Falla Sant Joan 2019 by Falla Sant Joan

Edita Associació Cultural Falla Sant Joan

Il·lustracions passatemps Laura Granell Moreno

Equip de redacció Guillem Lancero Pavía Jose María Hernández Roselló Arantxa Andrés Alario Arturo Blasco Laura Granell Marian de Llano Lerma Vicent Ordaz Hidalgo

Delegació de publicitats Juanjo González Candela José Antonio Gomez Ponce Raquel Serra Rosell Àlex Moya Montalvá Vicent Ordaz Hidalgo

Correctors de textos Jose María Hernández Roselló Vicent Climent Blasco Col·laboradors externs Ana Desantes Peris Edgar Talens Lozano Xavier Cantera Chocarro Raquel Huéscar Sheila Garrido Costa Irene Rodrigo José J. Burgos Lancero Ricardo Sanchez Saez Carlos Dalmau Aka Salva Esquer Bisbal ONCE Daniel García Blázquez Enric Aguilar

Agraïments Nerd’s Company Juguetes Arias Multipleskids Àrtur Martínez Marzo Joan Baldoví i Roda David Casinos Carol Tomás Flora Marc Andrés Company Miquel Àngel Landete Giner Mireia Matoses i Solaz Ricardo Ten Toni Benavent Tesa Nerea Sanfé Jose Redondo Benito Gestió Gràfica Reclam Editorial

Portada Reclam Editorial

Dipòsit Legal V-401-2014

Fotografia Mireia Cebrián Pellicer Juanjo Laudes

Edició de 1000 exemplars

L’Associació Cultural Falla Sant Joan no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors. “El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.” “Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres” (www.lletresfalleres.info)”.

Índex (relaciona amb una línia)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

- SALUDES (74) - INTRODUCCIÓ (PAG. 4) - EL JOC ALS DIFERENTS ÀMBITS (106) - CENS (PAG. 10) - EMPRESES DEL SECTOR (154) - FOTOGRAFIES COMISSIÓ (18) - JOCS REUNITS (60) - MONUMENTS (122) - FOTOGRAFIES “SEMPRE JUGANT” (66) - ENTREVISTES (28) - PUBLICITATS (182) - FOTOGRAFIES FALLERES (90) - JOCS (168) 3

INTRODUCCIÓ

lavera Fallera Ca

Em dic Enric Aguilar i el joc m’ha canviat la vida. I no ho dic perquè m’haja arruïnat en partides de pòquer. Ni perquè em passe les vacances en un casino de Las Vegas. Ni tan sols perquè cante habitualment “bingo!”. Parle del joc sa, del bon joc.

Des de 2014 m’acom panya una morta. Concreta ment un cadàver que porta m onyos, pinta i davantal. Una sinistra i terrorífica figura qu e, malgrat el seu aspecte, desper ta somriures allà on va. Es tracta de La Fallera Calavera, la pr otagonista d’un dels jocs de ca rtes més populars dels últim s temps entre els valencians. I és per la meua relació amb el joc, amb el bon joc, que —supo se— tinc la responsabilitat d’obr ir este llibret.

Jocs

Quan era menut, al pati els xiquets jugaven a futbol. Er a el que feien “els mascles”. Les xiq uetes, en canvi, s’entretenien botant una goma elàstica de co lor llampant acompanyant-se de cançonetes. A mi no m’interessav a ni una cosa ni l’altra, així que em centrava en el sambori, la gallinet a cega o el clàssic pica la paret. Amb el meu iaio als estius féiem pols les baralles de cartes: jocs com la Mona, el Cinquet o el Cau om plien matins i vesprades. I ja compe tien aleshores amb Marios i Sonics que triomfaven en les consoles de 16 bits.

El vaixell

e aquells Però ben prompt se’m van quedar entreteniments mençar a obsolets i vaig co s. b normes pròpie modificar-los am e qu ic t màg Recorde un instan al ci importància. ara guanya espe l adherint-se’m Em ve al cap la sa passejava per la a la pell mentre ell. Un vaixell que coberta d’un vaix a Dénia, el meu em duia d’Eivissa m un trajecte maríti poble. Va ser en s, on si e televi als anys 90, sens , e ns cap distracció sense mòbils, se ar unes targetes quan vaig aprofit a amiga duia per blanques que un rgetes blanques fer-hi dibuixos. Ta tenien totes de papereria que i aspecte. Vaig la mateixa mida trar les targetes començar a il·lus rsonatges per a amb objectes i pe

de cartes que engendrar un joc perar el tedi i el ens ajudaria a su gació. En unes mareig de la nave t estava llest! hores l’experimen es de reunir cinc Era un joc on havi s et per guanyar. El peces d’un amul dien furtar-se jugadors, però, po altres gràcies a les peces uns als combats. Només enfrontaments en ps a provar-lo ens va donar tem però l’invent va amb una partida, à nètic que l’endem resultar tan mag pati de l’escola. vaig exhibir-lo al tusiasmar i els L’ocurrència va en mençar a fercompanys van co dascú elaborava ne imitacions: ca ralla i potser hi la seua pròpia ba ts nous, però tots introduïa elemen . ateixa estructura conservaven la m

20 anys més tard, eixe joc creat per un xiquet als anys 90 es diu La Fallera Calavera. Amb les seues modificacions i millores, és clar. I amb la inestimable presència d’una morta carismàtica que no espanta, sinó que enganxa. I el més important: La Fallera Calavera no està sola en el mercat. En 2018, en un món inundat de pantalles i de connexions cibernètiques, els jocs de taula omplin vesprades i nits d’entreteniment. Tenim gran varietat de propostes lúdiques modernes per escollir en un mercat que està viu i que cada

setmana millora amb novetats. Jocs de rapidesa i observació com el Jungle Speed, propostes que fomenten el relat i la creativitat de l’estil de Dixit o idees per als jugadors més experimentats que aposten per la capacitat deductiva com ara Alquimistas. I el que és millor, són activitats intergeneracionals, per a xiquets, per a adults, o per a eterns Peter Pans.

George Bernard Shaw

nt en ilitza ta i tot t ’u s i oda Fins tà de m lioteques. reball s e r a lt Jug n bib enta e les com e aules, reses es fom iu com són es v p n en em amb jocs en p de perso u r ip g e en equ oms, on un spai i han d ts ro ia ne escape nquen en u ne. O en com una a t b ir s e or am all. m eix b n l’am brir co desco que celebre enada paint t r m to e o de solt a batalla an mes i fins i fan ig id ts n acolor closques, e otes les eda ès a Trenc ues per a t aturg irland a deix físiq ram proves frase del d : “L’home no ll e certa la rnard Shaw vell. Es fa v eu, e a f B ab s s e Georg ar perquè e ”. Així que ja es g crem jugar de ju ixa de òtox, de les nts de e d è u b me perq u-vos del olt. planta oblide t i dels trans u. Jugueu m a e a n antied rquia. Jugu cada setma u t T n a a cabell només jug ent joves! è Perqu reu eternam se

Directiva: President: Fallera Major: President Infantil: Fallera Major Infantil: Adjunta a Presidència: Vicepresident Àrea Cultura: Vicepresident Àrea Econòmica: Vicepresident Àrea Règim Intern i Àrea Festejos: Secretari: Vicesecretària: Comptador: Tresorer: Àrea de Festes: Adjunt a Vicepresident: Delegats de Festes: Equip de Publicitat: Àrea de Cultura: Monument: Xarxes Socials: Edició Llibret: 10

Alicia Palau Galán Àlex Moya Montalvá Paula Cámara Martínez Luis Desantes de Llano Ana Ma Nacher Martínez Vicent Ordaz Hidalgo Jose Antonio Gómez Ponce Luis Boquera Tendero Guillem Lancero Pavía Ana Desantes Peris Alba Colomer Pérez Maria del Carmen Pérez Laudes Sergio Gallach Tudela Enrique España Soler Enrique Vidal Ivan Fernández Luch Rojas Miguel Ángel Pellicer Juanjo González Raquel Serra José Antonio Gómez Guillem Lancero Pavía Jose Ma Hernández Roselló Arantxa Andrés Alario Arturo Blasco Marián de Llano

Àrea Solidaritat: Delegada d'infantils: Delegat Junta Local Fallera: Delegat jurídic: Àrea de casal: Aprovisionament: Subministres: Servei de Barra: Delegació Sector Centre: Cremà: Pirotècnia: Àrea Règim Intern: Recompenses: Protocol i Presentació: Secció Femenina: Loteries: Jurat Monument:

FALLERS D’HONOR

Alicia Montalvá Comos Julián Moya Martinez Andrea Peña Palacios Rafael Muñoz Revert Inma Pardo Castillo

Ana Desantes Peris Carol Donat Martínez Raquel Palacios Moya Raquel Serra Rossell Clara Hurtado Llopis Juan Peña Valentín Ana Desantes Beatriz Torrent Martínez Salva Julián Pellicer Francisco Nácher Alcaraz d’Or, Murta i brillants de la Enrique Parra Pelufo (Insignia Junta Local Falllera d’Alzira 2018) Francisco Nácher Alcaraz Bernardo Llopis Chordà Carlos Enguix Magraner Francisco Nacher Martínez Lolin Hurtado Llopis Aurelia Pellicer Parra Maria José Tomás Terol Francisco Nácher Alcaraz d’Or i Murta de la Junta Juan Jose Fernández Albelda (Flama Local Fallera d’Alzira 2019) Juan José González Candela Francisco Nacher Martínez María Antonia Lerma Llansol David Bernia Martí Luis Bordes Cervera Juan Antonio Ruiz Furió José Casterá Perez

Carmen Montalvá Berenguer Enrique Ordaz Hidalgo Maria Victoria Rodriguez Martínez Laura Granell Moreno

Aguilar Llinares, Ruben Aparisi Rosell, Alvaro Ausina Garcia, Fernando Boluda Grande, Saul Cámara Rojas, Francisco Casterá Redal Carlos Cazaurang Roig, Antonio Cebrián Pellicer, Josep Cervera Pérez, David Climent Sanz, José Ivan Correas Fernández, Daniel Cucarella Juan, Vicent Dalmau Mercader, Samuel, Desantes Peris, Jorge Enguix Magraner, Eduardo España Benedito, Francisco España Cerdá, Francisco Fernández Albelda, Juan José Fernández Carrasco, Juan José Fortea Pérez, Francisco Ramón García Almiñana, Alberto García Capella, Cristian García Soler, Alberto Giner Iñigo, Juan Pablo Gómez García, Carlos Hernández Roselló, Ignacio

Lancero Pavia, Juan Fernando Llacer Alós, Jose Vicente Llopis Chordá, Sergio March Pellicer, Nico Montalvá Benavent, Ernesto Montalvá Benavent, Juan Pablo Montero Carbó, Daniel Moreno Gisbert, Joaquin Moya Perucho, Ivan Nadal Ortiz, Rubén Pellicer Bernia, Bernardo Peris Chirleu, Manuel Ramón Montero, David Redondo Mora-Gil, José Vicente Rodríguez Moreno, Natan Roselló Vayá, Salvador Rubio Llinares, Darío Ruiz Furió, Juan Antonio Saez Centenera, José Saez Tomás, José Sala Moya, Juan Miguel Serrano Alemany, José Antonio Talens Blasco, Juan Vicente Talens Lozano, Edgar Tormo García, Rafael

RUBENA ALVARO FERNANDO SAUL FRANCISCOC CARLOSC ANTONIO JOSEP DAVIDC JOSEIVAN DANIELC VICENT SAMUEL JORGE EDUARDO FRANCISCOEB FRANCISCOEC JUANJOSEFA JUANJOSEFC FRANCISCORAMON ALBERTOGA CRISTIAN ALBERTOGS JUANPABLOG CARLOSGC IGNACIO JUANFERN JOSEVICENTE SERGIO NICO ERNESTO JUANPABLOM DANIELM JOAQUIN IVAN RUBENN BERNARDO MANUEL DAVIDR JOSEVRM NATAN SALVADOR DARIO JUANARF JOSESC JOSEST JUANMSM JOSEASA JUANVTB EDGAR RAFAEL

Fallers

Albentosa Asensio, Alicia Alberola Campos, Rosa Alfaro Vallés, Claudia Ausina García, Marta Barceló Arévalo, María Cano Martí, Concepción Cebrián Pellicer, Mireia Cerdá Fernández, Amparo Clari García, Ana Climent Sanz, Noelia Davis Barceló, Cristina de la Asunción Auñón, Diana de la Guía Ortega, Vanesa Durán Viñó, Carolina Fernández Carrasco, Beatriz García Sospedra, Elisa González Robles, Andrea Martí García, Laura Martí Pellicer, Zaira Martínez Oliver, Fanny Mascarell Mora, Anais Montalvá Rosell, Pilar Mora Martínez, Laura Moreno Gisbert, Estela

Moya Contreras, Maribel Nacher Costa, María Palacios Albelda, Eva Pascual Tendero, Tiffany Pastor Alventosa, María Encarnación Pellicer Oliver, Zaira María Pellicer Parra, Manoli Pérez Pellicer, Reme Pérez Sánchez, Anabel Peris Chirleu, Pilar Piera Moya, Olga Ramón Redal, Beatriz Rubio Ramírez, María Lluch Sala Albandea, Beatriz Sifre González, Sara Valladolid Cano, Meritxell Velasco Pepiol, Vanesa

ALICIA AMPARO ANA ANABEL ANAIS ANDREA BEATRIZR BEATRIZF BEATRIZS CAROLINA CLAUDIA CONCEPCION CRISTINA DIANA ELISA ESTELA EVA FANNY LAURAMA LAURAMO MANOLI MARIAB MARIAE MARIAL MARIAN MARIBEL MARTA MERITXELL MIREIA NOELIA OLGA PILARM PILARP REME ROSA SARA TIFFANY VANESAG VANESAV ZAIRAM ZAIRA

Falleres

Aguilar Peña, Aleix Aparisi Li, Aixin Bailón Davis, Carla Bailón Davis, Diego Barberán Hurtado, Álvaro Bataller Magraner, Mireia Boquera Donat, Celeste Canet Enguix, Sergio Casterá García, Carlos Casterá García, Júlia Cervera Pérez, Alba Cervera Pérez, Manel Correas Climent, Claudia Cucarella Piera, Marc Cucarella Piera, Pau Dalmau de la Asunción, Ariadna Dalmau de la Asunción, Héctor Desantes de Llano, Adriana Enguix Palacios, Hugo Enguix Sifre, Carlos España Cerdá, álex Fernández Gomez, Lucia Fortea Ramón, Beatriz Fortea Ramón, Elisa García Gelebart, Daniella Gil Mora, Ainhoa Giner Albentosa, Samuel 16

Gobert Barceló, Ainhoa Chloe Hernández Andrés, Ona Hernández Clari, Fran Hernández Clari, Joan Jordán Parra, Dídac Julián Torrent, Aitana Julián Torrent, Miquel Kumanowicz, Nicola Laura Lancero Navarro, Pere Llopis Velasco, Gerard Llopis Velasco, Marta March Pellicer, Héctor Montalvá Moya, Alba Montalvá Moya, Pablo Montalvá Pastor, Diego Montalvá Pastor, Sofía Moreno Hurtado, Pau Oliver Serra, Ernesto Ordaz Rodriguez, Alba Ordaz Rodriguez, María Ordaz Desantes, Miquel Pellicer Barceló, Joel Peña Palacios, Ariadne Perucho Pellicer, Arnau Perucho Pellicer, Emma Pons Ferriol, Lluís Ramón de la Guía, Hugo

Redondo Colomer, Marc Roig Pellicer, Aina Roig Pellicer, Maira San Pedro Carbonell, Pilar Tormo Martí, Marina Tormo Martí, Pablo Torres Mansanet, Nuria Velasco Sala, Ferran

ALEIX AIXIN CARLAB DIEGOB ALVARO MIREIA CELESTE SERGIO CARLOSC JULIA ALBAC MANEL CLAUDIA MARCCP PAUC ARIADNADA HECTORD ADRIANADL HUGOE CARLOSES ALEXE LUCIA BEATRIZ ELISA DANIELLA AINHOAG SAMUEL AINHOAC ONA FRAN JOAN DIDAC

AITANA MIQUELJ NICOLA PERE GERARD MARTA HECTORM ALBAM PABLOM DIEGOM SOFIA PAUM ERNESTO ALBAO MARIA MIQUELOD JOEL ARIADNE ARNAU EMMA LLUIS HUGOR MARCR AINA MAIRA PILAR MARINA PABLOT NURIA FERRAN

Infantils

flo

ví

o ald

(el d

iluv

nb jo a

ENTREVISTATS

ARTURO (LA FÚMIGA)

c nri

ilar agu

car ol t o má s

david casinos

T BEN AVE N

lan

e det

TO NI

el qu mi

mireia (pu pil·les)

TESA

marc andrés (auxili)

29 NER EA S ANF É RICA RD O TE N

Al ve guna te gada jug l’han at?

Qu joc in és e q t’ag ue mé l rad s a?

ps Sa r al a jug ruc? t

una Alg a han b ad veg at am jug teus els ntise ts? n me

Saps a jugar llera la Fa ra? ve Cala

Alg vega una d jugat a has am foc? b

Quin era el teu joguet preferit?

Una cosa que et deixe en fora de joc.

De menut jugaves amb els pares? O amb els germans?

PREGUNTES

Quan eres menut, hi havia jocs de xics i jocs de xiques?

Parxís o dominó?

Nintendo o PlayStation?

Jugues amb el mobil, tauleta? A quin?

Saps què és el Fortnite o el Heartstone? Hi jugues?

Tria tres persones amb les quals jugaries una partida de parxís.

Lego o Playmobil?

T’agraden els videojocs?

Fes un joc de paraules.

Per qui te la jugaries?

A T U 32

R O R

ARTURO (LA FÚMIGA) Tinc 30 anys acabadets d’estrenar. Vaig acabar el Grau Mitjà de Percussió a la SMA. nous components que els fan més lúdics. Sóc: Enginyer d’Edificació per la UPV (Arquitecte Tècnic) Però els meus amics no han acceptat mai les Fisioterapeuta i Podòleg (UCV) nits de dissabte jugant a jocs de taula. Ells Màster de Professorat de Secundària sempre han sigut més del Sarao. Treball: Podòleg a la Clínica Tecma (Alzira) 7- Diria que sóc dels millors jugadors Professor a la UCV al grau de Podologia i al Màster de Podologia Esportiva. de truc de la història d’Alzira. I com que no

1- Demane disculpes i aprofite la primera de les preguntes per a deixar constància dels pocs records que tinc de la infantesa. Tinc una germana quatre anys major i pel que em diuen i per les fotos sempre he estat amb ella jugant quan era més menut. Ja amb deu anys m’encantava jugar a esquaix amb mon pare, que sempre em guanyava. Hui ja ha canviat la història. 2- Sempre m’ha agradat el foc. A casa la meua iaia, quan tots acabaven de dinar jo em posava a observar les flames i era l’encarregat que el foc mai no s’acabara. Això sí, sempre amb la mirada fixa de ma mare i amb el comentari aquell de “et pixaràs al llit”. Jo no entenia per què deien això. Mai no va passar, he de dir. 3- Supose que com a tots. I entenc que en eixe sentit sóc afortunat. No tinc la sensació d’haver sigut enganyat per una persona de molta confiança. Encara que alguna decepció que altra he viscut, òbviament... 4- Si algú ha jugat amb els meus sentiments, jo no me n’he adonat. Les decepcions han vingut més amb situacions quotidianes. D’allò que esperes alguna cosa i reps la contrària. Però mai no han arribat a jugar amb els meus sentiments de manera dolenta. Algú haurà jugat, però per tal de viure’ls i gaudir-los. 5- No tinc resposta per a açò. Ni ho recorde, ni he sentit mai als meus pares parlar del meu joguet preferit. Supose que em cansava ràpid de totes les joguines. Això encara em passa i per això intente no comprar res, perquè em conec... 6- M’agraden molt els jocs de taula. Cada dia hi ha més jocs que em diverteixen moltíssim de tipus Pictionary, Party, Trivial, etc. amb

hi ha cap rànquing que diga el contrari, puc seguir fent servir esta afirmació. M’agrada molt, moltíssim jugar al truc i acabe de recordar que fa anys que no fem una partideta. 8- M’han fet als últims mesos aquesta pregunta sis o set persones diferents. Quan conteste que no, la cara de indignació i sorpresa és brutal. No he jugat mai i mira que em pica la curiositat. 9-Tot allò relatiu als “gamers”, “youtubers” i “instagramers” em deixa molt fora de lloc. Però m’agrada molt saber a què dediquen el temps els joves i fer per entendre-ho tot. És la meua manera d’intentar no sentir-me major d’ací uns anys. M’encanta parlar amb gent jove i que em conten coses d’este rotllo. 10- Crec que sí. Recorde un poc més major, quan els xiquets al pati féiem el burro amb qualsevol baló i superfície mentre les xiquetes estaven més tranquil·les, parlant i pujaven a classe molt més dignes que els meus companys, completament suats. 11- No jugue a cap joc al mòbil i mai ho he fet. No obstant això, tots els meus amics han viscut enganxats a cadascun dels jocs que han anat eixint els últims anys. Ara estan amb un de futbol que els té molt però que molt enganxats i a mi em mosqueja moltíssim. 12- Crec recordar algun joc de Playmobil, el de l’illa dels pirates, existeix? Però torne a dir que els meus records d’infantesa són pura nebulosa.

13- Cap dels dos m’agrada, però si he d’escollir, dominó o xamelo (que m’encisa eixa paraula, per cert). 14- Sé el que és perquè parlen molt d’aquests jocs a programes de televisió que acostume a seguir. Però no sabria donar massa informació al respecte. I òbviament, no he jugat mai. 15- Vaig passar una època molt enganxat al Pro-Evolution, perquè era ahí on passàvem els amics la major part del nostre temps lliure, que n’era molt. Però mai he jugat a altres jocs amb la consola. Supose que estic quedant com un “raret”. 16- En la comunió em regalaren la Nintendo64, la vaig fer servir ben poc. Més majoret em vaig comprar la PlayStation2 perquè tots els amics m’humiliaven al Pro cada cap de setmana. I per ahí no estava disposat a passar. Amb poc de temps els vaig posar a tots al seu lloc encara que no ho reconeixeran mai. 17- El primer que se m’acut és Ivan (bombardí de La Fúmiga) perquè és la persona més competitiva del món i perquè li diem “Mr. Games”. I competiria contra ma mare i alguna amiga, que mai he entés com ho passen tan bé amb un joc que per a mi té molt poca diversió. Demane disculpes als amants del parxís. 18- El meu preferit és dir molt ràpid: TINC UN MANDERINERALET! 19- Sense cap intenció de posar-me sensible ni romàntic, eh! Si he de pensar en una persona transparent, coherent i que per res del món em faria mal, pense en la meua parella Patri. Per allò de la confiança cega i totes estes mogudes...

JOAN BALDOVÍ: Joan Baldoví Roda (Sueca, 1958), mestre d’Educació Física. Casat, amb tres filles. Va ser regidor durant dues legislatures a l’Ajuntament de Sueca (2003-2007, 2011-2015), i alcalde de Sueca del 2007 al 2011. Diputat al Congrés des de 2011, ha sigut reconegut el polític més valorat de l’Estat en diverses ocasions. Ara espera un nét.

1- Jugava molt amb el meu uelo Pepe, amb l’haca que tenia, amb un gronxador que em feia amb un cabàs d’espart. I després he jugat també molt amb el meu germà Daniel. I amb el meu amic Josep a ser indis apatxes i construir arcs, fletxes, llances i cabanyes on passàvem gran part del dia. 2- Sí, recorde que quan era menut férem una falla amb trastos vells, la plantàrem en el carrer Foradat i li botàrem foc, sense preguntar si ho podíem fer. Allò estigué a punt d’acabar malament perquè s’encengué un fil de la llum. 3- Probablement sí, però no ho recorde massa, no sóc gens rancuniós. 4- No. Probablement he tingut molta sort. 5- Els “Juegos Reunidos Geyper” que et permetia jugar amb la família. Recorde que sempre vaig voler un cotxe de pedals, però mai me’l compraren perquè era molt car. 6-La pilota valenciana, sense dubte. El joc més bell del món. 7- Clar, he jugat molt, sobretot quan era jovenet. A l’institut jugava tots els dies. I crec que no ho faig malament del tot. 8- El tinc a casa, però confesse que no he jugat mai. 9- La hipocresia i el cinisme de les persones. 10- Sí, això era així, tot i que per Pasqua compartíem jocs: el mocadoret, botar a corda, a acaçar... 11- Amb la tauleta, però molt de tant en tant. Alguna vegada en el tren. 12- He jugat amb les meues filles amb els antics clicks de Playmobil. 13- Dominó, sense dubte. M’agrada jugar al “xamelo”. 14- No en tinc ni idea. 15- Sincerament, no massa. 16- M’és igual. No tinc preferències. 17- Per a jugar, els amics. Sense dubte. Els meus amics de sempre. 18- Un que em deia mon pare: “Una safa i una nòria: safanòria!!” 19- Per la meua dona i les meues filles. Per la família i també pels meus amics.

TOMÁS 37

1- Jugava més amb mon pare a la pilota, amb la meua germana jugava a donar-li per sac, com a bona germana major, per descomptat. 2- Sí i vàries voltes m’he cremat, una vegada vaig “ jugar a ser “ directora d´una ràdio i vaig perdre més de 4000 €. 3- Sí, i el que més em fa mal és quan te la juga algú molt proper a tu o fins i tot CAROL TOMÁS: És una actriu i mono- família. loguista valenciana 4- Sí, és clar, per amor, per amistat... que porta anys pas- per idiota, ha, ha, ha... com a tots... sejant la seua comè5- Una pilota de futbol. dia fresca i pròxima per tota Espanya. Ha 6- Hui en dia m´agrada jugar amb els col·laborat amb Bu- meus nebots a l’“Uno”, un joc de cartes enafuente i arribat molt divertit. a les semifinals del 7- Doncs no, són massa senyals i nortalent xou de tele 5 ‘Tu sí que vals’. Ha mes per a la meua memòria de peix. estat guanyadora del 8- No sé quin joc és eixe... la fallera capremi a còmica re- lavera no és la fallera major un 20 de velació en el concurs nacional de monò- Març? legs realitzat en la 9- Les malalties en xiquets i el maltracmítica Sala Òpera de tament als animals. València. 10- Malauradament sí, jo per exemple jugava al futbol de menuda i era un “bitxo raro” tant per a les meues companyes de classe com per a les professores. Afortunadament això ha canviat molt. 11- No, ja depenc prou del mòbil per la meua feina com per a estar enganxada a un joc. Calla, calla, ni pensar-ho. 12- Playmobil, tenia la granja, el vaixell, el castell...

13- No és que siga jo molt fan de cap dels dos, però si he de triar, trie el dominó. 14- Sí, dos jugadors de la Premier League, no? Doncs ni idea. 15- Hui en dia no jugue, però de xiqueta i no tan xiqueta sí que m’agradava jugar molt als videojocs... i a les màquines de “los recreativos del pueblo”. 16- Doncs crec que Nintendo, perquè de menuda tenia la consola per a jugar al Mario Bros i al Sonic i de més major vaig tindre la Game Boy. Mai vaig tindre una Play, encara que sí que he jugat amb amics. 17- Dani Rovira, Goyo Gimenez i Eva Hache... com m’avorreix tant el joc almenys ens ho passaríem bé fent el gamba. 18- Uf, això el que més controla és Matias Prats, jo sóc fatal per a això. 19- Sempre per xiquets i animals, els adults per desgràcia no som de fiar. És una llàstima, però és així.

david casinos

DAVID CASINOS: David Casinos (València, 1972) esportista professional és un dels líders de l’Equip Paralímpic Espanyol, de qui va ser el banderer als Jocs de Pequín 2008.Una retinopatia diabètica congènita li va fer perdre la vista, situació que va afrontar amb actitud positiva. Fruit de la seua filosofia de “fer sortir el sol cada dia”, va aconseguir un envejable palmarés esportiu: campió paralímpic en quatre Jocs consecutius (Sidney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008, Londres 2012) i a Brasil 2016 es va penjar una gran medalla de bronze, campió mundial i europeu en múltiples ocasions i posseïdor del rècord mundial en llançament de pes (15,26 m.) 19 medalles d’or i 5 de plata en Jocs Paralímpics, campionats del Món, d’Europa i Jocs Mundials per a cecs. L’any 2013 va rebre de mans de ses majestats d’Espanya el premi nacional de l’esport en la seua categoria Olímpia, tot un orgull. Està involucrat en projectes de coaching, obstinat a ensenyar estratègies per superar qualsevol classe de barreres, estimular la proactivitat i l’acte d’empoderament, i fer veure als fòrums que participa que les persones amb discapacitat han de ser valorades per les seues capacitats, pel seu talent i la seua dedicació. És autor del llibre ‘Todos los días sale el sol, y si no sale ya me encargo yo de sacarlo”. 40

1- Solia jugar amb el meu germà, tinc un bessó i ens vam criar junts i jugava molt amb ell. 2- No, amb foc no, els nostres pares de xicotets ens tenien molt lligadets i no ens ho permetien. 3- Sí, clar, per descomptat, alguna jugada lletja m’han fet per ahí. 4- No, mai han jugat amb els meus sentiments que jo recorde. 5- Era jugar amb Lego, les peces de Lego, m’agradava molt però en aquell moment els meus pares mai me’n compraren. 6- El Tente i els Playmobil. 7- No, no sé jugar i a més a més, no m’agraden massa els jocs de cartes. 8- No tinc ni idea de quin joc és aquest, ho sent. 9- Que la gent faça trampes.

10- Jo recorde que els xiquets tiràvem molt cap als cotxets i les xiquetes a les nines i jocs de maquillatge i coses d’eixes. 11- No, no solc jugar perquè no tinc temps, viatge molt, m’agrada molt llegir i entrene molt també. 12- Lego, Lego, sense dubtes. 13- M’agrada més el parxís. 14- Sí, els conec els dos, però no hi jugue. 15- M’agrada seguir l’actualitat dels videojocs, perquè actualment es pot jugar a algun d’ells sense vore, però no els seguisc molt, seguisc més l’actualitat dels videojocs i la indústria. 16- PlayStation 17- Triaria la meua dona, la meua filla i la meua sogra. 18- Rosqui masca rosca. 19- Absolutament per la meua família.

ENRIC

AGUILAR

Enric Aguilar va nàixer a Dénia (La Marina Alta) al 1985. És llicenciat en Comunicació Audiovisual i ha treballat com a redactor en concursos de televisió. En 2014 publica el seu primer joc de cartes, La Fallera Calavera. Arran de l’èxit de la baralla, en 2017 deixa la feina a la televisió per dedicar-se en exclusiva als jocs de taula. També ha escrit la novel·la breu “La Fallera Calavera”, basada en el joc homònim i ha creat un segell editorial anomenat “Zombi Paella” per seguir publicant jocs, com ara Alakazum! en 2018.

1- No recorde jugar massa ni amb els meus pares ni amb el meu germà major, però sí amb els amics i els veïns que tenien una edat similar a la meua. 2- Metafòricament, no massa. No sóc una persona que s’arrisque en excés. Literalment, per descomptat. Com a bon valencià sempre m’ha agradat la pirotècnia i tirar coets. De menut vaig posar un petard en un cagalló de gos que hi havia al carrer i la cosa no va acabar massa bé. 3- Sí. Fa poc vaig ser víctima d’un frau per Internet i em van furtar diners, però afortunadament els vaig poder recuperar. 4- Unes quantes voltes! Però això et fa més fort i potser també més fred i avorrit. 5- No recorde tindre un joguet preferit, però sí que m’agradava molt un de construcció anomenat K’NEX. 6- És difícil triar-ne un. N’hi ha tants i tan bons! Recomane provar “Aventureros al Tren”, un

joc de construir línies ferroviàries amb una mecànica molt senzilla però al mateix temps estratègica, i amb molta interacció entre jugadors. 7- Em fa vergonya reconéixer-ho, però no. M’hi ensenyeu? Sé jugar al “Cau”, que és un joc popular de cartes valencià que em va ensenyar el meu iaio. 8- Ha, ha, ha! No massa, la veritat. Moltes vegades em guanyen! 9- Quan la gent s’inventa sense voler regles a La Fallera Calavera que de vegades són molt absurdes, però també creatives! 10- Sí, i em sembla terrible. Els xics jugaven al futbol i les xiques saltaven la goma elàstica. A mi no m’agradava ni una cosa ni l’altra, així que m’inventava jocs de pati que per descomptat eren per a tots els públics. 11- No, sóc més de consoles. Ja passe massa hores enganxat al mòbil! 12- Difícil tria. M’agrada

la creativitat que permet Lego, però recorde fer-me mal a les ungles intentant separar les peces. 13- El Parxís té més tensió i el dominó més estratègia. Segurament em quede amb el parxís, encara que fa molt que no jugue a cap dels dos. 14- Sé que són, he provat els dos videojocs, i no m’han enganxat massa. 15- M’agraden molt, però no tots. Sóc videojugador des de l’era dels 8 bits. Vaig iniciar-me amb 5 o 6 anys. 16- Nintendo a mort, de tota la vida! Fan videojocs per a tots els públics amb mecàniques accessibles però profundes. Són una inspiració per a mi. Sóc especialment fan de la saga The Legend of Zelda. 17- Parxís. 18- Crec que jugar-lo amb tres exparelles li donaria molta més emoció. 19-

¿Cómo se dice “edificio” en valenciano? Edifici. Ya se que “e difici”, ¿pero cómo se dice?

(D’acord, no és meu, i és prou roín...) 20- Pels meus pares. Ells segur que també se la jugarien per mi.

oA R 43

1- Com que vaig ser filla única durant nou anys, fins que els meus pares van adoptar la meua germana, jugava amb els pares i també amb els meus cosins que eren com els meus germans majors. 2- Sí que he jugat amb foc, i m’he cremat. Era aficionada a agafar pals de la foraca en flames i jugar amb ells. I sense voler vaig acabar cremant el tendur i també l’osset de peluix que més m’agradava. El foc és molt golós per als xiquets!! 3- Sí, sobretot mecànics, ha, ha, ha, ha. Crec que a tots, alguna vegada, ens l’han jugat. 4- Sí, maleïda adolescència, ha, ha, ha, ha. Eixa època on creus que la teua primera parella serà per a sempre i estes coses absurdes... ha, ha, ha, ha. 5- Vaig tenir diverses joguines preferides però recorde la granja de Pin i Pon, i també una cuineta d’aquestes de plàstic. 6- M’agraden molts jocs, el tabú, el movies, el qui és qui, però al que més m’agrada jugar és al Trivial, i si és de xiquets, millor. 7- No tinc ni idea. Això és un joc de cartes? Ha, ha, ha, ha. 8- No sé jugar, i tinc curiositat de jugar, perquè tots els amics i amigues que han jugat diuen que és molt divertit i amb el que m’agrada cuinar, crec que pot agradar-me molt. 9- El que més em deixa en fora de joc és quan oblide les lletres als concerts, em bloqueja molt i acabe fent alguna bogeria... ha, ha, ha, ha.. 10- Quan jo era menuda no feia massa distinció entre jocs de xics i xiques. És estrany, però jo veia jocs que m’agradaven o no m’agradaven. No em plantejava si eren de xics o xiques. 11- Amb el mòbil i la tauleta no massa, però als llargs viatges amb furgoneta del Diluvi he jugat alguna vegada amb el mòbil als jocs del Telegram i també al Preguntados. 12- Sens dubte, Playmobil (sóc d’Onil i la fàbrica abans estava ací). 13- Dominó, perquè em recorda molt al meu iaio Pepito, el qual em va

FLORA (EL DILUVI): Flora (l’Exploradora) Sempere Doménech, 3 2 a n y s . S ó c d ’ O n i l Em dedice a la música i veu del Diluvi i mestra de música Les meues aficions són cuinar i menjar

ensenyar a jugar i ho féiem tots els divendres. 14- Forni... què? Ha, ha, ha, ha. No sé ni quin idioma és eixe... 15- Alguns sí, però no sóc una gran aficionada la veritat. 16- Sóc més de Nintendo, de fet tinc la Nintendo DS, i també jugava abans amb les amigues a la Wii. 17- Amb els meus millors amics: Quilis, Dani i Montxo. Crec que ens ho passaríem molt bé. Si foren personatges coneguts doncs triaria a Panxo (Zoo), Clàudia (Xavi Sarrià i el cor de la fera) i Miquel Gil. 18- Setze quinzets de fetge fregit? No sé... ha, ha, ha, ha... 19- Pels meus millors amics i per la meua família, sense dubte, són els meus incondicionals.

m ar an Dr Ã©s 45

1- De menut jugava amb els meus pares i amb la meua germana. 2- Sí, clar, literalment i figuradament. 3- Doncs sí, de fet recorde una vegada a Alzira que estava a casa de la meua iaia i vaig eixir fora a jugar amb el meu patinet. De sobte va aparèixer un xaval, més major que jo, que em va demanar que li’l deixara. Innocent de mi li vaig deixar el patinet i se’n va anar amb ell, me’l va furtar. 4- Clar que sí, però sempre han sigut coses sense importància, de xicoteta magnitud. Per exemple, dir-me de fer alguna cosa i al final no fer-ho. Et fas il· lusions per a res. 5- Un camió amb un remolc per a cotxes. 6- Doncs sempre que ens anem de concert amb el grup portem una pilota i quan tenim temps lliure ens agrada jugar al futboltenis. 7- No, a Ontinyent no hi ha molta tradició de jugar al truc i mai ningú m’ha ensenyat. Ja quan vaig estar a la universitat vaig coincidir amb molta gent que jugava al truc i em van explicar el seu funcionament, però mai he arribat a jugar. 8- Sí. Deu fer ara uns 3-4 anys que vaig descobrir el joc i dintre del meu entorn s’ha posat molt de moda. De fet, tinc el joc i l’expansió amb els quals he fet moltes hores. És un joc de cartes molt divertit per a jugar amb la família o amb els amics. 9- En el bon sentit de l’expressió, menjar-me una bona paella, un arròs al forn o una bona fideuà. El menjar em perd. 10- Sí, és cert que la societat insistia a separar els jocs de xics i els de xiques, però jo personalment he jugat a tot tipus de jocs sense diferenciar sexes.

11- Sí. Al Sims City, on tu vas construint la teua pròpia ciutat, i també m’agraden molt els jocs de preguntes com el Triviados o el Cuestionados. 12- Playmobil. 13- Parxís. 14- Sí que conec el Fornite, el Heartstone no. Alguna vegada MARC ANDRÉS COMPANY (AUXILI): he vist amics jugar però jo - 11/10/1991 mai ho he fet. - Ontinyent 15- Sí, molt. Però no tinc - Cantant a Auxili molt de temps per a jugar ni - Grau en Geografia i Medi Ambient - Máster Universitari de Formació tinc una bona consola. del Professorat de Educació Se16- PlayStation, de fet fou cundaria Obligatòria, Batxillerat, la primera consola que vaig Formació Professional i Ensenyad’Idiomes tindre. ment - Tècnic Superior de So per a Es17- Esteve, Joan Marc i Xavi. pectacles i Audiovisuals Són components d’Auxili i últimament estan prou viciats a una app de Parxís. 18- Un embarbussament molt típic però que m’agrada molt: “Plou poc, però per al poc que plou, plou prou”. 19- Per la meua família i pels meus amics.

miquel

landete 47

MIQUEL LANDETE: Sóc Miquel Àngel Landete Giner, tinc sang de les dos Riberes del Xúquer, encara que vaig nàixer a València City (fa ja un temps considerable) sóc el major de 3 germans. Tinc un paperot signat per Don Juan Carlos que diu que sóc Enginyer Informàtic, però tinc dos professions: la docència i la música. Aquesta segon la porte excercint des que tenia 17 anys. Ja veus, com passa el temps. Des de fa 10 em dedique a d’ella sota el nom de Senior i amb una banda de rock, El Cor Brutal. Amb ells, fent rock americà en valencià, he anat on cristo pergué el gorro, hem fet vora 300 concerts i hem enregistrat 8 referències discogràfiques. Ah, i entre tots tenim 6 filles i fills. La vida, tu.

1- Jugava sobretot amb la meua germana menor (té tres anys menys que jo, el menut en té setze menys i he jugat també, però de manera diferent) i amb els amigatxos d’escola i del poble. Amb els meus pares també, però menys, supose. 2- De manera figurada, sovint. Tinc tendència a això. La vida és més divertida així. Literalment mai, sempre m’ha causat molt de respecte. 3- Sí, clar. Ser un ésser humà i relacionar-te amb els teus semblants implica això: te la juguen, li la jugues a algú, demanes perdó, et demanen perdó, te la torna a jugar alguna altra persona (o la mateixa), li la tornes a jugar a un altre (o al mateix), demanar perdó, etc. 4- Per descomptat, per la mateixa raó que la pregunta anterior. Els sentiments donen molt de joc! 5- Mai he sigut un xiquet de tindre massa tirada per les coses materials (això em va entrar de més grandet) així que diria que el meu joguet preferit ha estat el meu propi cos. Per tot el que podia fer amb ell: tirar-li a pilota, anar en bici, jugar a bàsquet, escalar... i en arribar la pubertat, l’onanisme també molava. 6- Crec que del millor record que guarde són els jocs en equip: raspall, frontó a mà, bàsquet, handbol… No se m’han donat malament, potser per compensar com de fatal que se’m dóna el futbol. Sóc el pitjor jugador de la història. 7- Sé les normes, i poc més. Ho he intentat un parell de vegades, però se’m va donar fatal. 8- Mira, vaig fer la primera partida la setmana passada. Em va agradar! 9- Que de sobte deixe d’escoltar-se un canal dels meus Sennheiser HD-25.

10- Sí, hi havia jocs de xics (la majoria amb pilota), jocs de xiques (botar a la goma i algun més) i jocs de xics i xiques (xurro va, amagatall, peus quiets…) 11- No m’agraden gens els jocs digitals. M’avorreixen moltíssim. Crec que el darrer que hi vaig jugar així de seguit va ser el come-cocos, imagina’t. Com sóc professor d’informàtica d’un institut, de tant en tant, muntem a l’aula algun joc en xarxa d’eixos de matar. I he de jugar una estona almenys per saber com va. I als cinc minuts ja estic badallant. Supose que serà perquè, en el fons, he de ser un primo avorrit. 12- La millor opció és mesclar-los: fer construccions de Lego per a ninots de Playmobil. Les possibilitats són infinites! De nano jo he jugat molt més amb els clicks, però amb les nanes estem fent pols el Lego. Ens encanta. 13- Parxís, cent mil voltes més! Com menys s’haja de pensar en un joc, millor se’m dóna. 14- Ho sé vagament pels meus alumnes. I no, no jugue a cap. Boring… 15- Em remet a la pregunta 11: NO! 16- Me la bufen les dos per igual. 17- La meua filla menuda, Neil Young i el gos de Beethoven. 18- Ui, sóc un especialista, cada dia se m’ocorren nous… Un exemple: RECOMERDAR. És recomanar-li qualsevol merda (pel·li, llibre, disc) a un amic. 19- Per qualsevol persona a qui estime mínimament. Això ha d’incloure, a dia de hui, aproximadament, a 1.280 persones.

mireIA MATOSES

MIREIA MATOSES (PUPIL·LES): Sóc Mireia Matoses i Solaz, vaig néixer l’any 1988 a Alzira, València, i vaig estudiar al col·legi “La Puríssima” fins els 18 anys. Mentre vivia al poble compaginava els meus estudis amb els estudis de música a la Societat Musical d’Alzira, cosa que em va permetre conèixer el món de les falles més endavant perquè he tocat molts anys en xarangues a diferents falles del poble. Als 18 anys em vaig traslladar a València i vaig viure allí deu anys. Primer em vaig llicenciar en Ciències Po-

lítiques i de l’Administració i després em vaig graduar en Filologia Catalana i vaig fer el màster per a ser professora de secundària. Actualment treballe de professora de català a Catalunya i sóc una de les cantants del grup de música Pupil·les. Amb Pupil·les fem rap electrònic feminista i intentem traslladar les nostres reivindicacions feministes a través de les lletres que composem.

1- Quan era menuda jugava sempre amb el meu germà Rafa. Tenim la sort de portar-nos solament dos anys de diferència i ell era un company de joc perfecte. Amb els pares també hem jugat molt, recorde la meua infància amb molta dolçor, ens ho han donat tot, els pares. 2- Sí, hem jugat amb foc. Vivim a Alzira, poble faller, si no has jugat amb foc de menut, no has tingut infància. 3- És clar. La vida és bonica i complicada i a totes i tots ens l’han jugat alguna que altra vegada. La part positiva dels moments durs és que treus experiència i saviesa. 4- Sí. Com he dit a la pregunta anterior, pense que aquestes situacions formen part de l’existència. Abans era una xiqueta molt innocent i alguna que altra persona més roïna o espavilada se’n va aprofitar, l’edat et fa anar més amb compte. Amb els anys, com diuen els meus pares, “veus venir la gent”. 5- Tenia un peluix que es deia “lleonet”, era un lleó amb un pijama blaugrana amb piquetes blanques. Vaig estar molts anys dormint amb “lleonet”. Després tenia una col·lecció de Barbies enorme i vaig jugar amb elles fins quasi entrada l’adolescència. 6- M’encanta jugar a cartes, quasi tots els jocs de cartes m’agraden. 7- Sí. M’encanta. Vaig quedar segona a un campionat de truc a la universitat. Al truc he jugat amb amigues, amb familiars i amb la xaranga a falles. 8- Sí. Sóc una “freak” de la fallera calavera. Jugue molt amb el meu company i amb les meues companyes del grup. 9- Em quedo fora de joc davant les injustícies socials que em provoquen impotència. 10- Sí. La meua sort és que compartia els jocs amb el meu germà i un dia jugàvem amb cotxes els dos i altre dia amb les nines,

aleshores vaig tenir accés a tot tipus de jocs. La llàstima és que actualment es continue separant les joguines per sexes. Aquesta acció tan absurda provoca que des de ben petits comencem a reproduir uns rols de gènere que arrastrem tota la vida i que, sobretot en el cas de les dones, no ens fan cap tipus de favor. 11- No hi jugue molt amb l’aparell electrònic. Abans jugava al trivial amb el mòbil però ja fa temps que no. Les xarxes socials no em deixen temps per a jocs! 12- Playmobil. El meu germà Rafa i jo teníem una gran col·lecció de playmòbils i construíem autèntiques ciutats en miniatura. 13- Vaja! M’agraden ambdós jocs! Ho passe bé amb el parxís i amb el dominó. Recorde jugar al parxís amb la meua iaia i tinc la imatge del meu iaio fent partides de dominó que podien durar vesprades senceres a l’estiu. 14- Els conec perquè sóc professora d’institut i els meus alumnes tenen entre 14 i 17 anys. Parlaven molt del Fornite aquest curs passat, jo no hi jugue, jo els escolte. 15- No sóc gaire de videojocs, però algun cop hi he jugat. 16- Nintendo amb el Mario Bros, total. 17- M’agradaria jugar amb la meua iaia, amb ma mare i amb el meu iaio Emilio que ja no el tinc ací. 18- En quin cap cap? En cap cap cap! 19- Per la meua família, són les persones més importants de la meua vida i les que sempre m’han donat suport en tot el que he fet. Sé que els meus familiars sempre estaran al meu costat i per ells, tot.

NEREA SANFÃ&#x2030;

1- Recorde jugar més amb els meus germans que amb els pares. Era molt independent i creava la meua pròpia història paral·lela amb personatges imaginaris. A més, tinc germans bessons, i jugar amb ells sempre era molt divertit. 2- Jo mai. Però els meus germans bessons sí, i han acabat cremant cartó a la cuina (els meus pares havien de vigilar-los molt de prop); piromania casolana. 3- Sí, però ja ni recorde per què. Les coses dolentes les esborre de la meua ment. 4- Que jo recorde, no. Si jugar amb els sentiments compta descobrir que els Reis d’Orient són els pares sí… 5- La meua nina Gricela. 6- En tinc molts. Però recorde que m’agradava molt jugar a muntar cases de construccions. 7- A mitges ;) ;) 8- Sí! A dia de hui és un dels meus jocs preferits. 9- No saber de què em parlen, notar que no tinc el control de la situació. 10- Sí, però mai he sentit eixa diferència de sexes en el meu grup d’amics i amigues. Hui en dia encara pense que hi ha molt a fer i molt per lluitar amb este problema. Cap joguet hauria de tindre sexe predeterminat. 11- No. No jugue a res virtualment. Abans estava molt viciada als SIMS però ara no tinc temps ni per saber com es juga al Candy Crush.

12- Playmobil. 13- Parxís. 14- Sé que és el Fornite però mai he jugat. L’altre joc, ni idea. Em sona a matar, i sóc antiviolència. 15- No. 16- Doncs ni idea, perquè mai he tingut cap de les dos, aleshores no sé quina diferència hi ha. 17- Amb les meues iaies. Malauradament ja no estan. Aleshores elegiria els meus millors amics, imagine. Pels riures. 18- El joc de jugar a xocar els joguets en un bancalet mentre els pares es feien un cafenet. 19- Pels meus pares i pels meus germans.

NEREA SANFÉ: Sóc Nerea San Félix, comunicadora de l’Horta Nord. Apassionada de la televisió i les xarxes socials. Actualment treballe per a la televisió pública valenciana À Punt Mèdia. La música és una altra de les meues passions, per això toque la flauta i el saxo alt. En el temps lliure, que n’és ben poc, també sóc Nectarina en cabina i em dedique a fer música i que la gent s’ho passe d’allò més bé.

ricardo ten 53

Ricardo Ten va nàixer a Benimàmet (València) l’11 d’agost de 1975, encara que resideix a Tavernes Blanques (València). Des de molt xicotet va ser un xiquet molt actiu, practicava multitud d’esports, però amb huit anys va sofrir un accident elèctric pel qual li van amputar els MM.SS. i M.I.Esq. la qual cosa no li va fer deixar de practicar multitud d’esports, bicicleta de muntanya, tenis de taula, natació, bàsquet, futbol, esquí, però no va ser fins més tard (1993) quan a través d’un article en premsa quan va veure la possibilitat de competir en natació i tenis de taula amb persones discapacitades en igualtat de condicions. Aviat va començar a destacar en competicions regionals i autonòmiques, però no va ser fins a 1995 quan va rebre la seua primera convocatòria de la Selecció Nacional de Natació i Tenis de taula, a partir d’ací Ricardo Ten ha tingut una carrera esportiva molt dilatada. 54

1- Jugava amb els germans i amb els amics. 2- De menut tirava coets. 3- La vida et fa aprendre que hi ha gent egoista a la qual no li importa fer mal per tal d’aconseguir el que volen. 4- En alguna ocasió m’he sentit impotent per no poder demostrar del que sóc capaç. 5- Un camió que tenia quan era menut. 6- Qualsevol joc que es jugara amb els amics al carrer: xapes, sambori, bales (“caniques”), etc. 7- Sí, jugàvem prou a sovint als desplaçaments de les competicions. 8- No. 9- No sabria dir-te. 10- Sí, però de vegades jugàvem junts: elles, a futbol i nosaltres, a la corda. 11- No, no els solc utilitzar per a jugar. 12- Playmobil. 13- Dominó. 14- Sí, però no jugue. 15- Només els simuladors. 16- Play. 17- Jorge Lorenzo, Valentino Rossi i Marc Marquez... ha, ha , ha!!! 18- #TENconfianza. 19- Per la meua família.

A S E T 55

T c ES Se om A: T p ss a e Ta rog ió G Tes sa, m ni b ram ol a i rap ta é a fa El e t a tr a , e D ra l’I eb mb l la eli ba ES all K te to nd L’E e c ora nig , és ole lia om h, ht el ra na a M m m d e . Pr iss és eu la of T d g R es ag es ru ib so le ga p e ra ss, ve . T ra Tè D lla reb . R cn ari t d a ap ic o i ’À lle eg a d A Pu d e e S lex nt e lo en er Ma . C cu sol ve rt om to ita is ín p ra ri a l ez ar en a C . tis c om u-

1- Sí, no tinc germans però he jugat molt amb els meus pares i avis. Quan anava a León (sóc mig lleonesa) jugava molt amb els cosins que són de la meua edat. Tinc molt bons records de jugar a casa a Almussafes al Rumicub, de xicoteta m’encisava eixe joc. 2- Ha, ha, ha. Els valencians per naturalesa juguem amb foc tots els anys, sempre amb seguretat. En un sentit metafòric també he jugat amb foc. Sóc i he segut una xicona valenta i molt decidida amb les coses bones i roïnes que això implica. 3- Sempre hi ha algun espavilat o espavilada que te la intenta jugar. Tenint en compte la meua professió (sóc mestra), me la intenten jugar constantment, és la feina de l’alumne. 4- Sóc una persona molt entregada als meus sentiments i a la noció de justícia. De vegades en el món que vivim pareix que intentar ser justa o honrada és d’estar mec, però preferisc seguir les meues conviccions encara que de vegades puga ferir. 5- Tenia dos ninos preferits: La Nandongui, que era una nina manca i Don Pinpón que era un peluix més gran que la Mandongui amb un barret. Els meus pares em conten que sempre despullava els ninos.

6- M’agrada el truc, jocs de cartes com la fallera calavera, La mafia o Catan. També jugue molt al Scrabble. Com que vaig en la caravana jugue molt a jocs de taula. 7- Ja ho he contestat 8- Sí, i tinc la carta especial del Tio Canya. 9- No m’agraden les persones que els costa saludar. 10- Infeliçment. Inclús en l’actualitat segueix havent-ne. No he tingut Barbies perquè als meus pares no els agradaven els valors que transmeten, sempre he sigut més de jocs de taula. 11- No sóc de jugar amb dispositius informàtics. 12- Playmobil, el meu cosí de Lleó era molt friki dels Playmobil i m’agradaven molt. 13- Dominó, el parxís m’avorreix. 14- Sé el que és, però no tinc videoconsola. 15- No massa. He jugat alguna vegada amb amics, però no em dóna per a jugar a mi sola. Preferisc fer altres coses com escoltar música, escriure o veure una pel·li. 1617- Ha, ha, ha. Vicent Torrent, Jonatan Penalba i Maria del Mar Bonet. 18- Tesa, la rapera bandolera de la Ribera és la repera. 19- Per qualsevol persona que fóra just jugar-se-la. Per la família per descomptat i pels amics també. Ja he comentat que sóc molt decidida i no em costa enfrontar-me si pense que alguna cosa no és com està plantejant-se.

TONI BENAVENT 57

TONI BENAVENT: Actualment és productor i gerent de la Cia. Albena Produccions S.L que fundà el 1994 junt a Carles Alberola. De 1990 a 1996 va dur la producció i distribució de Moma Teatre. Treballa com a productor de teatre, cinema i televisió. Va ser president d’AVETID (Associació Valenciana de Companyies de Teatre, Dansa i Circ) de la qual és actualment vicepresident. Ha estat president de FAETEDA durant nou anys (Federació que agrupa la majoria de companyies i sales privades de l’estat espanyol). Membre i fundador de l’Acadèmia de les Arts Es-

1- Sí, a les cartes, a endevinalles, però com que ells estaven molt liats, amb qui més jugava era amb la meua germana i els meus cosins. Supose que com la majoria de xiquets dels anys 60. 2- Sí, i en els dos sentits. En el sentit real, de menut preparant, fent i portant trastos per a les fogueres de Sant Antoni, al gener. Després, pegant-los foc i contant històries al seu voltant mentre sopàvem. En el sentit metafòric, com tot el món, quan prenem decisions arriscades o no tenim clar el resultat final, juguem amb foc. En això la gent del teatre en sabem prou, perquè encara que tingues bones idees i bons professionals per fer un espectacle, no saps el resultat final, i en moltes ocasions acabem arriscant més del que seria prudent o recomana la lògica, i en eixe sentit... juguem constantment amb foc. 3- Lògicament a tots ens passa que hi ha vegades que esperem d’algunes persones que es comporten d’una determinada manera...i no. O directament gent que no coneixes i fas alguna cosa per ells i no passen ni cinc

minuts perquè t’adones que t’han enganyat, que te l’han jugat. Clar que me l’han jugada, en moltes ocasions, però per gent que realment no coneixia suficientment i, per cert, majoritàriament d’una manera que no és transcendent. 4- Amb el tema sentimental he tingut molta sort amb tota la gent que m’envolta i, més enllà d’alguna coseta puntual, no tinc cap queixa. Aquesta és una de les qüestions més importants en la vida de les persones, tindre la sort de no trobar-se amb persones que juguen en els sentiments d’un. 5- És molt curiós perquè de ben menut, fins el 5 o 6 anys sempre anava carregat de pistoles, rifles, cartutxeres, metralletes, de plàstic clar. I de major sóc la persona més pacífica i antibel·licista que et pugues trobar. Amb això vull dir que el joc actua en el futur, per afecció i per desafecció. M’ho passava molt bé, però perquè era un joc. La realitat era un altra cosa... 6- La vida. Com diu Ovidi Montllor en una cançó... “la vida és això... jugar”. El joc de la vida. 7- Sí, clar. Durant anys he jugat molt. Especialment de jove. El trobe un joc molt suggeridor on juga tant l’atzar, com la intel·ligència, la capacitat d’enganyar i la psicologia. Molt complet, divertit, entretingut, i també, molt nostre. 8- He sentit parlar del joc, però no he jugat mai. 9- En general, la falta de sensibilitat, d’empatia, l’agressivitat, la mala educació. Em descol·loca molt que hi haja persones que no es comporten com a tals. Com que no tingueren sentiments. Tracta a la gent conforme tu vols que et tracten a tu. 10- I tant que sí. Hi havia jocs compartits, però jugar al gua (caniques), al xavo negre, o en aquell temps, al futbol, era cosa exclusivament de xics. Les xiques tenien la goma i altres jocs que es consideraven exclusivament de xiques. Per sort, en 50 anys les coses han canviat molt. Fins i tot, a l’escola anàvem a aules diferents. Quan començàrem a anar a les mateixes aules, ho féiem separats per grups, com també a l’església es feia antigament. Crec

cèniques d’Espanya. Va ser professor i tutor del postgrau de gestió escènica en Esadib (Escola Superior Art Dramàtic Illes Balears).En total ha produït prop de 50 espectacles teatrals, 10 sèries per a televisió i un llargmetratge. En l’àmbit local va ser president del grup de festes l’any 1988 i president de la comissió tècnica de celebracions de “L’Alcúdia 750 anys”. En l’actualitat compatibilitza el seu treball de productor amb el de Regidor de Cultura a l’Ajuntament de l’Alcúdia.

que amb això la societat ha avançat molt en unes dècades i és bàsic per arraconar el sexisme i les diferències socials. Cal començar des de menuts i tindre present la igualtat a l’educació. Per sort, ja estem aplegant a eixe punt, tot i que encara queda molt per fer. 11- Jugar a jocs amb el mòbil, tauleta, ordinador... no. M’entretinc mirant xarxes socials, vídeos, interactuant que també és una mena de joc. Però directament un joc concret, no. 12- Cap dels dos. Jo era més (i m’entretenia molt) del “Mecano”. Tenia una maleta amb tot tipus de peces per construir grues, vehicles, ponts, robots...I durant molt de temps vaig ser un gran mecànic-inventor. 13- He jugat i m’agraden els dos. Avui en dia si m’haguera de pronunciar diria més el dominó, encara que tampoc li faria “ascos” al parxís. 14- No sé el que son i, per tant, no jugue ni al Fornite ni al Heartstone.

15- He descobert els videojocs més bàsics i també els que són un poc més complexes, pels meus fills, quan eren menuts, fa uns pocs anys. Mario Bros, Rayman, el Tetris o un poc després, el FIFA, amb cada versió anual que sortia al mercat. Però no, no sóc un consumidor de videojocs. El meu treball, en producció de teatre i televisió, no em deixa molt de temps lliure i el poc de temps que tinc preferisc utilitzar-lo veient cinema, teatre, llegint, escoltant música, amb els amics i la família, a la cuina o descansant. No tinc moltes més aficions. 16- Les dues i cap de les dues en especial. Tot i que si mire enrere el que més hem utilitzat a casa, seria la PlayStation. 17- Si el que es tracta és de jugar a imaginar, proposant una partida amb tres persones poc habituals, amb qui m’agradaria jugar i, al temps, parlar de coses que m’interessen (i, com deia, partida per tant no real) et diré que m’agradaria tindre a la taula a Peter Brook (director de teatre anglés), a Bob Dylan (cantautor nord-americà) i, ja posats a demanar i encara que físicament no estiga entre nosaltres, a Federico Fellini (director italià de cinema). És gent amb qui m’agradaria jugar al parxís i preguntar-los unes quantes coses. Perquè m’interessa molt el que fan o han fet i perquè han influït molt en la meua vida. Igual després resultaven un poc “sosos”, perquè sovint, l’obra de l’artista supera la seua quotidianitat. Però sense dubte, seria una partida memorable de parxís, almenys per a mi. Ara, si he de dir una opció més realista i terrenal, amb qualsevol familiar o amic també gaudiria una bona estona. Segur. 18- Aquest joc de paraules el vaig llegir (en castellà) de jove a una revista de pensament i deia... treball de filòsof és desxifrar que “res es pareix tant al que es pareix com pareix que puguera parèixer”. Trobe que té raó i a més de ser un joc de paraules et fa pensar una estoneta si vols entrar a comprendre’l. 19- Me la jugaria i me la jugue per tots aquells que estime, per la família, pels amics, per la gent amb la qual treballes i, en general, per totes aquelles persones que ho mereixen. Això és el que fan tots, no?

Marian de Llano Lerma En l’actualitat el món del joc és molt diferent del de fa uns anys. Ara el mòbil i la tauleta digital és part essencial de la nostra vida. Més d’un trau el mòbil per a entretenir-se a la sala d’espera del metge, a la cua de l’hiper o mentre estem al bany. Fent la vista enrere, m’adone que abans teníem altres formes d’entretenir-nos. Qui no recorda les vesprades al carrer de baix de casa, al parc, al xalet amb els cosins, al poble, a casa d’un amic/a, a la platja ... De segur que els teus pensaments són al voltant de molts jocs amb els quals passaves tota la vesprada o part del dia. És per això que tot seguit em propose de fer un repàs de tots eixos passatemps que formen part de la nostra vida. Els principals entreteniments: una baralla de cartes, un dominó i un parxís. A que tots tenim a casa aquestes coses? I és que solen ser el centre d’atenció en reunions d’amics, amb la família o fins i tot a soles. Perquè, qui no ha jugat al truc en la falla o en pasqües o, fins i tot ha fet un solitari un dia d’estiu avorrit mentre els pares estaven fent la migdiada i un/a tenia prohibit fer soroll en eixe temps? Què em digueu del cinquet, set i mig, brisca, perejila, tuti...? Que alce la mà qui no li ha fet trampes a sa iaia o membre de la família amb qui sempre jugava a la brisca. Però no menys important és el dominó (o xamelo), ja que la majoria de les persones el juguem en més d’una ocasió en les nostres vides. És més, amb pas del temps han introduït dificultats i han inventat el dominó triangular. Però hem de dir que el de tota la vida és el rei dels campionats en falles o en reunió d’amics que sopen amb l’excusa de jugar la seua

partide ta. dem es I que dir del pa tar sent rxís... Q in ua gobelet ? Roig, b t el dau com te ntes hores polau, ver n al mate tineja d dig ix in de fer a color i una de le roc... Més d’un s del bans de és fidel s coses q comen de les r çar és d ue sempre s’h eg a eixar cl pont o les: si dues fit ar algu quan h xes de d n a as de co iferent El prin mpt colo baló i to cipal joc des d ar si te’n meng r fan e fa mo es una. t allò qu ltís e en més d’una o siga paregut a sims anys és el casió, q ell. M’e a jugar ui no xpl ha telles d agafat allò que ha tingut l’es ique: fèr ep h baló he làstic, llandes, a trobat pel ca ic per rrer (bo taps, et m fet p c) ar (abans simulan tides intermi . Amb el nostre n t Oliver ables d ano i M i Ma ef ess bàsque i), de baló-tir o rc Lenders i ar utbol t (s a Cristic ens fera empre que hi ementeri, peu s quiets haguer de ciste a alg , lla sant-no s la pilo ), o fins i tot d una cosa que ’estar h teta am o amb ores pa bl un sembolic a paret. Tamb a mà amb alg un amic é amb aven el e s esmo volei, 1 rzars he l paper que en X 2, o r s m a s regles e fet part pall. I t o ren les ides de següen t el món sabi ts: a q ue l e s 1 . E l s ca p i t an s la pilot semp a al car rer, al p re són els qu de joc. arc o on e estiga e baixen 2. Cal q l terreny ue 3. El po es trien els eq rter és l u la porte ’últim q ips fent “Ai bo ria. ue toqu ”. e el pal alt de

Ara a les escoles estan tornant a implantar, a l’hora del pati, els jocs d’abans perquè els xiquets tinguen un ventall més ampli d’activitats. Així que tornem a veure samboris (també anomenats en altres poblacions com tello, xarranca, ...) dibuixats en terra juntament amb circuits de xapes. Els alumnes d’ara estan descobrint l’emoció de jugar al Mocadoret i ser més ràpid o enginyós que l’amic que té el mateix número que tu. També hi ha espais reservats per a botar a la corda o amb les gomes. Per a aquestes dues coses és imprescindible cantussejar les cançons de sempre. Qui no recorda preguntar-li al rei quants anys viuries mentre botaves a la corda o de fer-li “cebeta” a l’amic/a que mai fallava, o de clavar-se quatre a botar perquè la lletra de “al pelotón que entre el ...” ens ho havia manat. També botàvem per parelles mentre “convidàvem que es fera un café”. Però si preguntes a una xica dels 70, 80, 90 quin era el seu joc favorit et dirà que la goma. Podies jugar a soles (ficant la goma en dues cadires o en allò que trobares per casa) o en companyia. Les hores passaven molt ràpides mentre feies alturetes, intentaves passar per llocs complicadíssims després d’haver fet pedra, paper o tisora o, fent les coreografies de les cançons: fragel rock, chicle-cle, els pitufos, chicle americà, a lo loco co... (ben segur que més d’una ha començat a cantar-les mentre recordava els moviments dels peus). La trompa és un entreteniment que mai ha passat de moda. En realitat ara ja no es fan de fusta com abans sinó que són de plàstic o metall, de colors i es llancen d’una manera diferent. Els xiquets tenen la Diamant, l’Orión i la Cobra que són els tipus que existeixen ara, i no com abans que en tenies una i la podies pintar de colors si et deixaven. Això si, tant abans com ara havies de dedicar-li molt de temps per tal de ballar-la en la mà o en la teua maneta. Però també es pot jugar en grup i fer un duel (consisteix a fer ballar-les a veure quina aguanta més temps rodant), el rogle...

ts mogu s é m s s del s per favorit e quietet). É s a s l e t u s t han sig no pot estar- om a conille o e r p m c rc e e t r que s hi ha un qu onegu ristians), Ma ), c e r é r ó b c de pre sic (tam fort bé jocs d’amics sem el pilla-pilla i cacos (moro arga o cavall ps m a t p l m a s l i em Trobe n el teu gru encant a llevas), pol a paret, fava saves t t dir s s l a e p s e e l n l o (tu qua tan rson sse va a (en cla aquestes pe tons, pi, tula maneres: fa onamentals ra tan impor taven f e s n e t s es a ò això qu , els quatre c at de diferen a de les cose per aix ves que tots a mai , s c i m ) a n a n r r av amaga ro va (anome a cadena... U dar-se sense així t’assegu ” i no se n’an s que ,l ur ve uè an ue Polo, x lls, estàtues itat era no q panys”, perq rrito guardi ada t’adona at de e a v g i v ss m p t e “ a a o c v c salta uesta a ts els meus c algú que feia ebatre una rrer no ha p nner o q a t n d a ó o practic per mi i per t pre hi havia ra sempre a els jocs de c ue s’ha fet ru e m :“ ra rt. ic q allò de ncara que se a”. Eixa regla a hores d’a un am ha quedat cu ostres g l a a E e s . a u n salvats riat com a “c veritat és q ur que tenim lla-pilla se li ornar a les a ciut i t a g t p L rl c e l e . e s o f l e o del l els ha per a anar p de línia fent-h a pensar, de es veu que a a v d a o t s s è m s? La algú e i ens posem tlons perqu ia són s gran atinet e rodes mé ra la major itat tant els S p ia . r i a t s d n n o i l e ’a d t m rticipa ueu dels pa s xicotetes, . Els patins d ue en l’actua en la seua a p s ú l e inc m dig iquets argues de rod , crec q I què e ha patinets s són més ll rodes. En fi! manen els x per a és de tàncie uatre Ara hi plan B rlar l vides. rics si les dis teta i amb q regals que m e a i t ct ls bo m pa é exis tat, elè ans eren de s són uns de , tamb radets. Pode m més s t u g t o b e és m és pa an ére quan a m els patin er als m itats per als m ta cega o qu es jugaven o p c s s e n v i i pat rnat . activ a iquet llene ls Reis en alte s a dir, s, la gua, ga També les x compàs de l carta a l que hi havi fer esport. É é l ”. l s a e g a , l l p n l i a r b a o Igua a molt re, de pollit eia “las tinie , amunt i av lt és pedra, p en v a d a r es d mo arre li ag nava tona qui no rdenya per d ra versió que pel mig i a l menejar-se o passar l’es s...”en a t a a l v e s c p a una a de l’es a pass altre que no er fer equip m amb palm m n e i u è f e r a j tp fe nt n majors s fileres me l cuartel”. U abat gastan ançons que e c e c r u a s o e d l bé sar p l’hem a fer e “al pa c mític que ons, com tam . d ó ç n i s o ca És un j arcs d’atracc ri entre altre . a r o s i p ot en eda i l’abec argues cues ll 4”, xocolate 2 la calle

Hui en dia podem dir que els jocs per als més paradets són els que es juguen a casa i només gastem les mans i la vista per poder veure la pantalla. Sí, parle dels videojocs. Recorde quan existia la Game Boy o la Sega Mega Drive i el xiquet que ho tenia era un privilegiat. Hui en dia qui no tinga la Play 4, la PS4 o la Nintendo Switch és un ésser d’un altre planeta... Es pot jugar online amb amics encara que no estiguen tots en la mateixa casa o habitació. Això abans era impensable, ja que quan no podies eixir a jugar pel temps (plovia) et reunies en casa d’un amic per tal de passar la vesprada. Compartíem moments al voltant d’una taula amb: “Juegos Reunidos”, Trivvio 3000, Subbuteo, Monopoly, Hundir la flota, ... Fent recompte de tots els jocs que acabe d’esmentar m’adone que de xicoteta he passat molt de temps, amb la Barbie i la Chabel, vivint moltes aventures amb elles i tots els seus accessoris. Però si m’ajuntava amb algun amiguet, les boletes eren fonamentals. Teníem els nostres bolonchos i un tub on les guardàvem. Al col·legi he sigut una fanàtica del baló-tir i he passat dies i dies sense parar de botar a la goma. He triat professions molt diverses amb el joc d’ “El camino de la vida” i he aprés noves pel·lícules amb la mímica. A l’estiu les cartes eren fonamentals perquè sempre estava preparada per a una partideta a la brisca o a l’internacional, i els campaments m’han fet viure experiències meravelloses buscant proves en gimcanes, fent carreres de sacs, jocs nocturns amb la nostra llanterna o vetlades en les quals t’inventaves un ball o una cançó. Estic segura que ens hem viciat molt a tots eixos jocs que ens han marcat a la nostra vida i que, gràcies a ells, hem passat moments molt divertits amb els nostres amics i amb la família. Potser cadascú de nosaltres intentem transmetre-ho a la nostra generació posterior, perquè tornar a jugar de nou ens porta a la infantesa. Però qui ha dit que jugar només és cosa de xiquets?

SEmPRe JUGANT

A licia P alau Galan Ga lan Estimats veïns, fallers i amics, és per a mi un orgull ser la màxima representant de la nostra comissió. Aquest any que va començar amb tan gran il·lusió, espere que es convertisca en unes festes inoblidables plenes de color, música, pólvora i alegria. Envaint els carrers de la ciutat amb la nostra xaranga, però sobretot ocupant els cors de tots els borreguets de la meua comissió. Estic segura que serà un gran any, un any compartit amb les millors persones que he conegut, però sobretot amb uns grandíssims representants com són Álex, Paula i Luis. A Paula, li desitge el millor any que puga passar en el seu regnat junt a nosaltres, que estem ben agraïts de

a l a sc i V “ “ a l l a F !” n a o J t n a S ser els seus acompanyants en aquesta aventura. A Luis, li assegure que aquest any serà inoblidable per a tots, que va a conéixer molts xiquets amb els quals farà amistat, i li recomane que gaudisca de cada moment viscut. I no em puc oblidar del meu Presi, Álex. Estic convençuda que ens ho passarem genial junts en aquesta aventura, no sols és el meu president sinó també és un grandíssim amic amb el qual vaig arribar a aquesta comissió. A la meua comissió, en general, donar-los les gràcies per confiar en mi i deixar-me formar part de vosaltres, però sobretot, donar-vos les gràcies per deixar-me ser la vostra FALLERA MAJOR.

*Àlex Moya Montalvà

alex moya montalva

Estimats fallers, veïns, família i amics, com cada març les falles han vingut de nou! És tot un orgull, per segon any, adreçar-me a vosaltres a través del nostre llibret. Novament hem carregat les forces per tirar endavant la nostra comissió; la nostra família. Així de nou “els borregos” afrontem l’any amb gran il·lusió, grans projectes i canvis. També amb un gran nombre de borreguets novells que ha fet ampliar el nostre ramat. He de donar les gràcies a tots els membres que formen aquesta família, per fer possible cadascuna de les activitats i iniciatives que desenvolupem. En especial aquells membres de la directiva que amb el seu treball incansable fan realitat totes les coses que com a “borregos” se’ns ocorren.

Aquest any, compte amb un gran equip d’aventures, d’una banda: Luis i Paula. Dos xiquets formidables que amb la seua complicitat i alegria ens traslladaran l’essència de la nostra falla. També compte amb Alicia, que a més de ser la meua Fallera Major, és una gran amiga amb qui de segur aquest any serà únic. Als quatre ens espera un gran any! Només em resta dir-los que les portes del nostre cau estan obertes per a tothom. Els convide a entrar al cau i imbuir-se de la nostra particularitat, de tots aquells aspectes que ens caracteritzen i ens fan grans. Gaudiu de les falles, de la festa, del color, de la música i feu-les inoblidables! Amunt borregos!

“Visca les falles d’Alzira! Visca la Falla Sant Joan!”

p aula p aula camara p aula camara camara martinez martinez martinez *Paula Cámara Martínez Estimats fallerets, És un gran plaer poder dirigir-me a tots vosaltres des de les pàgines del nostre llibret. Per a mi és un orgull ser la vostra Fallera Major Infantil per a aquest 2019. Sabeu que sóc fallera de naixement i pertànyer a aquesta comissió és una tradició familiar que porte amb molta estima i sentiment. M’agradaria que tots els xiquets gaudisquen al màxim de la nostra festa, com també els més majorets de la nostra comissió. Passar-ho bé és una de les coses que sempre fem per això vull convidar-vos que passeu pel nostre cau. Però també heu de visitar la nostra placeta de Sant Joan perquè en ella contemplareu els nostres monuments que són molt innovadors alhora que sostenibles.

Som una falla que ens preocupem molt pels altres. Sempre estem disposats a organitzar una festa o un acte per a ajudar. I he de dir que això fa que estiga molt satisfeta del que fem i que estiga molt contenta de ser la vostra màxima representant infantil junt amb el meu president infantil, Luis.

Sé que ens ho passarem molt bé i gràcies a la companyia d’Alicia i Àlex serà un any meravellós.

“Visca la Falla Sant Joan! Paula Cámara Martínez” 83

s i u L s e t n a s e D o n a l L de Benvolguts fallerets, Per a mi ser de la falla Sant Joan significa amistat, festa, riures i família. Ser d’aquesta comissió és formar part d’un grup de borreguets que sempre estan disposats a passar una bona estona en companyia. M’agrada anar al cau i sentir-me com a casa. Tinc la sort d’estar rodejat d’amics, però sobretot de tindre al meu costat als meus tios i al meu cosí Miquel, als “tios” de la penya junt als meus pares i la meua germana. Sant Joan està ple de gent que conec des que vaig nàixer. La meua amiga Paula és una d’eixes personetes que sempre ha estat present en la meua vida fallera. És per això que vaig decidir presentar-me a ser president infantil junt amb ella, perquè la nostra història fallera ha d’anar l’un amb l’altre. Espere que aquest any siga inoblidable per a nosaltres i també

a “Visca l ant S a l l a F Joan! ”

per a Alicia i Àlex, els nostres màxims representants que sempre ens cuiden i estan pendents de nosaltres. Som una falla que fa moltes coses pel altres i això està molt bé. Per això des d’ací, convide a totes les xiquetes i xiquets, fallers i no fallers, a gaudir de cadascun dels actes que organitzem. Entre tots podem gaudir de la nostra festa i ajudar als que ho necessiten. I vull donar les gràcies a tota la directiva per fer aquestes coses, pel treball que fan i sobretot a les delegades d’infantils per les activitats que ens preparen. Desitjar-vos a tots que passeu unes molt bones festes i espere que pugueu passar-ho bé amb la nostra comissió.

Estic molt orgullós de ser el vostre President Infantil. 87

FOTOGRAFIES FALLERES

100

101

102

103

104

105

106

A cio rant na xa l. E An sp dr ec és ial Al ist ar a e io, n n Ter eu ap ro eu re ta ha O bi cu lit pa ac ió.

El joc en la tercera edat

No és estrany quan mire enrere i recorde la meua àvia totes les vesprades a les cinc fer la partideta de cinquet amb les amigues: gotets de llet, galetes Maria i una baralla de cartes. Era el Sálvame de l’època i aprofitaven eixa estoneta per a posar-se al dia de totes les novetats del barri.

El meu iaio jugava a “Bolo”, una mena de bingo on les fitxes per marcar els números dels cartons eren pipes de meló. El campionat durava tot l’any i tenia lloc després de sopar fins a altes hores de la nit. Tot i que jo era molt petita vaig ser la sòcia més jove de l’associació, ja que ell em va apuntar només nàixer. El joc està present al llarg de tota la nostra vida, des de la infantesa fins que envellim. A través del joc deixem anar les preocupacions, de vegades, tornem a deixar sortir eixe xiquet o xiqueta que portem dins o ens permetem ser aquell personatge què no té cabuda al món dels adults. Sols el joc ens permet mantindre eixa innocència, felicitat i somriure fins l’últim alé de la nostra vida. Ara sóc Terapeuta Ocupacional i he treballat durant molts anys en centres de majors, residències i unitats de rehabilitació. A la gent gran li encanta aquesta teràpia perquè, com he dit abans, els abstrau de la seua vida quotidiana i per un moment tornen a ser xiquets i xiquetes. Comencem a les 9 del matí amb una classe de psicomotricitat. Amb pilotes i altres estris de gimnàstica fem jocs amb la pilota, passar les anelles, etc. Uns asseguts, altres a les cadires de rodes i altres de peu segons les possibilitats de cadascú. Però tots hi participen! De vegades, recordem cançons antigues, diem paraules d’una categoria (fruites, transports, animals…) o paraules encadenades. Així, al mateix temps que treballem la part física i mobilitat grossa també treballem la memòria i el llenguatge. Després, a l’aula treballarem la motricitat fina o manual. Amb pilotes més menudes, boletes, pinces de la roba, puzles, monedes o fitxes de parxís i quatre en ratlla. Això ajuda els nostres majors a no perdre la mobilitat a les mans, la majoria d’elles artròsiques en aquestes altures de la vida. Amb els jocs de taula també treballem la memòria, el càlcul mental, l’abstracció de conceptes i és una forma de mantindre la part cognitiva activa per tal que no es perda capacitat per l’edat. El joc també els ajuda a relacionar-se entre ells i socialitzar-se i, fins i tot, de vegades s’enfaden com si foren xiquets quan perden una partida o algú fa trampes. Ara toca cantar. Els jocs musicals els transporten a una altra època. Els evoquen records del passat, edats llunyanes que al ser recordades els tornen un somriure a la cara. Cançons de pasqua, de guateque, cançons que passaven de pares i mares a fills i filles, cançons de missa i de falles. Cançons que reflecteixen tota una vida plena de moments viscuts. I si bé una cosa és certa, és que el joc no té edat, ni sexe, ni ideologia. Jugar és d’un, de dos, de tres o molts més. Jugar ens fa sentir vius: riem, ens enfadem, cridem fort, compartim… I si una cosa necessiten els i les nostres majors és sentir-se més vius que mai.

107

El joc en el món laboral

Jose J. Burgos Lancero, friqui de la gestió de persones, li apassiona el món de l’empresa, els objectius que hi ha darrere de les companyies i persones i, sobretot, les relacions humanes. És el fundador de Fresh Advising, i des d’ací ajuda les empreses que lideraran el segle XXI a gestionar les persones com una part clau per al creixement del negoci. Treballa amb companyies de gran mida com Telefónica i amb altres amb un potencial astronòmic, com la valenciana Closca Design. Considera que les empreses han de tindre relacions amb els seus empleats menys dramàtiques i més autèntiques i transparents.

108

L’entorn actual ha portat a les empreses que volen liderar el mercat els propers anys a entendre noves formes d’organització, a través de les quals, optimitzar el talent que posseeixen els seus equips.

Pe r e xe m p l e, un dels passos endavant en aquest sentit ha sigut, apostar per entendre la persona que treballa en una organització com molt més que una interconnexió de coneixements i habilitats dures. Factors com la intel·ligència emocional amb tot allò que comporta, així com la solidaritat, la mentalitat oberta, la passió o la humilitat entre d’altres valors, estan prenent una rellevància brutal dins de les converses sobre equips i treball. Per això els jocs estan sent un recurs cada vegada més utilitzat per les empreses quan volen treballar amb els seus empleats, d’una manera diferent, molt dels constructes comentats anteriorment. Però, per què jocs. Se li atribueix a Plató, el filòsof grec, la següent frase: “Pots descobrir més d’una persona en una hora de joc que en un any de conversa”. Allò cert és que els jocs tenen diversos factors que els fan realment útils a l’hora d’utilitzar-lo per ajudar que els equips es coneguen millor i cresquen. El primer d’ells resideix, com bé deia Platón, en la possibilitat de coneixement i autoconeixement. Quan entrem en un estat de fluir durant el joc, mostrem de forma conscient i inconscient moltes actituds que d’un mode molt més tangencial també mostrem en el dia a dia. Els jocs solen ser entorns poc hostils i abstractes on podem desenvolupar-nos sense problemes. De fet, el propòsit d’un joc, en si mateix, és una pregunta per a la qual no tenim resposta. Per exemple, quan veiem un xiquet jugar amb els seus peluixos no podem dir que el propòsit és guanyar, no obstant això, quan veiem un futbolista tampoc pensem que el seu propòsit es passar-ho bé. Existeix una ambigüitat que deixa el jugador en una posició en la qual genera els seus propis propòsits segons a aquella cosa a la qual done major valor, i açò fa que tard o prompte acabe mostrant una versió de si mateix bastant semblant a la realitat. Imagineu, per exemple, que un dia aplegueu a l’oficina i junt als teus companys de treball heu de jugar a resoldre un assassinat; trobar qui és la víctima, l’assassí, l’arma del crim, etc. I a més a més, haguéreu de fer-ho en equip. Segurament podríeu observar en els vostres companys i en vosaltres mateix, diferents actituds i comportaments que probablement mostreu en el dia a dia i que milloren o empitjoren les vostres relacions i el nivell de rendiment. Al ser el joc un entorn abstracte on no flueix un component emocional fort, com sí que ho fa a la vida real, ens permet que després de l’experiència podem parlar amb major facilitat sobres les actituds mostrades i identificar maneres per entendre com impacten en els altres, i millorar-les.

109

Altres dels usos per als quals està sent el joc una ferramenta més que interessant és per als processos de selecció. El principi és el mateix que l’anterior. Un joc ens permet conéixer des d’una perspectiva diferent els candidats i entendre d’una manera més profunda i holística quin candidat és el que millor encaixa en la posició o rol que volem reforçar dins l’equip. Quan els candidats es veuen obligats a tornar a ser xiquets tractant de jugar a resoldre un enigma junt amb persones que no coneixen, amb les quals competeixen però en depenen per aconseguir l’èxit de la prova, observem al vertader “jo”. Les persones es despullen per descobrir-se tal i com són, i aquest fet resulta meravellós. No obstant això, en aquest punt hem de ser conscients que és bàsic el treball de reflexió previ sobre què necessita el nostre equip, i l’anàlisi de l’observador per prendre bones decisions. Per descomptat, un bon procés de selecció no es pot basar sols en el joc. El segon punt d’interés resideix en l’impacte de la gamificació en els equips (que prové de la paraula game: joc en anglès). El seu objectiu principal és que tant clients com treballadors establisquen lligams, vincles, aprenguen noves coses i generen un sentit de pertinença a l’empresa a través d’una estratègia com aquesta. Si bé és cert que cada dia més aplicacions, serveis o productes que oferim als nostres clients tenen un alt component de gamificació, és prou freqüent donar-li la volta a aquest tema i utilizar-ho en estratègies de gestió de persones. En aquest entorn, la gamificació és una tècnica d’aprenentatge que trasllada la mecànica dels jocs a l’àmbit educatiu-professional amb el fi d’aconseguir millors resultats: serveix per absorbir coneixements, per millorar alguna habilitat, per recompensar accions concretes, millorar relacions entre persones, etc. És un terme que ha adquirit una enorme popularitat els darrers anys, sobretot en entorns digitals i educatius. Alguns dels beneficis trobats a les estratègies de gamificació són les següents: milloren la memòria i la concentració, disminueixen l’estrès, milloren la relació entre empleats, fomenten el companyonia, augmenten la motivació i la capacitat d’adaptació, milloren la productivitat i el temps de resposta per prendre decisions, entre altres. Com podem vore, el joc pot ser una gran ferramenta per a les empreses. No obstant això, com tot allò relacionat amb la gestió de persones, està subjecte a dos condicionants claus. Autenticitat i confiança. Autenticitat: No podem pensar que maltractant les persones que treballen en una organització, traurem res bo

110

a través d’un joc; tot el contrari, es tornarà en contra de la pròpia empresa, perquè mancarà de cap sentit. Confiança: Si els membres dels equips no han generat vincles de confiança entre ells, o l’empresa no ha generat una “bona premsa” de cara a les persones que participen en els seus processos de selecció, potser tinguen reticències per a participar. No obstant això, al cap i a la fi, allò meravellós dels nous models de gestió de persones és que solen ser solucions amb un cost baix però amb un alt valor afegit on, a més a més, és probable que a poc a poc es generen entorns de treball molt millors —i si m’ho permeteu menys dramàtics—. Així que si podeu fer alguna cosa per generar millors entorns de treball més amables i agradables, o simplement ajudar a millorar als vostres companys de treball, als equips que gestioneu, a les persones que formen l’empresa en la qual treballes, o qualsevol cosa similar, no ho dubteu i feu-ho. Tot i que s’ha de ser un poc valent per llançar-se i proposar-ho, fes-ho. Encara que no sigues el cap o responsable, fes-ho. El benefici, per xicotet que siga, esdevindrà gegant. I si has de començar a fer les coses d’una manera distinta a través d’un joc, doncs… a què esperes? Juguem-hi!

111

Sóc Irene Rodrigo, divulgadora literària. Actualment codirigisc i presente Una habitació pròpia, un programa per a la tele i la ràdio d’Àpunt mèdia sobre llibres i vida.

112 M’encisa ratllar els llibres. I ho faig amb bolígraf a propòsit, perquè les marques siguen permanents. Sé que molta gent no ho pot entendre. Els llibres són objectes sagrats, hauríem d’aspirar que foren immutables, tot i que hàgem de consentir que acabaran una mica bruts de portar-los sense funda a la motxilla o que les cobertes es doblaren pel simple fet d’apartar-les per accedir a les pàgines que abracen. Però ratllar-los? I amb bolígraf? Quina classe d’heretgia és aquesta?

El joc en els llibres

Quan som xiquets ens donen llapisseres de colors i ens diuen: dibuixeu. Ens hi donen permís, però hem de fer-ho en un lloc molt concret: un full en blanc. És curiós: els adults ens donen els instruments necessaris per a jugar i després, quan ja estem emocionats i preparats per a passar-ho bé, ens lligen la llista de normes: no pots utilitzar els llapis a les parets, ni als mobles, ni sobre la teua pell o la dels altres. I tampoc al full que conté lletres impreses. En el paper dels llibres no està permés dibuixar. Es veu que, ja de ben menuda, jo no acabava d’entendre la diferència entre el full en blanc i els fulls dels llibres, perquè ratllava amb retuladors els manuals de botànica dels meus pares i afegia les paraules que acabava d’aprendre a les pàgines de les novel·les que ocupaven les seues tauletes de nit. No cal dir que no llegia els manuals de botànica; només mirava les fotografies de les flors, tractava de reproduir-les en l’espai en blanc més proper i subratllava amb violeta les denominacions llatines que em feien gràcia. Tampoc era tan avançada com per a capbussar-me en una novel·la d’adults i entendre-la. De fet, per a mi eixos toms abarrotats de paraules eren diccionaris en els marges dels quals jo podia agregar paraules lliurement. Així és que la meua relació amb els llibres va començar sent un joc. I un joc no necessita ser entés per a ser gaudit. I, per a ser gaudit, un joc tampoc no necessita normes:

l e s normes són coses dels adults, que ens obstinem a organitzar-ho tot perquè la vida no ens importune amb preguntes i desafiaments que ens deixen massa descol·locats com per a reaccionar de manera controlada i previsible. Reconec que durant una part de la meua vida vaig deixar de ratllar els llibres. Vaig escoltar per ahí que això no era respectuós, que no podia denigrar eixos objectes sagrats amb els meus comentaris al marge, els meus subratllats o les caretes de sorpresa que indicaven que una frase m’havia colpit. Això era una conducta pròpia de xiquets que no saben valorar el coneixement i la saviesa immortal i sagrada que contenen els llibres. Un llibre no és un joguet, em van dir. Però si un llibre no és un joguet, aleshores per què amb quatre anys llegia les tires de Mafalda de manera compulsiva? Un mico de quatre anys no pot entendre els acudits d’una xiqueta argentina que parlava sobre política i conflictes socials dels seixanta. Només hi cap una explicació: per a mi, Mafalda era un joguet més, però no tridimensional, sinó un joguet que cobrava vida a través d’uns dibuixos en paper que m’atreien no pel missatge que contenien, sinó pels traços, per les expressions facials dels personatges, per eixe món encara tan inaccessible i misteriós com el dels manuals de botànica i els de les novel·les dels meus pares. Jo jugava amb eixos mons sense necessitat de desxifrar-los, pel simple 113

plaer de relacionar-me amb ells com em relacionava amb els meus amics quan jugàvem al sambori, a l’amagatall o a les nines. Quan som adults, un llibre i una nina no són el mateix. Quan som adults, un llibre i una pilota de futbol tenen poc a vore. Quan som adults, un cotxe teledirigit i un llibre són mons oposats. Però si ens recordem de quan érem xiquets, ens adonarem que no existia cap separació entre la nina i el llibre, la pilota i el llibre, el cotxe i el llibre. Tots eren fonts equivalents de misteri i de plaer. Podíem arrossegar-los per terra, fer-los parlar, llençar-los ben lluny, dibuixar a sobre, donar-los la vida que volíem que tingueren. Tots eren joguets que ens permetien somiar amb realitats llunyanes. I tots eixos joguets eren nostres i formaven part de nosaltres: per això ens semblava natural, fins i tot necessari, ratllar les pàgines dels llibres com si foren la nostra pròpia pell. Ho sent. Però amb els llibres, com en algunes altres coses que hui no confessaré, continue sent una xiqueta. 114

ó ci ca u d

José María Hernández Roselló, llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de València. Professor de Matemàtiques a l’IES José María Parra d’Alzira.

c jo

E l

Aprendre (Matemàtiques) jugant:

l’ e

Quina millor manera per a aprendre que fer-ho a través del joc? Els experts en pedagogia coincideixen que per a fer un aprenentatge significatiu dels conceptes i procediments matemàtics (i de qualsevol altre camp del coneixement) els xiquets i xiquetes han de manipular i experimentar amb les seues mans.

115

Vegem molt alguns creatiu. exemples de Repte: sabricom es poden trees formar un borballar les matemàtiques reguet amb les peces del a través del joc i de la maniputangram? (Sí que s’hi pot) (2). lació: Molt abans que tots tinguéUna manera de treballar el conrem un smartphone amb calculadora a cepte de fracció com a part de la unitat la butxaca, uns 2000 anys abans de la nostra és amb un dòmino de fraccions. És un mateera, a Mesopotàmia ja utilitzaven l’àbac. Amb rial que es pot crear fàcilment amb cartolina i és un un d’aquests es pot comptar, fer sumes, restes, muldòmino on les peces, en lloc de tindre els puntets que tiplicacions, divisions i, fins i tot, calcular arrels. Al fer-ho representen del 0 al 6, tenen, per un costat fraccions i, per movent boletes de fusta i visualitzant-ho, resulta molt més l’altre, representacions gràfiques de fraccions. (3): I açò són només fàcil d’entendre i, a la llarga, s’acaben fent eixos càlculs mentalment tres exemples, podríem continuar i no pararíem. Hi ha molts més de seguint el mateix procediment. Sabries quants anys compleix encom es pot treballar la competència matemàtica dels xiquets guany la nostra comissió simplement observant aquest àbac? i de les xiquetes utilitzant materials que, en molts casos (1) El tangram és un antic joc d’origen xinés format per 7 són fàcils de crear, i que els poden ajudar a comprenpeces que en la seua posició inicial formen un quadre molt millor quin és el sentit i la utilitat dels drat. El joc consisteix en, utilitzant totes les peces conceptes i procediments matemàtics. Amb i sense solapar-les, formar diferents figures: fusta, boletes, cartolines, tisores i un animals, humanes, objectes, etc. A Inpoc de creativitat podem tindre a ternet es poden trobar milers de casa una sèrie de jocs perquè figures que es poden formar els més menuts juguen i amb les 7 peces. El límit aprenguen al mateix és la imaginació de temps. la xiqueta o del Webs consultades: www.calculino.com (àbac online) xiquet, és facebook.com/xematematiques un joc 116

Sabries quants anys compleix enguany la nostra comissió simplement observant aquest àbac?

(1)

Repte: sabries formar un borreguet amb les peces del tangram? (Sí que s’hi pot)

(2)

És un dòmino on les peces, en lloc de tindre els puntets que representen del 0 al 6, tenen, per un costat fraccions i, per l’altre, representacions gràfiques de fraccions.

(3)

117

José Salvador Esquer Bisbal , també conegut com a Salva Esquer, (nascut el 8 de gener de 1969 a Algemesí, València) és un exjugador d'handbol espanyol. Va ser guanyador d'una medalla de bronze amb Espanya en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996. Amb la Selecció d'handbol d'Espanya va sumar un total de 81 partits i 167 gols, també

e d l’espor s r o l a v t ls

El joc en l’esport En no poques ocasions l’esport ens dóna lliçons de vida que reflectixen la nostra quotidianitat, inculca uns valors que sense saber-ho estan presents en el nostre dia a dia de forma reiterada. T’adones que l’esport d’èlit és una continuïtat que arrela en l’esport amateur, emana de la capa més primària.

118

va guanyar una Copa del Rei i una EHF amb l’Avidesa. Hui professor d'Educació Física en el col·legi Maristes d'Algemesí i coordinador esportiu del club de la mateixa localitat. Tot el seu talent el dedica ara a transmetre a les noves generacions la passió per l'esport, i no solament l'handbol.

El gaudi és sens dubte un dels elements més importants que fan que tot funcione com un mecanisme perfecte, així, l’esport ha d’anar lligat al comboi i el bon rotllo, una xarxa connectada amb la col·laboració i la companyonia. La meua professió m’ha ensenyat a formar els xiquets des de baix, amb els principis esportius per bandera, no debades, aquests valors s’han aplicat infinitat de vegades al funcionament d’empreses, on s’ha copiat el model del joc per a millorar les relacions entre treballadors i donar fluïdesa als lligams professionals. El joc doncs, unix les persones en una sinèrgia molt bonica que crea vincles afectius, fa que la cooperació siga necessària, i això és el mateix que aplique als xiquets de manera professional: se’ls ha d’involucrar en el col·lectivisme envers la individualitat, i així gestar una cohesió de grup que obliga necessàriament a la participació entre companys. Per sort, cada vegada es valora més aquest vessant, he sigut esportista d’elit, tanmateix guarde els millors records i amics a la meua etapa anterior que no d’aquella més professional, on potser es perd eixe esperit proper amb el teu equip, t’adones de la dife-

rència, trobes a faltar la fraternitat que naix de la convivència grupal. Després de la meua experiència de vida, valorar la convivència, la tolerància i l’enteniment és el més importat i el que realment paga la pena, es gesta una química que fa que tot siga molt més fàcil. L’èlit és un món exigent, des de baix però, les coses són ben distintes: els escalfaments són més íntims i això crea una afectivitat que duu a un ambient

119

de broma i rialla molt càlids, en canvi pareix que si les coses les fa un professional, la tònica general és molt més adusta i això és preocupant, resta humanitat, que també és necessària. Ara l’esport professional està remunerat, tot i això, quan ixes

120

a jugar penses a superar-te, un altre valor que et fa créixer com a persona i fomenta l’esperit per realitzar-te, ser competent és important, però cal no perdre de vista les facilitats que un professional pot oferir als seus alumnes: no és el mateix ordenar un exercici que amenitzar-lo encobert en forma de joc, un mètode que fomenta l’amistat i la cooperació, això és tot just el que tracte de fer amb els meus alumnes, intente fer la classe didàctica i buscar objectius a complir mitjançant la unió col·lectiva, per a mi són uns valors infundats a l’esport, i això fa que la “pèrdua” no siga tan impactant com a la categoria individual on ets l’únic responsable, d’aquesta forma entens que per a guanyar necessites a tothom. En aquest sentit i per contra de tot el que puga parèixer, els xiquets són conscients del que estic dient, tenen una visió realista i competitiva, com a exemple pràctic, si han de llançar un penal, tractaran de passar la pilota al més productiu, sempre hi ha jugadors que destaquen sobre d’altres, i això no és dolent, sinó que obliga a una complementarietat que fa mesurar les capacitats de cadascú, observes com pensen en equip i no en si mateix, i això és inherent a la nostra condició d’humans. Paral·lelament se m’ocorren exemples bastant descriptius que il·lustren el que dic, com ara la muixeranga on l’individualisme queda a un costat i cadascú assumix el seu paper, els de baix han de fer pinya als de dalt, qui al seu torn estan sostinguts pels de baix, un joc en equip que fa que tots siguen necessaris en el seu rol predeterminat. Jo volia ser muixeranguer, tanmateix, era conscient que em tocaria estar baix i vaig desistir, d’això es tracta, de complementar-se i ser conscient de les pròpies possibilitats fentles vàlides al terreny de joc.

Amb tot, tindre un jugador bo i potenciar-lo a l’equip és molt positiu, ja que és un element necessari tal com passa a l’exemple esmentat, els jugadors tenen el seu paper i si potencien el seu rol, la jugada és bona per al conjunt de l’equip. D’aquests factors t’adones quan connectes amb l’alumnat, en poques lliçons preveus quina és la posició que cadascú ocuparà, la personalitat és tota una declaració d’intencions i el repte rau en tractar d’integrar tots els components del grup perquè en el fons tots tractem de superar-nos a nosaltres mateixos. La col·laboració madura i enganxa al mateix temps, pot donar sorpreses que no esperaves… la constància i el dia a dia fan que la persona més voluntariosa puga esdevindre un gran jugador, tot sense esperar-ho, i això és una virtut entranyable. En definitiva l’handbol m’ha ensenyat a mirar sempre les oportunitats des d’una altra perspectiva, sempre hi ha una via d’escapament, darrere de cada partit sempre hi ha un altre, la pèrdua d’un no significa deixar anar les esperances, sinó centrar els teus esforços per a la pròxima jugada, com a la vida mateixa, no cal mirar enrere, sinó entrenar per al que vindrà, triomfar, i això és tota una lliçó magistral de supervivència.

121

co V i n de ve o n jo ci c o sn n a o ls

ba re ea t ng ,h A cs os e jo a L àd eo c. itj pli vid In m àm icle p de na un er eh cuor a S ue a s n v jús el ad r i y q rde u a b rs up a an ta om b m am cto a ol am str ció at c m nt ire kir k nv gr s e ari ept t, a sa e d , A ric s e ro de e p o é a ap acc l’Ar pas t qu ock Kub qua , i N x- d c v t a à a a , E or le. no en per est lgr tch ley ecte ític de e z ad p am id xí ma Hi tan sp i cr es ció Sá p Ap l r u và . Ai a: red o S el re blic est osi és ez ol r a p m a a m lf , ch nv e ú m b l p e án se a in m A awa am e p rats com tics nts il e c d n s o S d al co ros ten e ide la rtí tice ix m rd a eb ca m tr Ku mp ànim ons i de les a n re ate s co Ri t co ra o n c a c m e c a ó u r v lla i i u uen rati s ce rs s a al ssiq a. s s r lle sig nar l, el do em clà atu la sua erva l cin arts liter vi ns a es la co osar ue l ra o p ll q tu ve pin la

122

El videojoc, que és un mitjà més arrelat en el entreteniment pur, està en una fase més endarrerida d’un procés similar. Irònicament, el famós crític americà Roger Ebert, acèrrim defensor del cinema com a art, era un ferm detractor de donar la mateixa consideració al videojoc. Ebert va causar una gran controvèrsia al món del videojoc quan va publicar el seu assaig de 2010 “Els videojocs mai podran ser art”1. Ebert va mantenir aquesta creença fins al dia de la seva mort. Afortunadament, a poc a poc la situació està canviant, i més i més videojocs estan transcendint l’esfera del “jugador dur”2 i estan arribant a un públic més ampli i estan sent acceptats per la crítica externa a la indústria del videojoc. Un dels exemples més antics representatius d’aquest procés és “Another World”3 (“Un Altre Món”), ideat, dissenyat i desenvolupat en solitari durant dos anys pel francès Éric Chahi. El joc, presentat en 1991 pels ordinadors personal Amiga i Atari ST, és un plataforma d’acció i de puzles. Va estar enormement inspirat pel món cinematogràfic, mitjançant l’ús de nombroses escenes animades, i transmet una història emotiva

123

sense usar cap diàleg. Chahi va saber utilitzar la limitada potència de computació de l’època com un avantatge, creant un estil visual vectorial (els elements es dibuixen amb polígons pintats d’un color sòlid, en lloc de píxels o quadradets de color) únic, simple, però molt efectiu. Ja amb gràfics plenament de tres dimensions, tenim “Journey”4 (“El Viatge”), que apareix en 2012 per a la videoconsola PlayStation 3. Creat per un xicotet equip liderat pel dissenyador de videojocs Jenova Chen, el joc compta amb la direcció artística de Matt Nava. El joc és una adaptació del model narratiu clàssic “El Viatge de l’Heroi”5, i una vegada més transmet sense diàleg de cap tipus una història simbòlica molt emotiva. L’excepcional estil visual del joc fa que una captura de pantalla en qualsevol moment de la partida produïsca una imatge que podria ser una obra d’art en si mateixa. Per a continuar, cal esmentar que des del final de la dècada dels 2000, s’està produint una onada de videojocs independents, creats per xicotets equips en molt casos unipersonals, que està espentant els límits del mitjà, tant en el sentit visual com en el de l’art com a crítica social i política. Part d’este grup de jocs independents és “Papers, Please”6 (“Documentació, si us plau”) de Lucas Pope. Este joc és fonamentalment una crítica

124

social amb la temàtica de la immigració en el context d’un país totalitari inventat. En el joc, controles a un inspector de duana, cap d’una família pobre, que ha de prendre decisions morals que afecten la vida de persones en una situació de desesperació límit. Has de decidir si acceptes suborns per a deixar emigrar gent que no té la documentació en regla, sospesant si guanyar suficients diners per a poder mantindre a la teua família compensa el risc que el partit de la dictadura et descobrisca i vages a la presó. El joc compta amb 20 finals diferents, en funció de les decisions que prengues en cada moment. Un altre exemple el tenim al grup italià Molleindustria7, una agrupació de desenvolupadors de mini-videojocs de crítica sociopolítica radical. Un dels seus videojocs més polèmics va ser “Phone Story”8 (“Història d’un Telèfon”), que crítica els diferents aspectes negatius que es produïxen per la manufactura massiva de productes electrònics, i que mostra diferents situacions com els suïcidis de treballadors en les fabriques xineses, o l’explotació infantil en l’extracció de minerals rars a l’Àfrica. Altres títols d’este estudi són “Queer Power” (“Poder Queer”), amb temàtica LGTB, “Faith Fighter” (“El Lluitador de la Fe”), crítica a l’extremisme en la religió, i “McDonald’s Videogame” (“El

Videojoc de McDonald’s”), que critica la publicitat descontrolada i les pràctiques comercials abusives que es donen al capitalisme. Espere que aquesta introducció a distints aspectes del món dels videojocs us haja despertat la curiositat. Vos anime a investigar més, i a jugar a algun videojoc artístic o no convencional. Crec que paga la pena. 1. “Video Games Can Never Be Art” by Roger Ebert. April 16, 2010. https://www.rogerebert.com/rogers-journal/video-games-can-never-be-art 2. “Hardcore gamer” en anglès, terme a vegades usat de forma despectiva quan es pretén estendre el clixé de que el únic tema que interessa en el mon dels videojocs es la violència 3. “Another World”. https://en.wikipedia.org/wiki/ Another_World_(video_game) 4. “Journey”. https://en.wikipedia.org/wiki/Journey_ (2012_video_game) 5. “Hero’s Journey”. https://en.wikipedia.org/wiki/Hero%27s_journey#In_popular_culture 6. “Papers, Please”. https://en.wikipedia.org/wiki/Papers,_Please 7. “Molleindustria”. https://en.wikipedia.org/wiki/ Molleindustria 8. “Phone Story”. https://en.wikipedia.org/wiki/Phone_Story

125

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurobiològic del desenvolupament que ja hi apareix durant els tres primers anys de vida i que perdurarà al llarg de tot el seu cicle vital (1).

El joc amb xiquets/es amb autisme

Sheila Garrido Costa, fisioterapeuta (Col. Núm. 4295). Postgrau en Fisioteràpia Pediàtrica i Neurològica. Societat Espanyola de Fisioterapeutes Pediàtrics Núm. 675.

126

El TEA no s’origina per una sola cau- cionament abans dels tres anys d’edat quets amb autisme tenen problemes d’insa. Es tracta d’un trastorn plurietiològic, en una o més de les següents esferes: teracció, no hi juguen amb altres perquè en el qual diversos factors afavoridors interacció social i comunicació; patrons no saben com començar ni participar en d’aquest trastorn són encara descone- de comportament, interessos i activitats el joc. El xiquets amb autisme necessiten guts. Actualment, sabem que hi ha fac- restringides, repetitives i estereotipades; una orientació, una guia, per poder aprentors genètics, també s’observa una alta en persones amb diferents nivells d’in- dre a jugar. El joc que els oferim ha de ser concordança entre bessons univitel·lins tel·ligència i llenguatge verbal. Per tant, atractiu, amb interessos per al xiquet, amb i existeixen factors ambientals, que hi els xiquets TEA presenten deficiències en estimulació positiva (elogis i recompenactuen com factors de risc. la comunicació verbal i no verbal, en les ses) i amb pautes estructurades. La incidència del TEA pot ocórrer interrelacions socials i en activitats d’oci La forma d’estimular el joc més adequada és la intervenció adulta directa en 1 de cada 59 individus, és quatre i joc (3). Cap destacar que el DSM-5 distri- amb el xiquet o xiqueta TEA o un adult vegades més freqüent en xiquets que en xiquetes i no hi ha fronteres racials, bueix que hi ha tres graus de diagnòstic amb el xiquet TEA i un altre xiquet o un ètniques ni socials (2). Aquest trastorn TEA i van de menor a major gravetat. Es adult que guia un grup de joc. ha augmentat durant els últims anys a classifiquen en: grau 1: “Necessita ajuda”; A continuació proposem estratègies causa de l’especialització i al primerenc grau 2: “Necessita ajuda notable” i grau 3: generals per a afavorir el joc: (4) diagnòstic que es dóna en l’actualitat “Necessita ajuda molt notable”(3). amb el suport del DSM-5. Un dels aspectes més importants Tota síndrome clínica presenta mul- del desenvolupament infantil és el JOC, titud de símptomes i aquests símptomes perquè així ens relacionem amb l’entorn, no tenen per què manifestar-se de la ma- aprenem, socialitzem i ens desenvolupem teixa forma a tots els individus, ja que de forma motriu i emocional. El joc és, a cada xiquet és diferent i es desenvolupa més a més, una experiència positiva en la de forma individualitzada. qual passem moments molt divertits (4). Segons el DSM-5, l’autisme es caracTots els xiquets gaudeixen amb la teritza per retard o alteracions del fun- interacció amb altres xiquets, però els xi-

127

1. Establir claus d’interacció bàsica: seguir els interessos del xiquet, incorporar-los al joc, imitar-lo per a captar la seua atenció. Després ens serà més fàcil que el xiquet vulga imitar-nos a nosaltres. El xiquet ha de saber que estem amb ell, ha d’acceptar la intromissió de l’adult en els seus jocs i activitats. Per a poder portar aquest punt, cal saber què li agrada al nostre xiquet i què no li agrada, els seus punts forts, habilitats, interessos i dèficits. Exemple: si al xiquet/a li agrada fer rodar les rodes del cotxe o alinear-los, farem el mateix per a captar la seua atenció. 2. Prepara guions fàcils de joc pas a pas. Ensenya-li a jugar amb objectes, que t’imite i practicar el seu ús, alhora cal mostrar les possibilitats del joc. El joc s’aprèn de forma modelada i s’assimila amb la repetició. Exemple: Pas 1. Ensenyar-li que el cotxe roda per la taula i fer rumrum. Si ell ho fa per a imitar-nos li aplaudirem de forma immediata, així establirem un sistema de recompensa. Si no ho fa li agafarem la seua mà per a ensenyar-li com es fa (modelat) i si ho consent li aplaudirem, a poc a poc se n’adonarà i ho farà ell a soles. Pas 2. Incorporar una rampa per on es tira el cotxe. Pas 3. Establir torns.

128

3. Estableix una rutina: si sap el que va a passar, aconseguirà confiança i seguretat. Exemple: Fer el joc del cotxe sempre de la mateixa forma fins que ho faça de forma automàtica. Quan ho faça, tenint en compte els punts posteriors, ja podrem passar al punt 10.

4. Anticipar el que va ocórrer tant de forma verbal com amb suports visuals (hi faciliten la comprensió). Exemple: Cal donar tant les ordres verbals com visuals de forma concreta, per a iniciar el joc, per a desenvolupar-lo i per a finalitzar-lo. Pas 1. Jugarem a cotxes. Acompanyem de la fotografia/pictograma del cotxe. Els agafem amb ell/a. Pas 2. Tira per la rampa el cotxe roig. “Bé!”. Tira per la rampa el cotxe groc. “Bé!” . —Així podem també introduir conceptes al joc i ens podem ajudar de fotografies/ pictogrames que necessite—. Pas 3. Ara toca l’últim cotxe. Pas 4. Els cotxes s’han acabat. Cal anticipar que l’activitat acaba i donar-li temps per assimilar-lo, és convenient que ens ajude a arreplegar i guardar.

5. Elimina els sorolls de fons i les distraccions. Delimita un espai en el qual jugar. 6. Parla amb ell, fit a fit, de forma pausada i calmada, amb somriures i tocant-lo freqüentment. Cal posar-se al seu nivell per a parlar i buscar el contacte visual. 7. Evita fer-li bromes o donar missatges confusos. 8. Marca pautes per al joc amb altres xiquets. 9. No imposes una activitat si no genera interès, cal incorporar els seus interessos al joc, l’experiència ha 10. Heu de gaudir hores i hores de joc de ser positiva perquè amb ell, que al principi ha de ser de forvulga tornar a repetir. ma estructurada, per a després introduir noves coses i anar flexibilitzant-lo.

Coses que hem de tindre en compte a l’hora de jugar amb ells/es: Fomentar la seua atenció, incorporar el desenvolupament del seus coneixements i provocar l’ús del llenguatge. Algunes estratègies i joc per aconseguir la interacció són: Cucutrás, upa, imitar els seus moviments, cosquerelles, jocs de dits, amb les mans, de faldilles, palmes, jocs que estimulen la vista,... així podem ensenyar-los a establir contacte visual. També hi ha jocs per estimular l’oïda, practiqueu el pren i dóna’m, titelles, davant l’espill, amagar i sorprendre,... Per últim, sempre hem de recordar que tots el xiquets i xiquetes tenen dret a jugar, comunicar i aprendre. Per aconseguir-ho la millor forma d’ensenyar és amb entorns inclusius amb altres xiquets, on la varietat i variabilitat és infinita. Sols la inclusió té el poder de afavorir l’amistat i el respecte mutu. BIBLIOGRAFIA: 1. https://www.autismo.com.es/autismo/que-es-el-autismo.html 2. https://www.autism-society.org/en-espanol/informacion-general-sobre-el-autismo/ 3. DSM-5. Manual de Diagnóstico Diferencial. American Psychiatric Associtión/ Michael B. First, 2015. 4. El juego en ninos con autismo. Objetivos, metodologia y estratègies. Anabel Cornago 5. Manual del juego para ninos con autismo. Anabel Cornago, Maite Navarro & Fátima Collado. Psylicom Ediciones.

129

Elena Andrés Moya, llicenciada en Psicologia per la Universitat de València i Psicòloga de l’Equip d’Educació de l’ONCE de la DT Comunitat Valenciana des de 1987. 130

El joc i els joguets en els xiquets i xiquetes cecs Encara que tradicionalment el joc era considerat com una activitat d’entreteniment per als xiquets i les xiquetes, fa temps que tots els educadors són conscients del valor d’aquesta activitat com a mitjà d’aprenentatge.

A través del joc les xiquetes i els xiquets descobreixen el seu entorn, es relacionen, es comuniquen, desenvolupen els seus sentits. Els xiquets no només poden, sinó que han de jugar, per a ells és una activitat primordial. Al joc hi ha un element significatiu, els joguets, encara que allò fonamental en tots els casos és l’ús que fa el xiquet del joguet, com l’utilitza per a donar consistència a les seues fantasies. Per això, al triar un joguet hem de tindre en compte no només les característiques del joguet i l’edat del xiquet, sinó també quins són els seus interessos, què espera del joc i com el joguet podrà satisfer les seues expectatives. En el cas dels joguets per a xiquets cecs cal tindre en compte, a més, una sèrie de condicions que els facen estimulants i accessibles. De la mateixa manera que en la resta dels xiquets, la informació els arriba a través dels sentits, només que en aquest

cas va a ser especialment a través de l’oïda i del tacte. Generalment els atrauen aquells joguets que produïsquen algun so, sobretot si el so es produeix després d’una acció que ells hagen de realitzar. Pianos, maraques, tambors, etc. solen ser les seues primeres eleccions. També els agraden aquells que tenen diferents formes i diferents textures, passar les mans sobre un joguet que combine aquests elements desperta el seu interés i activa el seu aprenentatge. Per a una xiqueta o xiquet cecs les coses no existeixen si no les poden tocar, només el contacte físic amb els objectes els dóna entitat i els permet anar elaborant les imatges mentals que els representen. Però l’interés per tocar no sempre apareix de manera innata, de vegades el que podem trobar és cert temor a manipular objectes que per a ells són estranys. En aquest procés, els joguets són uns valuosos mediadors que permeten als xiquets, des d’un entorn segur, anar desenvolupant les habilitats necessàries per a poder explorar més endavant els objectes de l’entorn. Si eixes primeres experiències sensorials són agradables, el xiquet cec estarà obert a noves sensacions i tindrà curiositat per conèixer i aprendre. A més a més, si el joc és compartit i a través del joguet pot integrar a altres en l’acció, el benefici sempre serà major.

131

Quan ens preguntem pel tipus de joguet que serà més adequat per a una xiqueta o xiquet cec, podem pensar que els seus gustos i interessos poden ser diferents als de la resta dels xiquets. Malgrat això, en la majoria de les ocasions, prevalen per damunt de tot els seus gustos de xiquet. Hi ha qui prefereix els cotxes i aquells que gaudeixen amb les pilotes, el que és important és que els ensenyem a traure el màxim partit de cada joguet, mostrar-li com utilitzar-lo i què pot fer amb ell. Una vegada ho sàpiga, deixarà volar la seua imaginació com tots els xiquets i farà un ús del joguet que serà únic i personal. En alguns casos el nostre paper com a mediadors consistirà a fer xicotetes adaptacions que els facen accessibles, donar relleu, posar textures, marcar en braille, així facilitem el seu maneig al xiquet cec i, fins i tot, afavorim que puguen compartir-los amb altres xiquets, tot incrementant així el seu valor. Equip d’Educació ONCE Delegació Territorial Comunitat Valenciana

132

R e s aqu p p e el fa sico cial Hué se nto an ist sc a rve -ju alít a e ar é ce la is ven ic n p s p de ntr infà mu il. H a d’ sico sicò Co l’A e d nc nic a adu te lo en l·la ju e s ia ipa tre lt rà ga ni div bor nta upo i la ls d bal s i i pia vo ca er a me rt a fa ’at lat nclí lup ció. sos de f nt les míli enc en fo ni a Ac m orm de fa a ió ww rma ca p la se tua itjan a Ma míli i al w. pr riva ua lm s d hab dri es en es d ac en e c it d. bie en a i ti t om ua ne cia at vit de u l sta l én at se rp com ta en nsic olo on nt d la go lin e s.c e. om

OC LJ e DE qu n IS el xe IC e ei Els EF br tru s. sE N S s o n s n e po l s ? B ILL nt co ma ue e e iTS F sa es u q u x N LS e n m s h i n ó i a q E l s e n JU B E r p co ud , s às c. s i les M AM ça a i ptit tets ncr u jo ure de tir UE IT en et/ s a ico iosi l se cult na epe rar UG RT om iqu ue s x id e s x u a r bo en I J PA c r x se ult ia ple s le uei da la n ar I S OM íem a se les ad ròp em ote stit aju , a e rtira jug C dr fic oc ón a p ex n t on ls da ve de Po gni c a p no s seu per n, e n. C ls, e ban con ços si o ts la m ue ó ipa ra s pa a p que en , co jug del m rinc ’alt bé e n ca xi eix ics ns c s p i d va só se ún s sa ol llo itat nts tot que fa et ev tiv lae Si ts qu als ac s p es. dul qu ues itat ros s i a r. se tiv lo nt di ac s do esce gau le ol é i ad mb ta

El joc compartit amb els/les fills/es

133

Si ens preguntem quines són les necessitats dels xiquets, o dels nadons, hi ha alguna cosa que l’evidència científica deixa més que demostrat: els nadons necessiten seguretat afectiva. Es tracta de la construcció d’un vincle de seguretat que permetrà als xiquets posteriorment explorar el món, separar-se dels progenitors i que conformarà més endavant el seu aprenentatge. Serien alguna cosa així com els fonaments que permeten que l’edifici es mantinga ferm superant les inclemències atmosfèriques que inevitablement arribaran. Com es construeix aquesta seguretat afectiva? El joc permet en un entorn de llibertat, la construcció d’aquest vincle. Permet teixir una relació bidireccional en la qual hi ha un ball amb els pares, on com en tot ball de vegades estem més junts i unes altres ens separem, però en el qual seguim la música de fons. La mirada als ulls, el riure, l’abraçada, la diversió... és aquest moment de connexió en el qual esteu en la mateixa freqüència. Estem tota la vida teixint un pont amb els fills en les seues diferents etapes, en les quals els permeta sentir-se volguts, valuosos i importants per als seus pares. I que els faça sentir que, encara que ens enfadem o facen coses que no ens agraden, la relació d’amor és incondicional. Els xiquets a través del joc s’expressen, és una forma de llenguatge. Observar aquesta manera de mirar és apassionant per a l’adult. Quan la meua filla tenia dos anys, per a mi era realment sorprenent anar pel carrer. Qualsevol fulla, formiga, pal es convertia en una aventura... són grans mestres d’una altra forma de mirar el món. Els adults, en canvi, els portem tot el temps a la realitat. “Anem, que tenim pressa”, “Menja’t ja tot el menjar”. No et sembla realment alliberador per a tu deixar-te portar de vegades per aquesta manera de mirar? I com d’apassionant que pot arribar a ser connectar amb aspectes del teu jo-nen? La vida que portem i la nostra societat promou uns hàbits de vida que em semblen incompatibles amb una criança saludable. Molt treball, poc temps, massa demandes tant per als adults com per als nens. Però hi ha alguna cosa que pots fer gratis, divertit, que promou un vincle profund i que si t’ho perds, ja no torna, que és JUGAR AMB ELLS. 134

A F ORT U N A DAPer tant, gaudeix, comparteix i aprén MENT PODEM REamb ells. És realment apassionant i pasPARAR. Existeixen èpoCom podem fer-ho? sa massa ràpid. Si t’estàs llescant el cap ques, moments en la vida en per trobar el millor regal, deixa de fer-ho. els quals com a pare o mare estàs El millor regal per als teus fills serà sens menys disponible. O bé perquè estàs FES EL BUIT EN LA dubte el temps compartit. preocupat pel treball, estàs cansat o TEUA AGENDA. Per a senzillament tens menys ganes. això, busca un espai en el Tranquil, el vincle es pot requal deixes de fer el que has NO INTENTES FER-LI APRENparar. Sigues conscient i de fer. Com veus no t’estic dient un DRE, EL JOC EN SI MATEIX JA ÉS posa’t a la feina. espai lliure, perquè això difícilment va a EDUCATIU. Quan tu estàs nerviós o arribar, sinó que interrompes el que pot preocupat ho comparteixes amb algú, l’hi esperar i t’assegues al nivell del teu expliques. Els xiquets s’expressen a través del fill/a. Preferiblement amb el mòjoc, les seues preocupacions, desitjos, angoixes, rebil, ordinador i altres pantaDEIXA’T PORTAR petició de situacions, assaig de com se sentiria l’altre... lles en una altra habitació. PEL SEU JOC. De vegaPer tant, en si mateix, el joc lliure ens fa aprendre. Té una

des els pares pensen que funció importantíssima d’elaboració de tot el que ocorre en la han de portar la iniciativa en el vida del xiquet/a, del que li preocupa o inquieta. Ens ajuda a joc. I què et sembla deixar-te portar? pensar com se sent l’altre, per tant ajuda a desenvolupar la Els xiquets ràpidament t’organitzen, capacitat empàtica, les nostres habilitats socials, cogni“mira, tu eres aquest ninot i vas a comprar tives, psicomotrius... Ja és valuós en si mateix. Així aquí... Jo sóc aquest altre”. Serà relaque deixa’t portar i no aprofites per a intentar xant per a tu i ells necessiten tamensenyar-li els colors, els nombres o interpel· bé veure’t en un altre registre. lar-li sobre aquella situació en la qual Participar i involucrar-se no no et va agradar com va actuar. implica dirigir.

135

Carlos Dalmau aka KibuzaGamer, apassionat dels videojocs, de la lectura i de moltes coses friqui. Graduat en ADE, per la qual cosa no és precisament reconegut. La seua fita més important és ser reconegut pel seu canal de Youtube dedicat al videojoc Destiny. +40.000 subscriptors +4.000.000 de visites

El joc sent YoutuberGamer Tot va començar quan era menut, tenia uns 5 o 6 anys. En aquell moment la meua idea de diversió era córrer amunt i avall, espinyar cotxes de joguet i vore pel·lícules Disney. Un dia qualsevol vaig pillar mon pare rient, mirava la televisió al temps que apretava amb ganes una espècie de controlador ple de botons, ràpidament vaig comprendre que el xicotet homenet vestit de roig que es menejava per la pantalla, feia el que mon pare volia. 136

Aquell va ser el meu primer contacte amb el món dels videojocs, de la mà del fontaner Mario Bross. Des d’aquell moment proví altres videojocs, però jugar per a mi no es va convertir en un hàbit. Fins un Nadal, quan de sobte tot va canviar. La nit del 24 de Desembre vaig obrir amb interés el paper de regal d’una xicoteta capsa, es tractava d’una maquineta que en aquell moment no sabia que em donaria tants bons moments, era una GameBoy Advance, acompanyada del joc Pokémon Cristal. Sols em deixaven jugar els caps de setmana, de manera que cada divendres botava d’alegria quan sostenia en la mà la consola i podia continuar l’aventura per on l’havia deixada. Recorde moltíssimes nits de divendres a la falla jugant, rodejat d’ altres amics que també tenien la consola portàtil, estic segur que entre tots portàvem piles de recanvi suficients com per a donar-li energia a un reactor. Des d’aquell dia fins hui, he compaginat la passió que tinc per la lectura amb aventures en videojocs igual d’apassionants. Shooters en primera i tercera persona com Borderlands o Resident Evil, RPGs clàssics com Final Fantasy o Dragon Quest, aventures com la de The Last of Us, plataformes com el Jak and Daxter, MOBA com League of legends... podria anomenar centenars de jocs als quals he dedicat el meu temps, i tots tenen alguna cosa d’especial. Avui gestione un xicotet (o no tan xicotet, depén dels ulls que ho miren) canal en Youtube dedicat exclusivament a un videojoc, Destiny. És un shooter en primera persona, totalment online, molt divertit i amb hores i hores de contingut, però això és el menys important. El que em va motivar a crear un canal i penjar vídeos sobre aquest videojoc és la seua història, tan complexa i immensa que recorda a sagues amb milions d’aficionats com Star Wars o Harry Potter. He penjat molts vídeos

137

explicant aspectes rebuscats de la història i fent teories sobre quines situacions es podrien donar en el futur, sempre mesclant la seriositat que mereix la narració d’una història amb un humor molt personal. Diria que el que em va impulsar a penjar vídeos va ser la necessitat de contar allò que havia descobert, allò que pensava que passaria en el futur i que apostava que quasi ningú havia pensat. Deguí fer-ho bé, perquè a poc a poc he anat aconseguint seguidors, tinc milers de comentaris i algun que altre milió de reproduccions en els meus vídeos. No em podria considerar una persona famosa, ni moltíssim menys, i menys encara tenint en compte que no revele la meua cara en els vídeos, però els seguidors i les xifres et fan guanyar una mica de repercussió en el món en el qual et meneges, i quantes més, més reconegut eres. Es pot viure del món dels videojocs? Per descomptat, i cada dia és més senzill. Es podria dir que els pioners van ser aquell jugadors amb una skill (habilitat) tan alta que aconseguien guanyar tornejos amb premis en metàl·lic. Però quan ells començaren, eren un grapat tan menut que és possible que es pogueren comptar amb els dits de les mans, i els premis rara vegada superaven les quatre xifres. En els últims anys això ha canviat, ara es fan centenars de tornejos a diari per tot el món, alguns dels quals són realment importants i ofereixen premis de milions d’euros per als guanyadors. La prova està en els mundials de League of Legends o l’últim torneig benèfic de Fortnite. També es poden guanyar diners si et dediques a penjar gameplays, ja siga per les teues habilitats o el teu carisma per a comentar. Pots aconseguir que molta gent et veja jugar, i quanta més gent et veja, més diners guanyaràs. Aquesta

138

modalitat està molt estesa en Youtube, però la plataforma de streaming Twitch ja comença a desbancar-la. En una altra modalitat entrarien aquells que es dediquen a fer crítiques, paròdies, vídeos explicatius, descobriments, speedruns... sobre determinats videojocs. És una disciplina que ha vingut sempre representada per les revistes de videojocs, com Micromania, Hobbyconsolas o Nintendo Acción, però ara té la seua representació en Youtube i altres xarxes socials, menejant més diners que mai. De totes formes, que es puga viure dels videojocs no implica que siga fàcil. Per desgràcia, jo no puc viure de Youtube, però me obri portes interessants, per exemple, mai hauria imaginat que l’empresa Activision m’invitaria amb despeses pagades a un esdeveniment privat a Madrid, i mai hauria imaginat que per jugar a un videojoc podria acabar escrivint unes línies per a un llibret faller, *guinyaeta* ;) Quant es pot arribar a guanyar en el món dels videojocs? Depenent de les xifres, des d’uns pocs centenars d’euros, fins a MILIONS. Durant tots aquestos anysh em vist com la indústria del videojoc ha anat creixent ininterrompudament i de forma exponencial, tant és així que a Espanya ja meneja moltíssims més diners que la indústria del cine. Açò, per descomptat, crida l’atenció de les marques, que cada dia estan més interessades a treballar amb gamers/influenciers i menys interessades a publicitar-se utilitzant mitjans tradicionals (TV, revistes...). Les marques són les millors aliades d’un gamer/streamer/youtuber/influencier i és que ningú et paga un jornal per penjar vídeos o jugar videojocs, però si tens una base de seguidors considerable és probable que sigues contractat per

139

distintes marques per a promocionar els seus productes o directament es convertisquen en patrocinadors. És aquest àmbit on estan els diners, a partir d’ací és quan es pot començar a viure dels videojocs, i en els casos més extrems, on apareixen les xifres milionàries. Es pot viure de Youtube sense marques? Sí, però és molt complicat. Per experiència pròpia sé que 300.000 reproduccions mensuals repercutixen aproximadament 175$. Si extrapolem estes dades, significa que per a arribar a ser mileurista farien falta prop de 2.000.000 de reproduccions mensuals, cosa que sols uns pocs privilegiats poden aconseguir. En el cas de Twitch es distint, ja que en aquesta plataforma les visites no són tan importants, és més important tindre una audiència fidel que estiga diàriament mirant com jugues, altres tants que es subscriguen pagant (paregut a fer-te soci d’un club i rebre avantatges especials) i altres que directament et facen donacions monetàries perquè continues fent el teu contingut. De totes formes, aquests capaços de viure de Twitch també són uns pocs privilegiats que menegen xifres d’ audiència relativament elevades. Qui sap, pot ser algun dia jo siga un d’ells, però de moment, seguiré gaudint d’aquesta meravellosa afició.

140

141

“El senill és com les canyes però més fina, creix al costat de zones amb aigua però pot ser molesta per a altres plantes de tant que creix i s’apodera de tot el terreny, però a nosaltres ens serveix perquè la falla siga respectuosa amb el medi ambient”.

“El be és símbol de tendresa i docilitat, s’uneix als seus quan li ataquen, tenen sentiments i no li molesta que uns altres mengen també en la mateixa praderia”.

*2 *1 "Tots els éssers humans som essencialment idèntics en valor i dignitat, però som diferents en els nostres trets físics, psíquics, socials culturals, aptituds i necessitats, però tots i totes formem aquesta societat. Ningú ha de ser exclòs".

142

“Sota el nom de IKREA està la voluntat d’ajudar a crear una societat on no es margine a ningú, encara que siga diferent a les altres persones ni ho solventem tot amb almoines”.

*5 “Deu bens com deu causes que necessiten de la nostra solidaritat per a no ser exclosos i sí tractats com a persones humanes que són o part de nosaltres com la mare Terra, perquè ací no sobra ningú”.

*6 “Hem de convertir la diversitat en un valor i des del més profund de la nostra identitat de persones humanes valorar totes les altres identitats”.

*7 “La nostra solidaritat ha d’anar orientada a la recerca, als avanços de la ciència sanitària en favor d’aquests xiquets i de les seues famílies”.

*11 “Acceptar a aquestes persones, atendre-les com es mereixen i està prescrit en les normes sanitàries, respectar els seus drets i estar ben informats per a no marginar-los”.

*8 “Una societat inclusiva s’alegra de la diversitat cultural, la considera com una riquesa col·lectiva, la respecta i gaudeix del seu intercanvi sense aires de superioritat”.

*10 “No volen boniques paraules sinó una atenció digna, formació, ocupació i recuperar un entorn familiar càlid” on les seues filles i fills puguen recuperar l’esperança”.

*9 “Si no se senten incloses de debò en la societat sense mirades estranyes no podrem escoltar que estan demanant a crits ser acceptades i tingudes en compte a l’hora de portar avant una activitat social, familiar o laboral”.

*12 “Aquesta aberrant pedagogia ha de desaparèixer del nostre entorn social i si hi ha víctimes d’aquest maltractament, hem d’acollir-les amb la ciència educativa i amb la màxima calor humana perquè no els queden seqüeles”.

143

*13 “Es tracta de respectar la naturalesa i servir-nos d’ella sense matar-la sinó ajudant-la a mantenir-se viva i cada dia més rica i pròspera per a les futures generacions”.

*14 “Implica reconéixer, en els grups socials diferents, el valor que hi ha en cada diferència, i respectar la diversitat amb equitat oferint a cadascun, individualment, els suports que necessita per a ser persones ciutadanes de primera categoria en una societat més democràtica i justa”.

*15 “Però aquesta possibilitat de comunicar-se no és només un dret en si mateix, sinó alguna cosa encara més important: una porta d’entrada a l’exercici real i efectiu de molts altres drets per a totes les persones, també per a aquelles que troben maneres alternatives de poder mantenir aqueixes vies comunicació”.

144

*16 “Cal jugar però respectant les qualitats de cada figura. No serveix, en aquesta inclusió, allò de “cafè per a totes”. Cada persona és única.

La falla per una societat inclusiva AQUESTA FALLA és com una societat on tots els éssers poden viure, sense barreres, on s'accepta als altres i es conviu en harmonia de colors i de formes acceptant la diferència. La societat humana és una comunitat complexa composta d'homes, dones, joves, vells, sans, malalts, de diferents races, orientacions sexuals, particularitats físiques, psíquiques, sensorials etc. Aquest variat paisatge és la normalitat. Tots, igualment, éssers humans. I tots igualment dotats de drets, encara que les necessitats de tots no siguen idèntiques. *1

EL BE (Borrec, anyell) és un ésser tendre i dòcil, que prefereix les temperatures temperades. S'agrupen en ramats com a autodefensa davant les amenaces dels depredadors. Quan se senten amenaçats es tornen maldestres i poden morir de pànic. Recerques científiques han comprovat que experimenten emocions similars a les persones, s'enamoren, fan amistats i pateixen quan un altre del seu ramat es perd o és sacrificat. I pasturen en prades on tots poden fer-ho i ningú és exclòs. *2 VOLEM SER IKREA, donant vivències i propostes per a crear una societat en la qual la integració no siga un engany, on la persona diferent puga ser una més i no sempre portadora de l'etiqueta de “diferent”, perquè la societat no els margine ni els pose entrebancs alhora que li dóna uns colpets a l’espatlla i almoines per a cobrir l'expedient o la quota mínima d'una societat bondadosa. *3

UNA FALLA ECOLÒGICA, feta amb cartó, fusta i senill. El senill és una planta semblant a la canya però més fina, és aquàtica que creix en colònies a les riberes dels llacs, dels rius i en terrenys inundats, és una planta d'ús ornamental però es pot convertir en invasora de difícil eliminació. Per ser invasora, pot representar la segregació: la imposició dels qui tenen sobre els qui no tenen les mateixes possibilitats. Però nosaltres l'hem convertit en una bona matèria primera per a col·laborar en una falla integradora també del medi ambient. *4 DEU BENS, (Borrecs, anyells) són els que, en la falla, hem triat per a representar a deu causes que, en aquests moments, necessiten la nostra solidaritat i, pot ser, que ens toquen més a prop. La primera tasca, eliminar el llenguatge pejoratiu que ha acompanyat sempre a aquests col·lectius que pateixen discriminació i fins i tot marginació. La segona, vèncer i superar aqueixa part de la societat que contempla a aquests col·lectius com no útils, que no serveixen per no aportar beneficis, als quals cal segregar, excloure com a so-

145

1.-EL COL·LECTIU LGTB, és una oportunitat per a practicar el dret a la diferència, tot promovent el respecte a la diversitat i oposant-se a la tendència de l'ésser humà a rebutjar al diferent, fins i tot a agrupar-se en "manadas" per a rebutjar als qui no senten ni estimen ni s'expressen com els altres. *6

ser diferents culturalment. És necessari que des de la nostra pròpia identitat cultural apreciem les altres identitats, la qual cosa farà de la nostra societat un mosaic dinàmic, en el qual les diferents cultures estarien necessitades de l'intercanvi d'unes amb les altres per a enriquiment de de tota la Humanitat. Evitarem el colonialisme cultural perquè tots, igualment, éssers humans, siguem respectats en els nostres drets culturals encara que les necessitats de tots no siguen idèntiques. *8

2.-EL CÀNCER INFANTIL, amb aportacions científiques plenes d'humanisme per a evitar que siga la societat, que es creu "perfecta i sana", la que acabe tenint el càncer de la insolidaritat. La inclusió mèdica i sanitària és el reconeixement dels més vulnerables, amb necessitats específiques que han de ser cobertes perquè puga estar en condicions d'igualtat i gaudir dels seus drets fonamentals i de la màxima qualitat de vida d'aquestes criatures i de les seues famílies. *7

4.-EL CÀNCER DE MAMA, per tractar-se d'una malaltia de la dona, doblement marginada, amb més raó, una societat inclusiva ha de disposar i habilitar tots els recursos i mecanismes necessaris per a assegurar la garantia dels Drets de la dona en la seua integritat, en la seua dignitat i en la seua ciutadania activa, al mateix temps que la qualitat del seu entorn familiar. La inclusió efectiva i real farà retornar-les l'autoestima de la qual han sigut despullades. *9

3.-LA DIVERSITAT CULTURAL ja que tots els éssers humans som essencialment idèntics en valor i dignitat, però podem

5.-LES VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE ens obliguen a seguir lluitant contra la violència masclista i els seus efectes

brants, desfets. Volem crear una societat inclusiva que reconega que totes les persones tenen el mateix valor només per la condició de ser persona humana. *5

146

devastadors, un dels quals, és l'exclusió o marginació. Per a la inclusió d'aquestes dones en la societat és necessària una atenció integral a dones víctimes de qualsevol tipus de violència, a través d'estructures de suport i d'apoderament que milloren la seua situació a nivell assistencial, formatiu i d'accés a una ocupació digna. *10 6.-LES PERSONES AMB VIH necessiten de la nostra capacitat d'inclusió per a evitar la marginació, estigmatització, degradació o humiliació davant la societat si entenem la salut com el gaudir del benestar físic, social i psicològic de les persones i de les comunitats. Condemnar els imaginaris negatius de la realitat de la vida de les persones que viuen amb VIH i/o Sida es torna summament necessari davant la persistència social de pràctiques discriminatòries. *11 7.-LA INFÀNCIA PATEIX MALTRACTAMENT des dels primers inicis de la història humana i malgrat haver-se acceptat i signat la Promulgació dels Drets de les xiquetes i xiquets. Aquests drets ens comprometen a posar el nostre esforç per a la inclusió i atenció d'aquestes criatures obligant-nos,

primer, a no considerar el maltractament, per xicotet que siga, com a normal o justificat, a treballar per condemnar aquest costum inhumà de la nostra societat i a posar tots els mitjans de control necessaris, començant per la vigilància dels sanitaris de l'atenció primària i el control en els entorns familiars, escolars i socials. *12 8.-EL MEDI AMBIENT necessita que ho incloguem en les nostres preferències perquè sense la mare Terra no som ningú encara que, en ocasions, ens vam creure que som els amos i senyors i que Ella està al nostre capritxós servei. Mireu el que fan els bens: com tornen a mastegar l'aliment després d'haver-ho engolit i dipositat en l'estómac, aquest llarg temps de digestió, unit al pasturatge constant i al moviment dels ramats pels camps, ajuda al fet que llavors procedents de diferents llocs puguen germinar i créixer en nous paratges, un procés que afavoreix la biodiversitat. *13 9.-LES PERSONES AMB DIFERÈNCIES FUNCIONALS, i ací estan considerades totes les persones que tenen alguna diferència psíquica, física o sensorial bé siga

des del naixement o sobrevinguda en el transcurs de la seua vida. Però una societat inclusiva és aquella que reconeix que totes les persones tenen el mateix valor, només per la condició de ser persones humanes. La seua inclusió és un procés que assegura que tots els integrants de la societat participen de forma equitativa en diferents àmbits: educatiu, econòmic, legal, polític, cultural per a realitzar el seu projecte de vida i el de les seues famílies. *14

LA FALLA ÉS COM UN JOC, però molt seriós, perquè totes aquestes figures són part d'un puzle infantil al qual cal parar esment perquè les figures, com les persones, totes han d'encaixar i per açò cal conèixer molt bé els seus perfils i les seues característiques. Si no encaixen perfectament no resultarà un conjunt harmònic i bell. *16

10.-PERSONES AMB AUTISME INFANTIL o síndrome de Rett. La inclusió de les persones amb autisme ha de ser un compromís de la societat en el seu conjunti cal posant l'accent sobre les seues dificultats en la comunicació social. La possibilitat de comunicació és un element fonamental per a l'autodeterminació individual i una peça essencial en els projectes de futur de tota persona. És la via per a la inclusió social i l'assoliment de la plena ciutadania. Per açò, la comunicació ha sigut arreplegada com un dret fonamental en diversos articles de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. *15

147

Artista: Dani Bertรณ 148

En les nostres mans

nntil d’e da a f n i a ga let e r a ve tra fal L a n o s f a p e r p r i m B e r tó . L a i la g u a ny a p e g o l í D a n e n t é s e l m t s u i t n l’ar del mo d’important a c i t à s es te m t g e i c o m i q u e te e d i a x l i c i s c t e e r u m els xiq idar el és que ncien de cu ón els que s e consci perquè ells re planeta t nt ambie viure al nos hi siguem. e o d n han ltres ja a s o n ltra quan ’una a els d r e s a o podi ls amb C o m n , e l s m a te r i a t a s ó n e l s a le maner tà feta la fal dra i fusta, pe es quals als cartró- rials contan te o i t r a d i c v i te n e l s m a p e r j u d i c i a l s n ’e i així s s que són ta de CO2 quan t minan s emissions cremà. la e a per l ba el dia de i r r a

149

En una de les escenes podem vore com una xiqueta arreplega envasos de plàstic del mar i com li ho agraeixen un dofí i una sirena.

una tenim amb , a r t l aa et En un a i un xiqu iclatge t c xique bol del re odran m el sí loc on es p nvasos i un l ar taps d’e fici de ne leg arrep niran a be princesa a i que ciació “M l’asso Claudia” Un ratolí està prenent el sol sobre una placa solar confiat i sense saber que darrere té un gat que està esperant per a gaudir d’un bon menjar ben rostidet.

senta t repre les n e v e lí d vab Un mo ergies reno esent i n r e p les ció de combusp o a com lloc dels n . futur e tibles fòssils

150

Una pila ve lla bastó ens a arrugada i amb nidor on po nuncia el conted nostres pile rem dipositar les s gastades perqu no acaben en el fem. è

Una llaurad o una ramad ra planta un pi i era porta a l braç un borregu e com l’agric t. Exemples de ult sostenibles ura i ramaderia i ec l’únic camí ològiques són per a c nostre plan uidar el eta.

Com a remat, com a figura central tenim la mare Terra. Diferents xiquets i xiquetes contribueixen formant les peces del trencaclosques que comporta cuidar del nostre planeta. La importància que cada xicoteta acció compta i entre tots podem fer molt per a cuidar i millorar l’única llar que tenim que és la Terra.

Una abella vola feliç de flor en flor pol·linitzant les plantes. Sense la seua activitat i sense elles no podríem sobreviure.

s alet iu d r a n p Dos n el seu fillets e s cuid nen do nàixer. . e on t bats de bri pas o aca ida s’ La v

A p o s te m p e r una fa ll e ta p a rt ic ip a ti v a o n e ls v is it a n ts d ispondran de dif erents contenidors on podran dipositar piles, taps i altres residus, perquè no podem ser si mples espectadors, ca l actuar i com millor ap renen els xiquets és a través de l’exemple.

151

152

153

Nerd’s

- Som quatre socis aficionats al joc de taula i al bon menjar.

- Hem intentat fer de les nostres aficions la nostra professió. - Tenim dos espais ben definits, el de jocs de taula i lloc per a menjar i l’espai per a videojocs i consoles.

- És el primer gamingbar que hi ha a Alzira. - La traducció de la paraula Nerd’s significa “setciències” en anglés.

- Ve gent de fora d’Alzira, de Carcaixent, Algemesí, Catadau, Llombai, Alfarp. - La gent que sol vindre ací està entre 16, 17 anys fins a vint-i-pocs, gent jove que li agrade aquest estil de joc de taula i de rol.

- De tota manera ve gent de totes les edats. - Tenim des de jocs més clàssics com Monopoli, Risk, el Catán, Trivial, fins a jocs com la “Ciudad Machi Koro” o “Sí, Señor Oscuro”.

- Tenim també la Fallera calavera i l’Alakazum, que és genial, a nosaltres, en particular, ens agrada més l’Alakazum que la Fallera calavera, però els dos tenen molta tirada entre la gent que ve a jugar. - Tenim al cap tenir una màquina Arcade i una biblioteca de jocs de PlayStation, més jocs de taula.

- Volem organitzar un torneig, després de dos mesos i mig ja oberts.

- Els jocs de taula estrella de la gent són “El Uno” i “El Jenga”, tots els dies estan agafats. 154

- El videojoc estrella és el Fifa, de llarg, i també últimament s’està jugant molt al “Rocket league”. - Tenim el màxim que existeix de connexió a internet que són 1000 megues, és a dir, un giga de descàrregues.

- Estem molt contents perquè la gent cuida molt els comandaments de la Play i els jocs de taula. - Tot el menjar que servim, salses i postres els elaborem ací, els fa la nostra xef Carol.

- Hi ha molta gent que ve a menjar només perquè la carta està agradant molt. - El que tenim en carta és tot allò que nosaltres menjàvem quan quedàvem per a reunir-nos en casa. També hem intentat fer una carta amb allò que realment ens agradava a nosaltres.

- Els noms dels entrepans i hamburgueses també estan relacionats amb el món del videojoc. - “Marranos en guerra” era un joc de la Play Uno al qual jugàvem molt de xicotets i és un dels entrepans que tenim en carta.

- L’entrepà “Cuidao ahí” és una secció d’un youtuber que seguíem molt, és quasi un referent per a nosaltres.

- El nostre objectiu bàsic és fer una comunitat. 155

Muñecas Arias

-74 naix “Muñecas Arias”

-És una empresa familiar

-Mai pensaren que fent les nines la mare i el pare sols, arribarien on han arribat.

-La meua mare, dissenyava les nines i mon pare les venia. -Les cares les feien escultors, ells no.

-Al 94, 95, 96 es vengueren molt bé els “Gestitos” -Ara estan molt de moda els “Reborn”, Ninos més reals. -Les decoracions són molt artesanals, tenen més treball, porten les baves, les venetes, les ungles, etc.

-Es gasten per a pal·liar malalties com l’Alzheimer en gent major, els quals pensen que són fills seus i els han de criar.

-El plàstic és verge, de 1a qualitat, el paper de les caixes sí que és reciclat.

-En la venda de nines el que ha afectat a l’hora de vendre-les és la reducció de l’edat de joc, abans una xiqueta en 10 o 12 anys et demanava una nina i hui a eixes edats vol un i-Phone.

-L’edat del joc es reduïx, també es reduïx la producció. 156

-Ens ha afectat més la reducció de l’edat de joc.

-El xiquet ha de jugar, no li pots negar eixe despertar, els xiquets jugant aprenen. -Desperten molts sentits, han de jugar amb tot, els Lego, Playmobil, carros, nines, perquè els desperten, colors, formes, olors, una quantitat de sentits que molta gent no s´ho creu.

-Allò còmode per a un pare o una mare és donar-li el I-Phone perquè s’entretinga veient vídeos de Youtube o fent qualsevol barbaritat amb aquestes tecnologies.

-Nosaltres tenim clar que han de jugar molt i que s’inverteix molt poc de temps amb el joc.

-Som un dels països amb major producció de joguets d’Europa i els que menys invertim en joguets.

-La mitjana que es gasta una família a Espanya a l’any en joguets per xiquet són cent i pocs euros. -La fabricació de nines es fabrica íntegrament ací a Castalla, l’únic que no es fabrica ací són els carrets i els moblets de fusta, que es fabriquen a Àsia. -La crisi dels 80 fou fotuda per a l’empresa, la resta hem funcionat molt bé.

-Mai ens hem plantejat tancar.

-On més venem és a Espanya i Europa, després a Amèrica i algun país de l’est. 157

158

-Els meus pares són de Granada.

-Mon pare treballava de taxista entre setmana i en un forn el cap de setmana, aprofitant que portava a les famílies al jurament de bandera, sa mare feia els vestidets de nines militars i les venien allí mateix, i així començà tot. -A les nines el posem aroma de vainilla, perquè tinga una olor més agradable. És una aroma que li agrada a tot el món, han provat en aroma de xocolate i fresa però no ha donat tant de resultat com el de vainilla.

-El primer motle dels caps dels ninos es fa amb argila i fan tots els canvis que es necessiten, després ja es fa un motle d’escaiola i l’interior de silicona, després se li tira una cera. -Una nina pot passar per 40 mans diferents per a fer-la, des de la dissenyadora, encunyador, el del forn, el que reompli, el que vist, el que cus, al que munta els esquemes, el que fica les pestanyes, el que decora, el que implanta el cabell, la que posa el cap, la que posa els ulls, la que encaixa, el que fa la caixa. És tot manual i no va res mecanitzat.

-En una hora se’n visten una mitja de vint.

-Els “Pelones i Pelonas” són els ninots més venuts en els últims tres anys, els mocadors dels ninos estan dissenyats per famosos, Alejandro Sanz, Shakira, Ricky Martin, El Hombre de Negro, Paula Echevarría, David Bisbal, etc. Tots els beneficis que es trauen van per a fer jardins en els hospitals d’oncologia per a xiquets amb càncer, les habitacions es decoren i pinten, s’investiga els càncers estranys, s’està fent una llavor molt important.

-Estos els fem nosaltres per a “Juegaterapia” que és una fundació i és 100 % solidari, els famosos no cobren res, la fundació tampoc, nosaltres treballem només per cobrir les despeses de producció i tot el benefici va per a xiquets amb càncer. 159

Multipleskids “Hi ha un joguet estrela per a cada estrela” 1. Quan naix l’empresa? Quant de temps porteu en el món del joguet? El món del joc i del joguet és el món de la infància, de la maternitat, de la paternitat, de l’educació, de la psicologia, del desenvolupament de la infància i de les societats, del descobriment, de la investigació, de la creativitat… Des d’aquesta visió podríem dir que portem molt, molt de temps en el món del joguet. Primer com a xiquets, després com a educadors i ara, com a emprenedors. Albert Einstein va dir que “jugar és la forma més elevada d’investigació”. Aquesta afirmació va ser una de les llavors perquè MultiplesKIDS vera la llum, primer com a un projecte per a recopilar i ordenar recursos de joc per al desenvolupament infantil i, més endavant, per a ajudar les famílies a triar el joguet més adequat per a ajudar al desenvolupament dels més menuts i menudes de la casa. Aquesta idea de dos mestres d’educació infantil es va convertir fa dos anys en una empresa emergent especialitzada en el joguet educatiu. 160

2. Per què entreu en aquest camp? I per què aquest nom? Per un costat, molts pares i mares ens comentaven les dificultats que tenien per triar un joguet adequat. Molts se sentien perduts davant d’una oferta que els bombardejava a ells i als seus fills des de l’hora del desdejuni. Com sé quin joc o joguet farà feliç la meua filla o el meu fill? Ens contaven que moltes vegades els seus infants perdien ràpid l’interés per eixe joguet que tant havien desitjat. D’altra banda, com a educadors, comprovàvem a l’aula que els jocs i joguets amb els quals els xiquets i xiquetes més gaudien, quasi mai coincidien amb els més populars i anunciats per televisió. De vegades, els joguets més cars i sofisticats resten protagonisme al joc infantil, deixen en un rol passiu i secundari el xiquet o xiqueta, alguns emeten missatges contraindicats, violents o sexistes. Després d’aquesta reflexió, vam entendre que era urgent que els professionals i experts en educació i infància analitzàrem jocs i joguets, i advertírem les famílies d’aquestos casos. Que d’alguna ma-

nera els ajudàrem i filtràrem els millors joguets per als més menuts. 4. Quins són els joQue conegueren quins eren els joguets ideals per a desenvolupar guets estrela? destreses, capacitats, emocions, pensaments i coneixements a Els joguets més busl’edat infantil. cats i demandats soRespecte al nom, ens diguem MultiplesKIDS en una referència a la len ser els que trebateoria de las intel·ligències múltiples del professor Gardner, doctor llen alguns aspectes en Harvard i psicòleg reconegut amb el premi Princep d’Astúries, de la intel·ligència qui va demostrar que cadascun de nosaltres tenim, almenys, huit emocional i les funtipus d’intel·ligències distingibles entre sí. D’aquesta manera, les cions executives de intel·ligències múltiples es convertiren en una oportunitat per a la intel·ligència. És una “altra escola” que reconeix la diversitat com a un valor a pro- a dir, ens preguntegir, que entenga la intel·ligència i l’ésser humà com un projecte ten per joguets que ajuden a treballar en construcció i no com un producte acabat. l’atenció, la concentració o l’autocontrol. Encara que nosaltres evi3. En què esteu especialitzats? tem parlar de joguets estrela. Intentem fugir dels més venuts i les Som mestres d’educació infantil especialistes en didàctica i pedagogies modes. Cada xiquet i xiqueta és especial i únic i hi ha un joguet ideal alternatives i intel·ligències múltiples. Com a equip, estem especialitzats o estrela per a ell o ella. Com definim a la nostra filosofia, basada en en joguets per a despertar el talent. Encara que en un principi els criteris la teoria de les intel·ligències múltiples, cada xiquet i xiqueta té una de selecció de productes ens definia como una start-up especialitzada intel·ligència o talent destacat, cadascú té una o diverses fortaleses en intel·ligències múltiples i neuroeducació, més endavant s’afegiren al educables i distingibles entre sí. I davant aquesta realitat “múltiple”, projecte experts en psicologia, logopèdia, psicodiagnòstic i intel·ligència el que és valuós és la diversitat, la diferència, allò que ens fa únics i emocional. A partir d’eixe moment, ampliàrem i perfeccionàrem els especials. Per tant, hi ha un joguet per a cada estrela. Així, totes les criteris de selecció i ús del nostre catàleg de joguets. Joguets per a xiquetes i xiquets poden trobar o ser trobats per un joguet estrela o aprendre, per a crear, per a estimular el desenvolupament, joguets especial, i millorar tant en el joc lliure com en el joc dirigit, les seues fortaleses i debilitats. amb finalitats educatives, lúdics i terapèutics.

161

5. D’on provenen els vostres joguets?

6. A quin tipus de públic van dirigits els vostres joguets?

Treballem amb fabricants de tot Europa. Perquè un joguet forme part del nostre catàleg, a més de complir amb els requisits de qualitat i seguretat de la Unió Europea, ha de respondre als criteris de la nostra filosofia: eco-friendly, joguets sostenibles, comerç just, joguets amb certa versatilitat, joguets per a la pau i no bèl·lics, joguets coeducatius i no sexistes, joguets per a créixer, aprendre, pensar. Joguets per a jugar i imaginar.

A qualsevol persona que s’emocione quan veu jugar el seu menut. Aquells qui veuen en el joc una oportunitat per a créixer, per a aprendre, per a crear. Per això tenim perfils de públic molt diferent. Docents que utilitzen el joc com una experiència d’aprenentatge. Famílies que busquen eixe joc o joguet que faça feliç el seu fill o filla alhora que l’ajude a conquerir aprenentatges, viure descobriments o desenvolupar destreses. 7. Què penseu del joc? Els xiquets i les xiquetes no juguen per a aprendre, però aprenen perquè juguen. Des dels més importants psicòlegs i pedagogs, fins reconeguts científics com Albert Einstein, coincidiren en la importància del joc en el desenvolupament i l’aprenentatge. Alguns com Francesco Tonucci són taxatius: “Els aprenentatges més importants de la nostra vida els férem a través del joc”. Un fet que va ser evident per a les més importants figures de la ciència, la filosofia, la pedagogia o la psicologia, també és evident per a mestres d’infantil, que observaren en el joc infantil una successió d’experiències “màgiques” d’aprenentatge. Ells i elles van ser els primers a deixar de veure el joc com un “passatemps”, i el miraren amb els ulls de l’observador científic. Capaços de veure el matís dels somriures i rialles de xiquets i xiquetes quan en els seus jocs espontanis i dirigits, conquerien un nou aprenentatge.

162

sitat de limitar-los a una àrea geogràfica reduïda. En el nostre cas, encara que operem de forma online a través dels nostres magatzems de Granada i Marbella, tenim l’equip repartit per tot Espanya. La majoria es concentra a Granada, Málaga i Madrid. Encara que també tenim especialistes col·laboradors de Girona i Galícia. A més a més, comptem amb una modalitat d’avaluació de joguets que anomenem “Test and Play” on participen mares i pares d’altres punts d’Espanya. Junts, especialistes a l’aula i consulta, a més de pares i mares a casa, fem una avaluació i valoració de diferents joguets per a recomanar o no el seu ús. O per a donar altres opcions de joc. 10. Veneu en tendes físiques o només online? 8. El joc és només per a xiquets?

Fem venda online però amb una atenció totalment personalitzaEn absolut, el joc és una activitat que produeix plaer i que, per tant, da. El nostre objectiu és ajudar les famílies i educadors a trobar el tendim a repetir. Una activitat que persegueix un repte en un marc de joguet estrela per la seua xicoteta estrela. Eixe joguet ideal que, a normes, i que posa en necessitat d’acció diversos coneixements, habili- banda de donar-li moltes hores de felicitat, els done l’oportunitat tats i destreses cognitives, socials, emocionals i motrius. El moment del de millorar els seus talents i estimular el seu desenvolupament. joc allibera estrés, millora l’autoestima, la cohesió dels grups… És una 11. És satisfactori treballar en el sector del joguet o també té problemes? pràctica que cada vegada més s’està aplicant a altres contexts, fins i tot, el laboral. Actualment s’estan estenent pràctiques de joc que s’ano- És satisfactori perquè en realitat sabem que portem somriures, menen situacions de “gamificació”, que tracten de ludificar processos felicitat i aprenentatges en forma de temps de joc amb joguets seproductius a l’empresa o processos d’aprenentatge a l’entorn escolar. gurs, originals i creatius. És cert que és un mercat molt competitiu. Sobretot en allò que es refereix al joc educatiu de qualitat front al 9. D’on és l’empresa? joguet de moda. Perquè la publicitat d’alguns productes i multinaHui en dia, les tecnologies de la comunicació han facilitat molt la cionals que aposten per plàstics o materials de baixa qualitat, és possibilitat de crear equips de treball molt qualificats sense neces- molt forta. Hem de competir amb les nines hiperprimes i els seus 163

complements sexistes, els joguets de plàstic de baixa qualitat, les pistoles i cotxes a preus de saldo que pots trobar a basars i grans superfícies. Ells tenen un gran impacte comercial, utilitzen la sèrie de dibuixos de moda, fan una forta inversió en publicitat i conquereixen el desig dels més xicotets amb connexions emocionals a l’entrar en casa a través de l’objecte que reuneix la família (la tele) o vincular-se al seu personatge favorit de ficció o de dibuixos animats. El que el consumidor deuria fer és assegurar-se que eixa publicitat no afecta la qualitat del producte que adquireix, preguntar-se quin missatge emet eixe joguet, què li va a ensenyar al seu fill o filla...

de ficció. Hi ha joguets per a mirar… són aquells tan sofisticats que resten protagonisme al joc del xiquet. És el cas d’eixos joguets on el xiquet prefereix jugar amb la caixa. Nosaltres proposem joguets per a jugar. Un joguet estrela per a cada estrela. Garantim la màxima seguretat i controls de qualitat educativa. Però sobretot, donem un servei personalitzat ajudant a famílies, docents i adults en general a trobar el joguet perfecte per a allò que més volen.

12. Teniu algun eslògan o màxima en la vostra empresa?

L’estil de vida ha canviat molt als últims trenta anys. El ritme de vida, les presses, l’estrès, l’obsessió per la productivitat i la reducció del temps d’oci ha afectat tant a adults com a xiquets. Això ha provocat que hagen canviat els escenaris de joc. Abans l’escenari era el carrer i el parc amb altres xiquets i xiquetes. En canvi, la diversió i el joc infantil s’ha individualitzat als últims anys. L’habitació o els límits d’una xicoteta pantalla són els escenaris habituals de joc. D’una altra banda, l’augment de deures i d’activitats programades, complementàries i dirigides, ha fet que en moltes ocasions es reduïsca el temps de joc lliure als caps de setmana. Aquestos canvis socials han provocat un context de joc diferent que està generant, alhora, alguns beneficis com l’adaptació a l’ús tecnològic, però també algunes carències com al desenvolupament creatiu i imaginatiu, el social i l’emocional. Un fet que precisament amb els joguets proposem des de MultiplesKIDS podem compensar.

Juga amb les teues passions, descobreix el teu potencial. Perquè l’educació sí que és un joc. 13. Disposeu al vostre equip de tècnics, especialistes, psicòlegs? Som especialistes en educació infantil, primària, secundària, orientació, psicòlegs, logopedes, especialistes en intel·ligència emocional, intel·ligències múltiples, neuroeducació, psicodiagnòstic, atenció primerenca, creativitat i maternitat. 14. Què marca la diferència en la vostra forma de treballar o què destacaries? Treballem per a provocar somriures, perquè el temps de joc siga la millor inversió educativa possible. Hi ha joguets per a col·leccionar… eixos són els que vol el xiquet perquè ix el seu personatge 164

15. Ha canviat la forma de jugar de les xiquetes i dels xiquets als últims anys?

165

2- A què deu el seu nom?

Daniel G. Blázquez Dissenyador amb 20 anys d’experiència i emprenedor en sèrie. Apassionat pel desenvolupament dels videojocs i les noves tecnologies. Fundador d’Akamon, de l’estudi de videojocs Exelweiss, i actualment director de producte i fundador de l’startup Studio No Spoon Lab.

Tots els socis som prou aficionats al cine de ciència-ficció. El nom ´No Spoon´ ve d’una escena de la pel·lícula Matrix en la qual el xiquet explica al protagonista com doblegar una cullera amb la ment: ¨No intentes doblegar la cullera, això és impossible. Sols intenta comprendre la veritat. No hi ha cullera.¨ 3- En què s'especialitza i per què? Amb No Spoon Lab volguérem fer alguna cosa diferent a allò que ja havíem fet abans i aprofitar tota l’experiència que havíem guanyat amb altres empreses. No Spoon és una mena de laboratori d’idees on provem conceptes innovadors en el mercat i si funcionen, creem una startup per a desenvolupar-los. Una mena de fàbrica d’empreses. 4- Quin són els videojocs o Apps estrella o els més venuts?

Per exemple, un dels projectes que desenvolupàrem al laboratori va ser un videojoc estil ¨Pokemon Go¨ però enfocat a promoure el turisme. El primer sector on l’aplicàrem fou les Falles amb bastant 1- Quan va nàixer l'empresa? Quants anys porteu en açò? d’èxit. Ara mateix és una empresa rendible i desenvolupa l’aplicació La primera empresa que vaig muntar va ser fa 20 anys. S’anome- oficial de les Falles de València. nava Exelweiss, i era un estudi de desenvolupament de videojocs. 5- Han rebut algun tipus de premi per algun joguet o videojoc? Fa un parell d’anys vaig fundar amb els meus socis l’última aventura anomenada No Spoon Lab, també relacionada amb el món dels Hem rebut alguns guardons, com el Segell a l’excel·lència que atorga videojocs però amb un enfocament més ampli. la Comissió Europea, però el més important per a algú que desen166

volupa un joc és que a la gent li agrade i tinga una gran experiència. 10- És satisfactori treballar en el sector del videojoc o també Per exemple, un dels projectes que desenvolupàrem tenia més de es tenen molts problemes? 30 milions de jugadors a tot el món i estava traduït a cinc llengües És un sector molt incomprés. Per a nosaltres va ser molt complicat diferents. No hi ha millor premi que aquest. trobar inversió a València, i haguérem de dependre de recursos 6- Per a quin públic feu videojocs?, xiquets, totes les edats? propis. La poca gent que apostà per nosaltres en el seu moment no se n’ha penedit ;-) Hem fet videojocs per a tots els públics. Des de jocs educatius orientats al públic infantil, fins jocs bèl·lics de la II GM orientats a un Ara intentem donar supor al sector sempre que podem. Per exempúblic adult. ple, hem creat a València un hub empresarial anomenat Espacio Arcade amb més d’una dotzena d’empreses del sector per donar 7- Penseu que el joc és només per a xiquets? visibilitat i atraure el talent. Hui en dia, com al cinema, hi ha temàtiques per a tots els gustos. 11- Teniu algun eslògan o una màxima en la vostra empresa? És complicat no trobar un estil que t’agrade independentment de l’edat. Des de jocs de cartes de tota la vida a jocs molt sofisticats Un lloc on imaginar i construir projectes únics. en realitat virtual. 12- En el vostre equip teniu l'ajuda de tècnics o psicòlegs per a poder fer aquest ti8- D'on és l'empresa? pus de videojocs? L’empresa és 100 % valenciana, amb socis i capital de la terreta. Per a nosaltres és important fomentar el teixit industrial i talent Cada projecte és un món, i intentem muntar valencià. Encara que segurament haguérem tingut més oportuni- l’equip que millor s’adapta a les necessitats tats a Barcelona o Madrid, decidirem apostar per València. No ens del mateix. Per exemple, fa uns anys creàen penedim. rem un joc educatiu que tractava el tema dels riscos laborals, i un altre sobre primers auxilis 9- Veneu en botigues físiques o només a través d’Internet? on comptàvem amb experts sobre el tema Hem fet productes per a venda física, però ara mateix tot el que que ens assessoraven durant el seu desenvolupament. fem està orientat a Internet. 167

ÉS HORA DE JUGAR EN UN MÓN DE TECLES I PANTALLES, A VEGADES OBLIDEM COM DE DIVERTIT ÉS JUGAR AMB AMICS I AMIGUES. VOLS JUGAR AMB NOSALTRES? 168

TROBA EL CAMÍ CORRECTE!

169

SABRIES ANOMENAR CADA UNA DE LES PARTS DE LA INDUMENTÀRIA FALLERA?

DONA 123456789101112131415-

A M S C L Ç B T S T V L D A V A S S Ó G M C A T M A T A J I A A R L A G

S 7

O R L L

D E A

I T 9 8

D S

13 14 15

11 170

SABRIES ANOMENAR CADA UNA DE LES PARTS DE LA INDUMENTÀRIA FALLERA?

HOME 1234567891011121314151617181920-

Ò F O R M C A D E C Ç S C Ç G C M L L M I A X A Í J Ç Ó J P A I A R S L L R A Ü M E A S S L L L N E L L N E S A N Y M Ç N T S N T

9 10 11

12 14 15

16 18 19

171

SIMETRIA. SAPS QUÈ ÉS LA SIMETRIA? OBSERVA I COMPLETA. DIBUIXA L’ALTRA MEITAT AMB L’AJUDA DE LA QUADRÍCULA

172

PAPIROFLEXIA BORREGO FES BORREGOS DE PAPIROFLÃ&#x2C6;XIA I CONSTRUEIX EL TEU PROPI

173

VOCABULARI FALLER

DESCRIPCIONS Verticals

1- El dolç de tota una ciutat. 2- L’alegria de la festa! 3- Tot a floretes sí, tot a floretes no 4- Utensili faller perillós però divertit. 7- Mix de pólvora i música. 8- Element decoratiu i de bona presència que utilitzen les falleres el dia més solemne. 10- Esdeveniment on es veu “l’arrancadora”. Horitzontals

SOLUCIONS Verticals: 1- BUNYOL, 2- MÚSICA, 3- OFRENA, 4-PETARD, 7- TRACA, 8- FLORS, 10- DESPERTÀ Horitzontals: 2- MASCLET, 4- PÓLVORA, 5- CASTELL, 6-NINOT, 8- FALLA, 9- CREMÀ, 11- XARANGA, 12- TRO

174

2- Similar al 4 (horitzontal) però amb més mala llet. 4- L’essència de les falles. 5- Bé de pedra, bé de focs. 6- Apelatiu amistós per referir-se a un amic. També és una part del monument. 8- Construcció artística que es mostra tres dies a l'any. 9- En aquest incís hi ha més llàgrimes que en un soterrar. 11- El grup de persones més imprescindible de tota la festa. 12- Soroll molt fort que continua al llamp o precedix un desdejuni faller.

DIBUIXA COM

FECTA!!

LA PER L A F A U E T A RIA L

175

TROBA LES HUIT DIFERÃ&#x2C6;NCIES

176

PER A RETALLAR I JUGAR!! RETALLABLE 02

177

178

PER A RETALLAR I JUGAR!! RETALLABLE 01

179

180

PINTAâ&#x20AC;&#x2122;L COM VULGUES!

181

Tfn. 960089820

Calle Llombai nยบ 5 46018- Valencia

D.G.P Nยบ 4285

46600 Alzira Valencia Tel.: 960 083 253 MovĂl.: 655 722 453

martaarroyo.IV@hotmail.com

C/ JesĂşs Alvarez n 63

Indumentaria Valenciana

Marta Arroyo

Avda Luis Suñer, 10 entlo A Avda Luis Suñer, 15 bajo 46600 Alzira 962410309 607482898 episeguros@gmail.com

C/ Gabriela Mistral, 27 Âˇ Alzira Tel. 96 201 67 74

ConstruĂŻx el teu borrego 3D. Fes encaixar les peces!!!