Alzira… Falles… Han passat molts anys, vostès han d’estar al voltant de 2020. Però nosaltres no, nosaltres estem ja al 2598, finals de segle XXVI. Un segle fabulós! Amb molts avanços i molt animat. 2598 ha sigut un any… bé… un any regular, només regular. D’acord, no anem amb romanços, ha sigut un any espantós. Adonen-se que fa tres dies va ser el final de les Falles! Sí, sí, com els conte… el final de les Falles de veritat! Fotre, redeu! Però si volen que els contem la veritat, la cosa no ens pillà per sorpresa. Fer falla a una gran urbe com és Alzira s’havia fet una tasca imposible. A més a més als pobles del voltant, segons ens arribaven les notícies, la competència entre les comissions era tan aferrissada, que la població fallera es va vore delmada considerablement. Però si tot açò sembla poca cosa, sumem-hi les noves modes i costums que als últims anys han envaït la festa fallera tals com canviar els pasdobles per neo-reggaeton, la cassalla per licor de fardatxo o els cacaus i tramussos per sushi d’abadejo. Coses com aquestes contribuïren a deteriorar les relacions entre els fallers. Aquestos,entrant en una espiral d’autodestrucció mai vista, començaren a fer coses d’allò més absurdes: dur ulleres de sol el dia de l’ofrena a la Verge, bufar-se sense cap motiu, ficar la discomòbil al migdia, fer les cercaviles dels matins a mitges, editar llibrets de falla com aquest que tens a les teues mans… Tot l’Esperit Faller va quedar engolit pel No-res… Per què està tan fosc? Què és això? Sembla una cendra gairebé exhaurida, un record minso d’allò que foren una vegada les Falles. Han desaparegut del tot? Sembla que sí, que ja no queda esperança. Aleshores, tots aquestos segles de festa, no han tingut sentit d’ésser? O tal volta estem errats, segur que les Falles poden aixecar-se de nou, des dels nostres somnis i desitjos. Obrigam les nostres mans i formulem un desig rere un altre, si no ho fem, les Falles no existiran. Desitgem quantes més coses millor, quants més desitjos formulem, més grans es faran les falles i així farem reviure la festa de les cendres…
Us convidem estimats lectors a que feu una fullejada al nostre llibret. Tenim corda per a una bona estona, per tal de fer de les falles una història sense fi… Siga aquest l’any 2598 o 2020, tan se val l’un o l’altre. Fem Falla, que no és poc. Benvinguts, passeu.
Edita: Assoc iació C ultural Direcc Falla S ant Jo ió i co an. ordin ació: Deleg Equip a c d ió de Llibret. Marza e redacció :R l, Judit Salvad osa Albero la, Mir ó eia Ce Col·la brián, b Mariá Andre oradors lite n de L a Gon raris: lano, C zá Rojas, R arlos Beatriz lez, Marta osa Mª Ca m M Sala, E pos, X artíne dgar T z, Alba avi Cu Porta alens ca Ordaz da: Ca , Bern rella, Ana D rlos M at Rio s, Lore esantes, arzal to Rio Fotog s, Lluc rafía: h Mireia Cebriá n Agraïm Berna ents: Luis B rd o Enriqu o Hurtado, quera, Pepe e Parr R a, Pep amón Hur Cebrián, Ju Xaran ta a lia ga Ma lware Requena, B do, Adela J n Delgado s ordán , Bern ernat ard ,P R íos, Sa Gestió lvado aqui Luis, Je o Iñigo, Gràfic r Sifre a: Rec , Xaran sús Martíne lam Ed z ga Ma Dipòs it o r ia lagana , l it lega , l: V-40 1-2014 Edició de 30 0 exe mplar s. L’Asso ciació Cultur article al Falla s i opin S ions d els se ant Joan no us col· El pre sent ll labora s’identifica ib neces dors. Valen sàriam ciana ret ha parti c per a ent am la pro ipat en la c b els moció onvoc “Este ll a de l’ú ib s del v tòria dels p (www ret particip alencià remis .lletres a de la . fallere en els Prem Gene s.info) is ralitat d e Con ” selleria i als d e les ‘L letres Fallere s’
Índex ucció Introd ents 1. Agraïm 2. Índex 2020 tants n e s e . 3 Repr cions 4. Saluta 5. Comissió ens ic 6. Directiva e m nt 7. Monu tes ió 8. Entrevis oducc — Intr t a 9. ans — Veïn llers i veter a f — Ex- a Novella gues n er — Fall a cara xara a r a C — ic falla Còm s de la 10. Curiositat icrorelats de m 11. Recull a d’actes m a . r 2 1 Prog falla e 19-20 n 13. Him cici 20 ucció r e x e . 14 od Fotos — Intr rds 2019 15. o ón c e R — pel m regos rrer r o B — ca tes al — Fes tà 2020 n u — Ap 0 es 202 egos c A — t atges borr nt — Mu s Publicitat 6 1
s e r t s o n s lRESENTANTS E REP an t Jo
an C/ S
C/ C an
ong
e C er
C/ Sa nt
Joan
ver a
an t Jo
an C/ S
s e r t s no
s l E RESENTANTS
REP
an t Jo
an C/ S
C/ C an
ong
e C er
C/ Sa nt
Joan
ver a
an t Jo
an C/ S
s e r t s no
s l E RESENTANTS
REP
an t Jo
an C/ S
C/ C an
ong
e C er
C/ Sa nt
Joan
ver a
an t Jo
an C/ S
Juanjo González Candela Saluda President 2020
Arribant la primavera eixirà a la llum el llibret de la nostra falla, com cada any. Enguany, esta nova delegació del llibret, estic segur que ha aconseguit realitzar un gran treball i estarem a l’altura que ens mereixem. Per un altre costat, agrair a tots els fallers l’ajuda prestada en tot l’exercici, el qual es vorà culminat en la Setmana Fallera on disfrutarem dels passacarrers, esmorzars, dinars i nits de festa davant dels nostres monuments; que este any disfrutarem ja que tenim dos artistes de categoria, David San Ruperto i José Sanchis. Agrair a totes les cases comercials que desinteressadament ens han ajudat a fer possible esta realitat, així com a autoritats, Junta Local, Falleres Majors d’Alzira, Alba i Clàudia i convidar-vos a compartir la nostra festa. Diana, Maria i Ferran, disfruteu “a tope” estes festes i que siguen inoblidables per a tots vosaltres i que sempre porteu les falles de 2020 als vostres cors. A tots, disfruteu i viviu al màxim estes falles. Visca la falla Sant Joan! El vostre president, Juanjo González
Diana Saluda Fallera Major
de la Asuncion Aunon
Hi ha un barri a la ciutat d’Alzira que en aplegar falles s’il·lumina. És el barri de Sant Joan, per on la nostra falla desfila. I a tu Diana et toca ser enguany la nostra regina. Simpàtica, bonica i divertida, són paraules que et defineixen igual que ballarina. Amb il·lusió i orgullosa desfilaràs per tota Alzira amb un gran somriure dibuixat a la teua dolça cara. Dies de festa i d’alegria, de son i de cansera. Març ja s’acosta, ja saps el que t’espera. Gaudeix de les falles amb tota la comissió, doncs aquest any per fi eres LA NOSTRA FALLERA MAJOR. Beatriz Sala
TOTS VENIM Marián de Llano
Els fallers de la falla Sant Joan venim de totes les barriades de la nostra ciutat i inclús en tenim alguns que vénen de fora d’Alzira. El nostre cau és el santuari on ens ajuntem i on trobem, de vegades, la nostra identitat. Som gent especial i diferent i si alguna cosa podem destacar de nosaltres, és que tenim per costum no estar mai quiets.
Som experts en estar a la barra, millor dit, a les dues parts de la barra. Quasi tots hem sigut cambrers per un, dos o més dies ja bé siga fent cremaets, servint les olives o ficant cerveses. També solem estar a l’altra banda empinant el colze amb el cubateta que t’ha ficat el company faller que li ha tocat eixa nit fer torn a la barra o esperant en taula a que traguen el licor d’arròs (aquest s’ha convertit en part principal de les xarradetes de sobretaula). De vegades la barra també l’hem fet servir per a confessions nocturnes, com a pòdium quan sona alguna cançó que ens agrada o com a part del cobrament d’alguna quota.
Tenim una colla de gent que no para de fer fotos en qualsevol acte o moment important per a nosaltres... per a ells els selfies són part de la seua vida i ara, part de la nostra cultura fallera. Si estàs a la falla i algú trau el mòbil cal córrer per a aparèixer en la foto!
No em puc oblidar dels nostres despertadors humans que sempre estan preparats per a tirar coets o bombetes. No falten cap dia a la despertà i sempre van preparats amb tot el necessari per a gaudir d’aquest acte.
A les festes sempre tenim gent que s’ocupa de deixar el carrer com estava. És el que té quedar-se fins al final a la festa que després et toca arreplegar-ho tot i netejar. Segur que més d’un/a aquesta faena no la farà a casa... si és que per la festa i la falla fem de tot!
No puc deixar-me als fallers que només venen els tres dies de festa però que la gaudeixen com els que més. I tampoc puc deixar d’anomenar als que t’animen les nits i els dies amb la seua simpatia o els seus actes que s’han convertit en costums. Hui en dia ja no ens imaginem una festa o un dia de falles sense els seus espectacles.
Crec que amb açò i amb les fotografies de la nostra comissió vos podeu fer una idea de tot el que som en Sant Joan. Som fallers que venim de tot arreu, treballem per la nostra falla i volem passar-ho bé per damunt de tot.
Directiv a 2019-2 020
Presiden t: Juan Jo sé Gonzá Fallera M lez Cand ela ajor: Dia na de la Asunción Vicepres Auñón identa A djunta a Presidèn Vicepres cia: Andre identa À rea Econ a Gonzá òmica: A lez Roble Vicepres lb s ident Àre a Colom er Pérez a Festejo Vicepres s: Ignacio ident Àre Hernánd a Activit ez Roselló ats Divers Vicepres identa À e s : Luis Boq rea Règim uera Ten Vicepres Intern: L dero ident Àre olin Hurt ado Llop a Monum is Secretàri e nt: Vicen a: Rosa A t Cucare lberola C lla Juan ampos Vicesecre tària: Mir eia Cebri Compta án Pellice dores: M r aria del C armen Pé Tresorer: rez Laud Sergio G es, Olga allach Tu Piera Mo dela Delegac ya ió de Cas al: Salvad or Roselló Delegats de Feste Vayá, Jos s: Rubén e Hernán Delegac Aguilar L dez Puig linares, D ió d’Acti , Marta A vitats Div aniel Corr usina Ga erses: Sa eas Ferná rcía Boluda G muel Dalm ndez, Za rande i B ir eatriz To a a u M M a rt e í Pellicer rcader, T rrent Mart Delegad iffany Pas ínez a Jurídic cual Tend a: Ana De e ro, Saúl santes Pe Delegad ris a de Pro tocol: M arián de Delegad Llano Lerm es de Pre a sentació : Cristina Delegad Davis Barc a de Sec ció Feme eló i Mari nina: Ma a Barceló Delegat ria José T Junta Lo Arévalo omás Te cal Fallera ro : Juan Pe l Delegac ña Valen ió de Soli tín daritat: A Delegad na Desan a d'Infan tes Peris, tils: Raqu Carol Do nat Martín el Serra R Delegac ió d’Infa ossell ez, Raqu ntils: Bea el Palacio tr s Moya Hurtado iz Sala Alb Llopis andea, M aria Victo Jurats de ria Rodríg Monume uez Mart nt: Ana D ínez i Cla Delegac ra e s antes Peri ió de Cre s, Marián mà i Piro d e L lano Lerm tècnia: B Nacher M ernardo a i Francis artínez i E Llopis Ch co Nach n ri q u e o V er Martín rdà, Carlo Delegac idal Góm ez ió Sector s Enguix ez Magrane Centre: E r, Francis nrique Pa Delegat co de Loteri rra Pelufo es: Franc , Francisc isco Nac o Náche Delegad her Alcara r Alcaraz es de Pa sdoble: z M Delegad eritxell V alladolid a de Xara Cano, Za nga: And ira Martí Delegac re a G o n Pellicer, M zález Rob ió de Llib arta Ausin ret: Carlo les a García s Marzal Campos Moscard , Judit Sa lvadó Riu ó, Mireia s i Marián Cebrián Delegac Pellicer, R de Llano ió de Pub osa Albe Lerma licitat: Ju rola a Gómez P n José G once, Àle onzález C x Moya M andela, R aquel Se ontalvà, V rra Rosse icent Ord ll, José A az Hidalg ntonio o
Fallers
Ausina Ga rcía, Ferna ndo Cámara R ojas, Franc is co Cebrián P ellicer, Jose p Cervera P érez, David Chueca R oca, Rubé n Climent S anz, José Iv an Cucarella Juan, Xavi Desantes Peris, Jorg e Enguix Ma graner, Ed uardo Escrivá Be navent, Ju an Fernan España Be do nedito, Fra ncisco España Ce rdá, Franc isco Fortea Pé rez, Franc isco Ramó García So n ler, Albert o Gómez G arcía, Carl os Julian Pelli cer, Salvad or Lancero P avia, Guille m Laudes Fe rrer, Aleix Llacer Aló s, José Vic ente Llopis Cho rdá, Sergio Lozano A parisi, Mig uel Ángel March Pe llicer, Nico Montalvá Benavent, Ernesto Montalvá Benavent, Juan Pablo Nadal Ort iz, Rubén Pedrós Ga briel, Anth ony Pellicer Be rnia, Berna rd o Pellicer O liver, Migu el Ángel Perea Ma rtínez, Julio Alberto Peris Chirle u, Manuel Ramón M ontero, Da vid Redondo Mora-Gil, Jo sé Vicente Rubio Llin ares, Darío Saez Cen tenera, Jo sé Sáez Tom ás, José Sala Moya , Juan Mig uel Talens Bla sco, Juan V icente Talens Loz ano, Edga r Tormo Ga rcía, Rafae l Velasco P epiol, Fern ando
Falleres
s, Claudia Alfaro Vallé n Concepció Cano Martí, aro p m ández, A Cerdá Fern , Ana Clari García z, Noelia n Climent Sa esa Ortega, Van De la Guía a , Carolin Durán Viñó eatriz Carrasco, B z e Fernánd . Jesús M , o Carrasc Fernández al, Marisa Ferriol Bisb , Carla Ferrís Furió mez, Inma ó G Guillén pis, Sandra Hurtado Llo , Laura a d’Or i Murt Martí García nny Flama Fa r, e liv O z Martíne d’Alzira Local Fallera de la Junta ora, Anais Mascarell M ez, Laura Mora Martín bert, Estela Moreno Gis el eras, Marib Moya Contr aría M a n A z, tíne Nacher Mar , Alicia Palau Galán Blanca Palau Vives, arnación , María Enc sa to n e lv A r Pasto ía er, Zaira Mar rta Pellicer Oliv a d’Or i Mu am Fl li o an M a, rr Pa r e Pellic d’Alzira Local Fallera de la Junta er, Reme Pérez Pellic l hez, Anabe Pérez Sánc r la u, Pi Peris Chirle al, Beatriz d e R n ó Ram aría Victoria Martínez, M Rodríguez oves, Lluch Rojas Casan uch írez, María Ll Rubio Ram n, Sandra Sanz Ramó lez, Sara Sifre Gonzá a María Ull Picot, An piol, Vanesa Velasco Pe a Vila Piera, Ev onor Fallers d’H tí, David Bernia Mar osell, Pilar Montalvá R m, Enric Muñoz Colo o, Enrique g Ordaz Hidal Ignacio Ríos Aranda,
Quina
Al circ tot el món riu. Pese a qui li pese tots els dies són festiu. És la vida de la faràndula senpre amb una carassa que amaga tristes realitats amb la gula dels visitants. La vida és com aquest circ tots juguen a tindre un paper. Artistes i animals tots roden dins del mateix corral. Amb la llum dels focus les foques protagonitzen una escena familiar.
Artiste: José Sanchis Izquierdo
On ell porta la corbata I ella li renta els plats. El joc de la doble moral. No vos sentiu estranyats.
La llum s’apaga i tot acaba de nou roden amb fantasia efímera. Al circ tot el món riu. Pese a qui li pese Tots els dies son festiu . Lluch Rojas
ticket zona vip
Algú ha trencat la fantasia per no deixar-nos volar, el seu joc de gelosia és no deixar-nos somiar.
N.º santjoan
Mentre l’home ben vestit fa un posat de serietat, és un gran desvergonyit, però és tot aparentat.
Una falla no és una falla sense els seus fallers i falleres. Però...
Judit Salvadó i Xavi Cucarella
Una falla no és una falla sense el seu barri. i amb somriure dant el dia n u b m a or panyen assacarrers rec que s acom p ompte ïn c e ls v n e e s ls t E e c in li n p e te n. I còm ls tall n mirades s també ho fere n silenci que e ten ell rtar e embru en que i de supo plaça, que els n a h er els h y n mir, pots ’ls-hi em la r cada a p o u d c o m r, els ls deixe ts o permetre el carre ue no e q i men ls ta r ls monu fer de ninots. e els po r a ic d de r-los podríem o inclús deixa los cremar-
Una falla no és una falla sense els de tota la vida. Els que ha les han n passat per m vist de to oltes de les etap ts color així ho c s, que h e reuen), o saben s, que són els veteran que am tot (o q a aporte u b la seu n a bé (o a mirad e per a re les anècdotes a més so gular) i anticon nades p els con gelants eixeme . Si és q nts més er ue més útils d’un està a la “Par i ra”...
Una falla no és una falla sense els nouvinguts. falla, iona una c n fu m o ea de c ts (i de tenen ni id neixemen Els que no iben verges de co tribuir amb ganes arr per con ant). però que prejudicis s’estan fic e n s o n r e s e i b ) a cassalla ica de t, sense s ortar un m sió (sovin i molta il·lu ova que intenta ap stima que al poc gn . Llà Són la san a falla descarriada n u a ... s é ra cordu ego/a m n un borr temps, só
Una falla no és una falla sense la seua música. El millor acompanyam ent tot i anar sempr e al final de la cua. Uns dels qu e aconsegueixen qu e tots els esmentats anteriorm ent exhibeixen el bo , el millor i de vegades el dim oni interior, davant de l públic assistent. Sobretot qu an la ‘Mediterrània’ po sseeix els seus cossos quan so na per enèsima vega da.
Una falla és una falla gràcies a (o per culpa de) tots i cadascun/a d’aquests components que cada any es renoven, es redueixen o s’amplien; i és que cadascun complint amb el seu rol, amb la més honesta (potser no sempre...) de les seues voluntats formen una xicoteta peça d’aquest trencaclosques i és només així que fem falla.
r
Rí na os t
Be
Paqui Luis
a p pe
Adela JordÁn
a n e u q e
r
T E S S I V E R E N T
Al VeĂŻnaaltla F a l de Sant Joan
a l e d A
y aL tAN ? R e Np . oAn quA ANt J (1960) E D s r e s e x e i D nà rI D baR ue vaig q de Des
Ha sIGut FAlLerA De lA FalLA saNt JoAn? Sí.
Com DU teNIr u pRop D E caSA N cASal A i El coMpOR QuE aIxò t No em m a? olesta.
iLlO iA m r D O ? p qUe laCIó nSa Sta RE er una re E P E f m u , ros Co aR Aq veïns ïns els p a s r l e e b v er nt am n els ire p Parla ue digue ue se m al amb q m iq unió, contres, mb uns i ent que a s mb ha g i el tar mal è hi reunió a ls u s q e r e a a no p n r ltres Fer u ta, truca els a lenteta. s es co ca ates. està nat que r uadrar d ï q el ve imbres i t
DefIN
eIx La unA P nOStRa f AL Antiga a , la pr rAuLA/fRa la En i m sE. era guen i sempr , vulguen o e serà n la prim o vulera.
n Á d Jor Ja sAB iA q lLa Al uE hi HAviA u n B Sí, semp arRI de SAnT A Fare. La te joAN? nia en la porta de casa.
QuÈ peNsAVa dE La fALla En aqUeLl MomENt i qUè pENsa Ara? En aquell moment hi havia molta més unió, més família i hui en dia no es coneixen, en esta falla i en totes. QuÈ és EL quE méS l I agRAda D viURe A un E BArRi fALl eR? I el QU e meNyS? Veure la fall a muntar, u na falla com déu mana, la música, els coets, les despertaes, tot. El que m enys, els “pesats” de ls falleros.
CreU qu E la RE l veÏNat HA caN aCIó EnTre FA lLerS vIaT? O I c maTEix ReU quE és LA Ha canv A? iat molt , el c era tot u na famíl anvi és prou gr an. Aban ia, els veïn s s i hui e es tenia més e n n compte d ia van a estan en f o d t is re i sem cusions falleros pre els v i els fall eros con eïns contra els no s'ent t r enen a els ve ïns p veïns qu . A mi no em m olesta re erquè e sí que s. Hi ha els mole per a do st rmir son , i si ten a la falla, però música. s son no Ací és u se n xiquets que mole carreró, retumb nts la a... hi ha sten, ma lotes… i res molt hui en d tranquil ia es pa totes le s se s falles pel volu n tres pobles m de la música.
Com DU teNIr uN cASal A pRop DE caSA i El QuE aIxò COmPorTA? Jo tinc el punt de vista de qui no té la casa al costat del casal i a més a més, sóc faller.
FalLA al AviA unA H i h E u q An? Ja sABiA sANt Jo are baRrI De t, recorde a mon p te o e Sant . Jo de xic r la falla d es fe a n Sí, sí, clar e v emades d , que ajuda i mon tio iem les cr ro e v m o c é b er i Ampa Joan i tam d’Emilio el carniss , pre a r pis es de sem d t is v del prime e h mília. L’ lzira! que som fa la més antiga d’A s é més miLlOe pODriA U q a S n E CIó? Com P Sta REla raR AquE asa és complicat. sa amb c ïns. Són Si toca ca amb els ve . Però r a rl a p a ri Es pod ue hi viu onals del q rem una temes pers n si tingué u a d a c m pense tat… falla al cos
fALla En DefINeIx La nOStRa E. unA ParAuLA/fRas Solera.
r
Rí na os t
Be
i DE bARr L a ANy va peRt AN? N pare a A o n u j o q T n m DE San 5 anys, l tenia u Des r l 2 E i dado t-h an. quen Sant Jo Ríos fun nten s i v r Porte al carre b Ignacio em pregu , de r n e a x nt m t Joa Quan nài ria ju artista. barri San e t s i fu falla e del de la c, dic qu sempre. só d’on
Ha sIGut FAlLer DE la FAlLa SanT joAN? Crec que no he arribat a ser. Mon pare i mon tio si. Jo he sigut faller d’honor.
QuÈ peN
sAVa dE La fALla moMEnT i qUè pEN En aQUelL En aquell sa a època e ra una fall Ara? però sobr am etot, era d’un barri, olt xicoteta, Ara és dif erent, al final t’apu molt familiars. els amics ntes a la . Abans n falla a oh ni “verbe nes”, ni d i havia tantes activ mb iscom itats, relació er a diferent. òbils com hi ha ar a. La P e r ò era gent sabia que “hi ha una falla on la via falles” .
n BArRi a DE viURe A u Ad gR a I l éS m E QuÈ és EL qu QuE meNyS? faLlER? i El i estic esrò estic a casa pe t, ca er M l entació… Jo sóc faller de la traca, la pres a, ng ra xa la , tà seria molt perant la desper da al barri sinó vi n ne do s se co bé dóna Totes aquestes estiga, però tam on da vi na dó lla hi haurà paradet. Una fa Entenc que ací . op pr a n ue vi e carrer, la molèstia als qu n, que tallen el te an pl an qu de là fora. Tot els problemes i es trau tot al es st fe s le n fa veïns. cremà o quan es s a la pell dels se po et si at ic això és compl
CreU quE la veÏNat HA RElaCIó EnTre FAl LerS I caNvIaT? O cReU qu E és LA maTEixA? Crec que s í que ha ca nviat. No té Abans es fe res a veure ien sopars . al carrer p pensable p e rò era imosar una d iscomòbil.
Des DE quAN peRtANy aL bARri DE SanT joAN? Un any abans de la pantanà (1981).
Com DU teNIr uN cASal A pRop DE caSA i El QuE aIxò COmPorTA? JAcí en la botiga i casa dels meus pares, no ens ha molestat mai en la vida la falla. No em molesta agranar el carrer perquè així quan passeu ho teniu net. Un any em van trencar el cristall i no eren de la falla Sant Joan, eren d’una altra falla que se’n va anar.
Ja sABiA q
uE hi HAv iA unA Fa lLA al baRrI De s ANt JoAn Jo vaig vin ? dre i ja hi havia la falla, m’ho imaginava.
Ha sIGut FAlLer DE la FAlLa sANt JoAn? Jo venia coses per a falles, però no estava dins fins que els meus fills foren fallers em vaig adonar que la falla s’ha de viure des de dins. Jo ho he passat molt bé, érem una quadrilla de gent major en que les dones dels fallers érem col·laboradores i ho preparàvem tot fins que va passar el que va passar i es va acabar. A mi continua agradant-me i la meua filla és molt fallera, porta el seu mocador allà on estiga. Jo sóc mare de fallera de Sant Joan.
iLlOpODriA m e U q a S n CIó? Com PE Sta REla raR AquE les persones que lls amb ut, Tenint deta res però ho han sig e ll fa rfe se ja no són a passar, a s lo ra id v com con ar… algo, salud
En Lla A f . tRa nOS /fRasE cor. a L A l L eIx Au ba a DefIN nA Par n m’arri u oa ant J S i Am
Paqui Luis
QuÈ peNsAVa dE La fALla en AQuElL moMEnT i qUè peNsA arA? L’harmonia era molt bonica perquè la falla s’ha de viure des de dins, la gent jove no ho entén fins que es fan majors. La falla és molt bonica si estàs dins de la falla. La falla és tot l’any i hi ha molta despesa.
QuÈ de V és EL qu IurE a Un E méS lI agRA BarR da If q Vorevos p uE meNy aLlER? i a S El agrad s at la sar. A mi ? músic semp lesta a i mai m re m’ha t els faller ’han mos.
CreU quE la RE ha CAnViA laCIó EnTre FAlLe rS I veÏNa t? o cREu t qUe És La Hi ha algun mATeIxa? veí al que no li agrad no l’aguanta a la falla i , jo els rec que omane que muntanya o se’n vagen a la platja. a Jo sent la somar-me música i he la al carrer. A d m ’asi perquè està la falla San t Joan em a crida la falla. Però l costat però jo ja no tinc vincle , pe amb no deixe d’a rquè no tinga cap vin cle amb la nar a vore-l falla a . Ara només que en aqu tinc conegu ell moment ts eren xique ts i a Parre Paco, Juanjo ta , ...
a p pe
Nt JoAn? L bARri DE sa a y AN Rt pe sc ací. Des DE quAN em vaig casar vi e qu de s de , Fa 42 anys
Ja sABiA quE hi HAviA unA FalLA al baRrI De sANt JoAn? Sí, clar que ho sabia, de molt abans. Com DU teNIr uN cASal A pRop DE caSA i El QuE aIxò COmPorTA? No em molesta res.
Ha sIGut FAlLer DE la FAlLa sANt JoAn? Sí, molts anys. He viscut moltes coses en esta falla. Era de sopars, fer desfilades... El meu fill va ser faller des de que va nàixer i ha format part també de la Junta Local Fallera, el meu marit igual, va ser vicepresident. Ho he viscut i ho visc, encara que no participe.
iA miLlOqUe pODr Ió? a S n E P C Com Sta REla raR AquE ue més molesta e allò q Jo crec qu l, però veig ió del casa c a Jo ic b u la és ga canviar. que se pu l a a g m ti s c e o p un à on c, però all n re p m o c ho . molestarà
la En nOStRa fAL DefINeIx La LA/fRasE. unA ParAu ca, un deu. , preciosa, úni sa lo el av er M guanye. Guanye o no
a n e u q e
r
QuÈ peNsAVa dE La fALla En aQUelL moMEnT i qUè pENsa Ara? En el moment que va nàixer el meu fill ens apuntarem el meu marit i jo. Però jo era “fallera de blusó” perquè treballava. Tinc records meravellosos de totes les meues amigues de la falla. Ara hi ha unes altres circumstàncies, la gent és més jove i ja no vaig. Però la meua falla segueix sent Sant Joan.
URe A un I agRAda DE vi l éS m E u q QuÈ és EL baRrI FalLEr? plantà… s pasdobles, la el , tà er sp de la oblema Quan passa la medul·la. El pr de s de ra lle fa ascletà ni tot! Jo sóc ar a vore cap m an c pu no i le passa una és que trebal les falles. Quan n te an nc ’e m i rrere, però res. Però a m forn m’aniria da eu m l de nt va ra i açò es falla per da bé he sigut falle m ta Jo . ar ed de falles la m’he de qu ? Que els dies ys en m e qu el I per ahí. porta dins. un poc i pixen ” ra ad m es “d gent es
I erS A L l L A és eF nTr U quE E ra CIó Re ont n c ica, Ela T? O c e R ús Ia stà A? la uE caNv aTEix que e de la m n dia. q U A m gent tra ie Cre at H a n con de hu h N Ï i ve n e vida ra h t. A e esta és la a i v u erò can sq Ha ot. El rs… p t de ls falle de
ex-fallers i veterans Entrevista a
que creu m la o C 2. onat oluci leshov e a h ’a des d falla fins ara? res
1. Q apun uin any es ta v què? r a la falla a Quan i per va de deixa ci r-la i per q dir uin motiu ?
7. Si a falle ra torna r, ho ra a nost s ra fa seria de er l la altra la o d ’un ? Qu ina? a
Pepe Cebrián Julian Delgado Bernardo Iñigo Bernardo Hurtado Ramón Hurtado Jesús Martínez Enrique Parra Salvador Sifre
ums cost a la s n i s u 3. Q ia aban que n av e h u i e h ? Cr ut? falla an perd s’h
la la fal ineix aula. f e D 8. a par en un
4. C re tual ieu que itat a l’a es c mat eix s manté e e l n t que i aban ment s?
que sidera 5. Con més com eu se’ns v s” o com a ro e l a “fal os”? “fester
6. Quines vivències destacaria dels seus anys com a faller a Sant Joan?
En quin any s’apuntàreu a la falla? -Ell el primer any que és faller és l’any 80 -Jo del 91 -Jo del 73 -Des del 71 fins al 90 -Falles del 71.
Pujant l’escala, des de la barra fins a dos metres abans d’aplegar al que era abans la cuina, hi havien dos taules i ahí fèiem totes les festes. Apartàvem les taules i allí fèiem el ball. Avuí en dia amb el saló que hi ha i es queda xicotet.
El casal nou és nostre. Primer era de la falla el Tro. M’ho vaig deixar per la indumentària de borinot que li dèiem nosaltres, jo deia el vestit cordovès, tenia 14 anyets. Ahí el vestit te’l feien gratis. Tu entrares a la falla en companyia de Salva en l’any 93.
Les falleres les buscàvem en el mes de novembre, la Fallera Major i les amigues. Fins aleshores, allí dones no n’hi havia, tots eren fallers (eixa era la costum que tenien totes les falles). Per això, el títol de la cançó original de l’himne és “Som uns falleros”. A Parreta i a Baesa els agradava cantar la cançó dels “Cosacos” quan anavem a per les falleres.
Estava la filla va ser FM en lany 90. Ens ho muntàvem bé. El barber, Baesa… Adrián va ser en el 89 La segona compra del casal es fa en el 69, aleshores era la planta baixa. El compràrem en el 69 i el pagàrem en loteria. I en el 73 compràrem la part de dalt i es tirà la teulada i és quan traspassàrem la cuina de baix a dalt, que vàrem fer els dos salons que hi havia i a la planta baixa llevàrem el vàter de baix i la barra seguia igual, i quan modificàrem la barra… si haguerem tingut una inspecció ens hagueren tancat a tots perquè una bigueta aguantava el que era la cuina i la part de darrere. Això ho vaig fer jo. I és quan vaig fer baix tot un saló. Després en el 82 férem la barra nova i tot, que jo no era faller eixe any. La primera mascletà la va muntar Luis. Ell va muntar la primera i la segona. En el 75è aniversari es va fer la rèplica d’El Micalet. La cremà va ser molt bonica. Fins i tot Ríos plorà un poquet. El que és el casal hui, el que és el racó, d’ahí a la porta cabíem tots per a sopar.
Jo crec que ens divertíem molt més abans que ara. Aleshores, en aquell moment sols entràvem a casa de la Fallera Major els fallers. No la directiva, els fallers, perquè allí anàvem tots. El primer any que s’inaugura el casal en el 71 i tot el carrer tapat amb tela de sac, farolets i plovent i la fallera major de la falla era Mari Carmen.
FM. En el 73 tornarem a 6 falleres i la FM, 7. El vestit de panderola naix en el any 67 o 68, en el 69 garantitzat. Abans anàvem ben vestits i amb corbata (com si anàrem de boda). Des del 69 fins el 98 et dic totes les falleres majors, grans i infantils. Jo me’n recorde del 72 quan va ser la de Bartolo. I la Fallera Major Infantil la de Luis i Maribel. En el 72 la falla infantil era una bobina de fil.
Hi havia caus, com el cau la Pala en la Plaça del Forn. Es muntàven unes festes de por. Els caus eren locals on anaven varies falles. Al Gran Teatre es feia la Nit de Cap d’Any, el Ball de la Reina… i Sant Joan es quedava de guarda-roba.
He fet 6 falles en Sant Joan.
Cada falla tenia la seua orquesta al carrer. Tancàvem el carrer i feiem l’orquestra.
El primer any d’haver-hi seccions, guanyarem el tercer premi de primera secció infantil.
Dormíem al casal. A casa no hi anàvem per a res.
En el 86 que era Manoli la Fallera Major Infantil. En el 74 va ser Fina Mari, en el 75 Toniquin, en el 76 Mari Carmen, en el 77 la Barbera, en el 78 esta xica que viu en Astúries, en el 79 la Cubertoret, en el 80 Mª José… Les falles han canviat molt. Van canviant. Quan anàvem a per les falleres a sa casa, sa mare ens feia de sopar. I en pasqua eixíem amb elles. Jo anava a per la meua fallera i sa mare feia un entrepà per a ella i un altre per a mi, tenia una vergonya... En aquell moment anàvem tots a per les falleres amb la banda de música. Abans eixia la banda i no eren xarangues com ara, eren bandes partides pel mig. Quan ja tenies arreplegades a les 4 o 5 falleres, aleshores anaves a per la FM. El primer any que vaig ser faller, en el 71, hi havia 5 falleres i la Fallera Major 6. Després en el 72 eren 5 falleres, 4 falleres i 1 la
Deixàrem un taüt (Joano) al casal, a la falla el gastàrem per a la cavalcada de l’any 82, junt al carro de bous i una bandera… era el soterrament de la bandera. A l’any 84/85 estava Joano dins del taüt i se’l trobaren allí dormint… i s’asustaren perquè es va despertar i va dir: Bon dia! Quan s’acabaven les reunions a l’estiu ens en anàvem a la basseta dels peixets a nadar… a poalades anàvem. L’arxiu de la falla el tenia jo en casa perquè no hi havia un lloc adequat i per a que no es perdera el tenia en casa. I quan vaig deixar de ser faller el vaig portar. A partir d’ahí va nàixer l’arxiu.
Què penseu de les falles de hui en dia? A mi el fum negre no m’agrada. Ara tots tenen xiquets xicotets i han deixat de xuplar, s’han assentat un poquet, ara coordinen tots i és bonico. A nosaltres ens va passar el mateix. Veníem loteria pels pobles (si un veí et comprava ja estaves salvat perquè et compraven tots) i amb això et pagaves la quota de la falla.
Tornaries a ser faller? No crec perquè els meus néts no ho volen ser. Si són els demés… per a ser a soles no, no estic per a tirar traques, i si voleu que tire traques… A mi m’agrada el lío. Seria de Sant Joan, no d’una altra falla. He sigut faller 36 anys. He disfrutat a la meua manera… Personalment ja he disfrutat el que em corresponia. Si la falla tinguera calefacció tornaria a ser fallero.
La falla eren els hòmens. L’any 80 comença la secció femenina. El delegat era Vicent. Els fallers d’honor es repartien els dies de falles. Les coses canvien molt. Entraren les dones. Hui la falla té moltes coses. La falla és com una empresa, si una no ho porta així se’n va al poal. Hui en dia la gent jove està més preparada per a allò que faça falta. El 73 és quan començàrem ja a menjar a la falla. Abans era a boleta el fet d’eixir els primers. Anàvem per ordre de boleta. Si eixia la falla que feia 4, ella seria la primera i l’última la que feia 3, com una roda. Era rotatiu. Jo ho dic, molta gent que protesta dels últims si els digueres que anem a canviar arribarien tard a tots els llocs. L’ordre que hi ha és l’ordre de comissió. Ara no hi ha germanor fallera. Hi ha falles que tenen casal per la cara, que ho paga l’Ajuntament i altres falles s’han pagat elles el casal.
Defineix la falla en una paraula. Família. Germanor. Una gran família. Harmonia. Disfrutar el que es puga. La falla és un mal de cap per al veïnat. La falla és tota una pinya. Si hi ha pinya, hi ha falla.
Viure al País Valencià és més econòmic perquè s’ho gasten tot en falles! Judit Salvadó
Quina és l’exp fallera novella, eriència d’una guntat... Però en m’han prerealitat, la qüestió és més co m només no he esta plexa... No sinó que per mést mai fallera, de ‘La Terreta’; inri no sóc tocat fer un màsaixí que m’ha ter intensiu en fallerío. Sempre que havi lleres per la tele a vist les farelativament senzvisió semblava un vestit que ill: posar-se llueixi, desfilar
i saludar. Així ha -ingènua de mi- uria resumit fallera. L’única cola tasca de la m’havia plantejat mplicació que suportable seria és com de sat per dues ‘e el dolor caucabell (i no precis nsaïmades’ de fixades i immòbilsament d’àngel) a sobre de cada orella.
Tot va començar amb l’abonament de la quota anual de la falla. Malgrat estar-ne previnguda, com a bona catalana, em va doldre en un primer moment. Ai, pobre innocent! El ‘pitjor’ estava per venir... Primer dia en què em toca anar a botigues de tela per triar-ne una pel meu vestit. La dependenta em pregunta que si el vull de segle o de valenciana. Em vaig quedar de pasta de moniato i després de mig minut en blanc
i sense saber què dir, vaig dirigir la mirada a la meva sogra, de nou a la dependenta, després al meu marit, un altre cop a la dependenta... vaig aturar el bucle d’esguards per decidir-me a preguntar amb vergonya: i quina és la diferència? Després de les justificacions dels meus acompanyants amb frases com ‘és que és la primera volta que és fallera’, ‘és que no és d’ací’... vaig donar per superada amb èxit la primera classe del màster faller.
eciosos i van Els teixits eren prmeu ser, exenamorar tot el txaca. Així que cepte la meva bu dirigir cap a ella i jo ens vamaixí vam estar un altre negoci. I les botigues uns dies visitant aprendre que de La Ribera i vaige per un color havia de decidir-m teixit de caidominant i per unejat. I aquesta re daurat o platcurs era molt assignatura del també defiimportant perquèadreç. Ai mare! niria l’acabat de l’pams, vaig dir Adreç? Anem a
Però quantes jo en saber-ho... ? Il·lusa de mi, coses cal comprar ia posat fins no sabia on m’havurant la cerca aquell moment. D es cunyades del teixit, les mevperimentades) (falleres ben ex b trucs per m’assessoraven amllera més fàfer la vida de fa sar-se unes cil. Coses com poves a les camuscleres ben to els blaus pel deres per evitar I molts altres pes de la faldilla. ser una bona secrets que per llaré. fallera, no desvet
Al final em una visita van suggerir fer volia un i víncia per a la capital de proq c t o ar! Una alt ue era per emporn tinuar veie opcions. Va n t al carrer p ra pífia... volia anar rell de neg m entrar a un pabrillantor d er ensenyar-me la exposats a ocis i els vestits llum del so e les teles sota la raven de f ls maniquís no pasí... La dep l. I sí que brillaven, ment, el du er-me l’ullet. Finaltava al dia endenta, que ja esparell de t el va ser entre un experiència de la meva primera dependenta eixits. Així doncs, la cau d’orella falleril em va dir a panya i a va cridar una comenganxa i c ‘ves aspai, que açò se’n van a mb els dos rotllos traje nou’. ada any voldràs un jo, que no nar cap al carrer. I I amb un gia li vaig c entenia on es dirix ridar que n c inc metres urro ben dur i de omés en sortir de l’ i mig de llarg vaig establiment amb els
meus escorts/assessors a fer una pausa per una orxata per seguir amb l’adreç. Aquest punt ja era lleugerament més senzill perquè amb la tria del daurat o platejat, el cinquanta per cent de les opcions queden descartades. Cosa que és d’agraïr. Però anem al gra, l’adreç i... el devantal, és clar. I jo pensava que tot s’acabava aquí... Finalment, i en un sol dia, vaig aconseguir tela, adreç i devantal. Crec que tot
gràcies a la pressió de que no podia trigar gaire més en decidir-me perquè sinó no hi hauria temps de fer tot el vestit. I la meva targeta de crèdit, que havia arribat a treure fum, per fi respirava alleugerida, sabedora de que es tractava del final. En aquell moment vaig tenir una revelació. Sempre m’havia sorprès venir a la Comunitat Valenciana i fer-nos un bon àpat a tan bon preu o omplir el carro del supermercat i que
iria an m’an au q a v a in s s gunt em pre r el can-can, leuf! Això l e a d ata bé mir s ‘puntilles’... més bar entenia s o f a r gües, le ba mai? dola factu erava. Ara ho Valencià s’aca ençuda que emfalleo n p s ís e a P , r que onv vida al ica, sinó Estic c olt de gust se ia de la tot. La er més econòm alles? o n m la narà suggerial març treuré ha de s pagarien les f adquim o c a l s a r com es l’endemà de le ben ori que e; ara, molt a a ig t o b o er vd En fi, vaig enviar miliars i Cvm La dependenta esps de n u , a s f n n io s la a ic b s plegat als meu pesar dezar la inversió a stit. gullosa atges de totst de la e v it t r t amo güen amics imincís en el co meves ar el se r p m o c s le i fent tària. Però n veure indumen acions es va trucacomunic pudes per unan la que interrom meva sogra e da de la
Cara a cara
Xaranga
Malagana Xaranga
Malwares
1. Per què elegíreu la Falla Sant Joan? 2. Què vos va dur a tocar amb nosaltres? 3. Què és el que més vos agrada de la falla/curiositats? 4. Què destacaríeu dels fallers? 5. De tots els actes en que heu tocat amb els borregos, amb quin vos quedaríeu? 6. Amb quines cançons heu gaudit més o vos identifiqueu amb els fallers o amb la falla? 7. Cregueu que és important la interacció entre fallers i xaranga? 8. Què penseu que heu aportat a la falla? 9. Repetiríeu amb la falla? Per què? 10. Definiu-nos amb una paraula/frase.
Un día estavem assajant i vingueren a escoltar-nos José, Jordi (desertor) i el meu cosí que coincidí que era de la falla Sant Joan i estaven buscant una xaranga i a partir de ahí va començar tot. Així que realment va ser la falla Sant Joan la que ens va elegir a nosaltres. Teníem molt bon tracte. Era una falla molt familiar, de fet vam crear vincles d’amistat entre els fallers i els músics, ens hem sentit com uns fallers més. I al final, eixe sentiment ens feia repetir any rere any. Sempre que necessitàvem alguna cosa estaveu disposats a donar-nos-ho, se’ns tractava bé, se’ns cuidava.
Les nocturnitats, les festes que es munten allí no són ni normals, la discoracle que és molt peculiar, el tipus de música que s’escolta ahí no s’escolta en ninguna altra falla ni de la contornà ni de la Safor (eixe repertori és únic). La peculiaritat de Sant Joan, sou molt especials. La gent emblemàtica que ens ha marcat com Toni “el Largo”, Jordi “desertor”, Edu “voltereta”, el Momo, Lourdes, Cristina, Mireia i Bea. L’acte d’Eugeni Alemany el disfrutàrem molt, després l’any que va ser Marian Fallera Major que va ploure i ens quedarem un matí en la falla, tots dins botant i ballant “lloverá lloveré” va ser dels més destacats. N’hi ha moltes, Nirvana que va ser de les primeres que començàrem a tocar, “La bamba”, “Me’n vaig a la mascletà”, les de Camela, “Ni una sola palabra”, “20 de abril” que va ser un pasdoble, “La mano de Dios” i sobretot “Súbeme la radio” d’Enrique Iglesias que actualment encara ens perdura eixa coreo. És el més important per a nosaltres, interactuar amb la gent és allò que et pot diferenciar de ser una bona xaranga o no. La funció de la xaranga és amenitzar les falles, donar-li vida a les falles, com a músic ho gaudeixes més.
Desde la nostra perspectiva veiem que la falla Sant Joan ha anat creixent amb nosaltres musicalment i valoren més o diferencien quan una xaranga té millor qualitat i so músic que una altra que no. Creiem que ara sou més crítics musicalment. Mai diríem mai, qui sap algun dia, perquè per a nosaltres al final la falla ha sigut la nostra casa, la que nosaltres sentíem com la nostra falla i que en un futur qui sap. Som qui som en part gràcies a vosaltres, ens hem donat suport mutu i qui sap.
Solidària, propera, tradicional, molt familiar.
TOTAL PUNTUACIÓ:
Sempre està bé ser el primer.
Hi hagué una persona que ens va dir: qui prova Sant Joan, repeteix. I així ha sigut. Després d’un primer any més que favorable, vindrà un segon millor.
Heu aconseguit que des del primer moment ens sentírem un més de la vostra comissió.
Els monuments que teniu en la Falla, que sou molt grans!
Tots i cada un dels actes han tingut el seu puntet, tot i que viure una cavalcada amb vosaltres no té preu.
Possiblement, un dels temes referents i amb el qual més gaudim tocant és Marineros, un tema de La Mosca Tse Tse que ja té els seus anys, però que quan sona, tothom sap que ve “LA LOCURA”.
Una bona interacció entre les dos parts és un pilar fonamental perquè qualsevol Falla/Xaranga puga gaudir d’unes bones festes.
Pot ser, som la millor excusa per continuar sent i fent el “borrego”.
Com deia ma iaia “les coses que funcionen, no han de canviar-se.” I ací estem, un any més tots juntets.
Malware’s :)
Falla Sant Joan
Marian de Llano
En aquesta falla ens agraden molt les tradicions però no només les que envolten la festa sinó, també, les que giren entorn de la nostra comissió. N’hi ha algunes que ja estan arrelades entre nosaltres i formen part del que som. Un exemple és el sarau que es munta després de la cavalcada. Hi ha persones que es disfressen amb nosaltres només per a gaudir de la festeta que fem quan arribem al cau. Per a nosaltres és quasi més important tindre-ho tot controlat per a eixe moment que la desfilada mateixa. És que açò de ser els primers en tot és el que té… Realment ens agrada anar al capdavant encara que desfilem amb el dinar a la gola el dia de l’ofrena. Ser els primers té les seues avantatges, com anar de passacarrer quan les altres falles estan desfilant davant la Mare de Déu, o arribar a l’hora de sopar puntualment i així poder comentar el que ha passat durant el dia.
Una altra tradició que portem molt arrelada és l’ordre de desfilada el dia de l’ofrena. El 18, al migdia, les encarregades de protocol s’encarreguen de perfilar la llista de les falleres que ens vestirem en aquest acte i així poder controlar com eixirem. Una vegada arribem al lloc que ens ha indicat la junta local, ens col·loquem segons l’ordre d’apuntar-se a la falla des que eres menuda; això si no portes carro de xiquets, que aniràs directament a la part de davant, al costat del banderí de la comissió adulta. Però aquesta llista d’ordre no és la mateixa que utilitzem en la presentació, ja que ací gastem l’antiguitat de quan passes a cadet o quan de major t’apuntes a la falla. Tal volta al principi de ser fallera, açò puga ser un embolic però acabes acostumant-te i entens a les que porten tota la vida en aquesta comissió.
Tenim al nostre cau un Sant Josep que de vegades està mirant cap a la paret. Hi ha gent que diu que està així per a passar-li els dècims de loteria i que tingam sort. N’hi ha d’altres que diuen que està d’eixa manera per a que no veja què fem quan estem de festa. Així que si vens un dia de falles i vas al primer pis el veuràs mirant cap a la paret, com si estiguera castigat
La veritat és que tenim un sentiment molt arrelat al nostre Sant Joan. Ens diguem els borreguets perquè en la seua imatge porta un borrego al costat i és per això que al nostre escut la part principal és aquest animalet. De tant en tant pareixem un ramat d’animals… o de gent fent l’animal, de vegades, no ho tinc clar!
Per a nosaltres muntar el cau al carrer és tot un ritual. Eixe dia acudim al cau amb la il·lusió del fet que la festa gran ja està arribant i que quan fiquem els ferros i la lona, ja estarà quasi tot a punt per a viure baix el nostre casal. Per això per a nosaltres és tan important el dia que el muntem com el procés per ferho. Primer uns fallers es disposen dalt a la terrassa, un parell asseguts a la finestra i uns altres baix per a arreplegar els ferros que van baixant de dalt cap a baix. Durant l’any els tenim apilats a la terrassa i com que no es poden baixar per cap lloc del nostre cau, ho hem de fer per la façana de la casa. Una volta ja estan tots al carrer hem de buscar les seues marques amb retolador que, any darrere any fem per saber cada barra de ferro en quin lloc ha d’anar. Hem de mirar que deixem l’espai suficient perquè els nostres veïns puguen traure el seu cotxe del garatge sense que cap ferro els moleste… Açò és com un joc d’;encaixar peces, sort que fa molt de temps que hi juguem i ja sabem com funciona! Per últim, només ens falta ficar la lona que cobrirà la part de dalt i ens protegeix del fred a les nits. Per a fer aquest muntatge és imprescindible portar el blusó o roba que no estimes molt perquè després d’estar tot un any guardat a la intempèrie, no saps molt bé com de net podrà estar tot. Però la cosa no acaba ací… Dia 19 després de cremar la falla gran, tot torna a guardar-se de nou a la terrassa. Fem el mateix procés a la inversa però aquesta vegada amb més cansament al nostre cos i amb tristesa perquè ja han passat els dies més desitjats de l’any per a tot faller.
En qüestió de menjars, també tenim les nostres curiositats. Som fidels a els nostres costums. Els divendres és precís que hi haja al cau unes papes i unes olives. Aquesta falla sí o sí és de papes i si no són Duso, no estem contents… Pots dir-nos que tenim manies però és que estan tan bones…! Una vegada passa la presentació, solem fer paelleta al cau els diumenges per anar fent ambient faller i arreglar el cau per als dies de març. Però no només ens ajuntem amb motiu de les festes josefines. Tenim un dia a l’any assenyalat en el qual anem, pràcticament, els fallers a esmorzar i sempre portem convidats. Eixe dia és el divendres sant i les sardines en ous fregits són el plat estrella. Tan important és apuntarse a la llista de l’esmorzar com quedar-te després i fer-te un digestiu (gintònic, xupito…).
També tenim les nostres curiositats en relació a la festa. La nostra discoracle fa molt de temps que està entre nosaltres i encara que han canviat alguna vegada els djs, hi ha unes determinades cançons que han d’estar presents a la nostra festa. Podem començar amb Nardo i “Up and down”, donant-nos una classe d’spinning; seguim amb “Bombastic” i Rubén fent de les seues; continuem amb el duo format per Sergio i Mª José (la Uixa) amb una cançó de Camela i podem acabar amb Parreta i la cançó “Me’n vaig a la mascletà”. Un dels nostres djs d’ara, li agrada molt agafar el micro i cantar “Si la poma fa oloreta a fideuà …” i acabar amb l’inici de la cançó “Chiquilla”, o la nostra Fallera Major, Diana, deixar-nos amb la boca oberta amb un ball que sols ella pot fer. Si voleu veure totes aquestes actuacions, vos convide a vindre qualsevol dia de festa i comprovar-ho per vosaltres mateixos.
I no puc deixar-me un parell de tradicions. La primera és fer l’enterrament del nostre sant oracle (Nardo) o bé quan acabem el pasdoble, o quan creguem oportú l’agafen els xics pels muscles i el passegem per la nostra barriada. I la segona és que el nostre Edu (pollito) ens faça la seua “voltereta” quan estem en algun passacarrer, mentre li fem el passadís i l’animem amb palmes.
Alguna volta, entre nosaltres, tenim la brometa de dir que no tot el món pot ser d’aquesta falla. Fem molt el borrego i hi ha moments que les coses se’ns escapen de les mans per això creguem que no tots estan capacitats per a acceptar el què som o el què fem. I és que així som nosaltres… tenim les nostres manies, costums i tradicions però encara que de vegades ens tirem els trastos al cap (com tota falla o família) ens uneix el sentiment d’estima per la nostra festa i sobretot per la nostra benvolguda comissió de Sant Joan.
M C R L
Marta Martínez Talens
R A
T
I O E S
1 DE MARÇ Visc a Alzira des de ben menuda i, el que sent quan aplega l'1 de març és un gran rebombori d'emocions, nostàlgia... i FELICITAT per poder gaudir de moments únics en la meua comissió, eixa segona família en qui gaudisc com una xiqueta xicoteta els 365 dies de l'any i els tres importants amb més intensitat. Dies plens de màgia, emoció i germanor!
20 DE MARÇ Amb els peus unflats i sense veu em trobe gitada al llit. Al meu cap sonen cançons, recorde moments, m’emocione. El món es para 3 dies, torna a ser 20 de març.
Mireia Cebrián Pellicer
80 ANYS EN 100 PARAULES
Ana Desantes Peris
1939, fundadors, amics, reunió en escola de Francisco Llàcer, planten falla en el barri de Sant Joan, anys 50 dificultats econòmiques, anys 60 falles daurades, primera secció, fulletons, ràdio, Placeta Sant Joan, presidenta secció femenina, 25 anys, comissió infantil, adquirim casal, president, primers premis, 50 anys, presentacions amb decoracions pròpies, creació sector centre, s.XX casal propi, 75 aniversari, solidaritat fallera, concerts, actes culturals, llibrets, festes en la plaça, l’apuntà, festa de Sant Joan, mig any, nomenament, imposició de bandes, despedida, xaranga, concurs, loteria, presentació, plantà, arreplega, entrega de premis, ofrenes, discomòbil, esmorzars, dinars, paella, bunyols, sopars, despertades, pasdoble, cremà, xocolata.
CADA ANY ES REPETEIX LA MATEIXA HISTÒRIA L’olor a pólvora envaeix la meua ment. Emocions entrellaçades em fan sentir com una xiqueta amb el seu vestit de fallera i els monyos fets, que mou el cos al ritme de la xaranga somiant que algun dia portarà les borles d’eixa banda. Amb la mateixa il.lusió i sentiments a flor de pell, cada any es repeteix la mateixa història.
Rosa Alberola i Mireia Cebrián
Bernat i Loreto Ríos
FALLES Falles, traques i bunyols. Això és el que ens conten els nostres majors. Jo afegiria música, falleres i fallers, indumentària, cultura… En definitiva, tradició. I parlant de tradició, la falla més antiga d’Alzira, la Falla Sant Joan. Falla de gran solera, ubicada en una xicoteta plaça que s’ompli de festa. Busquen la implicació del barri, amb la seua festa fallera. Amb el seu llibret, generen cultura. Amb el monument respecten la tradició, i a més, utilitzen materials sostenibles. Amb la solidaritat, col·laboren amb la infància. Falles, traques i bunyols, I 80 anys de tradició, Per a aquesta gran comissió.
DOS FALLERETS Llum, color, soroll, música, alegria, olors… Dos fallerets s’agafen de la mà, caminant lentament, al seu xicotet pas, mirant tot el que passa al seu voltant. És el primer any que gaudeixen tres dies de falles, sense parar, de passacarrers per tota la ciutat. Fins ara, tot els era indiferent al braç dels majors; però en aquestos moments la seua mirada la fan des de terra, ballant amb alegria junt a la resta de la comissió infantil. La llum els envolta, al mateix temps, com els colors dels monuments, els sorolls dels coets i la música de les xarangues que hi desfilen.
Rosa Maria Campos
HUI JA SÓN FALLES Desperta una xiqueta amb ulls lleganyosos escoltant, de lluny, els primers masclets del dia. Sempre li costa alçar-se, però eixe dia corre fins la finestra per poder veure, olorar i sentir el primer dia de llum i color, propi d’un dia de falles. Mentre, son pare li estova el cancan, ell li va inculcar l’amor per les falles des que ella arribà a aquest món. Ja vestida i amb l’excitació, pròpia i prèvia, a uns moments d’illusió continguda, saluda mirant a un sisè pis amb un somriure, còmplice… Mou cap al cau. Allí estarà la comissió d’on ella forma part, gent que compartix un mateix sentiment i fer per una festa que, ompli records i anècdotes de tots els qui vivim i amem les falles. Desperten dies plens d’emocions, ganes, alegria i música al poble… Després d’arreplegar a les falleres majors de la comissió, mouen cap a una falla amiga festejant amb motivació. Eixa xiqueta, mentrestant, no és conscient que les falles no són sols un motiu de festa i celebració, són part de la vida d’una gent, la seua gent. Amb amor li mostraren eixa forma de vida i amb amor, ella continua vivint-la, mirant al cel orgullosa d’haver nascut a una casa fallera.
Andrea González Robles
BORREGOS Bé diuen els borregos O millor dit els fallers Recorde aquest malnom Recorde cada moment En aquesta comissió Ganes, festa, il·lusió O fins i tot, fervor Sempre acompanyen els borregos de cor.
Lluch Rojas Casanoves
Xavi i Judit
LA PROTAGONISTA Eh! Vosaltres! Voleu maquillar-me ja? Estic tota pàlida! Ara sí! Moltes gràcies. Em sento viva amb tant de color! Disculpeu com m’he posat abans… En el fons sé que sóc el que més vos estimeu. Ara ja podem anar a la ciutat. Vull que tothom vegi lo bonica que sóc i escoltar els seus comentaris quan passen pel meu costat. Molt bé! Ací, al mig de tot. Ja podeu començar a fer-me fotos. M’encanten! Mira si m’admireu que em doneu premis i tot. Podeu seguir ballant i tocant per a mi, que m’agrada. Què feu ara? No vull collarets! I aquesta colònia fa molta pudor! Salvatges! Borregos! M’esteu cremant viva! Ja no queda res de mi… Només sóc cendra. Però el meu esperit és fort i tornaré l’any que ve per a que m’adoreu novament.
COMPTANT ELS DIES 1 borreguet, 2 borreguets, 3 borreguets... Ballant pels carrers d’Alzira al ritme de la xaranga, envoltada dels meus amics, enamorada de la vida fallera. De sobte, esclata un masclet al costat de la falleta i hem desperte sobresaltada... Ai, que llarga és l’espera!
Andrea González Robles
Rosa Alberola Campos
F A L L E S Hui dia és una festa més I en el meu cor és un tresor. Sempre que recorde aquest espectacle Tremole Ò em fique vinga el plor. Res és comparable a ella I res podrà superar-la mai. Amics, amigues Fallers, falleres Alzirenys, alzirenyes Lloc teniu al nostre cau Lluitem per fer de les falles una festa En que tot vaja lligat amb alegria Rialles i Amistat.
FELIÇ ANY NOU Quan ja casi no queda calor dintre meu i amb el record recent dels focs d’artifici, la música i els crits, juntament a les meues germanes, totes naixcudes del mateix caliu, ens enlairem consumint-nos cap al cel ple d’estrelles. És la nostra mort, que derrota a l’hivern i saluda a la primavera... Feliç any nou, fallers.
Ana Desantes Peris
Carlos Marzal
SENSACIONS Olorar: els matins del mes de març i els carrers quan passa una despertà. Tocar: un ninot de falla per lijar i les perletes d’un collar de fallera. Sentir: un pasdoble a l’eixir una fallera major de sa casa i el terratrèmol final d’una mascletà. Assaborir: unes mandonguilles en la paella i el cruixir del sucre en uns bons bunyols. Veure: les meues falletes plantades en la placeta de Sant Joan
SENTIMENT FALLER El sol hui brilla d’una manera especial, la seua llum és més acollidora i càlida... Fa dia de falles! Al meu cap ve la idea de vestir-me de fallera, fer-me el monyo i renegar si els ganxos em molesten. El cor em batega més de pressa perquè vull gaudir de l’ambient que es respira al casal. Vull anar als esmorzars, els passacarrers, que siga el dia de la plantà i ser els primers a desfilar en l’ofrena. És en eixos moments fallers quan només vull somriure, ballar, cantar, gaudir dels amics i, sobretot, de la meua comissió.
Marián de Llano
Programa d’actes 01-02-2020 Presentació de les nostres falleres al Gran Teatre d’Alzira.
22-02-2020 Concurs de paelles de la Junta Local Fallera
29-02-2020 La Crida
07.03.2020 Cavalcada Multicolor
08.03.2020 Paelles a la nostra comissió a càrrec de les Falleres Majors i Presidents
14.03.2020 Megatardeo “La edad de Oro del Pop Español” a càrrec del grup Cuatro a la Plaça Sant Joan
15.03.2020 Plantà del monument
16.03.2020 Plantà de la falla infantil. Sopar de plantà i de Fallers d’Honor
17.03.2020 Despertà Esmorzar Cercavila amb la nostra xaranga Malwares Mascletà Dinar Lliurament de premis a l’Ajuntament Cercavila pel barri amb els premis Sopar Disc-O-racle
18.03.2020 Despertà Esmorzar Cercavila amb la nostra xaranga Malwares Mascletà Dinar Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch, patrona de la ciutat d’Alzira i a Sant Josep
19.03.2020 Despertà Esmorzar Cercavila amb la nostra xaranga Malwares Mascletà Dinar Desfilada de Pasdobles Cercavila i fi de festa Preparació i cremà del monument infantil Sopar Preparació i cremà del monument gran
Cercavila pel les falles del Sector Centre. Sopar Disc-O-racle
Himne de la falla Sant Joan lleros Som uns fa ro le de gran sa lla fa n que plante nys. a ls com tots e da re e ls Res e n rrio, a b en este aspiren pues sols i gran. a un prem sta Si falta pa rúbies, o sobren lla mai falta fa an. en Sant Jo ses Si tiren ca noves, en fan de lla mai falta fa n. a en Sant Jo ga A la reple sta; o c ningú s’a ícil, if és molt d r. el treballa
I a les verbenes, i a les farteres, tots acudeixen, no en falta cap. Per Alzira i per la festa és l’orgull de la barrià. Treballem tots els falleros per poder-la enguany plantar. Que és la festa de Les Falles la que a Alzira ha de donar, molts diners i nombradies, els fallers de Sant Joan.
RECORDS 2019
BORREGOS PEL MON
FESTES AL CARRER
APUNTÀ 2020
ACTES 2020
MUNTATGES BORREGOS
Índex Índex 1. ntroducció I 2. alutacions S antil 3. omissió inf C 4. Infantil et Cens ent e Llibr es d a 5. m u d Mon porta lenqu 6. oncurs de ostals nada 0 C 2 p rs de lles 2019-20 7. u c n o a C f resum 8. Fotos 9.
Què són per a mi les Alba Ordaz Rodríguez Hola, em dic Alba i soc fallera de Sant Joan des de que vaig nàixer. En unes línies és molt difícil explicar què són les falles perquè expressar sentiments de vegades és complicat i les falles són un cúmul de sentiments i emocions. Per exemple, a mi sempre m’ha agradat vestir-me de fallera i a quina xiqueta no? És com un vestit de princesa. Tampoc m’ha importat fer-me el monyo, encara que reconec que és molt molest però com diu el refrany ‘sarna con gusto no pica’. I la primera a la peluqueria sense renegar. Molta gent pensa que les falles són només tres dies, però no és així. Els tres dies són l’explosió final durant tot l’any, som fallers i fem falla. Les falles són descrites tradicionalment com: il·lusió, amistat, color, música... I és així, són il·lusió per conèixer els nous monuments a plantar, són il·lusió per les nostres falleres majors i presidents, com la il·lusió que vaig sentir jo al 2017 en representar aquesta comissió i que ara sent la xiqueta que apareix en aquest llibret, i jo també sent perquè es la meua germana. I que es contagia any darrere any a cada membre de la comissió per seguir formant part de la família fallera.
El color està present en els nostres trajes, blusons o mocador, al nostre monument, als colors dels focs artificials, també a les flors que li portem a la nostra patrona el dia de l’ofrena. Per descomptat les falles són pólvora des de l’u de març. Pots sentir algun coet tronar. A la setmana fallera a les dos no ens perdem la mescletà, al cau sempre a algun racó i a algun xiquet tirant algun coet i als matins en falles no pot faltar a la despertà per començar el dia. La música no pot faltar en aquesta festa. A l’alegria de les xarangues i bandes, als balls dels passa-carrer i a la nit a les orquestres i disco-mòbils. Però sobretot les falles són amistat, les amistats que fem des de menuts al cau i que van creixent amb nosaltres. Menuts i grans som una gran família.
Però les falles també són Associacions Culturals i Festa declarada per la UNESCO com Interès Turístic Internacional, per ser festes que treballen no sols per mantindre tradicions, també per defensar temes sòcio-culturals actuals, com la solidaritat, la integració, la defensa de la no violència, la sostenibilitat... Per exemple al nostre cau es recicla: separem plàstics, vidres... tenim gots reutilitzables, separem els taps per donar-los a xiquets malats que els arrepleguen per finançar els seus tractaments mèdics. Aquest és un dels actes solidaris que solem fer, però també, al llarg de l’any, es realitzen campanyes solidàries com arreplegar joguets en Nadal per als xiquets amb pocs recursos, roba i/o menjar per famílies necessitades del barri o per a ser enviades a través d’altres associacions on calga... Ajudar en la defensa d’altres causes com la sostenibilitat del planeta, conscienciar dels efectes del canvi climàtic o temes com la integració, la defensa de la no violència de gènere... Aquestos temes estan presents als lemes del nostres monument i a les sàtires dels ninots. En aquesta línia la nostra falleta infantil d’enguany amb el títol “El món a les teues mans” vol conscienciar de quin perill corre el nostre planeta, del efectes del canvi climàtic i com afecta a la supervivència d’animals molts en perill d’extinció. També desenvolupem carreres solidàries o concerts benèfics per diverses causes, a les setmanes culturals igual tractem temes relacionats amb la nostra indumentària, llengua... com també es fan xerrades o actes al voltant de temes rellevants, iniciativa de la nostra comissió o altres. Perquè les falles son també germanor i cada vegada més, el món faller és conscient i està més implicat en els temes socials i culturals que ens afecten a tothom. Molts actes solidaris per xicotets que semblen, poden units fer molt.
Per descomptat les falles són una gran festa que uneix tradició i actualitat, que cada 19 de març com una au fènix ressorgeix de les cendres, any rere any, per seguir el seu treball. Com a valenciana i fallera no puc dir alta cosa que és la millor festa del món i per això cridaré
visca la Falla Sant Joan i visca les Falles.
Ferrán Velasco Sala
Benvinguts fallerets i falleretes. M’agradaria dir-vos unes paraules en aquest llibret. Encara que no he nascut en aquesta comissió m’he sentit molt acollit des del primer moment que em vaig apuntar. Açí he crescut al mateix temps que creixia el meu amor per aquesta festa. En aquesta comissió he fet molts amics com la meua fallereta Maria, en la que enguany tinc l’honor de compartir el càrrec com a representant de tots i totes els fallerets i falleretes de la nostra benvolguda comissió. El que més m’agrada d’esta Falla és ella en si; no vullc que canvie perquè esta falla té alguna cosa especial que som nosaltres, tots els que formem la comissió. Cada u amb els seus defectes i manies però al fi, tots amics. Un abraçada molt gran per a tots. I que visquen les Falles i visca la Falla Sant Joan.
María ,
Ordaz Rodriguez
Càlid aire, rialla suau, blanc sospir de primavera, Tendra promesa innocent, solemne reina fallera. Llarga espera, festa curta Encén el camí candent, Ofrena de rams de murta, Somnis banyats d’argent. Obri el cor, guarda’t la flama, Regala’t la flor més gran, La Placeta hui t’aclama Fallera de Sant Joan. Edgar Talens Lozano
CENS INFANTIL
Preside nt Ferrán V Infantil: elasco S Fallera M ala ajor Infa ntil: María O rdaz Ro dríguez
Infantil s
Aguilar Peña, Ale ix Aguilar Peña, Ala n Aparisi L i, Aixin Bailón D avis, Ca rla Bailón D avis, Die Barberá go n Hurta, Á Bataller Magran lvaro er, Mire Boquera ia D Cámara onat, Celeste Ma Canet E rtínez, Paula Casesno nguix, Sergio ves Nav arro, Ivá Cervera n Pérez, A Cervera lba Correas Pérez, Manel Clim Cucarell ent, Claudia aP Cucarell iera, Marc a Pie Dalmau de la As ra, Pau un Dalmau de la As ción, Ariadna u nció De Gil D omingo n, Héctor De Gil D , omingo Alberto , Alexan Desante dra s de Desante Llano, Adriana sd Enguix P e Llano, Luis ala Enguix S cios, Hugo ifre, Aleja ndr Enguix S ifre, Car o los España C Fortea R erdá, Álex amón, B eatr Fortea R amón, E iz lisa Gil Mora , Ainhoa Gobert Barceló Hernánd , Ainhoa Chloe e Hernánd z Clari, Fran ez Clari, Joa Jordán P arra, Díd n ac
Julián Torrent, Aitana Julián Torrent, Miquel Kumanowicz, Nicola Laura Lancero Navarro, Pere Llopis Rubio, Bernat Llopis Velasco, Gerard Llopis Velasco, Marta Marzal Guillén, Guillermo Marzal Guillén, Sol Montalvá Moya, Alba Montalvá Moya, Pablo Montalvá Pastor, Diego Montalvá Pastor, Sofía Moreno Hurtado, Pau Oliver Serra, Ernesto Ordaz Rodríguez, Alba Ordaz Desantes, Miquel Ordaz Desantes, Salva Pedrós Sanz, Valeria Pellicer Barceló, Joel Peña Palacios, Ariadne Perucho Pellicer, Arnau Perucho Pellicer, Emma Pons Ferriol, Lluís Ramón de la Guía, Hugo Redondo Colmer, Marc Reyes Gómez, Alma Roig Pellicer, Aina Roig Pellicer, Maira r San Pedro Carbonell, Pila Tormo Martí, Marina Tormo Martí, Pablo Torres Mansanet, Nuria Ull Suñer, Ximo
Artiste: David San Rupuerto Pérez
EL MÓN A LES NOSTRES MANS Lluch Rojas
Qui poguera ser xiquet... Encara que fora un poquet! Cal que siguem conscients per a protegir espècies contra el pas del temps sense massa peripècies. Ploró està l’Agustí perquè diu que aplega la fi si el remei no es posa hui. Hi ha uns animalets, que és el que agrada als xiquets, sense ells en la vida, demora l’alegria. Potser quede un lloc lliure sense aire contaminat que ací ja no podem viure. Un gran canvi en desfortuna que a la terra ha fet presència haurem d’anar a la lluna per buscar supervivència. Qui poguera ser xiquet i a més a més falleret.
CONCURS POSTALS NADALENQUES
rs ó al concu rd a u g n u t a rebu b un onada am s infantils h rd te a re u e g ll fa ta e s nostre La xiqu s. Una de les s de la JLF. e u q n eña Palacio le P a d e a n n d a ls ri ta A s de po ha sigut 3er premi
CONCURS PORTADES
Alba Ordaz (12 anys)
Aleix Aguilar (2 anys)
Paula Cรกmara (11 anys)
Ariadna Dalmau (6 anys)
Ariadne PeĂąa (11 anys)
Hector Dalmau (9 anys)
Pau Moreno (5 anys)
Records 2019
Actes 2020