Deu mesos i una nit d’esperança: la Mesa de seguiment de les falles
Ferran Martínez, Delegació Juntes Locals (JCF). Membre mesa de cordinació.
E
l matí d’aquell 10 de març no va començar normal. És cert que ens demanaven llistats amb la relació dels cont actes de totes les juntes locals falleres, però qui ho demanaven no eren els mateixos que altres anys. En l’ambient es rumorejava una possible suspensió de les falles, però ningú el veia creïble que això passara. Eixa vesprada jo havia quedat en el centre de València amb Salvador Doménech, amb ell faria la ronda per algunes places en les quals ja anaven agafant forma les falles i ens aniríem plegats a Borriana per a assistir a l'acte d'homenatge de la Reina Fallera i a l'homenatge que el món faller rendiria a uns dels més grans fallers que ha donat el nostre territori, Quino Puig. La veritat que la vesprada prometia, començar per Cuba -Literat Azorín, on la mítica aviadora dominava la plaça era motiu de gaudi. L'aviadora s'estava convertint en una imatge icònica de la plantà en les xarxes socials, desgraciadament es va convertir
en icona de les no falles juntament amb la meditadora. En la plaça diversos amics fallers seguien el treball de Vicente Martínez, però el comentari era un altre, "a hores d'ara no el faran, no ens haurien deixat traure les falles". De Russafa anàrem a Gran Via, allí començaven a arribar les peces de Maestro Gozalbo -Conde Altea, i a la il·lusió per veure l'arribada a l'encreuament se li sumava la preocupació pels rumors que corrien a un Miquel Prim que esperava l'inici de la plantà: "Han convocat directiva d'urgència ara mateix de JCF, imagine que suspendran els actes multitudinaris, però plantar i celebrar en la intimitat, ens deixaran". Eixe era el desig que teníem tots allí. Anàrem Borriana, i encara que normalment el telèfon de Salvador no per a, aquell dia era molt més de l'habitual. Cridades consultant per símptomes, dubtes i inquietuds. Borriana estava vestida de gala per a un dels actes més importants en el
88
