> LES FALLES DE XÀTIVA SÓN CONSIDERADES D’INTERÉS TURÌSTIC AUTONÓMIC
> EDITA A.C. FALLA SANT JORDI
IMPRIMIX GRÀFIQUES HERRERO
JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 300 EXEMPLARS
XARXES SOCIALS
DIFUSIÓ IL.LIMITADA EN VALENCIÀ
ISSUU
SLIDESHARE
EBOOK
L’ A . C . FA L L A S A N T J O R D I N O E S FA R E S P O N S A B L E , N I C O M PA R T E I X N E C E S S À R I A M E N T, L E S O P I N I O N S D E L S S E U S C O L. L A B O R A D O R S E s t e l l i b r e t p a r t i c i p a e n e l P r e m i ‘ ‘ C l i m e n t M a t a ’’ q u e s í n c l o u e n e l s P r e m i s d e l e s L l e t r e s Fa l l e r e s ( w w w. l l e t r e s f a l l e r e s. i n f o ) ’’
> EQUIP DE COORDINACIÓ GUILLERMO DELEGIDO ANDREA DELEGIDO VICENT BOLINCHES DISSENY I MAQUETACIÓ ANDREA DELEGIDO COORDINACIÓ PUBLICITAT VICENT BOLINCHES COL.LABORACIONS LITERÀRIES GUILLERMO DELEGIDO ANA MONFORT JOSÉ LUIS MORELL SERGIO RUBIO XIMO SÀNCHEZ COL.LABORACIONS FOTOGRÀFIQUES LAURA ALCARAZ ALEXANDRA ARCE MARIA BORRAS GUILLERMO DELEGIDO RAMÓN GUINART ÀLEX ÍÑIGUEZ NIEVES MONFORT JOSE LUIS MORELL PAULA PASTOR MARTA SORO Mª JOSÉ SUÑER MERCE TOMÀS AMPARO VILLA
Document de sol.licitud de ubicació del monument de la Falla Sant Jordi per a l’exercisi 1987-1988
>
PRÒLEG · ELS INICIS Andrea Delegido i Terol
Tots tenim uns inicis, siga quina siga la nostra condició. Moltes són les variables, però una cosa n’és segura: venim d’algún lloc. Les falles no en són menys. Van nèixer al s. XVIII com una costum dels carpinters en honor al seu patró Sant Josep el 19 de Març. Era tradició per cel.lebrar el dia gran del Gremi i la fi de les jornades d’hivern treballant, que es traguera el parot1 a la porta del taller i es cremara junt a unes virutes de fusta. Amb el temps, van anar sortint nous elements, com trastos vells i vestimenta per al parot (on s’inicia la crítica coneguda com sàtira actualment) fins evolucionar en el que coneixem avuí en dia. Els inicis de les falles a Xàtiva tenen data concreta. Al 1865, baix el titol de La peixca de l’Aladroc2, es planta per primera volta un monument faller a la nostra ciutat. La plantà de falles a Xàtiva sols es veu interrompuda per la Guerra Civil al 1936, sent al 1941 quant es reinicia l’activitat fallera a la nostra ciutat. 1987 Aquesta és la nostra data. Aquest és el nostre inici. Fa 29 anys néix la nostra comissió, néix la Falla Sant Jordi. Carregada d’il.lusions, d’entusiasme, de joventut i ganes de fer història. Com si d’un quadre de Leña3 es tractara, plenem de color i vida els carrers d’un barri humil, de gent treballadora, a la falda de la millor estampa i insignia de la nostra ciutat, el Castell de Xàtiva. Havem creat una història ininterrompuda fins avuí, al 2016. És per açó que volem que fer-los partíceps dels nostres inicis, d’on venim i cap on ens dirigim. Aquest és el primer volum dels tres llibrets que volem presentar-los durant aquest i els dos anys vinents: Els inicis l’Actualitat El futur Els inicis, tracta de traslladar-los al 1987, política, social i culturalment. Disfruten de l’essència de la Falla Sant Jordi. Disfruten del viatge.
1
Per fer-se llum a les últimes hores de la jornada, empraven uns candils que sostenien en una bara, anomenat parot o pagés, situat al centre del taller.
2 Monument plantat a la Plaça de la Trinitat sent Blai Bellver el difusor a través un fullet imprés. La Falla Plaça del Cid cel.lebrà ....l’any 2015 el seu 150 aniversari, sent la primera comissió a Xàtiva en plantar un monument faller al carrer. 3
El pintor setabense Roberto Martínez, més conegut com Leña, és un dels veïns més ilustres del nostre barri.
>
ÍNDEX
SALUTACIÓ COMISSIÓ _
P.
1
SALUTACIÓ JUNTA GESTORA _
P.
2
L’ANY 1987 _
P.
3
CALENDARI FALLER _
P.
7
FALLERA MAJOR 2016 _
P.
9
APROXIMACIÓ AL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DE
COMISSIÓ _
P. 11
MONUMENT GRAN _
P. 13
CRÍTICA _
P. 14
CONEGUEM A MARIA _
P. 17
RECOMPENSES _
P. 19
FALLERA MAJOR INFANTIL 2016 _
P. 21
COMISSIÓ INFANTIL _
P. 24
MONUMENT INFANTIL _
P. 25
CRÍTICA _
P. 26
CONEGUEM A MIREIA _
P. 29
RECORDS DEL 2015 _
P. 31
COL.LABORACIONS LITERÀRIES _
P. 44
1987. ELS NOSTRES INICIS
P. 45
GUILLERMO DELEGIDO i TEROL
UN ANY ANBANS DEL RENAIXEMENT
P. 48
DE LA COMISSIÓ FALLA SANT JORDI XIMO SÁNCHEZ
LES MÀXIMES REPRESENTANTS DEL 1987
P. 54
ANA MONFORT i DELEGIDO
29 ANYS DE FALLA: FALLERES MAJORS 1987/1988 JOSE L. MORELL i GARCÍA
P. 57
> SALUTACIÓ COMISSIÓ En res ja estem en la recta final de l’exercici faller, veiem molt prop la Planta dels Monuments i eixa quasi setmana gran de les Falles. Els fallers estem orgullosos de que enguany les Falles de Xàtiva hagen sigut declarades BIC (Bé d’Interés Cultural), sent este el primer pas per a poder aconseguir ser declarades també Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. En el llibre d’enguany anem a centrar-nos en els nostres començaments, allà per abril-maig de 1987, han passat 29 anys, qui ens ho anava a dir ... anys de grans èxits i col·locant a la nostra Comissió en el mes alt en els anys 1998 -1999 i 2000 Estem molt orgullosos de poder estar un altre any més plantant monument en la nostra emblemàtica Plaça, la de la Galera o Sant Jordi, per això animem tots els fallers i falleres, així com a la gent del barri a disfrutar d’estes festes, ja no es concep a les Falles de Xàtiva, sense la Falla Sant Jordi, eixe és el gran exit que hem aconseguit els que fa 29 anys comencàvem esta aventura. Des de la Comissió, vos desitgem unes bones festes de falles.
1
SALUTACIÓ JUNTA GESTORA En este exercici la Comissió ha renovat la seua confiança amb Pedro Delegido i Vicent Bolinches, incorporant-se Patri Oltra a la Junta Gestora. Estem apunt d’aconseguir l’objectiu d’un altre any més, està sent difícil pel xicotet cens faller amb què comptem, però amb ganes, imaginació i voluntat suplim estes carències. Estem molt satisfets del treball realitzat per la Comissió, hem confeccionat 2 grans carrosses i d’alt nivell, fa res i amb pocs mitjans hem plasmat una digna presentació de Falleres Majors, estem ficats amb la confecció del Llibre del que confiem molt i els Monuments, dins del pressupost, també seran del grat de tots. Sempre hem estat ací, Sant Jordi és Sant Jordi i, ara com ara, continuem amb el cap ben alt i orgullosos del que som. A disfrutar Comissió.
2
>
APROXIMACIÓ AL CONTEXT SOCIOPOLITIC DE L’ANY 1987 Sergio Rubio Tormo
El concepte d’història sempre ha estat associat als fets ocorreguts en temps llunyans. Temps dels quals no queda rastre generacional ni esdeveniments que influïsquen directament en el present que vivim en l’actualitat. No obstant això, tot fet o procés històric té les seues reminiscències en la realitat del moment actual, ja siga pels passos donats per a canviar les estratègies sociopolítiques o econòmiques de nostra era, o per l’experiència adquirida que serveix com a aprenentatge per a la presa de decisions. En aquest sentit, poden entendre’s com a fets històrics successos que, si bé no afecten directament a la nostra vida present, sí han marcat l’evolució del nostre temps. D’altra banda, no solament els grans esdeveniments suposen un punt d’inflexió, sinó que qualsevol fet ocorregut, bé a nivell nacional, autonòmic o fins i tot en l’àmbit local, pot afectar proporcionalment a les nostres decisions o influir en la nostra manera de veure la vida. Partint d’aquesta premissa, podem comprovar com la crònica d’un any qualsevol té les seues reminiscències en la nostra vida actual. Concretament, basarem el nostre estudi en l’any 1987. Un exercici que en l’àmbit faller suposa el retorn al panorama de la festivitat local d’una de les comissions de major trajectòria i trasncendència històrica, la Falla Sant Jordi. En el panorama internacional assistim a un important esdeveniment quan, el dimarts 8 de desembre, els líders soviètic i nord-americà, Mijaíl Gorbatxov i Ronald Reagan, signaven per fi el tractat que preveia la destrucció dels míssils nuclears de curt i mig abast que ambdues superpotències tenien instal·lats a Europa. Un tractat que suposava el primer pas per a desnuclearització del planeta i suposava el principi de la fi de la Guerra Freda. Un primer acostament que, sumat a la caiguda del mur de Berlín i al desmantellament de la Unió Soviètica, posaria fi a un període de tensió inernacional que va durar més de 40 anys i que encara segueix latent en alguns aspectes, com demostren alguns fets recents com el cas Snowden, la crisi a Ucraïna o la situació a Síria. Circumstàncies que han tornat a tensar les relacions entre Rússia i EUA.
3
D’altra banda, la crisi financera mundial va viure un altre dels seus moments més delicats durant el Dilluns Negre o Crash del 87, quan els mercats de valors, encapçalats per l’índex Dow Jones, es van desplomar ràpidament. Igual que durant la crisi del 29, va condir el pànic en els mercats a nivell mundial, provocant el col·lapse de la borsa novaiorquesa i una caiguda del 22,6% en un sol dia.
Malgrat que les seues causes no estan del tot clares i encara existeix controvèrsia entre els experts, sí que és senzill endevinar certs paral·lelismes amb la crisi financera que hem viscut durant els últims anys. En el cas concret d’Espanya, assistim a una situació socialment delicada durant l’any 1987. Als crims perpetrats pel grup terrorista ETA, molt actiu durant aquesta dècada, cal sumar altres situacions que passaran a la història com algunes de les protestes populars més importants de l’últim terç del segle XX. És el cas de les manifestacions dels treballadors d’Aceros y Forjas de Reinosa, a causa de la reconversió industrial produïda durant la dècada dels 80. Incidents que es convertiran en símbol de rebel·lió popular enfront dels acomiadaments massius i la necessitat de reformes legislatives sobre aquest tema. Una icona que representarà l’esperit de lluita del poble enfront del poder de les grans multinacionals i que ha inspirat a la cultura cinematogràfica i musical del país en nombroses ocasions fins a l’actualitat. Igual que venia succedint en la resta de la península, en el cas de Xàtiva, l’any 1987 ve marcat per un moment de gran convulsió política i social. No cal oblidar que es produeixen en aquest any les terceres eleccions locals de la democràcia i aquest fet serà el condicionant de molts dels successos i polèmiques esdevinguts al llarg de l’exercici. En principi, el govern socialista que havia format la corporació municipal des de 1983 sembla haver perdut força a causa d’algunes decisions compromeses en relació sobretot a les mesures preses quant al pla d’actuació referent al tràfic rodat i a l’aprovació de diverses contribucions especials destinades a la urbanització o remodelació de diverses zones de la ciutat, com el barri de l’Hort de Mora, el carrer Vicent Boix o Cosmògraf Ramírez. No obstant açò, després de les eleccions es tornarà a formar un govern de coalició d’esquerres que perdurarà fins a l’any 1995. A la situació merament política cal afegir diferents successos externs que condicionaran les maneres de vida de la ciutat. Un d’ells és el relacionat amb els agents climàtics. El 20 d’octubre de 1982 té lloc un dels desastres més catastròfics de la història recent de la província, l’ensulsiada de la presa de Tous que causarà la major riuada que es té constància a Espanya, la coneguda com “Pantanà de Tous”. Després de 5 anys, comencen a esclarir-se les causes de l’accident i els veïns damnificats demanen justícia. Com a conseqüència, el jutjat d’instrucció de Xàtiva obrirà un sumari de més de 5.000 folis mitjançant el qual diversos responsables seran processats i les víctimes començaran a rebre indemnitzacions després de perdre totes les seues pertinences1. En qualsevol cas, el procés encara es perllongarà durant deu anys més i, a dia d’avui, encara existeixen alguns punts pendents de resoldre. A l’Igual que va ocórrer en aquell fatídic octubre de 1982, les pluges de l’any 1987 també van fer estralls en la població. Tant és així que, després de les inundacions
1
El diari Levante-EMV fa un intens seguiment de l’evolució del cas des de els mesos de març a juliol de 1987. Vid. AMX, LG1.263/2.
4
produïdes pels temporals de novembre, es va decidir declarar la ciutat de Xàtiva “zona catastròfica” a causa dels danys patits. Aquests problemes de canalització d’aigües pluvials van portar a projectar reformes per a evitar les complicacions produïdes, com són les remodelacions d’alguns túnels per al seu correcte desaigüe. En l’altra cara de la moneda, tenim altres esdeveniments de caràcter més amable que cal destacar, com és la proposta ferma per la utilització de la llengua valenciana de manera oficial per part del consistori municipal; la decisió de rendibilitzar la línia ferroviària Xàtiva-Alcoi, la qual cosa promou la supressió de diferents passos a nivell existents en la ciutat; o la creació de la Mancomunitat La Costera amb seu en el, també recentment inaugurat després de la seua rehabilitació, Antic Hospital Municipal. Diferents actuacions que en el seu moment també van estar envoltades de certa polèmica (no oblidem que les eleccions locals estaven molt pròximes), però que, no obstant això, s’han convertit en elements presents i necessaris per a la nostra realitat política i social actual. Altres propostes que van marcar la programació de les activitats culturals de la ciutat durant aquell any van ser la visita del genial Vicent Andrés Estellés, que es traduiria en la publicació d’alguns dels més recordats textos sobre Xàtiva en la literatura contemporània; la creació dels premis d’investigació “Ciutat de Xàtiva”, un referent en l’actualitat en quant a recerca de temes locals i comarcals es refereix; o l’homenatge a l’acadèmic José Antonio Maravall Casesnoves, difunt un any abans, i del que es va fer ressò tot el país. És en aquest context on, en l’àmbit faller, tenen lloc també una sèrie de canvis que comencen amb la dimissió del Vicepresident de la Junta Local Fallera durant els inicis del mes de gener. Aquesta situació suposarà el començament per a la renovació dels membres de la Junta, que ja en el mes de maig tindrà en Tomás Vinaches Botella al seu nou president i, per tant, una gestió de la festa fallera concebuda des d’una altra perspectiva diferent, la qual cosa quedarà patent en alguns dels punts de partida que es plantegen des del principi. D’aquesta manera, es proposen diversos canvis per a posar en valor les activitats falleres que queden fora de les dates pròpies per a la celebració de les festes, com la cavalcada del Ninot. A més, es planteja la idea de sol·licitar la cessió d’un local per part de l’Ajuntament de Xàtiva per a la realització dels actes de la Junta Local Fallera i de les diferents comissions que així ho sol·liciten. D’aquesta manera apareix per primera vegada el projecte d’instal·lar un museu faller en la ciutat, una proposta que durant anys s’ha mantingut en l’aire fins a dates recents que, com sabem, es va poder dur a terme en el local municipal del carrer Montcada.
5
En conjunt, constatem amb tots aquests fets l’interès per convertir la festa fallera xativina en un referent a nivell autonòmic. I és en aquesta situació quan la comissió de la falla Sant Jordi decideix tornar a plantar monument en la ciutat. Una comissió que des dels anys 402 venia plantant monument, encara que de manera intermitent. Però l’any 1976 deixen definitivament de plantar monument durant un període d’11 anys, i no serà fins a 1987 quan s’assenteix definitivament d’una manera continuada.
Així queda reflectit en el llibret per a la falla d’aquell exercici 19871988, on en la salutació es rememora aquella actitud d’incertesa any rere any fins que, a l’abril d’aquest mateix any, es va decidir donar el pas per a tornar a convertir-se en una de les falles de referència per a la ciutat. Una tornada precipitada però decidida, i els resultats de la qual salten a la vista avui. Encara que des del dia 12 de maig de 19873 ja apareix reflectida la presència de representants de la Falla Sant Jordi en el llibre d’actes de la Junta Local Fallera, el primer acte on es donarà públicament la benvinguda a la comissió és el Mig Any Faller, mentre que la presentació de la seua fallera major, Mª Dolores Juan Mercè, i la seua fallera major infantil, Rosa Mª Juan Sarrión, va ser programada mitjançant el sistema de sorteig utilitzat per la Junta Local Fallera, per al dissabte 6 de febrer de 1988, en el Gran Teatre4. Finalment la comissió va estar formada per un total de 118 fallers i falleres, entre adults i xiquets5, plantant monument gran i infantil. La crítica del monument principal, obra de Lluís Terol i Paco Almiñana, va versar entorn als problemes econòmics del treballador i la poca resposta dels polítics per a solucionar-los, a més d’altres temes d’interès local com la brutícia del riu Cànyoles a causa dels abocaments de la indústria de Canals, les contribucions especials o el preu de l’habitatge. I així es donava fi a l’exercici faller de 1987-1988, l’any en el qual la Falla Sant Jordi va tornar al panorama de Xàtiva, per a quedar-se. Un procés que va tenir èxit gràcies a l’esforç d’una comissió que durant 11 anys havia desaparegut oficialment, encara que tots els anys es repetia la intenció de tornar. Cal en aquest punt esmentar la gran ajuda de Vicent Gironés que, gràcies a aquella intenció que tenim alguns per guardar tot allò que pot ser important per al testimoniatge de la història, havia conservat tot aquell material necessari per a fer endavant aquest nou projecte. Assistim així a aquesta xicoteta crònica de l’any 1987, un any que no passarà a la història per albergar fets transcendentals però que, no obstant això, conté aquelles xicotetes pinzellades a les quals no se sol prestar massa atenció i sense les quals, de segur, el nostre present no seria el que és, perquè com bé defineix la teoria de l’efecte papallona, un xicotet canvi en la història pot produir realitats totalment diferents a les quals vivim.
2
Concretament durant l’exercici 1945-1946. Per a més informació, vegeu: SÁNCHEZ PÉREZ, Joaquim; Quadern de Falles, 1865-2014. Xàtiva: Junta Local Fallera, 2014. Pp. 41-43.
3
Llibre d’actes de la Junta Local Fallera, 30/08/1984-06/03/1990. En aquesta I Assemblea de Presidents, per a l’elecció del nou president de la Junta Local Fallera, ja apareix relacionada l’assistència del president de la Falla Sant Jordi.
4
Encara que al llibre d’actes consta aquesta data després de la realització del sorteig, la notícia es publicarà al diari Las Provincias el dia 20 del mateix mes. Vid. AMX, LG-1.270/1. 5
Segons consta al llibret de la falla per a eixe any.
6
26 SETEMBRE
a l’Estació d’Autobusos
18
Cavalcada
23
Inauguració
CALENDARI FALLER
24
Cavalcada
27
Comunicació oficial
JULIOL
de Xàtiva 2016
06
Acomiadament
31
Presentació Pública
JULIOL
de Xàtiva 2016
07
Acomiadament
14
Inauguració del
08
Nomenament
19
Mig Any Faller
14
Nomenament
OCTUBRE
OCTUBRE
AGOST
7
Mig Any Faller
SETEMBRE
Falleres Majors
Falleres Majors
nostre Xiringuito Firero a la Font del Lleó
Infantil a l’Estació d’Autobusos
OCTUBRE
NOVEMBRE
NOVEMBRE
NOVEMBRE
NOVEMBRE
Ninot Infantil
Jornades Culturals Casa de la Cultura
Ninot Major
Falleres Majors 2015 Eva i Laura
Falleres Majors de Xàtiva 2015
Falleres Majors de Xàtiva 2016
Falleres Majors 2016 Maria i Mireia
SETMANA FALLERA
>
15 MARÇ
22.00h Sopar ofert per la nostra Fallera Major 24.00h Nit de la Plantà 10.00h Esmorçar
15
Presentació Falleres Majors 2016
GENER
Maria i Mireia
31
Presentació de Xàtiva 2016
07
Ral.li Humorístic
FEBRER
Faller
20
Visita a l’Asil
14
MARÇ
18.00h Eixida a l’Entrega
10.00h Esmorçar
17
MARÇ
13.00h Cercavila 14.00h II Mascletà 14.30h Dinar al Casal 16.30h Eixida a la Recorreguda 22.00h Sopar i festa al Casal 10.00h Esmorçar
a Santa Clara
Play Back Infantil
14.30h Dinar al Casal
22.00h Sopar de disfresses
Ofrena d’Ous
III Mostra de
14.00h I Mascletà
de Premis
Falleres Majors
GENER
FEBRER
16
13.00h Cercavila
18
12.00h Globotada 13.00h Cercavila 14.00h III Mascletà
FEBRER
al Gran Teatre
27
Cridà a l’Ajuntament
17.00h Eixida a l’Ofrena
Inauguració Exp. Ninot
22.00h Sopar Fallera Major
FEBRER
Sopar de la Cridà
28
Ral.li Faller
FEBRER
Infantil
06
Dinar
MARÇ
MARÇ
14.30h Dinar al Casal
08.00h Despertà pel barri
19
MARÇ
12.00h Missa a Sant Josep 15.30h Dinar al Casal 14.00h IV Mascletà 15.30h Dinar al Casal
Popular
21.00h Cremà Falles Inf.
Germanor
23.30h Cremà Falles Grans
>
>
FALLERA MAJOR 2016
JUNTA EJECUTIVA JUNTA GESTORA
VICENT BOLINCHES PEDRO DELEGIDO PATRICIA OLTRA
SECRETARI VICE SECRETÀRIA TRESORER BIBLIOTECÀRIA ARXIVERA CONTADORA DELEGAT REC. ECONÒMICS
PAULA PASTOR J. ANTONIO SOLER SANDRA ARCE MARIA BORRÁS VICENT BOLINCHES
DELEGADA INFANTIL
AMPARO VILLA
DELEGAT FESTEJOS
JESÚS SIGNES
DELEGAT LOTERIES
PEDRO DELEGIDO
DELEGAT CARROSSES
GUILLERMO DELEGIDO
DELEGADA FEMENINA
INÉS SOLER
DELEGADA LLIBRET DELEGAT CASAL
ANDREA DELEGIDO VICENT TORMO
DELEGAT JOCS
J. ANTONIO SOLER
DELEGAT RAL.LI
TONI NAVALON
DELEGAT PIROTÈCNIA
11
J. DAVID BRÍGIDO
GONZALO SANCHIS
DELEGADA PRESENTACIÓ
M JOSÉ SUÑER
DELEGADA 2n PART PRESENTACIÓ
MERCE TOMÀS
DELEGADA CAVALCADA INFANTIL
MARTA SORO
DELEGADA
LAURA UBEDA
CABALGATA
MAJOR
DELEGADA ACTS. DIVERSES
PURI QUILES
Laura Alcaraz Gallego
José Monfort Martínez
Ricardo Amat Martín
José Luis Morell García
Sandra Arce Tomás
Yolanda Moreno Cuevas
Carlos Balaguer Suárez
Miguel Moreno Cuevas
Carlos Balaguer Ferrando
Toni Navalón Martínez
Vicente Bolinches Fabra
Patricia Oltra Moscardó
Luís Bolinches Monago Vicente Bolinches Monago Javier Bonet Rodríguez Maria Borrás Sala José David Brígido Ribera Francisco Cabrerizo Soler Isabel Català Sarion Álvaro Climent Soler Ramona Cuevas García Fini Delegido Mínguez Pedro Delegido Mínguez Andrea Delegido Terol Guillermo Delegido Terol Carla Fayos Beltrán Raquel García Balaguer Rosa García Francés José Maria Gayà Gonzàlez Alejandro Iñiguez Yuste Manuel Juan Pons Rosa Mª Juan Sarion Javier Langa Baldoví Luis Enrique Llorens Alonso
>
COMISSIÓ MAJOR
Paula Pastor Boluda Jessica Pelegero Llopis Xavier Pérez Sanchis Puri Quiles Palomares Veronica Rodríguez Royo Angela Samit Quiles Eva Samit Quiles Gonzalo Sanchis Cuartero Juan Sevilla Cerdà Jesús Signes Corell José Antonio Soler Tribaldo Rebeca Soler García Inés Soler Murillo José Antonio Soler Tribaldo Lucia Soro Torres Marta Soro Torres Mª José Suñer Tormo Vicenta Terol Sanchis Noel Tomás Arnau Merce Tomás Pastor Felicidad Tormo Climent
José Luis Llorens Borrás
Vicente Tormo Garzó
José Luis Llorens Guinart
Raimon Tormo Llopis
Emilio Martínez Bonet
Carlos Tudela Julbe
Lorena Molina Martí
Laura Ubeda Muñoz
Ana Monfort Delegido
Paula Valor Gil
Laura Monfort Delegido
Carla Villa Castelló
Nieves Monfort Delegido
Amparo Villa Morales
12
>
MONUMENT GRAN 2016
>
QUI MOU ELS FILS..? PACO ROCA
El teatre és un art Per molta gent admirat El polític actor Té l’espectacle dominat Al món de la política El corrupte s’ha instaurat Manejat com a titelles Té al poble controlat A la política municipal Els actors del tripartit Agranen per a sa casa Per a traure-li rasquit De cara al mostrador Son un govern unit Però volen protagonisme Per a ser el més vist El nou regidor de teatre De les falles no és amic Volia cobrar-nos la taxa les promeses incomplint El millor “especta-cul” La política nacional el dona Rajoy, Sánchez i Iglesias Lluitant per la poltrona
14
Les sigles polítiques A l’actualitat no valen I les idees ideològiques per el forro se les passen La ballarina dona voltes Com tot en aquesta vida I els polítics amb els pactes A la gent tenen avorrida
Aquest soldadet de plom És un joguet tradicional Al que molts polítics Tenen molt que semblar. La mascara de carnestoltes Amaga la nostra identitat I els polítics de hui en dia També amaguen la realitat Cartells anunciadors De nous espectacles Canvis al municipi A l’espera de miracles Quina serà l’obra estrela Que presente el tripartit Serà sempre recordada O passarà a l’oblit.
15
Primer monument de la Falla Sant Jordi. Plantat a Març de 1988 Títol: “Amb l’aigüa al coll” Artistes: Lluís Terol i Paco Almiñana Premi: 3er Secció Tercera
16
>
CONEGUEM A LA NOSTRA FALLERA MAJOR 2016 Maria Tormo i Climent
NOM: MARIA TORMO i CLIMENT CÀRREC: FALLERA MAJOR 2016 DATA DE NAIXEMENT: 20 d’OCTUBRE del 1987 ESTUDIS: MARKETING i COMERÇ. I.E.S. LA COSTERA HOROSCOP: LIBRA COLOR FAVORIT: VERD UN LLIBRE: DISPARA, YO YA ESTOY MUERTO UNA PEL.LICULA: MULAN UN COSTUM: DONAR-LI UN BESITO A RAMI, EL MEU GAT, AL ENTRAR O EIXIR DE CASA
Maria Tormo i Climent, és aquest any la nostra Fallera Major. Pertany a la nostra comissió des de 1991. Va ser sa mare, Feli, que havia format part de l’ùltima etapa de la Falla Sant Jordi qui va apuntar en primer lloc a Feli, la germana major de Maria i després a Maria. La família de Maria guarda especial relació amb la nostra comissió, es per açó que van a viure aquest any amb especial il.lusió ja que per Maria està complint el somni que durant tant de temps ha perseguit. Maria, és fallera de casal, de vestir-se de valenciana, de participar en tots els actes. Però si alguna cosa no podem negar és l’amor que sent per aquesta comissió i així ens ho ha demostrat a cada vegada que ha tingut oportunitat. Diu que es afortunada de formar part d’aquesta família i que ‘‘no cambiaria la meua falla per ninguna’ . Cosa de la que ens alegrem molt. Aquest any tan especial el viurà junt a Mireia, a la que coneix desde que va nèixer. Es volen molt i Maria diu d’ella que ‘‘és especial, es impossible no fer-ho’ . És la lla de dos amics, Amparo y Manu, i poder compartir amb ella aquest somni és el que faltava per a fer d’aquest any un any perfecte. 17
Maria s’emociona al recordar la seua presentació i no dubta en dir-nos que és, ns ara, l’acte que més ha disfrutat ns ara. Van ser molts díes de nervis, de plors però amb la certesa de que tot anava a eixir perfecte gràcies a la comissió de la que diu que ‘‘està per damunt de totes de circumstàncies’ . A part de totes les sorpreses i emocions... és un dia que no oblidarà mai. Dels actes que li queden per viure, el que espera amb més il.lusió és Sant Josep. A Maria li encanta ja que li recorda a quan era menuda i Feli, Desi i ella es vestien de falleres i pujaven tots junts a fer-los fotos. És un dia que sempre ha gaudit de la festa en familia. I per nalitzar, Maria vol dedicar-vos unes paraules: ‘‘Vuic agraïr innitament a tota la meua comissió per fer que tot siga perfecte. A
tota la meua família, en especial a Feli, Alba i a ma mare. A ella donar-li les gràcies per l’esforç i per l’amor rebut; també demanar-li perdó per el temps que l’he fet patir i dir-li que estiga tranquila, perqué estic bé i és tot gràcies a ella i al seu amor de mare. Mai podré agraïr-te tot l’esforç en que aquest somni siga perfecte. Gràcies mama, t’estime moltíssim. I com no, a ma tia Nieves, la plasmadora de somnis. Gràcies perque tens la capacitat de fer que una tela es convertisca en el tratje més bonico del món i saps com convertir les meues idees i millorar-les’. Visca Xàtiva, visquen les Falles i visca la Falla Sant Jordi’ .
18
SOCARRATS
>
>
BUNYOLS
FULLES DE LLORER
BRILLANTS
Emilio Martínez Bonet
Jose Antonio Soler Tribaldo
Jose Luis Morell García Nieves Monfort Delegido
ARGENT
Jessica Pelegero Llopis
Jose Antonio Soler García
Inés Soler Murillo
María Tormo Climent Carla Villa Castelló
OR Jose David Brigido Ribera
COURE
Marta Soro Torres
Isabel Català Sarión Lorena Molina Martí
ARGENT
Verónica Rodríguez Royo
Luis Bolinches Monago
Gonzalo Sanchis Cuartero
Carla Fayos Beltrán
Noel Tomás Arnau
Antoni Navalón Martínez Eva Samit Quiles
SOCARRADETS
>
>
BUNYOLETS
OR
ARGENT
Elisabeth Català Sarión
Jose Luis Morell Juan
Mireia Juan Villa
Jesús Signes Monfort
ARGENT
COURE
Carlos Balaguer Ferrando
Raquel García Balaguer Rafael Martí Blesa Maria Luisa Martí Blesa Gonzalo Sanchis Monfort Juanjo Sanchis Ripoll
19
Guillem Tormo Soler
>
RECOMPENSA FALLERA
Quan has de triar cada exercici la persona que és mereixedora d’atorgar-li la recompensa fallera, sorgix el dilema, li dónes voltes al cens i qui la té i qui no. Enguany quan ens reunim la Junta Gestora de la Comissió, va ser eixir el nom i immediatament acceptar-ho per unanimitat. Jose David Brigido Ribera és el nostre Secretari des de fa sis anys. Denir-lo és molt fàcil, seriós, responsable, amable, senzill, predisposat, reservat, treballador, molt pendent de tindre amb antelació tot el concernent al seu càrrec. Tots estos atributs fan que siga la persona indicada per a exercir el càrrec que ostenta i des de la Comissió sabem reconéixer-ho, et donem l’enhorabona i esta recompensa que tant et mereixes. Felicitats, t’apreciem i sabem que continuaràs fent el bon treball que has fet ns ara, apreciant la comissió com ens has demostrat ns el dia d’avuí. Enhorabona. 20
>
>
FALLERA MAJOR INFANTIL 2016
23 Document de constitució de la Comissió Infantil de la Falla Sant Jordi per a l’exercisi 1987-1988
Noa Bellver Pelegero
Sofia Martínez Alcaraz
Elizabeth Català Sarión
Martina Melero Moreno
Raquel García Balaguer
Melinda Melero Moreno
Valeria Giner Molina
Alberto Morell Juan
Blai Gracia García
José Luis Morell Juan
Daniela Iñiguez Molina
Aitana Pelegero Pérez
Laura Iñiguez Molina
Júlia Pelegero Pérez
Paula Iñiguez Molina
Isis Pla Samit
Leire Juan Villa
Gonzalo Sanchis Monfort
Mireia Juan Villa
Greta Sanchis Monfort
Vera Langa Suñer
Juanjo Sanchis Ripoll
Maria Llorens Borrás
Jesús Signes Monfort
Maria Luisa Martí Blesa
Guillem Tormo Soler
>
COMISSIÓ INFANTIL
Rafael Martí Blesa
>
NOVA FALLERETA
Aquest any havem rebut a la comissió infantil de la Falla Sant Jordi a una nova fallereta, Greta Sanchis i Monfort. Esperem que el camí faller que enguany comences siga, al menys, tan llarg com el dels teus pares i avis. Benvinguda!
24
>
MONUMENT INFANTIL 2016
>
PERSONATGES DE TV PACO ROCA
La coneguda família Simpson Un clàssic de la televisió Amb les seues aventures Assegurant la diversió Els xiquets des de que naixen Viuen amb la televisió A tota hora la veuen Prestant-li molta atenció Un personatge conegut Amb molts anys de historia La volguda “Pantera Rosa” Amb una gran trajectòria Els padrins màgics Els dibuixos del moment Als xiquets encisen Oferint divertiment El xicotet Piolin Sempre va amagant-se Ja que el gat Silvestre Al canari vol menjar-se
26
27
Document del primer cens de la Comissió Major de la Falla Sant Jordi per a l’exercisi 1987-1988
28 Document del primer cens de la Comissió Infantil de la Falla Sant Jordi per a l’exercisi 1987-1988
>
CONEGUEM A LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL 2016 Mireia Juan i Villa
NOM: MIREIA JUAN i VILLA CÀRREC: FALLERA MAJOR INFANTIL 2016 DATA DE NAIXEMENT: 01 d’OCTUBRE del 2005 ESTUDIS: 5é PRIMARIA al C.P. TAQUÍGRAF MARTÍ HOROSCOP: LIBRA COLOR FAVORIT: BLAU, DE QUALSEVOL TIPUS UN LLIBRE: EL DIARI DE GREG UNA PEL.LICULA: LA VENTAFOCS UN COSTUM: MENJAR AMB EL BRAÇ ESTIRAT
La nostra Fallera Major Infantil, Mireia Juan i Vila és una xiqueta molt volguda a la nostra comissió. És simpàtica, espontànea, responsable i li agrada participar en totes les activitats que organitza la comissió. Com bé ens recorda ella mateixa, és fallera des que va naixer i ‘‘als cinc mesos ja duia el mocador de la falla al coll’’. També ens diu algo que no ens pasa desapercebut ‘‘considere la comissió con a la meua segon família’’. No és d’extranyar ja que els seus pares, Manolo i Amparo són fallers dels que senten la falla d’una manera especial. Es van conéixer al nostre casal, així que els hem vist festejar, casar-se, tindrer a Mireia i, posteriorment, a Leire, que de segur seguirà els pasos de la seua germana major. Mireia també ens conta que sent la responsabilitat del càrrec de Fallera Major Infantil, ella sent que te que donar exemple i representar als seus amics i amigues de la comissió infantil tan bé com es mereixen, peró que també s’ho pensa passar d’alló més bé durant aquest any tan especial. Ella no és la primera en ostentar un càrrec d’eixes característiques a la seua família, la seua iaia Pilar, la mare de Manolo, va ser Fallera Major l’any 1958 durant l’anterior 29
etapa de la nostra comissió. És per açó que Mireia valora el consell que aquesta li donà: ‘‘disfruta de cada moment i no et perdes res’’. Mireia no es conforma imaginant aquest any, sino que ens comenta que li agradaria seguir els pasos dels seus pares dins de la comissió i col.laborar i formar part d’ella al llarg del temps. Sabem la il.lusió amb la que espera la setmana fallera, ja que li encanta vestir-se de valenciana i te moltes ganes de lluir la banda de Fallera Major Infantil. Però hi ha un acte que espera en especial nerviosisme, la recorreguda. Aquest és el primer any que participarà, així que té ganes de saber el que es sent. També espera per les ganes i la il.lusió que sap té tota la comissió que no ploga en falles i que, al contrari que l’any passat, no es suspenga cap acte faller. Mireia està vivint cada segon amb molta alegria, però si hi ha algú que també ho fa, és sa mare, Amparo. D’ella ens confesa que rep molts consells, quasi, quasi per a tot. Peró destaca el que li va donar per a la presentació: ‘‘asentat a la vora de la cadira per a que la falda no s’alce cap amunt’’. Bon consell Amparo! La nostra Fallera Major Infantil no vol despedir-se de tots vosaltres sense dir-vos a tots els que esteu recolzant-la i animant-la que de segur no es pedrà cap moment i que ho viurà tot amb moltíssima il.lusió. ‘‘Moltes gràcies a tots i Visca la Falla Sant Jordi’’.
30
>
RECORDS DEL 2015
31
>
RECORDS DEL 2015
32
>
> 43
COL.LABORACIONS LITERÀRIES
44
>
1987. ELS NOSTRES INICIS Guillermo Delegido i Terol
En maig de 1987 la Falla Sant Jordi va començar a caminar, un simple gest per part de Paco Juan va fer possible que hui parlem de la nostra comissió. Una pissarra col·locada a la Plaça Sant Jordi en la que podia llegir-se: “Aquell que vuiga tornar a fer falla, el divendres farem una reunió en el bar el Malagueño”. Per a moltes persones llegir aquestes paraules va ser una gran alegria, de fet assistiren més de 20 persones; gent major i gent jove que majoritàriament formaven part de la Falla San Jorge l’any 1976. Una reunió que va servir per a crear una motivació col·lectiva i agafar forces per començar el gran projecte que ja tenien entre mans. Les pròximes reunions es van realitzar en el bar Dokay. Tot anava molt ràpid, de fet, en la primera reunió en el bar Dokay ja van elegir president i el primers càrrecs. Dos candidats a la presidència: Vicent Bolinches i Paco Juan. Després de realitzar-se unes eleccions a mà alçada Vicent va ser elegit. També, acordaren que Ramón Guinart fora el Vicepresident, José Luis Llorens el Secretari, Juanvi Mateu el Tresorer, Paco Juan el delegat de Junta Local, etc Va ser tot molt precipitat i sense adonar-se ja era estiu. El principal era recaptar gent, gent del barri i sobretot gent que havia sigut fallera de la Falla San Jorge. Després de 1976 alguns fallers de San Jorge foren fundadors de la Falla Molina Claret com el faller Pablo Pérez, qui anys després va tornar a formar part de la nostra comissió. Altres simplement deixaren de ser fallers i després d’onze anys tornaren a ser-ho, encara que aquesta vegada de la Falla Sant Jordi. Per últim feren “l’apuntà” pel barri on la gent podia veure la il·lusió i ganes que tenien d’emprendre aquest gran projecte. La resposta va ser magnífica, emplaçaven a la gent en el Carrer Blanc, 22 perquè anaren a censar-se i en poc de temps tingueren que buscar un nou casal provisional. Contactaren amb la Falla del Raval i compartiren amb ells el local que tenien en el Carrer Santa Teresa, 7. La situació no podia continuar així i, a més, la falla ja estava creada; decidiren buscar un casal provisional, el casal provisional de la Falla Sant Jordi. Varies opcions van haver; primer el “Verde limón” a la Plaça Sant Cayetano, on proposaren un tracte: fer les reunions durant l’any a canvi de consumir la beguda i alquilar el pub per a la setmana fallera. Però aquell home ho tenia clar i la resposta va ser clara: “estic molt agraït de que conteu amb el meu negoci, però en uns mesos ‘despegarà’ com un avió”. I així va ser.
45
Altres alternatives eren la draperia o la casa actualment enderrocada d’enfront del conservatori, ambdós resultaren fallides. Com a una de les últimes opcions, Fernando Grau i “el Lechero” aconsellaren anar a preguntar per un local que havia en el Carrer Santes, 4 el qual era propietat de José Gallego. Aquest, estava completament abandonat i totalment canviat a com el coneguem hui en dia. José Bautista va fer d’obrer amb ajuda de la resta de fallers, lis donaren la barra del bar, arreplegaren cadires del cine terrassa i de Tavernes de la Valldigna, entre altres.
El finançament al principi de qualsevol associació és un pilar fonamental per al bon funcionament de la mateixa. Foren revolucionaris en l’aspecte de la recaptació de diners; la primera font de finançament va ser “El Tarjetazo”1: participacions de la primitiva que costava 20 duros i només podies cobrar el premi si tocava el primer o segon premi, també van fer la rifa d’una moto2 i repartien participacions a la fira, van aconseguir el primer patrocinador: “Congelados Alaska”, la loteria de nadal i com no les quotes de cada faller. Una vegada ja havien pogut, més o menys, realitzar un pressupost van contactar mitjançant Paco Roca amb els que van ser els artistes del primer monument plantat per aquesta comissió, Lluis Terol i Paco Almiñana van ser els nostres primers artistes, el lema era: “Amb aigüa al coll”, va costar 1.800.000 pessetes i aconseguirem el 3er premi de la segona secció, amb el monument infantil aconseguirem el 2on premi de secció segona. Les primeres Falleres Majors van ser Lola Juan i Rosa Maria Juan, Lola va ser la Fallera Major i per aquell entonces era la novia de Ramón Guinart el Vicepresident de la comissió, ella va transmetre tota la seua il·lusió per ostentar aquest càrrec i, a més, va ser l’única candidata, Rosa va ser la Fallera Major Infantil i l’elecció no va ser fàcil ja que havia un altra candidata. Moltes coses van vindre de nou a aquests joves que estaven al capdavant de la comissió, per no dir totes: xaranga, presentació de les Falleres Majors, cavalcades, recompensa, dinars de falles, pólvora, “la cremà” i un llarg etcètera. La primera xaranga contractada va ser la de Genovés, ja que la Música nova i la Vella en cas de tindre acte oficial amb la Junta Local no podien vindre la nostra comissió. La presentació de les Falleres Majors va ser una gran sorpresa per a molts dels assistents, ja que ells mai havien organitzat una i el resultat va ser molt bo, encara que l’encarregat de les diapositives que eren projectades va ficar alguna del revés. Ja el primer any van haver dinars contractats per la Falla els dies de la setmana fallera i els duien des del Club de Camp Bixquert. 1
Exemplar Exemplar 3 Exemplar 4 Exemplar 2
del ‘‘Tarjetazo’’ nº 000750 amb validessa des de l’1 de Juny 1987 fins el 30 de Març 1988. de la Rifa de la Fira 1987 amb patrocini de Franriber - Hermanos Morant. de la Loteria de Nadal 1987 amb patrocini de Auto Ontixa. del Cartell de la primera Presentació de les Falleres Majors 1987/1988 al Teatre Municipal “Sant Domenech”
46
També van ser novells amb les carrosses de confecció pròpia i Rosa, la Fallera Major Infantil, per uns problemes de càlcul va tindre que eixir de cul a la carrossa. La recompensa va ser atorgada al primer president de la comissió: Vicent Bolinches i en lo que a la pólvora respecta, era cosa de Vicent Gironès un faller veterà de San Jorge, havien despertades totes les dies i, a més, per cada cantó que passava la comissió tirava una traca. Sens dubte l’anècdota més curiosa va ser el dia de ‘la cremà’, el 19 de març, normalment les encarregades eren les Falleres del Foc Major i Infantil, es dir, la Fallera Major de l’any anterior, en aquest cas no havien Falleres del Foc i la responsabilitat va recaure sobre les Falleres Majors de Xàtiva d’aquell any. Podríem contar moltes anècdotes i milers d’històries que van ocórrer el primer exercici de la nostra história5. Ganes, il·lusió i responsabilitat van ser els pilars fonamentals per dur endavant la nostra comissió, tres valors que no han de perdre mai aquelles persones que cada any estan al capdavant d’aquest col·lectiu.
Només podem donar gràcies; gràcies per aquella pissarra, per aquelles reunions, a eixes persones que tiraren endavant aquell projecte i que al llarg dels anys s’ha convertit en una comissió ferma, respectada i amb continuïtat.
47
5
Imatge dels membres de la comissió abans de la primera Cremà. Març 1988.
>
UN ANY ABANS DEL RENAIXEMENT DE LA COMISSIÓ DE LA FALLA SANT JORDI Ximo Sánchez
Era el mes de maig de 1987 quan començà a constituir-se la que seria l’actual comissió de la Plaça de Sant Jordi o de la Galera. El primer document oficial on apareixen referències d’aquesta comissió és a les actes de la Junta Local Fallera, en la primera assemblea de presidents de 12 de maig de 1987, on es trià com a nou president de la Junta Local Fallera Tomàs Vinaches i Botella. Continuarà apareixent a l’acta de la primera assemblea general ordinària de 21 de maig de 1987, en la presentació dels membres de la nova Junta Local Fallera, i així, segueix apareixent en totes les actes durant l’exercici faller de 1987/88. La primera referència en les actes de la Junta Local Fallera de la intervenció d’un membre de la comissió de Sant Jordi va ser, en la sèptima assemblea general ordinària de 4 de gener de 1988, per part del president de la comissió, Vicent Bolinches i Fabra, amb una al·lusió a la coincidència d’horaris en les presentacions falleres. Posteriorment, al llibre d’actes en la memòria de l’exercici faller 1987/88, es ratifica la constitució de la comissió de la falla Sant Jordi en data 21 de maig de 1987 després de diversos anys sense fer falla. Eren bons temps per al renaixement d’una comissió, perquè s’albirava una bona situació econòmica nacional. En aquell exercici faller van succeir dos fets rellevants que marcaren aquell moment. Per un lloc va desaparèixer la comissió de la falla de l’ Albereda Jaume I, la qual es va significar en la renovació de la festa i de la normalització lingüística i, a més a més, es donà el típic ingredient de la festa fallera: la polèmica, tant en les falles de la localitat com en les de la capital.
48 Imatge 1: 1986. Última falla plantada per la comissió Jaume I
A Xàtiva, el mateix dia de l’entrega de premis i, com a conseqüència de la impugnació de les comissions República Argentina i Sant Feliu del premi del ninot en categoria gran, d’acord a l’article 16 dels Estatuts de la Junta Local Fallera de Xàtiva de l’any 1981, se li retirava el premi del ninot a la comissió del Raval, el qual li havia atorgat el jurat, per la qual cosa, el premi es va quedar desert. Era un ninot realitzat per l’artista Paco Roca, i que havia guanyat el premi del ninot en València l’any 1981, original de l’artista Julian Puche.
Al mateix temps, en València, a la Plaça del País Valencià, actualment de l’Ajuntament, es plantà un monument innovador —ideat per l’escriptor Manuel Vicent, esbossat per Sento Llobell i, com a artista faller Manolo Martín—, que portava com a lema Perquè el foc només siga un espill. Aquest monument va ser molt polèmic perquè trencava amb el concepte típic i clàssic de falla, com era l’estructura piramidal i, a més a més, realitzava funcions d’escenari per fer actuacions.
49
Imatge Imatge Imatge Imatge Imatge
1: 2: 3: 4: 5:
Ninot de Julián Puche premiat en València l’any 1981 Acta del dia 16 de Març de 1986 del lliurament de premis deixant desert el premi del ninot Estatuts vigents en aquell moment de la JLF de Xàtiva 1981 Article 16é dels estatuts 1987. Esbós i falla plantada del País Valencià.
Consistia en una reproducció de la façana principal de l’Ajuntament de València, amb el batle, la fallera major de València y altres personalitats al balcó. La part dreta simulava un incendi amb jocs de llums y fum i, com a conseqüència de l’incendi, la torre del rellotge de l’Ajuntament apareixia inclinada i recolzada en el sòl. En la part de darrere es veia tota l’estructura de fustes que subjectaven el monument, i es feia servir d’escenari per a grups d’animació. En la part baixa, uns ninots simulaven ser vianants y es mesclaven amb las persones, perquè la falla no estava cercada. Altra singularitat era que no tenia bases, cal dir, descansava directament en l’asfalt. Va ser una falla molt innovadora i polèmica. La Junta Local Fallera de Xàtiva estava conformada com a president per Agustín Perales i Agustí, tres vicepresidents, secretari, vicesecretari, delegat d’incidències, un delegat de cadascuna de les comissions, que en aquell moment eren quinze i el delegat de la JLF. La fallera major de Xàtiva va ser María José Segura i Bono i la infantil Elsa Tormo i Barberà. En aquells dies, eren les comissions de la Raval i de l’Espanyoleto les que es disputaven el primer premi de falla gran. Coincidència que ambdues tenien com a artista Paco Roca. El fallo del jurat d’aquell any de 1987 atorgava el primer premi a la comissió del Raval, amb el monument que portava com a lema Renaiximent de Paco Roca. Segon premi per a la comissió de l’Espanyoleto, amb el lema Açò pega un pet també de Paco Roca i el tercer premi per a la comissió d’Argentina, amb el lema L’hora de la pau de Antoni Grau.
Imatge 1: 1987. Fallera Major María José Segura i Bono, President JLF Agustín Perales i Agustí i Tomás Vinaches i Botella, Faller d’Honor d’aquest any i President de la JLF l’exercisi següent. Imatge 3: 1r Premi. Falla Raval. 1987 Imatge 4: 2n Premi. Falla Espanyoleto. 1987 Imatge 5: 3er Premi. Falla Repùblica Argentina. 1987
50
I el de falles infantils, primer premi per la comissió Tetuan-Sant Francesc, amb el lema Mesclant una llabor de M.J. Blanco, segon premi a la comissió del Mercat, amb el lema Un dia de mercat de Xavi Herrero i el tercer premi per a la comissió de l’Espanyoleto, amb el lema De Xàtiva al cel de Paco Roca.
Recordar que fins a l’exercici de1993 no comencen les seccions a constituir-se segons el preu del valor econòmic del monument, els premis es classificaven del 1 al 15 i s’atorgaven en triades de premis per a cadascuna de les seccions especial, primera i segona, i en la secció tercera anaven la resta dels premis.
Els artistes que més es van prodigar en falles grans van ser M. A. Gozalbes Moracho (Sant Feliu, Sant Jaume i Molina), Antoni Grau (Argentina, Mercat i Tetuan) i Paco Almiñana i Lluis Terol (Benlloch, Carme i Selgas) amb tres monuments cadascú i després Paco Roca (Raval i Espanyoleto) amb dos.
51
Imatge Imatge Imatge Imatge Imatge Imatge Imatge
1: 2: 3: 4: 5: 6: 7:
1r Premi Infantil. Falla Tetuan - St. Francesc. 1987. 2n Premi Infantil. Falla Plaça del Mercat. 1987. 3er Premi Infantil. Falla Espanyoleto. 1987. Monument Falla Verge del Carme. 1987. Monument Falla Benlloch Aleixandre VI. 1987. Monument Falla Abú-Masaifa. 1987. Monument Falla Joan Ramón Jiménez. 1987.
I pel que fa als monuments infantils, Paco Almiñana i Lluis Terol (Benlloch, Carme i Selgas) amb 3 falles, Xavier Herrero (Mercat i Raval) i M. A. Gozalbes Moracho (Sant Feliu i Sant Jaume) amb dos.
De l’explicació dels monuments, caldria pensar per lògica que la crítica aniria dirigida als resultats dels referèndums de la permanència d’Espanya a l’OTAN (12/03/1986), a les eleccions a Corts Generals (22/06/1986), a les eleccions al Parlament Europeu, Municipals i Autonòmiques (10/06/1987), o a l’ingrés d’Espanya al Mercat Comú (01/01/1986). Però, només la comissió de Benlloch i d’Argentina tractaren el tema de les eleccions i la de Selgas el Mercat Comú. Al medi ambient i a l’ecologia sí que es referiren moltes de les comissions falleres, com a conseqüència de l’accident nuclear a Chernòbil (26/04/1986) i a la política internacional, pel fracàs de la prohibició de míssils balístics i control d’armes a la Cumbre de Reikiavik (11 i 12 octubre de 1986), entre Ronald Reagan, com a President dels Estats Units d’Amèrica, i Mijail Gorbachov, com a Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica. En conjunt, la crítica dels monuments fallers de l’any 1987, entre la gran diversitat de continguts, destacà en política local, per les taxes, les expropiacions urbanístiques, l’aparcament, l’aigua, la contaminació, la fira i les festes i els mitjans de comunicació; en temes fallers tracta de les crítiques a la Junta Local Fallera, a les presentacions falleres pel tancament del Gran Teatro i als bombers en la cremà; en política nacional, als impostos, les pensions, l’atur i l’avortament. Els més destacats autors de l’explicació de la falla van ser José Sanchis i Martínez (Argentina, Abú-Masaifa, Verge del Carme, Mercat i Sant Jaume) i Pepe Santamaria (Benlloch i Raval). Del primer autor es podia llegir en el monument d’Argentina una referència als polítics, i del segon autor una referència a l’urbanisme en el monument del Raval. Per un costat fan bona cara en arribar les eleccions, per altre te peguen la patada sense més contemplacions
Imatge 1: Monument Infantil Falla Joan Ramón Jiménez. 1987. Imatge 2: Monument Infantil Falla Abú-Masaifa. 1987. Imatge 3: Monument Infantil Falla Repùblica Argentina. 1987.
Xàtiva segons la història, a patit el barbarisme, penseu i feu memòria, sobre tot en l’urbanisme.
52
En aquells anys, a banda que els llibres de les comissions falleres de la ciutat ja eren de gran qualitat, caldria destacar l’any 1987 les cobertes dels llibres signades per Joan Rubio en Sant Feliu, Rubén Colomer en Argentina, Vicent Martínez i Segrelles en el Mercat i Pepe Castells en Joan Ramon Jiménez.
Les presentacions falleres es feren per última vegada al Gran Teatro, actual Sant Domènech, perquè el tancaren eixe any. Els premis que s’atorgaren en l’exercici de 1987 es poden veure en les actes dels premis que s’inclou en aquest article.
Però no es podem oblidar dels antecedents d’aquesta comissió fallera, que va plantar monuments fallers els anys 1946, 1948, 1951, 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 i, tot seguit, des de 1971 a 1976. Van obtenir el primer premi de la falla gran els anys 1951, 1955 i 1956, el premi del ninot en 1973 i el llibre els anys 1946, 1952 i 1958. Per concloure, felicitar a la comissió pel concepte clar sobre la gran qualitat que ha de tenir el monument faller i estimular-la per continuar competint al màxim dins de les seues possibilitats. Enhorabona en el seu pròxim 30 aniversari ininterrompudament de fer falles.
Imatge Imatge Imatge Imatge Imatge
53
1: 2: 3: 4: 5:
Portada Llibret Falla Repùblica Argentina. 1987. Portada Llibret Falla Plaça del Mercat. 1987. Portada Llibret Falla Joan Ramón Jiménez. 1987. Portada Llibret Falla Sant Feliu. 1987. Acta dels Premis. 1987.
Bibliografia: Quadern de falles, 1865-2014. Joaquim Sánchez Pérez. 50 anys de cobertes de falles. Joaquim Sánchez Pérez. Donar les gràcies per la seua col.laboració a Rafa Tortosa i Francesc J. Vila.
>
LES MÀXIMES REPRESENTANTS DE 1987 Ana Monfort i Delegido
Mª José Segura i Bono, va ser la fallera Major de Xàtiva en 1987, la seua trajectòria fallera va començar quan tenia sis anys, i això ha servit per transmetre a la seua família el gran amor que sent per les falles, de fet les seues dues filles han sigut també Falleres Majors de Xàtiva en els anys 2009 i 2013, i sé de bona font que porten les falles en la sang, doncs són falleres des que van néixer. Agraeix el seu regnat als seus pares que van ser els que li van brindar l’oportunitat de viure “una experiència meravellosa”. - Quin va ser l’acte que esperava amb major il·lusió de tot el seu regnat? Com ho va viure? L’acte que esperava amb més il·lusió era el de l’Exaltació, el vaig viure amb molta alegria i nerviosisme. - Parle’ns dels seus vestits i indumentarista. Quants vestits tenia? Amb quins tipus de tela estaven confeccionats? Els meus vestits eren del segle XIX. Un era de color ocre i un altre de color gris amb flors de colors brodades, al que li tinc un afecte especial. Me’ls van confeccionar en Carmen Esteve en Algemesí. - Passats tots aquests anys veu de forma diferent les Falles? No crec que haja canviat molt la festa de tots els valencians, crec que més que un canvi ha estat una evolució, quant a la indumentària en les dones… van aparèixer els vestits del segle XVIII i els homes… van deixar a un costat el clàssic vestit negre per passar a vestits molt més colorits. Però, en quant als monuments fallers cal reconèixer que quan jo vaig ser Fallera Major de Xàtiva eren molt més imponents que en l’actualitat i ha estat un procés que ha anat a menys amb els anys, potser incrementat per la crisi. - Segueix pertanyent a la mateixa comissió? No, en l’actualitat no sóc fallera, però gaudisc moltíssim veient desfilar a les meues filles en falles. María José, es defineix com una persona familiar, divertida, sincera, li apassiona l’òpera sobretot escoltar Puccini i la música clàssica en general, té com a hobby jugar a tennis, però sobretot li agrada tenir-ho tot programat i controlat perquè quan surt al contrari del que tenia previst, li molesta i s’enfada moltíssim. S’acomiada dient: “Un bes molt gran per a tots els fallers de Xàtiva que fan possible que cada any, malgrat les dificultats, es continuen plantant monuments fallers i ens permeten gaudir d’una de les millors festes del món.” 54
Maria del Carmen Molla Bau, va ser Fallera Major de València en 1987, a nivell faller, cal destacar que 1987 va ser un any de canvis, protestes i reestructuració. Bellíssima fallera d’impressionants ulls blaus, considera les falles com una festa única al món, i agraeix el seu regnat tots els valencians, per l’afecte que li van brindar i per lo volguda que es va sentir durant tot el seu regnat, perquè tal com diu ella: “una Fallera Major de València s’és per a tota la vida… doncs el seu càrrec es porta amb gran orgull, dignitat i respecte per València”. - Quins van ser els punts forts que li van portar a ser Fallera Major de València? Crec que la il·lusió de representar a València és el punt més fort que el jurat valora, a part dels topics com ser responsable, tenir un bon estar i comportament… - Vas ser Fallera Major de València sent membre de la Comissió Albacete-Marvá, segueixes pertanyent a la mateixa comissió? Sí, vaig ser Fallera Major de València sent de la Comissió Albacete-Marvá, que avui dia segueix sent la meua falla i la dels meus fills, en la qual no he deixat cap any de desfilar en l’ofrena vestida de valenciana. - Quin va ser l’acte que esperava amb major il·lusió de tot el seu regnat? Com ho va viure? L’acte que esperava amb més il·lusió era el de l’Exaltació, llavors encara es feia en el Teatre Principal de València, al que vaig arribar en un carruatge tirat per quatre cavalls blancs. Va ser preparat tot pel famós pintor Alex Alemany i va representar l’escenari com l’albufera, tota la meua cort d’honor es va asseure en dues barques, eren dotze xiques, que es van convertir en les meues grans amigues, a les quals vull moltíssim. Encara que l’acte que més recorde, el més especial, sens dubte, va ser la Cridá, que encara es feia en la balconada que dóna al carrer Serrans. - Parle’ns dels seus vestits i indumendarista. Quants vestits tenia? Amb quins tipus de tela estaven confeccionats? La meua indumentarista va ser Amparo Bolta i tenia 6 vestits. Els espolins de Fallera Major de València llavors no es feien, es porten fent des del 2001. Les teles eren totes especials, un otomán morat antic i un ras vermell tot brodat a mà en or són vestits que guarde amb molt d’afecte i que a dia d’avui encara els vist en l’ofrena. - La falla municipal de València. El monument que es va encarregar trencava amb el concepte típic i tradicional de falla, ja que entre altres innovacions, no tenia l’estructura piramidal típica i a més realitzava funcions d’escenari per a actuacions. El projecte va ser idea de l’escriptor valencià Manuel Vicent, que va servir perquè Sento Llobell dibuixara l’esbós que després realitzaria l’artista faller Manolo Martín. La falla, de lema “Perquè el foc només siga un espill”, consistia en una reproducció a grandària natural de la façana principal de l’Ajuntament de València, amb l’alcalde, la Fallera Major de València i altres personalitats en la balconada, vestits pel modista valencià Francis Montesinos. 55
La part dreta simulava un incendi amb jocs de llums i fums, estant sense acabar. La part de darrere del monument deixava a la vista tota l’estructura de fustes que ho subjecta, i servia d’escenari per a grups d’animació. En la part inferior, uns ninots simulaven ser vianants i es barrejaven amb les persones de debò, ja que la falla no estava protegida per tanques com és habitual. Una altra singularitat que tenia era que no tenia bases, és a dir, descansava directament sobre el sòl. Era, en efecte, una falla molt innovadora. Per fortuna, no tot van ser crítiques, ja que la falla va ser lloada per ser una estupenda obra d’enginyeria i per la cremà va caldre prendre precaucions excepcionals, donat la grandària de la falla i la seua situació.
- Mari Carmen, quins altres canvis destacaries en el teu regnat? A més de les innovacions en el monument faller, el 1987 va ser un any de molts canvis, va ser el primer any que la Fallera Major de València eixia en la processó de la Verge dels Desemparats, i va ser també el primer any que l’Ofrena es va realitzar a la Verge en fusta per cobrir-li el mantell de flors, doncs fins a l’any anterior, havien estat en simples taules on es posaven els rams de flors. Mari Carmen, fallera fins a la medul·la, no podria viure sense el sol de la seua estimada terra, valora la senzillesa i transparència en les persones, creu en el destí que la va conduir a ser Fallera Major de València, encara que totes en la seua opinió eren igualment vàlides, no creu que haja canviat molt la festa de tots els valencians, festa que porta en el seu cor i que mai oblidarà.
Imatge 1: Monument Gran Falla municipal València. Plaça País Valencià. 1987.
56
>
29 ANYS DE FALLA: FALLERES MAJORS 1987/1988 Jose Luís Morell i Garcia
Aquest any, la nostra Falla acompleix 29 anys. Com a previ del 30 aniversari hem volgut fer una entrevista a dos de les protagonistes d’aquell moment. Així que qui millor que parlar amb les dos falleres majors de Sant Jordi de l’any 1987/1988, Rosa Mª Juan com a Fallera Major Infantil i Mª Dolores Juan com a Fallera Major. En primer lloc preguntàrem per quins eren els primers records que els venien al cap quan parlem d’aquell 1er any de Falla. Rosa Mª em deia “Són molts records i moltes sensacions
agradables, recorde l’entusiasme, la il·lusió, la complicitat que existia entre tots els membres que formaven aquell any la comissió. Estaven tan satisfets amb el treball realitzat que pensaven que anàvem a guanyar molts premis… No vàrem aconseguir quedar 10 punts davant de les demés com va pronosticar Vicent al seu discurs de la presentació… no pel que fa als premis… però vos puc assegurar que sí en quant a comissió i entusiasme. Des del punt de vista d’una xiqueta d’onze anys va ser tot com un gran somni des del dia del nomenament en ma casa on va acudir tota la comissió i la Junta Local Fallera, fins al dia de la cremà on vaig cremar la meua falleta junt amb la Fallera Major Infantil de Xàtiva, Carmen Maria Pallàs. D’aquell any sorgiren moltíssimes amistats amb xiquets de la comissió com amb xiquets de la resta de comissions de Xàtiva.” Loli, per la seua part ens deia “Molts són els records de
quan comences una aventura com aquesta, però sobretot em quede amb la il·lusió i les ganes amb què es feia tot. No hi havia lloc per als dubtes i si s’havia de fer una cosa, la fèiem entre tots. I quan dic entre tots era entre tots. Érem una pinya, ens sentíem molt implicats i això facilitava moltíssim les coses a l’hora de fer-les. Es notava que hi havia ganes de falla. Vaig ser fallera infantil de Sant Jordi des de 1971 fins a 1976. Quan la falla va cessar en les seues activitats recorde el disgust que vaig agafar. Com que m’agraden molt les falles vaig continuar de fallera en altres comissions i quan vaig veure que anava de debò, i la Falla Sant Jordi tornava al món faller, no vaig dubtar ni un moment a tornar per ajudar a recuperar una altra vegada la falla del meu barri”. Després preguntàrem que com s’havien assabentat de que anaven a ser elles les màximes representants de la Falla en aquell moment tan important, al que Rosa Mª contestà “No tenia ni idea que optava a ser fallera major infantil de la falla,
57
jo tan sols ja era feliç formant part d’aquella comissió.
No podia creure el que la meua amiga Vicen m’estava dient: - Els meus pares m han dit que enguany seràs tu la fallera major de la falla. Jo li vaig dir: - jo? Si jo no m’he presentat! T’has confundit.
I quan li ho vaig preguntar a ma mare i m’ho va confirmar vaig ser la xiqueta més feliç del món.’’ Loli per la seua part comentava “Doncs, segurament, vaig ser la primera ja que era una cosa que tenia en ment des del principi, i quan en una reunió va sortir a comentari l’elecció de la fallera major em vaig oferir, i va ser així de senzill.
També va influir en la meva decisió una “espineta” que tenia clavada, ja que quan vaig ser fallera infantil a Sant Jordi, van venir un cop a casa membres de la comissió (recorde a Pepín el perruquer) per parlar amb els meus pares perquè fora la Fallera Major Infantil de Sant Jordi, però la situació en aquell moment no ho permetia, no va poder ser i em vaig emportar una gran desil·lusió”. Com es veu, records i més records, però preguntant per els millors i els pitjors ens comentava Rosa Mª que “Són tants moments meravellosos viscuts: la presentació,
la cavalcada amb la primera carrossa de la falla, la recorreguda, el berenar infantil, l’ofrena i Sant Josep. Cada minut, cada hora i cada dia van ser tan especials que no tinc cap predilecció per ningun. Pel que fa al pitjor diria que la cremà de la meva falleta… perquè amb ella es posava fi al meu somni… i recorde que la plorera em va durar més d’una hora… perquè en aquell moment com a xiqueta no entenia que aquest any s’acabara per donar pas a un altre any, i que el sentit de la festa no és un altre que cremar la falla per donar pas a un exercici nou, com el dia a la nit o a la nit al dia.” Loli també ens recordava que “en un any com aquest molts són els records que et
vénen a la ment, però especialment em quede amb el nomenament. Aquest any, la Fallera Major Infantil, va ser la meva neboda Rosa Maria i ho vam fer juntes a sa casa. Havia de vindre tota la comissió, la Junta Local Fallera, les Falleres Majors de Xàtiva... i, en fi, un compromís!!!. Els preparatius, els nervis, el quedar bé ..., eren moltes coses les que es van ajuntar aquest dia en què, a més, era el nostre debut i no volíem que fallara res. El pitjor record va ser, sens dubte, la malaltia que va contraure el meu germà Paco (també faller aquell any), que poc després de la Presentació va haver de ser ingressat i tant ell com ma mare es van perdre la Setmana Fallera que tantes ganes teníem de gaudir.” Després, volíem saber què pensaven elles de com ha canviat la Falla des d’aleshores, al que Rosa respongué que “Si analitze aquell primer any de falla i el compare
en l’actual, l’essència de la nostra falla és la mateixa, és a dir, seguim la mateixa línia d’aquell any però amb molta més experiència.
Vull dir, al primer any es va mimar molt l’acte de presentació i hui en dia continuem fent unes presentacions molt emotives… en aquell any Ramon, Juanvi i Andrés van començar a introduir en la segon part la vesant còmica dels esquetx, a més a més la gent jove i els xiquets van fer els seus playbacks: Mami que será lo que tiene el negro , Pao pao, claveles pa la Cibeles… El que sí que ha canviat, és la imposició de bandes. Abans totes o quasi totes les falleres ens vestíem de falleres per arreplegar la nostra banda de mans de la fallera major i ara no sé si perquè la banda ja la tenim d’altres anys o per comoditat són molt poques les falleres que es visten per acompanyar a la fallera major en eixe
dia tan especial.
Començàrem a elaborar les nostres primeres carrosses: una barraca Valenciana per a ma tia que era la fallera major i … No sé massa bé que era la meua carrossa… jo m’imagine que era un quarto de jocs e il·lusió…perquè era tot un fons blau amb peluixos de decorats…a més a més podria dir-se que era una carrossa amb sorpresa perquè vaig desfilar de cul, és a dir no anava de cara a la gent… Això sí, recorde la il·lusió amb la que la van elaborar i la satisfacció de tots. Aquell any es va fer un llibret digne i avui en dia continuem fent llibres molt dignes on continuen sent molt importants les fotos dels membres de la comissió. A hores d’ara continuem fent pràcticament els mateixos actes que llavors, berenars, sopars, cercaviles i alguna despertà… gràcies aquesta última a gent com Maria Borrás… Abans no començava el dia sense la típica despertà, a la que acudien tant majors com xicotets amb les famoses boles… Ara estan prohibides… El casal és el mateix de sempre, encara que més adaptat a la nostra festa i amb estàncies més amplies, vam passar d’estar llogats a ser propietaris… Quant a la gent, molt poquets som els que quedem d’aquell primer any, per diferents circumstàncies: José Luis Llorens, Vicent Bolinches, Manolo Juan, Andrea Delegido i jo. Ara bé, aquella gent va saber inculcar-nos la seua essència i de moment es manté, i la Falla Sant Jordi és el que és gràcies a ells: Ramón Guinart, Vicent Perez, Benito, Paco Juan, Quique Terol, Mª Dolores Juan, Juanvi... Quant a la vestimenta és obvi que ha canviat moltíssim i sobretot als homes que han passat del trage negre de faller, a vestir de torrentí i saragüells donant molta més vistositat i colorit als actes. El trage de fallera també ha evolucionat molt i ara són molt més espectaculars i bonics. A més, abans era impensable que una fallera desfilara sense banda i sense els tres monyos de fallera …” I Loli per la seua part ens deia “és normal que algunes coses hagen canviat. Com en
tot, algunes per a millor i altres per a pitjor. Per exemple, pel que fa a la vestimenta fallera el canvi ha estat un encert, ja que s’han obert moltes possibilitats d’exhibir diferents tipus de vestits a les dones, i sobretot en els homes, en els quals ja no es veuen fallers de negre per la falla. 59
En canvi, des de fa ja alguns anys, es nota que hi ha hagut un descens progressiu en la col·laboració directa en el que és portar la falla endavant, molt diferent del que comentava abans dels primers anys d’aquesta falla. En fi, el temps passa i algunes coses canvien.” Ja per finalitzar els vàrem demanar que analitzaren la festa de les falles en general a Xàtiva com creien elles que havia canviat, al que Rosa va dir “A part de la
vestimenta abans comentada, el que més veig que ha canviat és en l’actitud de la gent… Abans no era necessari beure per a passar-s’ho bé a la recorreguda, cavalcades o ral·li… ara, si no beus, pareix que desentones amb la resta, i no ens donem compte que l’acte l’hem transformat en espectable, i en un espectacle lamentable per als que ens veuen… Abans la gent també tenia moltes més ganes de treballar per a les falles, siga perquè no havia tanta oferta en la societat pel que fa a activitats o siga perquè la gent s’ha acomodat… Abans, pujar a la falla un divendres era motiu d’alegria, i a més a més pujaves i el casal estava de gom a gom, ideant com traure diners per a la comissió, com fer la presentació o les cavalcades… A més, la societat també ens ha fet canviar perquè ara ens limiten moltes coses, l’hora de clausura del casal en falles, faces o no faces sorolls, com i on has de plantar la teua falla… encara que sempre s’haguera plantat al mateix lloc… A nivell de monument també hem perdut prou, ja que ara les quotes dels fallers continuen sent elevades, però no ens permeten plantar monuments dignes, ja que el nombre de fallers per comissió és menor que abans, tal vegada a la nostra ciutat tenim massa comissions… Un dels canvis que més m’han agradat ha segut el que per a dirigir una falla, ja no siga necessària la figura d’un president, sinó que poden ser gestionades per juntes gestores, fent que la tasca siga més fàcil de portar. A més, inclús una dona pot ser Presidenta de la seua falla!” I Loli va comentar que “les falles de Xàtiva han canviat. I molt, per cert. Posats a triar, em quede com a molt important el fet de l’aparició de la dona ja no només a nivell presencial, sinó en la gestió i presidència de les comissions, cosa que abans era gairebé impossible.
Però per altra banda, i també com a molt important, des de ja fa molt de temps la situació econòmica que estem passant s’ha deixat notar en les comissions, que han vist reduït notablement el nombre dels seus components, i en conseqüència d’ingressos per a la possibilitat d’optar , per exemple, d’anar a per un millor monument. Ací el canvi sí que s’està notant.” Aquestes són les paraules de les que van ser les nostres primeres Falleres Majors. Elles obriren el camí per a totes les que des d’aquell any han representat la nostra Falla. 60
LA A.C. FALLA SANT JORDI VOL AGRAÏR LA COL.LABORACIÓ A LES SEGÜENTS MARQUES COMERCIALS
Jorge García Rico Avda. Ausias March, 1 - Bajo 46800 XÀTIVA (Valencia) Tel./Fax: 96 227 46 84 Móvil: 722 277 842 garciadecor@outlook.com
www.vicentellorens.com
Calle Baixada de la Estació nº 22 46800 XÀTIVA (Valencia)
Tel. 647 860 292
Instalaciones Eléctricas Xàtiva RAFAEL MOSCARDÓ PLANELLES 646 647 544 C/ San Rafael, nº 30 - Tel. 96 227 04 36 46800 XÀTIVA (Valencia)
ADMINISTRADOR DE FINCAS COLEGIADO EXPERTO INMOBILIARIO
C/. Reina, 33 -1º Teléfono 962 27 68 62
46800 XÀTIVA (Valencia)
Ctra. Lugar Nuevo, s/n - XÀTIVA Tels. 96 222 81 11 - 96 227 20 41
SERVICIO DE GRÚA PERMANENTE
Cerdán de Tallada, 12 · XÀTIVA Tel. 96 227 20 41
Tel. Móvil: 625 548 570
REPARACIÓN Relojes viejos · Antiguos · Automáticos · Cuarzo · Pared
C/ San Francisco, 16 - 1ª · XÀTIVA Tel. 96 228 17 02 · relojero_mbp@wanadoo.es
* Copias color, b/n, planos * Poster color * Plasticaciones gran formato * Encuadernaciones
* Impresión textil * Escaneado gran formato * Impresión y escaneado de planos al instante
REVELADO DE FOTOS AL INSTANTE: 10x15 - 13x18 - 15x20 - 20x25 - 20x30 C/ Moncada, 30 bajo - 46800 XÀTIVA (Valencia) Tel./Fax 96 228 71 64 copisteriacesar@gmail.com
Avenida de Selgas, 5 · Tel. 96 227 14 41 46800 XÀTIVA
BAR CAFETERIA
El Punt
RESERVAS: 666 67 44 23 622 02 58 91
C/ Abu Masaifa, nยบ 6 Xร TIVA
Ronda La Vila, 10 Tels.: 678 218 238 678 218 310 46800 XÀTIVA (Valencia) llunaeventsxaƟva@gmail.com
NUESTROS SERVICIOS * SERVICIOS EN EL HOGAR - LIMPIEZA, COLADA PLANCHA... * COMPAÑÍA * ESTANCIAS EN HOSPITAL * EJERCICIOS DE ESTIMULACIÓN MENTAL * ASISTENCIA POR HORAS * TALLERES DE ACTIVIDADES - CHARLAS, RISOTERAPIA, JUEGOS DE PSICOMOTRICIDAD... * PLANIFICACIONES NUTRICIONALES PERSONALIZADAS * REVISIONES ÓPTICAS Y AUDITIVAS CON DESCUENTOS ESPECIALES
PLAÇA MERCAT, 15 · XÀTIVA
667 410 353
ARTÍCULOS PARA FALLAS Y FIESTAS BORDADOS PUBLICITARIOS
PLAÇA MERCAT, 18 - XÀTIVA 46800
Els COL路LABORADORS vos desitgen unes
BONES FALLES!!
Tapea y cena con nosotros al mejor precio y con la mayor calidad Celebración de cumpleaños Realizamos toda clase de eventos por encargo Gran variedad de desayunos y meriendas Almuerzo popular (Gran surtido en bocadillos) Menús para cenas (Consultar en cafetería) reservas:
633 085 821 Xàtiva (Valencia)
T. 962 272 247 M. 680 209 056 C/ Duc de Calàbria, 1 baix 46800 XÀTIVA cvamics@gmail.com www.cvamics.es
HORARI MATINS: De 10h. a 13:30h. (Dimarts matí tancat) VESPRADES: De 5h. a 8:30h. DISSABTE: De 11h. a 13:30h. “segueix-nos al...”
Avenida AusiĂ s March, 9 (enfrente del centro de salud) Mov. 601 287 907 autoescuelacostera@gmail.com
Teléfono 96 228 72 49 - Fax 96 228 74 98 Pol. Ind. F - Acequia la Vila, s/n 46800 XÀTIVA
Hijos de Juan Martínez Pérez
C/ Trobat, 18 - Tel. 96 227 47 31 C/ Porta Sant Francesc, 9 - Tel. 96 227 40 90
46800 XÀTIVA (Valencia)
COHETS!! No son un joguet... Utilitza’ls amb
precaució i seguretat
Es un consell de la comissió
Des de la Falla Sant Jordi vos desitgem que tingau
BONES FALLES!!
Dr.
No somos una franquicia,
somos tu dentista de toda la vida PARA QUE NOS CONOZCAS
PRIMERA
G R AT I S V I S I TA
+ €
ATENDEMOS URGENCIAS consulte nuestras FINANCIACIONES PERSONALIZADAS TODAS LAS ESPECIALIDADES disponemos de TAC PARKING PARA PACIENTES
EL DR. SEGURA DE LAGO TE AYUDARÁ A CONSERVAR TODOS TUS DIENTES
ahora a pie de calle
P I D E C I TA 96 2273955