I PER A LES FALLES de Aureliano J. Lairón

EL GRAN TEATRE D’ALZIRA, UN ESPAI PER A LA CULTURA I PER A LES FALLES

Aureliano J. Lairón Pla

El passat 29 de setembre el Gran Teatre d’Alzira va complir cent anys.

El 30 de juny de 1919 l’Ajuntament de la ciutat accedí a la sol·licitud d’Honorato Brunet, veí de la localitat, i acordà cedir-li gratuïtament quasi un miler de metres quadrats de terreny de via pública en la partida de l’Alborgí per a la construcció d’un teatre circ baix determinades condicions i amb el compromís que transcorreguts vint-i-cinc anys de la seua explotació pel sol·licitant la propietat de l’edifici que es construiria revertiria al municipi.

Brunet començà l’execució del projecte i aplegà a construir el cos d‘obres d’entrada, les parets laterals posteriors, la divisòria entre el pati i l’escenari i gran part de la coberta, però les obres es van paralitzar com a conseqüència de les vagues freqüents dels treballadors de la construcció, per la qual cosa va contraure obligacions en els préstecs que li facilitaren i en materials per a l’obra. Poc després, com que no pogué complir amb els seus compromisos amb l’Ajuntament ,va cedir els seus drets al veterinari de la localitat Carlos Plasencia Contel, que va subrogar els drets a la Societat que es va conformar pels creditors.

El 27 de desembre de 1920 l’Ajuntament acordà la concessió a Plasencia i prorrogà el termini de construcció de l’edifici fins al mes d’octubre d’eixe mateix any. Es pretenia que amb el temps el Gran Teatre fora una font d’ingressos per a l’Hospital Municipal. Així les coses es va constituir la Sociedad Gran Teatro, que va presentar el seu Reglament al Govern Civil l’abril de 1921. El primer consell d’administració el va presidir Vicente Sanchis Ballester i es va nomenar gerent de la Junta de Govern i d’explotació al ja citat Carlos Plasencia. Les obres del nou edifici van ser supervisades per l’arquitecte Emilio Ferrer.

El 29 de setembre de 1921, a les 21:000 h, amb l’assistència de l’alcalde, Rafael Pardo Sánchez, i altres autoritats locals i de nombrós públic, s’inaugurava el coliseu amb la posada en escena de l’opereta Maruxa, d’Amadeo Vives. Cal destacar que per eixes dates funcionaven a la ciutat, la primera de la província pel seu nombre d’habitants, després de la capital, el Teatre Giner i el Cine Serrano.

Un magnífic teló, realitzat quasi amb tota seguretat pel pintor Vicente Palau Gómez, en el qual es mostraven escenes de l’històric pont de Sant Gregori i de la contigua església de Santa Maria, ambdós desapareguts, serviria de fons de l’escenari.

Representacions teatrals, concerts i actuacions musicals de bandes,

d’orquestres, de corals, ballet, òperes, sarsueles, grups i cantants, revistes musicals, presentacions falleres, desfilades de moda, festivals de diferents tipus de música, de cors i danses, vetlades de boxa, mítings i actes de propaganda política, presentacions de llibres, jocs florals, gales infantils, pregons de Setmana Santa, actes de divulgació social, homenatges, encontres religiosos, xarrades, reunions polítiques, congressos i assemblees d’entitats i associacions de la més diversa índole, concursos de teatre en valencià i fins i tot una missa el febrer de 2009, tot ha tingut cabuda en eixe edifici emblemàtic que tant estima Alzira.

A partir de 1947 el Gran Teatre serà explotat directament pel municipi, però poc després l’arrendarà a Juan Guardiola.

L’11 de febrer de 1955 s’exhibeix en el Gran Teatre, per primera vegada a la ciutat, una pel·lícula en cinemascop.

El Gran Teatre ha patit al llarg de la seua història les conseqüències de l’acció del temps i dels elements atmosfèrics i han sigut nombrosíssimes les obres de rehabilitació i restauració que s’han operat en l’immoble. Com a exemple consignem les dutes a cap entre 1958 i 1960 quan es va desplomar parcialment la teulada per la gran nevada dels dies 11 i 12 de gener. A principis de 1980 un informe tècnic declarà la seua ruïna parcial, la qual cosa va aconsellar el seu tancament immediat. Entre 1980 i 1982 es van invertir vora 50 milions de pessetes en obres de reparació i consolidació, l’any 1982 va patir les inundacions pel trencament de la presa de Tous; el novembre de 1984 un incendi; el 1987 una altra vegada les inundacions; el 1989, en febrer, les seqüeles dels vents huracanats, el 2004 altres dos incendis, i més recentment, a partir de març de 2020, va tancar les seues portes per tal de millorar el recinte i de netejar-li la cara davant la celebració del centenari.

Pel Gran Teatre alzireny han passat, a banda de quasi tots els artistes locals, cantants i grups de la categoria d’Antonio Machín, Los Tres Sudamericanos, Raphael, Maria Dolores Pradera, Lolita, Loquillo, Presuntos Implicados, Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, La Trinca, i companyies i actors de la talla de Jesús Guzmán, Elisa Ramírez, Pedro Osinaga, Juanito Navarro, Antonio Ozores, Gemma Cuervo, Fernando Guillén, Ana Mariscal, José Maria Rodero, Rafaela Aparicio, Charo López, Nuria Espert, José Sacristán, Máximo Valverde, Lola Herrera, Verónica Forqué, Ana Diosdado, Emilio Gutiérrez Caba, Juan Luis Galiardo, Carles Alberola, sense oblidar a grups tan nostres com La Tarumba, Suc de Teatre, Albena Teatre, etc.

D’entre la gent de la cultura que han passat pel seu escenari cal citar a Rafael Alberti i d’entre els pregoners de la nostra Setmana Santa a Gregorio Peces-Barba, Matías Prats, Pilar Urbano i Luis del Olmo.

El nostre Gran Teatre ha sigut utilitzat des dels primers moments pels fallers i les falleres d’Alzira per als seus actes. De fet, les primeres Falleres Majors de la nostra ciutat van ser presentades en el seu escenari tal i com tenim documentat.

A finals de gener de 1944 es va constituir la Junta Local Fallera, ens aglutinador del conjunt de comissions falleres que planten monuments al nostre poble i des d’aleshores la major part de les Falleres Majors d’Alzira i les seues corts d’honor, així com les falleres Majors i les corts d’honor de moltíssimes de les nostres comissions, han sigut presentades i exaltades en este edifici centenari.

Serveix com a exemple les primeres notícies que tenim d’eixos esdeveniments celebrats allí.

El 8 de març de 1944 al coliseu alzireny es va presentar a la primera Fallera Major de la ciutat, Maria Virtudes Piera Muñoz, filla de l’aleshores alcalde, el metge Lisardo Piera Rosario, així com la Fallera d’Honor, títol que va recaure en Maria Luisa Laporta, filla del llavors Governador Civil de la Província. En eixe acte, al qual van assistir les representants de les 9 comissions que aquell any plantaren monuments al nostre poble (Placeta de Colón, carrer de l’Hospital, plaça del Caudillo, carrer Colón, Doctor Ferran, plaça del General Dolz, plaça del Mercat, plaça de Sant Joan i carrer Gandia) es van recitar poesies per part dels escriptors i poetes locals Francesc Llácer, Bernat Fontana i Joaquín Sanchis.

A l’any següent, al mateix lloc, es va proclamar Fallera Major de la ciutat a Rosa Antonia Camps Cardell. A l’acte va assistir el capità general de la Regió, la seua esposa i la seua filla, Carmen Abriat Puig, que va ser distingida amb el títol de Fallera d’Honor.

I així, cada any, abans de la Gran Setmana Fallera, el Gran Teatre acull l’acte de presentació i exaltació de les nostres Falleres Majors, acte en el qual he tingut l’honor de intervindre com a mantenidor en tres ocasions, quan van ser Falleres Majors de la ciutat Sonia Serra Pla (1991), María Monte Barceló (2006) i Lourdes Burgos Lancero (2018).

El Gran Teatre, edifici singular, contenidor cultural de primer ordre, forma part del patrimoni historicoartístic d’Alzira i això cal posar-ho en relleu.

Llarga vida al Gran Teatre i el desig que complisca cent anys més!