La proliferació de sales de cinema a Paterna

from Llibret Falla Sant Roc Paterna 2022

n paterner de cinema: Antonio Ferrandis Monrabal

i

2.

Treball d’investigació realitzat per Roberto Usina Rodríguez

Eque van tindre lloc a Paterna. Poques són les dades que podem destacar d’aquest lloc, ja que amb el pas dels anys va anar caient en l’oblit i la documentació existent sobre ell és tan escassa que que aquest teatre estava situat en el número 10 del Carrer Tort (actualment el Carrer Mestre Soler) i que era

. Fotografia dels primers anys del segle XX del carrer Tort. En la part superior dreta podem veure on estava situat el número 9, el teatre Benlloch estava situat en el número 10, una mica més cap amunt del carrer.

metres de la plaça del Poble, i que juntament amb el i la dinamització sociocultural de la Paterna de principis del Segle XX, que per aquells anys tenia una població d’aproximadament unes 3500 persones a inicis de segle, i d’unes 4700 dues dècades després. Aquest local era conegut de manera popular entre els que era com la gent es referia afectuosament a la dona del les primeres projeccions de cinema mut a Paterna. Una altra dada a destacar d’aquest lloc, i que possiblement és la més important que aporta a la història del nostre poble, és que en aquest teatre quals va ser Filomena Valero López, l’agost de 1921. en 1924, a causa de l’obertura d’un altre local més gran i més ben condicionat del qual parlarem a continuació i

. Projecció d’una pel·lícula muda en el teatre Benlloch. A la dreta de la imatge es pot veure com tocaven el piano per a amenitzar la projecció. cofundadors. Poc més ens queda per afegir d’aquest lloc, llevat que en ell es va situar posteriorment el mític comerç de la Amb el pas dels anys i amb el trasllat de la drogueria al

El creixement de la població i la necessitat de cobrir la demanda d’oci van fer que en la dècada de 1920 proliferaren nous llocs d’entreteniment en el nostre municipi. Un d’aquests nous espais va ser Teatre de la Unió, conegut 9) i aquest lloc és el segon a Paterna del qual es té Aquest teatre que va obrir les seues portes en 1924 té un origen peculiar i com podem observar en la informació referent a ell, titllat d’heroic i quixotesc, perquè es va crear societat, l’objectiu de la qual era el de donar al poble de Paterna un teatre digne i per a això van sufragar de les En els primers anys de vida d’aquest local, van tindre gran o vinguts d’altres poblacions, ja que el local comptava amb dos grans atractius: el primer era una molt bona acústica de boca que representava el Palau, la Torre i l’Església de Paterna.

i

Amb l’aparició en els anys posteriors de noves sales més grans i amb més aforament, la societat que va fundar el En aquesta segona etapa, el local passa a dir-se Teatre Principal (i més endavant tornaria a ser rebatejat tal com ho coneixem hui dia: Café Teatre Capri). En aquell moment, el cinematògraf ja s’havia imposat al teatre, i és per aquest en sessió doble, primer mudes i després sonores que es complementaven amb una representació teatral les nits dels diumenges.

. Fotografia antiga en la qual podem veure l'antic carrer del Batà i la cantonada amb el carrer Castell. En el costat esquerre podem veure el teatre de la Unió en els seus primers anys. . Estat actual de la façana del teatre Capri

Ja en els anys 60, amb l’auge de les televisions i amb l’aparició de noves sales de cinema més similars a com la seua activitat i la sala només s’obrira per a actuacions i esdeveniments de manera puntual. En 1988 els amos de la sala i amb la intenció de donar-li a l’espai una segona vida, van constituir l’entitat “Centre d’Art i Dansa S. A.” amb l’objectiu de difondre art i cultura en les seues diferents formes. Seria aquesta entitat la que es posaria en contacte amb l’Ajuntament de Paterna, amb qui arriba a un acord de compravenda el 30 d’octubre de 1992 la meitat la sufragaria la Conselleria d’Educació i Cultura mitjançant el programa “Música 92”. Posteriorment i sent voluntat de l’Ajuntament que aquest espai continuara albergant activitats culturals, es planteja de 1998 s’aprova el projecte de remodelació per 15 milions Finalment el 12 de febrer de l’any 2000 es reinauguraria de nou el teatre després de les oportunes remodelacions, tal com el coneixem hui dia. Des d’aquell moment serveix com un espai cultural per a les associacions del municipi on es duen a terme concerts, conferències, obres de teatre, balls, nostre llibret!

. Interior del teatre Capri com ho coneixem hui dia.

Lper a la construcció “d’un edifici destinat a cinema i café amb entrada per la plaça de l’Eixample*, al qual correspon el número 7”.

*La plaça de l’Eixample, és la que hui dia coneixem com a plaça de l’Exèrcit Espanyol.

Com ja hem comentat, la dècada dels anys 20 del passat segle, va ser una dècada en la qual van anar apareixent nous locals per a l’oci i entreteniment de la població i com a “El Poble” del 25 de febrer de 1928: “Prompte tindrem la grata nova d’assistir a la inauguració de dos cinemes que estan construint; un d’ells, el més gran i bell, el propietari del qual és En Vicente Brull, fill dels poblats marítims, però sembla fill de Paterna, pels seus grans desitjos d’engrandir i embellir a aquest poblat, demostrant amb el títol Cinema Paterna que ha de portar, prova evident de l’afecte que sent per aquest poble.

L’altre cinema el propietari del qual és el nostre particular amic En José Guillem, fill de Paterna, també no vol ser menys, envoltant-ho de grans comoditats perquè el públic que acudisca quede satisfet.

Bé mereixen els senyors Brull i Guillem que el poble corresponga als esforços realitzats per a dotar aquest poble amb dos cinemes, que seran orgull dels veïns de Paterna.”

En aquest apartat, ens dedicarem a explicar i conéixer el Gran Teatre (hui dia rebatejat com a ), promogut pel senyor Brull, de l’altre parlarem més endavant. D’aquesta manera, el Gran Teatre obriria les seues portes el 8 de maig de 1928, després d’autoritzar la seua obertura el govern civil i després de ser realitzades les obres per teatre es convertiria sens dubte en local de referència per a les jornades de diversió i un punt de reunió de la societat paternera durant dècades. amb capacitat per a 1210 espectadors. La seua oferta cultural oferia quatre sessions de cinema a la setmana, que aconseguirien el seu auge després de la parada que va suposar la Guerra Civil Espanyola. D’aquesta manera i amb preus d’entre 2 pessetes l’entrada a set germans” de Stanley Donen, “Violetes imperials” George Wagner entre altres moltíssimes, van amenitzar les vesprades i nits de joves i no tan joves, que en una època de repressió trobaven al cinema una fuita a altres llocs i experiències, havent passat o almenys així imaginem, les cintes pel corresponent censor.

i

El Gran Teatre, a poc a poc aniria augmentant la seua oferta per a l’obertura d’un saló de ball, autorització que seria aquest mateix govern acabaria autoritzant l’obertura del saló, baix fortes mesures i freqüents inspeccions perquè els joves de l’època es recrearen amb el comportament ètic i moral que s’estimava apropiat. Ja en la dècada dels 60, la sala de ball va decaient i el Gran Teatre torna a una oferta d’oci més tradicional i la restringeix exclusivament al cinema, moment en el qual i soldats que ocupaven la caserna lluny de les seues cases. Amb el pas dels anys i amb el desenvolupament tecnològic i social, la forta implantació de la televisió i l’aparició dels aparells de reproducció de vídeo, s’aniran imposant a quan es produeix la compravenda entre els propietaris i l’Ajuntament de Paterna. El 3 de novembre d’aquell mateix any, es presenta en el Registre de la Propietat de Paterna cultural i històric de la localitat. a una profunda remodelació lo en un teatre modern i amb totes les prestacions a convertir-lo en en el qual tindran lloc molts dels esdeveniments socials de la nostra

. Cartell de la projecció de la pel·lícula “El último varón sobre la tierra” en el teatre l’any 1934 . Imatge del parc del Gran Teatre de l’any 1975. En la part esquerra podem veure com era la seua façana abans de la seua restauració. amb capacitat per a unes 600 persones, amb un escenari actualitzat, amb el seu corresponent fossat, camerinos, sales d’exposicions i d’assaig, magatzems, despatxos… necessitats tant culturals, com d’oci i administratives que un poble com Paterna té. D’aquesta manera, el 19 de rebatejat com a en honor al mític actor paterner. Actualment, i tal com va ser la intenció amb la seua remodelació, el Gran Teatre Antonio Ferrandis ofereix una oferta cultural que és tot un referent, oferint obres de teatre amb actors i actrius de renom, exposicions, festival de cinema… a més de ser el punt de trobada per a actes nostres centenaris Jocs Florals.

1. Façana del Gran Teatre en l’actualitat.

2. Imatge antiga de la façana del Gran Teatre en la qual podem observar diferents cartelleries i taulers d’anuncis.

Empleats del Gran Teatre en la dècada dels 50. d’anuncis. 155

Diferents cartells en els quals s’anuncien pel·lícules en el Gran Teatre. En els cartells també s’anuncia que les projeccions es fan en Technicolor i Cinemascope. També es pot llegir en algun el sorteig d’entrades els guanyadors de les quals es feien públics en la pissarra col·locada en el vestíbul.

. Fotografia realitzada al Gran Teatre mentre es treballava en la seua remodelació a la fi dels anys 90.

. Inauguració del Gran Teatre després de la seua remodelació al febrer de l’any 2000. En les imatges podem veure a Antonio Ferrandis en diferents moments de l’acte.

. Façana de l’antic cinema Guillem anys després d’haver sigut tancat. En l’actualitat està bastant més deteriorada. Aquesta sala és l’altre cinema al qual es fa esment en la nota de premsa comentada en l’apartat anterior, els promotors del qual van ser En José Guillem i la seua El cinema Guillem estava situat en el centre de la nostra població, en el número 14 del carrer Joaquim Costa. Per a l’obertura d’aquesta sala, es va reformar un antic convent manera va obrir les seues portes cap a 1930, pocs anys després de l’obertura del teatre de la Unió i del Gran Teatre. Com podem observar, en els anys 20 i 30 del segle XX va tindre lloc una explosió cultural al nostre poble a causa de l’aparició de tots aquests espais que van sorgir per a desenvolupar l’activitat cultural i d’oci, que van tindre aturada amb la Guerra Civil, i que posterior a ella van contribuir a omplir d’activitat la Paterna de la postguerra. El cinema Guillem, va simultaniejar diferents activitats: presentacions falleres, perquè la comissió fallera plaça 1951, que estava situada en el que hui dia coneixem com a plaça del Pou) realitzava les seues representacions d’aquesta comissió en 1948. Aquest cinema comptava amb 588 butaques de fusta i 200 localitats de general, per la qual cosa comptava amb un aforament de més de 700 persones. El seu cinema de programa doble i preus molt assequibles ho van fer gaudir de gran popularitat. La sala desenvoluparia la seua activitat durant diverses dècades, i li va acabar passant el mateix que a la immensa majoria de sales d’aquestes característiques del nostre país: inicia el seu decaïment en els anys 70 per a acabar tancant en els anys 80.

Durant uns quants anys, a aquest immoble se li va donar amb alguna resta en la seua façana que ens fa evocar el seu passat ple de dies d’esplendor.

. Diferents cartells en els quals s’anuncien pel·lícules en el cinema Guillem. En els cartells també s’anuncia que les projeccions es fan en Technicolor i Cinemascope. També es pot llegir el sorteig d’entrades els guanyadors de les quals es feien públics en la pissarra col·locada en el vestíbul.

Presentació fallera realitzada al cinema Guillem l’any 1948.

En la dècada dels 40, s’obriria al nostre poble una altra sala de cinema més a les ja existents que se situaria al número 1 del carrer del Rosari (més o menys a mig camí entre el cinema Guillem i el futur cinema Palafox). Aquest cinema estava administrat per la Parròquia de Sant Com en el cas del cinema Guillem, aquesta sala es va la capella de la verge del Rosari i l’escola de les Germanes es traslladen a la “Casa Gran” (situada en el que hui dia per decisió municipal, per la qual cosa es decideix a principis dels anys 40 del passat segle, construir el cinema Parroquial al costat de l'antic convent i la capella del Rosari. Aquesta sala comptava amb 300 butaques i 150 seients de d'Empresaris de Cinema) des de l'any 1964. Comptava amb una programació de projeccions setmanals a les quals assistien els veïns i veïnes de l'època conformant d'aquesta manera un espai per a l'oci. locals d’aquestes característiques: després d’un lent declivi durant els anys 70, cessa la seua activitat a mitjan dècada següent. Posteriorment se li donaria altres usos al local, com per exemple, centre de reunió de la Clavaria en 1986, però en els 90 el nou Centre Parroquial (com ho coneixem en l’actualitat) i la Capella del Rosari.

. Cartells que anuncien la programació del cinema Parroquial.

i

. Entrades al cinema Palafox. En una podem veure que organitzaven un festival de cinema infantil. En l'altra, una invitació a una actuació d'un grup de jazz.

Aprincipis dels 60, concretament el dia de Nadal de 1962 s’inauguraria al nostre poble el Cinema Palafox, que és la que hui dia considerem l’última gran sala de cinema que va Amb entrada pel número 9 del carrer Sant Antoni, el cinema estava situat al pati interior que es formava pels habitatges que requeien al carrer esmentat i pels carrers Les Eres, Joan del bar del cinema, que amb bastant activitat oferia entre moltes altres coses, rosetes de dacsa i refrescos. El local comptava amb un aforament de 1550 persones en una sala amb un grandiós pati de butaques i una pantalla gran. Els dimecres, es renovaven les cartelleres amb les situades en diferents punts del nostre poble, com per exemple la que hi havia en el Forn Sol situat en la Plaça Major. Els dijous era el dia de cinema per a adults, per a persones X, van arribar després de la dictadura i amb l’entrada que mostrara el més mínim indici eròtic. Un clar exemple Els caps de setmana la cosa era diferent, amb unes

. Fotografia del carrer Sant Antoni. En la part dreta podem veure el cartell del cinema Palafox.

cinemes de València capital. La primera sessió gaudia d’un públic més juvenil. Existia una certa jerarquia (no escrita) a l’hora de prendre seient, els grups d’amics i xavals més joves ocupaven les primeres les parelles. En aquestes sessions segons conten els que les van viure, els acomodadors es convertien en policies pel de darrere per a deixar caure rodant sobre el sòl de fusta les llandes causant gran soroll. La segona sessió, encara que projectaven les mateixes propietaris del cinema): “La meua germana i jo vam ser afortunades: passàrem tota la nostra infància allí. La meua mare en la taquilla, el meu pare on fera falta i nosaltres marejant a tots. Un bes per a tots els que ja no estan i van ser part de la nostra infantesa”. Passats uns anys, en 1985, el cinema Palafox va patir el mateix destí que molts altres cinemes a Espanya: va tancar les seues portes per falta de rendibilitat. Finalment, per a ser condicionada amb tres plantes d’aparcament.

Després del tancament del cinema Palafox en 1985, els nostres veïns i veïnes havien de desplaçar-se a altres localitats o a la capital per a gaudir del seté art, com podien ser els multicines del centre comercial L’Osset de l’Eliana o els situats en el centre comercial Nou Centre.

Després d’aquesta primera època daurada, el cinema per a això va deixar la gran sala de projecció en la meitat de seients (uns 850) i va dur a terme una gran reforma del local, que en paraules d’un veí de Paterna destaca que “quan entràvem per primera vegada, pensàvem que era com un cinema dels de València, que eren inassolibles, recorde una àmplia entrada amb la barra a la dreta i una gran sala d’entrada amb butaques i cartelleres de tres portes grans que donaven als tres corredors del cinema”. Si hi ha alguna cosa que tenim clar, és que aquesta sala va marcar un abans i un després per a les gents del nostre poble, sobretot per als qui van tindre la sort de viure’l molt a prop. Mostra d’això és el comentari que podem Aquesta situació canviaria a Paterna, perquè després de 16 anys sense cap sala de cinema dins del nostre terme municipal, amb la creació del centre comercial i

. Fotografies de l’exterior dels cinemes Kinépolis.

. Fotografies de les taquilles dels cinemes Kinépolis.

a Paterna el que hui dia és el segon cinema més gran d’Espanya. Aquest espai compta amb 24 sales amb capacitat per a més de 8000 espectadors, a més d’estar dotat amb una moderna i còmoda infraestructura i oferir una gran oferta d’oci. Actualment, aquest grup compta amb 35 sales de cinema repartides per Europa amb l’objectiu “d’oferir als amants del cinema i de la cultura la seua millor experiència cinematogràfica”.

3

Treball d’investigació realitzat per Roberto Usina Rodríguez

Si la documentació sobre les sales de cinema pròpiament dites és escassa, ho és més sobre les terrasses i cinemes d’estiu que van sorgir sobre el per a poder fer un inventari de totes elles i datarles encara que siga d’una manera aproximada. Hui dia podem fer recompte de les quals va haver les Festes de 1991 va signar un article en el qual feia esment a aquestes terrasses amb el qual pretenia donar a conéixer com es divertien els joves (i no tan joves) d’antany durant els mesos d’estiu. d’aquest article, per a acabar completant des de l’any 91 Aquests cinemes d’estiu eren recintes a l’aire lliure en van tindre en les grans ciutats i que en paraules del senyor Guillem “… tenien molts avantatges, en relació amb les sales de projecció tancades:

En estar a l’aire lliure, es podia fumar (el que tinguera eixe costum), durant tota la vetlada, això per a molts era un gran al·licient.

La col·locació dels espectadors era molt informal (en estar asseguts en cadires soltes), cadascú ho feia on li abellia, això donava sensació de gran llibertat. Els bars estaven en el mateix local, generalment al final, i alguns espectadors, des del mateix podien seguir la projecció, mentre prenien la consumició, que els abellia en aqueix moment. Com normalment es passaven dues pel·lícules (la primera, era de reestrena), els més matiners, s’emportaven el sopar, i veien aquesta pel·lícula menjant-se l’entrepà. Abans d’acabar la pel·lícula, s’anava omplint el local, per a presenciar la segona, que era la d’estrena en la localitat.”

Hem de situar aquestes paraules en el context històric, perquè estem parlant que aquestes terrasses van En l’actualitat moltes són les persones que gaudeixen

i

. Cartells que anuncien la projecció de pel·lícules al cinema situat en la plaça de bous.

però per sort la nostra societat ha evolucionat cap a altres També podem destacar l’organització de l’espai, segons el senyor Guillem, cadascun s’asseia on volia mentre que ara ens trobaríem un conjunt de cadires perfectament situades per a controlar la venda d’entrades i aforament. a l’aire lliure i una situació en el temps de tots ells: “Les sales que van funcionar al llarg d’aquests anys van ser: (no sé, si em deixaré alguna).

. En aquest cartell podem observar com el cinema canvia de nom, passant de ser el cinema de la plaça de bous al cinema Campament.

En primer lloc, la instal·lada en la plaça de Bous, que tenia el Bar «La Venda del Cavaller», situat en la carretera a la cantonada al carrer de la Penya. Aquest cinema va actuar una o dues temporades. Una pel·lícula que recorde haver vist en aquest local va ser: «Escola de Sirenes», amb Esther Williams i Ricardo Montalbán de protagonistes, que va tindre un gran èxit en aquells anys.

En aquells anys (finals dels quaranta), també va funcionar a la Canyada, el cinema La Piscina, situat en aquelles instal·lacions, que van perdurar molts anys, projectades i construïdes pel Sr. Estrella. L’empresari En José María Guillem era el que portava aquesta instal·lació cinematogràfica.

A principis dels anys cinquanta, comença afuncionar a Paterna:

La Terrassa-Jardí Roigui: Va ser la primera de les quals enumeraré a continuació. Els senyors Roig-Guillem, eren els empresaris d’aquella simpàtica sala (molt coqueta), amb jardins en les parets. Estava situada al carrer Arquitecte Cortina núm. 5, prop de la plaça de l’Exèrcit Espanyol. Aquesta sala va actuar uns anys, va tancar i va tornar a obrir pels anys seixanta. La Terrassa Astoria: Es trobava, on actualment està el supermercat Mercadona, va ser sens dubte el més gran i millor de tots els locals, que amb millor o pitjor sort van actuar, perquè va ser la sala que va estar més temps en actiu (fins a finals dels setanta). En la mateixa se celebraven balls (amb orquestra) tots els festius a les vesprades, a més de diversos actes socials. Aquells anys del cinquanta al seixanta van ser fabulosos: en una nit es van vendre més de dues mil entrades.

La sala Iris-Park: (Que va actuar una temporada al pati, situat al costat del Cinema Parroquial). Estava situada en la carretera, en el solar que actualment ocupava l’Ambulatori de la Seguretat Social.

La Pista de Patins: Situada en el solar on hui està la Tresoreria de la Seguretat Social, al carrer Blasco Ibáñez, va ser com el seu nom indica, pista de patinatge i esports a les vesprades i a les nits cinema.

La Terrassa Sant Miquel: Estava situada en l’avinguda de Vicente Mortes núm. 14. Aquest local era molt gran, però va actuar en l’època de més competència i mai va arribar a estar ben condicionat.

. Fotografia de la terrassa Astoria, en la qual tenien lloc tot tipus d’esdeveniments. En aquesta foto podem veure com s’està jugant un partit de futbol. Si ens fixem bé, es pot veure al fons la gran pantalla de cinema en la qual es projectaven les pel·lícules.

i

. Cartell que anuncia sessió de cinema d’estiu en la Pista de Patins.

El Cinema d’Estiu Guillem: Va actuar durant dues temporades en un hort que hi havia al costat del cinema, d’igual nom, al carrer de Joaquim Costa núm. 14, va passar amb aquest local la mateixa història que en l’anterior.

A La Canyada, per aquests anys, actuava també La Terrassa Pasqual, situada darrere mateix de l’estació dels ferrocarrils elèctrics. Era el propietari En José M. Belenguer (Pasqual per a molts, fill del fundador de La Canyada). El cinema La Piscina, va tornar a obrir i va funcionar fins a 1985.”

Com podem veure en l’enumeració que fa el senyor Guillem, a Paterna, de les quals “…van arribar a funcionar, en una mateixa temporada, fins a cinc cinemes.” Cal tindre en compte que és normal que proliferaren

. Hort situat en el lateral del Cinema Guillem on tenien lloc les projeccions d’estiu.

. En aquesta foto podem veure la taquilla del cinema Pasqual, amb tots els taulers d’anuncis i cartells de pel·lícules. La foto és de finals dels 50 - principis dels 60.

que va tindre Paterna, perquè es va multiplicar per 80, passant d’uns 9.000 habitants a més de 36.000. Després de l’època daurada d’aquestes sales estivals, i com en general va passar amb totes les sales del nostre municipi, la indústria del cinema pateix un declivi i desapareixen les últimes en els anys 80. Cal destacar que als problemes que van tindre les sales tancades (excés de competència, aparició de televisions i reproductors de vídeo, falta de rendibilitat…) a les terrasses obertes cal sumar-li l’aparició dels aparells d’aire condicionat, que feien més atractiu l’altre tipus de local. senyor Guillem, però… què va succeir a Paterna després de l’any 91? Serem realistes i direm que encara que després d’aquesta data han existit altres cinemes d’estiu, no s’ha tornat a viure una altra època tan esplendorosa com la que acabem de comentar. Tot apunta al fet que durant més d’una dècada no van existir cinemes d’estiu en el nostre municipi. a la creació per part de l’Ajuntament del cinema , on va funcionar durant

Recorde, com a anècdota, haver assistit moltes nits d’estiu sent xiquet a aquest cinema i també recorde que en

i

. Exterior del cinema Pasqual.

projecció: es desbaratava i hi havia alguna aturada en la

i des del tancament del cinema d’estiu en el Calvari no tornaria a haver-hi un altre cinema d’estiu (o 2015, de nou impulsat per l’Ajuntament de Paterna. Durant l’estiu del 2015, l’Ajuntament va apostar per la implantació d’un durant els caps de setmana del mes de juliol, amb gran acceptació de la població. Per a l’elecció de de votació mitjançant les xarxes socials municipals, D’aquesta manera s’involucrava a la població oferint una oferta que fora del gust de la majoria d’espectadors. Aquest cinema segueix en funcionament durant els estius en l’actualitat, encara que no s’ha celebrat en els últims dos manera la concentració i aglomeració de persones.