A Temps (Associació Cultural Falla Sant Joan)

“El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023”.

“Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”

(www.lletresfalleres.info).

El 10-01-1877 van ploure serps a Memphis (EUA), segons una revista de l’època. Tenien entre 30 i 45 cm de longitud, però afortunadament no eren verinoses. No és el primer cas de pluja d’animals o d’objectes, ja que han existit tota la vida i seguiran entre nosaltres. L’explicació a este enigma es troba en els tornados i trombes marines (mateix fenomen quan apareix a la mar), que van associats a tempestes molt violentes que presenten rotació en la seua estructura i poden durar diverses hores (supercèl·lules). Pot ocórrer que estos tornados i trombes marines, en passar per un llac, riu o mar, absorbisquen grans quantitats d’aigua arrossegant també un considerable nombre de xicotets animals que després són descarregats a diversos quilòmetres de distància del seu lloc d’origen. Altres pluges sorprenents que s’han donat no una, sinó moltíssimes vegades i damunt documentades, van ser de peixos (Sri Lanka, 2014), granotes (Alacant 2007), de pardals (Arkansas, gener 2011), d’aranyes (Salta, en Argentina al 2011), de ratolins (Bergen, en Noruega al 1578) o de creus. Sí... ho han llegit bé, de creus!, en este cas el tornado va passar per una fàbrica de fusta on hi havia amuntegats centenars de creus en el seu pati, les quals van ser engolides per este fenomen extrem. Per acabar, vull destacar la pluja de sang, com la que va ocórrer en el municipi de Chocó (Colòmbia). Esta s’explicaria perquè de vegades és habitual la presència de pols rogenca en l’atmosfera, i esta pols, en caure es barrege amb la pluja del moment, i en alguns pobles es parla de pluja de sang per eixe color roig que presenta l’aigua.

El2defebreréseldiadelaCandeleraielnostrerefranyermeteorològicdiuque...‘Si la Candelera plora, l’hivern és fora, però si riu, el fred és viu, però tan si riu com si plora, mig hivern fora’.

¿Quèvoldiraçò?Mésomenysvoldirque,silaCandeleraplora(eixedia plou),l’hivernhaarribatalfinal(l’hivernestàfora),peròsiriu(ixel sol),elfredésviuiencaraquedaperabandonarelsrigorsdel’hivern.

AlsEUAnotenenalaCandeleracomareferent perasaberquèpassarà ambl’hivernapartirdeldia2defebrer,peròtenenalseuequivalent queésla marmota Phil.Haureuvisteixescuriosesimatgesal’estat americàdePennsilvània,onungrupd’hòmensvestitsdenegre,amb barretsdecopaiguantsblancs,despertenelpobreanimaldelaseua letargiahivernal.Silamarmotaesveulaseuapròpiaombra(diaassolellat),tornaràaamagar-se,jaqueencaraquedafredperarribar,sino veulaseuapròpiaombra(diaennuvolatoplujós),ésunindicidelfinal del’hivern.ExactamentigualquelaCandelera.Valadirque,desquese celebraestatradició,Philnoméshaencertatun40%delesvegades.

INTRODUCCIÓ VICENT CLIMENT TREBALLES AL CEL?

MESUREM EL TEMPS

72

DE SANT JOAN AL CEL

136

A TEMPS DE SALVAR EL PATRIMONI

104

QUIN TEMPS FA?

158

NATURTEMPS

44

TEMPUS FUGIT

56

TEMPS AL TEMPS

130

TEMPS DE DESCOMPTE

170

I A FALLES QUÈ?

PÀGINA

COL·LABORADORS EXTERNS:

Jovi Esteve

Pura Santacreu

Bea Sala Albandea

Ana Desantes Peris

Victòria Roselló

Jordi Payá

Lluís Obiols

Adrià Revert

EQUIP DE REDACCIÓ:

Laura Martí García

Edgar Talens Lozano

Luis Boquera Tendero

Guillem Lancero Pavía

EDITA:

Associació Cultural

Falla Sant Joan

Àlex Moya Montalvá

Vicent P. Ordaz Hidalgo

Arturo Blasco

CORRECTORS DE TEXTOS:

Edgar Talens Lozano

Vicent Climent Blasco

Nando Meteo

Fran (Cabra Fotuda)

Ana (Tia Visantica)

Joan Olivares

Enric Marco

Enrique Moltó

Toni Rubio

Carlo Buontempo

PORTADA: Reclam Editorial

CRÈDITS

DELEGACIÓ DE PUBLICITATS:

Sergio Llopis Chordà

Raquel Serra Rossell

Guillem Lancero Pavía

Edgar Talens Lozano

Àlex Moya Montalvá

Miguel Ángel Pellicer Oliver

Maribel Moya Contreras

Francisco Nácher Alcaraz

Bea Torrent Martínez

Salvador Camarena Gil

José Hernández Puig

FOTOGRAFIA:

Luis Boquera Tendero

Juanfran Grau Benavent

Enric Salom

Ana Nácher Martínez

Mireia Cebrián Pellicer

Juanjo González Candela

Vicent P. Ordaz Hidalgo

AGRAÏMENTS:

Estudis Àpunt (Albert Vicent)

David Casinos

GESTIÓ GRÀFICA: Reclam editorial

L’home és el causant,directe o indirecte,del 90% dels incendisforestalsquecada anyenvienal’atmosfera milions de tones de CO2.

DIPÒSIT LEGAL: V-401-2014

Edició de 1000 exemplars

ARRUIXA QUE PLOU

El termòmetre es desbarata, és una obvietat. I faig aquesta afirmació mentre escric aquestes línies, hui dia de Santa Llúcia, que de bon matí i en ple mes de desembre ens despertem amb vora vint graus de temperatura.

Davant el seguit d’episodis meteorològics extrems que estem vivint últimament, els extremistes afirmen que l’arribada de l’Apocalipsi és a tocar, fins i tot, més d’u assegura haver escoltat almenys un parell de trompetes que preludien l’arribada de l’hora del judici final; els més recalcitrants membres del col·lectiu terraplanista asseguren que no passa res, que no cal ser exagerats, que açò ha passat tota la vida i que els reptilians que governen el món ho tenen tot ben controlat; però la gent amb dos dits de front s’adona que alguna cosa no marxa bé.

Abans, parlar de l’oratge era tema recurrent sobretot per a la gent el modus vivendi de la qual en depenia (gent del camp o de la pesquera), mentre que per a la resta de la gent també era una immillorable taula de salvació a la qual agafar-se quan coincidies amb algun veí a l’ascensor de casa.

És evident que en els últims anys, a poc a poc, l’interés per l’oratge ha anat augmentant, tant, que els espais que s’hi dediquen a les televisions cada volta duren més temps i que qualsevol persona amb la generalització

VICENT CLIMENT BLASCO

i millora dels telèfons mòbils compta amb un ampli catàleg d’aplicacions que ens permeten conéixer en temps real i en un determinat lloc quina és la temperatura, la humitat, la direcció i la velocitat del vent i, fins i tot, quina és la concentració de pol·len. De fet, els més agosarats ja controlen els radars de pluja de forma més eficient que els enginyers d’un equip de Fórmula 1, i en conseqüència, aquest augment del focus d’atenció ha provocat que el vocabulari per a parlar-ne s’ha anat especialitzant i, per exemple, ara, a la gota freda de tota la vida se li diu Dana, que a més és nom d’artista internacional.

Però com en moltíssimes altres qüestions el valencià és un poble que s’ha avançat a aquesta moda, i potser perquè històricament els valencians hem sigut un poble de base social i econòmica agrícola, i ben segurament perquè malauradament hem hagut de patir episodis ben tràgics motivats per fenòmens meteorològics extraordinaris, sempre hem viscut pendents del cel, fins i tot, a l’hora de fer un parèntesi en els nostres quefers laborals per a gaudir d’uns dies de festa.

Però el temps també és coneixença i si ens centrem en la pluja, que sens dubte per motius ben diversos és el fenomen que més acapara l’atenció dels valencians, pareu el cabàs: Plovisqueig, xàfec, plugim, brusquina, brusca, plugeta, ruixim, gotellim, plovineig, ploviscó, roina, xim-xim, borrim, gotellada, cernent, xafegada, aiguat... Pot ploure a bots i barrals, de bambolla o amb coneixement; vegeu, tenim més noms per a parlar-ne, que dies de pluja. I també ens ofereix paraules que són xicotets tresors lingüístics com “petricor” que és com s’anomena l’olor de pluja i terra mullada que sura en l’ambient després d’un plugim lleuger. Un mot compost a partir de dues paraules gregues: “petros”, que significa pedra, i “ikhôr”, que és el líquid que flueix per les venes dels déus en la mitologia grega; o “araboga” que designa les intermitències de pluja menuda i breu.

La pluja (amb coneixement i sense fer malany) assaona els camps i la necessitat de coneixença que molts tenim dels nostres rius, barrancs, pobles i comarques. La informació de l’oratge vertebra, perquè la pluja no entén de fites ni de províncies i tots volem estar-ne assabentats.

Bé, clar i ras, potser al meu país la pluja (encara) no sap ploure, ara fa un fred tropical i s’han acabat tardors i primaveres i els tarongers floreixen per febrer i puja la mar, que trenca les barreres i el temps que ens queda s’acaba... però, malgrat tots aquests obscurs presagis i el nostre caràcter tradicionalment mesinfot (“Si plou, la deixarem caure”) espere que aquest llibret que teniu a les mans ens permeta conéixer de més a prop com funciona el temps i com ens informem d’ell i, sobretot, ens faça prendre consciència de la necessitat de contribuir com a ciutadans a evitar els efectes del canvi climàtic, perquè, sens dubte, encara som A TEMPS.☀

TREBALLES

AL CEL?

Molta gent em pregunta d’on naix la meua relació amb la meteorologia i, francament, el que va començar com una anecdòtica aposta televisiva i un capritxo del destí, va derivar amb el pas dels anys en una professió per a mi i una passió cada vegada més intensa per esta ciència. Tinc que reconèixer que de xicotet, el que en realitat em fascinava i atrapava eren els avions. Cada vegada que els meus pares anaven a l’aeroport, tenien que eixir varies hores abans perquè ‘el xiquet’ volia veure com aterrraven i enlairaven els avions. Podia passar tota una vesprada sense tancar els ulls veien aquell fascinant espectacle imaginant un futur pilotant un d’ells. Era veure un avió i quedar-me paralitzat fins

que el perdia de vista ja que jo em cosiderava un ‘born to fly’ (nascut per a volar). Encara hui en dia em continua passant. Lamentablement una de les condicions físiques per a poder pilotar en aquella època era no portar ulleres... i ahí va acabar la meua il·lusió. Això sí, sembla que el destí em tenia reservada una sorpresa relacionada amb aquella passió, i la meteorologia se va clavar en les meues venes de pura casualitat i coincidència de la mà de la nostra televisió autonòmica, Canal 9. Encara recorde aquell dia en que Eliseo Lizarán, cap d’Informatius, em va cridar al seu despatx. Jo venia de presentar alguns programes en la cadena i, amb un to desenfadat em va dir... “Jovi, vas a ser nuestro próximo presentador del tiempo. Necesitamos alguien que de la información meteorológica con un tono más fresco e informal”. Es va fer un silenci incòmode per a mi, i li vaig contestar: “pero si yo no sé distinguir un anticiclón de una borrasca, Eliseo”. I ell em va respondre amb un somriure: “Ese es tu problema. En un mes empiezas.” La vida són reptes i el que jo pensava que seria una etapa curta en la meua experiència laboral, va resultar ser la meua professió i dedicació exlusiva durant més de 25 anys. Fins hui. Em vaig tindre que ficar les piles perquè jo volia saber de què anava a parlar, no només llegir un guió que em preparava com podia veient espais de l’Oratge d’altres televisions com TV3, tot un referent en este món. Aquells presentadors com Tomàs Molina o Alfred Rodríguez Picó em donaren les primeres línies i continguts per a poder arrancar en este fascinant món que començava a descobrir, ja que el meu objectiu prioritari era entendre com funcionava l’atmosfera i tots els fenòmens que en ella es formen. Amb el pas dels anys he pogut anar reforçant els coneixements en predicció i modelització i, fins i tot, montar la meua

pròpia empresa de meteorologia: INFORATGE, formada per un equip de gent entusiasta com jo, molt preparada i formada amb molts anys d’experiència en este sector. Actualment treballem amb més de 100 ajuntaments de la nostra Comunitat, el Centre d’Emergències, empreses privades i altres clients. Això sí, una de les satisfaccions més grans que m’ha proporcionat esta feina, apart de conéixer a molts alcaldes, concejals, caps de policia i gent relacionada amb les emergències i seguretat ciutadana, són les persones. Treballem directament amb moltes associacions de diferents activitats, on destaquen entre altres, els fallers. Amb ells comparteisc un víncul especial, però sobretot els d’Alzira, ja que tinc el privilegi de poder dir que em

E S TE V E

A l’illa de Borneo,la talail·legaldelsboscos tropicalsdestruïxCADA MINUT una extensió de pluviïsilvaequivalenta 6 CAMPS DE FUTBOL.

S V

van fer un “reconeixement públic” per la meua ajuda en els seus nombrosos actes durant molts anys, detall que sempre portaré en el meu cor i amb el que sempre estaré agraït, igual que esta col·laboració amb la Falla més antiga d’Alzira, la de Sant Joan. Tot un plaer i orgull formar part ja de la vostra història!!

Entrevistadores Aina i Maida

Pense que cal tindre una bona formació per a treballar de meteoròleg. No hi ha una carrera específica de Meteorologia, però és una qüestió complexa i s’ha de tindre un bon nivell, tant de Física com de Geografia, que és la carrera que vaig estudiar jo. A l’hora d’especialitzar-me també vaig estar molt de temps fent pràctiques en l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Per a treballar de meteoròleg en un mitjà de comunicació, a més, és imprescindible saber comunicar i conéixer al detall el territori del qual informes: no

només saber ubicar totes les poblacions, sinó també el relleu i els diferents microclimes de cada comarca.

Treballe de meteoròleg en À Punt Mèdia perquè es va obrir la borsa l’any 2020 i com que complia els requisits, em vaig apuntar. Vaig entrar, vaig superar totes les proves i estic encantat de formar part de l’equip de l’Oratge i d’estar treballant al costat de grans professionals. Som un equip molt complementari, cada dia aprens coses noves en el treball i no hi ha cap tipus de rivalitat entre companys. Al contrari, ens ajudem els uns als altres en tot el que necessitem.

A R A D R IA

Quan portava uns mesos presentant, l’informatiu de la nit del 19 de març de 2021 (precisament el dia de Sant Josep) vam patir problemes tècnics greus mentre féiem el sumari de l’informatiu. Va fallar una taula de realització, van començar a aparéixer imatges incoherents i mentre me n’anava, pensant que ja no m’estaven gravant, vaig fer una cara estranya, es va vore perfectament i es va viralitzar. Va ser graciós. Coses del directe!

Em paren a voltes, sobretot a Ontinyent (soc d’allí) i en altres pobles, especialment si són xicotets. Crec que als pobles la gent és més seguidora de l’Oratge, en grans ciutats com València és més difícil que et reconeguen i que et pregunten per la previsió.

El concepte “gota freda” era correcte, però potser fa anys es va caure en un sensacionalisme extrem per part d’alguns mitjans de comunicació que parlaven de “gotes fredes” per a definir tot el que provocara pluges torrencials, ho foren realment o no. I es va batejar el concepte més tècnic de DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) buscant fugir del sensacionalisme... No tinc clar si ha funcionat o no, perquè el sensacionalisme continua existint a dia de hui.

No em molesta gens que em pregunten per la previsió de l’Oratge i normalment conteste, però si, pel motiu que siga, no m’he mirat massa els models meteorològics, li dic a la gent que el millor és que miren les previsions d’À Punt Oratge. Sempre hi ha algun o alguns companys treballant, al peu del canó, preparant informació per a les diferents finestres d’À Punt (televisió, ràdio, web i xarxes socials).

Al final és important que en tot mitjà de comunicació hi haja meteoròlegs que aporten rigor a les previsions i a les definicions dels fenòmens. I és important saber, i explicar, que una DANA/ Gota Freda ens pot portar o no pluges torrencials. I que no totes les situacions de pluges torrencials que tenim estan provocades per una DANA/Gota Freda.

Depén del moment i de la posició que ocupe l’anticicló o la borrasca. Un anticicló que ens porte estabilitat, el cel ras i blau, nits fresquetes... a mi m’agrada molt! I una borrasca, si ens porta pluja amb trellat, també. Si està a l’oest de la Península Ibèrica i ens porta ponentades, no la vull ni regalada.

REVERT

1. Què cal fer per a ser meteoròleg?, tu com has arribat fins ací? Hi ha rivalitat sana entre vosaltres? / 2. Quina és la teua millor anècdota professional? Has fet alguna cagada que vulgues confessar? / 3. Dilluns d’anticicló o de borrasca? / 4. Et paren pel carrer per preguntar-te el temps? / 5. Per què a la gota freda ara se li diu DANA com a la gossa de la meua germana? / 6. Què et ve al cap quan pregunten, hui plourà? / 7. A l’hora d’eixir de casa et fies de les teues prediccions? o agafes paraigües per si de cas? / 8. Quin esclafit és pitjor, el sec, l’humit o el de falles? / 9. Ja hi ha migrants climàtics? Els valencians ho serem? / 10. Alguna volta has fet una predicció per a eixir de viatge a títol personal? / 11. Hi ha algun fenomen que t’agradaria veure en persona? / 12. Quina predicció no t’agradaria donar mai? / 13. Què creus que ens captiva dels temporals?, per què quan hi ha fenòmens es disparen les audiències? / 14. Tens alguna referència o admiració sobre algun/a meteoròleg? Per què?

“Que ploga amb trellat!”

Em fie de les meues prediccions i normalment no agafe paraigua si no veig clar que puga ploure. Però alguna volta m’ha sorprés que haja plogut o que no ho haja fet! Al final, una de les coses que fan més entranyable la meteorologia és que tot i que a dia de hui disposem de més ferramentes per a fer millor els pronòstics que fa unes dècades, l’atmosfera és un sistema caòtic que complica les prediccions i podem tindre sorpreses!

Sempre que me’n vaig de viatge, d’excursió o tinc alguna activitat a l’aire lliure mire els models meteorològics per a vore com anirà la cosa!

No he vist mai un tornado i m’agradaria poder vore’n algun. Però lluny! És un fenomen de gran bellesa que fa por pels greus danys que causa.

Ja hi ha migrants climàtics en algunes regions del món i més que hi haurà en el futur. És difícil saber si els valencians ho serem i en quin moment podríem tindre algunes migracions de tipus climàtic. Però el que tenim clar és que ja hem tingut migracions relacionades amb fenòmens meteorològics extrems i amb la influència antròpica sobre estos fenòmens. I a ben pocs quilòmetres d’Alzira. No hem d’oblidar que pobles com Gavarda o Beneixida es van haver de construir de nou, més allunyats del riu Xúquer, després de la Pantanada de Tous.

Admire a molts meteoròlegs, però les meues referències de menut sempre van ser Victòria Rosselló, Joan Carles Fortea, Jordi Payà i Vicent Gómez. Vaig nàixer als anys 90 i em vaig aficionar a la meteorologia mirant l’Oratge de Canal 9 tots els dies. Per tant, ells quatre eren els meus meteoròlegs de capçalera. A dia de hui, poder treballar en el mateix equip que Victòria Rosselló i Joan Carles Fortea és un somni fet realitat! I també és un plaer treballar amb Lluís Obiols, a qui coneixia des de fa anys d’altres televisions, i amb Javier Miró, el nostre company més jove, amb qui tinc molt bona relació des de fa vora una dècada, quan ens vam fer socis d’AVAMET.

REVE R T

PREGUNTES

Pense que les audiències es disparen amb els temporals perquè la gent té interés de saber amb detall el que està passant, quines són les zones afectades i quines són les previsions per a les immediates hores. Eixes situacions poden influir o, fins i tot, posen en perill accions quotidianes com anar a treballar. I la gent necessita estar ben informada. En qualsevol cas, l’Oratge sol tindre les majors audiències i pense que es perquè és un espai que interessa per diversos motius (vinculació dels valencians al camp, interés per fer activitats i conéixer l’oratge que farà, interés per aprendre ciència, en l’espai de l’Oratge es parla molt dels nostres pobles i ciutats...).

RNo m’agraden gens les situacions de pas de núvols, calitja i temperatures altes perquè em pareixen molt avorrides. I encara que no m’agrada fer un pronòstic d’una situació que puga tindre conseqüències greus per a la població (pluges torrencials, grans nevades, grans temporals de vent...) alhora crec que són previsions molt importants perquè la gent siga conscient del que pot passar i així extreme les precaucions.

1. Què cal fer per a ser meteoròleg?, tu com has arribat fins ací? Hi ha rivalitat sana entre vosaltres? / 2. Quina és la teua millor anècdota professional? Has fet alguna cagada que vulgues confessar? / 3. Dilluns d’anticicló o de borrasca? / 4. Et paren pel carrer per preguntar-te el temps? / 5. Per què a la gota freda ara se li diu DANA com a la gossa de la meua germana? / 6. Què et ve al cap quan pregunten, hui plourà? / 7. A l’hora d’eixir de casa et fies de les teues prediccions? o agafes paraigües per si de cas? / 8. Quin esclafit és pitjor, el sec, l’humit o el de falles? / 9. Ja hi ha migrants climàtics? Els valencians ho serem? / 10. Alguna volta has fet una predicció per a eixir de viatge a títol personal? / 11. Hi ha algun fenomen que t’agradaria veure en persona? / 12. Quina predicció no t’agradaria donar mai? / 13. Què creus que ens captiva dels temporals?, per què quan hi ha fenòmens es disparen les audiències? / 14. Tens alguna referència o admiració sobre algun/a meteoròleg? Per què?

Per a ser meteoròleg cal estudiar molt. Estudiar molt o conéixer algú, com jo. Maria Soriano, la neboda de Maruja la carnissera, treballava en la tele i em va pegar un espentonet per a poder entrar. Jo, la veritat, li estic agraïda en tota la meua ànima a Maria, perquè si no, no haguera entrat. Tu no pots imaginar-te la rivalitat que hi ha ahí dins. A vore qui encerta millor el clima del sendemà, o a vore qui assenyala millor en el ditet en el mapa. Això és una secta!

Jo soc de genolls

100%. De fet, els genolls em van fer arribar on estic hui, sense cap intenció de ser obscena… però és la veritat, xica!

Jo sempre ho he dit. Hi ha un dia de la setmana per a cada cosa. El diumenge és el dia del Senyor. Dillunsos d’anticicló.

Em paren moltíssim pel carrer per preguntar-me pel temps. Visc TURMENTADA amb la mateixa pregunta sempre. Cada volta que em pregunten, m’invente una tronada nova. “Prepareu-vos que Pepita vindrà dins de poc i ens deixarà pluges i neu per totes bandes” i la gent s’acollona, perquè es creuen tot el que vinga de la boca d’un meteoròleg.

CABRA FOTUDA

CABR

Sincerament, mai et fies d’un meteoròleg. Jo a la bosseta sempre duc un paraigua, una crema solar i una rebequeta. I el genoll predictor que no falte. 07

Per a mi no, per a mi abans de ploure està gotinyant!

Quan escolte a algú preguntar-se si hui plourà, sempre pense “a vore, reina mora, estàs a Cullera, no a Vigo, com ha de ploure?, com a molt plovisqueja un poquet i au”, però com ací ix un núvol i dramatitzem com si vinguera la guerra…

Com l’esclafit de falles no hi ha res… Encara que el meu Vicent, algun esclafit que altre també se n’arrea de tant en tant…

Ni que fora jo Esperanza Gracia. Les meues prediccions no són tan dramàtiques i menys a València. Com a molt vent o pluja, que bo, sent València això ja és un drama!

Et diria que un tsunami, o un huracà, o un incendi forestal, però no m’apetix morir, sincerament.

El canvi climàtic i la mala sort, xe!!! Ja podia ploure febrer i abril. Però no, havia de ser a març, per tocar els bòtils. Haurem de fer falles impermeables!

A la gent li agrada el morbo. Això sí, que no li afecte directament. Quan va esclafir el volcà de la Palma, la gent estava living. Els tornados dels Estats Units, com això queda tan lluny ens té igual. Això mateix passava amb la covid, que quedava a la Xina… fins que va arribar i ens vam cagar en algo negre! Així que la meteorologia, no és de postureig, s’ha de vore sempre, siga un dia roín o un dia esplèndid!

No em criden perquè saben que sempre els hi dic el mateix: este capde plourà. Des que vaig començar a dir això, ja no em criden més. En la glòria m’he quedat!

Sí, i de vegades em sent imbècil. Sobretot quan entre a l’ascensor amb la veïna de baix i comence “ai, hui pareix que refrescarà” i ella em contesta “no sé, tu sabràs que eres meteoròleg”. Els meteoròlegs no poden gastar eixa excusa per a arrancar converses, per això quan va arribar la covid, em vaig alegrar perquè era el meu tema comodí per a establir conversa!

FOTUD A

1. Què cal fer per a ser meteoròleg?, tu com has arribat fins ací? Hi ha rivalitat sana entre vosaltres? / 2. Et fies més del Brasero o del genoll de la tia Amparo? / 3. Dilluns d’anticicló o de borrasca? / 4. Et paren pel carrer per preguntar-te el temps? / 5. Abans de ploure, plovisqueja? / 6. Què et ve al cap quan pregunten, hui plourà? / 7. A l’hora d’eixir de casa et fies de les teues prediccions? o agafes paraigües per si de cas? / 8. Quin esclafit és pitjor, el sec, l’humit o el de falles? / 9. Et criden persones conegudes per preguntar-te quin oratge farà quan van a eixir de cap de setmana? / 10. Tu també inicies conversa sobre l’oratge quan estas amb desconeguts/des? / 11. Hi ha algun fenomen que t’agradaria veure en persona? / 12. Quina predicció no t’agradaria donar mai? / 13. Què creus que ens captiva dels temporals?, per què quan hi ha fenòmens es disparen les audiències? / 14. Pràcticament tots els anys està plovent a falles, el canvi climàtic ha augmentat les possibilitats que això passe tan freqüentment?

Depén del que calga. Els dilluns sempre són durs… però una bona borrasca fa que se t’oblide el dia en què vius.

Sí, al principi costa acostumar-se, però amb el temps forma part del dia a dia (sempre que hi haja respecte).

Jo sóc geògraf, però hi ha qui és físic… i també pots trobar periodistes i autodidactes. Tinc bona relació amb els col·legues de professió. Potser més afinitat amb uns o altres, però sempre he tingut una relació cordial amb els companys de professió.

Res especial, encara que a voltes has de comptar fins a 10 abans de contestar, o simplement fer una broma al respecte.

DNo m’agrada portar paraigua i en més d’una ocasió he escoltat allò de: mira el del temps i sense paraigua! Sempre hi ha alguna volta que no s’encerta la previsió, però en eixe cas fallem tots… No fallen els hòmens del temps, fallen els mapes i els models de previsió!

J OR D I

El canvi climàtic també està afectant el refranyer, i això no és bona notícia. Encara són vàlids, però de vegades no quadren del tot.

PREGUNTES

La de qualsevol fenomen extrem que haja fet mal.

Un fum de coses: la seua espectacularitat, la seua incertesa, les seues conseqüències, el record d’altres temporals…

He fet moltes previsions per a molta gent a l’hora de fer un viatge, i clar quan vaig de viatge, sempre mire el que farà!

Per què vivim al Mediterrani i les nostres particularitats climàtiques fan que hàgem de tindre molta cura de fenòmens extrems que puguen provocar grans avingudes d’aigua (recordar Tous 1982), a més de ser embassaments xicotets que patixen les sequeres periòdiques que tenim i es veuen afectats de seguida.

No m’agradaria deixar de vore una aurora boreal… o austral

PA Y A

1. Què cal fer per a ser meteoròleg?, tu com has arribat fins ací? Hi ha rivalitat sana entre vosaltres? / 2. Quina és la teua millor anècdota professional? Has fet alguna cagada que vulgues confessar? / 3. Dilluns d’anticicló o de borrasca? / 4. Et paren pel carrer per preguntar-te el temps? / 5. Les dites populars, amb tant de canvi climàtic, estan quedant en desús/desfasades? Podríem dir que encara són vàlides? / 6. Què et ve al cap quan pregunten, hui plourà? / 7. A l’hora d’eixir de casa et fies de les teues prediccions? o agafes paraigües per si de cas? /

8. Quin esclafit és pitjor, el sec, l’humit o el de falles? / 9. Cada vegada patim més fenòmens extrems: quins són o seran els més probables al nostre territori? / 10. Alguna volta has fet una predicció per a eixir de viatge a títol personal? / 11. Hi ha algun fenomen que t’agradaria veure en persona? / 12. Quina predicció no t’agradaria donar mai? / 13. Què creus que ens captiva dels temporals?, per què quan hi ha fenòmens es disparen les audiències? / 14. Per què malgrat les fortes pluges a la tardor/ hivern, els embassaments es troben sempre tan buits?

Bàsicament, el primer que has de tindre és interés per la meteorologia, la climatologia i el territori. No hi ha estudis de meteorologia com a tal a Espanya i solem ser o físics o geògrafs. També hi ha gent que ve de medi ambient. En el meu cas, vaig estudiar geografia i periodisme. I insistisc en el fet que t’ha d’agradar el tema, hi has de tindre interés. Nosaltres fem les previsions, no ens dediquem únicament a llegir una notícia i si has d’improvisar durant molts minuts, és imprescindible controlar mínimament el que dius.

Jo no en diria rivalitat, però sí que et fixes en com ho fan els altres i en el meu cas, sobretot en els continguts que expliquen per extraure idees. També és molt interessant fixar-se en com detallen les coses, per exemple un fenomen meteorològic complex, perquè fer un gràfic entenedor no és fàcil. Del que es tracta és d’intentar fer atractius els continguts i explicar-los d’una manera senzilla, sense faltar al rigor, perquè siga més intel·ligible per a l’espectador.

Jo solc ser més de dilluns d’anticicló i dimarts de borrasca. Però depén perquè com anem a torns i si he treballat el cap de setmana, el dilluns és d’anticicló total.

LL LUI S

Recorde que una vegada em vaig quedar quasi en blanc a T5. Del típic moment en què no t’ixen les paraules i et quedes paralitzat. També en algun directe exterior (per exemple al zoològic de Madrid) en què la gent se’t queda mirant i t’acabes sentint un animal més. I també ho passes malament en directes exteriors quan passes molt fred i no pots articular bé el que dius. Ho passes realment malament perquè estàs molta estona parat, esperant entrar en el directe. També recorde que quan vaig començar a presentar l’oratge, al Canal Méteo, la quantitat de pífies va ser considerable. Ja se sap, tots tenim un passat.

Per preguntar-me el temps generalment no, i més ara que tots els mòbils i les aplicacions meteorològiques ens fan competència. Hi ha vegades que em paren per donar-me l’enhorabona per la faena que fem tots, però, en general, la gent se’t queda mirant i no s’atrevix a dir-te res. Ah! I sempre et diuen coses bones, la gent és molt respectuosa.

Onada de calor com a tal no, per què s’han de complir uns paràmetres per anomenar-la oficialment onada de calor i no estan definits per a l’hivern. Però sí que tenim episodis de calor fora de l’estiu, i crec que s’haurien de tindre més en compte. No es pot parlar oficialment d’onada de calor, però sí d’anomalies tèrmiques clarament positives, és a dir, de temperatures clarament superiors a les normals.

SOBIOL S

PREGUNTES

Que tractant-se del clima que tenim, tan canviant i irregular, la resposta no és fàcil. És molt més fàcil predir el temps en climes atlàntics i en territoris amb un relleu menys accidentat que el nostre, on saps que a tal hora arriba un front, et deixarà pluja i després se n’anirà. Ací al Mediterrani, les precipitacions frontals són pràcticament inexistents i al trobar-nos en un entorn amb molta muntanya, al costat d’un mar xicotet, quasi tancat i càlid, és més complicat elaborar una bona previsió.

1. Què cal fer per a ser meteoròleg?, tu com has arribat fins ací? Hi ha rivalitat sana entre vosaltres? / 2. Quina és la teua millor anècdota professional? Has fet alguna cagada que vulgues confessar? / 3. Dilluns d’anticicló o de borrasca? / 4. Et paren pel carrer per preguntar-te el temps? / 5. Pot produir-se una onada de calor a l’hivern? / 6. Què et ve al cap quan pregunten, hui plourà? / 7. A l’hora d’eixir de casa et fies de les teues prediccions? o agafes paraigües per si de cas? / 8. Quin esclafit és pitjor, el sec, l’humit o el de falles? / 9. Plou més els cap de setmana? Si és així, per què? / 10. Alguna volta has fet una predicció per a eixir de viatge a títol personal? / 11. Hi ha algun fenomen que t’agradaria veure en persona? / 12. Quina predicció no t’agradaria donar mai? / 13. Què creus que ens captiva dels temporals?, per què quan hi ha fenòmens es disparen les audiències? / 14. Hi ha una diferència tèrmica entre València capital i la Ribera, per què eixe salt de graus a tan pocs quilòmetres tant a l’estiu com a l’hivern?

L’esclafit de falles no el conec massa. A vore si me l’expliqueu vosaltres! De segur que és molt més divertit que els altres dos.

L LUIS L

S’han fet estudis i no s’ha arribat a cap conclusió. És més, alguns estudis afirmen que plou més quan més activitat econòmica hi ha perquè les partícules que nosaltres emetem actuen de nuclis de condensació del vapor d’aigua. Però no hi ha res concloent. El que passa és que hi ha una gran diferència entre el que passa i el que la gent percep. I els caps de setmana sempre ens molesta més la pluja que entre setmana.

No és un fenomen meteorològic, però a mi m’agradaria vore una aurora boreal.

Si la tinc molt clara i veig que està negre, sí!

Em mire la previsió, però no sóc una d’aquelles persones que si se’n van de vacances, un mes abans et pregunta la previsió. També em solc mirar més la climatologia. A tall d’exemple, no aniria al Carib a la tardor perquè és l’estació més plujosa de l’any en aquella zona del planeta. Adapte les meues vacances al clima de la zona que vull visitar. Més que la previsió, ens hauríem de fixar en els tipus de temps que sol fer en un destí concret quan nosaltres hi volem anar.

PREGUNTES

A part de la proximitat al mar i de la presència de relleu que modifica el comportament tèrmic, hem de comptar amb el fenomen d’illa de calor, que s’està accentuant les últimes dècades perquè augmenta la superfície construïda. Els materials de les nostres ciutats emmagatzemen calor i per això, sempre hi sol haver més temperatura al centre de les ciutats grans que a la perifèria. Les nits d’estiu en grans ciutats s’estan tornant molt insofribles, el descans cada vegada és més difícil i pot arribar a comportar problemes de salut.

Perquè les imatges són molt cridaneres i perquè ens afecta molt de prop. La proximitat és una màxima del periodisme. I ara, tothom té una càmera i sempre hi ha imatges de tot. A més, també es tenen moltes més dades, amb la qual cosa es pot donar una informació molt àmplia i rigorosa.

Buf! La d’una alerta per tsunami, potser. Que no seria una previsió, seria una alerta.

1. Què cal fer per a ser meteoròleg?, tu com has arribat fins ací? Hi ha rivalitat sana entre vosaltres? / 2. Quina és la teua millor anècdota professional? Has fet alguna cagada que vulgues confessar? / 3. Dilluns d’anticicló o de borrasca? / 4. Et paren pel carrer per preguntar-te el temps? / 5. Pot produir-se una onada de calor a l’hivern? / 6. Què et ve al cap quan pregunten, hui plourà? / 7. A l’hora d’eixir de casa et fies de les teues prediccions? o agafes paraigües per si de cas? / 8. Quin esclafit és pitjor, el sec, l’humit o el de falles? / 9. Plou més els cap de setmana? Si és així, per què? / 10. Alguna volta has fet una predicció per a eixir de viatge a títol personal? / 11. Hi ha algun fenomen que t’agradaria veure en persona? / 12. Quina predicció no t’agradaria donar mai? / 13. Què creus que ens captiva dels temporals?, per què quan hi ha fenòmens es disparen les audiències? / 14. Hi ha una diferència tèrmica entre València capital i la Ribera, per què eixe salt de graus a tan pocs quilòmetres tant a l’estiu com a l’hivern?

De normal sí, no?

Anècdota no en recorde cap, cagades moltes. Com dir als del poble que anava a nevar i no caure ni una volva, aleshores em vaig adonar que no podia ser tan localista.

N AND O METEO

Intentar no contestar si no és necessari.

Perdent moltes hores de son i fent molts seguiments de temporals. Per part meua cap! He, he, he.

Ni una cosa ni l’altra, estarem les borrasques de l’oest peninsular i l’anticicló del Mediterrani, això sense massa inestabilitat a casa tra i temperatures altes per a l’època.

Em fie de les meues previsions clar.

A mi en captiva tot del temporal, des del seguiment abans, durant i després que comence, passe uns dies frenètics. Les audiències pense que es disparen perquè els valencians estem molt escarmentats amb la temuda gota freda.

Un potent huracà i un potent tornado.

Sempre mire els models abans d’anar-me’n de viatge.

Tots tenen el seu perill!

Molt sovint.

entre peninsular això sí, casa nosl’època.

PREGUNTES

Personalment, crec que no té res a veure, són coincidències i que març és un mes primaveral i amb molta variabilitat atmosfèrica.

METEO P OBLE

1. Què cal fer per a ser meteoròleg? / 2. Tu com has arribat fins ací? Hi ha rivalitat sana entre vosaltres? / 3. Quina és la teua millor anècdota professional? Has fet alguna cagada que vulgues confessar? / 4. Dilluns d’anticicló o de borrasca? / 5. Et paren pel carrer per preguntar-te el temps? / 6. Abans de ploure, plovisqueja? / 7. Què et ve al cap quan pregunten, hui plourà? / 8. A l’hora d’eixir de casa et fies de les teues prediccions? O agafes paraigua per si de cas? / 9. Quin esclafit és pitjor, el sec, l’humit o el de falles? / 10. Et criden persones conegudes per preguntar-te quin oratge farà quan van a eixir de cap de setmana? / 11. Alguna volta has fet una predicció per a eixir de viatge a títol personal / 12. Hi ha algun fenomen que t’agradaria veure en persona? / 13. Quina predicció no t’agradaria donar mai? / 14. Què creus que ens captiva dels temporals? Per què quan hi ha fenòmens es disparen les audiències? / 15. Pràcticament tots els anys està plovent a falles, el canvi climàtic ha augmentat les possibilitats que això passe tan freqüentment?

El ponent!

TJo soc més de borrasca, m’agrada més l’embolic!

Traure el cap per la finestra i calcular a ull. Són molts anys fent ull a la finestra i al balcó per a dotorejar i l’experiència s’acumula. Clar que hi ha rivalitat, pensa que totes volen saber més que les altres, tu pegues una ullada de bon matí i són tot caps!

04

I en missa també! Ja ho crec, la gent d’Albal es fia molt de mi.

On va parar! La Tia Amparo de tota la vida ha sigut molt encertada. I jo en el muscle també.

Jo sempre duc un paraigua plegable, si plou no em banye, i si veig una de lluny que no vull saludar me l’òbric i em camufle.

TIA VISANTICA

Un volcà. 11

En tots els ordres de la vida! El meu home abans de descarregar, algun paquet menut deixava.

TIA VISANTI

Si tinc roba estesa i si tinc torn en la per ruqueria per cridar i dir que no, perquè se’m faça un motxo no vaig!

Que ha vingut una DANA d’eixes (que ha sigut ploure a salvatgement de cara i de canto, de tota la vida) i s’ha inundat València i la contornada com a la riuà.

El de falles, els fallers no són de fiar.

I tant, perquè les meues cosines roden molt i sempre les tinc actualitzades, si vas a Benidorm i després plou, què?

Clar… però no cal canviar la data, perquè ara les plantes a l’agost i igual neva… açò ja s’ha convertit en la loteria, el que toca, toca…

CLa força de la natura, la gent estem totis i ens agrada vore l’aigua caure, com si fora novetat, i sempre plou més que mai i més que en la vida, si fora de veres, el món sencer seria Venècia . Es disparen perquè l’ésser humà és dotor, i vol vore l’embolic que s’arma.

Per descomptat, però entre a matar i ja en la confiança, o xarre i amolle coses o intente traure’ls coses.

VISANTI C A

1. Què cal fer per a ser meteoròleg?, tu com has arribat fins ací? Hi ha rivalitat sana entre vosaltres? / 2. Et fies més del Brasero o del genoll de la tia Amparo? / 3. Dilluns d’anticicló o de borrasca? / 4. Et paren pel carrer per preguntar-te el temps? / 5. Abans de ploure, plovisqueja? / 6. Què et ve al cap quan pregunten, hui plourà? / 7. A l’hora d’eixir de casa et fies de les teues prediccions? o agafes paraigües per si de cas? / 8. Quin esclafit és pitjor, el sec, l’humit o el de falles? / 9. Et criden persones conegudes per preguntar-te quin oratge farà quan van a eixir de cap de setmana? / 10. Tu també inicies conversa sobre l’oratge quan estas amb desconeguts/des? / 11. Hi ha algun fenomen que t’agradaria veure en persona? / 12. Quina predicció no t’agradaria donar mai? / 13. Què creus que ens captiva dels temporals?, per què quan hi ha fenòmens es disparen les audiències? / 14. Pràcticament tots els anys està plovent a falles, el canvi climàtic ha augmentat les possibilitats que això passe tan freqüentment?

VAls meteoròlegs ens agrada la pluja, sobretot si és necessària, però el millor és que faça el que toque en cada estació, encara que això està canviant…

Les previsions meteorològiques sempre tenen un grau d’incertesa, no falla el meteoròleg, sinó els models numèrics en què es basen les previsions científiques.

Vaig estudiar Física i he fet un curs d’especialització meteorològica a AEMET. El perfil dels meteoròlegs comunicadors és divers, inclou també els graus de Geografia i Medi Ambient. En qualsevol cas, és necessària la formació científica. No hi ha rivalitat, entre els professionals, cadascú té la seua formació i el seu bagatge. L’intrusisme és una altra qüestió…

Conteste amb el major rigor possible, i si no estic treballant dic que no ho sé, que necessite consultar els models.

VICTORI A

Ací, sens dubte. El temps al centre i oest peninsular depén de la dinàmica atlàntica: arriben fronts de ponent carregats d’humitat que fan ploure. Els mateixos fronts ens arriben molt debilitats i només són productius a les serres de l’interior. La dinàmica mediterrània és molt més complexa, perquè intervé una mar (cada vegada més) càlida, que funciona com un magatzem d’energia, que en les condicions adequades pot generar pluges molt fortes. És com tindre la mascletà preparada, i arriba l’element que encén la metxa…

SLa que provoca víctimes. Des d’ À Punt, com a servici públic, tenim sempre molt en compte la prevenció i advertim de les conseqüències de travessar zones inundables i barrancs quan hi ha previsió de fortes pluges o d’altres fenòmens extrems.

RO S ELLO

Perquè en la memòria col•lectiva valenciana hi ha fenòmens que han fet molt de mal. Tot el món té present la Pantanà de Tous, encara que no l’haja viscut. Per sort, podem dir que no tornarem a vore una catàstrofe semblant, perquè a més que la meteorologia ha avançat molt en dècades, en aquell moment encara no hi havia instruments de transmissió automàtica de dades, ni sistemes de vigilància dels cabals dels rius. Estaríem previnguts.

Ha, ha, ha!, el de Falles, sens dubte. Tenim molta pressió eixos dies i és normal, una ventada (molt freqüents en març) pot destruir el treball de tot un any.

És una de les comarques que registren temperatures més altes perquè normalment no arriben les brises litorals. En tot el territori valencià estem experimentant com s’allarga l’estiu: el nombre de dies amb mínimes tropicals (que no baixen dels 20 graus) augmenta cada any. Comencen més prompte i acaben més tard.

1. Què cal fer per a ser meteoròleg?, tu com has arribat fins ací? Hi ha rivalitat sana entre vosaltres? / 2. Quina és la teua millor anècdota professional? Has fet alguna cagada que vulgues confessar? / 3. Dilluns d’anticicló o de borrasca? / 4. Et paren pel carrer per preguntar-te el temps? / 5. Creus que és més difícil predir el temps ací o a Madrid, per què? / 6. Què et ve al cap quan pregunten, hui plourà? / 7. A l’hora d’eixir de casa et fies de les teues prediccions? o agafes paraigües per si de cas? / 8. Quin esclafit és pitjor, el sec, l’humit o el de falles? / 9. Per què els fenòmens més roïns tenen nom femení? / 10. Alguna volta has fet una predicció per a eixir de viatge a títol personal? / 11. Hi ha algun fenomen que t’agradaria veure en persona? / 12. Quina predicció no t’agradaria donar mai? / 13. Què creus que ens captiva dels temporals?, per què quan hi ha fenòmens es disparen les audiències? / 14. Per què la comarca de la Ribera registra sempre les temperatures més altes de l’estiu? I per què és sempre l’última en abandonar la calor?

MESUREM EL TEMPS

SAVIESA POPULAR

de les

a

per

esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el lunar, etc.” Des de la més remota antiguitat, el pas del temps s’ha associat al moviment periòdic dels astres sobre el firmament. El segle, l’any, el mes, la setmana, el dia, l’hora, el minut etc. són unitats, múltiples i submúltiples dels cicles astronòmics.

La consciència del temps és una característica exclusivament humana: “És en l’ànima on mesurem el temps”, deia Aranguren. Tot i que resulta impossible definir-lo, el pas del temps es representa en tot moment en la nostra consciència amb la distinció entre el passat i el present. Sant Agustí ho resumia magistralment: “El temps?, si no m’ho pregunten, ho sé, però si m’ho pregunten, no ho sé”

L’experiència del temps pren forma física amb el rellotge i el calendari, dos dels símbols més representatius de la humanitat.

El rellotge de sol més antic que es conserva té més de 3500 anys i és egipci. Els rellotges solars mesuren l’hora solar, que no és la mateixa que la civil (dels rellotges mecànics). En el gràfic següent s’explica la manera de conéixer l’hora civil a partir de la solar.

Hi ha diferents tipus de rellotges solars: Vertical, horitzontal, equatorial, analemàtic, etc. A més de l’hora, els rellotges solars poden indicar els canvis d’estació, el temps que fa que ha eixit el sol, el que falta per a la posta, una data concreta etc. També hi ha rellotges portàtils que s’han d’orientar amb una brúixola.

Diu el diccionari que “el temps és la durada i successió

coses subjectes

mudança i es mesura

fenòmens successius

ELS RELLOTGES D’OTOS

En el projecte hi han col·laborat artistes de gran prestigi com Arcadi Blasco, Rafael Armengol, Manuel Boix, Toni Miró, Andreu Alfaro, Artur Heras, Elisa Martí i Rafael Amorós.

Al poble d’Otos, la Vall d’Albaida, hi ha una ruta de més de quaranta rellotges de sol de nova creació.

Aquesta ruta, sota el títol “Otos, el poble dels rellotges de sol”, ha esdevingut un reclam turístic important per al poble i la comarca.

La lluna brilla més a l’hivernqueal’estiuperquè la terra reflectix més llum a l’espaiacausadelacoberturamésgrandeneuque tenim en l’hemisferi nord.

Els rellotges de sol d’Otos no són només instruments més o menys romàntics que ens indiquen la manera serena i antiga de comptar les hores. Són també obres d’art d’una qualitat certificada per les firmes dels seus autors.

Molts d’aquests rellotges estan dedicats a la història i les tradicions: la data del 25 d’abril, al Gatet d’Otos, a l’expulsió dels moriscos, el repoblament, els productes de l’horta, la poesia, la història, l’astronomia, l’emigració, la filosofia, etc...

ENTREVISTA JOAN OLIVARES

• Vaig començar a ensenyar el rellotge que m’havia fet a casa, i a la gent del poble els va agradar, i començaren a demanar-me’n per als veïns i coneguts.

• Als anys huitanta entre de professor de matemàtiques a Albaida i em trobe que he de donar astronomia, en una de les lliçons va aparéixer com fer un rellotge de sol, i em va fer curiositat fer-me’n un per a ma casa.

• Vaig fer un rellotge solar per al poble de Benissoda, sobre oficis tradicionals, vaig idear la manera de fer funcionar el rellotge amb ombres i sense gnòmon. Eixe rellotge va tindre èxit i el vam presentar a un concurs, a partir d’ací van vindre les ofertes per fer rellotges arreu.

• A Benigànim vam fer un rellotge monumental d’acer, i no sols hem treballat al País Valencià, també en vam fer a Catalunya.

• Vam proposar a l’ajuntament d’Otos un projecte per convertir el poble en un reclam arran dels rellotges de sol, fins a esdevindre un atractiu turístic.

• Al poble d’Otos hi ha aproximadament quaranta rellotges, i altres d’iniciativa privada o amb un caràcter decoratiu.

• Qualsevol lloc on pegue el sol, és un lloc en potència per a fer un rellotge de sol.

• Per a fer un rellotge de sol de paret, necessitem dos dades: la latitud i la declinació de la paret.

• El gran secret de la gnomònica és que el gnòmon siga paral·lel a l’eix de rotació de la terra.

• El canvi d’hora és una qüestió purament administrativa i política.

• El rellotge solar marca l’hora solar local, un rellotge solar no assenyalarà la mateixa hora a Madrid que a València, els rellotges solars a València van quinze minuts per davant respecte als de Madrid.

• L’hora solar i l’hora civil tenen tres diferències: una és l’hora administrativa, l’altra la diferència de longitud geogràfica d’un lloc a un altre, i l’última és per raons astronòmiques.

• La primera unificació horària que es va fer a Espanya va ser la del meridià de Madrid, però va durar poc, fins que es va definir Greenwich com el meridià zero.

• Segons l’època de l’any hem de sumar o restar uns minuts a l’hora solar per a obtenir l’hora civil, i eixos minuts poden arribar a serne quinze.

• Fa cent anys, cada poble tenia la seua hora. Tot es va unificar pel tren, fent una hora mundial que aprofitara per a tots, altrament seria un cacau!

Elsllampssón laprincipalcausademort pertempestes.AlsEUA,hi hadoblepossibilitatde morirperunllampque perunhuracàotornado.

• El domini del temps en èpoques remotes, es duia a terme observant la natura, les migracions i les estacions.

• Els rellotges de sol, són potencialment rellotges lunars.

• Els rellotges de sol han situat a Otos en el mapa. El cognom de ser el poble dels rellotges de sol, és particular i no té competència, la gent se’n recorda.

• També he fet un rellotge que canvia l’ombra per la llum, i assenyala l’hora, i un altre rellotge en Braille sobre el qual, vaig enviar una carta a l’ONCE.

• Hui no s’entén per què tenim tota classe d’aparells i enginys, però històricament els rellotges solars han tingut molta importància.

• Cada 15 d’agost, el dia de l’Assumpció, el sol entra directe per la finestra del Miquelet de València.

Una TEMPESTA PERFECTA (també anomenada ciclogènesi explosiva o bomba meteorològica) és una borrasca la pressió de la qual, baixa 24 h Pa en a penes 24 h a conseqüència de xocar una massa d’aire càlid amb una altra d’aire més fred. Este encontre forma una profunda borrasca de manera molt ràpida en un període molt curt de temps.Per tant,una borrasca formada per un procés de‘ciclogènesi explosiva’seria equivalent a parlar d’una borrasca que s’ha format molt més ràpida del que és normal i, lògicament, es mostrarà molt més activa que una típica borrasca de les que ens visiten al llarg de tot l’any, amb vents i pluges associades més fortes i més intenses.

• Cada 29 de setembre, el dia de Sant Miquel, al Monestir de Sant Miquel dels Reis el sol penetra indicant la cripta de la reina Germana de Foix, un homenatge del seu marit, el Duc de Calàbria.

• La paraula gnòmon té la seua arrel del llatí cognoscere, que vol dir conéixer.

• Els rellotges de sol també poden contar una història o anar lligats a un esdeveniment, el rellotge de la pedra de Basset fa ombra sobre un escut de València cada 25 d’abril, l’ombra és la metàfora de la derrota d’Almansa l’any 1707.

• Els convents monàstics, van ser els entorns on més es van estudiar les mesures del temps per necessitat litúrgica o d’oració, com fan les campanes.

Perproduirun potdemel,les hauranabellesvolatla distància detresvoltesalmón

TEMPUS FUGIT

Aniversari sector

El nostre sector Centre va complir el passat any 2021, vint-i-cinc anys!, unes Noces d’Argent que per qüestió de la pandèmia, no vam poder celebrar, enguany ho farem el pròxim dia 26 de novembre a la Sala Cotonera- Events.

Poquet s’imaginaven els nostres fundadors, quan començaren a reunir-se en el casal de la Falla Sant Joan per a sopar, que eixes bones relacions entre les falles Sant Joan, Plaça Major, Camí Nou, Colmenar Reis Catòlics i Murta, i la Gallera- Hort dels Frares, es perpetuarien al llarg del temps. Igual, tot això serien els bons sopars que es preparen, com les costelletes a la mel o caragols. En novembre de 1996, van decidir constituir-se com a Sector, i així es recull en el reglament de la Junta Local Fallera. Es constituïxen, i aproven al mateix temps instituir-se unes insígnies del Sector per als presidents i falleres majors de cada exercici. Els primers sopars que feren eren al cine piscina, i més tard passaren a la Sala la Masia, on per primera volta s’entreguen les insígnies a les falleres majors dels exercicis passats amb caràcter retroactiu.

El Sector Centre és el que millor funciona de tots els sectors d’Alzira. Fan soparets cada dos o tres mesos, fan una loteria pròpia i, cada mes de novembre celebrem el seu sopar de sala.

Tenim algunes “xicotetes” normes que s’han convertit en lleis entre nosaltres, cada falla té un delegat del Sector (abans eren els més íntims dels presidents) i ara són un càrrec instituït a tal efecte. He revisat els llibrets de falla i, cap altra falla dels altres sectors té com a tal este càrrec establert.

La falla del sector que guanya un primer premi bé en gran o bé en menut, deu una convidada a la resta de falles, o bé quan resulta electe un nou president.

Al sopar de gala, cada falla duu xicotets regals que es rifen en finalitzar el sopar. Tot és una bona mostra de la bona sintonia que hi ha entre nosaltres, i que es reflectix no només en els sopars, sinó en el bon costum que tenim i en les ganes de vore-vos per tal de mantindre-les vives.

Este any, amb més ganes si cap!☀

l’èpocaLacanículaestivalés del’anyenquè, faperestadística,méscalor abraçaalanostraComunitati desdel15dejuliolal 15d’agost.Aixòsí,sivolem concretarmés,segonsels l’anymesuramentsfetsentre últims1990iel2020(30 anys),elsdiesmés càlidselstrobaríementreel 26dejulioliel13d’agost.

AL TEMPS

Al maig cada dia un raig

Arc de Sant Martí, abans era arc de Sant Joan!!!

Estar Sant Pere canviant els mobles

Cerndre, ploure molt poquet, figuratiu, cerndre és passar la farina, garbellar.

Vocabulari de meteorologia

Canícula El nom de canícula, que literalment significa ‘gos petit’, prové de l’estel Sírius, també anomenat Estel del gos. Els antics romans associaven les fortes calors de l’estiu amb la presència al firmament de l’estel Sírius, el qual, a l’estiu de l’hemisferi nord, és el més brillant de la constel·lació

Canis Major (Gos Gros).

Cel rogenc, o pluja o vent

Caure quatre gotes

Arruixa que plou, arruixo

La setmana dels barbuts

Si la Candelera plora... Ploure a cànters

Fer tronar i ploure

ORATGE: D’ora, ‘ventet suau’; ‘temps suau i tranquil’, del llatí aura, ‘brisa, vent lleuger’.

Com diem quan plou molt? caure un aigua de maria santíssima, ploure a borbotons, ploure per l’amor de Déu, a poalades, a bots i barrals, una ramalada, agarrar-se el temps, senyalar aigua, una trompada d’aigua, ploure amb gana, pegar un arruixo, ploure a manta, obrir-se l’aixeta, els núvols venen carregats d’aigua, ploure a mans.

Quan para, escampar, passar l’aigua

Expressions com: -com qui sent ploure, -ploure sobre banyat

-arruixa que plou

-arruixa i no faces clot

-si plou la deixarem caure...

-sempre plou quan no hi ha escola

-ploure amb coneixement

Conegudíssimes i molt usades! I un de molt bo, molt, SI CAU AIGUA, ÉS PLUJA

Vent de gregal, ni peix ni pardal

Ponent la mou, llevant la plou

Cel rogent, pluja o vent

De llevant o de ponent de la dona sies parent

El vent de garbí a les set se’n va a dormir

La tramuntana no té abric, ni l’home pobre amic

La tramuntana tots els racons agrana

Llevant, aigua per davant

Nuvolada a la posta, gregal a la porta

Ponent, aigua fresca i vi calent

Quan plou, plou, quan fa vent, malament

Migjorn, aigua enjorn (Cullera)

Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral (Altea)

I per acabar el llistat, no oblideu el més significatiu de tots:

A un mateix vent ací

li diuen bo i allà dolent.

SALUTACIÓ

ADRIANA DESANTES de LLANO

Falleretes i fallerets de la Falla Sant Joan. Tenia moltes ganes de dirigir-me a vosaltres per a dir-vos que és un honor per a mi representar a la nostra comissió, ja que des de molt menudeta desitjava que aplegara este moment. No puc estar més orgullosa de ser la vostra

Fallera Major Infantil per què... Som sinònim de festa i amistat, a més de sostenibilitat i cultura. M’agrada pertànyer a esta família de borreguets i borreguetes.

Gràcies per deixar-me ser una privilegiada i viure esta experiència juntament amb Gerard, Mireia i Sergio, són els acompanyants que tots voldrien tindre. Des d’ací, convide a tots a què passeu per la nostra placeta, sereu més que benvinguts.

FALLERA MAJOR INFANTIL

SALUTACIÓ

GERARD LLOPIS I VELASCO

Enguany, tinc el plaer de dirigir-me a tots els fallerets i falleretes com a president infantil de la nostra comissió. No puc estar més orgullós de gaudir de tot açò, al costat d’Adriana, la nostra Fallera Major Infantil, amb la qual compartisc l’amor per l’esport; i amb Mireia, la nostra Fallera Major, que viu molt intensament la nostra festa fallera. No puc deixar d’esmentar mon pare, que enguany és el màxim representant i en el que espere compartir un any inoblidable per al nostre record.

Sóc faller des de ben menut, els meus pares em feren créixer amb el sentiment faller any darrere d’any, sentint les festes falleres que tants amics m’han donat.

Vull agrair a tota la meua comissió el treball, la constància i l’esforç que durant tot l’any realitzen per a que la falla puga tirar endavant. Als més menuts de la falla, dir-vos que junts formen el futur d’esta gran comissió, per això vull convidar-vos a disfrutar molt d’estes falles dos mil vint-i-tres.

PRESIDENT

INFANTIL

EL VOSTRE AMIC I PRESIDENT

Falla Infantil Vídeo 3D

“A l’esport, cap ovella negra”

PeralaComunitatValenciana,elllevant ve(direccióest)ésairefrescihumit,jaque Extremaduradirectamentdesdelamar,peròpera elventdel’est(anomenat elsolà,osolanoencastellà)ésperaellscom l’interiornostreponent,jaquehaderecórrertot peninsular,arribantpràcticamentsensehumitat,moltsecimoltcàlid.

Dídac Dordà Temps de canvi

Dídac Dordà (24 anys) – Carcaixent- ha cursat el mòdul d’artista faller i escenografia en Benicalap. Finalitzà els seus estudis en 2019 i no ha plantat cap falla pròpia abans. La Falla de Sant Joan es pot dir que és la primera falla que plantarà íntegrament, com a producció i creació pròpia. Actualment, treballa també per als GERMANS PARRA. Ha anat treballant per a diversos artistes fallers com Ferni d’Alzira, Miguel Royo de Catarroja. Ha intentat ser faller un sol any, però no li ha agradat.

El material de la falla infantil consistix en un suro ecològic. Este producte el vam descobrir fa uns anys, i en lloc de ser derivat de petroli s’extrau de fibres provinents de restes vegetals.

Utilitze una impressora 3D per a obtindre les peces dels ninots i muntar-les. La impressió està extreta d’un filament de plàstic PLA derivat de la dacsa. Estos materials no produïxen combustió, però prenen igual que el suro derivat del petroli. Es partix d’una idea, duc a terme el disseny en digital i després es passa a modelatge i impressió 3D.

L’acabament d’un ninot imprés en PLA queda molt més fort que amb suro. S’extrauen les peces i es munten per a poder donar la forma total. El més complex és unir o dissenyar les peces per a fer-les encaixar i construir-li una estructura de fusta per a donar-li l’estabilitat que correspon.

El treball engloba menys fases entre una impressió en 3D i una en suro. En principi s’estalvia la fase de polir i de modelar.

El meu treball és purament vocacional.

La falla infantil podria estar feta en

un mes, treballant tots els dies, des del procés de disseny fins al muntatge final. La generació actual té molts més avantatges a causa de la informàtica i l’evolució de programes. Ha canviat molt la forma de treballar.

Els materials nous tenen un cost superior, però els pressupostos en què es mouen les comissions per a destinar al monument són els mateixos més o menys que fa quinze anys. Els artistes estan treballant amb pressupostos similars però amb costos més alts.

Els papers han canviat molt, abans les comissions anaven a buscar l’artista faller, des de fa uns anys, és al revés, els artistes van repartint esbossos per les comissions.

No és un sector massificat. Hi ha molt de mercat per als artistes. Ens trobem en una situació en què la falla oferix un pressupost i l’artista s’adapta a eixe import. Això suposarà que els monuments vagen sent inferiors que fa uns anys.

El Gremi d’Artistes no funciona com es ven públicament; no ajuden de manera proactiva.

Temps lliure David Casinos

Sóc esportista paralímpic i sóc invident. La falla Sant Joan m’ha fet un encàrrec i vull traslladar la meua visió pel que fa a l’esport inclusiu en els menuts.

Per a mi, que vaig perdre la visió temps després de nàixer, mai m’havia fixat en les persones amb discapacitat. Si bé, vos puc dir que un dia, de jove, passejant amb ma mare, vam parar just al costat d’un home amb un pastor alemany (just com el que tinc jo ara mateix) i vam comprar un cupó de l’ONCE. Qui anava a dir-me a mi que 20 anys després seria jo qui vendria eixos cupons?

Solament vull posar-me en el paper d’este bonic missatge que vol transmetre la Falla Sant Joan: Les persones amb discapacitat tenen tot el dret i també l’obligació de gaudir del món i de tot allò que fem entre tots i això, també inclou l’esport. No hi ha més pena que un xiquet o xiqueta que per la seua discapacitat o per la seua condició, no puga practicar el seu esport en una aula, bé perquè vaja en cadira de rodes, o perquè és invident. Eixes coses han canviat. Com diu l’AGENDA 20/30: “no es pot quedar ningú enrere perquè l’esport és un dret i així ha de ser”

Hui, gràcies a la meua discapacitat o a esta forma de vore, o millor dit, de no vore, m’he convertit en pare, tinc dos fills meravellosos i he pogut viure cinc jocs paralímpics; he guanyat cinc medalles (quatre d’or i una de bronze), per això, sóc l’abanderat de l’equip paralímpic espanyol. Però sobretot, allò que m’ha ensenyat este colp tan dur, és adonar-me que l’esport és un dret i que gràcies a esta màgia de l’esport, sorgixen tantes emocions, com també tantes oportunitats.

El fet rellevant ha de ser que eixes ovelles negres, com dieu vosaltres, poden

gaudir de l’esport al màxim, siga de competició o no, des de l’àmbit lúdic. D’esta manera, nosaltres també podem sentir-nos vius, podem vore i sentir-nos part de l’equip, ser u amb molts. M’agradaria traslladar que entre tots, hem de fer perdre eixa imatge de condescendència o de pena, a conseqüència que un xiquet o xiqueta amb discapacitat no puga fer esport, sinó tot el contrari. L’esport ha d’estar en la seua vida i dins de la família. És una gran oportunitat per a ells. Hui per sort, molts dels nostres professors o mestres saben que no poden deixar de costat a eixe xiquet o xiqueta que va en cadira de rodes o bé perquè porte unes closes, o és invident. Tot el contrari, han de buscar fer-los partícips amb la resta de la classe, perquè eixa meravellosa diferència ens enriquix i és important per a tots, ens fa ser partícips en el món; perquè tot i que ha arribat a la vida un aspecte molt greu i rellevant com és una discapacitat i que a ningú li agrada, després la vida continua, i podem no sols ajudar-nos nosaltres mateix, sinó ajudar a molts més. Dit açò envie una forta abraçada als de la Falla Sant Joan i que cremeu ben fort eixa falla.

jo de traure’l.

Tots els dies ix el sol i si no ix, ja m’encarregue

ABAD VILA ANGELO

ABAD VILA DIEGO

BAILÓN DAVIS CARLA

BOQUERA DONAT CELESTE ARGENT

CANDELA PEDRÓS ROJAS

CERVERA PÉREZ MANEL ARGENT

CEVERA PÉREZ ALBA ARGENT

CUCARELLA SALVADO NIULA COURE

DALMAU DE LA ASUNCIÓN ARIADNA ARGENT

DALMAU DE LA ASUNCIÓN HÉCTOR OR

DESANTES DE LLANO ADRIANA ARGENT

ENGUIX PALACIOS HUGO ARGENT

ENGUIX SIFRE ALEJANDRO

ENGUIX SIFRE CARLOS ARGENT

ESPAÑA CERDÁ ÁLEX

FERRANDO MARTI ESTHER

GÓMEZ MONTERO MARTINA

HERNANDEZ CLARI FRAN

HERNANDEZ CLARI JOAN

JORDÁN PARRA DIDAC ARGENT

JORDAN PARRA GERARD

JULIÁN TORRENT AITANA ARGENT

JULIÁN TORRENT MIQUEL ARGENT

KUMANOWICZ NICOLA LAURA ARGENT

LLOPIS RUBIO BERNAT

LLOPIS VELASCO GERARD

LLOPIS VELASCO MARTA ARGENT

LÓPEZ CORTS EMMA

MONTALVÁ MOYA ALBA ARGENT

MONTALVÁ MOYA PABLO ARGENT

MONTALVÁ PASTOR DIEGO

MONTALVÁ PASTOR SOFÍA ARGENT

ORDAZ DESANTES MIQUEL ARGENT

ORDAZ DESANTES SALVA ARGENT

ORDAZ RODRIGUEZ MARÍA OR

PEDRÓS SANZ VALERIA

PEREA FERNÁNDEZ JOEL COURE

PERUCHO PELLICER ARNAU OR

PERUCHO PELLICER EMMA ARGENT

RAMÓN DE LA GUÍA HUGO OR REDONDO COLOMER BIEL

REDONDO COLOMER MARC ARGENT

ROIG PELLICER AINA ARGENT

ROIG PELLICER MAIRA ARGENT

TORMO MARTÍ MARINA ARGENT

TORMO MARTÍ PABLO ARGENT

VIDAL CLARI LUCAS

Si tens fòbia a les tempestes amb aparell elèctric i no ho pots suportar, patixes CERAUNOFÒBIA: aversió als trons i raigs... i si el que et supera i tens pànic és a la pluja (no sabia que es podia tenir por a este preciós líquid element), patixes d’OMBROFÒBIA.

Endevindalles

A l’hivern, que és quan tinc vida, ningú em vol al costat seu, a l’estiu, que mort em quede, tothom va darrere meu.

Un cobertor molt ben brodat

Què és allò que corre sense tenir cames?

Estudiant de vell i nou, saps dir-me què fa quan plou?

Una cosa redona com un plat. Xip! Xap! Ja s’ha amagat

Què és allò que espanta tant que en fuig tothom a l’instant?

Que la punta de l’agulla no ha tocat

Una cosa blanca, blanca, que s’agafa i no s’aguanta.

Què és allò que fa el bou quan ix a prendre el sol?

Sense mullar-se molt ni poc, naix enmig de l’aigua i de llum i brama quan li fan llum

Sempre vola com la fura; sempre vola, mai s’atura.

Què és, què és, que et pega a la cara i no el veus?

Un ramat d’ovelles que parturen de nit i no duen esquelles

(Del llibre Endevina, endevinalla d’Àngela Martínez i Oti Sòria, publicat per Edicions 96, 2004).

(l’aigua quan plou), (cau aigua), (el gel), (el cel), (la neu), (la lluna), (la pluja), (el vent), (les estreles), (ombra), (el tro), (l’aire)

Poemes menuts com tu

Vocabulari

La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs. Cascavells li repiquen tota la trena avall.

A la nit, si venia, ho feia sense avisar, estalzim a la cara i el vestit estripat.

Si fa córrer l’escombra conillets, a amagar! Amagats que seríem que no ens atraparà.

Darrere la cortina fem-li adéu amb la mà.

(Maria-Mercè Marçal)

El sol i la lluna dansen tot d’una. El sol amb les mosques, La lluna a les fosques.

(Isabel Barriel)

Els penells

Quatre punts del cel, quatre cantonades cavallets de fira a mida d’ocells, a les torres més altes giravolten penells. El vent bufa, bufa, i ells van seguint la festa i roden engrescats. Són la roda, roda de la fortuna; no els atura el sol ni els para la lluna.

(Joana Raspall)

La Lluna, la Pruna, vestida de dol Son pare la crida, sa mare la vol

La Lluna, la Pruna i el Sol matiner Son pare la crida, sa mare també

La Lluna, la Pruna germana del Sol Son pare li canta, sa mare l’adorm (cançó popular)

boira pedra

Gotes d’aigua sobre el sòl, la vegetació i altres objectes, principalment durant la nit.

Forta pertorbació de l’atmosfera acompanyada de llamps, trons, vent i pluja.

penell rosada

Soroll fort produït per una explosió.

Graníssol d’un diàmetre superior a cinc mil·límetres

Vent de Llevant

Vent de Ponent Tempesta

Vent de l’oest, de terra endins Vent de l’est, de la mar

L’aire porta en suspensió partícules d’aigua que dificulten la visibilitat.

Aparell constituït que gira a l’entorn d’un eix vertical i que assenyala la direcció del vent.

Tria la definició correcta:

DE SANT JOAN

AL CEL

Caçatempestes Toni Rubio

Si em permeten la llicència ara deixem de banda l’anàlisi dels fenòmens meteorològics d’Alzira i la Ribera i escriurem unes línies més personals sobre qui les escriu. Nascut al 1987 en una família amb gran relació amb l’agricultura, el primer record que tinc d’un fenomen meteorològic concret va estar precisament el de la pedregada de 1995, en el qual vam eixir a vore el resultat de la pedregada al terme i vam acabar als afores de la Pobla Llarga veient in situ la destrossa. D’aquella època recorde les tempestes nocturnes i com m’encisava vore el cel il·luminar-se en la nit per la claror de tons morats dels llamps. D’aquella

↑Llamp caçat a plena llum del dia en un parc eòlic a Navarra el 26 de maig de 2018 en plena temporada de caça.

Després de molts anys d’autoaprenentatge i cursar els estudis en Ciències Ambientals a la Universitat de València i el màster de meteorologia a la Universitat de Barcelona, vaig començar per pura afició a fer seguiment actiu, amb el cotxe, de les tempestes i temporals a la zona de la Ribera i fins i tot a la resta de província de València i els seus voltants amb Joan Boscà i d’altres companys d’afició. Va ser aproximadament en aquesta època, al gener del 2012, quan va nàixer l’Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET), de la qual ambdós som socis fundadors i de la qual en anys posteriors vaig ser vicepresident.

A finals de 2016, i a través d’AVAMET, l’empresa francesa de detecció de llamps METEORAGE es va interessar en contractar un equip de caçatempestes per a calibrar la seua nova xarxa de detectors de llamps a la Península Ibérica, després del període de selecció d’entre tots els candidats vam tindre la fortuna de resultar escollits tant Joan com jo. Així, durant dues temporades en 2017 i 2018 vam fer més de 15 eixides al llarg i ample de la península Ibérica, recorrent la geografia peninsular durant diversos dies per cada eixida, cercant sempre la millor posició per prendre imatges

de la caiguda de llamps amb una càmera de gravació superlenta. Com a exemple del potencial de la càmera dir que pot allargar dels 0,5 segons de la caiguda d’un llamp; que podria considerar-se que és de llarga duració, fins als 6 minuts de gravació de vídeo en moviment alentit del llamp, des del seu naixement fins a la seua extinció: Veure vídeo: Aquestes gravacions, junt amb altra informació tècnica com la posició de GPS i la intensitat de radiació electromagnètica detectada s’enviava a Meteorage perquè pogueren optimitzar el seu servei de detecció de llamps.

Per desgràcia al nostre país aquesta tasca no té cap entitat que estiga disposada a costejar les despeses i el salari corresponent per a la feina que suposa. Per tant, tot i que hi existeix com a afició no es pot dir que actualment siga una professió que es desenvolupe a Espanya, a diferència d’altres llocs com Estats Units on és una professió ben consolidada i amb bastant predicament.

Després de totes les experiències que m’he trobat, que donarien per a un text molt més llarg, he arribat a la conclusió que als llibres es pot trobar

època va nàixer la meua afició a la meteorologia i ja en 2002 vaig començar a mesurar la precipitació mitjançant un pluviòmetre.

les regles del joc de la meteorologia, als models meteorològics es pot trobar una aproximació més o menys bona del que pots arribar a trobar-te als propers dies. Però es al camp, veient in situ créixer els núvols, on de veritat s’aprén meteorologia i entens de veritat tot el que has estudiat i on cada vegada que eixes a fer seguiment o caça d’una tempesta aprens alguna cosa nova.

Actualment treballe a la Fundación para la Investigación del Clima (FIC), fent recerca vers al canvi climàtic.

(https://www.ficlima.org/)

Observatoris meteorològics a Alzira i la Ribera

Alzira ha tingut observatoris de meteorologia des de prou lluny en el temps. Aquesta informació és vital per entendre la meteorologia i climatologia del lloc i poder desenvolupar nombrosos estudis de recerca meteorològica i climàtica. Fins i tot per a fer projeccions locals de canvi climàtic basades en mètodes estadístics com els que fem des de la FIC i així poder dur a terme accions concretes d’adaptació i mitigació al canvi climàtic.

Hi ha registres de temperatura i/o precipitació al terme municipal d’Alzira des de principis del segle passat. En aquesta taula es tracta de fer un recull del que fins al moment s’ha pogut recopilar de les observacions oficials al llarg de la història. Concretar la informació de tots els observatoris requeriria d’un treball de documentació més intensiu que no s’ha pogut dur a terme. La taula obtinguda inclou alguns dels observatoris creats per la Federación Agraria de Levante (FAL), xarxa impulsada per l’ontinyentí Manuel Iranzo ja fa més de 100anys. Molt agraït al cap de climatologia d’Aemet a València, José Ángel Núñez, per facilitar aquesta

↑Tanquem amb aquesta, la millor fotografia que he pogut prendre mai. Estiu de 2017 a una platja urbana a Deltebre, Tarragona. S’aprecia un llamp sobre el mar i tot

l’instrumental de caça proporcionat, a banda per descomptat Joan Boscà a la porta del copilot del cotxe seguint la situació.

Una TEMPESTA PERFECTA (també anomenada ciclogènesi explosiva o bomba meteorològica) és una borrasca la pressió de la qual, baixa 24 hPa en a penes 24 h a conseqüència de xocar una massa d’aire càlid amb una altra d’aire més fred. Este encontre forma una profunda borrasca de manera molt ràpida en un període molt curt de temps. Per tant, una borrasca formada per un procés de ‘ciclogènesi explosiva’ seria equivalent a parlar d’una borrasca que s’ha format molt més ràpida del que és normal i, lògicament, es mostrarà molt més activa que una típica borrasca de les que ens visiten al llarg de tot l’any, amb vents i pluges associades més fortes i més intenses.

informació, que s’ha pogut recopilar en tan breu espai de temps.

En la actualitat hi ha molts observatoris donant dades de la meteorologia d’Alzira, molts d’ells per pura afició. A més dels observadors de pluviòmetres i termòmetres manuals, amb l’actual tecnologia es poden mesurar de forma automàtica les condicions de l’oratge, així fins i tot es poden veure en temps real en internet a través de portals com el d’Avamet.org. Si fem recopilació, Alzira compta amb dades procedents de diferents entitats a banda dels manuals d’AEMET. Així, hi trobem un pluviòmetre automàtic de la Con-

federació Hidrogràfica del Xúquer des de la dècada dels 2000. Més recentment s’han anat incorporant estacions automàtiques completes. Actualment, al nucli urbà hi ha 4 estacions automàtiques completes en correcte funcionament, concretament a l’edifici de l’ajuntament, també a l’Alquenència, al polígon de la Carretera d’Albalat i a Tulell. I tot gràcies a l’interès per la meteorologia de l’Ajuntament d’Alzira a través de l’empresa Inforatge i també a l’interés de particulars i l’IES la Murta.

També hi ha dades des de 2014 i 2019 respectivament a les valls de la Murta i a la Casella, aquestos ob-

servatoris, als quals els hi estic molt agraït, tant als meus familiars com a la Cooperativa Albenfruit, em deixaren instal·lar l’instrumental als seus terrenys, això ha permès descobrir al món la informació d’aquesta zona i la seua gran pluviometria. Recentment l’Ajuntament d’Alzira, mitjançant Inforatge, s’han involucrat en la sostenibilitat de la informació meteorològica de la zona dotant d’una millora de les comunicacions i de part de l’instrumental a cadascun dels mencionats observatoris. Des del 2014 també hi ha observatori a la Barraca d’Aigües Vives gràcies a l’interès de l’Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET) de conéixer llocs de meteorologia de gran rellevància al llarg i ample de la Comunitat Valenciana. Per últim, mencionar l’estació automàtica que hi ha instal·lada a la zona d’horta des de 2018, concretament a la partida de Mulata, on la Cooperativa Alzicoop en col·laboració amb diversos particulars manté una estació meteorològica automàtica que dona dades tan interessants com necessàries i representatives de les condicions en les quals es troben els cultius en aquella àrea agrícola.

→Observatori de la Casella amb l’estació automàtica (amb termohigròmetre i pluviòmetre automàtics en la foto). A l’esquerra dos pluviòmetres manuals, un d’ells d’AEMET i l’altre un totalitzador que vessa l’aigua a un bidó de gran capacitat, perquè no es perda la pluja acumulada en els episodis més extrems.

els sensors

temperatura,

la part fonda de la vall, en els mateixos terrenys hi ha una altra estació per a mesurar les diferencies de temperatura que es donen amb les inversions tèrmiques que es donen habitualment en aquesta vall. L’observatori també compta amb una webcam.

precipitació.

Basat en totes aquestes dades s’ha pogut redactar aquest escrit i en els pròxims anys esperem poder anar seguint tota la informació que vinga i seguir aprenent de la meteorologia, i pel que fa a Alzira entenent cada vegada millor els seus microclimes. Així de moment, i per a posar el punt final a aquestes paraules, unes dades del que esta sent el 2022 quant a pluviometria. A 12 de novembre de 2022, amb molts observatoris pròxims o superant els 1000 mm anuals, ja es pot dir que és un any molt plujós, de fet ja es troba dins dels cinc anys amb més pluja de la sèrie històrica des de 1956. El primer any és el 1989, any en el qual es va produir el rècord de molts observatoris de tota la Comunitat Valenciana i en el qual a la capital de la Ribera va deixar 1292 mm en la central Hidroelèctrica, propera a l’estació de Renfe d’aquesta localitat.■

←Foto dels pluviòmetres manuals de la Murta, molt importants per contrastar la informació que donen els automàtics, que usualment tenen un marge d’error molt més important. Aquest observatori, com el de la Murta també compta amb un pluviòmetre de gran capacitat per a episodis extrems.

←Estació automàtica de dalt de l’observatori de la Murta (Davis pro2) amb

de

humitat, vent i

A

La meteorologia a Alzira i la Ribera del Xúquer

Al-yatzirat, “l’illa”, així van denominar els àrabs a la Ciutat que van fundar envoltada de les aigües del Xúquer. Aquest topònim, en àrab ‘Xuqr’, s’especula puga tindre l’accepció etimològica de ‘devastador’. En qualsevol cas, aquesta denominació no estaria gens immerescuda donats els nombrosos precedents històrics en els quals la vila d’Alzira va estar arrasada i tornada a poblar, en ocasions regalant casa i bestiar per a fer-ho possible i així mantindré habitat un enclavament fonamental per a controlar el pas d’una vora a l’altra del riu. No obstant, la història

Toni

Rubio

↑El Xúquer al seu pas per Alzira durant la crescuda produïda durant el temporal Glòria el 21 de gener de 2020. Font Twitter de l’Ajuntament d’Alzira.

→Mar i muntanya a l’entorn de la desembocadura del riu Xúquer. Font Google Earth.

El Xúquer dona vida i de vegades devastació a la Ribera, per tant, ha desenvolupat una relació d’amor-odi en el subconscient dels riberencs. Però és en realitat l’atmosfera, la meteorologia, qui fa bategar el riu amb més o menys força. És per això que històricament, sobretot en època de tardor, la població riberenca mira el cel escrutant possibles eixides de mare i ja més recentment consulta els espais de l’oratge als mitjans de comunicació per veure què pot passar. En aquestes breus línies tractarem d’ajudar a entendre un poc millor el perquè de la meteorologia tan particular de la nostra comarca, ajudant-nos de la informació històri-

ca per a poder explicar el comportament de les pluges al nostre territori i també d’altres fenòmens adversos com les gelades o les onades de calor, habitualment exacerbades per ponentades.

Primer que res és fonamental entendre el tauler de joc on ens trobem, l’orografia marca la diferència en el comportament de la meteorologia. Així, a diferència de la meitat nord de la Ribera, des d’Alzira cap al sud els últims relleus de les serralades Ibèriques i Bètiques configuren un paisatge muntanyós abrupte a l’est de la vall del Xúquer, que marca la diferència en la climatologia de la comarca.

d’Alzira i el Xúquer no es únicament de congoixa, i és que són les seues aigües les que donen a beure tant als habitants de la Ribera com a les seues hortes, les quals amb els seus desbordaments han estat fertilitzades periòdicament, fent que les comarques de les Riberes siguen de les més fèrtils d’Europa.

Per tots és conegut que el llarg estiu valencià es passa un poc millor com més a prop de la mar o com més al nord de la comarca ens trobem, i que conforme van passant els mesos la sensació d’ofegament per l’elevada humitat ambiental; també coneguda com a basca, va creixent en detriment de la velocitat del vent refrigerant de la brisa. La circulació de la brisa marítima, mecanisme de compensació de l’atmosfera entre zones amb temperatures molt diferents, té la clau a l’hora de fer més suportable l’estiu. Donada l’orografia muntanyosa del sud del golf de València, la brisa marítima tendeix a circular de sud-est cap a nord-oest, arribant molt abans a poblacions obertes a la mar en eixa direcció com, Cullera, Sueca o Benifaió, que a d’altres poblacions del sud de la Ribera com Alzira, Alberic o Sumacàrcer. Per a arribar a aquestes últimes ha de regolfar i girar el vent cap a nord-est per a poder-hi accedir, i ja ho fa molt més rescalfat pel seu trajecte fins a aquestes zones més amagades.

És l’última població mencionada, Sumacàrcer, la que té el rècord de temperatura màxima més alta enregistrada a la Ribera i molt propera del rècord de tota l’extensa xarxa de dades meteorològiques d’AVA-

MET. Tanmateix, també destaca en les temperatures mitjanes elevades, computant els valors termomètrics de tot el dia complet. En aquest observatori, amb dades ininterrompudes des de 2003, el dia 7 de juliol de 2015 es van mesurar 44,8ºC de temperatura màxima, uns valors que fins i tot van fer esclatar per la dilatació tèrmica part de la coberta de rajola blava de la cúpula de la seua església. El contrast un poc més fresc el posa Cullera, on en la platja de Sant Antoni en els últims anys no s’han superat els 40ºC i les temperatures mitjanes en els pitjors mesos de l’estiu són al voltant de 2ºC més baixes que a Sumacàrcer (26ºC). La sensació bascosa que comença a envair l’atmosfera des de la canícula és el principal símptoma que la mar, que fins a eixe moment ajudava a alleugerir els calors estivals, ja no és aliada i que amb els més de 25ºC de temperatura a la seua superfície fins i tot faran que ens coste molt més poder conciliar la son a les nits a qualsevol lloc de la nostra comarca. Aquesta mateixa basca és el principal motor de les pluges intenses tardoestivals, que de tant en tant ens sorprenen ja des del mes d’agost. Però això únicament pot arribar a passar quan el vent de component

↓Cúpula de Sumacàrcer després que es desprenguera pel fort calor el 7 de juliol de 2015. Font web Ajuntament de Sumacàrcer.

El meteorit més gran caigut a Espanya pesa 112,5 kg. i va ser recollit a Molina de Segura (Múrcia) l’any 1858.

marítim trenca la típica circulació de brisa estable i convergeix contra els obstacles orogràfics costaners generant nuvolositat de creixement més o menys vertical.

On més s’han mesurat darrerament aquesta mena de ruixats de pretardor és als observatoris de les serres d’Alzira, ubicats als paratges de la Murta, la Casella i la Barraca on, amb dades dels darrers nou anys en la sèrie mes llarga, hi ha registres amb valors entre els 60 i 80mm en poques hores o fins i tot minuts. La usual manca de persistència és el principal factor pel qual no produeixen més problemes aquestes tronades o pluges càlides, aquestes últimes se denominen així perquè el núvol no creix el suficient per a generar llamps (núvol fred capaç de generar granís) però arriba a la suficient altura per a deixar precipitacions tant o més intenses com les de qualsevol tronada.

És per tots sabut que als mesos de tardor: setembre, octubre i novembre, és quan més risc hi ha que el riu Xúquer i tots els barrancs i rierols de la Ribera recuperen les seues escriptures. I és que, a més de la gran energia termodinàmica existent a la baixa atmosfera; la qual podem sentir molt bé per la sensació ape-

galosa de la basca, tenim que, quan entren les primeres masses fredes a les altures més altes de la troposfera, generen un gran contrast que facilita el ràpid creixement vertical de la nuvolositat, fonamentalment allà on el vent de procedència marítima tinga una major incidència. És en aquest últim factor on rau novament la importància de l’orografia i de com juguen els vents de capes baixes amb aquesta determinarà on es produïsquen les pluges més intenses. Si parlem de la relació entre la intensitat del vent i la de les pluges als temporals, amb o sense tempesta, trobem que habitualment als episodis plujosos si el vent de llevant és molt fluix les pluges provinents del Mediterrani es quedaran arran de mar, o a tot estirar a les serres de Corbera i les Agulles a Alzira. Si el vent marítim és moderat, a la mar ja no plou tant i les majors intensitats se centren en les zones prelitorals on trobem la ciutat d’Alzira. En aquestos casos s’ubica el màxim de la comarca a la zona entre la Murta, la Casella i la Barraca d’Aigües Vives, degut a l’efecte orogràfic de la Serra de Corbera. Això es pot explicar, tant per efecte palanca per l’impacte dels vents de llevant o gregal contra el seu relleu i que força a pujar als

↑Núvol de tronada d’estiu a la Ribera. Imatge pròpia.

núvols, com per l’efecte de convergència a sotavent, que implica que la serra crea un buit al camp de vents just a les valls al darrere de la mateixa i que es reomplit pel vent circumdant provocant el creixement de les nuvolades. Per últim, si el vent es molt intens, normalment durant un temporal dur de vent a les zones costaneres, amb prou feines plou amb intensitat vora mar, fins i tot poden produir-se ocasionalment ullades de sol. Al prelitoral la pluja és intermitent i no agafa amb força durant molta estona i és a les zones més interiors, ja de Tous i la Vall de Càrcer cap a dins, quan la pluja ja agafa més persistència i intensitat La zona nord de la Ribera, amb una orografia molt menys accidentada, té menys capacitat de generar i/o retindre la precipitació, és per això que usualment depén de situacions molt més organitzades i marcades en altura per a assolir grans quantitats de precipitació. És a dir, han de ser situacions en les quals les condicions d’inestabilitat siguen les que ajuden a organitzar sistemes convectius mesoscalars que puguen agranar el territori de nord a sud i a l’inrevés. Altra opció, la més perillosa, és que puguen quedar-se estancats a la zona amb precipitacions molt inten-

ses. Així, perquè aquestes situacions es puguen donar han de produir-se fonamentalment: condicions d’inestabilitat dinàmica generada per una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) i vent molt humit i relativament càlid de la mediterrània, normalment de component est o sud-est en aquesta zona del nord de la Ribera, convergint sobre una zona concreta durant diverses hores.

A la Ribera estem ben acostumats a viure aquesta mena d’episodis, més a la seua meitat sud pel mencionat reforç orogràfic, però es produeixen amb una periodicitat habitual d’almenys un esdeveniment més o menys important i extens cada 1-3 anys, amb acumulats que superen els 100 o 150 mm de precipitació acumulada en 24h. Si veiem l’extrem més cridaner de la Ribera podem trobar l’observatori de la Casella a Alzira, on des que va ser instal·lat el pluviòmetre a l’abril de 2019 s’han superat els 100 mm de precipitació en 24 h fins a 11 vegades i els 150 mm en 4. Dintre de l’actual període humit, que va començar en 2018, destaca l’episodi de principis de novembre de 2020. En aquest episodi es van assolir els vora 500 mm en 24 h en Sueca a l’observatori de la Muntanyeta dels Sants, mentre que

↓Inundacions locals a Alzira el 24 de març de 2015. Foto de Mikel Villar Sendra al web d’AVAMET.

↓Núvol de tempesta desenvolupant-se a la zona del pantà de Tous. Imatge pròpia.

a la Casella van caure 325 mm eixe mateix dia 5 de novembre de 2020. Les pluges intenses no són patrimoni exclusiu de la tardor, també pot arribar a ploure amb molta intensitat fora d’aquest període. Darrerament això s’observa cada vegada amb major freqüència, fruit de l’increment de temperatures que es ve produint a nivell global des de les darreres dècades, degut al procés de canvi climàtic en el qual estem immersos. Així, segons la recerca del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) la temperatura mitjana de la mar mediterrània s’ha calfat des del 1982 en 1,43 ºC, no només al final de l’estiu, sinó al conjunt de tot l’any. A la nostra vida quotidiana una variació 1ºC no té un gran impacte, per exemple a l’aire condicionat amb prou feines ho notem. No obstant, la quantitat d’energia en forma de calor que és capaç de retindre la mar amb aquest augment, la qual es troba disponible per als processos atmosfèrics convectius, és ingent i implica que els temporals tinguen més capacitat d’acumular precipitació al llarg de tot l’any i no només a la tardor. Pensant en fenòmens més refrescants, la Ribera no és aliena a la neu, encara que de grans nevades que arriben fins a la zona de plana

i deixen la seua empremta entre els ciutadans riberencs hi ha pocs exemples en els darrers 70 anys que superen els 5 a 10 cm. Així podem dir que des de 1950 sols hi ha hagut tres casos (1954, 1960, 1983). És destacable que ja fa vora 40 anys que no s’ha produït una nevada en la zona de plana que supere la categoria d’anecdòtica. Lògicament, a les zones de serra la situació és diferent, així la serra de Corbera i les Agulles, sobretot a la zona més amagada de la influència marítima, Casella-Barraca, sí que hi ha constància de més episodis nevosos.

Perquè neve a nivell de mar a la Ribera han de coincidir al mateix temps una sèrie de condicionants que, com acabem de veure, a les nostres latituds no són massa fàcils de trobar darrerament. Així, per a poder vore nevar amb ganes necessitem tindre un temporal marítim i que al mateix temps el fred que acompanye la situació siga el suficientment intens perquè la pluja en forma de neu es puga acumular sense fondre’s. El principal factor que evita la precipitació nivosa és que a l’hivern l’aigua de la mar es troba usualment entre 11 i 12ºC en el seu moment de mínima temperatura anual. Amb eixes condicions els vents marítims, que són els que úni-

↑Mapa de la precipitació acumulada en l’episodi del 3 al 7 de novembre de 2020 en la xarxa d’AVAMET.

cament ens deixen la pluja abundant, no solen permetre la neu, perquè temperen l’ambient allunyant els termòmetres dels 0ºC als que qualla la nevada a totes les superfícies. Quan l’episodi de nevada ve acompanyat d’una onada de fred molt intensa la neu es pot considerar com la darrera aliada de l’agricultura, ja que manté una temperatura propera als 0ºC, que no danya la vegetació, mentre que fora de la neu pot estar baixant la temperatura per baix dels 5ºC. Les gelades són un altre fenomen hivernal del qual els llauradors no en volen ni sentir parlar. Es considera gelada quan la temperatura baixa de 0ºC. Històricament ha estat un fenomen més usual que la neu, de fet quasi tots els anys baixa de 0ºC la temperatura a la zona de plana de la Ribera lluny de les illes de calor que conformen els nuclis urbans dels pobles. La gent de camp sempre ha parlat sobre que unes zones del terme són mes fredes que altres. Sempre s’ha sabut, fins i tot en algunes èpoques era un factor important a l’hora de taxar el preu de la terra quan es venien els terrenys. El fenomen conegut com inversió tèrmica és el que explica per què algunes zones són mes fredes que d’altres. La Ribera vista des d’un punt

alt sembla plana completament. Tot i això hi ha zones un poc més fondes que d’altres, i és just en les àrees més fondes on al llarg del transcurs de les nits d’inversió es diposita l’aire més fred per ser més dens i pesar més, i dona per tant les temperatures més baixes.

En un episodi de fred hivernal, perquè les inversions tèrmiques siguen més acusades i destaquen per fredes zones més baixes front a les més altes es necessita que el cel estiga completament ras: els núvols actuen com una manta que evita que el sòl es refrede més ràpid per la irradiació del seu calor cap a l’espai. Altre condicionant és el vent, perquè es produïsca una inversió tèrmica i gele a la Ribera ha d’estar encalmat durant tota la nit, el vent remena la capa d’aire més freda que és just la que està en contacte amb el sòl i al mesclar-la amb l’aire que la sobrevola lleugerament més càlid fa pujar la temperatura. La humitat relativa és un altre factor fonamental i és el que fa diferenciar les gelades blanques de les negres. Quan la humitat relativa és elevada la formació dels cristalls de gel de les gelades blanques allibera calor latent a l’entorn per processos purament termodinàmics, fent que la temperatura

↑Nevada històrica a Alzira. Autor desconegut. Font Riberaexpress, article: “La neu al llarg de la història a Alzira / Aurelià Lairón”

↑Imatge d’una rosada blanca sobre un sòl de gespa. Font, web Meteorologiaenred.com

li coste més baixar i produint uns danys menys nocius a les collites. No obstant, quant la inversió tèrmica es produeix en ambients d’escassa humitat relativa els termòmetres poden arribar a baixar molt més enllà dels 0ºC, produint les temudes gelades negres. En els darrers anys l’episodi més important d’aquestes característiques va ser durant la irrupció d’aire siberià que es va produir a finals de gener de 2005, on es van assolir menys de -10ºC a diversos observatoris de la Ribera. El resultat va ser que molts camps de la ribera del Xúquer es van quedar de color marró en les següents setmanes i a determinades zones es van canviar camps de tarongers per camps de caquis que no pateixen per gelades hivernals.

↑Fotos dels caçatempestes. A l’esquerra foto de Toni Rubio (img10), a la dreta foto de Joan Boscà durant una caça

Deixant enrere els rigors de l’hivern, la primavera i novament l’estiu porten de vegades tempestes que venen acompanyades de pedregades. Fins ara hem parlat de tempestes que venen de la mar i acumulen molta pluja, aquestes situacions no és habitual que vagen acompanyades de pedra per les seues característiques i lligam amb la mar. No obstant, quan hi ha situacions d’inestabilitat atmosfèrica en les quals la circulació de brisa és dèbil

però suficient per a aportar humitat i energia, es forma nuvolositat de creixement vertical a les comarques interiors valencianes que acaben per formar tronades que usualment avancen des de l’interior cap a la costa. En aquesta mena d’entorns, quan les condicions d’organització de vents en diferents altures són favorables i permeten que la tronada puga separar les corrents ascendents de les descendents, les tronades poden portar acompanyat un seriós risc de pedregada. Habitualment una de les direccions de les tempestes que més pedra solen dur al sud de la Ribera és la d’oest-nordoest a est-sud-est. Així, seguint aquesta mateixa direcció, en la Ribera existeix una mena de corredor de tronades amb pedra pel qual solen circular un poc més sovint, es tracta de la diagonal existent entre Alberic i la Pobla Llarga. El darrer exemple important al terme d’Alzira va ser el 30 d’abril de 2019 a la zona que fita amb Benimuslem. Parlant del conjunt de la Ribera, l’exemple més contundent és el del 31 d’agost de 1995, quan va fer grans destrosses al nucli urbà de la Pobla Llarga i va deixar els tarongers d’algunes partides del seu terme i també el de Carcaixent en les soques.■

Perdrem la nit? Enric Marco

Refrany:

El que es fa de nit, de dia es veu Bona nit cresol que la llum s’apaga

Assemblar-se com la nit al dia Després de la foscor, ve un dia de claror De nit passen les pessetes falses Qui va massa de nit, o gat o mal esperit

O aquest, parodiant a Raimon

Tots plens de llum, buscant la nit

CANVI CLIMÀTIC. El nostre planeta és un pacient que està molt malalt, però no terminal. Entre tots podem ajudar a curar-lo reduint el consum d’energia. Com menys consum d’energia i menys contaminació produïm, menys emissions de CO2 emetrem a l’atmosfera i, en definitiva, menys escalfament patirà la Terra. Consciència ecològica!

Al segle XX es generalitzà l’enllumenat públic. Al principi sols era una pereta en l’encreuament dels carrers. Actualment fins i tot els pobles més menuts han adoptat el tipus d’enllumenat abusiu, agressiu i contaminant de les grans ciutats i el cel nocturn va esvaint-se a cada millora tecnològica. Fins i tot les carreteres i autopistes s’il·luminen de nit. Però encara ens queda algun racó i ens podem endinsar a les nostres comarques d’interior per tindre la sensació meravellosa de veure el cel més negre, més profund i ple d’estrelles. Molts consideren que aquest cel de qualitat s’ha de preservar no només com a bé cultural, sinó també com a recurs mediambiental, científic i fins i tot turístic. Per això es parla de contaminació lumínica, de l’augment de brillantor del cel nocturn natural, a causa de la dispersió i reflexió de llum procedent de la il·luminació artificial. Aquest augment de llum artificial pertorba i altera les propietats del medi nocturn. També es considera contaminació lumínica qualsevol forma d’il·luminació artificial que afecte una zona que no siga l’objectiu final de la il·luminació, com ara enllumenar mig poble quan les llums del poliesportiu estan engegades. Ara encara tenim cels ben foscos a prop de casa, com al Racó d’Ademús,

als Serrans, a l’illa de Menorca, a la Tinença de Benifassà, al Montsec, al Pirineu… zones ara preservades o encara no massa exposades a la influència lumínica antròpica.

Però el gaudi d’aquests

cels immaculats pot tindre els dies comptats, ja que una nova amenaça, potser definitiva, podria acabar de colp amb tots els cels nocturns de qualitat del planeta, podríem perdre la nit: la instal·lació incontrolada de LED de llum blanca ja que contenen una alta proporció de component blava altament contaminant.

Els efectes d’aquesta contaminació lumínica s’emmarquen en dos camps; d’una banda el balafiament de l’energia mal aprofitada en la il·luminació, i d’altra banda les conseqüències que comporten a les espècies de vida nocturna aquesta alteració en els seus cicles vitals que causen problemes d’orientació, depredació, reproducció, etc. També aquest excés de llum artificial nocturna comporta problemes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. A més a més aquest balafiament comporta també un abús dels recursos naturals, un excés en l’ús d’energia i de consum de combustibles fòssils. Açò provoca un augment considerable de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera, provocant una major contaminació de l’aire. I aquesta situació es converteix en una espiral de contaminació atmosfèrica total.

Quèpodemfer?

Els avanços en l’estudi de la contaminació lumínica i les seues conseqüències han motivat que recentment es faça un esforç legislatiu per a afrontar aquest fenomen. Els estudis científics sobre contaminació lumínica estan cobrant un gran auge en els últims anys. Es tracta d’un tema que requereix de recerca pluridisciplinària ja que a més del problema energètic i mediambiental, la lluentor del cel nocturn degrada la qualitat de les observacions astronòmiques (Astronomia), afecta al comportament i reproducció dels animals d’hàbits nocturns (Biologia) i també té efectes en la salut humana.

El Consell envià fa poc a les Corts per a la seua discussió l’avantprojecte de Llei de Protecció Lumínica del Medi Nocturn que regularà els enllumenats dels pobles i ciutats valencianes, zonificarà el territori protegint millors les àrees naturals i tractarà de recuperar la nit.

El govern central, per mitjà del Reial decret llei 14/2022,d’1 d’agost, acaba d’aprovar unes mesures d’estalvi energètic que afecten alguns tipus d’enllumenat d’exteriors. A partir d’ara, els senyals, cartells, anuncis lluminosos, enllumenat d’aparadors, mobiliari urbà, marquesines, cabines

telefòniques, etc., així com els edificis públics, hauran de romandre apagats a partir de les 22 h.

del seu impacte mediambiental i de salut sobre les persones. Per això, les noves mesures del govern central no són una novetat, sinó una adaptació de les ja vigents. Es recorda que en el decret de 2008 actualment vigent (Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior), en la seua Instrucció Tècnica complementària ITC-EA-02 Punt 9, s’indica que ha d’establir-se un horari d’il·luminació reduïda per a: enllumenat viari, enllumenat específic, enllumenat ornamental, enllumenat de senyals i anuncis lluminosos. Però l’incompliment d’aquesta norma és sistemàtic, per exemple la no inclusió de dates límit perquè els municipis i comunitats autònomes establiren les eines per al seu obligat compliment, ni tampoc els horaris d’il·luminació reduïda.”

Cal destacar que Espanya és el país de la Unió Europea amb major balafiament energètic en matèria d’il·luminació. Això ja va ser reconegut pel govern central l’any 2011 i existeixen diverses normes estatals i autonòmiques per a controlar la despesa supèrflua, independentment

D’altra banda, alguns posen l’accent en el fet que les mesures d’estalvi suposaran un problema de seguretat. Des de la nostra organització, en la qual únicament ens assessorem amb estudis científics i tècnics, sabem que l’aplicació d’aquestes mesures no suposa cap minva en la seguretat, tal com s’ha demostrat en alguns dels pocs llocs que s’han implementat a Espanya, com són, entre d’altres, els

“Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, se n’alegra d’aquestes mesures pels beneficis per al conjunt de la societat que suposen, en implicar una petita recuperació de la qualitat de la nit. No obstant això aquestes restriccions estaven realment en vigor des de fa 14 anys encara que mai es van aplicar. A més, davant l’alarmisme generat, convé recordar que la disminució de potència lumínica realitzada en nombroses ciutats en els últims anys demostra que l’aplicació d’aquestes mesures no suposarà cap disminució en la seguretat.

casos dels municipis de Madrid i Màlaga. Per exemple a França, des de fa uns anys, uns 13.000 pobles i ciutats apaguen totalment o parcialment les llums dels carrers per a estalviar i veure les estrelles a partir de les 12 de la nit sense cap incidència en la seguretat. També s’han apagat nombrosos pobles a la Gran Bretanya. A Espanya, ens alegrem que es comencen a aplicar les mateixes mesures que a Europa per estalvi energètic encara que desitjaríem també que la ciutadania entengués que aquestes mesures també tindran el seu impacte positiu sobre la preservació de la nit.

Lleis i més lleis

sense complir:

-Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, en la seua disposició addicional quarta, exigeix que les Administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, promoguen la prevenció i reducció de la contaminació lumínica.

-Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en el seu annex VI exigeix que els projectes descriguen les emissions lumíniques produïdes per l’actuació prevista. Un altre

incompliment sistemàtic de la legislació espanyola en l’elaboració d’estudis d’impacte ambiental en matèria de contaminació lumínica. Per això ens sorprenen els excessos lumínics dels enllumenats nadalencs o de l’enllumenat ornamental. No s’entén que, en moments de restriccions energètiques, alguns alcaldes presumisquen i tinguen com a bé l’excés de llums. Ja han estat diverses ocasions en les quals els tribunals de comptes autonòmics i l’estatal han cridat l’atenció als municipis espanyols per no dur a terme accions per a la reducció de la contaminació lumínica. És convenient recordar que en moltes ocasions els ajuntaments espanyols realitzen canvis en la il·luminació que són contraris a la llei, segurament sense ser-ne conscients. Això es produeix en general utilitzant tecnologia LED de llum blanca, que inclou un component blau molt important, molt nociu per al medi ambient. La llei de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera de 2007 obliga les administracions a reduir la contaminació lumínica, la qual cosa no queda garantit en absolut per l’ús d’aquesta mena de tecnologia LED que és, en general, el tipus majoritari de les conversions d’il·luminació a Espanya.

Cadaminutque milionspassa,1.000 detoneslad’aiguacauena terraenforma deprecipitacions.

Article amb textos d’Enric Marco Soler tècnic superior d’astronomia del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. S’encarrega, entre altres coses, de les activitats de divulgació en l’Aula d’Astronomia. Forma part del Grup de Treball Salvem la Nit i de la REECL (Red Española de Estudios sobre la contaminación lumínica), que estudien els efectes que causa un enllumenat nocturn ineficient i inadequat sobre el medi ambient i la salut. President de l’associació contra la contaminació lumínica CEL FOSC. Si voleu saber-ne més podeu acudir al seu bloc Pols d’estels.■

“Finalment hem de recordar que la il·luminació exterior té greus impactes en el medi ambient, per exemple en ocells migradors. El nostre país és corredor obligat per a moltes espècies que travessen des d’Europa cap a Àfrica. També afecta greument els insectes, molts d’ells pol·linitzadors. A més la il·luminació exterior té seriosos impactes en la salut per la qual cosa aquestes mesures suposaran un alleujament per al descans de molts ciutadans, com han demostrat nombrosos estudis científics.”(Web original de Cel Fosc).

Candlelight

Un dels actes que se celebrà dins de la programació cultural de la nostra associació, va ser el concert a la llum de les espelmes, l’anomenat candlelight, una iniciativa que es ve celebrant en altres grans ciutats, i que nosaltres organitzarem en un ambient íntim a l’església del nostre barri, la de Sant Joan, amb el grup de corda Trio d'Archi, el qual ens delectà amb música de bandes sonores de pel·lícules conegudes pels assistents.

Esta activitat, permet disfrutar de forma relaxada i sostenible de música en directe. A més, els diners recollits foren destinats a l'associació benèfica, Balloona Matata.

#apagaunllumencenunestel

L’expressió‘FAUN SOLDEJUSTÍCIA’ Mitjana.provédel’Edat demnatsAlscon amort palse’lslligavaaun deshidratació.imorienper

-

Hem vist els valencians

alguna aurora boreal? Meteoròleg i Geògraf (ÀPuntMèdia/Presidentd’Avamet)

Els països nòrdics (Islàndia, Fin làndia, Noruega...) estan de moda.

Els seus atractius turístics són di versos: des de la geologia volcà nica d’Islàndia i les seues aigües termals fins al poble finlandés del Pare Noel passant pels fiords noruecs. Molta gent ha viatjat els últims anys a estos països i molta altra gent desitja fer-ho.

Hi ha un fenomen lluminós, habitual a tots tres països i a altres territoris de latituds properes als pols que ens meravella per la seua gran bellesa: l’aurora polar. Nosaltres la coneixem normalment amb la denominació d’“aurora boreal”, que és com se li diu a l’hemisferi nord junt al terme “llums del nord”, mentre que a l’hemisferi sud es coneix com a ”aurora austral”.

Per a entendre el mecanisme que genera les aurores és important saber que a partir dels 500 km d’altitud la Terra té una capa anomenada magnetosfera, que actua com un escut i protegix el nostre planeta de l’arribada de radiacions perjudicials per a la vida. La magnetosfera desvia les partícules ionitzades (principalment les partícules del vent solar) cap als pols magnètics de la Terra. Quan estes partícules solars arriben als pols i entren a la ionosfera, una altra capa de l’atmosfera, xoquen amb els gasos presents i això provoca l’emissió de llum visible amb diferents formes i colors, que poden anar canviant amb el pas dels minuts. Això són les aurores.

Per eixe mateix motiu és un fenomen que es dona habitualment en latituds polars i s’ha d’observar de nit. Les aurores es poden observar,

de forma inusual, en altres latituds si l’arribada de partícules del vent solar és major a l’habitual, un fet que ocorre amb les anomenades “tempestes solars”. En qualsevol cas, visualitzar una aurora boreal a latituds valencianes és un fet excepcional que ha ocorregut en diverses ocasions.

La gran tempesta solar de 1859, també coneguda com a Fulguració de Carrington és, fins al moment, la major tempesta solar registrada en els últims segles. Durant aquells dies de finals d’estiu, les aurores boreals es van poder observar durant diverses jornades en tot Europa i Amèrica del Nord, i fins i tot al Carib. També es van poden observar en terres valencianes. La gran aurora boreal més recent que hem vist els valencians es va poder observar el mes de gener de 1938 i, de nou, es va contemplar en tot Europa i Amèrica del Nord. La nit del 25 al 26 de gener, en plena Guerra Civil Espanyola, els colors rogencs del cel van alarmar una població que portava un any i mig en guerra. El pensament habitual, tant a Espanya com en altres països europeus, en un moment històric convuls, va ser que podia tractar-se d’un gran incendi provocat per un atac militar.

Més recentment, s’han pogut observar diverses aurores boreals a Espanya, però amb menor intensitat. Per exemple, els anys 1989, 2000 i 2003. El 20 de novembre de 2003, l’astrònom Joan Manuel Bullón va captar una aurora boreal rogenca des de la població d’Aras de los Olmos, a la comarca valenciana dels Serrans.

Elnomde‘front’li’ldevemal físicimeteoròlegnoruecVilhem Bjerknes,consideratpermolts comelparedelameteorologiamoderna.Vaserellquiva utilitzarestenomenclaraal·lusió aunfrontmilitar,jaqueel‘front nuvolós’separadosmassesd’aire dediferentscaracterístiques;el bèl·licmarcalafronteraentredos exèrcitsenemics.

Encara que ens puga sorprendre, l’aurora boreal és un fenomen que els valencians hem pogut observar en diverses ocasions en els últims segles. No sabem quan tindrem l’ocasió de tornar a visualitzar-ne una, però tenint en compte les baixes probabilitats existents, si tenim il·lusió de disfrutar d’una aurora boreal el més senzill que podem fer és viatjar a les regions de la Terra on són un fenomen habitual.■

QUIN TEMPS FA?

VISITA ALS ESTUDIS

D’À PUNT

FOTOGRAFIES

Tenim més treball en èpoques de canvi d’oratge. A la tardor, sobretot. Quan hi ha anticicló desconnectem més. En situació de pluges estem tot el dia pendent de qualsevol canvi, pràcticament tot el dia.

Els radars proporcionen molta informació, però també emeten “falsos ecos”. El radar consistix en l’enviament d’un senyal que rebota amb pluja i ens remet la informació; si bé hem de discernir quan és real.

AVAMET és una de les associacions que compta amb major nombre de dades meteorològiques.

Moltes vegades prenem la decisió de lliurar una informació i no altra en l’últim moment. Sovint trobem informació contradictòria que ens fa reunir-nos i decidir d’acord amb els nostres coneixements o de la nostra experiència.

El meteoròleg com a tal, és aquell qui ha optat a una oposició en AEMET. En principi són físics, matemàtics o geògrafs.

AVAMET es finança per les aportacions dels socis exclusivament, col·labora amb altres associacions o centres escolars com l’IES Murta d’Alzira.

A diferència d’AEMET, AVAMET disposa d’una xarxa limitadíssima d’estacions meteorològiques. AVAMET disposa d’unes 50 estacions en oposició a les 600 que té AEMET a escala nacional.

Entre els rècords d’Espanya, destaquem de pluja que recordem, els 155 litres/h a Vinaròs en 2018.

A la Comunitat Valenciana tenim una dificultat greu, inherent a l’orografia mediterrània. A França o la Gran Bretanya, podries dir que a una hora concreta està plovent i complir-se. Ací, en canvi, resulta molt més complex; els fronts del vent, la mar i l’orografia generen moltes variants que hi poden influir en la previsió.

Els “falsos ecos” poden produir-se per antenes de telecomunicació, parcs eòlics o inclús determinades condicions meteorològiques i també per l’orografia. Al golf de València i la zona de la Ribera sempre trobem un “fals eco” molt rellevant.

S’observa una tendència que hi haja cada vegada més episodis de pluja concentrats i amb més intensitat.

L’etapa de Canal 9 a À Punt ha canviat moltíssim. Quan començàrem en Canal 9 rebíem els avisos dels models meteorològics per ràdio-fax que traslladaven els vaixells fins que tinguérem internet.

A la gota freda se li ha canviat el nom perquè va haver-hi uns anys en què la gent associava el concepte de “gota freda” com a catastròfic, llavors van decidir donar un nom més tècnic, el que realment definix (Depressió Aïllada en Nivells Alts)

Estem vivint una desestacionalització dels temporals. Abans es produïen molt a la tardor i ara es repartixen a l’hivern, inclosa la primavera. A la Ribera, els mesos d’octubre ja no plou tant; plou més al setembre. De fet, les últimes quatre dècades s’ha triplicat la mitjana de pluja el mes de setembre a Alzira.

L’esclafit sec es podria definir com una massa d’aire provinent del Sàhara que queda atrapat en la capa d’aire. Són més habituals des de fa vint anys cap ací.

L’onada de calor es definix prenent una sèrie llarga (a trenta anys) dels valors, i si supera el percentil 95 durant més de tres dies, es podria considerar onada de calor.

L’apartat del temps s’ha ampliat per l’augment d’audiència. Totes les cadenes han ampliat este espai; un dels motius és el canvi climàtic.

Els treballadors dels informatius han d’estar coordinats com una orquestra. Tenen generalment els informatius preestablits a l’inici del dia, així i tot, pot canviar d’un moment a altre en cas d’haver una notícia rellevant.

La previsió meteorològica influïx de forma important al turisme.

ADRIÀ REVERT

METEORÒLEG I GEÒGRAF (À PUNT MÈDIA / PRESIDENT D’AVAMET)

EN AVAMET LA

METEOROLOGIA ENS UNEIX

AVAMET

Tot va començar a principis dels anys 2000. Molts aficionats a la meteorologia pensaven que estaven sols en una afició tan peculiar, que eren els “bitxos rars” del seu entorn perquè a ningú més li agradava la meteorologia. Per aquella època, amb l’eclosió d’internet i dels fòrums, van nàixer diversos fòrums de meteorologia on van començar a reunir-se els aficionats a esta ciència. Al principi desenes, després centenars i, finalment, milers. Així és com es van adonar que no estaven sols, com havien cregut durant anys.

Inicialment, es produïa un intercanvi de missatges senzills, parlar de l’oratge que fa al teu poble i informar de les dades del teu termòmetre. I si plovia, també donar les dades del pluviòmetre. Amb el pas dels mesos, s’escrivia cada vegada més i podies compartir les teues experiències meteorològiques en situacions històriques. I anava sumant-se gent: una persona d’Alzira. Una altra d’Alacant. Una altra de Vila-real. De la Pobla Llarga, d’Ontinyent, de Sueca, de Benicarló, de Tavernes Blanques... fins i tot apareixia més gent del teu mateix poble!

I no només es van sumar persones amb afició a la meteorologia, sinó també moltes altres persones que treballaven professionalment en el món de la meteorologia i de la climatologia. Es realitzaven trobades presencials, s’ajudaven els uns als altres amb la instal·lació de les primeres estacions meteorològiques automàtiques assequibles per a persones amb afició a la meteorologia... així que amb este context, és normal que sorgiren grans amistats.

Cap a l’any 2008, una vintena de persones encapçalades per Josep Peinado (MeteoValència) van decidir anar més enllà i formar una associació meteorològica valenciana. Després d’anys de preparatius, l’associació va nàixer oficialment a finals del 2010, pocs mesos després de la sobtada i inesperada mort de Josep Peinado. AVAMET va nàixer com a Associació Valenciana de Meteorologia “Josep Peinado”, com a homenatge a la seua enorme contribució al naixement de l’associació i al seu rigor com observador meteorològic.

Els primers anys van ser complicats. Amb el reduïdíssim pressupost de l’associació (les quotes dels pocs socis inicials) es va decidir comprar una estació meteorològica per a la Vall d’Ebo, un poble molt plujós de la Marina Alta. A partir d’ací, AVAMET va començar a créixer ràpidament. AVAMET és una associació sense ànim de lucre i

Huracà(Atlàntic),tifó(Pacífic), (Austràlia),cicló(Índic),willi-willicordonàs(Mèxic).

Diferentsnomsperaunmateix fenomen.Estemonstredela natura(l’huracà)potalliberar unapotènciade200quilotones, propde10vegadesladelabombad’Hiroshima,oelqueésel mateix,podriaproveirdellum totselsEUAdurantsismesos.

tot el treball fet al llarg d’esta dècada ha sigut fet de forma altruista. Molts socis i sòcies han fet un gran treball per AVAMET i per eixe motiu estem molts satisfets pels resultats obtinguts.

A dia de hui ens acostem ja als 600 socis i sòcies. I hem teixit la xarxa col·laborativa d’estacions meteorològiques més important de la Comunitat Valenciana, amb més de 600 punts d’observació. La xarxa incorpora totes les estacions dels nostres socis (persones particulars, ajuntaments, escoles, comunitats de regants, cooperatives...) i també aquelles que posem nosaltres com a associació en punts de gran interés, ja que invertim els nostres recursos econòmics, basats en les quotes dels socis, en millorar la xarxa d’estacions i la nostra pàgina web. També hem apostat, els últims anys, per la instal·lació de webcams que ens permeten conéixer l’estat del cel en temps real. L’any 2014 vam instal·lar una de les nostres estacions pròpies a la Barraca d’Aigües Vives, lloc de gran interés meteorològic. A més a més, hem apostat per instal·lar diverses estacions meteorològiques en zones de muntanya de comarques com la Canal de Navarrés i la Vall d’Aiora-Cofrents. Són espais on en algunes situacions poden donar-se pluges torrencials que acaben provocant desbordaments del riu Xúquer a la Ribera. Tal com va ocórrer en l’episodi de la Pantanada de Tous (1982). Per això considerem de vital importància tindre més dades d’eixes zones, perquè tindre més informació del nostre entorn ens pot ajudar a minimitzar els efectes de les situacions meteorològiques adverses.

Qualsevol persona o entitat que dispose de dades meteorològiques és benvinguda a aportar les seues dades fent-se sòcia d’AVAMET. I per descomptat, qualsevol persona apassionada de la meteorologia o que vulga aportar un granet d’arena a l’associació és benvinguda a formar-ne part, perquè invertim tots els nostres recursos econòmics a seguir millorant la informació meteorològica a totes les comarques valencianes. I perquè AVAMET és molt més que una xarxa d’estacions i tenim molts projectes de futur!

El resultat és que a dia de hui tenim la xarxa més consultada per la ciutadania valenciana (més de 30 milions de visites anuals), som la font de dades meteorològiques que utilitza la Generalitat Valenciana per a molts assumptes importants (gestió d’emergències, gestió d’incendis forestals, assumptes relacionats amb el canvi climàtic...)

i la font d’informació que utilitzen els diferents mitjans de comunicació, tant a nivell autonòmic com estatal, per a informar de l’estat de l’oratge. I a més, som la font que utilitzen els investigadors en assumptes relacionats amb la meteorologia i la climatologia i els organismes científics amb els quals col·laborem. Tenim signats molts convenis de col·laboració amb entitats de diferent índole, tant públiques com privades.

Gràcies a totes aquelles persones que cada dia confieu en AVAMET per a informar-se de l’estat del temps en temps real a través del web www.avamet.org. Esperem poder seguir creixent i millorant el coneixement de la meteorologia dels nostres pobles i ciutats.

PURA SANTACREU BERENGUER

SANT ORATGE

FALLA SANT JOAN

Des de fa molts anys els nostres veïns de dalt, els sants i santes, han regit el calendari agrari. Molt natural aclamar-se als habitants del cel si tenim en compte que som un poble agrícola i a algú ens em d’encomanar!

Sant Miquel i Sant Rafel donen aigua del cel

El bon nap per Sant Jaume s’ha de plantar

Per Sant Josep verdeja el cep...

En tenim un bon cabàs de referències. Però, els veritables sants protectors del nostre camp són Sant Abdó i Sant Senent, els sants de la pedra o els benissants. Tot i que ens sone estrany, només cal asomar-nos a la marjal i veurem la muntanyeta dels Sants de Sueca dedicada a recor-

Els habitants dels nostres pobles demanen protecció als Benissants -beneïts sants- el 30 de juliol, davant les tempestes de pedra que poden arruïnar les collites. Amb els camps ben plens tota ajuda és poca per a arribar a collir els fruits de la terra i de l’esforç humà.

Abdó i Senent, que a més de ser germans eren uns cavallers perses del segle III que, convertits al cristianisme, enterraven els cossos dels màrtirs que l’emperador manava executar per la seua conversió al cristianisme. En ser descoberts, els van tallar el cap un trenta de juliol. Les seues restes van ser portades a Roma i set segles més tard a Vallespí i la santa parella va acabar amb les calamitats de la gent del camp. Es van fer tan famosos, que, després que Jaume I recuperara les nostres terres de mans dels infidels, els nous colons van portar amb ells el culte, que s’estengué especialment a l’horta valenciana, on encara són venerats.

Mireu si han sigut coneguts i apreciats. Sant Nin i Sant Non, apel·latiu carinyós dels sants de la pedra han estat arraconats pel culte a Sant Isidro, igual que va passar amb la nostra llengua. També els costums i tradicions van ser substituïdes. A Sueca, sense anar més lluny està la Muntanyeta dels Sants, observatori privilegiat del paisatge canviant de la marjal i dels camps d’arròs. La blanca ermita de dalt la muntanya fou construïda per l’ordre de Malta tot i que ha passat per moltes reformes i ampliacions. A l’entrada hi ha un plafó ceràmic on els sants, vestits com a personatges reials, amb ceptre i corona, sostenen un ram d’espigues d’arròs i un grapat de raïm i altres fruites i verdures per a mostrar que en són els patrons i que ajuden en l’obtenció de bones i quantioses collites.

I si voleu encomanar-vos, vos deixe uns gojos. N’hi ha de molts variats ja que en cada poble resen d’una manera diferent però tots s’aclamen fervorosament:

Martirs de Deu molt amats, germans Abdó i Senent; vos pregam tots humilment siau nostres Advocats.

Els Hortolans os veneren, i os aclamen per Patró, en Déu mil gràcies esperen per vostra intercessió: logren vostra protecció en totas necessitats.

Puix de gloria coronats

triunfau eternament; vos pregam tots humilment, siau nostres Advocats.

I si trona?

A Santa Bàrbara de totes, totes. Només ens en recordem d’ella quan trona! Pobra! Tancada en una torre per son pare i només envoltada de servents i mestres. Es feu cristiana sense saber-ho son pare que va pretendre casar-la. Ella li demanà temps i que li construïren un bany a la torre. Però en realitat feu fer una capella. Son pare molt enfadat la va denunciar al governador, encara que ell s’apiadà d’ella i el pare molt enrabiat la matà sense miraments. I un raig va caure del cel i el va matar i als pocs dies un altre raig matà el governador. I per això s’invoca la santa quan hi ha tempestes de raigs i trons. La festivitat és el 4 de desembre. No patiu si voleu encomanar-vos a la santa, reseu:

Contra llamps i pedregada

mal de pit, febre i dolor

donau-vos vostre favor

Bàrbara Verge Sagrada

PURA SANTACREU BERENGUER

VENTS

FALLA SANT JOAN

Si atenem a la definició del diccionari, el vent és el moviment natural de l’aire, generalment horitzontal. Vent de terra. Fer molt de vent. El vent bufa de ponent. Podem dir adéu amb un “Bon vent (i barca nova)”, deixar que s’ho emporte el vent o anar-se’n a prendre vent. De totes, totes estem despatxant el personal. Nosaltres volem que et quedes a llegir el nostre llibre de falla i per això et podem dir que tot va vent en popa i contra vent i marea ho podrem aconseguir. Vos podeu aventar i agarrar aire.

1.-Èol, déu dels vents

A la mitologia grega,  Èol (en grec antic  Αἴολος) va ser un heroi i se’l representa empunyant un ceptre com símbol d’autoritat i rodejat de turbulents remolins, els Vents, cadascun dels quals era un déu.Del nom d’Èol ha sorgit l’adjectiu eòlic/-a: parcs eòlics, l’energia eòlica.

Els déus van concedir a Èol el domini dels vents que havia de mantindre tancats en una caverna de l’illa d’Eòlia i només en els podia deixar anar segons convingueren amb el permís de Zeus.

Èol tenia els vents encadenats en un profund antre, on els governava amb un domini absolut, empresonant-los o alliberant-los segons els seus designis, ja que tots els vents alliberats podrien provocar greus desastres al cel, la terra i les aigües. Èol era responsable del control de les tempestes, i els déus a vegades li demanaven ajuda.

Una lectureta per a saber com se les gastava l’Èol:

“Amb el cor afligit pels companys morts, tot i que contents per haver pogut escapar de la terra dels ciclops, els navegants van remar fins a l’illa d’Eòlia.

Aquesta era una illa flotant, tota encerclada per una muralla de bronze. Els navegants van ser molt ben rebuts pel rei Èol, el qual, per decisió dels déus

immortals, era guardià dels vents i tenia el do de frenar-los o de fer-los bufar amb força. Durant un mes el rei va oferir hostatge a Ulisses, i amb ell va parlar amistosament sobre Troia i el retorn dels grecs.

A la fi, quan va arribar l’hora de continuar el viatge i les naus estaven a punt de salpar, el rei Èol, en un gest de generositat, va eixir del seu palau amb una pell de bou a les mans. Era un regal per a Ulisses.

—Dins d’aquesta pell —digué el rei— he tancat vents tempestuosos que, en cas de necessitat, t’unflaran les veles quan ni un bri d’aire les faça tremolar. Però, vigila, Ulisses, allibera els vents amb prudència, perquè la seua força és formidable i et podria enfonsar totes les naus.

—Així ho faré —respongués Ulisses, agraït.

Èol mateix va lligar la pell a la nau d’Ulisses amb un fil de plata perquè els vents romangueren ben tancats. Tot seguit va ordenar que el Zèfir, que era una brisa suau de ponent, s’enduguera dolçament les naus cap a Ítaca. Deu dies després, els navegants ja albiraven la terra pàtria. Ulisses, però, amb la intenció d’arribar a casa quan més prompte millor, no havia abandonat en cap moment el timó de la seua nau. I ja eren molt a prop del port d’Ítaca quan, de tan cansat com estava, es va sumir en un son profund. Aleshores, els seus companys començaren a discutir entre ells pels pretesos tresors que, segons pensaven alguns, havia donat el magnànim Èol a Ulisses enpersona […]. Van obrir la pell de bou que contenia els vents, i tots alhora escaparen amb una fúria tan sorollosa que Ulisses es va despertar sobresaltat i confús, tot just quan les naus començaven a patir els efectes d’un terrible huracà […]. Les ones gegants començaren a engolir-se els vaixells mentre, aferrats als rems, els navegants suaven sang per evitar l’enfonsament de la flota. Durant dies, les naus lluitaren sense treva contra els colps de mar i la força de les tempestes fins que, exhaurits del tot, els navegants descobriren que l’huracà els havia arrossegats de nou cap a l’illa Eòlia.”

Homer L’Odissea

(adaptació de J. Cortés)

Editorial Bromera

2.-Sobre els noms del vents

Les paraules diverses amb què avui en dia coneixem els vuit vents tenen l’origen en els primers viatgers de la Mediterrània, la nostra mar ens portà la cultura i la llengua i amb ella tot el saber i els coneixements de grecs i romans, sobretot. Des del segle XIV la rosa dels vents apareix als mapes portolans (literalment dels ports, la costa). Els

vents es diferencien segons la direcció des de la que bufen i sempre es pren com a referència la direcció d’on vénen. Els noms propis amb què designem els vents tenen una relació estreta amb la toponímia i un gran interés des del punt de vista geogràfic. Efectivament, els vents ens porten amb el nom els aires de les terres on s’originen, ens parlen de terres i mars llunyanes, ens situen i arrelen ja que, generalment, un mateix vent pot tindre diferents noms segons el lloc on estem, com per exemple a Alzira on el vent de sud s’anomena xativí. On vivim el vent més apreciat és el llevant, fresc a l’estiu i portador de les pluges que tanta falta fan per al camp. Si repassem els principals vents ho entendrem millor.

NORD. Tramuntana: del llatí transmōntāna, més allà de la muntanya. A les nostres terres porta el fred.

NORD-EST. Gregal: del llatí graecale, dels grecs. El nom s’origina a Sicília on la situació geogràfica de Grècia justifica el nom.

EST. Llevant: derivat del verb llevar, alçar-se, referit al punt on el sol es lleva o s’alça.

SUD-EST. Xaloc: de l’àrab shaluq (vent de la marina), passà al grec salos que vol dir agitació. A l’italià s’anomena sirocco, de Síria, situada al sud-est de Grècia. És un vent ben conegut per les onades de calor que sol dur ja que el xaloc arranca del Nord d’Àfrica i del Sàhara provocant pluges de fang. A les Illes Canàries porta pols amb el vent i es diu calima.

SUD. Migjorn. El mot migjorn indica el punt on es troba el sol a les dotze de l’hora solar. Prové del llatí vulgar *mĕdĭo diŭrno, mig dia.

SUD-OEST. Garbí: de l’àrab ġarbī, occidental. Un sinònim és Llebeig, mot que prové del llatí, el vent que ve de Líbia.

OEST. Ponent: del llatí ponĕnte (sōle), que es pon o amaga (el sol). A les nostres terres no té bona acollida, resseca les terres i fins i tot canvia l’estat d’ànim de les persones.

NORD-OEST. Mestral: del llatí magistrale, magistral. Vent d’Aragó.

Aixòsí,comlafreqüènciadel fasorollpotsermoltràpidasi mateixmoltacalor,ésmillorferel quequanensprenem lespulsacionsalamà,ésadir, compteuels“cri-cris”delgrill durant15segonsidesprés,el resultatelmultipliqueuper4 enperasaberelseuequivalent queuunminut,enacabantaplilarestadelafórmula.

3.- Aires literaris

Fa molts segles, quan la nostra llengua encara era jove els poetes ja buscaven metàfores per expressar els seus desitjos i els seus sentiments. Al segle XV Ausiàs March (1397-1459) va fer servir als seus poemes més coneguts els vents, bé per expressar dubtes , personalitzar estats d’ànim o comparar emocions.

Vegeu sinó aquesta cobla:

Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.

O aquesta altra:

Sí com la mar se plany greument e crida com dos forts vents la baten egualment, u de llevant e altre de ponent, e dura tant fins l’un vent ha jaquida sa força gran per lo més poderós, dos grans desigs han combatut ma pensa, mas lo voler vers u seguir dispensa. Jo el vos public: amar dretament vós.

4.- Els vents i la saviesa popular: meteorologia

Els noms dels vents sempre van lligats a costums i tradicions derivades de temps ancestrals on, tant a la terra com a la mar calia conèixer-los ben bé per a traure’n profit, tant per a les collites com per a la pesca. Molt d’aquesta cultura arrelada en el medi rural ja s’ha perdut, però encara hi ha gent major en els nostres pobles

nits on el mercuri baixa dels 0 ºC i la humitat ambiental és alta.D’altra

el fred actua directament sobre els

mort i color fosc característic.

que en alçar-se de bon matí miren quin vent bufa i s’arreglen les feines d’acord amb la saviesa recollida a les dites i refranys que recorden. Qui no ha sentit mai « Si la Murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell»? Ara, la societat viu d’esquenes a la natura, però abans no era així, era molt important i molt més encara, era vital conéixer –la i reconéixer els indicis de la natura que anunciaven canvis meteorològics.

Ací en teniu uns quants per a fer memòria. Vent de gregal, ni peix ni pardal

Vent de garbí, que pega allà i se’n ve ací Ponent la mou, llevant la plou

Cel rogent, pluja o vent

De llevant o de ponent de la dona sies parent

El vent de garbí a les set se’n va a dormir

La tramuntana no té abric, ni l’home pobre amic

La tramuntana tots els racons agrana

Llevant, aigua per davant

Migjorn, aigua enjorn

Nuvolada a la posta, gregal a la porta Ponent, aigua fresca i vi calent

Quan plou, plou, quan fa vent, malament Sol rogenc, vent de ponent

Xaloc, tanca la porta i fes bon foc (Alcoi)

Peix surant, boira o vent de llevant (Xàbia)

Migjorn, aigua enjorn (Cullera)

Garbí a l’hivern, boca d’infern (Vinaròs)

Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral (Altea)

I per acabar el llistat, no oblideu el més significatiu de tots: a un mateix vent ací li diuen bo i allà dolent.

A la llengua parlada encara perduren vives algunes frases fetes relacionades amb els noms dels vents, com per exemple, dir a quatre vents, escampar una notícia; vent de boca, paraules buides; córrer com la tramuntana, córrer veloçment; de llevant o de ponent, de totes maneres; dur xaloc, dur peresa.

-LaGELADABLANCAformaunacapade gelalvoltantdelaplantailaprotegix comsifosuniglú,jaqueesformaen

banda,laGELADANEGRAcomésmés baixa)seca(lahumitatrelativaésmolt noesformagelsobrelaplanta

seuateixitsinternsd’esta,provocantla

D’AFICIONAR-SE A APASSIONAR-SE, ENCARA ESTEU A TEMPS!

Plourà?

Quin oratge farà a falles?

És normal esta calor?

Preguntes que de segur tots vos heu fet. No vos agradaria poder-les contestar vosaltres mateix? A mi sí. Sempre m’ha agradat observar l’oratge i la meteorologia, sempre m’ha paregut un món interessant, però fa uns anys, m’hi vaig aficionar un poc més.

Durant els primers anys sols m’interessava tractar d’esbrinar quin oratge faria a falles, o als dies que tenien actes fallers. Va ser així com vaig descobrir una de les pàgines que hui observe pràcticament tots els dies: ACCUWEATHER. Esta pàgina fa previsions fins i tot amb una antelació de tres mesos, quina bogeria!, ja que resulta vertaderament arriscat fer una previsió més enllà dels cinc dies. Això no obstant, sí que és capaç de preveure tendències i, observant les previsions que fa, si que podem avançar si serà una temporada amb més probabilitat de pluja o si, pel contrari, serà més seca. La meteorologia és un món que t’atrapa i vas necessitant-ne un poc més. Així fou com, després d’una gran tronada d’estiu, on el carrer es cobrí de granís, vaig descobrir un parell de pàgines més on buscar informació: CAZATORMENTAS, una pàgina molt interessant per als aficionats. Esta pàgina és bastant completa: articles, fòrum d’opinions, previsions, radar, models meteorològics, etcètera. Igualment, ESTOFEX, una pàgina molt rica, resulta ser més concreta i dedica la seua difusió als fenòmens extrems, i permet fet una previsió molt precisa al nostre territori quan s’espera una meteorologia extrema proporcionant dades quantitatives en temps real.

El més interessant per als aficionats a la meteorologia és quan es presenta algun episodi de pluges, bé quan es tracta d’un temporal o bé siguen tronades; descobrir per on entraran les pluges, si ens afectaran o no, de quina forma, o si seran persistents o efímeres. Per contestar estes preguntes, la ferramenta més actualitzada i més utilitzada és el radar meteorològic, ACCUWEATHER, CAZATORMENTAS, AEMET, totes estes pàgines disposen d’un radar per a poder seguir els fronts o les línies de tronades, com també poder saber per on es mouran les pluges.

La predicció, en canvi, ja és una altra cosa més complicada, però una vegada t’endinses en este món, comences a distingir els colors càlids i els freds als mapes, la posició de les baixes pressions o dels anticiclons i la disposició dels vents. D’esta forma, quan algú et pregunta, plourà?, ja saps la resposta. Vos anime a fer un recorregut per estes pàgines que vos he anat ressenyant i també per METEOPOBLE, esta última, és una pàgina d’un aficionat a la meteorologia, Nando, qui també ha participat en este llibret. La seua tasca se centra en l’oratge al nostre territori i altres regions de la façana mediterrània, és una pàgina molt senzilla on fa el seguiment i la previsió de l’oratge tots els dies.

Finalment, vull fer la meua previsió per a falles, i és que estic convençuda que, com cada any, l’oratge ens ha de batejar els monuments. Quin dia serà? Això encara no vos ho puc avançar, el que sí que vos avance és que de segur, tornarem a tindre la placa de Sant Joan plena de música, color i festa.

-Siobservemelcelenunanitsensenuvolositat,veuremcomhihapuntets blancsquetitil·lenialtresno.Elsquetitil·lensónestrelesihofanperquè,quan lallumqueemetenarribaalsnostresulls,hanhagutdetravessarmoltescapes d’acídel’atmosferaiencadaunad’ellesvarefractant-seicanviantdedirecció, eixeefectevisualquesemblaquelallumproduïscalluentorollampades (enangléss’anomena‘seeing’).D’altrabanda,elspuntetsqueestanquietsifixes enelcel,sónelsplanetesdelnostresistemasolar,inocentellegenperquèen estarméspròximsanosaltresquelesestreles,presentenunasuperfícieiun feixmoltmésgranquenoesveuafectatperestespertorbacions.

TEMPS DE DESCOMPTE

Article Carlo Buontempo

Encara que tallarem les emissions de soca-rel, ja no canviaria pràcticament res, almenys en els pròxims quaranta anys. Es tracta de gestionar la situació el millor possible.

•

•

•

• Hi ha accions com la reducció del consum de carn, i no sóc gens vegetarià.

Podríemdirquehemaccele - tambératl’escalfamentdelaterra,però podríemsivolem,atritem,buir-hoaunfetnaturalsicompquenosaltrestambéformempartdelanatura.Paradoxal.

DesdelaRevolucióIndustrialelshumanshem incrementatexponencialmentl’emissiódegasosa l’atmosfera,augmentantelCo2ila temperatura.

•

Lapujadadelnivelldelamar,laperdiadegelpolar,delgruixdelesglaceresa lesmuntanyesoladisminuciódelabiodiversitat,sónsolsalgunesdeles conseqüències.

•

Esteestiuhabatutrècordsdeentotselssentits,nohihadubte l’evidènciaal’àmbitcientífic.

a finals de segle XIX.

ja els trobem a la Revolució Industrial i

• Res és impossible, tenim opcions.

nova, els primers articles i referències

• El canvi climàtic no és una qüestió

•

Els humans són els principals causants de l’escalfament climàtic.

• Hem d’adaptar la societat i l’economia a un clima i una variabilitat de les estacions: sequeres, tempestes i patrons de precipitació. Adaptar l’agricultura, les infraestructures i els transports a esta nova situació, un repte gran però més menut que reduir les emissions a zero.

• Europa té una responsabilitat històrica pel que fa les emissions, hem sigut els primers en explotar els combustibles fòssils. •

• TenimunssenyalspositiusEuropaenunescenarimoltnegatiu:a s’hanreduïtlesemissi - suficient,ons,encaraquenodemanera hemd’arribarazero.

• Més que les emissions, compta la concentració excessiva de gasos a l’atmosfera.

D’uncostat

• Fa vint anys l’actitud de la premsa era totalment diferent a la d’ara, el consens científic ara és una realitat, i això, s’ha vist als mitjans de comunicació.

• Moltes zones que hui són costa, demà seran inundades per l’aigua, i són dades que ja sabem segur i que tenim damunt la taula.

Els canvis són molt difícils, els humans tenim una naturalesa conservadora per a canviar hàbits, però és possible. Holanda tenia als anys setanta les ciutats pensades per als cotxes, ara són capdavanters en l’ús de la bicicleta, i dissenyen les ciutats per a tal efecte.

•

tenimlesopinionsid’altrecostattenimels fets.Elcanviclimàtic ésunfet.

Beniarrés Enrique Moltó

Museu del clima

L’alcalde de Beniarrés, Luis Tomás, fa alguns anys va tindre la idea de muntar un xicotet museu del clima al seu poble. Per a això, Jorge Olcina i jo mateix (Enrique Moltó) hem anat col·laborant, proposant-li idees i intentant que muntara alguna cosa el més pròxim possible al clima de la Muntanya i allunyat d’una cosa més general. En l’última fase del projecte, encarregat a una empresa especialitzada, he sigut jo el que s’ha encarregat de fer un guió de continguts del museu inaugurat el 2011.

En un primer moment es tracta de fer una introducció genèrica al que són els conceptes bàsics en climatologia i meteorologia i una explicació dels climes d’Espanya, especialment dels climes de filiació mediterrània. No obstant això, el principal objectiu d’este museu és explicar el clima de l’entorn geogràfic de la denominada Muntanya d’Alacant que se situa en el nord-est de la província, i que engloba els municipis de les comarques de l’Alcoià i el Comtat en la seua pràctica totalitat, una xicoteta part de l’Alacantí i l’interior de les Marines. El qualificatiu de “muntanya” reflectix les característiques fisiogràfiques predominants en esta àrea supracomarcal. És precisament el clima (un clima de filiació mediterrània modificat per l’altitud i la continentalitat), malgrat les múltiples variants internes, determinades essencialment pel relleu, un dels elements que més unitat donen a este espai geogràfic.

Es tracta no sols d’explicar el peculiar clima de la zona, sinó també citar la seua influència en el medi natural i les seues interaccions històriques i actuals amb l’activitat humana, que ha deixat i deixa visibles empremtes paisatgístiques, d’entre les quals destaquen els abancalaments, a vegades amb murets de pedra seca, la

integració equilibrada d’espais agraris i forestals, o les construccions d’alt valor patrimonial vinculades al comerç de la neu com les geleres. S’expliquen també els principals instruments d’observació passats i actuals (des del monjo fins a les estacions automàtiques vinculades a pàgines web), estos i tradicions vinculades amb el temps i el clima, especialment els propis de l’entorn, i una recopilació de material gràfic sobre fets destacats. El mateix museu compta amb una estació automàtica i una pàgina web que funciona en xarxa. Pot ser especialment interessant per a la visita per part dels col·legis per a totes aquelles assignatures que tinguen a veure amb el medi ambient i la geografia i el coneixement de l’entorn natural.

En estos moments el museu està tancat en fase d’una actualització i revisió de continguts. Bona part de l’expressat continuarà present, però amb altres formats més visuals i atractius. La data de reobertura s’anunciarà amb la suficient antelació.

Vinculades al museu, estan les trobades d’aficionats a la meteorologia de Beniarrés que se celebren totes les primaveres amb les ponències de personatges destacats de la comunicació i la investigació i que compta ambl’assistència de nombrós públic.

A TEMPS DE SALVAR EL PATRIMONI

PRESIDENT >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> LLOPIS CHORDA, SERGIO OR FALLERA MAJOR >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> CEBRIÁN PELLICER, MIREIA ARG I MURTA

CORT D’HONOR FALLERA MAJOR D’ALZIRA >>>>>>>> SIERRA BLASCO, AITANA COURE VICEPRESIDENT >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> ENGUIX MAGRANER, EDUARDO OR VICEPRESIDENT >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> HERNANDEZ PUIG, JOSÉ OR VICEPRESIDENT >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> ROSELLÓ VAYÁ, SALVADOR OR VICEPRESIDENT >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> SALA ALBANDEA, BEATRIZ

VICEPRESIDENT >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> ORDAZ HIDALGO, VICENT

SECRETARIA >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> ALBEROLA CAMPOS, ROSA OR VICESECRETARIA >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> VELASCO PEPIOL, VANESSA OR

TRESORER >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> ENGUIX MAGRANER, CARLOS OR COMPTADOR >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> GALLACH TUDELA, SERGIO OR DEL. LOTERIA>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> NACHER MARTÍNEZ, ANA

LLIBRET >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> LANCERO PAVIA, GUILLEM ARG I MURTA

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> BOQUERA TENDERO LUIS ARTURO ARG I MURTA

MONUMENT>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> LLOPIS CHORDÁ, BERNARDO

CAVALCADA>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> MOYA CONTRERAS, Mª ISABEL COURE

PIROTECNIA >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> DALMAU MERCADER, SAMUEL ARG I MURTA

SECTOR >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> PARRA PELUFO, ENRIQUE

SECTOR >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> NACHER ALCARAZ, FRANCISCO OR+M+BRILL INFANTILS >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> PELLICER OLIVER ZAIRA MARIA COURE

INFANTILS >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> SERRA ROSELL RAQUEL

CASSAL >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> FERNÁNDEZ CARRASCO JUAN JOSÉ ARGENT

CENS I RECOMPENSES >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> MOYA MONTALVÁ, ÀLEX

XARANGA >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> CAMARENA GIL, SALVADOR

CULTURA >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> TALENS LOZANO, EDGAR ARG I MURTA

CULTURA >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> MARTÍ GARCÍA LAURA ARGENT

TEATRE >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> ENRIC MUÑOZ COLOM

PROTOCOL>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> FERNÁNDEZ CARRASCO, BEA ARG I MURTA

PRESENTACIO >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> AUSINA GARCÍA, MARTA

PRESENTACIÓ >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> MARTI PELLICER ZAIRA ARGENT

DELEGAT JLF >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> PELLICER OLIVER MIGUEL ANGEL COURE

FESTES >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> CEBRIAN PELLICER, JOSEP ARGENT

FESTES >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> LUPIÓN ROBLES ÁLVARO

SECCIÓ FEMENINA >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> TOMÁS TEROL, MARIA JOSÉ OR

BIBLIOTECA I ARXIU >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> DESANTES PERIS, ANA

PASDOBLE >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> CÁMARA MARTÍNEZ, PAULA

PASDOBLE >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> ORDAZ RODRIGUEZ, ALBA COURE

ACT. DIVERSES >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> GARCIA CAPELLA, PAU ARGENT

ACT DIVERSES >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> VICENT CALVO, MARGARITA

ACT DIVERSES >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> TORRENT MARTINEZ, BEA OR DELEGADA DE CADETS >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> CLAUDIA CORREAS CLIMENT

ALFARO VALLÉS CLAUDIA ARGENT

AMARGOS ANTÓN ADRIAN

ANTHONI PEDRÓS GABRIEL COURE

APARISI LI AIXIN

AUSINA GARCÍA FERNANDO ARGENT

AUSINA GARCÍA MARTA

BENAVENT GONZÁLEZ MARÍA

CÁMARA ROJAS FRANCISCO JOSÉ

CANET HEREDIA HUGO

CANO MARTÍ CONCEPCIÓN OR I MURTA

CASESNOVES NAVARRO IVÁN COURE

CERDÁ FERNANDEZ AMPARO OR I MURTA

CERVERA PÉREZ DAVID COURE

CHAPÍ VIVES MARIA-NEUS

CLARI GARCÍA ANA

CLIMENT SANZ NOELIA ARGENT

COLOMER PÉREZ ALBA

CORREAS FERNÁNDEZ DANIEL ARGENT

CRUAÑES CASAS YASMINA

CUCARELLA JUAN XAVI ARGENT I MURTA

DAVIS BARCELÓ CRISTINA ARGENT I MURTA

DE LA ASUNCIÓN AUÑÓN DIANA ARGENT I MURTA

DE LA GUÍA ORTEGA VANESSA

DE LLANO LERMA MARIA ANTONIA

DESANTES DE LLANO LUÍS COURE

DESANTES PERIS JORGE

DONAT MARTÍNEZ CAROLINA

ESCRIVÀ BENAVENT JUAN FERNANDO

ESPAÑA BENEDITO FRANCISCO

ESPAÑA GIL JOAN

FERNANDEZ CARRASCO MARÍA JESÚS ARGENT I MURTA

GASCÓ MONCHO BERNAT ARGENT

GOBER BARCELÓ AINOHA CLOE COURE

GÓMEZ PONCE JOSE ANTONIO

GONZÁLEZ ROBLES ANDREA

HERNÁNDEZ ROSELLÓ IGNACIO

HURTADO LLOPIS DOLORES VICENTA OR I MURTA I BRILL

JAOOINI GONZALEZ NAIM

JULIÁN PELLICER SALVADOR

LLÁCER ALOS JOSE VICENTE COURE

LLOPIS QUIROS AARON

LOZANO APARISI MIGUEL ÁNGEL COURE

MARCH PELLICER NICOLÁS COURE

MARTÍ IBORRA EVA

F A L L E R S / E S

MARTINEZ OLIVER FANNY

MONTERO SANTACREU MARIA DEL MAR

MONTALVA BENAVENT ERNESTO COURE

MONTALVA BENAVENT JUAN PABLO COURE

MONTALVA ROSELL PILAR COURE

MORENO GISBERT ESTELA COURE

NADAL ORTIZ RUBÉN COURE

OLIVER SERRA ERNEST COURE

PALACIOS MOYA RAQUEL COURE

PALAU GALÁN ALICIA

PALAU VIVES BLANCA MARÍA COURE

PASCUAL TENDERO TIFFANY COURE

PASTOR ALBENTOSA MARÍA ECARNACIÓN COURE

PELLICER OLIVER QUIQUE COURE

PELLICER PARRA AURELIA JOSÉ

PELLICER PARRA MANUELA LUCÍA

PEÑA PALACIOS ARIADNE COURE

PEÑA VALENTÍN JUAN MANUEL ARGENT

PEREA MARTINEZ JULIO ALBERTO ARGENT

PÉREZ ESPAÑA MARC

PÉREZ PELLICER REMEDIOS ARGENT

PÉREZ VILAR ENRIC ARGENT

PERIS CHIRLEU MANUEL

PERIS CHIRLEU PILAR ARGENT I MURTA

PONS FERRIOL LLUÍS COURE

RAMÓN MONTERO DAVID

REDONDO MORA-GIL JOSE VICENTE

ROJAS CASANOVES MARI LLUCH

ROVIRA MARTÍNEZ NACHO

RUBIO RAMÍREZ LLUCH ARGENT I MURTA

SALVADO RIUS JUDIT

SAN PEDRO CARBONELL PILAR

SAZ CENTENERA JOSÉ MARÍA OR I MURTA

SIFRE GONZÁLEZ SARA OR

SUÑER SORIANO SARA

TAMARIT PASTOR DIEGO

TORMO GARCÍA RAFAEL

VALLADOLID CANO MERITXELL ARGENT

VALLS HERNAN CARLOS

VELASCO PEIPIOL FERNANDO

VELASCO SALA FERRAN

VIDAL GÓMEZ ENRIQUE

Al’estiu,odiesdemoltacalor,espotsaberlatemperaturaque curiosafaescoltantelscri-crisdelsgrills.Nomésheud’aplicaruna fórmulamatemàtica:Compteuelnombredecri-crisen unminut,dividiuelresultatentre5ialnúmeroquevosdoneli sumeu9.Nofalla,eixeseràelvalorquemarqueeltermòmetre.

VILA PIERA EVA ARGENT

SALUTACIÓ

CEBRIÁN

Benvolguda comissió, És un plaer dirigir-me a vosaltres com a fallera major des dels fulls d’este llibret. S’apropa el mes de març, el mes de les il·lusions, de l’alegria, de la festa i del color. Els carrers del nostre barri s’ompliran de fallers i falleres lluint les millors gales al compàs de la millor música. Convide als nostres veïns a vindre al casal per conéixer de primera mà el món de la Falla Sant Joan, la falla més antiga d’Alzira. Trobaran xicalla, adolescents i un gran grup de fallers disfrutant de fer falla. Emocionada estic de representar, per fi a la nostra comissió, a la qual pertanc des que tinc ús de raó. Les meues arrels són molt fortes i any rere any, han anat creixent gràcies als valors que m’han inculcat els meus pares. La meua colla d’amigues són una part fonamental, ja que amb elles duc experimentant i compartint el món de les falles des que som molt menudes, poder viure les millors falles de la meua vida amb elles em fa molt feliç.

Orgullosa estic de TOTA la meua família i la meua parella, els seus rostres són mostra de l’emoció que senten quan em veuen vestida de valenciana. Ells m’han donat el seu suport des del principi, gaudint amb mi cada acte i pendents que no falte cap detall. Vull agrair a la comissió el seu suport i l’esforç que fan tots els membres per continuar plantant falla un any més. Sergio, Adriana i Gerard esteu preparats?

Quina sort tenim de tindre uns representants responsables, i amants de la festa, junts formem un gran equip i de la mà anem cap a les falles 2023!

Finalment, i com diu el nostre himne, demostrem que a la falla dels borregos… “ Som uns falleros de gran salero… ”

SERGIO LLOPIS CHORDÀ

SALUTACIÓ PRESIDENT

La meua salutació és d’invitació a continuar treballant i lluitant per la festa, les tradicions i per la falla.

Tinc el privilegi de ser el president de Sant Joan, una comissió amb molta història i solera, que posa el contrast a la meua experiència més novella, ja que és el meu primer any com a president, això no obstant, la il·lusió, les ganes de treballar i la magnífica directiva que m’acompanya, convertix esta aposta personal en un gran any que al remat, es vorà recompensat. Compte amb un gran suport al costat de la mà dels meus representants: Mireia i Adriana, les quals porten les falles i l’amor per esta falla molt dins; Gerard, a qui tinc la sort d’acompanyar, és pura festa i estic ben segur que tota la comissió estarà ben orgullosa de tots els representants que enguany, farem del nostre millor fer per vosaltres.

Voldria agrair a tots els comerços que desinteressadament, contribuïxen amb nosaltres i sense els quals, l’edició d’este llibret no seria possible.

Sols em queda expressar el meu desig a tots els fallers i falleres, per què gaudiu molt de la nostra festa, de la nostra falla i de la germanor que acompanya estos dies tan màgics del mes de març.

Suposadament els orígens es remunten al segle VI, amb la fundació del convent servetà per Sant Donat.

EL TEMPS SI QUE

Entre 1410 i 1413 el valencià universal Sant Vicent Ferrer visitava el monestir.

L’any 1374 el Papa Gregori XI concedia la butlla fundacional de l’ordre de Sant Jeroni.

L’any 1547 va vore la llum la Torre dels Coloms, amb l’inici de la seua construcció.

En 1601 finalitzaven les obres de la Torre dels Coloms.

Entre els anys 1821 i 1823 es produïa l’exclaustració dels frares durant l’anomenat Trienni Liberal.

El 1835 la comunitat jerònima abandonava definitivament el convent, passant l’edifici a mans privades.

Un 23 de gener de 1375 s’iniciaven les obres del monestir.

L’any 1358 Arnau Serra feia donació de la Vall de Miralles o “dels Miracles” als ermitans, amb l’autorització del rei Pere el Cerimoniós.

Un 19 de febrer de 1586 el rei Felip II visitava el monestir acompanyat dels infants.

En 1492 s’executaven les arcades i les voltes del claustre primitiu.

Entre els anys 1823 i 1835 comença la decadència del monestir i l’última ocupació dels frares jerònims.

En 1772 es pintava l’interior de l’església pels pintors milanesos Carlo i Lorenzo Soronetti i Pietro Bazzi.

En 1846 s’inicià el desmantella ment de l’edifici fins a la seua total ruïna.

L’any 1889 l’escriptor Blasco Ibáñez visitava el paratge al mes d’agost.

PASSA PER LA MURTA

Un 18 de novembre de 2002 es declarava el monument com a Bé d’Interés Cultural.

També a l’any 2005 va tindre lloc la fase de consolidació dels murs de l’església.

L’any 2022 s’editava el Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira.

En 1989 l’ajuntament d’Alzira adquiria el monestir.

El 5 de novembre de 2004 s’atorgava la declaració de Paratge Natural Municipal.

En 2010 veia la llum el projecte de recuperació de la Torre dels Coloms.

Entre els anys 1995 i 2005 es van produir diverses campanyes d’excavació.

El 17 de juliol de 1983 la Vall de la Murta patia un incendi que posà en perill el conjunt monàstic.

El 2005 es va poder consolidar l’aqüeducte per part de l’Ajuntament i la Fundació Pere Compte.

Entre 2002 i 2005 es van dur a terme accions de neteja i consolidació de les ruïnes.

En 2021 s’aprovava 1.200.000€ dels pressupostos participatius de la Generalitat per a finançar el projecte de recuperació de la Torre dels Coloms.

El 14 de febrer de 2008 el president de la Generalitat Valenciana inaugurava a la Murta la ruta “La Ruta dels Monestirs, el Pas del Pobre”.

Al 2023 s’espera una inversió d’uns 831.860€, en la primera fase del projecte de recuperació de la Torre dels Coloms.

NATURTEMPS

RUTLUC

Només hi ha un cas d’humà que haja sobreviscut a 7 impactes directes de llamp (de xicotet en va rebre un altre més, però, no ho va poder provar). És conegut com el ‘parallamps humà’ i està al Llibre Guinnes dels Rècords. Este personatge en qüestió és Roy Sullivan i treballava de guardaboscos a una torre d’incendis de Virgínia (EUA). Sorprenentment, no va morir a conseqüència d’estos set impactes, sinó per un dispar amb la seua pròpia pistola l’any 1983, a l’edat de setanta-un anys, ja que va acabar sumit en una profunda depressió que el va separar dels seus amics i familiars.

ALZIRA A PEU I

Alzira és encara un municipi bonic i saludable, sense el mareig i la contaminació de les grans ciutats, però amb l’economia, els serveis i el dinamisme cultural suficients per a viure-hi relativament bé. Potser una població mitjana com esta és la ideal.

S’alça sobre l’antiga illa, l’Al- Jazirat Suquar àrab (l’illa del Xúquer), que abraçaven les aigües del Xúquer, el Devastador, amb les muntanyes al llevant i els horts pertot arreu. Un conjunt molt divers de muntanyes, barrancs, rius i camps al bell mig de la Ribera, un santuari de vida que ha sobreviscut fins a l’època actual...

Hi ha espais naturals molt coneguts, com ara la Murta i la Casella, però hi ha d’altres també molt interessants als quals se’ls dóna poca importància, com els que propose ací i en la guia comarcal*, per a visitar a peu o en bici, les dos formes de transport més respectuoses amb les persones i la natura.

I EN BICI

Pedro

Domínguez

Gento

ELXÚQUER (4 km)

Girem cap a la dreta i agafem l’avinguda de Luis Suñer. De seguida veiem un tros de l’antiga muralla que envoltava tota l’illa. Després dels gratacels, ve el Parc de les Muralles o de l’Aràbia Saudita, amb un llarg llenç de torres i murs restaurats. Este parc està molt enfonsat per la quantitat de sediments que ha dut el Xúquer durant els últims mil anys, amb les riuades que han fet molt de mal a voltes, però que també han renovat i fertilitzat les terres riberenques.

A l’esquerra de la màquina del tren, la coneguda “Mikado”, tenim una vorera que passa la carretera per baix i puja al Malecó per l’altra banda.

recinte firal, sense un sol arbre. I topem amb la tanca de la Ciutat Esportiva. Podem girar a la dreta i tornar ja. O passem a la senda que continua per l’esquerra de la tanca i seguim vorejant el riu.

Eixim de la plaça Major pel carrer que va als Casalicis (restes de l’antic pont). Per ací passava el Xúquer amb un meandre que abraçava per 3 costats Alzira; en algun moment del passat, fa milers d’anys, el riu va tallar recte per la part més estreta (on està l’estació), obrint-se pas i deixant dins una llengua de terra rodejada d’aigua per tots els costats. El MUMA té a l’entrada una bona maqueta que reproduïx com era l’antiga ciutat.

Seguim a l’esquerra per l’avinguda dels Sants Patrons, fins la plaça del Llaurador o del Regne (anem seguint aquell meandre).

Un altre dia pots seguir pel Malecó fins arribar al mirador del Xúquer, on desemboca el barranc de la Casella, un lloc agradable i prou ben restaurat. Però ara, quan s’acaba el muret de la dreta, agafem la senda que baixa cap al riu i anem, vorejant-lo, fins al Pont de Ferro i més enllà. Alguns trams passem molt a prop de l’aigua i podem vore el nivell, com ve, què hi ha...

Abunden els xops, salzes, sargues, senill, verderols, pit-roigs, polletes d’aigua, ànecs, cormorans, garsetes, etcètera.

Amb el Passeig Fluvial i la recuperació del bosc de ribera, sembla que el poble d’Alzira vol fer per fi les paus amb el riu que li ha donat vida, aigua i aliments. Continuem i veiem l’immens solar asfaltat del

Trobem àrees de terra coberta amb lona negra per a tapar-la i evitar que cresquen les canyes, planta invasora que s’apodera de tot, i substituir-les per arbres autòctons. Més avant tenim l’embarcador, on entren les canoes per a passejar i fer esport. Després podem entrar al camí perimetral de la Ciutat Esportiva, rodar pel final i eixir per la primera porta a l’avinguda del 9 d’Octubre. Per ací podem vore l’institut i el xicotet bosc autòcton, amb arbres ja grans, que plantàrem fa deu anys. Girem a l’esquerra i travessem per on està la Casa Blava, rodejada de plantes aromàtiques, i arribem al carrer del professor Bernat Montagut, ara de ciclistes i vianants. Ací al Tulell, a la voreta del riu, volien construir-ne 20.000 habitatges, després 5.000 i al final no han fet ni 1.000, amb l’edifici central acabat, buit i tapiat. Quan aprendrem que el creixement continu en un planeta finit és insostenible, impossible?

Seguim i girem a l’esquerra per l’avinguda de Joan Calot, entrem a l’avinguda dels Sants Patrons i tornem a la plaça Major.

MUNTANYETES (3 km)

Eixim de la plaça de Cartonatges i pugem pel carrer del Riu Verd.

Entropessem amb el carrer Buenavista i girem a l’esquerra per a eixir al de la Independència, cap amunt.

Podem vore el bonic xalet de Fava, restaurat i aprofitat per l’Ajuntament. Seguim, i on s’acaben les cases comença el caminet que puja al cim de la Muntanyeta, flanquejat per un parell de carrasques precioses. L’agafem i uns minuts després podem parar i vore la ciutat i bona part de la comarca baix de nosaltres...

Hi ha pocs arbres primer, oliveres i pins pinyers aïllats, després més

i un bosquet dalt. Quan es repoble tota la muntanya amb arbres autòctons, i els visitants no deixen res de deixalles, quedarà realment bonica. Si et sobra temps o vols tornar un altre dia, la Muntanyeta té senderis que l’envolten tota perimetralment i hi pots vore refugis, hortets, paisatge i coses interessants. Ara continuem i arribem dalt. Una gran esplanada asfaltada.

Busquem un buit entre els pins per a vore bé la vall i gaudim una estona amb el paisatge. Després seguim i baixem per darrere la Muntanyeta. Creuem amb precaució la rodoneta

i agafem el carrer Vent de Migjorn. Continuem entre horts i xalets. Desemboquem al carrer Vent de Ponent, al Teixó i el Covadonga, que baixen per una part poc cuidada però bonica. Al final connecta amb el principi del carrer Independència i d’ací tornem ja a la plaça de Cartonatges.

Podríem fer una ruta més ampla eixint-nos-en pel carrer Teixó a la dreta i agafant el de l’Àguila per a eixir en el de la Sagrada Família, que va al barri de l’Alquerieta, també bonic si el cuidaren. Per a baixar finalment pel Calvari, Buenos Aires, Trafalgar i Pompili Tortajada a la plaça de Cartonatges. Durant tot el trajecte podem veure quantitat de camps perimetrals que, entre els preus tirats de la taronja i l’especulació urbanística, s’han anat abandonant a poc a poc, donant una imatge lamentable de l’entorn urbà, sense edificar ni cultivar, abandonats. Amb les antigues cases de camp assolant-se.

Estes últimes són parts d’Alzira que pocs han caminat, però que tenen també el seu interés paisatgístic i humà.

LAVIA VERDA (6+6 km)

Eixim del Parc de Les Basses i agafem el carril-bici que va a Carcaixent (molt d’ull en creuar la carretera, els vianants tenen preferència però les bicis no). Eixim al camí de servici i passem al costat del macrocentre comercial que volgueren fer a Vilella... Després de passar la gran redona, creuem a la part esquerra, agafem el Camí de la Cova de les Meravelles i el seguim fins eixir a la base de la Muntanyeta, on de moment comença la Via Verda (d’ara endavant, VV).

Des d’ací anirem entre la muntanya i els horts, parant de tant en tant per a observar el paisatge natural i antròpic... I continuem per la VV fins on la talla la CV-50, al costat de l’antic i ara abandonat Pont de l’Estret.

La tornada seria pel mateix camí, evitant les direccions prohibides. Si volem continuar hauríem de fer un bon tram per esta carretera molt transitada (no és gens recomanable, especialment si aneu amb xiquets), després passaríem a l’altra banda i arribaríem a La Barraca per darrere, on està l’estació transformada en Casa de Cultura.

I podríem seguir, passant a l’altra banda, fins arribar al Portitxol, el pas que unix la Ribera i la Valldigna. Des d’ací la VV està tota per fer. Simplement, volen desviar-la pels camins rurals que van fins a Simat i després giren bruscament cap a Tavernes. Els ecologistes demanàrem, en 1997, recuperar tota la traça i a la Valldigna va

* La Ribera a peu i en bici, 24 rutes per a gaudir, conéixer i estimar la nostra Natura, Pedro Domínguez, Reclam Editorial.

pel vessant de l’esquerra, directa fins a Tavernes (als mapes fotogràfics encara podem vore llargs trossos, tallats per un parell de fàbriques que haurien de rodejar-se). Els camins rurals que van a Benifairó i Simat, sols cal senyalitzar-los per als ciclistes que vulguen visitar-los. En resum, falten quatre trams per a unir l’antiga traça des de Carcaixent fins a Tavernes (i algun més fins a Dénia). Quan l’acaben (2023?) serà la VV més interessant del País Valencià, perquè unirà els horts tradicionals de la Ribera del Xúquer amb la comarca històrica i natural de la Valldigna i, finalment, la Mediterrània; de segur que atraurà molts visitants, inclús els turistes de la costa.

CANVI CLIMÀTIC I EFECTES DERIVATS

Els canvis climàtics han estat presents repetidament en la història del planeta Terra, però des que l’Homo sapiens colonitzà la Terra, començà un període on els processos naturals deixaren de ser els únics partícips d’estos canvis, i s’introduïren noves variables, les quals, han anat augmentant amb el procés d’evolució i d’industrialització de la nostra espècie. Esta modificà amb relativament poc de temps tot el paisatge natural del planeta, a més d’accelerar i alterar el decurs dels processos naturals. Per altra banda, s’encarregà d’engendrar i encetar el que hui coneixem amb el mot general de “contaminació”; tant per l’ús indiscriminat de materials fòssils com el petroli i els seus derivats, com de productes químics i de síntesi. Encara que la llista de fórmules

PACO CAMARASA COLLADO RESPONSABLE CONSERVACIÓ INTERPRETA NATURA

contaminants que hem inventat, i que afecten a tots els éssers vius del planeta, és prou més llarga i perillosa. Per centrar el nostre focus un poc més, explicarem resumidament el més important i relatiu al canvi climàtic i la seua relació amb l’humà, la flora i la fauna locals de l’àmbit mediterrani, que en principi, és el que va a condicionar de forma més directa la nostra vida i el futur de les properes generacions que ací viuen.

L’àrea mediterrània conté unes particularitats orogràfiques, geològiques, edàfiques i climàtiques que han marcat l’evolució de les espècies que hi residixen, i els canvis que en esta zona es produïxen afecten de dret la seua supervivència i/o evolució.

En l’última centúria, la contaminació ambiental de la industrialització, les massives construccions costaneres, la destrucció dels boscos i la seua tala indiscriminada per a cultius i aprofitaments forestals, la necessitat dels cultius de recursos hídrics (amb sobreexplotació d’aqüífers, rius, zones humides i albuferes), els incendis recurrents lligats a l’abandonament de cultius i les repoblacions inadequades dels anys setanta

(amb una contínua pèrdua de sòl fèrtil, motiu d’erosió i desertització), més la ininterrompuda contaminació dels rius, són causes importants en el calfament que s’ha produït al mar Mediterrani. Este calfament provoca, entre altres coses, que els núvols carregats d’aigua pugen a més altura i precipiten en zones més llunyanes, passant per damunt de les primeres cadenes muntanyenques costeres,

dels principals avaluadors ambientals per a la Unió Europea, graduat a la Universitat de Toronto el 1967, i Màster en 1969, Ph.D. en Física Atmosfèrica i Espectroscòpia l’any 1972, i per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Bilbao amb un Doctorat en Enginyeria Industrial l’any 1986). Les autoritats espanyoles del moment mai li feren el cas que requerien els seus estudis i el “convidaren” a seguir la seua carrera professional fora d’Europa. Ja podem imaginar els interessos que hi havia en aquell moment, ja que són els mateixos que es mantenen a hores d’ara.

El cas és que estos estudis ja anticipaven tots els problemes mediambientals i ecològics que estem patint a tota la conca mediterrània i les seues zones d’influència; com les inundacions al nord-est d’Europa. I a tot arreu del Mediterrani es patixen sequeres, incendis recurrents, gotes fredes, etc. que ens ho corroboren clarament. A tot açò, hem de sumar la gran contaminació i sobreexplotació del Mediterrani, que sense ser un gran oceà, ens mostra els efectes que pot causar tan sols augmentant uns pocs graus la seua temperatura. I si parlem de la destrucció de la

posidònia (planta endèmica del Mediterrani, importantíssima productora d’oxigen i biodiversitat marina), sols podem aterrir-nos-en. I si globalitzem un poc l’assumpte, imagineu que passarà quan les principals corrents oceàniques; que ja estan mostrant canvis de temperatura, comencen a retornar-nos de diverses formes eixos canvis.

Hi ha solucions, però s’han d’emprendre ja, i requerixen un clar decreixement global. Estes teories del decreixement ja estan disponibles perquè tothom tinga la possibilitat d’assabentar-se’n; la qüestió és, si volem saber-ho i actuar o continuar fent com si no passara res.

Des de l’editorial de la nostra associació (Interpreta Natura), ja hem editat un llibre, “La màquina de canviar el món” (Atles lúdic visual de l’ecologia, l’economia solidària i la construcció de la felicitat), on es tracten tots estos temes de manera senzilla, divertida, seriosa i aportant solucions viables.

Respecte al que ens toca més a prop, revisarem l’estat actual de les muntanyes costaneres com la Serra de Corbera que inclouen els PNM de la Murta-Casella.

A totes les muntanyes de la conca mediterrània i concretament a l’es mentat PNM de la Murta-Casella, es poden diagnosticar els mateixos problemes derivats de les causes an teriorment explicades: Patim la pèrdua exponencial d’es pècies de flora importantíssimes, com el Roure Va cià ( Quercus faginea, quasi extingit a la Serra de Corbera, on sols es troben uns 5 exemplars), la murta (Myrtus commu nis on s’ha vist reduïda a menys de la mitat), el freixe de flor (Fraxinus or nus que sobreviu a l’ombria de la Murta i a algunes zones de l’ombriu del barranc de la Casella), la Car rasca (Quercus ilex subs lia quasi extingit a la serra), i el perill d’extinció que presenten els ende mismes de la Vall de la Murta; des coberts i estudiats pels botànics més importants de la història.

Al mateix temps que la prolifera ció del pi blanc ( procedent d’Aleppo (Síria); el qual va ser emprat per a repoblar tots

els boscos mediterranis perquè era una espècie de creixement ràpid, de poques necessitats i que s’adapta a qualsevol terreny, però que també presenta desavantatges greus a poda natural, ció d’un sotabosc

l’equilibri ecològic com les àguiles i els mussols (sols queden unes poques parelles d’estos importantíssims depredadors), desaparició del llop (el depredador més important), desaparició de les cabres munteses, cérvols i daines i reducció d’altres espècies necessàries d’aus i mamífers. Al mateix temps que proliferen espècies que no tenen ja depredador que ajuste les seues poblacions, com el porc senglar, les garses o una nova espècie invasora, la cotorra argentina.

xeròfit

i d’una proliferació excessiva que carrega els boscos de biomassa disponible per als incendis, els quals li servixen per a seguir conquerint nous espais, ja que, quan esta espècie es crema, llança pinyes a més de 70 metres i ompli la muntanya amb la seua llavor, ja preparada per a eixir poc de temps després i ocupar ràpidament l’espai buit que ha deixat l’incendi, desplaçant les espècies autòctones més adients per als nostres boscos, com ) o el llen-

També patim la pèrdua d’espècies de fauna necessàries per a mantenir

Al remat, els desequilibris provocats als espais naturals i les seues zones d’influència no faran més que crear problemes de tota índole, fins i tot poden intervenir en l’aparició i proliferació de nous virus, bacteris i malalties derivades d’estos desequilibris biològics i naturals.

I A FALLES QUÈ?

29.04.2022

Eixida de les nostres representants per a l’exercici 2022 a 2023 Sreta. Mireia Cebrián Pellicer i xiqueta Adriana Desantes de Llano

13.05.2022

Apuntà de la comissió i festa temàtica Sant Joan- Western.

27.05.2022.

Signatura dels contractes amb l’artista gran i infantil al casal de la Falla Sant Joan.

24.06.2022

Tardeo, vespra de Sant Joan: futbolí i tast de tapes.

25.06.2022

Festa de Sant Joan: piscines, paelleta i festa.

09.09.2022

Portem el cartell a les nostres falleres majors al seu domicili.

10.09.2022

Nomenament FFMM en la Gallera- Cercle Alzireny.

17 i 18.09.2022

Mig any faller de les falles d’Alzira: cercavila, mascletà, paelleta al casal i sopar de cabasset.

23.09.2022

Presentació del projecte i esbós de la falla gran, a càrrec de l’artista Vicente Julián, al casal.

01.10.2022

Mig any faller Falla Sant Joan: activitats infantils, cercavila amb la nostra xaranga, globotà, dinar, jocs de taula i taller de coets. A la nit sopar de cabasset i discomòbil.

07.10.2022

Comiat Falleres Majors d’Alzira 2022 al Gran Teatre d’Alzira.

22.10.2022

Proclamació Falleres Majors d’Alzira 2023.

30.10.2022

Dinar en la falla, arròs al forn. De vesprada, preparatius Halloween i postals de Nadal per als xiquets.

31.10.2022

Berenar per als xiquets i passeig pel carrer a casa dels nostres representants. Al casal recreació de l’Hospital Psiquiàtric.

03.11.2022

Monòleg a càrrec de la Tia Visantica “Serà precís?”

04.11.2022

Inauguració de l’exposició de fotos “Estem a temps”, al Saló Valencià de la Gallera.

05.11.2022

Presentació de la Fallera Major d’Alzira Sreta. Elena Cebrián Alòs i la seua Cort d’Honor, al Gran Teatre de la ciutat d’Alzira.

06.11.2022

Presentació de la Fallera Major Infantil d’Alzira 2023 xiqueta Sara Martínez Giménez i la seua Cort d’Honor, al Gran Teatre de la ciutat d’Alzira.

12.11.2022

Comiat de les falleres majors de la comissió de l’exercici 2020-2022, xiqueta Maria Ordaz Rodríguez i Sra. Diana de la Asunción Auñón, a la Sala la Marina de Polinyà del Xúquer. Presentació interna de les falleres a la comissió.

19.11.2022

Visita al paratge natural i a les ruïnes del monestir de la Murta amb Agustí Ferrer, director del MUMA (Museu Municipal d’Alzira).

20.11.2022

Candelight en la Plaça de Sant Joan, concert a la llum dels ciris a les 19.00 hores. De matí, convocatòria per a fer les fotos per al llibret 2023.

24.11.2022

Xarrada Jovi Esteve amb el lema: ”Què està passant amb l’oratge?”

26.11.2022

Sopar 25é Aniversari del Sector Centre de les Falles d’Alzira, en la Sala Cotonera -Events d’Alzira.

03.12.2022

Entrega de recompenses en el Gran Teatre d’Alzira. * Ficar als nostres recompensats.

04.12.2022

Representació de l’obra de teatre a càrrec de la Falla Sant Joan de “Cendres” d’Eva Ferri Climent, a les 12 hores en el Gran Teatre d’Alzira.

11.12.2022

Lliurament dels premis de teatre i postals nadalenques al Gran Teatre a les 12 del migdia.

24.01.2023

Ensenyen els vestits les nostres representants, al Saló Valencià de la Gallera- Cercle Alzireny.

04.02.2023

Presentació de les nostres representants a la Sala Cotonera Events d’Alzira.

23.02.2023

Inauguració de l’ Exposició del Ninot a la Casa de la Cultura.

25.02.2023

Concurs de Paelles al recinte firal.

26.02.2023

Gala de la Cultura al Gran Teatre.

04.03.2023

Crida a la Plaça del Carbó. 11.03.2023

Cavalcada multicolor (itinerari)

12.03.2023

Macrodespertà infantil. Xocolatada i mascletà de globus.

16.03.2023

Nit de la Plantà.

17.03.2023

Passacarrer i replega de premis a la Plaça del Carbó.

18.03.2023

Ofrena a la Mare de Déu del Lluch (acabament a la Plaça Major)

19.03.2023

Concurs de Pasdobles i cremà de les falles.

Cada dia es produïxen al planeta unes 44.000 tempestes que descarreguen uns 200 llamps per segon, és a dir, uns 17.000.000 de raigs al dia, i són més ràpids que una bala, ja que la seua velocitat pot arribar a uns 115.000.000 km/h. D’altra banda, la temperatura d’un raig és tan alta que el canal d’aire per on passa pot arribar als 30.000 ºC (6 vegades més calent que la temperatura del sol, que és d’uns 5.000 ºC), i tenen uns pics de corrent de fins a 200.000 ampers i una potència d’uns 100 milions de volts (un endoll de casa té 220v), és a dir, una potència equivalent a una xicoteta central nuclear. Si t’alcança un, a banda de provocar-te amb molta probabilitat la mort de manera sobtada, fondria tot el metall que portares damunt.

PORRA FALLERA QUIN TEMPS FARÀ EN FALLES? ☀

-16 (Plantà a Alzira): SOL

-17 (Premis): SOL

-18 (Ofrena): SOL

-19 (Pasdobles): SOL

No tinc una bola màgica de vidre, però pense que després de tants anys de pandèmia i d’uns quants anys amb pluges els dies de falles, els fallers vos mereixeu tindre una setmana anticiclònica amb sol i temperatures agradables.

Espere que pugueu disfrutar-les! :)

-dia 16: faran 28 graus. Eixirà el sol dels Teletubbies per ahí somrient!

-dia 17: Tornado Pepita passa a pels premis.

-dia 18: Ofrena, no. Oh, frena, millor dit. Oh, frena, frena el carro perquè eixe dia plourà com no ha plogut mai a Alzira.

-dia 19: Pasdoble indoors. Dins del casalet, totes com a sardinetes en llanda, perquè fora no es podrà estar del fretorro que farà. Per favor, que les falleres s’agarren bé les ensaïmades al cap, perquè sinó, s’envolaran eixe dia.

Adrià Revert

Cabra Fotuda

Lluís Obiols

-16 (Plantà a Alzira) Núvols d’il·lusió.

-17 (Premis) Sol per als premiats.

-18 (Ofrena) Pluja de sentiments

-19 (Pasdobles) Sol de festa

Nando Meteopoble

-16 (Plantà a Alzira)

-17 (Premis)

-18 (Ofrena)

-19 (Pasdobles)

Impossible saber-ho quan falten encara quatre mesos, no sóc endeví, almenys de moment!

-16 (Plantà a Alzira) ventós, assolellat

-17 (Premis) sol i núvols

-18 (Ofrena) núvol amb amenaça de pluja dèbil

-19 (Pasdobles) assolellat

-16 (Plantà a Alzira) núvol (jo dic nuGol, és endèmic al meu entorn)

-17 (Premis) SOL

-18 (Ofrena) SOL

-19 (Pasdobles) SOL

Victoria Rosello

LLISTAT PUBLICITARI

LA COMISSIÓ DE LA FALLA SANT JOAN

AGRAEIX A LES EMPRESES I CASES

COMERCIALS LA COL·LABORACIÓ

PRESTADA PER A LA REALITZAIÓ