LES FALLES, L’ESTIMA PEL PATRIMONI CULTURAL de Agustí Ferrer

LES FALLES, L’ESTIMA PEL PATRIMONI CULTURAL

Agustí Ferrer Clari - Director del MUMA

Ninot Indultat 2014. Falla Plaça d’Alacant. F: A. Ferrer.

El 4 de desembre de 2015 el Consell de la Generalitat declarava les Falles d’Alzira, Gandia, Sueca, Torrent i Xàtiva com a Bé d’Interés Cultural (BIC). Anteriorment, les Falles de València havien sigut reconegudes com a tal el 4 de març de 2012 (DOGV núm. 7675, del 10-12-2015). En els expedients d’incoació va ser determinant el paper cultural que desenvolupaven les Falles al llarg de l’any i és que no sols es valoraren els aspectes festius com exponents bàsics i fonamentals.

Les Falles tenen un ampli ventall d’activitats i celebracions de diferent caràcter, unes festives, altres socials, ... I, per descomptat, entre elles també estan les culturals, les quals, si bé ja eren significatives, ara adquireixen més raó de ser perquè són una part molt imaportant del Bé.

La declaració el 30 de novembre de 2016 de les Falles valencianes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat suposava un altre reconeixement dels valors socioculturals que representen per al poble valencià, i es convertia així, a partir d’eixe moment, en una aportació més, als ja existents, dels valencians per a la resta del món, com ho són també el Misteri d’Elx, el Tribunal de les Aigües a València o les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.

Les Falles van heretar i fusionar rituals i celebracions de segles anteriors que, a la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX, van anar adquirint forma i protagonisme, i es van constituir en el que ara són. Podem dir que el segle XXI s’han convertit en patrimoni viu del poble valencià, sent la festa valenciana més popular i més coneguda en l’àmbit internacional.

Entre el cúmul d’activitats socioculturals, molt conegudes per a nosaltres, però desconegudes fora de les nostres fronteres,

podem destacar-ne, en primer lloc, les reunions setmanals, tant de la Junta Local Fallera en la seu com dels directius i membres de cada comissió en els seus casals, a partir l’endemà de la cremà del 19 de març per a programar i organitzar les accions de tot l’any. En elles es gestionen els diferents actes, tant de caràcter festiu com els culturals. Entre estos últims, hi podem incloure el projecte dels monuments, el tema o lema principal i les crítiques escrites que acompanyen i donen veu als ninots, la utilització de la llengua valenciana per als esmentats cartells, en els programes, en els llibrets i en la resta de publicacions. El valencià també és emprat pràcticament en la majoria, per no dir en la totalitat, dels actes públics i privats. Quant a les publicacions, cal destacarne la quantitat de primers premis concedits per la Generalitat Valenciana en la Promoció de l’Ús del Valencià en els Llibrets de les Falles que convoca cada any la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, així com fer menció de la concessió, per part de l’Ajuntament d’Alzira i de la Junta Local Fallera, dels premis Murta de les Lletres Falleres. En les arts escèniques, cal ressaltar el Concurs de Teatre en valencià en les respectives edicions infantil i adult. També cal mencionar l’organització d’esdeveniments com les setmanes culturals, amb exposicions, publicacions i presentacions de llibres de temàtica local, conferències, visites, etc., entre altres activitats que completen un ampli panorama cultural.

Dins de tot el bagatge faller, s’hi inclouen professions tradicionals, com els artistes fallers, els pirotècnics, els indumentaristes, els perruquers, els orfebres, els floristes, els músics.... I podem, fins i tot, afegirhi els relacionats amb la gastronomia, amb tota una cultura cada vegada més apreciada tant pels plats típics d’arròs, en les varietats de paelles i d’arròs al forn com per les postres com la taronja, les begudes com l’orxata o la cassalla, com els dolços, els

bunyols de carabassa o la típica reganyà d’Alzira, ben acompanyats del xocolate calent en tassó.

El que no s’ha d’oblidar, i és motiu d’apreci per ser una de les coses que més significat té per a tots els valencians i les valencianes, és el que s’ha fet per la recuperació d’elements tan representatius i únics com la indumentària tradicional valenciana, que s’ha convertit en el vestit típic regional de gala, a més a més dels ornaments, com les arracades, la pinta i els pentinats pel que fa, principalment, a les falleres, no sent menys representatiu pel que fa a la vestimenta del faller.

Finalment, la incorporació dels museus a la vida fallera ha sigut i és decisiva. A través d’ells, integrats en la Xarxa Valenciana de Museus Fallers, no sols es mostra la riquesa cultural, ja que es converteixen en l’aparador durant tot l’any d’allò que ací s’ha referit, sinó també perquè és el lloc on es conserven alguns dels ninots indultats, on s’inventaria, cataloga, estudia i difon tot el que gira al voltant de la cultura de les Falles.

Es podrien relacionar més aspectes culturals que aporten les Falles al conjunt de la societat i que contribueixen així al fet que se les considere com una senya d’identitat viva del poble Valencià. Senya que, a més d’identificar-nos, ha fet que molts estimem les nostres costums i tradicions, establint en les famílies falleres, de tots els racons de la Comunitat, un lligam d’estima i d’apreci pel nostre patrimoni que va transmetent-se de generació en generació.