Llibret Falla Passeig 2022 by Cultura, Falla Passeig

Falla Passeig Dr. Alemany-Mercat i Adjacents de Cullera Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Dr. Alemany-Mercat i Adjacents – Cullera

20 22

Cullera

Un mar de llegenda

Falla Passeig–Mercat

Edició: Edita: Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Dr. Alemany-Mercat i Adjacents de Cullera Equip de treball: Alexandra Bonet, Mireia Castelló, Clara Fort i Paula Piris Correcció de textos: Mireia Castelló Portada: Paco Sanchis Disseny i maquetació: Alexandra Bonet Publicitats: Mireia Castelló i Clara Fort Impressió: Copisteria Soriano Dipòsit Legal: V–185–2012 Col·laboradors literaris: Aurora Alonso, Xavier Bonet, Bernat Cucarella, David Ferrer, Virginia Fita, Francisco José de Domingo Muñoz, Kike Gandía, Laura Llopis, Joan Olivert, Anna Piris. Aportacions fotogràfiques: Eva Alfons, Alexandra Bonet, Inma Cárcel, @Escrivá, col·laboradors literaris, Carolina Martínez, A.C.E. Falla Passeig Mercat, Fernando Navarro, la Penyeta i María Sapiña. Il·lustracions: Roberto Català i Juan Sánchez de Cabo.

L’associació cultural Falla Passeig, no s’identifica necessàriament amb els articles i opinions dels seus col·laboradors literaris. La Falla Passeig-Mercat vol agrair l’esforç de tots els col·laboradors amb els seus articles i arxius fotogràfics i a les cases publicitàries que han fet possible l’elaboració d’aquest llibret. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en el xxvi concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la Col·laboració del M.I. Ajuntament de Cullera.

Si vols veure el llibret en línia, escaneja el codi QR. Difusió il·limitada en valencià.

Falla Passeig Mercat, Cullera

@fallapasseig Agraïments: Rafa Formentín, Isabel Muñoz, Juan Sánchez de Cabo, Fernando Navarro, Esther Sapiña, Rocio Tendero, @afasw_wolfram, MOSS.

@FPasseigCullera

Il·lustració: Juan Sánchez de Cabo

Mira, escolta i sent com batega la vida a la vora de la Mediterrània.

Sumari:

Editorial

Comissió Gran

Salutació del nostre President

Comissió

Salutació del nostre President d’Honor

La nostra falla

Junta directiva

Recompenses

75 aniversari de fundació

Dones col·laboradores

Comissió Infantil

Activitats

Saluda de la nostra Fallera Major Infantil

Teatre

Saluda del nostre President Infantil

Programació

La nostra Falleta

Activitats

Comissió infantil

Nouvinguts

Recompenses

Activitats

Programació

El receptari de les estacions

Col·laboracions literàries Articles

Guia publicitària Guia publicitària

124

Editorial:

Sols dir o pensar Mediterrani és dir i pensar en tot. És tan serena, tan increïble que no cal dir ni pensar res més. Et pots perdre dins la seua immensitat i estar observant-la tanta escota que la vida i el temps es detenen. Les retines dels teus ulls porten gravades la seua imatge, la seva esplendor, la vida. El Mediterrani és tan immens per a tots nosaltres que és la nostra referència, és el far que ens guia. Podríem estar hores i hores, dies i inclús mesos o anys parlant de MEDITERRANI en majúscules i mai ens cansaríem. Qui no busca la Mediterrània quan torna de viatge? Qui no va fer un passeig a la seua vora quan vol respirar calma o prendre una decisió important? Qui no va a admirar els seus increïbles paisatges i amagatalls? Qui no ha escoltat mai música o ha ballat en la voreta de l’aigua? Algú que viu o sent com a ell aquest mar, no té mil·liars d’anècdotes i experiències per a contar?, potser algunes no siguen bones però de segur que la majoria et fan somriure. El Mediterrani és per a tots nosaltres el punt d’unió i de retrobament, el lloc d’inspiració. Totes les dones i homes que viuen al voltant del Mediterrani siga a Espanya a Grècia o Egipte; haja sigut fa 3 000 anys o d’ací 3 000 més tots tenien i seguiran tenint les mateixes qualitats: gent forta, valenta, que viu per a la seua mar, que l’estima més que a qualsevol altre amor. Tots s’han encarregat de cuidar-la i valorar-la perquè sabien i sabran, les futures generacions, que sense ella no són ningú. El llibret parla de la mar mediterrània, una mar sense la qual la història seria ben diferent. És per això que la portada mostra el sol eixint per la mar i es barreja amb la icona d’ubicació que hui ja és coneguda per tots gràcies a les aplicacions com Google Maps i altres. D’aquesta manera es reflecteix la idea de la mar com a ubicació del contingut del llibret i com a lloc important dins de la història d’un poble. El blau que ens acompanya en aquest llibret no és triat de forma aleatòria, té tota la intenció perquè no es perda el nostre referent, la nostra mar. L’equip de treball del llibret de l’A.C.E. Falla Passeig–Mercat.

Foto: @Escrivá

Salutació: El nostre President Un any més tinc el plaer de dirigir-me a la comissió de la Falla Passeig Mercat com a president. Complir somnis no és fàcil i de vegades inclús complint-los la situació no és la que esperàvem. No voldria negar que aquest temps la presidència no ha sigut tal com havia esperat. L’exercici 2019-2020 començà amb ganes i il·lusió per aconseguir totes aquelles metes que ens havíem plantejat. I així fou: reunions al cau, proclamació, primer concurs de paelles de la Ribera Baixa, duel de xarangues, presentació, musical del Gran Showman, etc. Fins que va arribar març. El mes en què les falleres i els fallers sentim com el nostre cor batega al ritme de la música i l’olor de pólvora ens acompanya en tot moment. El mes en què ens ajuntem dia rere dia al cau faller per dinar, sopar i gaudir cada segon de la nostra festa. Però la festa fallera va acabar de sobte un 10 de març de 2020. Qui ens havia de dir que no celebraríem, durant dos anys, les nostres benvolgudes falles. I qui m’haguera dit a mi que el meu somni des de ben menut de ser president de la nostra comissió l’hauria de viure a casa i sense saber ben bé quin era el nostre futur. Van ser dies confusos que es convertirien en setmanes i a la fi, en mesos, molts mesos. Però com no podia ser d’altra manera els nostres fallers i falleres saberen una vegada més deixar el llistó ben alt i adaptar-se al moment perquè, no tindríem festa fallera però gaudiríem junts en la distància d’activitats per amenitzar la difícil situació. I és que el nostre sentiment per la Falla Passeig-Mercat és tan fort que ens uneix com una família i ens fa treballar i lluitar per seguir endavant, per avançar, per millorar, però sobretot per mai abandonar. Som forts i n’estic orgullós de tota la feina feta i també, de tota aquella que ens queda per fer. Des d’ací vull agrair una vegada més als nostres màxims representant infantils Nayara i Lluís per acompanyar-nos en aquesta aventura un any més. He de donar les gràcies també a Maite i Nadina per tindre tan clar que seguirien com a representants de la comissió des d’un primer moment. I com no, a Gerardo Piris amic i faller per continuar com a President d’honor i donar-me el seu suport quan ho he necessitat. Reconec que venen temps confusos però sé que quan guaite la calma i haja passat la tempesta tornarem amb més força que mai i gaudirem, ballarem, plantarem i ens emocionarem recordant el passat, vivint el present i somiant el futur. És hora d’ajudar-nos més que mai i de saber que ací, a la nostra casa fallera, sempre serem benvinguts. I jo, com no anava a seguir sent president d’aquesta comissió? Com no anava a seguir complint el meu somni de la vostra mà si som i serem la Falla Passeig Mercat? Jose Llopis i Lafarga President

Foto: @Escrivá

Salutació: El nostre President d’Honor Com a segon any consecutiu tinc l’honor de presentar-me com al vostre president d’honor. Un any ben diferent, ja que després de tot un any sense falles i amb la desgràcia de la pandèmia que ens ha llevat familiars, amics, tants llocs de treball... ara ens ha tocat plantejar un any faller carregat d’il·lusions i promoció de la festa fallera. Ara més que mai hem de demostrar qui som i els sacrificis que seguim havent de fer per la nostra benvolguda Falla Passeig–Mercat. Voldria donar les gràcies a tota la comissió que està esperant pacient a les indicacions dels governants, estic segur que ben prompte tornarem a gaudir de la nostra festa com si res haguera passat. Com a president d’honor, vull agrair a tot el món que m’ha felicitat i que s’ha alegrat que jo tinga aquest càrrec. Em feia molta il·lusió i encara tinc més ganes de gaudir la setmana fallera amb tots vosaltres. Ja he tingut el privilegi de ser el president de la falla i ara vull gaudir com es viu les falles d’aquesta forma diferent. Vull tindre els ulls ben oberts perquè segur que encara hi haurà coses que em sorprenen. M’agradaria convidar en aquesta ocasió a tots els exfallers i amics de la falla perquè vinguen a gaudir aquestes falles amb nosaltres, ja que segur que també troben a faltar a la nostra falla; i nosaltres a ells molt també. Als veïns, que segur voldrien sentir altra volta que els molestem, jeje, seria un bon senyal per a tots. A les falles de Cullera, qué ganes tinc de tornar-nos a enfadar en elles per qualsevol cosa! Per descomptat, enhorabona, a les famílies de Nayara i Lluís, perquè puguem gaudir junts d’aquesta setmaneta que ens va faltar. A Nadina i Maite, per representar-nos tan bé durant l’any i continuar a la festa final. Només desitjar als fallers que mai perden la fe i les ganes de treballar. Encara que tenim diferències, hem pogut comprovar que res és tan important com estar tots junts. Tinc molta il·lusió per veure’ns junts, il·lusió per celebrar junts, il·lusió per plantar una gran falla tots els anys i il·lusió perquè dia a dia seguisca la nostra falla donant guerra. Ja queda molt poc! Sempre avant. Que tingueu bones falles! Gerardo Piris i Cabanilles President d’Honor

Junta Directiva PRESIDENT: Jose Llopis i Lafarga

VICEPRESIDENTA 2n: Minerva Boronat i Genovés

Assessors del President: Vicent Martínez i Pérez Gerardo Piris i Cabanilles Josep Agustín Pedro i Fenollar Gerardo Piris i Sala Vicent Navarrete i Giménez

Tresoreres: Clara Armengot i Beltrán Marta García i Jordá Vicetresoreres: Inma Carcel i Puig Fabiola Ortolá i Bolinches Comptadores: Victoria Lechiguero i Aragó Maite Olivert i Nicolás Vicecomptadora: Rosa Sapiña i Rico Publicitats: Kevin Montáñez i Serra. Gerardo Piris i Cabanilles Delegació loteries i rifes: Clara Armengot i Beltrán Nadina Trull i Marí Clara Llopis i Colubi Maite Olivert i Nicolás Delegació Fallers d’honor: Manuel Almenar i Ferri Alan Martínez i Tirado Kevin Montáñez i Serra Pere Todos Santos i Martínez

SECRETÀRIA: Lorena Porca i Castelló Vicesecretari: David Chacón i Piris VICEPRESIDENT 1r: Antonio Llopis i Albiach Delegació Junta Local Fallera de Cullera: Josep Agustín Pedro i Fenollar Delegació cens i recompenses: Josep Agustín Pedro i Fenollar Delegació coets i cremà: Josep Agustín Pedro i Fenollar Juan Emilio Castelló i Carreres Delegació Protocol: Marta Alandete i García Xelo Genovés i Crespo Maria Pedro i Ortolá Esther Sapiña i Tur Bibliotecari i arxiver: Josep Agustín Pedro i Fenollar Delegació Monument: Jose Artés i García David Chacón i Piris Lluis Gimeno i Bonet Alan Martínez i Tirado Toni Tirado i Boronat Delegació dones col·laboradores: Clara Armengot i Beltrán Nadina Trull i Marí

VICEPRESIDENT 3r: Rafael Formentín i Vallés Delegació Teatre: Juanfran Saez i Núñez Delegació Sainet: Esteban Navarro i Molina Delegació activitats culturals: Amparo Gimeno i Chornet Julio Martí i Zahonero Esteban Navarro i Molina Delegació escenografia: Lluis Gimeno i Bonet

11 Delegació cultura: Alexandra Bonet i Ferrer Delegació d’igualtat: Isabel Muñoz i Colom Delegació llibret: Alexandra Bonet i Ferrer Mireia Castelló i Fitó Clara Fort i Rico Delegació promoció valencià: Alexandra Bonet i Ferrer Laura Llopis i Donet Delegació Vademècum faller: Maria Pedro i Ortolá VICEPRESIDENT 4t: Josep Manel Fernández i Roig Delegació cuina: Juan Antonio Boronat i Colom Pepe Trenzano i Arocas Pere Todos Santos i Martínez Francisco Vicente i Arena Delegació casal: Christian Cuenca i Serrano Toni Tirado i Boronat Delegació tendals: Gabriel Azcarate i Granero Adrián Bayona i García Delegació llum i so: Jose Miguel Garrigós i Castelló Delegació execució casal: Paula Piris i Cabanilles Francisco Vicente i Arenas VICEPRESIDENT 5é: Jorge Pérez i Rafael Delegació de festes majors/infantils: Alexandra Bonet i Ferrer Christian Cuenca i Serrano Laura Llopis i Donet

Isabel Muñoz i Colom Esteban Navarro i Molina Juan Sánchez de Cabo Delegació esports: Gabriel Azcarate i Granero Adrián Bayona i García Inma Cárcel i Puig Christian Castilla i Sanz Delegació de truc: Manuel García i Zarzuela Pepe Trenzano i Arocas Delegació secció infantil: Lluis Gimeno i Bonet Óscar Selfa i Cerveró VICEPRESIDENTA 6é: Anna Piris i Marín Delegació cort d’ honor: Marian Aragó i Diego Reyes Cerveró i Palomares Yaiza Font i Sapiña Xelo Genovés i Crespo Sara Olivert i Frígola Janine Sala i Falcó Esther Sapiña i Tur Activitats diverses: Maria del Mar Bermejo i Cruañes Arantxa Irure i Ortiz Delegació músics: Carlos Aragó i Llopis Delegació roba: Amparo Sala i Miñana Delegació xarxes socials i cartelleria: Inma Cárcel i Puig Juan Sánchez de Cabo Delegació disfresses: Inma Cárcel i Puig

allé V i tín

orm el F

Raf

75rsari e v ni

Falla Passeig, 1945 L’any 1945 Cullera va viure distints esdeveniments. Fem memòria d’alguns d’aquells esdeveniments. Al mes de gener de 1945, el Ple de l’Ajuntament va acordar fer una comissió per a la reparació de la Creu de Pedra que es trobava prop del cementeri. En aquest mes es va finalitzar la construcció del nou clavegueram local. Al mes de març es va formar la Banda de la F.E.T. y de les J.O.N.S., la Banda Musical de Cullera. Els Germans Roses d’Azdaneta acabaren la Campana Grossa de la parròquia de SS.JJ.. La Falla Sant Antoni plantà la seua primera falla amb el lema “la grua del Portet i del Sicània”. En el mes d’abril de 1945, el parc de l’Hospital, antic claustre del convent, se cedeix com a terreny públic.

L’Ajuntament va modificar la plaça de la Victòria i es van fer unes escales per accedir a la platja. Al Passeig es va realitzar un gran concurs de ramaderia organitzat pel “Pósito” de Pescadors amb premis de fins a 1.000 pessetes. En aquest mes tocà per primera vegada la campana major dels SS.JJ. amb un pes de 1.745 quilos i amb el nom de María de l’Encarnació. Durant les Festes Patronals es va celebrar el Certamen Literari Jocs Florals. L’Ajuntament s’assabentà de la creació d’un nou Jutjat Comarcal de Pau. A primers de maig s’inicià la construcció de la Cotonera amb un pressupost de 383.256,30 pessetes. Es va obrir el col·legi Sant Antoni de la Mar, encara que no estava del tot acabat, abans es va utilitzar com a caserna per a militars durant la guerra. Es va reparar el dipòsit municipal d’aigua del Pla de Gorra. En el Santuari es ficaren 23 bancs.

13 Al mes de juny la plaça de la Victòria s’urbanitzà, es van plantar unes palmeres i es va construir una pista redona de ball. Darrere del Quiosc del Passeig, s’instal·là un pavelló amb vidres i fustes. En el mercat, en la secció de carns, es va col·locar unes cortines i es modificà el sostre. En juliol de 1945 es reparà l’Assut amb un cost de 470.000 pessetes i el marge esquerre del riu amb un cost de 791.733 pessetes. S’aprovà el disseny per a fer dos col·lectors, un al Passeig i l’altre que travessara tota Cullera. Es van dictar unes normes per a les connexions entre cases particulars. També es va manar restaurar l’ermita del Far. Al mes de setembre s’adaptà la Casa de L’Ensenyança com a Caserna de la Guàrdia Civil amb un cost de 63.000 pessetes.

I així va ser, en aquest any, quan es va fundar la Falla Passeig. A la ciutat de Cullera, el 6 de maig de 1945, a les divuit hores, es va reunir al número 67 del Passeig Doctor Alemany, un grup de persones amb l’objectiu de constituir la comissió de la Falla Passeig Doctor Alemany, Mercat i Adjacents. Després d’uns intercanvis d’impressions entre els assistents, es va constituir la primera Junta Administrativa i de Festejos liderada per En Antoni Cerveró i Carreres com a

Junta Directiva (1945 -1946) PRESIDENT: En Antoni Cerveró i Carreres Sota-president 1r: En Daniel Clar i Collantes Sota-president 2n: En Josep Colubi i Falcó Secretari: En Alfred Ruiz i Chordà Sota-secretari 1r: En Josep Mengual i Borràs Contador: En Agustí Albiach i Bolufer Sota-contador: En Josep Navarrete i Calataiut President festejos: Josep Jordà i Mestre Dipositari: En Artur Palacios i Martín Fotografia: arxiu la penyeta

En desembre de 1945 la grua ubicada en l’Illa dels Pensaments es va desguassar. S’acabaren de construir les xemeneies del mercat i s’instal·laren dues fonts d’aigua potable i es ficà clavegueram. Aquest any es va fer la primera casa amb servici de bany, era la casa de Salvador Cardona en el carrer del riu. També es va fundar l’Associació de Columbicultura “L’esport”.

president de la comissió. Al voltant d’ell, deu persones més amb distints càrrecs i tretze persones més com a vocals, tots hòmens. En aquesta reunió es va acordar el nom oficial de la comissió: Falla Passeig Doctor Alemany i Mercat. Es va redactar la demarcació amb els següents carrers: carrer de Tetuan, Passeig Doctor Alemany, Plaça de la Verge, carrer Ramon i Cajal, carrer Mur de Sant Joaquim, carrer Santa Marta, carrer Sant Vicent, carrer Alemanya, carrer Itàlia, carrer Pintor Sorolla, carrer Muñoz Degrain, carrer Plaça de l’Església i carrer Mestre Giner. A continuació es comentaren altres temes acabant la reunió a les dinou hores del mateix dia.

Fotografia de l’arxiu personal de l’A.C.E. Falla Passeig–Mercat.

El 30 de desembre de 1945 a les dotze hores es va fer la reunió per al nomenament de les falleres de la comissió: REGINA FALLERA: Rosita Moreno Escolástica Cort d’honor: Luisa Llopis Fenollar Antonia Jover Beltrán Antonia Cerveró Martí Maria Olivert Rodriguez Asunción Torres Carmen Ramón Rosita Colubi Font Elisa Jover Elisa Marí Mompó Elisa Garrigós García També es nomenaren: FALLERS INFANTILS: Amparin Clar Borrás Magdalenita Grau Castelló Juanitín Torres Gómez José Navarrete. El set d’abril de 1946 es va fer la reunió amb la liquidació econòmica d’aquest primer exercici.

El 27 de maig de 1945 es van tornar a reunir a les dotze hores al mateix lloc tractant aquests temes: es va aprovar per unanimitat l’acta anterior quedant constituïda la comissió i la junta, s’acordà celebrar les reunions els diumenges de matí en l’Acadèmia Lope de Vega, també es va acordar adquirir unes targetes vinculades al sorteig dels procecs per a traure ingressos i es proposà celebrar festivals artístics per a fomentar més ingressos.

Els ingressos van ser d’11.083,40 pessetes i les despeses foren 11.022,90 pessetes; per tant hi hagué un balanç positiu de 60,50 pessetes.

Fotografia de l’arxiu personal de l’A.C.E. Falla Passeig–Mercat.

Hui celebrem aquest Aniversari de Brillants pels 75 anys que complim. Un any que hem viscut condicionats per la pandèmia sanitària de la Covid19 i que no ens deixa gaudir i commemorar aquest esdeveniment com tots voldríem. Hui voldríem plantar el nostre monument setanta-cinc anys després del primer que plantàrem però no pot ser. Falleres i fallers, estem d’aniversari i quan puguem, reviurem el que sempre hem viscut amb la il·lusió de continuar fent història en aquesta falla i de seguir complint molts més anys. Falla Passeig-Mercat de Cullera, enhorabona i moltes felicitats!

Setanta-cinc anys després sols tenim paraules d’agraïment per aquestes persones que iniciaren i fundaren la nostra comissió. Persones que es mereixen aquest reconeixement per dur endavant la il·lusió de tants fallers i falleres que tenim l’oportunitat de viure-ho. La Falla Passeig forma part de la vida de moltes persones, que d’una manera o altra han estat vinculades a aquesta comissió. Una falla que també forma part de la història viva de Cullera, la ciutat que la vista nàixer i ens cuida any darrere any.

Primera Presentació, any 1947.

Fotografia: arxiu la penyeta

Comissió Infantil

Fotografia: Eva Alfons

Salutació: La nostra Fallera Major infantil Hola fallerets i falleretes! Soc Nayara, aquest any us torne a representar com a FMI!!! Soles volia dedicar-vos unes paraules d’ànim i esperança. Com ja sabem, durant dos anys no s’ha presentat l’ocasió de poder gaudir de la nostra festa com cal, una notícia molt trista per la situació que vivim, però cal mirar al futur amb esperança. Esperem que en aquest 2022, la situació siga favorable i que tots junts amb esforç i responsabilitat puguem tornar a veure unes falles plenes de festa, foc i color. Puguem gaudir dels nostres monuments, despertades, cercaviles, en definitiva, tot allò que representa la paraula FALLES. Aquest 2022, tornarem a omplir el carrer de monuments, pólvora, i, és clar, de la música que tant ens caracteritza als valencians. Farem els nostres jocs al carrer, al casal. Ens vestirem amb la indumentària que tant ens agrada, anar al mercat a cantar esperant el nostre gran premi. A ofrenar a la nostra Mare de Déu i omplir-la de flors, i com no, a cremar el nostre monument que tant de temps porten esperant poder eixir al carrer i que ens meravellem amb la seva esplendor. Aguanteu que tot passarà! Espere que quan tornem seguiu tots, amb més força i il·lusió que mai perquè el dia que ens deixen gaudir de la nostra festa ho farem com sols nosaltres els fallers sabem! Ara toca cuidar-se perquè puguem gaudir quan tot passe! Molts ànims i besets! NAYARA ESCRIVÁ I JIMÉNEZ FALLERA MAJOR INFANTIL

Fotografia: Eva Alfons

Salutació: El nostre President infantil

Hola fallerets i falleretes de la millor falla del món! Ja fa molt de temps que no ens veiem, però com us vaig dir, hem de tindre la il·lusió i l’esperança que prompte tornarem a fer tot allò que més ens agrada, que és gaudir tots junts de la nostra falla amb les activitats que ens ofereix. Tan sols hem de procurar arribar sans i bons al casal i tornar a riure i jugar tots a una, baix l’escut de la nostra benvolguda falla Passeig-Mercat. Voldria donar les gràcies a la meua fallereta Nayara per estar al meu costat, a les representants de la comissió Maite i Nadina per tractar-me amb tanta estima. Com no, a les dones col·laboradores que tantes sorpreses ens ofereixen al llarg dels dies i són tan previsores, ja que la nostra comissió infantil va ser pionera en utilitzar gel hidroalcohòlic i fer berenars de tipus individual sense compartir res. També vull donar-li les gràcies a Jose, el nostre super presi, que sempre està al nostre costat ajudant-nos, donantnos el seu suport i la seua alegria, amb un somriure que sempre ens fa sentir molt bé. Recordeu mantindre molt alt l’ànim i pensar que en un tres i no res ja estem gaudint tots junts, perquè aquest maleït virus no podrà en la millor festa... LES FALLES! Un beset molt fort i una gran abraçada. LLUÍS MONTAÑES I QUILES PRESIDENT INFANTIL

Monument Infantil: “Hara Hachi Bu”: menjar sa per a viure més Hara Hachi Bu és el secret japonés que aconsella menjar sa per a viure més. Un jove pensador de la Xina, anomenat Confucio, recomanava menjar per a que el nostre cos estiga ple, així les persones viurien més. Aquest va trobar el secret per a viure més de 100 anys. Aquesta tècnica va de la Xina al Japó, a Okinawa, amb el mantra “Hara Hachi Bu” que es repeteix amb el menjar. És important menjar per a estar ple un 80%. Adéu al sucre i greixos, menja sopes, algues, arròs. Menja poca carn i fes ioga. Has de menjar el que la Terra ens dona. Okinawa és la població on les persones viuen durant més temps. Gràcies a la seva bona alimentació i vida sana. A la seva vegetació i a la seva vida saludable. El peix i les verdures són molt importants. Menja fruits i no menges sucre. Sigues positiu, mai negatiu. I fes ioga sempre que pugues.

Artista faller: La comissió

Explicació de la nostra falla per part dels nostres representats infantils.

Explicació de la falla infantil amb pictogrames “Hara Hachi Bu”: menjar sa per a viure més

Hara Hachi Bu és el secret japonés que aconsella menjar sa per a viure més.

Un jove pensador de la Xina, anomenat Confucio, recomanava menjar per a que el nostre cos estiga ple, així les persones viurien més.

Aquest va trobar el secret per a viure més de 100 anys.

Aquesta tècnica va de la Xina al Japó, a Okinawa, amb el mantra que es repeteix amb el menjar.

És important menjar per a estar ple un 80%.

Adéu al sucre i greixos, menja sopes, algues, arròs. Menja poca carn i fes ioga.

Has de menjar el que la Terra ens dona.

Okinawa és la població on les persones viuen durant més temps. Gràcies a la seva bona alimentació i vida sana. A la seva vegetació i a la seva vida saludable.

El peix i les verdures són molt importants. Menja fruits i no menges sucre. Sigues positiu, mai negatiu. I fes ioga sempre que pugues.

Sabies que les algues són molt riques en iode? Sabies que el wasabi posseeix propietats antibacterianes? Sabies que l’arròs és el segon cereal més consumit del món? Sabies que el peix és font d’àcids grassos Omega 3? Sabies que la llima reforça el sistema immunològic? Sabies que la salut mental és tan important com la física? Sabies que el menjar ràpid es caracteritza per contindre grans quantitats de greixos saturats, colesterol, sucre, sal, i poques o cap substància saludable? Sabies que els greixos trans augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars? Sabies que les begudes a base de cola tenen el pH més àcid que el del teu estómac?

*Fotografies de l’arxiu personal de l’A.C.E. Falla Passeig–Mercat.

Comissió Infantil Daniel Bayona i Morales Gabriela Bernabeu i Dagyte Carles Bonet i Sapiña Adrià Bonet i Sapiña Valeria Bustillos i Jover Gerard Bustillos i Jover Carla Camallonga i García Blanca Carrique i Femenia Vega del Carmen Cerveró i Martínez Mateo Chacón i Lizcano Alejandra Colomer i Vicente Indira Costa i Pérez Claudia Costa i Pérez Emma Criado i Reig Paula Cuenca i Avizunaite Pepe Delgado i Vargas Laia Domingo i Cerveró Dan Duffy i Gabaldón Thiago Enguix i Pérez Lucía Escribano i Díaz Nayara Escrivá i Jiménez Alba Estruch i Martínez Emma Faus i Castillo Àngela Font i Adroguer Mireia Font i Adroguer Irene Galán i Beltrán Joan Galán i Beltrán Maria García i Díaz Izan García i Díaz Luca García i Irure Leire García i Irure Paula Garrigós i Aragó Elaia Gimeno i Gómez Alba Girbés i Chofre

Aina Gomis i García Paula Gomis i García Adrià Gomis i Pons Paula Gomis i Pons Carla González i Ibáñez Héctor Grau i Beltrán Matias Grau i Moncho Amaia Herreros i Alandete Daniella Iznardo i Llorca Emma Olivia Jokinen i Salort Ariadne Llopis i Ruano Idara Llopis i Ruano Mar Lo Bracco i Bustillos Arnau Marí i Martínez Laia Marí i Martínez Irene Marrama i Carles Alba Martí i Tirado Candela Martí i Tirado Iraia Martínez i Martínez Eider Martínez i Martínez Diego Mascarell i Sánchez Héctor Mascarell i Sánchez Alexandra Mayor i Bernabeu Laia Montaner i Rovira María Montaner i Rovira Lluís Montañés i Quiles Marina Nacher i Martínez Julia Negre i Vellisca Mario Negre i Vellisca Adrià Nuño i García Gerard Nuño i García Guillem Oliver i Montaner Jimena Oliver i Montaner Mar Palomares i Formentín

29 Anna Palomares i Formentín Alba Palomares i Formentín Elena Pedrós i Bellido Zoe Pérez i Almiñana Inés Picazo i García Sofia Picazo i García Pablo Pinto i Castelló Carla Piris i Artero Carla Piris i Muñoz Pepe Piris i Muñoz Jaume Pons i Ruiz Elena Prats i Conde Marc Roca i Palau Lydia Romero i Galiano Ainara Ruiz i Soler Martina Ruiz i Soler Olaya Sánchez i Baldoví Mateo Sancho i Company Marc Sanleón i Gimeno

Mar Sapiña i Porca Pablo Serra i Carles Marc Tornero i Font Manuel Tornero i Font Martí Tornero i Font Miguel Torreblanca i Juan Aitana Tur i Boix Athenea Tur i Torcal Martina Vallet i Pons María Vidal i Rubio Mia Vidal i Rubio Martina Viguer i Yepes Victor Zambrano i Díaz Manuel Zambrano i Díaz

*Fotografia de l’arxiu personal de l’A.C.E. Falla Passeig–Mercat.

Nouvinguts

Laia Aragó i Sapiña

Mireia Font i Adroguer

Carla Piris i Artero

Daniel Bayona i Morales

Lola Pedrós i Romero Pepe Delgado i Vargas

Jimena Oliver i Montaner

Recompenses infantils 2021 – 2022 Atorgades per Junta Central Fallera de València i Junta Local Fallera de Cullera, als fallerets i falleretes:

Distintiu i cullereta d’argent: Valeria Bustillos i Jover Vega del Carmen Cerveró i Martínez Claudia Costa i Pérez Indiria Costa i Pérez Emma Criado i Reig Paula Cuenta i Avizunaite Dan Duffy i Gabaldón Leire García i Irure Elaia Gimeno i Gómez Alba Girbés i Chofre Adrià Gomis i Pons

Distintiu i cullereta d’or: Diego Mascarell i Sánchez Héctor Mascarell i Sánchez Sofía Picazo i García

Paula Gomis i Pons Héctor Grau i Beltrán Amaia Herreros i Alandete Emma Olivia Jokinen i Salort Ariadne Llopis i Ruano Mar Lo Bracco i Bustillos Alba Martí i Tirado Candela Martí i Tirado Ainara Ruiz i Solar Mar Sanleón i Gimeno

Activitats JLF

Nit de les ànimes

Activitats de Nadal de JLF

Sopar de Gala

Activitats infantils

Recollida d’aliments

3r premi al campionat de trencaclosques infantil de JLF

Activitats de Nadal de JLF

1r premi al campionat de futbol sala infantil de JLF

Programació de festes infantils 2022 Delegació de festes infantils Dissabte 5 de febrer:

Dimarts 8 de març:

Gimcana i Festa Cadet de JLF.

17.30h Berenar a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil. 18.00h Contacontes.

Dissabte 19 de febrer: 20.30h Crida. Dissabte 5 de març:

09.00h Desdejuni a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil.

Dimecres 9 de març: 17.30h Berenar. 18.00h Festa indis i vaquers amb bou mecànic.

09.30h Despertà infantil. 17.30h Berenar. 18.00h Concurs de pintura. Premis de Ninots Indultats.

Dijous 10 de març:

Diumenge 6 de març:

17.30h Berenar a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil.

Globotada de JLF.

17.30h Berenar. 18.00h Jocs populars. Divendres 11 de març:

19.00h PlayBack infantil.

Dilluns 7 de març: 17.30h Berenar. 18.00h Cinema.

Dissabte 12 de març: 17.30h Berenar a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil. 20.00h Tren faller per tota la barriada amb xaranga.

Diumenge 13 de març: 18.00h Unflables.

Dijous 17 de març:

Dilluns 14 de març:

11.30h Cercavila i visita a les falles. 14.30h Mascletà. 20.00h Entrega de premis.

17.30h Berenar. 18.00h Trencà de perols.

Divendres 18 de març:

Dimarts 15 de març: 17.30h Berenar a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil. 18.00h Concurs de plastilina.

Dissabte 19 de març:

Dimecres 16 de març: 18.00h E ntrega de premis de la setmana fallera i plantà dels monuments. Tradicional “xocolatà”. 19.00h Nit d’Albades.

11.30h Cercavila i visita a les falles. 14.30h Mascletà. 18.30h Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell.

12.30h Solemne missa. 14.30h Mascletà. 19.00h B erenar a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil. 20.00h Cremà del monument infantil.

*La programació d’activitats pot variar a causa de la situació sanitària que estem vivint. Qualsevol modificació s’anunciarà al tauler del cau faller i a les xarxes socials.

Seguint el secret japonés Hara Hachi Bu, sabeu que és molt important menjar sa, però això no vol dir que siga avorrit! Ací vos preparem un xicotet receptari on podeu cuinar amb ajuda de la vostra família unes receptes molt delicioses i saludables.

És un receptari de les estacions, perquè com sabeu cada estació de l’any té unes fruites i verdures típiques, així podreu cuinar segons les fruites i verdures de cada temporada. Us animeu?

El receptari de les Estacions

Receptes d’hivern: Quin fred! Què us sembla...una crema de verduretes per calfar el cos?

Crema de verdures: Per calfar el cos en temps de fred, podem fer gran varietat de cremes de diferents tipus de verdures... acompanyades amb pa, formatge, o inclòs algun fruit sec. En aquest codi QR podreu trobar la recepta: En aquesta estació tenim una de les verdures més característica de les falles, la CARABASSA!

Bunyols de Carabassa: Ingredients: > Carabassa > Rent premsat > Sucre > Farina > Ratlladura de llima

> Canyella

Elaboració: Courem la carabassa i la deixarem gelar. Després separarem la polpa de la corfa i les llavors. Afegirem la farina, la ratlladura de la llima i la canyella. Deixarem la massa en algun lloc amb temperatura elevada per a facilitar-ne la fermentació. Quan la massa haja pujat, començarem a tirar els bunyols a l’oli calent, a uns 170 °C. Una vegada fets afegirem sucre per damunt.

Donat que comencem aquesta estació celebrant una de les festes que més us agrada... Nadal! Ací us presentem una recepta molt divertida per a fer un arbre de Nadal molt suculent.

Arbre de Nadal d’alvocat i salmó: Ingredients: > 1 alvocat > 200 grams de salmó fumat > Formatge fresc en cubs

> Nabius rojos

Elaboració: Tallem l’alvocat ben fi i en forma de mitja lluna. El col·loquem de manera simètrica fent la forma d’un arbre. Després afegim el salmó fumat amb rotllets i seguidament li afegim els nabius rojos com si foren les boles que decoren l’arbre. Per últim podem decorar amb estrelles de formatge fresc o amb alguna salsa al gust. Webgrafia: https://www.valenciaturisme.org/receta/bunyols-de-carabassa/

Receptes de primavera: Hummus de remolatxa: Ingredients: > 400 g de cigrons cuits

> 200 g de remolatxa cuita

> 1 gra d’all

> 2 cullerades de tahini

> El suc de ½ llima

> Comí

> Oli d’oliva verge extra

> Llavors de sèsam

> Sal

Elaboració: Posa els cigrons (si són de pot, escorre bé el líquid de la conserva), el gra d’all pelat, la remolatxa cuita, el suc de llima, una culleradeta de comí i la punta d’una culleradeta de sal en el got de la batedora amb mig gotet d’aigua. Tritura fins a aconseguir una mescla homogènia. Afegeix a la mescla unes cullerades d’oli d’oliva verge extra i el tahini, i torna a triturar. El resultat ha de semblar-se a una pasta de consistència cremosa. Rectifica de sal, oli d’oliva o tahini, al gust. Després, reserva en la nevera. Serveix amb les llavors de sèsam per damunt.

Webgrafia: https://www.lavanguardia.com/comer/recetas/20200120/472898126818/hummus-remolacha-como-hacer.html https://www.laguiadereus.com/amanida-de-maduixes-amb-formatge-de-cabra/

Com sabreu, quan finalitzem una de les nostres estimades festes, les falles, donem pas a la primavera, per tant ara anem a veure algunes receptes que podem fer en aquesta estació. Durant la primavera creixen moltes fruites i verdures típiques com les maduixes, cireres, llimes, prunes, albercocs, pésols, mongeta tendra, espàrrecs...

Amanida Fruits Rojos: Ingredients: > Maduixes > Roselles > Vinagre de mel > Mores > Gerds > Formatge de cabra > Nabius > Sal i oli ecològic

> Vinagre de fruits del bosc

Elaboració: Com a base de l’amanida, podem utilitzar diferents fulles d’encisam. Li afegim un polsim de sal i oli ecològic. Damunt l’amanida hi afegim un mantell de maduixes tallades a rodanxes. Hi afegim: mores, roselles, gerds, nabius. Un cop tenim tota aquesta composició, afegim 6 rodanxes de formatge de cabra. S’adorna amb una reducció de vinagre de mel. Tenint ja el plat preparat, hi acabem d’afegir una reducció de vinagre de fruits secs del bosc.

Receptes d’estiu: Pasta multicolor: Què us semblaria fer uns espaguetis a l’estil Hulk? O preparar una pasta de color rosa o blava? Com la pasta és un dels plats típics i amb més èxit entre els més menuts, podem elaborar-la d’una manera molt divertida i així al mateix temps que la degustem, podem gaudir de receptes tan divertides. Si entreu dins d’aquest QR podreu veure les diferents receptes:

Per finalitzar aquesta estació, acabem amb una altra recepta de gelats, ja que són tants els que podem realitzar i a més amb fruita, un dels ingredients més sans i fresquets per a l’estiu.

Piruletes de plàtan gelat: Si pressioneu sobre aquest QR, accedireu al vídeo de la recepta:

Webgrafia: https://www.sortirambnens.com/per-fer-a-casa/cuinar-amb-nens/postres/gelat-de-kiwi/ https://www.sortirambnens.com/activitats/per-fer-a-casa/cuinar-amb-nens/idees-per-donar-color-a-la-pasta/

Amb l’arribada de l’estiu ens agrada tant prendre gelats, amanides d’estiu... I per què no que siguen sanes i delicioses a la vegada? Recordeu com d’important és menjar sa i que tinguem una alimentació sana cada dia. Ací us deixem unes idees per refrescar aquests dies d’estiu.

Gelats de kiwi: Ingredients: > Kiwis > Suc de llima > Sucre

Elaboració: Pelem els kiwis i els tallem a trossos i els posem en un bol amb una cullerada xicoteta de suc de llima i una cullerada gran de sucre. Ho triturem tot fins que tinguem un puré. Posem el puré en un motle de gelat. Si no en tenim, també els podem posar en xicotets gots amb un pal de fusta i tapats amb paper transparent. Els posem al congelador durant unes 6 hores i tindrem un gelat de fruita natural, ben sa i fresquet.

Receptes de la tardor: Pastís de taronja: Aprofitant el nostre producte estrela, la taronja, elaborem un pastís que poden els més menuts aprofitar per a un suculent desdejuni o berenar. Si entreu en el següent codi QR podreu obtindre la recepta:

Pomes rostides al microones: Ingredients: > 4 pomes golden

> Un grapat de panses

> 2 cullerades de canyella

Consell: pots fer a les pomes un tall al voltant cap a la meitat de la poma perquè en ficar-les en el microones no s’arruguen tant.

Elaboració: Llava les pomes i obri-les per la part superior per a llevar-los el cor. En el buit posa un polsim de canyella i un grapat de panses. Posa-les en una font i fica-les al microones a màxima potència durant 7 minuts. Espera uns minuts pel fet que no estiguen tan calents per a menjar-les o també es poden degustar fredes. No oblides servir-les amb els sucs que han soltat les pomes durant el procés. Webgrafia: https://www.pequeocio.com/receta-zanahorias-hojaldre-rellenas/

Al llarg d’aquesta estació trobem molts productes molt saludables i rics en vitamines. Ja sabreu que per exemple la taronja és la fruita per excel·lència de la vitamina C i que a més, la tenim tan a prop. És molt important tant per als menuts com per als majors.

Carlotes de pasta fullada farcides: Ingredients: Per a les carlotes: > 1 planxa de pasta fullada

> 1 culleradeta de mantega

> Julivert per a les rametes

> Colorants alimentaris

> 1 ou Per al farciment: > 1 llanda de tonyina.

> 1 cullerada de julivert picat

> Sal i pebre > 100 gr. de formatge en crema. Necessitarem motles amb forma de cons; podeu improvisar amb paper d’alumini.

Elaboració: Tallem la pasta fullada en tires de 3 cm d’ample. Pinzellem la superfície de les tires de pasta fullada amb l’ou batut i les enrotllem sobre si mateixes, obtenint una tira llarga. Pintem els cons de llanda amb mantega i, començant des de la punta, enrotllem la pasta al voltant del con anant amb compte de sobreposar una miqueta la massa en cada gir; anem posant els cons sobre paper de forn. En un recipient xicotet posem 1/2 got d’aigua tèbia, agreguem algunes gotes de colorant groc i a penes un polsim de roig, per a obtindre un taronja intens. Pinzellem tota la superfície dels cons amb el taronja, i cuinem en el forn reescalfat a 200 graus per 10 minuts.

Comissió Gran

Comissió Gran Marta Alandete i García Manuel Almenar i Ferri María Almenar i Vanaclocha Aurora Alonso i Castelló Cristina Aragó i Bernabeu Mariam Aragó i Diego Carlos Aragó i Llopis Adrián Aragó i Llopis Vicente Aragó i Llopis Maria Pilar Arlandis i Martínez Encarna Arlandis i Naya Clara Armengot i Beltrán Eva Artero i Oros Jose M. Artés i Garcia Jose Fdo. Artés i Hernández Marta Artés i Hernández Gabriel Azcarate i Granero Adrián Bayona i Garcia Nicole Bayona i Lau Carolina Bayona i Lau Arantxa Beltrán i López Sara Beltrán i Salvador Mª del Mar Bermejo i Cruañes Nuria Bernabé i Llopis Lara Mª Bernabeu i Gay Lucia Blasco i Moreno Alba Bodí i Font Alexandra Bonet i Ferrer Juan Antonio Boronat i Colom Carla Boronat i Genovés Minerva Boronat i Genovés Karim Bouhou i Giménez Elena Cabanilles i Vercher Inmaculada Cárcel i Puig Javier Carles i LLopis

Silvia Carrascosa i Cerveró Marta Carrique i Femenia Laura Castelló i Arlandis Jose Castelló i Carreres Juan E. Castelló i Carreres Mireia Castelló i Fitó Joan Castelló i Gomis Neus Castelló i Gomis Christian Castilla i Sanz Francesc Catalá i Grau Maria Catalán i Jover Ana Cebolla i Vercher Mayte Cerveró i Aragó Javier Cerveró i Martínez Alex Cerveró i Martínez Reyes Cerveró i Palomares Sergio Cerveró i Ripoll David Chacón i Piris Marta Chastró i Olivert Miguel Chastró i Tur Juan Fco. Colom i Velarde Claudia Colomer i Vicente Ana Costa i Crespo Inmacula Costa i Falcó Anais Crespo i Montaner Nadia Creus i Ruano Marta Cruañes i Ferrer Christian Cuenca i Serrano Pablo del Moral i Roca Francisco del Olmo i Bohigues Denise del Olmo i Bonies Raquel del Olmo i Costa Oscar del Olmo i Costa Victoria Domenech i Gimeno Beatriz Fabré i Martí

Lucia Falcó i Reig Lurdes Falcó i Yago Hector Fernández i Ortolá Mar Fernández i Lechiguero Júlia Fernández i Lechiguero Jose M. Fernández i Roig Carlos Ferrer i Arranz Megan Ferrer i Boronat Alejandro Ferrer i Maroto Irene Ferrer i Pellicer Inés Ferrer i Vidal Yulán Mª Ferrer i Zahonero Elena Figueres i Sancho Benjamín Font i Climent Isabel Font i Climent Benjamín Font i Sapiña Yaiza Font i Sapiña Rafael Formentín i Vallés Clara Fort i Rico Inmaculada Fuster i Montagud Noelia García i Ivorra Maika García i Jordá Marta García i Jordá Mª Carmen García i Sanjuan Manuel García i Zarzuela Nerea Garrigós i Aragó José Miguel Garrigós i Castelló Cristina Gay i Navarro Chelo Genovés i Crespo Luís Gimeno i Bonet Irene Gimeno i Chornet Amparo Gimeno i Chornet Juan Fco. Giner i Gay Fabiola Gomis i Bayona Xavier González i Ibáñez

49 Estefanía Grau i Grau Xavier Grau i Lodeiro Eduard Grau i Sala Rosa Hernández i Catalá Elena Hernández i Fuertes Inés Hoyo i Llopis Pablo Hoyo i Llopis Maria Hoyo i Nogués Amparo Ibáñez i Cutanda Arantxa Irure i Ortíz

David Iznardo i Fernández Mª Vicenta Juan i Bayona Amparo Juan i Grau Victoria Lechiguero i Aragó Laura Pilar Lizcano i Porca Antonio Llopis i Albiach Clara Elisa Llopis i Colubi Laura Llopis i Donet Jose Manuel Llopis i Lafarga Óscar Llorca i Falcó

Patricia Llorca i Falcó Ángel López i Esteban Ángela López i Sapiña Ana López i Sapiña Gemma Maíques i Puchades Gerard Manuel i Sanjuan Claudia Marí i Martínez Franc Marí i Pascual Inmaculada Marí i Rico Antonio Mariscal i Martín

*Fotografia de l’arxiu personal de l’A.C.E. Falla Passeig–Mercat.

Inmaculada Maroto i Beltrán Aitana Marrama i Carles Julio Martí i Zahonero Lorena Martínez i Cañas Sara Martínez i Gil Judith Martínez i Gómez Lucía Martínez i Gómez Carlos Martínez i Marí Alberto Martínez i Melero Carolina Martínez i Nogués Carla Martínez i Olivert Clara Martínez i Piris Ricardo Martínez i Piris Santi Martínez i Santiago Alan Martínez i Tirado María Martínez i Zarzo Arturo Mascarell i Sánchez Ana Maria Mayor i González Cristina Mª Mayor i Vallet Carla Meksoub i Grau Iván Miralles i Lahoz Cira Montagud i Cebolla Maria Montaner i Giménez Kevin Montañez i Serra Celia Montañez i Serra Valeria Monzón i Renart Galia Morales i Márquez Maria Mortes i García Isabel Muñoz i Colom Marta Muñoz i Garrigós Vanessa Muñoz i Peiró Pepita Nacher i Sanjuan Andrea Narbona i Calatayud Vicent Navarrete i Gimenez Victor Navarrete i Serra Esteban Navarro i Molina Daniel Navarro i Trull

Guillermo Negre i Alcover Sara Olivert i Frígola Maite Olivert i Nicolás Fabiola Ortolá i Bolinches Esther Palau i Grau Estefania Pastor i Año Helena Pastor i Catalá Josep A. Pedro i Fenollar Maria Pedro i Ortolá Laura Pedro i Ortolá Hector Pedrós i Bellido Salvador Pellicer i Falcó Salvador Pellicer i Sala Inmaculada Pérez i Jaimes Laura Pérez i Naya Jorge Pérez i Rafael Lucía Pinto i Castelló Arantxa Piqueres i García Gerardo Piris i Cabanilles Paula Piris i Cabanilles Ana Piris i Marín José Piris i Martínez Gerardo Piris i Sala Patricia Plaza i Crespo Lorena Porca i Castelló Marc Rabasa i Nicola Erlantz Ramírez i Irure María Ramírez i Villalba Laura Renart i Artés José Rico i Sapiña Sandra Rico i Sapiña Andrea Rodrigo i Oliver Juan Fco. Sáez i Nuñez Amparo Sala i Miñana Concepción Sala i Miñana Janine Sala i Reig Juan Sánchez de Cabo

Nerea Sancho i Bermejo Sara Sanjuan i Ortís David Sapiña i Aragó Nerea Sapiña i Bonias Mónica Sapiña i Crespo Enrique Sapiña i Escolà Júlia Sapiña i Porca Carla Sapiña i Portalés Rosa Sapiña i Rico Carlos Sapiña i Rico Maria Sapiña i Tur Esther Sapiña i Tur Salvador Sapiña i Vallés Lilit Sardaryan Óscar Selfa i Cerveró Mireia Selfa i Cerveró Marta Serra i Carles Alba Sierra i Domenech Raquel Soldado i Femenia Sonnica Sospedra i Sapiña Antonio Tirado i Boronat Pere Todos Santos i Martínez Jaume Todos Santos i Sospedra Carles Todos Santos i Sospedra Mª José Torremocha i Chulio José Trenzano i Arocas Nadina Trull i Marí Jordi Tur i Bayona Noelia Vellisca i Coca Ana Vercher i Martínez Laura Vicente i Alonso Francisco Vicente i Arenas Joan Vidal i Bolufer Nacho Yepes i Sánchez Marc Zaragozá i Marí Pau Zaragozá i Marí

Representants de l’exercici 2021 – 2022 Nadina Trull i Marí

Fotografia: @Escrivá

Maite Olivert i Nicolás

Fotografia: @Escrivá

Monument Gran: Cullera està en la “ola” Cullera és banyada pel Mediterrani. Un mar d’aigua viva que reflecteix el nostre caràcter, el nostre estil propi, el nostre dia a dia. Les ones marquen el ritme dins l’aigua i apleguen a terra transformant tot el que banyen, creant nous corrents que apareixen i s’amaguen. Cullera viu d’aquesta mar, d’aquest clima, d’aquesta terra. Cullera conviu amb el turista que gaudeix de les platges, de la bona temperatura i del que li oferim amb alegria. Cullera és única i és bonica. Cullera lluita contra aquesta ona que desitja ser volguda, admirada i estimada. Cullera està en la “ola”, es mou amb tronades, marejols i contracorrents, però també viu tranquil·la quan bufa l’altre vent.

Artistes fallers: Salvador Bañuls i Néstor Ruiz Si prefereixes que t’ho expliquen els mateixos artistes, escaneja el codi QR!

CULLERA - POSIDÓ Naix de Cronos i de Rea, olímpic de la mitologia grega. Posidó es fa déu de l’oceà, li correspon el domini de la mar. Quan s’enfada punxa al terra, convoca les tempestes, trenca roques, fa desfetes. Amb el trident a la mà, és el rei de l’aigua, és l’amo de la mar. Posidó és la Cullera que vol viure amb fervor, com l’aigua que accelera i viu sense temor. Posidó és una Cullera que il·lusiona a l’entorn. Una nova meravella, que s’ompli de gom a gom. Posidó vol la Cullera, que es valore sempre molt. Que el turisme la volguera a l’estiu, hivern i tardor.

PLATGES - SIRENES Les sirenes són donzelles que enganyen als navegants amb la seua gran bellesa i la dolçor del seu cant. Del cap al melic tenen cos de verge i forma semblant al gènere humà, però posseeixen una escamosa cua que sempre oculten baix la mar. Les nostres platges són sirenes, distintes i peculiars. Tranquil·les en la badia nervioses pels voltants. La platja del Far i Dossel viuen amb aquest fort vent. Brosquil i Marenyet tampoc paren cap moment. I gràcies que les cuidem onegen banderes al vent. Sirenes que bé canteu al turista enganyarem.

*Fotografies de l’arxiu personal de l’A.C.E. Falla Passeig–Mercat.

SANT ANTONI - SKATE PARK Tots ja van al skatepark! Alguns volen patinar, altres miren, xarren... i aprofiten per a festejar. Disposats d’una forma coherent imiten estructures d’un carrer. La joventut ja té lloc on fer, un nou oci per a majors i xiquets.

RAVAL - BOUS AL CARRER Els bous al carrer és una festa popular pròpia de la nostra Comunitat. Són molts pobles els que ho fan. Vaques i bous corren. I el que siga més valent que s’arrime al bou propet. Les vaquetes del Raval, ja no corren com abans. Que no els donaran menjar? Aneu al Chelo a esmorzar! Ningú vol maltractament, cuidem els animalets! Però quan aplega el moment tots volem bous al carrer.

Ves espaiet en les vaques! Doncs jo, ni les veig. Entra al baret del Passeig i gaudeix del bon ambient.

SANT ANTONI TURISTES A 1r LÍNIA El running el practiquen aquests “joves” turistes. Clavant aquestes “sombrilles” abans de prendre les “pastilles”. No els podem parar, carrera de para-sols!! Ja són menys quart i no hi ha ni un lloc. Si els férem un poc pagar per acampar a la mar, no vindrien tant aparentant del que diuen ser i no fan.

FAR - DRAGUT A la vora d’un penya-segat un pirata ens va atacar. Dragut, era el seu nom, va ocórrer un 25 de maig.

57 Se’n portà un botí important de bens i personal que a Cullera commocionà i es quedà despoblà. Ens recorda a este malvat, un museu molt singular. Dins d’una cova està, únic lloc al nostre Estat.

VILA - PONT DE FERRO I després de cent anys el volen restaurar. Han tardat més dos anys i ja està prou deteriorat. Modernitat, mobilitat, enllumenat... donar pel sac. El pobre pont tot ben mudat passen els cotxes i ni un vianant. Ara han volgut ficar, un mirador per a mirar... tota la merda que hi ha dins l’aigua i al voltant.

L’ESCOLLERA - CARAVANES En les dunes de Cullera, un nou poble s’ha creat. Apleguen ja a l’escollera, caravanes han aparcat. Ocupen zona pública, i ni un impost es fan pagar. Que es fiquen tarifa única. Aigua, llum, fem... s’ha de costejar. Aquesta escena participa en el III Concurs de Crítica Local Falles 2022 organitzat per la JLFC.

FAR ILLA DELS PENSAMENTS

PASSEIG QUADERN DE BITÀCOLA

Missatges a la mar que ens fan reflexionar. El que tu pots somiar es pot fer real.

Al quadern de bitàcola, s’anota el rumb que es fa. Els fets més importants que viu un navegant.

Volem solidaritat, justícia, humanitat.

Els vents que bufen, la força del velam, A quina velocitat? S’ha de tindre anotat.

La mar de l’esperança ens fa il·lusionar.

I en la falla es va vivint, hem complit 75 anys! El que tu vas escrivint altres ho recordaran.

A la vora d’un penya-segat un pirata ens va atacar. Dragut era el seu nom va ocórrer un 25 de maig.

In der Nähe einer Steleiküste hat uns ein Pirat angegriffen. Sein name ist Dragut und es geschah am 25 Mai.

Cerca de un acantilado un pirata nos atacó. Dragut era su nombre un 25 de mayo ocurrió.

Près d’une falaise un pirate nous a attaqués. Dragut est son nom, c’est arrivé un 25 mai.

Near a cliff a pirate struck. Dragut is his name, on 25th of May occurred.

在悬崖附近，海盗遭到袭击。 Dragut 是他的名字，发生于 5 月 25 日.

Atorgades per Junta Central fallera de València, a les següents falleres i fallers:

Distintiu i Bunyol d’argent:

Distintiu i Bunyol d’or

Vicente Aragó i Llopis Clara Armengot i Beltrán Javier Carles i Llopis Marta Chastró i Olivert Marta Cruañes i Ferrer Júlia Fernandez i Lechiguero Juan Francisco Giner i Gay Judith Martínez i Gómez Carlos Martínez i Marí Alberto Martínez i Melero Guillermo Negre i Alcover Anna Piris i Marín Gerardo Piris i Sala Carles Todos Santos i Sospedra Noelia Vellisca i Coca

Carlos Aragó i Llopis Silvia Carrascosa i Cerveró Mireia Castelló i Fitó Victoria Domenech i Gimeno Inmaculada Fuster i Montagud Santi Martínez i Santiago Marta Muñoz i Garrigós Jorge Pérez i Rafael David Sapiña i Aragó Sonnica Sospedra i Sapiña Jaume Todo Santos i Sospedra Distintiu i Bunyol d’or amb fulles de llorer: Marta Alandete i García Patricia Llorca i Falcó Inmaculada Marí i Rico Kevin Montañez i Serra María Pedro i Ortolá Salvador Pellicer i Sala

Recompenses 2021 – 2022 Atorgades per Junta Local fallera de Cullera, a les següents falleres i fallers:

Distintiu i Cullera d’argent:

Distintiu i Cullera d’or:

Ana Cebolla i Vercher Marta Cruañes i Ferrer Juan Sánchez de Cabo

María Pilar Arlandis i Martínez Nicole Bayona i Lau Minerva Boronat i Genovés Inmaculada Cárcel i Puig Nadia Creus i Ruano Megan Ferrer i Boronat Elena Figueres i Sancho Laura Pilar Lizcano i Porca Clara Martínez i Piris Marta Muñoz i Garrigós Anna Piris i Marín Marc Rabasa i Nicola

Distintiu i Cullera d’or amb fulles de llorer: Marta Alandete i García Vicente Aragó i Llopis Patricia Llorca i Falcó Inmaculada Marí i Rico Kevin Montañez i Serra María Pedro i Ortolá Salvador Pellicer i Sala

Insignia falla Passeig-Mercat d’or amb fulles de llorer i brillants Recompenses internes atorgades per la Falla Passeig-Mercat, a les següents falleres i fallers:

Mariam Aragó i Diego

Amparo Ibáñez i Cutanda

Julio Martí i Zahonero

Sara Martínez i Gil

Distintiu, Bunyol i Cullera d’or i brillants amb fulles de llorer:

Rosa Maria Sapiña i Rico

Salvador Sapiña i Vallés

Dones col·laboradores Alicia Marí Amanecer Gimenez Ana Isabel Salvador Carmen Cebolla Gema Femenia Ines Serrano M. Isabel Crespo Jessica Piris Lucia Lafarga Mati Martínez Nitza Sanchez Paqui Navalón Pepita Nacher Mayte Quiles Susi Garcia M. Carmen Jordà M. Carmen Llaneza Ana Piris Maribel Grau Encarna Vallés Encarna Gay Fotografia de l’arxiu personal de l’A.C.E. Falla Passeig–Mercat.

Activitats

XXXIV Concurs de teatre Un espectacle de: Joan Bohigues i Julio Martí Zahonero Sobre els personatges de Mary W. Shelley i la versió cinematogràfica de Mel Brooks Després de la mort del seu avi, el professor Frederick Fronkonstin és requerit per a prendre possessió del llegat familiar. Per a tal efecte, haurà de viatjar fins Transsilvània i pernoctar per algun temps en el fastuós castell dels seus avantpassats. Una vegada allí, Frederick serà coneixedor dels secrets científics que el seu avi guardava amb recel. Secrets que parlen de com tornar a la vida un teixit mort. Completament embriagat davant d’aquests descobriments, Víctor decideix continuar amb la tasca que el seu avantpassat va deixar interrompuda i ho farà amb l’ajuda de la dolça Pitinga i el divertit Igor. Però alguna cosa imprevista ocorre durant l’operació. El cervell trasplantat al nou ser no pertany a cap eminència científica, tal com s’esperava. Què ocorrerà quan la nova criatura, de dos metres d’alçada, desperte a la vida amb la ment d’una… Drag Queen? Gaudeix del musical monstruosament més divertit. La paròdia més boja i divertida de la paròdia del clàssic del terror!

Fitxa artística:

Fitxa tècnica: DIRECCIÓ:

Juanfran Sáez

Juan Sánchez

Ajudant de direcció

Alexandra Bonet

Pitinga

Laura Renard

Escenografia

Lluís Gimeno

Frau Brujer

Lorena Porca

Llum i so

Julio Martí

Alcalde

Rafa Formentín

Monstre

Juanfran Sáez

Secretaria

Julia Sapiña

Cec

Rafa Formentín

Passant

Christian Cuenca

Sacerdot

Juanfran Sáez

Revisor

Christian Cuenca

Dona 1

Laura Llopis

Dona 2

Isabel Muñoz

Dona 3

Alexandra Bonet

Alumne 1

Juan Sánchez

Alumne 2

Rafa Formentín

Alumna 3

Laura Llopis

Alumna 4

Isabel Muñoz

Poble

Laura Llopis

Victor

Esteban Navarro

Elizabeth

Sara Martínez

Igor

Isabel Muñoz Alexandra Bonet Christian Cuenca

Lilit Sardaryan Regidoria

Amparo Gimeno Inma Marí

Assajos i muntatge de l’obra

*Fotografies de l’arxiu personal de l’A.C.E. Falla Passeig–Mercat.

Actuació al xxxiv Concurs de teatre

*Fotografies de Fernando Navarro.

Programació de festes majors 2022 Delegació de festes majors Dissabte 29 de gener: 19.00h G ala Brillants al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura.

Divendres 25 de febrer:

Diumenge 30 de gener:

Dissabte 26 de febrer:

17.00h Concurs de la Fallera Calavera de JLF.

19.00h Gala fallera 50 aniversari de JLF. 22.00h Torrà. 22.30h F esta de la Terreta amb barra a preus populars.

Dilluns 31 de gener: 20.00h Teatre Falla Passeig-Mercat al Concurs de Teatre JLF en valencià. 22.00h Desmuntada de l’escenografia del teatre.

18.30h P resentació del nostre llibret.

Dilluns 28 de febrer i dimarts 1 de març: 14.00h Dinar “a tant per cap”.

Divendres 11 de febrer: Campionat futbol sala sènior de JLF.

22.30h C oncurs falla Passeig–Mercat Parxís. Dimecres 2 de març i dijous 3 de març:

Diumenge 13 de febrer:

14.00h Dinar “a tant per cap”.

12.00h Presentació del llibre de JLF.

22.30h C oncurs falla Passeig–Mercat Continental.

Dijous 17 de febrer:

Divendres 4 de març:

Semis i final del campionat futbol sala sènior de JLF. Dissabte 19 de febrer: 20.30h Crida 22.00h Sopar pa i porta al cau faller amb barra a preus populars.

14.00h Dinar “a tant per cap”. 20.00h Gala Cultura de JLF.

Dissabte 5 de març:

Dimecres 9 de març:

13.00h Paelles de JLF.

14.00h Dinar “a tant per cap”.

19.00h Premis i inauguració oficial de l’exposició del Ninot Indultat 2022. 22.30h Festa Catifa roja.

22.00h Concurs d’entrepans.

Diumenge 6 de març: 14.00h Dinar “a tant per cap”. Excursió a l’exposició del Ninot de JCF. 22.00h Sopar pa i porta. Dilluns 7 de març: 14.00h Dinar “a tant per cap”. 22.00h Concurs de truites

Dijous 10 de març: 14.00h Dinar “a tant per cap”. 22.00h Sopar SOLS NOSALTRES. 01.00h Festa Falla Passeig. Divendres 11 de març: 14.00h Dinar a càrrec de la falla. 20.00h Gala d’Esports de JLF. 22.00h S opar ”Presentació Dones Col·laboradores”.

22.30h Joc de cartes “EL LLOP”. Dissabte 12 de març: Dimarts 8 de març: 14.00h Dinar “a tant per cap”. 22.00h Concurs de pizzes 22.30h Ral·li sense rodes.

14.00h Dinar “pastissà” al cau faller. 19.00h Tren faller per la barriada. 23.00h D isc mòbil al cau faller. 23.30h B all de disfresses.

Diumenge 13 de març:

Dijous 17 de març:

14.00h Dinar a càrrec de la falla.

08.00h Despertà per la barriada. 11.30h Cercavila i visita a les falles. 14.30h Mascletà. 20.00h Entrega de premis. 23.30h Disc mòbil al cau faller i ball al mercat.

22.00h Concurs de tapes 22.30h Concurs Furor. Dilluns 14 de març: 14.00h Dinar a càrrec de la falla.

Divendres 18 de març:

22.00h Sopar a càrrec de la falla.

08.00h Despertà per la barriada. 11.30h Cercavila i visita a les falles. 14.30h Mascletà. 18.30h Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell. 23.30h Disc mòbil al cau faller i ball al mercat.

22.30h Concurs de postres. 23.00h Trenca perols. Dimarts 15 de març: 14.00h Dinar a càrrec de la falla. 22.00h Sopar a càrrec de la falla. Dimecres 16 de març: 14.00h Dinar. 15.30h Entrega de premis dels concursos de la setmana fallera. 19.00h Nit d’Albades. 22.00h Sopar a càrrec de la falla. NIT DE LA PLANTÀ.

Dissabte 19 de març: 08.00h Despertà per la barriada. 12.30h Solemne missa. 14.30h Mascletà. 20.00h Cremà del monument infantil. Cremà del monument gran. Diumenge 20 de març: Comencen les falles 2023.

*La programació d’activitats pot variar a causa de la situació sanitària que estem vivint. Qualsevol modificació s’anunciarà al tauler del cau faller i a les xarxes socials.

Activitats

3r premi al concurs de bàsquet organitzat per JLF

Sopar de Gala

Recollida d’aliments

2n premi al concurs de pic-i-maneta organitzat per JLF

1r encontre de xarangues

Les nostres falles 2020

La quarantena de la Falla Passeig–Mercat.

9 d’octubre

1r encontre de xarangues

Esmorzar amb els fallers d’honor

Nit de les ànimes

1r encontre de xarangues

2n premi campionat de parxís de JLF

Regal de nadal als nostres artirtes

1r premi al concurs de pàdel organitzat per JLF

Grup de teatre

1r premi al concurs de tenis taula organitzat per JLF

Sopar de Gala

Grup de teatre

Sopar de Gala

Dolça espera

Som solidaritat

Si vols col·laborar o conéixer l’associació AFASW entra en aquest QR

Som col·laboració

Som igualtat

Si vols col·laborar o conéixer l’associació MOSS entra en aquest QR

Roberto Català

Col·laboracions literàries

VIDA ETERNA Mediterrània de vida eterna, història, cultura i rica terra. Mar de força sense precedents que t’has crespat tant acompanyada dels vents de llevant i has causat grans tempestats, ens has ensenyat, que malgrat el mal la calma sempre arriba. Abans que els plàstics t’ofegaren, quan l’aigua corria neta per dintre teua i l’existència marítima ressorgia com un ventall d’espècies animals i florals que ballaven sense descans. Abans que la brutícia ennegrira el teu blau somniat pels Déus més antics i els nostres avantpassats, has omplert d’aliment les teues profunditats i ens has oferit àpat quan ho hem necessitat. Tu has il·luminat els nostres dies reflectint els rajos de sol com miralls que brillen i t’has mostrat com un oasi d’esperança davant qualsevol dificultat. Però ara mentre mors lentament posem la mirada a enlloc, tot i sabent que algun dia ja no hi estaràs, tot i sabent que sense tu res serà igual, tot i sabent que poc a poc la vida s’apagarà... Mediterrània, Tu, Nostra essència, nostra llar.

Anna Piris

Roberto Català

Dieta mediterrània Laura Llopis i Donet

La dieta mediterrània, què és la dieta mediterrània? Crec que en primer lloc hauríem de saber què s’entén per dieta; podríem dir que dieta és tota aquella substància o aliment que un ésser viu pren habitualment. Encara que aquesta hauria de ser la definició que s’hauria d’utilitzar, normalment s’associa a la regulació de quantitat i de tipus d’aliment que pren una persona amb un fi específic, que sol ser aprimar. Com bé tots sabem, la dieta mediterrània és de les dietes més recomanades per tot el món, i tot això és per la gran varietat de productes que som capaç d’obtindre. Ja no és tant el tipus de producte sinó la combinació entre ells. S’anomena mediterrània a causa del clima confrontant amb la nostra mar. En resum, es basa en la utilització dels aliments propis de l’agricultura local, reduint el consum de carns i hidrats de carboni en benefici de més aliments vegetals i grasses monoinsaturats. El nostre menú diari sol basar-se en el típic pa amb tomaca, el qual amb un bon oli d’oliva (del qual després parlarem) i pernil fa un desdejuni complet obtenint segons el que s’aconsella en cada menjada: hidrats de carboni, proteïna i verdures. Si juntament amb aquest afegim un suc de taronges, obtindrem unes vitamines que sols podem trobar en la fruita.

Un dels productes claus que caracteritza la dieta mediterrània i el protagonista (en la meua opinió) és l’oli d’oliva. Denominació d’origen made in Spain. A la resta del món, la utilització d’oli d’oliva és quasi nul·la, per no dir inexistent. Aquesta grassa rica en àcids grassos poliinsaturats ens aporta beneficis com una disminució del colesterol o un control en la hipertensió arterial, a més que té un alt contingut en carotens i vitamina E. Però, igual que en tot, un excés d’aquest “or líquid” pot ser més perjudicial que beneficiós. Igual que no tota classe d’oli d’oliva és igual. Existeixen diversos tipus, segons el tipus d’acidesa o segons la varietat de l’oliva que s’utilitze per a la seua elaboració. Un dels productes per excel·lència és el peix, peix i marisc. Com que la península està envoltada per tres de les quatre parts d’aigua, ens prové d’un immens paradís per poder obtindre qualsevol mena d’animal marí. Plats com un suquet de peix o un allipebre són exemples típics i perfectes de receptes sanes i mediterrànies. Un altre dels productes típics i característics d’aquesta dieta és l’arròs. L’arròs és un aliment amb un alt contingut en hidrats de carboni complexos que ens aporta energia. Disposem d’aquesta energia de forma lenta i gradual si es tria la varietat integral, ja que el seu contingut en

fibra és major i alenteix l’absorció de nutrients. L’arròs és un aliment ric en nutrients, una font d’energia i baix en grassa. Sobretot per al referent al País Valencià, és un aliment que utilitzem de manera quasi diària per preparar plats com l’arròs amb fesols i naps, l’arròs al forn i com no la paella. Personalment crec que la dieta mediterrània és tan alabada, envejada i desitjada per tanta gent, ja no sols per tots els beneficis que proporciona anteriorment comentats, sinó per tot el sabor que aporta la seua combinació. A qui no li agrada mullar pa en oli d’oliva, o menjar una fideuada? A la fi tot es resumeix en la mateixa pregunta, què hi ha millor que el que tenim a la terreta?

La meua mar

Virginia Fita i Bondia Fallera Major de la Falla Poeta Llorente de Quart de Poblet.

No puc evitar pensar en Cullera quan escolte “Mediterráneo” de Joan Manel Serrat. I és que els ulls se m’il·luminen quan pense en tots aquells estius de la meua infantesa, joventut i, espere, edat adulta. Només amb tres anys la tieta em dibuixava figures geomètriques a la sorra i, sorprenentment, les sabia totes. La gent que passejava per la vora de la mar, fins i tot els turistes, es quedaven a contemplar l’espectacle. També recorde molestes picades de medusa i la tieta, altra vegada, portar-me damunt de la seua panxa de huit mesos a la posta sanitària.

Sempre he tingut una mena d’atracció amb la mar. Podria vindre des d’aquells versos de Rafael Alberti que em recitava ma mare: ¡Qué blanca lleva la falda la niña que se va al mar! ¡Ay niña, no te la manche la tinta del calamar! ¡Qué blancas tus manos, niña, que te vas sin suspirar! ¡Ay niña, no te las manche la tinta del calamar!

Mediterrani, lloc de les primeres vegades: el primer amor i el primer trencament de cor, el primer bany de tots els anys, les primeres eixides més tard de les dotze, els primers botellons amb la primera borratxera, tot s’ha de dir…

¡Qué blanco tu corazón y qué blanco tu mirar! ¡Ay niña, no te los manche la tinta del calamar!

Quan em preguntaven fa uns anys d’on era, sempre deia que d’ací del poble, fins que em pillaren i ja no encaixava la broma. Però alguna cosa té el Mediterrani que ens enganxa, ens transforma, ens ompli el cor i l’esperit. Pot ser la gent, siga especial, que estiguen fets d’altra pasta. Tal vegada la gastronomia? El clima? L’entorn?

Sé que no soc l’única persona ací que té tan arrelat al cor el Mediterrani, però… realment el coneixem? La nostra benvolguda mar ha sigut protagonista d’intenses i fructíferes transaccions comercials i culturals. Les seues aigües no sols banyen les costes d’Europa, sinó que també són una connexió amb

Aquest article el pot llegir amb la cançó Mediterráneo de Joan Manuel Serrat de fons.

Àfrica i Àsia, desembocant en el seu flanc occidental en l’Oceà Atlàntic. En temps de l’Imperi Romà era conegut com a “Mare Nostrum”, ja que en ple apogeu del mateix totes les costes que eren banyades per les aigües de l’actual mar Mediterrani estaven davall el seu poder, encara que la veritat és que aquesta zona ja va ser domini de grans civilitzacions antigues, com els Fenicis. Una altra de les grans potències que deixà petjades a la nostra mar va ser l’Antiga Grècia. El mar Mediterrani i tots els mars grecs que allí desembocaven no eren sols una font d’inspiració per als filòsofs, sinó també una localització plena de mites i llegendes on els protagonistes lluitaven en batalles, fins i tot n’hi havia éssers mitològics que habitaven baix les profunditats de les seues aigües. Si fem un gran pas fins a l’actualitat, podem apreciar que ha sofrit molts canvis el Mediterrani des d’aquelles civilitzacions. Hui en dia València és un dels ports més importants precisament, seguit de Gènova, Venècia, Barcelona, Livorno i Santorini, entre altres. Aquests aporten beneficis turístics i econòmics i grans avantatges per a la comercialització de productes tant locals com de l’exterior, sent així destinacions obligades de molts creuers que transiten per la nostra mar.

I ací resolc la pregunta de si és el clima del Mediterrani el que ens enganxa; com no anem a rebre tants turistes amb el sol i les temperatures tan agradables que permeten passar tantes hores a la platja? I què podeu dir-me del característic color turquesa de les aigües temperades que doten a les nostres costes d’una bellesa única i original? I la biodiversitat de la flora i la fauna?, bé tan apreciat i tan poc valorat… Ací, ara em fique un poc trista i confosa. Doncs si tan conscients som de tot el que tenim, per què no ho cuidem com cal? Si bé hi ha legislació que regula la conservació del mar Mediterrani, no està exempt de les hostilitats naturals i humanes que afecten tot el planeta: l’activitat pesquera s’ha multiplicat exponencialment, el turisme poc prudent i les activitats industrials han augmentat els nivells de contaminació de l’aigua, el canvi climàtic ha incrementat el grau de salinitat i la temperatura d’aquesta. I com si açò no fora prou, en aquest segle sumem una nova problemàtica a les mencionades: la humanitària. La crisi migratòria que afecta Europa és la més important des de la Segona Guerra Mundial i pareix no tindre ni fi ni solucions polítiques. El Mar Mediterrani no ha sigut només escenari de batalles, conquestes i transaccions comercials, sinó que ara també ho és de tràgiques històries de migrants que

fugen de la guerra i de la fam, on molts moren durant aquest intent cap a les noves oportunitats. Així, una gran part d’Europa que en un començament es va mostrar humana davant de la problemàtica, donant refugi i oportunitats a aquestes persones, hui exhibeix sense filtres les seues misèries i falta d’humanitat. Ens hem deixat molts moments de la línia del temps de la nostra mar, però açò ja seria com llegar una extensa lliçó de geografia i història. No seré jo qui us avorrisca amb la meua intervenció al vostre llibret faller, per favor. Tan sols volia recordar la importància que té l’origen de les coses. Perquè al final una mar és com una persona. Té un passat, un present i un futur. I parlant del futur… Quin futur volem donar-li al Mediterrani? A mi m’agradaria seguir recreant moments i sensacions quan siga més major. M’ompliria de pau parar-me a la voreta de la mar amb les meues potes de gall i el meu cabell blanc, respirar ben profund i sentir-me tranquil·la mentre mire com trenquen les ones. Saber que aquella mar, la mar que m’ha vist viure a mi i a tantes i tantes generacions continuarà existint i fent més història i records per als quals vinguen en endavant.

*La poesia de Rafael Alberti està extreta del seu llibre: Antología Poética.

Tots els camins condueixen a Roma

Kike Gandía i Álvarez

Arqueòleg. Museu municipal d’història i arqueologia de Cullera.

Amb aquesta frase tan coneguda hem volgut començar aquesta col·laboració per expressar la importància que han tingut les comunicacions des de l’Antiguitat. La necessitat de l’home d’interrelacionarse amb els altres i participar de les diferents activitats pròpies de l’ésser humà com ara el comerç, la producció, l’intercanvi o fins i tot la guerra, feren que s’engegaren camins i rutes des del principi dels temps. Una de les més antigues va ser l’anomenada Via Heraklea. Aquesta ruta, que apareix ja plenament constituïda a finals del segle iv a C. o principis del iii a C, circulava paral·lela a la costa mediterrània comunicant les zones portuàries entre si, a la fi de facilitar el transport de les mercaderies i propiciar l’expansió del comerç amb les potències econòmiques de l’època com ara Grècia, Fenícia... era aquesta una ruta purament comercial, encara que serví perquè les influències culturals del Mediterrani Oriental arribaren a territoris ignots fins al moment, i amb ells l’esplendor d’una civilització autòctona: els Ibers. Gran part del traçat d’aquesta via servirà de base, segles després, perquè els romans dissenyen el més conegut de tots els camins de l’Antiguitat: la Via Augusta. La Via Augusta va ser la primera gran “autopista de la Mediterrània” en tots els sentits. No sols connectava persones o mercaderies entre diferents parts d’un vast territori, sinó que a més permetia el control polític,

August prima porta als Museii Vaticani

militar i cultural d’aquest. Va ser la principal ferramenta de conquesta i culturització que posseïren els romans. El món romà era molt ampli i calia comunicar-ho d’una manera eficient. Per a això, es va construir en tot el territori una extensa xarxa de calçades, que no sols feia que augmentaren les relacions econòmiques i socials, sinó que habilitava una forma ràpida de traslladar els exèrcits, i, així, defensar els nuclis de població. Aquestes vies necessitaven travessar muntanyes i passar sobre grans rius, construint-se per a això ports de muntanya i ponts, fixos i estables. També era necessari proveir les ciutats d’aigua potable -aqüeductes i dipòsits- i eliminar d’una forma

neta i eficient els desaprofitaments de les grans urbs -xarxa de clavegueram-. El transport per mar era importantíssim, tant comercialment com militarment, per la qual cosa en la costa també es van erigir els edificis necessaris per a la comunicació entre les ciutats, fonamentalment ports de mar -com en el cas de Cullera el conegut com Portum Sucrone-, i fars. Així, podem manifestar que el món romà dissenya un vast i ambiciòs programa d’obres públiques d’enginyeria per connectar tots els territoris que conformaven l’Imperi Romà. Dins d’aquest programa d’obres públiques i infraestructures cal remarcar la construcció de les calçades i vies de comunicació.

conquistaven territoris se’ls dotava immediatament de calçades, comunicant així les diferents places fortes, campaments o ciutats. La construcció de les calçades obeïa a un sistema predefinit i molt ben estructurat, ja que totes les calçades no eren igual ni els punts a construir tenien el mateix tractament. D’aquesta manera, les calçades tenien diferent categoria: existien les terrenae, que estaven fetes de terra i eren les més comunes; les glarea stratae, que era una calçada empedrada amb còdols o petits còdols i sorra; o les silice stratae, que estaven fetes de pedres de mitjana grandària.

Secció i parts integrants d’una calçada romana

Així es constituí una impressionant xarxa de vies que unia tot el territori romà. Aquesta xarxa, partia radialment des de la mateixa metròpoli de Roma, unint tots els punts de l’imperi i terres conquerides, per això es va popularitzar la frase: “tots els camins condueixen a Roma”. D’aquesta manera, a mesura que es Secció d’una calçada romana

Però la calçada ideal, que només es va construir en la millor època de l’Imperi, era la que arribava a les grans ciutats. Tenia fins a un metre de gruix, i constava dels següents elements: El statumen o fonaments que s’adequaven a les característiques de la zona; el rudus o una capa de terregalls sobre els fonaments; el nucleus que era una capa de sorra i calç barrejada amb còdols i tot això piconat que s’estenia per damunt del rudus; i finalment el pavimentum -summa crusta o summa dorsum-, integrat per lloses encaixades amb pedres més petites. La seua superfície estava peraltada en les zones necessàries i lleugerament bombada, per a l’evacuació de l’aigua de pluja. Als seus costats existien canals per a la recollida i conducció de l’aigua. A més se senyalitzava amb fites que indicaven distàncies, anomenats mil·liaris. Algunes d’aquestes calçades, ja a les ciutats més importants, tenien voreres elevades per al vianant, aportant solemnitat i comoditat alhora a l’entrada de la civitatis. A més, al costat de les calçades i camins no era gens estrany trobar-se amb mollons o fites que delimitaven terrenys doncs pels romans la delimitació territorial, els límits Molló romà de Valdeolea

i les fronteres van ser una seriosa preocupació i va quedar plasmada en les anomenades “fites terminals”, grans paralepípeds de pedra que assenyalaven la divisió de les terres i que solien portar inscripcions en llatí al·lusives als terrenys que fitaven. La Via Augusta constitueix un bon exemple de tot aquest sistema de comunicacions tan acurat i estratègicament planificat. Aquesta calçada romana, una de les més grans de tot l’imperi, rep el nom de l’emperador August que va ser el que la va reformar, millorar, ampliar i dotar d’infraestructures necessàries per a constituir-la en un vertader eix vertebrador d’Hispania sobre els anys 8 i 2 a. C., quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani. Actualment les carreteres N-IV N-420, N-340 i l’autopista del Mediterrani (A-7, AP-7, A-70) segueixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta. De fet, en alguns trams de l’actual N-340 es va utilitzar la calçada romana fins a principis del segle xx, sent asfaltats en els anys vint, durant la Dictadura de Primo de Rivera. També en moltes de les nostres ciutats i pobles han aparegut restes de la Via Augusta com a Cabanes (Castelló), Sagunt (Saguntum), València (Valentia) i, amb molta probabilitat Albalat (Sucro). Aquesta calçada discorria per àrees poc poblades, generalment, al llarg de valls de l’interior paral·lels a la costa, per la qual cosa a gairebé totes les ciutats

romanes, sobretot del costat de la costa, s’arribava a través de vies secundàries perpendiculars a la mateixa Via Augusta, com seria el cas de Cullera (Portum Sucrone) o Dénia (Dianum). La Via Augusta, segona d’aquestes vies que hem dit importants en l’Antiguitat amb característiques geogràfiques plenament mediterrànies, seria la continuadora d’aquella anterior Via Heracliana, amb algunes modificacions per adaptar-la a les necessitats dels nous conqueridors, però mantenint el caire comercial i assolint també el de camí militar per a la ràpida mobilització de les tropes i defensa de la costa i un evident canal de romanització o aculturització romana. Aquesta discorria des de Roma a Cadis bordejant la Mediterrània i com és norma en les vies romanes, està dividida en etapes, denominades mansio, marcades amb mil·liaris que anaven indicant la distància entre una i altra. Aquestes mansio són llocs oficials per a l’avituallament i descans de cavalleries i persones les quals solien prendre el nom de la vil·la a la qual pertanyen.

Mapa amb el traçat de la Via Augusta al seu pas per la Comunitat Valenciana.

La Via Augusta al seu pas per les terres de la Comunitat Valenciana i concretament des de València cap al sud, transcorria desviant el seu recorregut a la Ribera, on travessava el riu Xúquer -amb molta probabilitat en la ciutat de Sucro (Albalat)- cercant la ciutat de Saetabis (Xàtiva) per enfilar-se pel corredor natural de la Costera fins a arribar a la Font de la Figuera i d’ací fins a arribar a Ilici (Elx) per la Vall del Vinalopó. A més d’aquest traçat, va existir un altre que des de Sucro (Albalat) -convertida així en vertader nexe de comunicacions- es desviaria cap a Portum Sucrone (Cullera), continuant cap al sud per un itinerari més costaner fins a arribar Dianium (Dénia) i, des d’ací, es dirigiria cap Allon/Allonis (La Vila Joiosa) des d’on continuaria fins a Lucentum (l’actual Alacant), arribant al Portum Ilicitanus (Santa Pola) i d’ací enllaçaria en Ilici (Elx) -un altre important nexe de comunicacions- amb el recorregut interior provenient de Saetabis (Xàtiva). Aquest desdoblament de la Via Augusta, al seu pas per les terres valencianes, en dos ramals -un interior i altre litoral- obeïa, sens dubte, a la necessària connexió amb les importants ciutats costaneres i portuàries ubicades al sud del Golf de València: Portum Sucrone (Cullera), Dianium (Dénia), Allonis (La Vila Joiosa), Lucentum (Alacant), Portum

Ilicitanus (Santa Pola). La connexió al Mediterrani era essencial, ja que el comerç marítim -com així estem donant testimoni al Portum Sucrone (Badia de Cullera)- era un autèntic motor econòmic a l’Imperi Romà. Nombroses mercaderies arribaven o es carregaven als vaixells ancorats al port natural de Cullera: espècies d’orient, matèries primeres com el plom i el ferro, vi, oli i saladures, objecte de luxe... tot anava i tornava escampant-se per mar i terra gràcies a tota una vertadera xarxa de comunicacions que connectava aleshores -com hui connecta Internet- tots els confins del món conegut i “civilitzat”. Cullera, amb el seu portus, i Albalat, amb la seua mansio, formaven un punt estratègic d’aquesta xarxa de comunicacions que mantenia en connexió pobles i cultures diverses, possibilitava els contactes culturals i socials i permetia mantindre la unió militar i política d’un vast territori creuat per la Via Augusta i banyat pel Mare Nostrum.

Una música per a recordar

Francisco José de Domingo i Muñoz Professor de dolçaina al Centre Professional “Districte Marítim” Grau de Gandia, CPM “Lira Almussafense” i Unió Musical de Catarroja. Llicenciat en Instruments de la Música Tradicional per l’ESMUC de Barcelona. En aplegar el mes de març i la festa fallera, no podem deixar de pensar en l’element més important que farà que aquesta manifestació cultural siga més sonada que altres anys, doncs sí, parlem de Música. Música i Falles, dos conceptes que sense cap dubte caminen junts generant aquest espai sonor tan representatiu a Març dins del cicle festiu anual. Des d’un punt de vista estètic podríem dir que quan una mare li canta una cançó de bressol al seu fill/a hi ha música tradicional, ja que és una de tantes formes musicals que hi ha dins d’aquest gènere, i això ha ocorregut sempre al llarg de la història simplement per naturalesa. Podríem dir que la música tradicional ha existit sempre però si busquem un inici, hauríem de centrar-nos en l’inici del concepte com a tal, i apareix en un moment de la història on hi ha algú que es preocupa per ella i pensa, aquesta cançó m’agrada, aquesta cançó me la cantava ma mare, l’estime i l’escriuré perquè no es perda. A partir del primer terç del segle xix es despertà l’interés de la gent per aquesta música. Volien buscar una nova línia que portaria a trobar l’expressió i comencen a pensar en els conceptes d’identitat, història pròpia, tradició, música, llengua...

Apareixen els diferents nacionalismes a Europa (alemany, francés, anglés....), són els principals troncs a Europa inclús a Rússia, i fins i tot a Catalunya. La música nacionalista es basa en la tradicional, buscant el que és popular per eixir de la monotonia. El que volen és reivindicar. Volien renàixer buscant el punt popular per eixir de la monotonia i en definitiva voler reivindicar tot allò que els donarà una identitat de poble. Cap a 1830 tenim l’inici de la Renaixença, que com diu el seu nom tenen la necessitat de renàixer a la cultura literària, música, etc. Volien reconstruir una cultura i pensaren en la cançó tradicional, en la necessitat de recuperar la llengua, l’essència en tot el seu estat pur. Per això calia trobar la música i com més antiga millor, més pura, eren cançons que redescobreixen la identitat. El model de cançó que els interessava era una cançó idealitzada, culta, i sense influències d’altres llocs perquè buscaven una cançó ideal. Quan parlem de música tradicional o popular és indiscutible que estem fent referència a la música del poble i aquesta està clar que a través del temps va evolucionant contínuament trobant diferents variacions, així que si ens preguntem hui quina música

tradicional tenim, podem dir que la que toquem hui en dia, coneguem, cantem, la que fem sonar, tot i que no hem d’oblidar tot el relacionat amb l’origen i història d’aquestes melodies populars perquè des de fa molts anys aquesta música ens ha arribat molt deformada per aquesta transmissió oral que ha sigut el vincle entre el passat i el present.

de València, Castelló i Alacant (Salvador Seguí), a banda d’una gran diversitat de llibres, i com no, també documentació sonora com és la Fonoteca de materials, treball dirigit per Vicent Torrent, membre del grup Al Tall i escriptor del llibre La música popular junt a Josemi Sánchez, dolçainer i versador, i l’arxiu sonor de Fermín Pardo.

Un fet importantíssim fou l’aparició del magnetòfon, la transcripció a la partitura ja no és el mètode principal per a la recol·lecció de la música tradicional.

No puc evitar parlar en aquest cas de la dolçaina i el tabalet, ja que la festa d’un poble o d’un barri, ha estat marcada sempre per la música, la qual junt amb les diferents expressions i manifestacions de la cultura popular (entenent com a popular allò que és relatiu o pertany al poble), i que donen cos a tot aquell conjunt d’actes que faran que la FESTA siga el nexe d’unió de tot el veïnat, i com ja sabeu els que hi són sinònims de festa popular i màxims exponents al carrer tenim les dolçaines i els tabals.

Cal parlar de Béla Bartok i Zoltan Kodály, els dos músics d’Hongria pioners en la recol·lecció i enregistrament de la música tradicional. Van ser els primers a gravar una sèrie de discos de la música tradicional del seu país. A partir d’aquesta iniciativa en etnomusicologia es valora la gravació per davant de la transcripció a partitura, doncs, la gravació és una fotografia de la música, la partitura és ja una interpretació. Com més bé i fidel siga el transcriptor més s’acostarà la seua interpretació a l’original. Després d’aquesta petita introducció simplement per obrir el concepte, el perquè i un poc d’història sobretot el que ens porta a parlar d’el fet popular i/o tradicional cal fer referència a una bona font de documentació escrita, els tres cançoners provincials

Moltes coses ens podrien explicar aquests dos instruments, si parlaren, des dels primers tocs que de bon matí es podien escoltar per anunciar-nos que la festa va a començar fins a la darrera tocata que podíem ballar la nit del dia de festa o una nit d’albades. La dolçaina i el tabal han deixat ben palesa la seua presència en la majoria d’actes dels quals podrem gaudir, la diana, cercavila, les danses, la processó, etc. Són només un xicotet exemple de l’ample ventall de manifestacions populars que els

nostres instruments acompanyen a cada poble en els seus dies de festa major. En la convenció de la UNESCO de 1954 apareix per primera vegada el concepte de bé cultural i els objectius bàsics van ser contribuir al reconeixement i manteniment de la diversitat cultural de les diferents societats. En aquest sentit es va decantar la Declaració de 1966 sobre els Principis de Cooperació Cultural Internacional, i la seua defensa de la dignitat i el dret de tot poble a desenvolupar la seva cultura (Molano L., 2007). Més tard, en la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural de 1972, s’amplia la seua valoració als elements, materials o immaterials, que reflecteixen la forma de vida d’un determinat col·lectiu. Ara bé, què entenem o ens és donat actualment com a Patrimoni Cultural? Segons la UNESCO, i des de 2003, no són només tots aquells monuments i col·leccions artístiques materials que formen part de la nostra societat en forma d’herència, sinó també les tradicions o expressions heretades i transmeses de forma oral, visual o mitjançant l’ús social, ritual, acte festiu, coneixement i les pràctiques relacionades amb la natura, l’univers i l’Artesania tradicional.

Amb la nostra consciència i la nostra actuació en el dia a dia, la nostra manera de respectar i de valorar tot el patrimoni que ens ha arribat fins hui tan sols podem mirar endavant, junt amb els estaments de govern, i lluitar pel futur que deixarem a les següents generacions o mirar cap enrere només per recordar allò que teníem i hem destruït amb les nostres pròpies mans. Entre tots hem de ser conscients que quan parlem de la nostra música tradicional estem parlant del nostre patrimoni històric immaterial, de la nostra cultura i, ja que és nostra hem de fer-la bé i sobretot no oblidarla, gaudim-la entre tots tocant, cantant i ballant.... Perquè la música en si, és la memòria d’ella mateixa...

El riu Xúquer com a xarxa comercial en el Ferro Antic (s. vii – vi a.n.e.) Bernat Cucarella i Pintor

Sovint es considera Cullera, i així ho és, com a punt final del riu Xúquer, on mor, on desemboca a la mar Mediterrània, però no és només un punt final, no en el sentit històric estricte, sinó que també seria el punt de partida d’una xarxa comercial que hauria estat el nexe d’unió entre els petits i grans assentaments humans interiors i la costa i que hauria començat en el període històric conegut com a Ferro Antic, entre els segles vii i vi abans de la nostra era, el darrer de la Protohistòria, un període intermedi entre la Prehistòria i la Història pròpiament dita, després de la invenció de l’escriptura.

Magre, en el seu camí fins a l’actual comarca de La Plana d’Utiel (Requena o Camporrobles), i el riu Cànyoles, tot recorrent la vall que duu el seu nom (també conegut com a corredor de Montesa) i que obri pas cap a les terres més altes de la Meseta (Aiora) [IMATGE 1]. Per tal d’entendre l’existència d’una xarxa comercial en aquest territori i, per tant també, d’intercanvis comercials de mercaderies externes (primera aparició, per ara, d’un comerç que podríem anomenar internacional) fixarem la nostra anàlisi en un producte considerat, en el seu moment, de luxe, que apareix en els assentaments més importants d’aquesta xarxa i que, per tant, podria establir també l’existència de jerarquies locals de caràcter social i/o econòmic que podrien permetre’s adquirir-lo: ens referim a les àmfores de vi fenícies, específicament a les designades per la tipologia de Joan Ramón Torres com a T-10.1.2.1 i T.-10.1.1.1 [IMATGE 2].

Mapa d’elaboració pròpia de les importacions fenícies en la conca del riu Xúquer i els seus afluents en el Ferro Antic (s. vii – vi a.n.e.).

Caldria explicar primerament el concepte de xarxa comercial, en sentit ampli, i també en el sentit específic del riu Xúquer i els seus afluents més importants: el riu

Àmfores fenícies T-10.1.2.1 i T-10.1.1.1 (Ramón, 1995).

101

Podem registrar l’evidència arqueològica d’aquestes àmfores per tota l’actual conca hidrogràfica del Xúquer [IMATGE 1], fabricades segurament en la zona de l’estret de Gibraltar, i que contindrien vi fenici, així com de trípodes que servirien tant per a mantindre les àmfores de peu com per a mesclar el vi amb herbes aromàtiques i espècies abans del seu consum. Cal pensar que el vi vindria d’un viatge molt llarg per tota la Mediterrània i possiblement no arribaria en condicions òptimes per al seu consum directe. També apareixen altres ceràmiques fenícies perfectament identificables i fragments de ceràmica fenícia que anomenem indeterminada, ja que no es pot classificar o adscriure a una tipologia concreta, segurament per ser molt menuts. Tot aquest registre arqueològic demostraria l’existència d’una xarxa d’intercanvis comercials que tindria la seva via d’entrada a Cullera, on recentment s’ha publicat també l’existència d’aquestes àmfores, però faltaria precisar on i en quin context. El que sí que sabem cert és que la peça arqueològica més antiga de tota la possible xarxa comercial del Xúquer es va trobar, precisament, a les aigües de l’illa de Cullera, i es tracta d’una urna tipus Cruz del Negro [IMATGE 3] que actualment es troba al Museu Arqueològic de Cullera, a la qual Carmen Aranegui (Aranegui, 1980) assigna una cronologia entre finals del s. vii i la primera meitat del s. vi a.n.e., anterior a la primera arribada de les àmfores fenícies.

Urna del tipus Cruz del Negro, Cullera. Dibuix: Aranegui, 1980. Fotografia pròpia.

Possiblement Cullera esdevingué el punt d’entrada de mercaderies externes, però encara no s’ha pogut associar un assentament de població per al Ferro Antic, ja que l’Alt del Fort, en la cima mateixa de la muntanya, que és el més proper en el temps, no seria anterior al s. iv a.n.e., molt lluny llavors d’eixa urna de Cruz del Negro del s. vii - vi a.n.e. Una altra hipòtesi seria la funció de Cullera com a port d’un assentament molt major sense eixida a la mar però amb bona comunicació fluvial i aquest podria ser el cas de la ciutat ibero-romana de Sucro. Actualment existeix pràcticament un quòrum entre els historiadors i els arqueòlegs sobre la ubicació de la Sucro de les fonts romanes en l’Alteret de la Vintihuitena a Albalat de la Ribera, on en una àrea molt àmplia d’aquesta partida s’ha pogut documentar

103

material arqueològic des del Bronze Final fins a pràcticament l’actualitat. Cal fer especial menció a l’aparició de ceràmiques fenícies del Ferro Antic com ara les àmfores vinàries (T-10.1.2.1) i trípodes, a més d’altra ceràmica d’importació. Aquesta funció de Cullera com a port de la ciutat interior de Sucro es reproduirà amb major presència arqueològica en època romana, però ara ja amb presència de població molt major i perfectament contrastada al Portus Sucronensis (Cullera). *Gràcies a Xavi Soler pel seu temps i per la seua paciència. Bibliografia: Aranegui Gascó, C. (1980)Contribución al estudio de las Urnas de tipo Cruz del Negro. Saguntum, 15. pp. 99–118. Ramón T orres, J. (1995) Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo Occidental. Instrumenta; 2. Universitat de Barcelona.

Sorolla, la llum del mediterrani Xavier Bonet i Martí

Historiador de l’art i bibliotecari de la Universitat de València.

Escriure al voltant de la llum a la pintura de Sorolla per a un llibret de falles no és tasca fàcil. Sorolla és el pintor de la llum, tal com ho ha acceptat la historiografia de l’art, bo és de suposar que parlar d’un tema com aquest significa parlar de tota la producció artística del geni valencià. No podem, per qüestions d’espai, abastir tan prolífica creació artística, com tampoc podem convertir en unes línies un estudi tècnic. És per això que em centraré bàsicament en l’època de maduresa artística i ho faré amb paraules pròpies i de les ensenyances que vaig rebre dels meus mestres a la Universitat de València. I petits apunts bibliogràfics que estan a l’abast de tothom. Sorolla va nàixer a València el 1863. Als dos anys va perdre els pares a una epidèmia de còlera sent acollit ell i la seua germana per la tia materna. Va estudiar dibuix a l’Escola d’Artesans de València on compartiria estudis amb els germans Benlliure, Cecilio Plá i Ignacio Pinazo. Cecilio Plá conta com cada dia quan arribaven a classe Sorolla ja venia de pintar paisatges als afores de València sempre com a motiu la llum al natural. La llum i el natural seran els fonaments principals de la seua pintura. En acabar els estudis d’iniciació, comença a participar en els concursos provincials de pintura i les exposicions nacionals de belles arts. Va aconseguir amb el seu quadre El crit del palleter una menció especial de la

Diputació de València que li va permetre la concessió d’una beca per a estudiar a Roma. Però a Roma, a excepció de les classes de Mariano Fortúny, no troba el que ell buscava. Des del 1881 que es presenta a un certamen nacional a Madrid i fins a 1909 no deixa de presentar les seues obres a exposicions nacionals i internacionals. Aquell viatge a Madrid de 1881 serà fonamental en la seua creació artística, visita el Museo del Prado i queda fascinat per la pintura de Velázquez (importantíssim en tot el moviment de les avantguardes europees); el realisme social del gran mestre guiarà tota l’obra del pintor valencià. Dos anys més tard torna al Prado i estudia profundament l’obra de Velázquez, prenent d’ell la forma de tractar els clars-obscurs i la lluminositat sense perdre la corporalitat de les figures. Molt més interessant que la seua estada a Roma, va ser el viatge a París, on va passar la primavera i l’estiu de 1885. En aquesta visita va poder admirar les obres presentades a l’important saló parisenc d’aquell any. L’exposició del pintor Menzel i especialment la de Bastien-Lepaje qui li va fer obrir els ulls als moviments iniciats aleshores en la pintura moderna. A saber el naturalisme, el realisme social i el luminisme. Ací comença una de les primeres etapes de pintor conscient. L’etapa del realisme social, amb obres tan

105

reconegudes com ¡Aún dicen que el pescado es caro! o Trata de blancas. Després de casar-se a València el 1888 amb Clotilde García torna a Itàlia i decideix començar de nou. Allí s’instal·la en Asís on entorn dels germans Benlliure s’havia format una colònia d’artistes espanyols. Presenta unes marines a una exposició que reveren poques crítiques positives. En Asís el pintor busca la inspiració i el seu fer personal. Tal com ell mateix ens refereix comença a partir d’aquest moment “en Asís me escondí con Clotilde donde sufrí una penuria artística espantosa. No vendí un solo cuadro... trabajé mucho y a pesar de mi desfallecimiento moral, con gran ahínco y fe brotó el chispazo de la pintura que llevaba dentro. Ese estudio (se refiere a su pequeño cuadro, Contanida de Asís) vaciado todavía en la manera tranquila y metódica de los primitivos tiene ya los atisbos, los orígenes de mi pintura de hoy. En esa cabecita vi mucho más que cuanto había visto hasta entonces. Fue el comienzo de mi camino recto, del que no me he separado un solo punto. Seguí pintando, había visto mucho de Lepaje, y su modo de hacer era algo mío, era un puntal que me señalaba y me recordaba al camino que con mi cuadrito, empecé en Assisi”.1

1 “Los veinte años de los consagrados Joaquín Sorolla”. La tribuna, Madrid, 3 de julio d 1912.

En 1890 abandona Itàlia per instal·lar-se definitivament a Madrid. Acaba ací la seua primera etapa del realisme social. Sorolla situa en aquests moments l’inici del seu estil personal, el moment en el qual pren consciència de l’estil de pintura que volia fer: pintura naturalista però no impostada pels convencionalismes acadèmics imperants a l’època. En la seua trajectòria cap al domini de la llum, Sorolla experimentarà molts camins; alguns dels quals deixa i torna constantment i altres queden descartats per sempre. Passa l’estiu de 1894 a València i per influència de Ignacio Pinazo comença una nova etapa, la del costumbrisme mariner amb qui treballa a l’aire lliure a la platja de la Malva-rosa. La prolífica producció pictòrica d’aquesta etapa dona obres de gran mestratge. Parlem per exemple d’obres com Después del baño; Las redes; Puerta de una Alqueria; i l’insuperable Cosiendo las velas.

Aquesta gesta havia sigut intentada anys abans per Monet en el seu Déjeuner sur l’herbe (1865 – 1866) obra que originalment havia de mesurar 4 x 6 metres; Monet mai la va acabar i finalment la va trossejar en vàries parts (es conserva un fragment al Museu d’Orsay de París). A partir d’aquest treball, Sorolla avança decididament en la direcció que ell mateix s’havia imposat: la llum natural i pressa del natural i, per damunt de tot, una llum intensa, la llum solar que ho traspassa tot i de la que va ser el mestre indiscutible.

Joaquín Sorolla Cosiendo las velas 1906. Oli sobre llenç. Venezia. Fundazione Musei Civici di Venezia, Galleria Museo Internazionale d’Arte Moderno di Ca’Pesaro.

A partir d’ací comença el que ell mateix anomena la pintura clara. Traspassant a gran format una forma de pintar normalment reservada als quadres de petites dimensions. Tal com dia el meu professor i especialista en pintura del xix i principis del xx Francisco Javier Perez-Rojas: “Pinazo fue el introductor de la pintura moderna en Valencia, sus pinturas de pequeño formato son de una exquisitez insuperable pero fue Sorolla quién le dio la monumentalidad que cautivó a la crítica internacional”.

El 1900 torna a presentar un quadre seu a l’exposició de París amb gran èxit de crítica i públic. Comença ací l’etapa de consolidació, la de l’avantguarda i dels -ismes que trencaren definitivament amb la pintura anterior. Aquesta és l’etapa que ens interessa a nosaltres i per qüestions compositives podem subdividir en dos subetapes clares: la que va de 1900 a 1906 i la de 1906 a 1911. En la primera explora indistintament el costumisme mariner, l’expressionisme i el fauvisme. La segona és la de les grans exposicions individuals a Europa i Nord Amèrica. La seua pintura s’internacionalitza i fa múltiples incursions en els moviments d’avantguarda i dels -ismes de principi de segle xx.

107

En la primera subetapa els nous conceptes d’il·luminació portaran al pintor a buscar noves solucions espacials i compositives i afectaran de manera significativa al seu treball sobre el color, el clar– obscur, la materialitat de les capes i en les variacions i modulacions del color. No serà aleshores casual la seua elecció per les veles unflades al vent, els vels de les dones o els para-sols inflamats de llum i plens de transparències així com el predomini del blanc en tota la seua obra. Blanc que ho il·luminarà tot: el paisatge i les figures. El sol en les seues diferents hores i les transformacions que exerceix sobre totes les coses seran motiu fonamental en les seues composicions.

En La hora del baño Sorolla utilitza un dels elements característics de la seua obra, uns bous i una barca fan de fons mentre que en primer pla Sorolla deixa espai perquè arribe a l’espectador la llum que avança des del costat dret del fons, el sol està alt i encara que no es veu percebem la seua claredat sobre la mar, molt blava i davant de tot construeix un dels exemples més perfectes dels contrallums: una jove que obri un llençol blanc per a assecar a una xiqueta petita que ix de l’aigua. Un primer pla ple de llum gràcies a les transparències del llençol, tot ell envoltat en reflexos de plata sobre les figures i la mar. A tindre present també els efectes dels contrapunts de llum clara amb les ombres dels bous i els homes del segon pla. Aquest interés per les ombres i la llum anirà evolucionant i refinant-se i seran un aspecte decisiu en el seu tractament posterior de la llum; el domini general del blau en la tonalitat general del quadre mesclat amb rosa i groc clars quasi daurats, i la gran quantitat de blanc combinació que serà decisiva per a tindre aquest efecte tan particular i exclusiu en el tractament de la llum en Sorolla. Tal com podem observar en una altra de les seues obres fonamentals d’aquest període com és Verano de 1904, València.

Joaquín Sorolla La hora del baño 1906. Oli sobre llenç. Col·lecció particular.

Sempre la mateixa mar però ara en un escenari de bullici, d’alegria infantil, de xiquets jugant a l’aigua, el sol de nou sols està insinuat en els reflexos lumínics

però caldeja els colors i fa allargar les ombres cap a la mar d’un blau intens. El quadre és un prodigi de colors, reflexes i ombres.

Parlar de Sorolla com ja hem dit és parlar de la llum però també de les ombres. Ningú va aconseguir il·luminar tant les ombres com el nostre pintor. Vindrà després l’etapa dels reflexos tota ella desenvolupada a Segòvia, Sevilla i Granada on són característics els temes de jardins, fons i basses plenes de reflexos solars, lumínics i ombres. A l’estiu següent, desenvolupa obra a València com a Xàbia. En Xàbia experimenta amb el divisionisme i el fobisme com és el cas per nomenar-ne un Nadadores, Jávea.

Joaquín Sorolla Verano 1904. Oli sobre llenç. Museo Nacional de Bellas Artés de Cuba, La Habana.

La seua preocupació per les ombres donaran com a resultat tota una sèrie de quadres desenvolupats a la Malva-rosa en aquests anys, podem nomenar per exemple: La sombra de la barca o La sombra de la vela. Les ombres van ser un recurs molt comú per als impressionistes, ombres en primer pla, clar testimoni de la posició del pintor d’espatles al sol, a l’aire lliure i inclòs ell mateix en aquesta zona d’ombra del primer pla; però no serà fàcil trobar en la pintura un ús tan decidit com el que Sorolla dona en els seus quadres. Resultat excepcional per la nitidesa i precisió dels controls de les ombres, producte lògic del potent sol mediterrani.

Joaquín Sorolla Nadadores, 1905, Jávea. Oli sobre llenç. Museo Sorolla.

109

En el segon període de la seua consolidació artística li arriba el reconeixement internacional (pensar que Sorolla va ser un dels pocs artistes que triomfaren en vida). Fa una exposició individual a París en la primavera de 1906 a la importantíssima Galeria Georges Petit, amb un èxit rotund de crítica i públic i unes vendes fabuloses. Aquesta exposició li obri les portes d’altres països. Cèlebres són les seues exposicions a Berlín, Colonia i Düsseldorf amb la Casa Schulte. La tercera gran exposició es desenvolupa a Londres en 1908 en les Graffon Galeries. En aquesta exposició va conéixer a Mr. Archer Milton Huntington que el promocionarà als Estats Units. A la quarta exposició va ser durant l’hivern i la primavera de 1909 a The Hispanic Society of America i amb un recorregut per Búfalo i Boston. L’èxit va ser total, amb una crítica rendida als peus de l’artista i amb unes vendes que superaren el mig milió de francs. A l’exposició de Nova York acudiren més de 160 000 persones. La seua amistat amb Archer Milton i la magnífica acollida a Nova York donaran pas posteriorment a l’encàrrec de la monumental obra dels panells de la The Hispanic Society.

Durant tot aquest període i gràcies a l’èxit obtingut es veu obligat a pintar constantment per a cobrir els compromisos i encàrrecs.

La cinquena i darrera exposició va tindre lloc, de nou, als Estats Units en 1911, aquesta vegada en The Art Institute de Chicago i en el City Art Museum de Saint-Louis.

Joaquín Sorolla El balandrito, 1909. Oli sobre llenç. Museo Sorolla.

De la seua llarga estada a Paris durant l’exposició a la Galeria Petit li dona l’oportunitat d’apropar-se altra vegada a les avantguardes europees (Paris en aquell moment era el centre internacional de l’art). Utilitzarà totes aquestes novetats artístiques de forma indiscriminada; pinta quadres amb influències impressionistes, postimpressionistes, fobistes, sense oblidar-se de l’expressionisme. Aquesta darrera estarà molt present a totes les seues composicions marineres valencianes a la València del 1908.

Podríem considerar El balandrito com una de les seues obres mestres. La mar i el xiquet ho inunden

tot. La pintura és lleugera i solta, resolta amb grans i pastoses pinzellades que cobreixen tota la tela. Ací ha desaparegut qualsevol referència a l’horitzó. Una llum zenital suposadament del sol inunda el quadre d’ombres, reflexos i colors. D’aquest mateix període tres obres mestres: Paseo a orillas del mar, La hora del baño i después del baño. Tots aquests quadres formen una gran unitat compositiva i pictòrica; tots tenen en comú el mateix plantejament espacial: un punt de vista molt alt que fa desaparéixer la línia de l’horitzó i col·loca les figures quasi en la vora superior de la tela fent possible que les figures es retallen amb molta nitidesa sobre els fons. Quasi totes les obres d’aquest període mostren una gran quantitat d’espai buit a la part inferior del quadre i una concentració del pes compositiu en la part superior. El pla horitzontal del so o l’aigua s’inclinen visualment cap al mateix pla pictòric, el que fa que desaparega la profunditat espacial. I, sobretot, una particular serenitat que emana de les figures representades, del color utilitzat i de la lluminositat de l’ambient, dominen els blancs i els blaus i un domini excepcional de les ombres. Aquesta tonalitat fresca i blavosa és, pot ser, la seua marca més característica.

Joaquín Sorolla Paseo a orillas del mar, 1909. Oli sobre llenç. Museo Sorolla.

Tanquem ací el petit repàs a la producció artística del mestre Sorolla. No perquè finalitzara la seua creació sinó perquè nosaltres ens hem centrat en un període molt característic i reconegut de la seua obra. L’encàrrec per a pintar els panells de la Hispanic Society atordeixen al pintor. L’obra és d’una magnitud sols reservada als grans i sempre acompanyada per

111

No obstant això, a la darrera etapa fins al 1920 pertanyen obres de gran qualitat artística pintades tant a València com als jardins de la seua casa madrilenya i que no nomenarem per qüestions d’espai.

Joaquín Sorolla La pesca del atún, 1919, Ayamonte. Oli sobre llenç. Nova York, panel de la Hispanic Society.

un exèrcit de seguidors i ajudants que la fan possible dur a terme. Però Sorolla pinta els panells de la seua mà i s’inspira en paisatges i personatges que ell mateix observa del natural. Va prendre any viatjant i recorrent cada racó de l’estat espanyol. Es va queixar a la dona en múltiples ocasions, quan li faltaven els dos darrers panells estava exhaust. Van ser nombrosos en aquests anys les crisis d’ansietat i inspiració. El pintor estava acostumat a triar els seus propis temes i aquest encàrrec tan estret se li feia costa amunt. L’encàrrec de la Hispanic Society incloïa també una galeria de retrats de personalitats espanyoles. Aquesta part de l’encàrrec no la va poder acabar, en patir un atac d’apoplexia que el deixà paralitzat del costat esquerre. El que impedia poder seguir pintant.

L’artista va morir el 1923 i la seua dona Clotilde va donar la casa madrilenya i tota l’obra dels seus arxius particulars a l’estat espanyol i que hui forma part del magnífic Museo Sorolla de Madrid depenent del Ministeri de Cultura.

“...la mar salà” Rafael Formentín i Vallés Fiquem-li un poquet de sal a tot el que estem passant. Què desitges per enguany? Que s’acabe prompte l’any! Si encara no ha començat? Doncs ja tinc maldecap. No volíem tots brindar, que tinguem salut i trellat! Que no plantem aquest any? Hi haurà Falles o Sant Joan? Quan podem obrir casals? Plantem junts o separats? Tenim qüestions per a un trivial que no volen contestar. El polític poc espavilat, i el corona va avançant. Doncs jo sí vull plantar, anar d’ofrena i despertà. Que agarren cita virtual per a veure la mascletà. Pirotècnics, Artesans, joiers i restaurants, a l’atur que se n’han anat... em cague la mar salà!

Doncs parlem del monument, d’aquest any o del que ve? I el pressupost, què fem? Moltes baixes, no hi ha diners. El casal, qui paga el lloguer? L’artista, que anem al taller a veure... no sé què. I tots els ninots pobrets esperant que els cremem. Em cague en la mar salà! Tots voldríem festejar i gaudir com valencians de les falles aquest any. Però tots tenim trellat no es deurem precipitar, per a tornar a un mes de març ple de falles i normal.

Aquest poema participa al Premi Cullerot organitzat per la JLFC.

113

El Mediterrani David Ferrer i Sapiña El Mediterrani es va formar fa sis milions d’anys. El seu nom prové del llatí, compost per «medius» (enmig) i «terra» (tierra), passant a ser una vegada conjugat: Mediterraneus; el significat del qual és: enmig de terres. Es nomena així perquè efectivament és un mar envoltat de terres i tan sols es comunica amb l’oceà per l’Estret de Gibraltar. Temps abans també va ser anomenat pels grecs: «Thalassa» i pels romans: «Mare Nostrum». És el segon mar interior més gran del món, només per darrere del mar Carib. També cal recordar que banya les costes de tres continents, com són: Europa, Àsia i Àfrica; el que fa que sota el seu influx s’hagen desenvolupat tantes relacions mútues entre els diferents pobles que l’envolten. Encara que també han sigut molt comuns les guerres al llarg de la història pel seu control. El Mediterrani és un mar càlid i salat, el que afavoreix el creixement de la vegetació marina sota ell i aquestes qualitats són les idònies perquè siga l’hàbitat de peixos molt variats. En total hi ha comptabilitzades al voltant de 18.000 espècies entre mol·luscos, peixos i crustacis. I una característica molt important és que un vint per cent d’aquestes espècies son autòctones d’aquest mar i no poden trobar-se a cap altre.

Són espècies amb molt bona sortida comercial, distribuïts a totes les llotges que hi ha a tot arreu dels ports situats a les costes banyades per aquest mar. El que també avisa d’un greu problema de sobrepesca. Amb espècies tals com puguen ser: el moll, el lluç, el llenguado, la sardina i l’aladroc. Aquest problema de sobrepesca existeix perquè igual que a Espanya, en general, i a la Comunitat Valenciana, en particular, s’han pres mesures perquè el peix puga continuar cuejant per la nostra mar, ja siga fent: vedes de dos mesos a l’any, talles mínimes, establir zones protegides i captura limitada de certes espècies; altres països disfruten d’una pesca desproporcionada sense talles mínimes, vedes, zones protegides o captura limitada, ni tan sols respecten les espècies protegides. I aquesta falta de sensibilitat ecològica d’aquests països, a un no tan llarg termini, ho acabarem pagant tots, tant el qui cuida de la mar com el qui només vol enriquir-se d’ella. La contaminació també és un problema candent al llarg de tot el Mediterrani. Entre 100.000 i 150.000 tones de microplàstics (fragments de grandària inferior a 5 mm) i entre 300.000 i 500.000 tones de macro plàstics (superiors a 5 mm) es troben a la nostra mar, el que es tradueix en que estem convertint el Mediterrani en el nostre abocador particular.

De les 18.000 espècies anomenades abans, un quatre per cent són vertebrats o peixos i al voltant d’un 25 per cent són mol·luscos o crustacis. Fent una classificació entre vertebrats i invertebrats podríem trobar-nos amb:

característiques són que manquen d’esquelet, encara que solen cobrir el seu cos de closques. Hi ha una gran quantitat d’ells, com puguen ser els crustacis (llagosta), cnidaros (meduses), mol·luscos (tellina), equinoderms (estreles de mar), etc.

VERTEBRATS: Són aquells que denominem vulgarment peixos. Posseeixen respiració branquial, solen estar coberts d’escates i dotats d’aletes. Dins d’aquesta classificació es troben els peixos més valorats de la nostra mar, com són: el moll, el mero, l’orada, el llenguado, el lluç i el dentol. Dins d’aquesta categoria també es troba: la vidrià, el sart, la morruda, sart reial, pagell, pagre i un llarg etc. Que solen ser els peixos més comuns que ens solem trobar en aquestes aigües. També dins dels vertebrats podem fer una distinció entre els anomenats peixos de roca i peixos de mar oberta.

Els invertebrats més grans són els cefalòpodes entre els quals cal destacar: el polp, el calamar i la sèpia. Molt consumits també arreu del món. Els cefalòpodes, que estan classificats dins dels mol·luscos, són molt importants en l’ecosistema del mediterrani per la seua funció clau en les xarxes tròfiques marines. Ja que s´alimenten de nombroses espècies i proporcionen suport a altres.

Peixos de roca són aquells que es troben al voltant de pedres, coves o fons marins rocosos. On destaca com a principal representant: el mero. Peixos de mar oberta solen ser espècies migratòries on trobem la tonyina roja, el gall de sant Pere o la llampuga. INVERTEBRATS: Constitueixen una part molt important dins de l’ecosistema marí del Mediterrani. Les seues

Com tots sabem des de ben menuts, gràcies a les vegades sentides per part de la nostra àvia o mare, el peix és imprescindible en la dieta humana. Ja que aporta proteïnes de gran qualitat i una àmplia varietat de vitamines i minerals. Per aquesta raó al llarg de tot el Mediterrani des d’Algesires fins a Turquia cada port té una llotja on es comercialitza aquest nutritiu aliment. Hi ha moltes llotges al llarg d’Europa, Àsia i l’Àfrica on es comercialitza peix del Mediterrani, però ens centrarem en el nostre poble, la llotja de Cullera. La llotja de Cullera hui en dia consta de catorze

115

barques d’arrossegament, que es dediquen a un tipus de pesca nomenat pesca d’art major i quinze barques de tresmall dedicades a la pesca d’art menor.

classificació en espècies per a una millor venda en llotja solen fer-la en el camí de tornada cap a port, d’aquesta manera una vegada amarrats, amb l´ajuda d’un carro, cadascuna de les barques té el propi, ja poden portar-ho cap a la llotja. Una vegada el peix entra en llotja, cadascuna de les barques té el seu torn per a pesar, el pescador posa caixa a caixa la pesquera del dia damunt d’una cinta transportadora perquè passe per davant dels compradors que estan asseguts dalt d’una tribuna davant de la cinta transportadora. Abans la subhasta era a veu, un empleat de llotja cantava el preu cap endarrere i els compradors alçaven el braç quan el subhastador arribava amb el seu compte arrere al preu que els interessava.

Els pescadors solen eixir cap a la mar a hores que són tempestives per a la resta de la gent, a les cinc de la matinada ja solen estar dalt de la barca cap a la gola de l’escullera, i després de tot un dia per la mar, on poden trobar un mediterrani calmat o un mediterrani enfurit, això va a dies, solen entrar a port cap a les quatre de la vesprada, amb les captures del dia. Una vegada dins de port i ben amarrada la barca, toca descarregar el peix, després d’haverhi classificat per espècies dins de caixes. La

Hui en dia, com tota la resta, la subhasta de peix també s’ha modernitzat i es fa per ordinador. Ara el subhastador està dins d’una garita de cristall i alumini amb l’ordinador, a la mateixa cinta transportadora hi ha un pes que envia directament a l’ordinador els kilograms de cadascuna de les caixes que tara. El subhastador posa el nom i el calibre (grandària) del peix que corresponga i tota aquesta informació apareix en dos televisors situats davant dels compradors. Un altre subhastador assegut amb els compradors dalt de la tribuna, és l’encarregat

de pujar o baixar preus, tal com calga, i de donar el nombre de caixes de la mateixa espècie que cada comprador vulga, tot amb un comandament a distància.

Una vegada el subhastador ha ajustat el preu d’eixida com ell creu convenient i dona per començada la subhasta de la corresponent caixa o lot de caixes si són de la mateixa espècie, cadascun dels compradors té un comandament a distància amb el seu nom, i en lloc de com abans alçar el braç, només ha de pitjar un botó i aquesta caixa passa a pertànyer-li. I així caixa darrere caixa, fins a acabar totes les captures de la jornada. A la fi de la subhasta els compradors carreguen els camions i ja són els encarregats de distribuir-los per tot arreu, tant en pescateries, com en supermercats, mercavalència, etc. I molt d’aquest peix a part d’anar-se’n cap

a l’interior de la península, també va fora de les fronteres espanyoles. També cal parlar del que gaudim nosaltres del nostre Mediterrani, que a part d’alimentar-nos, també ens serveix d’entreteniment, sobretot a l’estiu on abarrotem la platja i ens refresquem endinsant-nos en les seues aigües. On ens deixa practicar multitud d’esports i diversions aquàtiques. I a part de gaudir d’aquestes pràctiques, també és necessari saber que l’aigua del Mediterrani aporta molts beneficis a la salut, gràcies al gran nombre de minerals que conté com: zinc, iode, potassi, magnesi i altres oligoelements. Per això no devem perdre mai l’ocasió d’endinsar-nos al Mediterrani, ja que som afortunats de tindre’l a casa. En definitiva, per tot el que ens dona sense demanar res a canvi, jo crec que els romans foren els més encertats al nomenar-lo: «Mare Nostrum». * Fotografies de l’arxiu personal de l’autor.

La biodiversitat i les falles, van de la mà?

Joan Olivert

Titulat en Ciències Ambientals i Biodiversitat Animal.

Però anem a veure, si les falles són festa, tradició, cultura, esport..., on estan els animals ací?, si no tenen res a veure. No veieu la relació, veritat? No patiu, perquè jo fins fa tres dies, tampoc. Quan em van proposar fer aquest article per a un llibret de falla, no hi trobava el sentit. No entenia que era el que havia de contar ací, si jo només sabia de “pardalets, serps i granotes”. Uns dies després, vaig veure l’oportunitat que tenia enfront de mi per fer que el ressò del tan famós canvi climàtic i la seua amiga la pèrdua de biodiversitat, s’enfonsara en l’epicentre del món faller. I és que malauradament, veiem les falles com una cosa independent al medi ambient i a la fauna del nostre benvolgut Mediterrani. Però, i si provem a que açò canvie? I si veiem les falles com un recurs per a fomentar la nostra riquesa faunística i la importància de la conservació de la biodiversitat? No sé, tanmateix pot funcionar, no creieu? Si mirem els arxius fotogràfics dels monuments fallers, podem veure que no hi ha pràcticament ninguna falla des de la seua fundació, que no haja plantat un ninot d’un animal al seu monument. I vaig més enllà, falles amb un cavall, serp o un gos com el seu ninot principal, han sigut premiades amb molts bons premis arreu dels municipis de València.

Bé, bé, ja anem veient alguna relació falles-biodiversitat. Però, a banda dels premis i monuments que s’hagen plantat, què més els pot relacionar? Vinga, posem-nos a pensar... quins recursos naturals tenim al nostre abast a Cullera? Mmm... clar! La mar, el riu i la muntanya! I es que ací, lligats a hàbitats aquàtics tenim espècies animals d’un caràcter molt especial. Moltes d’elles són d’origen autòcton o fins i tot, únicament es troben al

117

nostre territori. Espècies com el samaruc, el fartet, el galàpag europeu i el galàpag leprós, en són un bon exemple de la riquesa faunística que comprenen els hàbitats dolçaqüícoles del Mediterrani. Perfecte!, ja sabem que és el que tenim en l’aigua, però, què em pot aportar la muntanya a aquest escrit? Collons! Ja ho veig, si la muntanya de Cullera es diu “Muntanya de les Raboses”! I és que com veieu, portem els animals a les nostres arrels... si fins

i tot, Cullera va ser “Culebra” durant unes hores... Una vegada introduïts al món de la biodiversitat del nostre poble, hem de veure la manera d’unir-ho a les falles. Per una banda, com bé sabem, tant l’Albufera com les falles són un reclam turístic. Per altra banda, sabem que tant les falles, com l’Albufera i els seus arrossals -que tant serveixen d’hàbitat per a les nostres espècies-, son patrimoni: un de natural i l’altre d’immaterial. Per tant, si tant tenen a veure, per què no les unim?

I si fem que les falles siguen respectuoses amb el medi ambient gràcies a diferents activitats de tot un col·lectiu faller, per a fer unes falles més verdes i sostenibles i així promoure la salut dels nostres ecosistemes i animals? Ja anem veient alguna relació, veritat? Bé, a poc a poc! Tot açò sempre sona molt bé però mai ningú s’ha plantejat el com fer-ho. Però, si ho pensem bé, existeixen moltes mesures per a frenar el canvi climàtic i la seua pèrdua de biodiversitat a través del món faller. Anys enrere, algunes falles de Cullera van tindre la iniciativa d’introduir gots reutilitzables, per fer front a “l’usar i tirar” que sempre havíem realitzat. A més a més, algunes falles implantaren al seu inventari plats i gots de cartó, per fer que el maleït plàstic no ens ofegara més, com si fórem peixos fora de l’aigua –o en l’actualitat fins i tot, dins, a causa d’aquest plàstic-. Antigament, les falles es feien de cartó i fusta, materials que contaminaven molt menys que el suro d’avantguarda. Com tots sabem, l’avanç de la tecnologia ha permés fer els ninots digitals, per després imprimir-los a 3D i plasmar-los al suro. Moltes vegades la tecnologia avança, però la salut mediambiental va cap a baix. Per què no tornar als

119

materials antics, si tots sabem que el dia de la cremà era molt més interessant quan esperaves que el teu remat caiguera? Tant de bo tornar a aquestes falles. Una altra de les mesures que es podrien abastir al món faller és, les de materials biodegradables, la utilització de diferents contenidors al casal per a reciclar, reutilitzar materials per a fer decoracions per a la falla i un llarg etcètera. Òbviament, totes aquestes alternatives i moltes més estan molt bé, però també és necessari el suport local. Faig referència a les administracions o fins i tot a les juntes locals dels pobles. Estic segur, que la implantació d’un banderí a “a la falla més verda” o el suport econòmic per part de l’Ajuntament corresponent, donaria pas a la posada en escena de moltes de les activitats que he esmentat abans, i de segur que de millors també. Així bé, aquestes iniciatives, tan sols són el motor d’arrancada de tota una maquinària per a fer front a l’escalfament global, en són el primer peó dels escacs que mou abans de fer la jugada “pastor” o fins i tot, en són la paraula “acció” de la primera escena d’una pel·lícula. Per això, el que cal fer és continuar amb aquesta línia. No deixem escapar aquesta oportunitat, ara que som a temps i frenem

la crisi climàtica. Així doncs, estan la biodiversitat i les falles de la mà? * Fotografies de l’arxiu personal de l’autor.

Viatges pel Mediterrani Aurora Alonso i Castelló

Sí, tot un clàssic. En èpoques llunyanes el Mar Mediterrani era un no parar d’embarcacions de transport, mercaders, conqueridors, pirates… En aquella època no existien a penes les carreteres, així que la Mediterrània era la gran via de comunicació entre les diferents civilitzacions i així fou durant centenars d’anys. En l’actualitat, a banda del transport de mercaderies, que no ha parat des de l’antiguitat, seguim navegant per la Mediterrània però per a diferents finalitats: unes més agradables que altres. Si ens centrem en les que jo m’ocupe professionalment, son embarcacions de total luxe, amb una capacitat de viatgers que costa visualitzarho fins que no has entrat en alguna d’elles: més de 5000 passatgers a bord i 1700 persones de tripulació amb 2400 cabines. Pots imaginar-te ... un teatre de 2000 persones dins d’un vaixell? O una pista de gel? O una galeria comercial de 101 metres de llarg, amb més de 50 botigues? Un Spa de 300 m2? Gimnàs amb 400 màquines? Un rocòdrom? Quatre o cinc tobogans gegants, pistes de tenis, pista de bàsquet, 11 restaurants, 20 bars? Piscines per a totes les edats… I més coses que em deixe al tinter... En fi, imagineu-se un poble flotant pel Mediterrani en forma d’edifici de 18 plantes.

Ara! Per molt espectacular que vos semble, no és més que una de tantes maneres de viatjar que hi ha actualment, ni millor, ni pitjor que altra, tot depén del que busque la persona decidida a gaudir d’una experiència diferent. Jo sempre dic que: hi ha tantes maneres de viatjar com persones en este món, afortunadament som tots diferents, tenim diferents necessitats, ens agraden coses diferents i viatgem de forma diferent. Triar un creuer de luxe pel Mediterrani és també una manera diferent de viatjar, penseu que el vaixell viatja de nit i cada dia atraca en una ciutat diferent, resulta comodíssim , però és evident, que hi haurà ciutats que mereixeran dedicar-li molt més temps que una escala de sis o set hores, per això no us heu d’agobiar, és la manera de viatjar que hem triat, i hi ha que gaudir de la navegació, de totes les facilitats que ens ofereix el vaixell. El viatger té la llibertat de decidir si baixa o no en cada escala. Hi ha altres escales que són una meravella visitarles en creuer, perquè no son massa extenses, i la parada d’unes hores és perfecta. Altres escales com les Illes Gregues, son més boniques si les contemples des de la mar, doncs seria una perfecta elecció. Per totes aquestes raons, hi ha que saber valorar què significa, viatjar en creuer. Una vegada ho tenim clar, ja podem escollir una de tantes ofertes en quant a

121

itineraris ens ofereixen les diferents companyies. L’elecció estarà condicionada per diferents motivacions: o per l’itinerari, o per la duració, o pel port d’embarcament, o per les ganes d’estrenar un vaixell nou, o per la temàtica del vaixell... i com no, pel preu! Tot es considera una bona elecció si és allò que el client busca. Per acabar, una recomanació: un creuer pel Mediterrani és molt bona elecció per a viatjar en família o amics. On la família es reuneix en els restaurants a l’hora de les menjades, i durant la resta cadascú decideix si baixar a gaudir de la ciutat i a quin ritme vol gaudir. A qui no li ve de gust baixar i es queda a bord pot participar de les activitats proposades , o si es queden els xiquets jugant al Mini Club mentre els adults fan altra activitat... En fi, una infinitat d’opcions per a no avorrir-se, gaudir en família i desconnectar uns dies, que després del que hem passat, tots ens ho mereixem!

Guia Publicitària

Watersports

Anywhere

Surf Paddle surf Windsurf Wingfoil Kayak Paddle XL Surf skate Catamarán VALENCIA  BARCELONA  CULLERA  BADALONA  JAVEA

@anywherewatersports

693731839

info@anywherewatersports.com

ARQUITECTURA INTERIORISMO DISEÑO DE PRODUCTO info@inspiradesign.es www.inspiradesign.es

Falla Passeig Dr. Alemany-Mercat i Adjacents de Cullera Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Dr. Alemany-Mercat i Adjacents – Cullera

20 22

Cullera

Un mar de llegenda