Deu mesos i una nit d’esperança: la Mesa de seguiment de les falles

Ferran Martínez, Delegació Juntes Locals (JCF). Membre mesa de cordinació.

El matí d’aquell 10 de març no va començar normal. És cert que ens demanaven llistats amb la relació dels contactes de totes les juntes locals falleres, però qui ho demanaven no eren els mateixos que altres anys. En l’ambient es rumorejava una possible suspensió de les falles, però ningú el veia creïble que això passara.

Eixa vesprada jo havia quedat en el centre de València amb Salvador Doménech, amb ell faria la ronda per algunes places en les quals ja anaven agafant forma les falles i ens aniríem plegats a Borriana per a assistir a l'acte d'homenatge de la Reina Fallera i a l'homenatge que el món faller rendiria a uns dels més grans fallers que ha donat el nostre territori, Quino Puig. La veritat que la vesprada prometia, començar per Cuba -Literat Azorín, on la mítica aviadora dominava la plaça era motiu de gaudi. L'aviadora s'estava convertint en una imatge icònica de la plantà en les xarxes socials, desgraciadament es va convertir en icona de les no falles juntament amb la meditadora.

En la plaça diversos amics fallers seguien el treball de Vicente Martínez, però el comentari era un altre, "a hores d'ara no el faran, no ens haurien deixat traure les falles". De Russafa anàrem a Gran Via, allí començaven a arribar les peces de Maestro Gozalbo -Conde Altea, i a la il·lusió per veure l'arribada a l'encreuament se li sumava la preocupació pels rumors que corrien a un Miquel Prim que esperava l'inici de la plantà: "Han convocat directiva d'urgència ara mateix de JCF, imagine que suspendran els actes multitudinaris, però plantar i celebrar en la intimitat, ens deixaran". Eixe era el desig que teníem tots allí.

Anàrem Borriana, i encara que normalment el telèfon de Salvador no per a, aquell dia era molt més de l'habitual. Cridades consultant per símptomes, dubtes i inquietuds. Borriana estava vestida de gala per a un dels actes més importants en el

calendari faller, però també es respirava una cosa estranya. Amb la incorporació de Manuel Jorge sopem un entrepà ràpid i ens dirigim al Teatre Payà, a rebentar d'il·lusió com cada acte faller que acull. I de sobte l'alcaldessa de Borriana s'alça del seu seient i es dirigeix on es trobàvem: "Salva, el president de la Generalitat acaba de suspendre les Falles i la Magdalena, anem fora i parlem". A partir d'eixe moment imagine que les sensacions viscudes seran totes molt similars, jo l'he definit com una muntanya russa d'emocions que igual estaves a dalt eufòric per què veies possible la fi de la pandèmia que de sobte t'adonaves de la realitat i caixes en picat a veure'l tot impossible.

L'agenda i la casualitat va voler que aquell 10 març coincidírem els que en aquest inici del relat us he nomenat per què en aquesta història ens ha tocat exercir un paper bastant complicat i que només el temps dirà com és el paper que ens ha tocat viure. Salvador Domènech, president de la Federació de Falles de Borriana, responsable d'urgències de l'Hospital Universitari de la Plana a Vila-real. Té el dubtós honor de ser el metge que va atendre el primer cas de Covid-19 en la Comunitat Valenciana i la seua us abelleix conéixer una mica més del que va ocórrer en aquella primera ona us convide que llegiu el seu article en el Llibret de la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve 2021. En eixos dies posteriors, molts es van adonar que ens faltava una entitat que aglutine a totes les entitats i municipis que organitzen falles i que en aqueix moment haguera pogut actuar a manera de "botó roig", ja que la realitat va ser que cada entitat, cada població, va emprar el "salve's qui pot".

Necessitem d’un òrgan per unir a totes les falles

I és que molts continuen veient a Junta Central Fallera com aqueixa entitat que aglutina a tot el col·lectiu faller. Això de "la Central" porta a confusió, i si bé és cert que fa unes dècades així era, les normes en l'àmbit de les administracions locals han canviat, fins al punt que cada entitat fallera no va més enllà de l'àmbit municipal i més amb entitats festives tan lligades als ajuntaments.

Així ho va reconéixer el mateix Carlos Galiana en l'assemblea de Juntes locals celebrada en Tavernes de Valldigna el mes de juliol de 2020: "Sóc regidor de l'ajuntament de València i les meues responsabilitats no van més enllà de l'àmbit de València com a representant de l'administració local i les 4 poblacions adscrites com a president de JCF"- va ser la resposta a un dels "precs" d'alguna Junta Local Fallera davant la postura de València a l'hora de prendre les seues decisions. La realitat és així. Us imagineu a l'alcalde de Torrent, l'alcaldessa de Gandia, l'alcaldessa de Borriana o l'alcalde d'Alzira havent d'assumir la decisió encertada o no de Joan Ribó per molt que es tractara de l'àmbit faller? Ja us dic jo que no s'acceptaria llevat que fóra una cosa molt superficial i no afectara la "sobirania" municipal de cadascun d'ells. El mateix ocorre amb els particulars "Regnes de Taifes" que són les Juntes Locals Falleres. Com diu un bon amic d'aquesta comissió com és Juan Carlos Jordán- "Junta Central Fallera només serveix per a tirar les culpes d'alguna cosa que no vols assumir i de tindre a algú que et solucione els marrons que no et vols menjar."

I amb aquesta realitat, es va passar un confinament en les quals les cridades de telèfon amb diferents responsables d'entitats falleres de tota la Comunitat Valenciana amb unes falles traçades al juliol, però que la pressió generada des de totes les comarques del territori va fer que no s'arribarà a la data límit del 15 de juny de 2020 i el 13 de maig 2020 es va decidir posar fi a la primera opció que s'havien marcat les falles de València. Amb el relaxament que ens va donar la suspensió de les falles 2020, es plantejava un nou escenari amb la diferència que l'absència d'aqueix "botó roig" ja era les que coneguda i un objectiu per a molts solucionar-lo.

Després de l'estiu són molt diferents les decisions de les diferents poblacions falleres a l'hora d'intentar recuperar l'activitat fallera, d'intentar traçar un programa amb la normalitat que la situació sanitària poguera permetre a la inactivitat creant unes falles a diferents velocitats en tot el territori. Però a més calia recuperar l'activitat en els nostres casals.

23 de setembre: es dona llum verda a la creació de la Mesa

Les seus festeres tradicionals són l'única cosa que ens vincula a la Generalitat Valenciana i que donava peu a vertebrar les falles en l'àmbit autonòmic i per això a través de la Interagrupació de falles de València i JCF es va provocar que aprofitant la reivindicació d'un protocol sanitari per a les seus Festeres tradicionals el 23 de setembre de 2020 es donaren cita en Jubiocio una reunió a la qual per primera vegada es donaren cita totes les Juntes Locals Falleres al costat de JCF i la Interagrupació de Falles de València en la qual a més de presentar i donar llum verda a les normes d'ús en nostres casals, es va llançar la proposta de la creació d'una Mesa de Seguiment de Falles i Sanitat que estiguera en contacte i estudiara la viabilitat de celebrar les falles 2021. La proposta va ser acceptada per la Secretària Autonòmica de Salut Pública, Isaura Navarro.

Havia que donar forma a la Mesa amb la premissa d'aconseguir la màxima representació tant territorial com de mena dels col·lectius fallers. En la Comunitat Valenciana es planten falla en prop de 110 poblacions de les 3 províncies, dels quals uns 60 s'organitzen com a Juntes locals falleres, un total d'uns 250.000 fallers i falleres en tot el territori que calia intentar que se sentiren representats per la Mesa, difícil tasca en un món de melics com són les falles.

Era clar que la província de Castelló i Alacant malgrat que el menor nombre de comissions havien d'estar representades i més amb poblacions referents en falles com són Borriana i Dénia, per la qual cosa 2 de les 8 poblacions que al costat de València compondrien la Mesa eren clares. En el cas de Borriana, Salvador Domenech va ser l'elegit no sols per la seua condició de president de la Federació de Falles, professionalment era el més apropiat per a treballar per unes falles possibles i segures.

En el cas de Dénia la junta local va designar a Raquel Martín en aquell moment. Delagada de Corts d'Honor, i en l'actualitat vicepresidenta de la Jlf. Per a la resta de representants hi havia d'equilibrar les diferents comarques i les grandàries de les juntes locals tenint en compte a les poblacions que planten falla, però no tenen jlf. En el món de les juntes locals cada vegada són més les "agrupacions" d'entitats per interés geogràfic o altres el que "facilitava" la tasca. El G8 on són presents les 8 jlf més grans i antigues; la Junta Comarcal de l'Horta Sud, la Confederació de JLF del Camp del Túria i L'Horta Nord, i un inici de possible Federació de falles de la Ribera Alta.

Se'ls va traslladar a aquests grups la idea de la Mesa i sobretot que foren ells els qui triaren qui els representaria en aquesta. Gandia amb el president de la Federació, Telmo Gadea, i Alzira, amb Guapo Boluda, assessora de presidència de JLF serien els triats per a representar a les grans Juntes. Pasqual Herrero, de Picanya, seria el representant de L'Horta Sud. Martín Martínez, president de JLF de Llíria, seria el representant dels fallers del Camp de Túria i L'Horta Nord, mentre els de la Ribera Alta seria Juanvi Talavantes, el president de JLF d'Algemesí.

Ja eren triats 7 de les 8 poblacions, només quedava triar qui representaria a aquelles poblacions en les quals es planta un o dos falles, i no tenen Jlf. Godelleta tenia moltes paperetes, ja que és una població especialment ben relacionada amb la resta de poblacions similars i a més porta uns anys vinculat al món de les JLF gràcies a la seua participació en el torneig de pilota valenciana de les Juntes Locals Falleres "Fallers de vaqueta" i el president de la

Falla Godayla, Francisco Martínez va ser el triat. Tot llest per a completar el grup de treball amb els representants de València: Guillermo Serrano i Miguel Prim, president i vicepresident de la Interagrupació de falles de València, la secretària general, Carmen Blasco, la vicepresidenta 1a, Cristina Estévez i la secretària de la delegació de festejos, Mónica Peris (les tres de Junta Central Fallera), tancant la llista Manuel Jorge i un servidor, tots dos de la delegació de Juntes Locals de JCF, però com diu Manuel jugant amb la samarreta dels pobles.

12 de novembre: primera reunió de la Mesa

La primera cita va ser el 12 de novembre, en el saló de plens de Junta Central Fallera i doble sessió. La primera els fallers que havíem sigut citats dues hores abans que els representants de la Conselleria de Sanitat i Salut Pública. Com en tot aquest temps tots els que allí ens reunim teníem la mateixos dubtes i incerteses que la resta de la societat, "No tenim moltes respostes, ni tan sols totes les preguntes" va dir Galiana deixant clar que ja se sabia que la situació canviava d'un dia per a un altre.

Amb la celebració del Nadal pròxim, i una "obertura" social es generava un doble escenari, D'una banda, la il·lusió de poder celebrar, encara que fóra mínimament, però per un altre "salvar el Nadal" podria portar-nos a una nova ona, de la qual Salvador Domènech estava més que convençut. En la reunió prèvia es va quedar clar una cosa, si la intenció dels responsables autonòmics era la de ni celebrar falles en 2021, millor decidirho en aqueix moment i començar a treballar en l'escenari de 2022.Va arribar el moment en la qual s'incorporarien els representants de la Conselleria de Sanitat, Vicent Villanueva, Director General de Salut Pública i la Secretària Autonòmica de salut pública i sistema sanitari públic. Després de la informació de l'evolució dels contagis, la situació sanitària, previsió de l'arribada de les primeres vacunes i el seu funcionament la part fallera va ser clara i tal com s'havia quedat en la sessió prèvia, després de traslladar la importància que suposava celebrar falles en 2021 no sols des del punt de vista festiu, sinó també des de la reactivació de sectors econòmics especialment afectats i emocionalment, se li va traslladar el plantejament de si no anava si pot ser la celebració en 2021, millor deixar-lo clar en aqueix moment per a començar a treballar en els següents escenaris, i no se li va traslladar una sola vegada, van ser diverses i per part de diversos dels presents.

La reposada per part dels representants de la conselleria de Sanitat va ser en la línia del que ens hem acostumat en aquest temps. Era molt prompte per a tindre una certesa, i a major temps més possibilitats, però tant per a descartar la celebració al març era molt prompte, així com confirmar qualsevol altra decisió. Després d'una vesprada intensa es va arribar a l'acord d'emplaçar-nos a una nova cita el 15 de gener 2021 on prendre decisions i iniciar diverses línies de treball en la qual destacaria un pla sanitari de celebració tenint en quantes les peculiaritats de totes les poblacions i treballar a recuperar al més prompte possible l'activitat en els casals, ja que havíem detectat que preval -i amb molta diferència- l'activitat purament festiva a la cultural, tradicional o social i de convivència de les nostres seus "festeres": "Senyores i senyors posem-nos el vestit de faena que hi ha molt a fer" -va ser la frase que va dir Miguel Prim, el coordinador d'aquest grup.

I així va ser malgrat la gran dificultat que té treballar fallers de tot el territori sense poder ajuntar-nos excepte en una ocasió que vam poder reunir-nos en l'inici en el Museu Faller de Gandia. Grup de WhatsApp, correus electrònics, zoom, moltes hores de zoom i trucades de telèfon els uns i els altres per a conéixer els ànims, idees, contactes, qualsevol cosa que poguera ajudar.

Més de 250 reunions temàtiques i físiques

En tot aquest procés han sigut més de 250 reunions entre tots els components, amb els sectors productius, amb representants de la societat civil, amb representants de l'administració pública punt a nivells municipal, provincial i autonòmica, amb tot aquell que poguera obrir una porta.Va arribar el 15 de gener, tots érem més que conscients que salvar el Nadal ens anava a passar factura i que març no és que fóra impossible, era una irresponsabilitat parlar de celebració en aqueixes dates, i si alguna cosa hem demostrat els fallers ha sigut la responsabilitat. A la cita telemàtica anàvem amb la certesa que març seria un altre escenari que desapareixeria, però amb la dada positiva que per primera vegada en aquest temps s'incorporava una representació de la Conselleria de Cultura, ja que la Secretària Autonòmica de Cultura i Esport havia confirmat que entraria en la reunió. Com s'esperava, març desapareixia de l'escena, però un nou horitzó es va posar en la taula per part de l'administració: "Veiem molt possible que puguem celebrar falles en el segon semestre de 2021". De nou la llum s'allunyava, però no ens l'apagaven.

que l'urgent no t'impedisca resoldre l'important

En tot aquest temps jo m'he adonat de diverses coses una d'elles és l'enorme desconeixement de què suposa la festa per a molts representants de l'administració pública del que suposen les falles, i permeteu-me que afirme que per a mi és una irresponsabilitat que un representant de l'administració desconega allò que és patrimoni cultural immaterial de la humanitat, ja que és directament responsable de la seua salvaguarda i protecció. Molts no veuen més enllà de l'evident de la xerinola, la celebració. I en aquesta situació celebrar falles, i qualsevol altra cosa, és un problema. Molts d'ells no són conscients que no celebrar-les pot generar un problema major en l'àmbit econòmic i laboral. Però desgraciadament la immediatesa és el que prima en la visió del problema, com diu aquest, que l'arbre no t'impedisca veure el bosc, o que l'urgent no t'impedisca resoldre l'important.

Amb aquesta visió en la Mesa es va proposar organitzar la primera trobada d'alcaldesses i alcaldes de poblacions falleres, amb la dificultat que suposa que aquesta iniciativa es gestione des d'un grup que no té entitat pròpia i que gràcies al fet que l'Ajuntament de València i JCF va posar els seus mitjans vam poder donarli forma. I la confirmació de la presència del President de la Generalitat va posar la guinda.

La cita va ser el 17 de març 2021 en el Palau de Congressos de València, i malgrat que molts assistents pogueren sentir que va ser un fracàs, ja que en ella no es va anunciar una data i Ximo Puig i l'alcalde "amfitrió", Joan Ribó, van abandonar l'auditori després de la inauguració de la jornada, per a nosaltres que per primera es congregaran els representants municipals i fallers de totes les poblacions on se celebra la nostra festa i teníem l'ocasió de ser escoltats i de valorar la part menys visible per a molts d'ells.

El mes de març també ens va portar el primer contacte amb la consellera, Ana Barceló, va ser el dia 23, a més de ferli lliurament del document en el qual destaquem la important activitat cultural realitzada en els nostres casals des de Benicarló a Elda juntament amb justificació jurídica per la qual els nostres casals a més de ser considerat seus Festeres podrien ser considerats centres culturals.

Però el centre de la reunió era el pla sanitari en el qual s'estava treballant des de gener i la confirmació per part de la

Font: Las Provincias

mateixa consellera que el segon semestre era possible. I així ho va confirmar als representants de la mesa que van assistir emplaçant-nos a una nova reunió per a prendre la decisió el mes de maig. El treball continuava i les nits de zoom seguien amb la vista posada al maig. Quasi totes les poblacions ens havien transmés que calia lluitar per això, però que no ens anàrem molt més enllà de setembre i algunes apostaven a juliol com la seua única opció. I amb aqueix 'mandat" ens vam tornar a muntar en una nova muntanya russa d'emocions.

4 de maig: falles a setembre

Va arribar el 4 de maig 2021, amb la consciència tranquil·la que el treball s'havia fet correctament, amb les dades sanitàries millorant, amb les vacunes arribant i amb una immunitat que ja es podia fins a posar data, però la sensació després de la reunió va ser que calia transmetre als responsables que el model d'aglomeració que tots tenim de les falles de València no sé té per què traslladar a totes les poblacions i que aqueixa imatge no perjudicara la resta de poblacions on la celebració és molt més íntima, més de barri. La possibilitat de celebrar seguia sobre la taula, però per a concretar calia esperar al 10 de maig en una pròxima reunió. No va caldre esperar a la reunió per a conéixer el més important del contingut de la reunió es van encarregar de filtrar-lo a la premsa fins i tot sent diumenge cosa que no va asseure especialment bé al col·lectiu i molt menys als quals esperàvem el moment per a continuar lluitant pels interessos dels fallers.

responsabilitat, patrimoni i herència cultural

El resultat d'aquella reunió crec que de tots és conegut. Es va intentar juliol, però es va aconseguir que a partir de l'1 de setembre es pogueren celebrar unes falles essencials i finalitzar el cicle. La promesa de desescalada en els casals incomplida pel desconeixement de la nostra festa que la veuen com les colles de joves que s'ajunten en cotxeres, no com un patrimoni cultural heretat dels nostres majors.

Tot això ha mostrat les mancances de la nostra festa que ha sigut incapaç de mostrar l'enorme potencial cultural, econòmic i social que tenim del que en altres territoris i països se sentirien orgullosos de defensar i promocionar. Només en aqueix moment en el qual els nostres representants de les administracions públiques siguen conscients que les falles són el llegat més gran cultural que tenim i hem de preservar-lo. Als fallers i responsables de les administracions públiques sols els demane que la immediatesa no els supere i que l'urgent no impedisca solucionar l'important. Mentrestant, queda molta faena per fer i ací només he pogut expressar deu mesos de dur treball i una nit d'esperança.