n paterner de cinema: Antonio Ferrandis Monrabal

i

. Mural d’Antonio Ferrandis al carrer de Paterna que porta el seu nom.

. Fotografies de la infància de Ferrandis. En una el podem veure pujat a un patinet. En l’altra ho veiem disfressat al costat d’una cosina seua en una representació teatral.

4.

Paterna, 28 de febrer de 1921 – València, 16 d’octubre de 2000 Per Félix García-Consuegra Beleña

Si haguérem de nomenar un paterner que haja general en les arts escèniques, eixe seria sens dubte l’entranyable i mític Antonio Ferrandis. I com no, des de perdre l’oportunitat de donar a conéixer una mica més la seua història mitjançant la publicació de la seua Antonio Ferrandis naix al carrer Major de Paterna un dilluns 28 de febrer de l’any 1921, sent el menor de quatre germans. Els seus pares eren Miguel Ferrandis Martínez i Vicenta Monrabal Sanz, obrer i pescatera respectivament i els seus germans es deien Miguel, Paco i María. L’origen humil de Ferrandis i la seua família, fa que passe una joventut amb les penúries de l’època, que es van veure agreujades per l’inici de la Guerra Civil en ell, la que podríem dir que va ser la llavor de la passió Alberto Fuentes, li ofereix un paper en una funció escolar seus dots per a la interpretació. Els anys van passant i Antonio inicia estudis de magisteri, sense deixar de costat la interpretació que era el que veritablement l’apassionava. Després d’interpretar a “Don Juan Tenorio”, decideix fundar la seua pròpia companyia de teatre, la que anomenaria “Cuello Duro”, juntament amb alguns amics com Vicente Cardona o Antonio Cabeza. Des d’aquell moment, Antonio realitzaria centenars de plenament a la interpretació i amb 29 anys, en 1950, se’n va a Madrid amb la intenció de triomfar en l’escenari en la companyia d’Antonio Vico, passant després a la de Rafael Ribelles, per a posteriorment, en 1952 ser del teatre “Lope de Vega”, on es quedaria durant 4 anys i on intervindria en l’estrena a Espanya de l’obra “La mort de d’un viatjant” d’Arthur Miller. Durant eixos anys, concretament en 1953, també

i

. Foto de Ferrandis en els seus primers anys a Madrid.

. Carnet de Ferrandis del Sindicat Nacional de l’Espectacle.

Seria doncs, durant els primers anys de la dècada dels 50 del passat segle, quan Antonio Ferrandis inicia una escèniques, perquè treballaria tant en el teatre com en la xicoteta i gran pantalla. del Teatre Nacional María Guerrero, amb Claudio de la Torre, de la qual va arribar a ser primer actor, després de reconéixer la crítica madrilenya el seu talent interpretatiu en el “Rinoceronte” de Ionesco o “Los verdes campos del Edén” d’Antonio Gala. La carrera de Ferrandis com a actor va prenent tal gana el Premi Nacional de Teatre al Millor Actor per la seua interpretació en “La rosa de papel”. En 1969 inicia una gira seua pròpia companyia on posaria en escena obres com a “Niebla” de Miguel d’Unamuno. després de més de 20 anys plens d’èxits, a la ciutat de

. Fotografia en la qual ho podem veure caracteritzat de mosqueter en una representació teatral

Barcelona amb la versió de l’obra “Macbeth” de Eugène Ionesco. En el seté art, des del seu debut en 1953, participaria en més directors de l’època, com per exemple Berlanga, Forqué, Sáenz de Heredia, Buñuel o Garci, a més de participar en “Marcelino Pan y Vino” o “Mi querida señorita” amb la qual va quedar a portes de guanyar un Óscar.

. En aquestes fotos podem veure a l’actor juntament amb altres personatges famosos. En una el podem veure al costat d’Antonio Banderas, en una altra al costat de Juanjo Menéndez i Ivón Eory i en l’última al costat de la reina Sofía..

l’any 2000 mesos abans de la seua defunció. La seua versatilitat i la seua capacitat d’adaptar-se als diferents papers que li eren proposats, fan que fora requerit tant per a comèdies com per a drames o per a cinema eròtic. diversos moments cims: el primer seria en 1965 quan gana nominació al Premi Goya com a millor actor protagonista en d’Antonio Giménez-Rico. I el tercer seria quan va guanyar amb “Volver a empezar” de José Luis Garci. D’altra banda, també esmentarem el seu treball en la televisió on també va participar en innombrables programes i sèries com per exemple “Estudio 3”, “Suspiros de España” o “El septimo cielo”. Curiosament i malgrat ser molt conegut entre els espectadors per la seua llarga trajectòria professional, al mític paper de “Chanquete” en la sèrie “Verano azul” dirigida per Antonio Mercero, on va encarnar a l’entranyable pescador jubilat. I ja deixant una mica de costat la seua vida professional, parlarem una mica de la seua vida personal. Ferrandis era conegut a Paterna amb el malnom de “el Coto” i sempre va estar molt lligat al seu poble. Malgrat haver viscut gran part de la seua vida fora de Paterna, mai va deixar de vindre sempre que podia, primer a la casa familiar situada al carrer Major, després en un xicotet pis que va adquirir en la plaça Enginyer Castells i ja quan es va retirar mateixa plaça enfront del Palau, just a dalt on el seu poble li dedicaria un carrer. L’orgull va ser recíproc entre l’actor i tots els paterners i paterneres, perquè sempre era un honor tindre’l entre família que sempre el secundava en tot. A més sempre va estar lligat a les diferents clavaries, sempre que podia participava en la processó en honor al Santíssim Crist de la Fe (on molts xiquets els reconeixien i quan li cridaven Chanquete els manava callar), mantenidor dels Jocs

i

. En aquesta foto podem veure a Ferrandis al costat de Bernardino Giménez (Alcalde de Paterna) en 1991 quan va ser nomenat Fill Predilecte de la localitat.

. En aquesta foto veiem a Antonio al costat de Encarna Paso i José Luis Garci després de guanyar l’Óscar per “Volver a empezar” a Los Angeles. També podem veure el cartell de la pel·lícula que els va valdre el guardó.

Florals… l’amor pel seu poble li va fer guanyar el premi donar el seu nom a un carrer, es va rebatejar el Gran Teatre com a Gran Teatre Antonio Ferrandis uns mesos abans de la seua mort i hui dia, quan ja han passat 21 anys de la seua defunció continuen sent molts els homenatges i reconeixements que es continuen fent, com per exemple haver creat un festival de cinema que porta el seu nom en seu naixement. Queda clar que sempre va tindre i continua tenint gran reconeixement a Paterna, on deia que era l’únic lloc per l’increpara amb fotos i autògrafs, i on se li tenia un respecte especial. Ferrandis va passar els últims anys de la seua vida al seu d’octubre del 2000 a l’hospital Quirón de València als 79 anys després de més d’un mes hospitalitzat a causa d’una llarga malaltia pulmonar. Per la seua capella ardent que es

va situar al hall del Gran Teatre es calcula que van passar el cementeri de Paterna. amb més ganes de continuar coneixent la trajectòria d’Antonio Ferrandis, podeu escanejar els següents codis QR on podreu veure diferents llistats sobre les seues obres

. Ferrandis participant en el programa de cuina “Con las manos en la masa”.

. Foto de Ferrandis a la seua casa al costat d’un quadre en el qual el podem veure caracteritzat del mític personatge de “Chanquete”.