7 minute read

La Paterna de Pedro Almodóvar

Next Article
3, 2, 1... Acció

3, 2, 1... Acció

7.

No podíem parlar de cinema a Paterna sense fer una especial referència al fet que el director, guionista i productor Pedro Almodóvar triara emplaçaments de la nostra ciutat com a escenari per a una de les seues Però… Què va portar al cineasta a triar la nostra localitat pròpies declaracions del director publicades en la

Advertisement

“…va veure la seua infància reflectida en aquestes coves de Paterna fa ja molt temps, com ell mateix ha explicat. «Vaig descobrir les coves de Paterna fa 15 anys quan estava localitzant per a ‹La mala educació' i em vaig quedar enamorat», recorda. No li

. Cartell de la pel·lícula dedicat per Pedro Almodóvar al poble de Paterna.

El moment va arribar el juliol del 2018. “Les coves estan plenes de vida, és un dels meus escenaris admet que va témer que fora tard i ja no foren allí.”

Que Almodóvar haja triat aquestes localitzacions per a guió de la cinta els actors i actrius nomenen a Paterna ha suposat una gran projecció per al turisme, perquè existeix gran quantitat de seguidors del cineasta que es lloc els rodatges per a visitar-los i conéixer-los. A Paterna,

i

Dit això, a partir d’ací tractarem d’una banda de donar a conéixer breument la vida i carrera del cineasta i d’altra banda, tractarem de desgranar els 3 emplaçaments clau

. Almodóvar dona directrius a Asier Flores que interpreta el paper de Salvador Mallo de xiquet. La foto està presa en les escales de la Torre.

Pedro Almodóvar naix el 25 de setembre de 1949 religiosa, i durant la seua etapa de batxiller amb els En complir els 18 anys es trasllada a Madrid per a no aconsegueix perquè es trobava tancada pel règim a ordenança en Telefònica, treball en el qual estaria durant 12 anys i que compatibilitzaria amb un altre alhora que s’aniria submergint en la moguda madrilenya dirigiria diversos curtmetratges. Entre els seus treballs trobem la novel·la “Foc en les entranyes”, alguna fotonovel·la com “Tota teua”, relats en periòdics i còmics. En 1980 dirigiria el seu primer llargmetratge “Pepi, selecciona l’Acadèmia de Hollywood per a competir

però aquesta vegada en la modalitat de millor guió original. Durant els primers anys de la dècada dels 2000 Príncep d’Astúries de les Arts en 2006, entre molts altres. Durant l’última dècada ha continuat gravant i estrenant

que ho va portar al nostre poble amb la qual va aconseguir estrangera, el Goya a la millor pel·lícula, millor director i millor guió original, la nomi nació al Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa i les medalles del Cercle d'Escriptors

sigut capaç de desenvolupar al llarg de la seua carrera li ho sens dubte en el director espanyol de cinema més internacional, collint gran quantitat de mèrits i distincions, que és d’estructura troncocònica quan l’habitual per a aquesta mena de construccions és que fora quadrada.

. Imatge aèria de la Torre i les coves de Paterna abans que es remodelara l'entorn i es creara el parc conforme el coneixem hui dia.

de la història del nostre cinema. XI i principis del XII, amb el propòsit de formar part del cinturó de defensa que envoltava la ciutat de València, perquè trobem altres torres defensives en municipis pròxims com Montcada, Quart de Poblet o Torrent.

del manxec és la Torre de Paterna, el que és sens dub ta torre té dues peculiaritats que la diferencien d’unes Amb respecte la seua estructura, hem comentat que té forma troncocònica, però es tenen indicis que originalment era quadrada i que amb la conquesta cristiana es va reformar donant-li la forma actual. Mesura 19,50 metres d’altura, la seua base inferior

L’accés a la Torre es fa per la primera planta per una escala exterior afegida en la restauració que va tindre

i

. Instantània del rodatge de la pel·lícula. En la part de la dreta podem veure a Penélope Cruz interpretant el paper de Jacinta.

dels 70. Interiorment té 3 plantes i una terrassa: la planta baixa de forma quadrada i l’ús de la qual es creu que va ser d’aljub, la primera planta de forma quadrada, la segona planta de base octogonal i la terrassa en la part superior de base circular des d’on es té una vista de 360 graus de tot el poble de Paterna, l’horta, els municipis

La Torre i les coves-habitatge que l’envolten van ser declarades com a Monument Històric Artístic d’Interés Local el 9 de setembre de 1971, segons ve declarat en el

altre dels escenaris claus en la pel·lícula. Aquest tipus d'habitatge es tracta d'una construcció excavada en el del terreny. Sobre el seu origen es creu que van poder ser introduïdes pels moriscos, però el que amb certesa va ser durant el segle XVIII i el document més antic que es conserva en l’Arxiu Municipal de Paterna data de 1824.

. Ací veiem l’escena que comentem de l’abraçada entre mare i fill mentre entra la llum pel pati de la cova. Existeixen dues tipologies de coves, d’una banda les coves “afrontades” que són les que tenen una rebaixe natural. I d’altra banda les “enclotades” que s’articulen en una placeta comuna a unes quantes coves tenint un accés en rampa i sense façana al carrer. moment en el qual es van comptabilitzar quasi 500 coves on vivia més d’un 20% de la població. Una dècada més tard començaria el declivi d’aquesta mena d’habitatge desenvolupisme i expansió urbanístic de l’època. El seu progressiu abandó i la relació de les coves amb la pobresa, demoliren, quedant en l’actualitat aproximadament unes 75. En concret, la cova en la qual Almodóvar va gravar part Palau, situada als peus de la Torre. Almodóvar reconeix que “quan vaig escriure el guió de “Dolor y gloria”, tenia por que les coves ja no existiren. Per això, he d’agrair al poble, a l’alcalde i a les persones que s’ocupen de la seua cura, que hagen respectat i mantingut desenes de coves com a mostra d’una època. I, és que, les coves estan plenes de vida, i això les

En les coves tenen lloc algunes de les escenes més els ha preparat una cova com a llar. Una altra de les sota la llum del sol que entra pel pati de l'habitatge, on

. Actual estació de metro de Campament. en paraules del director “vaig triar aquest espai perquè volia contraposar els records ombrívols i d’humiliació que té una mare pobra de la postguerra, amb la a través de la lluerna de la cova. Són dues mirades diferents: la de la mare que ha d’‘entregar al seu fill a Déu’, manant-lo al seminari perquè estudie, encara que no li faça ni punyetera gràcia, a la del xiquet que veu allò com un lloc llegendari i fantàstic”.

forma de vida dels “coveros” i on es pot entendre com vivien a la resta de construccions que tenia a prop, perquè aquesta zona de la població (coneguda en aquell moment com a “Eixample del Palau” i en l’actualitat com a barri de Campament) s’havia anat omplint de xalets i cases característics de l’època com a encoixinats i motlures, i compta amb una torre en un dels seus laterals rematada compta amb murals realitzats amb taulell el que fan que cride l’atenció, amb un porxo de ferro forjat i un rellotge. transports va fer que d’aquestes antigues línies del “trenet” es creara la nova línia de metro que va ser inaugurada el 2 d’octubre de 1988.

l’actual estació de metro de Campament, construïda entre els anys 1926 i 1928. Inicialment es tractava d’un baixador de la línia de ferrocarril ValènciaLlíria de la Societat Valenciana de Tramvies que

“al principi em vaig prendre com a referència a mi mateix però, una vegada

. En aquestes dues imatges podem veure d’una banda l’escena de la pel·lícula en la qual César Vicente (que interpreta a Eduardo) fa el dibuix de Salvador sobre un sac de ciment i en l’altra el dibuix. No diem més per no fer spoiler. que comences a escriure, la ficció estableix les seues regles i s’independitza de l’origen”. I és que molts dels

D’altra banda i també com a curiositat, el manxec reconeix que “sense haver-lo pretés, “Dolor y gloria” és la tercera part d’una trilogia de creació espontània que ha tardat 32 anys a completar-se”. Les 3 cintes que compon

bret, m’agradaria destacar l’interessant que ha sigut des Paterna. Estic convençuda que per a tots els nostres veïns i veïnes ha sigut un orgull que un cineasta com Pedro Al part de la història del nostre cinema.

This article is from: