterrani

EL VIATGE A ITACA. EXPERIENCIES AL MEDITERRANI

Álex Grau

Tot navegant valencià, comença els somnis de les grans singladures anant a les illes balears. Recorde que era al segle passat quan un dia vam decidir travessar el canal d’Eivissa i anar des de Cullera a les Pitiusses. Tota primera experiència sempre pesa més en l’àmbit dels records i en este cas vam eixir al mes de juliol, poc abans del migdia. Vam agafar vent de garbí, eixe que bufa per les vesprades l’estiu en Cullera. Amb poca experiència i en un veler vell vam omplir el primer anecdotari de les nostres experiències nàutiques. Vam acabar a Dénia i vam haver d’estendre els bitllets de mil pessetes amb pinces per a que s’eixugaren. A l’endemà vam arribar al port de les illes i ens vam adonar que teníem “el perol” mes vell de tot el moll. A l’any següent, al mes d’abril vam anar de nou a les illes i teníem més valor que coneixements. La navegació a la setmana de pasqua de vegades és bona, però el temps és molt inestable. Després d’una avaria al motor d’arrencada a 15 milles nàutiques de Dénia, vam tornar a Cullera. Quan estàvem per davant de Gandia vam rebre un avís per radio i ens van demanar d’entrar a Gandia. El vent i la mar a Cullera era enorme, i això vam fer, però sense motor era una difícil maniobra. Demanarem ajuda al port de Gandia, era quasi la mitjanit i no hi havia una ànima al voltant. Al club estaven de sopar els membres de l’equip de rem del Nàutic. En pocs minuts va començar a diluviar i el vent ja era dur. Sense motor no teníem capacitat de maniobra

i no hi havien vaixells per a ajudar-nos a entrar al port. L‘equip de rem va eixir amb una trainera que tenien a punt i vam entrar remolcats a rem al port . Vam pagar una caixa de cerveses que no crec que fos suficient per a la mullada que van patir els pobres xics, al marge de l’esforç. He passat per moltes etapes de la vida. Un dia vaig decidir professionalitzar-me i vaig haver d’estudiar dos anys a Alacant, ja era maduret. Però va ser una experiència que després ha passat per moltes etapes professionals i esportives, però sempre de cara a la mar que encara m’atrau, ja quasi crec que deu ser un excés d’òxid per la meua part. A l’any 2016 vaig estar a l’Illa de Quios a Grècia. Vaig respondre a la crida de l’ONG Salvamento Marítimo Humanitario que aleshores tenia un equip nàutic ajudant a que els refugiats no moriren a la mar. La crisi humanitària que s´ha generat al mediterrani al voltant de la guerra Síria ha acabat afectant a tots els països del voltant. De fet, les arribades a Lesbos i Quios, cada vegada són més nombroses i més diverses en nacionalitat. Per a mi és una de les lacres socials del segle. La radicalització de la societat al voltant d’esta situació em preocupa. Qualsevol metge que obté la seua titulació ha de fer el seu jurament hipocràtic on diu que protegirà la vida humana. Qualsevol mariner ha de saber que el Con-

veni SOLAS (acrònim en anglès de Seguretat de la Vida humana a la mar) determina que s’ha de protegir la vida d’aquell que està a la mar, siga pel motiu que siga. Després podrem debatre quines són les millors opcions per a qui recollim, però no podem deixar que la mort inunde la nostra mar. Moltes hores i dies de mar que crec que m´han donat varies trajectòries que ara són un suport fonamental en la vida. Em dedique a la docència, a ensenyar a aquells que volen entrar en el món de la nàutica. Crec que molta gent d’ací i dels pobles del voltant han entrat al mon nàutic en la meua modesta col·laboració. Des de fa poc em vaig aventurar a crear una escola nàutica amb la seu ací a Cullera, és l’Escola Nàutica Sirius, que té la seua seu al Club Nàutic de Cullera. Fins ara homologàvem els ensenyaments en una escola a València. El meu compromís per la docència nàutica va acabar convertint-se en un llibre i una aplicació per als telèfons mòbils que amb el nom de Ballestrinque, està destinada a ensenyar els futurs navegants els coneixements per a poder obtindre la titulació necessària. El llibre ja va per la seua segona edició i és més que probable que al 2020 llancem la tercera. A les escoles no només impartim ensenyances al voltant de la navegació. Hem d’ajudar a entendre que el mar és un espai a protegir i que a més a més el medite-

Un passeig pel Mediterrani

101

EL VIATGE A ITACA. EXPERIENCIES AL MEDITERRANI rrani és un mar tancat que només té renovació per l’estret de Gibraltar i de forma artificial pel canal de Suez. Estos dies hem vist el despropòsit que suposa ignorar la gestió d’ abocaments a la mar en el cas concret del Mar Menor, que tot i ser una zona d’especial protecció al Mediterrani (ZEPIM), està agonitzant per la falta de protecció activa i passiva. Hauria d’encendre les alarmes als governants i ciutadans en general per posar recursos, per evitar que no passe una cosa semblant a altres humerals més pròxims o fins i tot al Mediterrani. Els abocaments, la desaparició del plàstic a la mar, posant accent a la nostra Mare Nostrum, la depuració de les aigües brutes, el control dels recursos limitats i de les pesqueries, hauria de ser la primera de les assignatures socials a abordar en un planeta que té un 70 per cent de mars i oceans. Si deixem morir el 70 per cent del planeta, no existirà futur per a les generacions venidores. En el pla esportiu, l’any passat vaig viure junt al nostre equip de regates una experiència extraordinària gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Cullera. La nostra corporació està sensible als projectes que expandeixen el nom de Cullera, si bé és cert que els medis son limitats. L’Ajuntament, mitjançant la marca “Visit Cullera”, ens va recolzar al Slainte per a poder anar a la competició més important al món de la vela, la Copa del Rei a Palma. Vam estar el primer vaixell a vela de

Álex Grau

Cullera que participa en un esdeveniment d’eixa magnitud. Ens queda molt per aprendre i de segur que tindrem més oportunitats per a seguir aprenent però el nostre espinàquer amb el nom del nostre poble va estar el més fotografiat de tota la competició. Portem moltes victòries esportives i altres no tantes. Molts ports visitats i molts amics en els ports on anem, especialment a Formentera , on em trobe en la meua segona casa. Les aigües de la més menuda de les pitiusses em tenen enamorat, sense desmerèixer la nostra terra. Finalment, sols ens falta obrir més el poble a la mar. Que el turisme nàutic entre en el nostre espai. És l’únic que ens pot ajudar a fer un canvi en la nostra trajectòria turística i social. Un port amb capacitat per a vaixells que no és necessari que superen els 15 metres d’eslora. Els vaixells grans no necessiten serveis, van proveïts de quasi tot. Els de mitja eslora fan servir més la restauració del lloc i altres tipus de serveis. Esperem que això siga prompte i que siga un projecte desenvolupat des d’un entramat social i no forme part d’una marina privada. Al final, comptem en una situació privilegiada amb humerals, muntanyes, rius i mar que ens fan gaudir d’un espai extraordinari. En el somni queda conèixer més ports, més illes i més mar.

Em ve a la memòria el conegut poema de Kavafis: Quan eixes per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí siga llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí siga llarg, que siguen moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vages a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Un passeig pel Mediterrani

103

falles per a salvar el mediterrani

Joan Castelló

Periodista i co-director de la revista d’Estudis Fallers El Mediterrani, que durant molts segles ha sigut l’eix del món conegut, és el mar de les cultures, de les d’orient i de les d’occident, perquè dels seus límits han sorgit les més importants civilitzacions que han conformat la personalitat d’ Europa i de tots els països riberencs d’Àfrica i Àsia: la ibera, la mesopotàmica, l’egípcia, la grega, la romana, la musulmana, la fenícia i l’otomana, entre moltes altres. Ha sigut escenari de cruentes batalles que han decidit l’esdevenir del món occidental, ruta comercial entre orient i occident i via de comunicació marítima de gran valor geoestratègic. El Mediterrani ha sigut també la localització geogràfica on s’ha desenvolupat la trama d’obres mestres de la literatura universal, com L’Odissea d’Homer, El quartet d’Alexandria de Lawrence Durrell, León l’africà de Amin Maalouf, La carta esfèrica d’Arturo Pérez Reverte, El talent de Mr Ripley de Patricia Highsmith, Mort en mar oberta d’Andrea Camilleri, La regata de Manuel Vicent o El príncep del Mediterrani d’Ana Bastitz. El Mediterrani ha sigut també font d’inspiració de compositors i cantants, amb peces inoblidables com Mediterráneo de Joan Manuel Serrat o el disc de María de la Mar Bonet i Al Tall titulat Cançons de la nostra mediterrània. La música clàssica també té obres en les quals la mar en general, i el Mediterrani en particular, estan presents, com és el cas de La mar, del francés Claude Debussy;

La mar i el vaixell de Simbad, primer moviment de la suite simfònica Sherezade, de Rimsky Korsakov; el concert per a violí i orquestra La tempestat en la mar, del venecià Antonio Vivaldi; o l’òpera Maror, del valencià Manuel Palau. El Mediterrani ha sigut, a més a més, camp de batalla i escenari bèl·lic entre diferents civilitzacions com la guerra de Troia, la batalla de Lepant, les guerres de l’imperi romà contra Egipte, les guerra àrab-israelianes i altres conteses del segle XX en orient mitjà. Després de milers d’anys d’existència, el Mediterrani, la mar interior més gran del món amb 2,5 milions de quilòmetres quadrats, agonitza perquè està ferit de mort per la contaminació. És la mar més contaminada del planeta, especialment pels hidrocarburs abocats per les indústries químiques. Anualment rep entre 400.000 i 500.000 tones de petroli i residus oliosos, segons dades de Oceana Europa. Per si no fos prou, en la conca del Mediterrani es troben entre el 21 i el 54% de totes les partícules de micro-plàstics existents en les mars i oceans del planeta, segons dades de l’estudi Un parany del plàstic realitzat en 2018 pel Fons Mundial de la Naturalesa (WWF en les seues sigles en anglés). La contaminació i les emissions de CO 2 a l’atmosfera són les causes principals del canvi climàtic, una situació

que afecta directament al Mediterrani, ja que en l’any 2100 el nivell de les aigües haurà pujat un metre i afectarà a tota la seua conca, on viuen uns 500 milions d’habitants, segons un estudi de la xarxa Mediterranean Experts on Climate and Environmental Change (MedECC). La situació al Mediterrani i en la resta del planeta és crítica, encara que els responsables polítics no semblen donar-li excessiva importància. Ha sigut una jove sueca de 16 anys, Greta Thunberg, la que ha tingut la valentia (no exempta de gosadia) de dir-li a la cara als líders de més de 60 països del món, reunits en la Cimera del Clima de Nova York, que no són prou madurs per a dir les coses com són. Va posar el dit en la nafra en afirmar en aquest fòrum de l’ONU que la civilització “està sent sacrificada perquè uns pocs tinguen l’oportunitat de continuar fent grans quantitats de diners” Aquest és el nostre mar Mediterrània, bressol de grans cultures, espai de convivència de civilitzacions i escenari de les més belles epopeies, però alhora també lloc d’enfrontament bèl·lic per interessos estratègics o religiosos i ocupació de territoris per la intransigència o l’afany de superioritat d’alguns països. Aquesta és una foto fixa del Mediterrani, des de l’antiguitat fins a les dues primeres dècades del segle XXI. Però, com han reflectit les falles la situació present i passada del Mediterrani?. Vegem alguns exemples.

FSM1. El Mediterrani és mor, de José Pascual Ibáñez Pepet (Bailèn-Xàtiva La Ferroviària). Arxiu Publicacions Bayarri

Un passeig pel Mediterrani

105

falles per a salvar el mediterrani

Joan Castelló

Ens centrarem, en un primer moment, en la secció Especial de València. En 1981, José Pascual Ibáñez Pepet ja afirmava que El Mediterrani és mor (Bailèn-Xàtiva La Ferroviària), una composició en la qual Tritó (Neptú, en la mitologia romana), rei de les profunditats marines, cavalcava per les aigües contaminades damunt d’una petxina tirada per cavalls blancs. Entre les seues escenes més destacades hi havia una reproducció del quadre La pesca del bou de Sorolla del qual eixien les aigües brutes de la marea negra. A més, el polp de la contaminació escampava la seua tinta negra sobre el Tribunal de les Aigües; Venus Afrodita apareixia coberta d’algues i els turistes no volien banyar-se a les platges contaminades.

FSM2. Mediterrànies, D’Agustín Villanueva (Na Jordana, 1989). Arxiu Joan Castelló

Des d’una òptica diferent, Agustín Villanueva Collar va plantejar una composició de 16,5 metres d’alçària i 9 milions de pessetes de pressupost. Sobre una ona humanitzada (en la qual apareixen representades els caps de les civilitzacions ibera, egípcia, islàmica i grega), una parella de pescadors conte plava atemorida les invasions dels nous bàrbars del nord: un Dakar víking tripulat per nòrdiques amazones atracava en una platja massificada; els ritmes d’importació (heavy metall, la música tecno i el funkie) envaeixen la Trobada de Música del Mediterrani; i Conan el bàrbar, heroi de la cinematografia americana, lluitava contra prestigiosos directors espanyols com Pedro Almodóvar i Carlos Saura.

De 2019 és la proposta Nací en el Mediterráneo, de David Sánchez Llongo (Exposició-Misser Mascó). El vell mar de la civilització occidental és atacat pels vents que influeixen en el desenvolupament econòmic i social del nostre país: el vent de Llevant és l’especulació urbanística i la massificació turística; el vent Xaloc és la dramàtica immigració des d’Àfrica; el vent Mistral, el que prové de l’interior de l’altiplà, porta congelació econòmica, retallades i corrupció; i el vent Tramuntana, del nord, porta els problemes de convivència entre catalans i la resta d’espanyols. En la plaça de l’Ajuntament Pere Baenas va plantar en 2002 Mare Nostrum: dos gladiadors romans que representaven la lluita per sotmetre al contrari. En unes bases didàctiques s’explicava que egipcis, fenicis, grecs, perses i romans van imposar els seus costums, creant un pòsit cultural que ha enriquit a tots els països de la conca del Mediterrani. Si ens remuntem al principi del segle XX, les primeres propostes amb temàtica mediterrània són dues falles amb un mateix lema: La perla del Mediterrani, la primera d’elles construïda en 1923 per Carmelo Vicent, Carlos Cortina i Ramil en la demarcació de Cocinas-Bany dels Pavesos, i la segona realitzada en 1943 per Abelardo Guillot Bulls en Jorge Juan-Mercat de Colón.

La paraula Mediterrani en el lema d’una falla no tornarà a aparéixer fins a la dècada dels huitanta, quan la va utilitzar Miguel Delegido Cabrito en el monument realitzat en 1989 per a Bolseria-Tros Alt. Si tenim en compte al Mediterrani com a bressol de civilitzacions, podem citar falles com Turisme, de Pascual Gimeno Torrijos (Convent de Jerusalem, 1966), amb la reproducció de l’efígie de Gizeh; Els amos del petroli, de José Pascual Ibáñez Pepet (Bailèn-Xàtiva La ferroviària, 1980), amb el xeic àrab fumant en una pipa i un impressionant aiatol·là; El crepuscle dels déus, de Miguel Santaeulalia (Na Jordana, 1998); La diversió dels déus, de Manuel Algarra Salinas (Ramiro de Maeztu-Humanista Furió, 2003); i La disfunció del faraó, de Francisco López Albert (Convent de Jerusalem, 2005). De les dècades següents destaquem altres falles de la secció Primera: Mare Nostrum, de Joaquín Esteve Mares (Cadis-Els Centelles, 1990); Mediterrània, de José Muñoz Fructuoso (Quart-Extramurs, 1996); A la vora del Mediterrani, de Vicente Tornador Pascual (Illes Canàries-Trafalgar, 1996); Mediterrània, d’Abel Monteagudo (Mercat Central, 200); El temple dallò més diví, d’Abel Monteagudo (Sueca-Literat Azorín, 1997), amb el déu Túria banyant i enriquint les terres de l’horta valenciana; i Mediterràniament, de José Manuel Gramaje Llisterri (Quart-Palomar, 2018).

Un passeig pel Mediterrani

107

falles per a salvar el mediterrani

Joan Castelló

El nostre mar de mars també dóna nom a una manera d’entendre l’alimentació, la dieta mediterrània, basada en la sàvia combinació de carn, peix, llegums, verdures, derivats lactis i fruites. Amb el lema Dieta mediterrània citarem dues falles: la que José Jarauta Navajas va plantar en 2013 en la demarcació Tres Forques-Conca-Pérez Galdós i la de Salvador Espert Corachán de 2017 en el Grup Antonio Rueda. En la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller trobem també una figura relacionada amb els mars i els oceans realitzada pels artistes José Latorre i Gabriel Sanz per a la falla de la plaça de la Mercè de 1998. Es tracta d’un retrat de Jacques Cousteau, l’oceanògraf francés assegut damunt d’un batiscaf com a expressió de la seua lluita incansable contra la contaminació marina.

FSM3. Jacques Cousteau, de José Latorre i Gabriel Sanz (Ninot indultat, 1998). Arxiu Joan Castelló Lli

En falles infantils també apareixen propostes amb el lema Mediterrani. Com a exemples citarem El Mediterrani, de José Manuel Felip (Creu i Mislata, 1992); Salvem el Mediterrani, de Francisco Ribes (Plaza de l’Ajuntament, 1993); Mediterrània fallera, de Javier Igualada Fernández (Mercat Central, 2005); Unes falles la mar de salades, de Julio i Julio Sergio Monterrubio (Nou Campanar, 2007); Mare Mediterrània, dels germans Tomillo Pérez (Ferran el Catòlic-Àngel Guimerà, 2019); Mediterrani, de Vicente Almela Caballé (L’Alguer-Enginyer Rafael Janini, 2014), dedicada a la cançó del mateix nom de Joan Manuel Serrat; i Mediterrani, d’Iván García Pérez (Serrans- Plaça dels Furs, 2016).

EL MEDITERRANI DE CULLERA A Cullera també hi han hagut falles que han utilitzat la paraula Mediterrani (o els seus derivats) en el lema. Una de les més significatives ha sigut Mediterrània, dels germans Colomina, que va ser plantada en 1993 en la demarcació de Passeig-Mercat i que va obtindre el premi de Turisme. Són més nombroses les falles amb la paraula mar, en les seues molt diverses accepcions, en el lema. De les tretze falles amb aquesta temàtica, quatre van obtindre el primer premi: A la mar vaig a pescar, d’Eduardo Chinchilla (La Bega, 1970); Anem a fer la mar, de José Lafarga Palomares (Mongrell, 2003); Un mar de falles, d’Alfredo Bayona Calatayud (Taüt, 2008); i Mare Nostrum, d’Erik Martínez Moncho (Plaza d’Alboraia, 2014). Altres propostes interessants són Fons marins, de Fernando Roda Alapont (El Pontet, 2000); Contaminació marina, d’Antoni Gil (El Canet, 2002); La mar de bé, de Filiberto Pons (Rei en Jaume I, 2005); El que la mar ens murmura, de Federico Alonso Andreu (Mongrell, 2008); Mar de fons, de Federico Alonso Andreu (Xúquer, 2010); La mar de fons, de Ximo Rodríguez Román (Rei en Jaume I, 2011); i A fer la mar, de Jorge Gil Sapiña (Rei en Jaume I, 2015).

FSM4. Mediterrània, dels germans Colomina (Passeig-Mercat, 1993). Arxiu Junta Local Fallera de Cullera

Un passeig pel Mediterrani

109

falles per a salvar el mediterrani

Joan Castelló

En categoria infantils podem destacar tres falles amb components marins, i totes tres guardonades amb el primer premi: La contaminació de la mar, de Joan B. Lli Garrigós (Sant Antoni, 1977); En cotxe fins la mar, de José Sanchis (El Port, 1994) i El fons de Cullera, d’Artur Benavent Pérez (Mongrell, 2011). Amb una referència tangencial podem citar també Passeig en góndola, d’;Artur Benavent Pérez (Passeig-Mercat, 2005), dedicada a una ciutat que viu bolcada a la mar com és Venècia. També en aquest cas, la falla va obtindre el primer premi. Són diferents maneres de concebre el Mediterrani, però cap d’elles ens pot abstraure de la dura realitat: o prenem mesures dràstiques per a evitar continuar contaminant-lo, o aquesta mar de mars, bressol de civilitzacions i del saber occidental, acabarà per desaparéixer.

FSM5. Passeig en góndola, d’Artur Benavent Pérez (Passeig-Mercat, 2005). Arxiu Junta Local Fallera de Cullera Joan Castelló Lli.

Un passeig pel Mediterrani

111

A LA RECERCA DEL PORTUM SUCRONE

Kike Gandía

Director del Museu Municipal d’Història i Arqueologia de Cullera Arqueòleg Subaquàtic Les aigües marítimes costaneres front del T.M. de Cullera que comprenen des de la coneguda Torre del Marenyet –antiga desembocadura del riu Xúquer- fins al Cap de Cullera, són l’àmbit de treball del projecte. Ens hem centrat en la prospecció arqueològica subaquàtica relacionada directament amb les àrees arqueològiques en la mateixa costa i amb l’activitat marítima-portuària d’un enclavament comercial antic com va ser el Portum Sucrone: Àrees de fondeig, instal.lacions portuàries, restes d’embarcacions o de les seues càrregues, estructures portuàries submergides, etc. Les àrees a prospectar ja han sigut objecte de la recuperació de troballes arqueològiques casuals de certa importància, que revelen una alta activitat marítima-costanera-portuària que pot oferir dades interessants per a conèixer no solament la seua localització si no també la seua organització i funcionament. Des de l’antiguitat, Cullera ha comptat amb un port natural, fruit de les immillorables condicions geogràfiques amb les quals compta la seua façana marítima. D’aquesta manera, la badia de Cullera –a l’abric dels corrents marins i l’onatge advers- flanquejada pel Cap de Cullera i la desembocadura del riu Xúquer, es va convertir des de l’època romana en un port natural on fondejar les embarcacions, aconseguint les seues platges mitjançant naus ràpides i lleugeres de poc calat. D’aquesta manera, el Portum Sucrone mantindria una destacada activitat comercial amb la resta de ports i ciutats actigica subaquàtica Portum Sucrone-Badia ves del Mediterrani Central i Oriental des del segle I al IV.

Durant l’Edat Mitjana es va convertir en objectiu estratègic tant militar com comercial –punt d’arribada de la fusta de l’interior de la Meseta destinada a les drassanes de Dénia- i en l’Edat Moderna va mantenir la seua importància per ser punt d’arribada de corsaris i pirates, destacant el tràgic episodi del pirata Turgut Reis i la conseqüent fortificació de la vila i la seua costa amb dues torres-vigía dissenyades per l’enginyer italià J.B. Antonelli, al servei del monarca Felip II. Al segle XVIII, el port de Cullera va posseir un intens tràfec comercial relacionat amb el cultiu de l’arròs, i en l’Edat Contemporània va reafirmar el seu paper estratègic en la façana marítima amb la construcció de diferents nius de metralladores, búnquers i bateries antiaèries que defensaven la costa durant la Guerra Civil. Sens dubte, tota aquesta activitat marítima durant més de 2000 anys ha deixat les seues petjades al fons marí de la badia de Cullera, autèntic escenari de lluites, batalles, atacs, tràfec comercial, punt i eixida de naus de tots els tamanys i formes en totes les etapes històriques. Així, podríem afermar que el Portum Sucrone dels romans continuarà amb la seua activitat fins als nostres dies. Per tant, el projecte d’investigació arqueològica subaquàtica Portum Sucrone-Badia de Cullera pretén esbrinar tot aquest funcionament portuari al llarg de tants anys d’activitat. I descobrir les restes materials arqueològiques que puguen quedar submergides al fons marí per conèixer millor eixos més de 2000 anys d’història marítima i portuària tan desconeguda per Cullera.

Així, durant els anys 2017, 2018 i 2019 s’han realitzat diferents campanyes d’arqueologia submarina a la Badia de Cullera (antic Portum Sucrone) que han consistit en una prospecció visual amb geolocalització i georefenciada de cada punt o àrea amb entitat arqueològica, per a elaborar un mapa de punts i la seua dispersió, d’aquesta manera s’han pogut determinar les àrees de fondeig i la relació de l’activitat marítima des d’antic entre aquestes i els assentaments situats en costa, així com la seua evolució geogràfica i poblacional de la Badia de Cullera. A més, enguany, hem realitzat els primers sondejos submarins en algunes de les zones de fondeig localitzades, per tal d’esbrinar els materials, la seua composició i llur adscripció cultural. Els resultats han sigut sorprenents. Nombrosos tipus de materials han aflorat com ara àmfores, ceps d’àncora, aparells nàutics d’embarcacions, claus de bronze o ferro, fragments de fusta de les naus submergides i fins i tot algunes peces singulars, com un segell de plom per el marcatge de les àmfores …. tot emmarcat a l’època imperial romana, el que demostra la important activitat de Cullera (Portum Sucrone) a l’antiguitat clàssica com a port costaner mediterrani, situant a Cullera entre els ports més destacats de la façana litoral marítima com Saguntum o Dianum.

Un passeig pel Mediterrani

113

A LA RECERCA DEL PORTUM SUCRONE

Kike Gandía

La presència de materials de totes les parts del Mediterrani, amb una majoria aclaparadora d’àmfores dels segles II-III d. C. com a contenidors de vi i oli demostren la intensa activitat comercial del port de Sucro, pel qual també embarcarien productes procedents de les valls de l’interior: Xàtiva, Enguera, Toris, i Requena que via fluvial, mitjançant el Magre i fonamentalment el Xúquer, arribarien fins el Portum Sucrone per ser dut a Roma. En síntesi, una activitat comercial marítima que -gràcies a l’Arqueologia Subaquàtica- situa Cullera dintre dels circuits comercials de la antiguitat clàssica, la converteix en un referent de la investigació arqueològica submarina i eleva a primera categoria l’antic Portum Sucrone de l’època romana, com a inclusió comercial i marítim de primer ordre.

Rafa Formentín

l’illa dels pensaments Una illa per a pensar ser musulmà o cristià? Eixe nom tan singular que després de tants anys seguirem tots imaginant el que haguera pogut passar si aquest lloc espectacular tots l’haguérem volgut cuidar.

Un port marítim dins la mar, altre projecte anhelat. Sols aplegà a atracar aquell pirata espavilat. Veuria prop la llum d’un far que encara no l’han apagat. Fins la Moreneta està amagà baix l’illa, per què serà?

Manen sostenibilitat quan ja està el mon rebentat. El mateix ser humà al planeta l’ha matat. Sí, esta illa es fa pensar. És el clima qui ha canviat? Està l’ozó foradat? No hi ha selva ni animals?

Ara volen fer ponts, jardins, parcs, carrils bicis, tot artificial. Urbanitzem amb asfalt, viatgem contaminant. Fora plàstic, tot a reciclar! Cullera “bonita” serà si l’apleguem a estimar natural, sense falsedats.

Quin món estem creant? Tot ho hem industrialitzat, digital i mecanitzat. No trobem res natural. Ay collons! si fa cent anys aquesta illa haguera parlat... El museu arqueològic ja el tindríem acabat. Aquest poema participa al Premi Cullerot organitzat per la JLFC

Un passeig pel Mediterrani

115

Un passeig per gaudir, nar-nos... Un passeig per com a gran tripulació

Activitats

riure, juntar-nos, emociorecordar tot el que fem d’aquesta mar tan viva.

Falla Passeig-Mercat

GRAN SHOW EL MUSICAL DIRECCIÓ

Julio Martí I Zahonero

ANDAMIATGE

Ramon Olivert

PRODUCCIÓ

Quique Sapiña

TÈCNIC LLUM

César Marza

AJUDANTS PRODUCCIÓ Juan Cerveró ORGANITZACIÓ I VENDA Fabiola Ortolá D’ENTRADES Rosa Sapiña Marta García Reyes Cerveró Vicky Lechiguero Teresa Jiménez Maite Quiles Juani Castelló

TÈCNIC MICROFONIA

Óscar Martí

TÈCNIC SO

Marco Delgado

GRAVACIÓ

Paco Garnelo

DOTACIÓ TÈCNICA

Audio-Net

DOTACIÓ VESTURARI

Casa Rosita

CAP REGIDORIA

Lorena Porca

FOTOGRAFIA

Fernando Navarro

REGIDORES

Lilit Sardaryan Pilar Castelló Victoria Doménech Amparo Sala Amparo Gimeno Inma Marin

TRANSPORT

Furgotur

CAP DE PERRUQUERIA I MAQUILLATGE

Jorge Martín Estilistas

ESCENOGRAFIA

Luis Gimeno Carlos Sapiña

UTILLERIA

Clara Armengot Maria Bermejo Mayte Olivert Laura Vicente

TRAMOIES

José Fernandez Dor Sapiña Edu Pinto Toni Tirado Jorge Pérez Óscar Llorca Carlos Aragó Alan Martínez

AMB LA COL·LABORACIÓ Col·laboradores Falla Passeig

Un passeig pel Mediterrani

119

Falla Passeig-Mercat

GRAN SHOW EL MUSICAL ACTORS

COR Phineas Philip

Juanfran Sáez Esteban Navarro

Sara

Laura Renart

Charity

Sara Martínez

Anne

Júlia Sapiña

Jenny

Aurora Alonso

Benet

Juan Sánchez

Helen

Mar Sapiña

Caroline

Laia Marí

Andrew

Adrián Bayona

Charles

Eros Sapiña

O’Maley

Christian Cuenca

Phineas xiquet Charity xiqueta

Álex Cerveró

Valeria Monzón Claudia Marí Patricia Plaza Sónica Sospedra NadineTrull Toni Mariscal Pere Todos Santos Arantxa Irure Yulán Ferrer Lluís Montañés Alexandra Bonet Pilar Arlandis Galia Morales Irene Ferrer Rafa Formentín Juan Luís Miragall Carmen Grau Encarna Sanfélix Ruth Falcó Sara Bisquert Neus García Enma Criado Rocío Garcia

Nayara Escrivá

Un passeig pel Mediterrani

121

GRAN SHOW EL MUSICAL

Assajos

Un passeig pel Mediterrani

123

GRAN SHOW EL MUSICAL

Entre bambolines

Un passeig pel Mediterrani

125

GRAN SHOW EL MUSICAL

Actuació

Un passeig pel Mediterrani

127

Falla Passeig-Mercat

CONCURS DE TEATRE 2020 Tres homes i una dona es reuneixen en les oficines de la seua empresa al centre d’una gran ciutat, fora del seu horari laboral. No és un encontre festiu i, encara que els quatre són socis des de fa anys, tampoc és una trobada amistosa. Els seus temors s’han complit, Hisenda els ha pillat i és qüestió d’hores que la policia entre a l’empresa a detindre’ls. Junt amb ells en la reunió es troba un mediador... Per què? Que fer? Qui assumeix la culpa? Quin és el preu de passar quasi una dècada a la presó?

FITXA TÈCNICA

FITXA ARTÍSTICA Lluís

Esteban Navarro

Carles

Jose M. Llopis

Marcel

Frank Marí

Escenografia

Llum

Luis Gimeno Mar Lechiguero Carlos Sapiña Julio Martí

Verónica

Lorena Porca

Rafa Formentí

Josep

Toni Mariscal

Tramoies

David Chacón Jorge Pérez

Veo en off Natalia

Júlia Sapiña

Regidoria Direcció

Pilar Castelló Inma Marí Juanfran Sáez

Un passeig pel Mediterrani

129

CONCURS DE TEATRE 2020

Falla Passeig-Mercat

Un passeig pel Mediterrani

131

ACTIVITATS

2019 - 2020

Un passeig pel Mediterrani

133

ACTIVITATS

2019 - 2020

Un passeig pel Mediterrani

135

ACTIVITATS

2019 - 2020

Un passeig pel Mediterrani

137

programacio festes majors 2020 Dissabte, 4 de gener 18.00h Presentació.

Delegació Festes Majors

Dissabte, 1 de febrer 21.00h 1r concurs de xarangues conjuntament amb la falla Xúquer.

Dissabte, 11 de gener 11.30h Arreplegà. 15.00h Dinar per als participants en l’arreplegà.

Diumenge, 2 de febrer 14.00h Dinar al casal (A tant per cap).

Diumenge, 12 de gener 17.00h Campionat trencaclosques JLF al pavelló cobert.

Divendres, 7 de febrer 22.00h Sopar d’aixelleta al casal.

Dilluns, 13 de gener fins al dijous 16 de gener 20.00h Campionat pòquer i dòmino JLF al Saló Multiús del Mercat.

Dissabte, 8 de febrer 13.00h Paelles JLF al pàrquing Enrique Chulio.

Divendres, 17 de gener fins al diumenge 19 de gener 19.00h i a les 22.30h Musical El Gran Show. Diumenge, 19 de gener 20.00h Campionat Fallera Calavera JLF al Saló Multiús del Mercat. Dilluns, 20 de gener fins al dijous 23 de gener 20.00h Campionat parxís i truc JLFC al Saló Multiús del Mercat. Divendres, 31 de gener Campionat futbol sala sènior de JLF al pavelló cobert.

Diumenge, 9 de febrer 12.00h Presentació llibret JLFC en l’esplanada de la llontja. 14.00h Dinar al casal (A tant per cap). 19.00h Lliurament dels premis d’esports JLFC a l’auditori del Mercat. Divendres, 14 de febrer 20.00h Teatre Falla Passeig-Mercat al Concurs de Teatre JLF en Valencià. 22.00h Desmuntada de l’escenografia del teatre, en acabar soparem d’aixelleta al casal. Dissabte, 15 de febrer 20.30h Crida a la Plaça d’Espanya. 22.00h Sopar d’aixelleta al casal. 23.30h Ball amb orquestra als Jardins del Mercat.

Divendres, 21 de febrer 20.00h Presentació del llibret a l’Auditori del Mercat i vi d’honor amb els fallers d’honor. 22.00h Sopar d’aixelleta al casal.

20.00h Gala Cultura: entrega dels premis de cultura a la casa de la cultura. 22.00h Sopar d’aixelleta al casal. 22.30h Disc mòbil.

Dissabte, 22 de febrer 13.00h La cagà de la burra 19.00h Gala Fallera a l’Auditori del Mercat.

Dissabte, 29 de febrer 14.00h Dinar al casal a càrrec de la falla. 22.30h Festa remember/tecno

Diumenge, 23 de febrer 14.00h Dinar al casal (A tant per cap). 18.30h Gala Fallera Infantil a l’Auditori del Mercat.

Diumenge, 1 de març 14.00h Dinar al casal a càrrec de la falla. 19.00h Premis i inauguració oficial de l’exposició Ninot Indultat 2020 al museu faller. 22.00h Sopar d’aixelleta al casal. 22.30h Joc de cartes “EL LLOP”

Dilluns, 24 de febrer 21.30h Sopar d’aixelleta al casal. 22.00h Campionat de truc. Dimarts, 25 de febrer 21.30h Sopar d’aixelleta al casal. 22.00h Campionat de truc. Dimecres, 26 de febrer 21.30h Sopar d’aixelleta al casal. 22.00h Final campionat de truc.

Dilluns, 2 de març 14.00h Concurs d’amanides. 21.00h Concurs de tapes. Dilluns, 2 de març fins al dijous, 5 de març 23.00h Concurs falla passeig Mercat Parxís/Continental

Dijous, 27 de febrer 21.30h Sopar d’aixelleta al casal. Divendres, 28 de febrer

Un passeig pel Mediterrani

139

programacio festes majors 2020 Dimarts, 3 de març 14.00h Concurs de Pasta. 21.00h Concurs de Postres. 22.30h Jocs populars. Dimecres, 4 de març 14.00h Concurs d’arrossos. 22.00h Concurs de Pizzes. 22.30h “RALLY SENSE RODES” Dijous, 5 de març 14.00h Concurs de truites. 22.00h Sopar d’aixelleta. Divendres, 6 de març 14.00h Concurs de menjars internacionals. 22.00h Sopar temàtic a càrrec de la falla. Dissabte, 7 de març 14.00h Dinar “PASTISÀ” al casal faller. 19.00h Tren faller per tota la barriada. 23.00h Disc mòbil al casal i barra a preus populars. 23.30h Ball de disfresses als jardins del Mercat. Diumenge, 8 de març 14.00h Dinar al casal a càrrec de la falla. 22.00h Sopar d’aixelleta. 22.30h Joc: El Gran Casino. Dilluns, 9 de març

Delegació Festes Majors

14.00h Dinar al casal a càrrec de la falla. 22.00h Sopar temàtic a càrrec de la falla. 22.30h Jocs tradicionals. Dimarts 10 de març 14.00h Dinar a càrrec de la falla. 22.00h Sopar d’aixelleta. 22.30h Concurs FUROR “PASSEGERS VS PASSEGERES” (Apuntar-se al tauló del casal fins al dia d’abans). Dimecres 11 de març A per falla!!!! 14.00h Concurs de la teua especialitat. 22.00h Sopar a càrrec de la falla. 22.30h “SI NO JUGUES ÉS PITJOR” Dijous 12 de març 14.00h Dinar d’aixelleta. 22.00h Sopar “SOLO ELLAS”; i “SOLO ELLOS” 01.00h Festa Falla Passeig a Pallissa. Divendres 13 de març 14.00h Dinar a càrrec de la falla. 22.00h Nit de les col·laboradores.

Dissabte 14 de març 14.00h Dinar a càrrec de la falla. 22.00h Sopar a càrrec de la falla. 22.30h Festa Rociera + xaranga. i... excursió a València a veure LA PLANTÀ DE LE FALLES! (dependrà de la nostra plantà). Diumenge 15 de març 14.00h Dinar a càrrec de la falla. 22.00h Sopar a càrrec de la falla. Dilluns 16 de març 14.00h Dinar: arròs al forn. 15.30h Entrega de premis dels concursos de la setmana fallera. 17.00h Nit d’Albades començant a la Falla Raval de Sant Agustí i finalitzant a la falla Raconet. 22.00h Sopar a càrrec de la falla. NIT DE PLANTÀ.

11.30h Cercavila i visita a les falles. 14.30h Mascletà. 18.30h Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell. 23.30h Disc mòbil a la carpa i ball al mercat. Dijous 19 de març 08.00h Despertà per la barriada. 12.30h Solemne missa en l’església dels Sants Joan. 14.30h Mascletà. 20.00h CREMÀ del monument infantil. CREMÀ del monument Gran. Divendres 20 de març TOTS JUNTS A DESMUNTAR LA CARPA I començar les falles 2021...

Dimarts 17 de març 08.00h Despertà per la barriada. 11.30h Cercavila i visita a les falles. 14.30h Mascletà. 20.00h Entrega de premis als jardins del Mercat. 23.30h Disc mòbil a la carpa i ball al mercat. Dimecres 18 de març 08.00h Despertà per la barriada.

Un passeig pel Mediterrani

141

4t Premi Falles Grans Secció Especial

2018 - 2019

premis Premis cultura i monument 2018-2019 Premi Enginy i Gràcia falles grans Secció Especial 4t Premi Falles grans Secció Especial 3r Premi Falles infantils Secció Especial 5é Premi Promoció de l’ús del Valencià 4t Premi Concurs de Teatre en Valencià, Ciutat de Cullera Premis esports exercici faller 2018-2019 1r Premi Futbol Sala Senior 2n Premi Pilota Valenciana Femení 2n Premi Bàsquet Masculí 1r Premi Pic i Maneta 2n Premi Volei Platja 1r Premi Tennis Taula 1r Premi II campionat Futbol 7 Faller de la Ribera Baixa Premis comparses 2019 3r Premi Comparsa de Festes Majors

Un passeig pel Mediterrani

143

2018 - 2019

premis

1r Premi II campionat Futbol 7 Faller de la Ribera Baixa

2n Premi Volei Platja

1r Premi Pic i Maneta

1r Premi Futbol Sala Senior

1r Premi Tennis Taula

2n Premi Bàsquet Masculí

2n Premi Pilota Valenciana Femení

4t Premi Concurs de Teatre en Valencià, Ciutat de Cullera

Premi Enginy i Gràcia falles grans Secció Especial

Participants Pilota Valenciana Masculí

5é Premi Promoció de l’ús del Valencià

3r Premi Comparsa de Festes Majors

Un passeig pel Mediterrani

145

Guia Publicitària

Hem arribat a la fi del nostre passeig pel mar Mediterrani. Un passeig on hem pogut descobrir els seus tripulants, la seua història, anècdotes viscudes, i unes ones una mica revoltoses. Tot açò és possible gràcies a la participació d’ aquests amics que ens han permés conéixer més sobre la nostra mar, el Mediterrani.

Un passeig pel Mediterrani

149

Un passeig pel Mediterrani

151

Un passeig pel Mediterrani

153

Un passeig pel Mediterrani

155

Un passeig pel Mediterrani

157

Un passeig pel Mediterrani

159

Un passeig pel Mediterrani

161

Un passeig pel Mediterrani

163

Un passeig pel Mediterrani

165

Un passeig pel Mediterrani

167

Un passeig pel Mediterrani

169

Un passeig pel Mediterrani

171

Un passeig pel Mediterrani

173

Un passeig pel Mediterrani

175

Un passeig pel Mediterrani

177

Un passeig pel Mediterrani

179

Un passeig pel Mediterrani

181

Un passeig pel Mediterrani

183

Un passeig pel Mediterrani

185

C/ Antonio Renart, 1 - baix 960 26 47 77

Un passeig pel Mediterrani

187