Llibret Falla Sant Valerià 2021 - Impacte econòmic de les falles torrentines by Falla Sant Valerià

Llibret falla sant Valerià de Torrent Falles 2021

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2021. La nostra comissió ha sol·licitat l’ajuda de la Diputació Provincial de València per a les falles 2021.

Crèdits: Portada: Vicente Luján Concepte editorial: www.lujanestudio.com Impressió: www.samarucsg.es Articles: Eva Blasco Paco Navarro M. Carmen García Aitor Sánchez Miguel Ángel Gascón Nicolás Magán Sergio Esteve Noelia Maroto Carmen Quijano Sandra Meseguer Vicente Lluna Amparo de Dios German Diaz Adrián Castelló Jose Luis Montoya Emilio J. García Carmen Murcia Cristina García Lorena Andreu Ferran Martínez Publicitat: Mònica García i Luz Fernández Secretaria: Paco Navarro i Gemma López © dels textos: els i les autors/es © de les imatges: els i les autors/es i propietaris/es © de la present edició: A. C. Falla Sant Valerià Depòsit legal: V-213-2013

6 Editorial 20 La nit més trista 24 La nit del herois: fallers de sant Valerià en primera línia 29 Monogràfic: impacte econòmic de les falles torrentines 46 L’ocàs de la indumentària: el sector alça la veu d’alarma després d’un exercici amb pèrdues 52 Nits al taller: situació crítica dels artistes fallers 58 Nits sense parar taula: Impacte a la restauració 60 Perruqueries: per tirar-se dels monyos! 63 Toc de queda musical: impacte de la pandèmia a les agrupacions musicals 67 La nit dels palets: crisi en les empreses de palets i regals fallers 69 Estels apagats: Impacte de la pandèmia en la pirotècnia 72 Nit eterna sense flors: Impacte econòmic de les empreses floristes 74 El capvespre dels fotògrafs fallers 76 El llibret: que (no) paren les rotatives! 78 Cens faller a poqueta nit: Les comissions de Torrent perden més d’un 10 % del cens 84 La nit de l’endemà: pla de xoc faller de Torrent 88 Deu mesos i una nit d’esperança: la Mesa de seguiment de les falles 95 Espai Infantil

Als fallers de sant Valerià Per a vosaltres és aquesta poesia Que vau ser protagonistes de la tristor D’aquesta pandèmia maleïda Que feia més lleig el món. De postals de malaltia i mort s’omplien nostres dies sent testimonis involuntaris de com els somnis desapareixien. La senyera va quedar tenyida de negre per la tristor debut a la pèrdua de vides de familiars i amics ens quedarà la consol que sota la seua empara, la nostra patrona els ha acollit. També som fallers de cor i en aquest horitzó amb mescla de tristor i bullir de l’amor per donar vida a la nostra festa. Es va apagar el foc abans d’hora I els carrers no es van omplir amb música, monument, traca i flors. Però complint la premissa de tornar estelades festives llançarem al vent pensant en els qui se n’han anat amb força arribaran al cel. Ací estem amb temprança coratge i amor per a conquistar de nou els carrers per a ressorgir el foc Gema López Porras

Editorial: Impacte econòmic i vital

Eva Blasco, presidenta de CEV (Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana). Les falles són cultura, però també un dels majors motors econòmics que tenim en la nostra comunitat. Com a presidenta de CEV València, és a dir, com a representant de les empresàries i empresaris d›aquesta província veig diàriament com afecta les empreses involucrades en les festes falleres la suspensió de les falles de 2020 i el retard a setembre de 2021. No obstant això, encara que parlaré d’empreses, no vull deixar passar aquesta ocasió per a transmetre’ls que, com a valenciana i com fallera, sóc conscient que la cancel·lació d’aquestes festes suposa molt més que un cost econòmic per a la nostra ciutat o els nostres municipis. Va ser precisament el seu valor cultural, l’arrelada tradició, o com afavoreixen la cohesió social i la creativitat, la qual cosa més va pesar perquè les festes falleres foren declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta declaració va suposar el reconeixement en l’àmbit internacional d’allò que valencianes i valencians ja sabíem, que els monuments són únics, però no l’única cosa. Tot el que els envolta és especial: els ninots, la crítica local, les trobades en el casal, les desfilades de bandes de música, les ofrenes florals, les famílies completes lluint la indumentària tradicional, els concerts, els focs artificials o els carrers plens de turistes de diferents nacionalitats... Així que, tenint en compte aquesta llarga llista, i encara que no existisca un estudi recent del pes econòmic de les Falles —ací tenim una tasca pendent que caldrà reprendre— podem fer-nos una idea de l’enorme impacte econòmic, directe i indirecte, que les Falles tenen sobre València i els seus municipis, com Torrent. València duplica la seua població en unes festes de les quals depén la facturació de molts sectors econòmics. Són tants els sectors: - Tenim els orfebres, teixidors, brodadors, empreses de cancans o indumentaristes valencianes. Acumulen un any complet de pèrdues, amb tallers parats. - En una situació similar estan els artistes fallers. En 2020 no van poder cremar els seus monuments. Esperaven poder fer-ho al març 2021, però tampoc ha sigut possible. - La indústria pirotècnica serà una altra de les grans perjudicades. - Afectades s’han vist també una infinitat d’activitats que completen l’economia fallera: perruqueries, il·luminació, fotografia, lloguer de carpes, floristeria, megafonia, impremta, distribució de begudes o taxis. - La cancel·lació de les Falles és a més un doble càstig per a tres dels sectors més castigats per la pandèmia: turisme, hostaleria i comerç. 6

Durant els cinc dies centrals de Falles València duplica la seua població, la qual cosa sens dubte suposa una important injecció d’ingressos per a tots els sectors que envolten al turisme. Els hotels s’acosten aqueixos dies al 100% d’ocupació. València va rebre durant la setmana de Falles de 2019 un total de 931.639 visitants, la qual cosa representa un 41% més que la mitjana d’una setmana no festiva. Hui el turisme és inexistent. Per a molts hostalers la facturació d’aqueixos dies suposa el 30% del total. Segons la Federació Empresarial d’Hostaleria de València enguany perdran 541 milions d’euros en facturació. I els comerços perden tots els clients potencials “extra” que aqueixos dies visiten València. Si a això li afegim que el turisme, l’hostaleria i el comerç són els que més límits a l’activitat han patit des que es decretara l’estat d’alarma, la situació per a moltes empreses d’aquests sectors podria qualificar-se de crítica. Sense ajudes directes per a tots ells correm el risc que moltes de les empreses que fien els seus majors ingressos a la celebració d’aquestes festes es vegen abocades al tancament. Només en 2017 aquestes festes van crear 7.580 ocupacions (directes i indirectes) que van significar 26,7 milions d’euros en cotitzacions a la Seguretat Social i a l’IRPF. Segons les estimacions del govern autonòmic, la pèrdua econòmica per la cancel·lació de les Falles en 2020 va ascendir a 700 milions d’euros. Jo no puc donar-los una xifra exacta de l’impacte sobre les empreses enguany, però sí que puc assegurar que, si l’impacte l’any passat va ser gran, aquest ho serà més perquè arrosseguen ja massa mesos d’aturada. Moltes empreses van començar a tindre problemes de liquiditat a l’inici de la pandèmica, però hui aqueixos problemes de liquiditat ho són de solvència. S’han tancat empreses i s’han perdut molts llocs de treball, i sabem què recuperar els nivells d’ocupació i activitat previs a la irrupció de la Covid-19 costarà temps i sacrificis, però el repte és que la destrucció no siga major. Un repte que els agents econòmics no podem aconseguir sols. Així ho anem alertant i reivindicant sempre que tenim oportunitat. Per això no ens cansem de dialogar amb l’Administració per a arribar a acords que faciliten la recuperació de la nostra economia. I per això continuem insistint en la necessitat de ser més àgils. Necessitem agilitat perquè arriben a empreses i autònoms els 650 milions que s’estima pot rebre la nostra Comunitat dins del nou pla d’ajudes directes aprovat pel Govern i dotat amb 7.000 milions. Aquestes ajudes unides al Pla Resistir, al Pla Parèntesi, a les ajudes a autònoms, al Pla Horeca o al manteniment dels ERTO, han d›ajudar-nos a salvar empreses solvents i amb això llocs de treball. Accelerem també en el pla de vacunació. Tots sabem que la clau per a començar a remuntar és recuperar la mobilitat i això només serà possible quan un alt percentatge de la població estiga vacunada. Les empreses volem ser part de la solució, per això la CEV, hem signat un protocol per a secundar i reforçar les accions de les autoritats sanitàries en la nostra Comunitat. Creiem que la col·laboració pública privada és fonamental per a donar l’empenyiment que la nostra economia necessita i, ara, a les portes de l’inici d’una vacunació massiva, volem que el nostre esforç servisca també perquè un major nombre de persones i d’empreses troben al més prompte possible una eixida per a aquesta situació. Per això, la proposta de la CEV és que les empreses puguen participar en el pla de vacunació, a través dels seus centres mèdics o de les mútues de treball. Cal unir les forces del sector públic i del privat per a recuperar-se i per a poder retornar la il·lusió als més de 100.000 fallers censats en aquesta ciutat i a tots els que integren les comissions dels municipis, com Torrent, amb un cens de 7.000 fallers. Hem de salvaguardar la festa entre tots i assegurar que les Falles tornen amb més força. Moltes gràcies a totes i tots, per mantenir viu l’esperit faller i per donar visibilitat a la nostra festa. 7

El sultà MIGUEL ÁNGEL ATIENZA BLANCH Estimats/des fallers/ess, patrocinadors/es, amics/gues i simpatitzants de la nostra falla, em dirigisc a tots/es els que formem la nostra benvolguda falla, estan vivint una de les èpoques més complicades de la humanitat actual, però sobretot havent passat grans moments de dolor i tristesa en la nostra falla per tantes pèrdues de familiars i amics/as de tots/as vosaltres/as, però una d’elles ens ha trencat els cors per a tota la vida. Aquesta pandèmia s’ha emportat al nostre Àngel, vint-i-sis anys de tresorer, lluitant i barallant perquè la nostra falla amb els pocs diners que sempre hem disposat, any rere any hàgem crescut i evolucionat amb els temps, i per això, és imprescindible que en aquestes línies tinguem unes paraules per al tresorer perpetu de la nostra falla, i que en cada compte que la nostra falla haja de fer, el seu fill Ángel, que ha volgut seguir amb el llegat del seu pare, ens guies i portes com sempre a bon port. Per la situació creada, ha sigut molt difícil la governabilitat de la nostra falla, havent de viure la junta directiva situacions que mai haguérem pensat ni imaginat, però fortes i units/ as, us puc jurar, que totes les decisions preses segons cada moment, ha sigut pel bé de la nostra falla i dels nostres fallers/as, encara que som conscients que molts han sigut els fallers/as que no han comprés la situació que la nostra falla vivia, i per això, amb el cor a la mà, vull en nom de la meua junta i en el meu propi, donar-vos les “GRÀCIES”, unes gràcies en majúscules per a tots els fallers/as de cor, fallers/as que saben que la seua falla sense ells/as no és res, i que ells/as si s’esborren la falla desapareixeria per sempre. Tots/ as vosaltres/as, sou el cor de la nostra falla, cor que cada dia batega més fort, veient com a poc a poc s’acosta el moment que arribe l’anhelada setmana fallera, sent aquesta l’inici de la fi d’aquest gran malson que ens ha assolat a tots/as, i la volta a la normalitat. Tres són els cors que es trencaven de dolor un 11 de març al costat de tots/as els seus fallers/as, es trencaven de dolor en veure truncat un any que estava sent meravellós, i que la pandèmia li ho arrabasse sense demanar-los permís. Prompte tots/as els vostres/ as fallers/as al costat de mi, gaudirem i viurem amb Raquel, Zayra i Daniel unes falles que encara que no seran com sempre, l›afecte que la família de Sant Valerià té a la seua falla, farà que siguen més màgiques que mai. No puc oblidar-me del gran sofriment que els nostres estimats patrocinadors estan vivint. Desitjar-los molt ànim i forces, perquè són molt durs els moments que la situació tan delicada està posant a tots vosaltres/as. Va anhelar el dia que puguem anar la falla als vostres comerços amb l’alegria de la nostra banda de música, a celebrar que tot aquest mal somni ha acabat i hàgem tornat a la normalitat. Finalment, només puc desitjar, que tot això passe prompte, però sobretot que ningú més patisca per aquesta pandèmia. Prompte tots els que formem aquesta falla, viurem amb gran il·lusió l’anhelada setmana fallera de l’exercici 20, que junts encara que siga diferent, segur que viurem molt especialment. S’acomiada el vostre president, amb tot l’afecte que us tinc a tota la família que formem la falla Sant Valerià, i us espere a tots/as per a viure tots/as junts l’amor a la millor festa del món.

La princesa persa raquel muñoz sánchez

Llàgrimes d’un deu de març: per a Raquel

No estàs sola, estem amb tu ulls plorosos d’un deu de març entelaven un somni que es feia fum, en un món confinat, malson inesperat. Però tu eres pur amor amb la teua alegre presència el teu cor faller ens irradia a tots bateguem junts esperant la festa. En la nit de setembre desitjada quan la flama davant teu siga encesa dibuixarem una vibrant estelada conscient d’una fita, a la fi conclosa. Viu el teu camí, l’últim pas t’espera agafada de la mà de tots els teus fallers nosaltres sempre et recordarem: paciència, vida, foc, reina. Gema López Porras

Junta executiva Miguel Á ngel Atienza Blanch

M. Carmen García Cano

President

Delega d’Infantils

Miguel Atienza Muñoz

Cristian Serralle Del Toro

Vice -President 1r

Vice -Delegat d’Infantils

A itor Sánchez Collado

Nuria Biot Castro

Vice -President 2n

Vice -Delegada d’Infantils

Francisco Navarro Mar tínez

Yanira Del Toro Mar tínez

Secretari

Vice -Delegada d’Infantils

Gema López Porras

Juan José de La Rosa Montoro

Vice - Secretari

Delegat d’Activitats Diverses

Á ngel Tarazón Tarazón

Carmina A nchel Escrihuela

Tresorer

Vice -Delegada d’Activitats Diverses

Á ngel Tarazón Sanjuan

Miriam Belloso Sandia

Vice-Tresorer

Vice -Delegada d’Activitats Diverses

German Díaz Crespo

Mónica García Piqueras

Delegat de Festejos

Delgegada de Recompenses

Juan Rodenas Sánchez

Conchín García Sánchez

Vice -Delegat Festejos

Delgegada Secció Femenina

Miguel José Jiménez Feo

Mª Jose Vilata Durá

Vice -Delegat Festejos

Vice -Delelegada Secció Femenina

Luz María Fernández Moreno

Rosa Latorre Escriba

Vice -Delegat Festejos

Vice -Delegada Secció Femenina

A rant xa Mora Espejo Vice -Delegat Festejos Miguel Francisco Monterde A lepuz Vice -Delegat Festejos

Comissió Miguel Adrover Guna

José Peña Soria

A niceto A lba Quiñones

Ignacio Piqueras Lozano

Agustín A nchel Hernández

Benito Pozo Madrid

Juan Bta. A ndreu Navarro

Jonathan Rodenas Vilata

Miguel Á ngel Atienza García

A lex Ruiz Zaragoza

Francisco Benito Mozo

Daniel Sevilla Cebrián

José E. Bernal Or tega

Edgar Soriano A lós

Francisco José Campos De Dios

Juan Soriano Cebrian

Jesús Castellanos Rodríguez

Juan Luis Soriano Mar tínez

Jorge Castro Mar tínez

Samuel Tarazón San Juan

Benjamín Cuadrado Aguilar

Juan Toledo Vilanova

Raúl Díaz Crespo

José Torres Moreno

Juan García Del R io

Francisco Triguero Tarazona

Agustín Gonzálvez Fuentes

Isidro Salvador Vilanova Marco

Carlos Guerrero García

Juan De Dios Sánchez Checa

Valeriano Guerrero Molina

Marcelo Zafra Santos

Juan Carlos Jordán A lba

Carmen Adrover Guna

Juan Carlos Jordán Herrero

A ni A lba Godoy

Toni Landete Rubio

Sara A ndreu Jiménez

Sergio Lapeña Jiménez

Sonia A racil Domingo

Miguel López García

Isabel Atienza Muñoz

Víctor A ndrés López Laosa

Mª Jesus Bastan Fernández

Marcos Lozano Jareño

A lba Benitez Pastor

José Pablo Mar tínez Lozano

Mª del Mar Benito Medina

Francisco Muñoz Fernández

Irene Berjillos Collado

Manuel Naranjo Molina

Toñi Cantero Marín

Samuel Navarro Latorre

Carmen Carceles Litran

José Nieto García

Sandra Carratala Carrasco

Daniel Nieto Guijarro

Mar ta Casanova Bonet

Hugo Or ti A nchel

A lfonsi Cordero Miquel

A r turo Or ti Busquets

Carla Cuadrado Vinaixa

Miguel Á ngel Or ti Giménez

María Del Toro Gómez

José Paes A renas

Silvia Escobar Medina

Isaac Peinado Morcillo

Carmen Fernández Garrido

Rubén Peña Pallares

Virginia Fernández Moreno

Comissió Dulce María Ferrer Pagés

A nais Perales Montoya

A na María García Piqueras

Sandra Pozo Muñoz

A na María Garrido Navarro

Sandra R ivelles Navarro

M. Carmen Garrido Navarro

Paula Roda Navarro

Conchín Gil Gil

Mª José Rodenas Vilata

Puri Guijarro Serrano

Rosario Rodríguez Machado

Mariví Guimerá Vilanova

Isabel Rubio Mar tinez

Mª Á ngeles Guimerá Vilanova

Pilar San Juan Fontarosa

Patricia Hernández Madrid

Nahomi San Juan Hernández

Vanesa Jareño Utiel

Susana Sánchez Freitas

Cynthia Lapeña Carratalá

Estela Sandia Medina

A na María López Garrido

Tamara Sepúlveda Torres

A ndrea Mari Hernández

Sandra Serrano Mar tínez

Paula Márquez Cuadros

A ndrea Soriano Mar tínez

Patricia Márquez Cuadros

Mª Carmen Soriano Navarro

Josefa Mar tínez Barbera

Mª Teresa Vilanova Marco

Mª Del Mar Medina Naranjo

Mª Carmen Vinaixa Monasor

Patricia Mora Espejo

Mª Jesús Zaragoza A lcalá

Mireia Mora Gracia

Triana Zemp Sevilla

Esther Motos Mateo Sonia Muela Chacón Inma Naranjo García Lidia Naranjo Or tiz Vanesa Navarro Baranda Claudia Navarro García Carmen Navarro Mar tínez

Abonats

Nuria Nieto Guijarro Juani Olivas Mar tínez Noelia Or tega Granell

Carlos Sánchez Benítez

Sara Or tí Guijarro

Inma Nieto Reyes

Rosa Pallares García Cristina Pallares García Josefa Parras Bustamante Paula Peña Pallares Beatriz Perales Montoya

Premis guanyats en l’exercici 2019-20 i 2020-21 per la falla Sant Valerià 1r premi crítica local FAC, cavalcada del ninot major, 2020. 1r premi millor actriu teatre infantil, 2020. 1r premi de betlem manualitats de la falla Lope de Rueda del 2020. 1r premi concurs infantil petanca de la falla Escultor Vicente Pallardó, 2020. 1r premi campionat de par xís infantil de la falla Poble Nou, 2020. 1r premi concurs arròs amb calamars i alls tendres de la falla Sedaví, 2020. 1r premi concurs petanca infantil, 2020. 2n premi cavalcada infantil, 2020. 2n premi de betlem manualitats de la falla Lope de Rueda del 2021. 2 premi concurs creus de maig manualitats de la falla Cronista Vicent Esteve, 2020. 3r premi concurs de Teatre Infantil, 2020. 3r premi campionat de raspall infantil de la falla Camí Reial, de 2020. 3r premi Concurs de nadalenques majors de la falla Poble Nou, 2020. 3r premi del campionat de pòquer faller de la falla Xenillet Millor presentació concurs de tr uita amb creïlla de la falla El Moli, 2020.

Les mil i una nits de desitjos torrentins (amb pandèmia pel mig)

Quan es tracta de gastar i els diners comencen a faltar el pressupost va aprovar amb el vot de Ciutadans. I és que aquesta jove formació li aprova les ordenances municipals i la compra de nous solars tot siga per tindre més assessors!

Artista: Fede Alonso Andreu Autors: Arturo García Gil i Aitor Sánchez Collado

L’edifici la Malaguenya ha comprat per una gran plaça deixar. Milions per ella ha donat I anys ens costarà pagar. El palauet Cortina també ha adquirit després d’anys oblidat ningú volia la responsabilitat i només un solar ha quedat.

Introducció Fa molts, molts anys a un país d’Orient una pandèmia assolà un poble, de nom Torrent.

També el cine Cervantes, i és que sobren els diners! Però tots voldríem saber el que amb aquestes ruïnes van a fer!

Sherezade quan arribava la nit, els seus contes anava contant al seu sultà enamorat que no es podia dormir.

Jasmine en el jardí dels amors impossibles Jasmine, aquesta jove torrentina, tenia una missió impossible, perquè volia emparellar a persones incompatibles.

Làmpada dels desitjos Aladí la llàntia va fregar i va eixir un geni poderós, que es va sorprendre en trobar que l’alcalde-sultà era Jesús Ros.

I intentava ajuntar regidors encara que sense permís, per una banda als de Vox, i per l’altra, als de Compromís.

Digué que un geni pot concedir tres desitjos al seu amo i senyor, però que el nostre Jesús Ros concedeix desitjos per mils.

També ajuntar als socialistes i després als populars, encara que aquests artistes pareix que es duen prou mal.

L’harem de Rochano Ací està Rochano, el gran sultà al qual no li falta el seu harem són regidors de Ciutadans que li faciliten el govern.

Les margarides PPerum desfullen la petalada ara Folgadum, ara Arturum en una lluita acarnissada.

La parella més nacionalista són Alabajos i Benlloch, un catalanista, altre espanyolista, però pels torrentins no fan esforç.

També un refugi d’animals, però senyors aquestes accions el sultà no vol aprovar, perquè a ell, poc li rentaran.

Estos capolls lluiten per l’herència, d’una alcaldia que es resisteix Campos, socialista, és l’etern “segundó” I el ciutadà Claramonte canviarà de color.

O un projecte general, demanat des que tinc memòria, per a les vies soterrar al barri Camí la Nòria.

Oasi faller Del palau de Ros, el sultà, eixien els camells carregats de promeses que s’han realitzat i que mai en la vida es compliran.

Una altra oferta és el Toll i l’Alberca, la Torre o la Ciutat de la Justícia un gran i modern hospital o el centre de Salut de Parc Central. Desitjos que són paper mullat, el sultà moltes coses va prometre, però en passar les eleccions, les promeses acabaren als caixons.

El museu mai ha arribat i la promesa ja s’està oblidant. Ja es conformaria el món faller amb la sala polivalent!

Rochano totpoderós Rochano caigué en les arpes de la justícia, perquè Compromís el denuncià per incomplir la llei de Gran Ciutat innocent es declarà, però continua investigat.

Amb la pandèmia el sultà cap acte deixà fer i això provocà a les falles una caiguda al seu cens. Els presidents no podien més i un escrit van redactar Pasqualet respongué tot ofés: “Ja parlarem” en to amenaçant.

70.000 euros ha de pagar l’ajuntament a les becàries de premsa per no regular els seus contractes la inspecció laboral dictà sentència.

Soc torrentí Al soc d’oferta tenim projectes mai finalitzats com el problema del trànsit o la segona fase del Camí Reial.

Així que ell li digué al remat que si vol desitjos i miracles millor es deixe d’espectacles i que escolte als ciutadans.

Que baixe la contribució, la taxa Recicla recuperar que torne el xec bebé o les beques escolars.

La nit més trista: En memòria del nostre etern tresorer, Ángel Tarazón Tarazón Paco Navarro M. Carmen García

Benvolgut Ángel: Mai ens havíem dirigit a tu a través d’una carta, hui ho fem plens d’emoció, records i amb tot l’afecte que sempre t’hem tingut, gran amic, espòs i pare però sobretot gran faller. La teua cadira en el despatx s’ha quedat buida, els teus bolígrafs, llapis i goma d’esborrar gastada s’han quedat orfes, ens has deixat per a mai tornar, però sempre estaràs entre nosaltres. Aquestes paraules hui les firmem cada u dels fallers que formen la nostra comissió i que tant et volem. Cadascú de nosaltres tindria una anècdota sobre tu... Comptaríem tantes coses... En tots els esdeveniments fallers eres dels últims a marxar-te, aquelles matinades de planta esperant la paella de Juan, per a gaudir d’aqueix arròs amb els quals quedàvem rematant la plantà. Sempre et vesties de faller per les presentacions, tallar el trànsit en desfilades o a les cavalcades.

Però si et recordem per una cosa: és i seràs sempre per ser el nostre estimat tresorer. Des de fa més de vint-i-cinc anys has ostentat aquest difícil càrrec. Amic, t›has guanyat a pols el títol honorífic de tresorer perpetu de la nostra comissió en la junta general extraordinària del passat maig. Has sigut la persona que més any ha ostentat el càrrec en temps de bonança econòmica i de caresties. Treballador incansable, després d›una llarga jornada en la seua empresa sempre tenia una estona per a la seua benvolguda falla: el seu lloc de treball era sa casa i el despatx, on apuntava en les seues fulles cada cèntim del pressupost. Sempre el trobàvem envoltat de papers, de comptes, de calculadores ... Menys els divendres, que eren sagrats per a jugar la partida de pokino amb el teu grup de sempre: la teua estimada i volguda Pili, -que tant te troba a faltar- amb la companyia de Josefa, Milagros, Andrea, Isabel, l’alcalde Miguel i després s›incorporava José Maria (Quant et

trobaren a faltar!). La maleïda pandèmia no s›han deixat acomiadar-nos de tu com et mereixes, però quan pugem tindràs l›homenatge que et mereixes, junt amb els teus amics, la teua dona i els teus fills Ángel i Samuel. Estem orgullosos que la teua saga de tresorer siga la tradició amb el teu fill. La teua altra gran passió era Tuejar, el teu poble, tots els cap de setmana que podies anaves amb la teua Pili al poble a gaudir de la tranquil·litat, a fer-te l’aperitiu o a sopar amb el teu “quintos” de la mili, en el Garito Molina o en el Punto (per cert allí et coneixien pel «PANOJO” , sobrenom que portaves amb orgull tuejano.)

Però estem segurs que on estigues estaràs muntant alguna falla en companyia de Luis, un altre gran faller que ens va deixar, perquè l’esperit de Sant Valerià continuarà per sempre gràcies a les persones que la van fer possible. Mai faltaran les pessetes, els duros o els euros, perquè la teua incansable testarrudesa amb els números feien que comptaves cada cèntim. “Hem de pujar la quota”- deies cada any-, perquè sempre volies el millor per a la teua comissió. Mai has dit un “no”, sempre hi havia alguna partida que destinar per més gran si cap a la nostra benvolguda falla i per fer-nos millor persona al teu costat amb el teu somriure tímid.

Fins i tot recordem l’agradable sorpresa que ens vam donar en veure’ns pel poble després molt temps sense veure’ns. Allí vam estar xarrant, posteriorment sempre que eixia en la conversa, el teu poble, ens emplaçàvem passar un cap de setmana junts, això ja no serà possible.

Ángel Tarazón Tarazón: Home de pau, conciliador, gran faller, però sobretot millor persona.

Fins a sempre “PANOJO”!

Recompenses 2021 recompenses Majors

recompenses Infantils

Torre d’Argent

Claudia del Carmen Navarro Garcia Aniceto Alba Quiñones

Ezequiel Atienza Garcia Rocío Gallego Torres

Torre d’Or Miriam Belloso Sandia Sandra Rivelles Navarro Jorge Castro Martínez Agustín González Fuentes Irene Berjillos Collado Sandra Carratalá Carrasco Gema López Porras Miguel José Jiménez Feo

Torre de Llorer Carmen Navarro Martínez Benito Pozo Madrid

Torre de Llorer i Brillants Rosa Maria Pallarés García Mª José Vilata Dura Nuria Biot Castro

La nit dels herois: fallers de Sant Valerià en primera línia Aitor Sánchez Collado, periodista

es juntes locals i comissions de València ciutat realitzaren al gener de 2021 una campanya en xarxes per a posar en valor als components de la festa i demostrar el seu lliurament durant la pandèmia. La idea era demostrar que les falles no només són festa, sinó que els fallers som ciutadans responsables i professionals en diversos àmbits. Farts de sentir “els fallers només pensen en festa” i el qüestionament de les seues bases, va nàixer la campanya #fallersenprimeralinea. Tal com explicava Manuel Jorge, delegat de Juntes Locals en la JCF, “la campanya es va improvisar i va anar creixent. El company Ferran Martínez va etiquetar una publicació per a reivindicar que els fallers també estan en primera línia de la pandèmia i que som els primers que respectem les normes”. La fallera major de València, Consuelo Llobell, va decidir exercir la seua professió aquest passat estiu en l’atenció primària en un centre del Perelló i va ser premiada pel seu lliurament per l’agrupació de falles de la Seu-Xera-El Mercat. Alicia Falcó, fallera major de Sueca, infermera a l’Hospital de la Ribera; Sandra Faus, fallera major de Gandia que treballa a l’Hospital de Gandia o a Salvador Doménech, que és president de la Federació de Falles de Borriana i cap del servei d’Urgències de l’Hospital de la Plana també hi participaren.

A Torrent, la fallera major de Sant Roc, Ana Ortiz, educadora en un centre de malalts mentals, va pujar la seua foto, o Andrea Sánchez, fallera de Reina Sofia i infermera, o Núria Rodríguez auxiliar també d’esta falla. Per la seua banda, Alba de Juan, fallera de Santa Llúcia, auxiliar d’infermeria, va fer allò propi, entre d’altres. A la falla Sant Valerià també tenim els nostres herois particulars: treballadors essencials que durant el confinament van viure amb por i valentia la seua professió. Recordem amb ells les seues sensacions quan tot era molt fosc i quan gràcies al seu treball la nit és va fer de dia: hi havia esperança. Nuria Moreno. Treballadora de residència de majors. Com vas viure els moments més durs de pandèmia en el teu treball? Vas tindre por? Va ser molt difícil, no penses que arribara una cosa pareguda fins que arriba i veus que està tan a prop i s’està contagiant tanta gent que és impossible no tindre por. Em feia por tocar tot això del meu voltant per si el portava a la residència o em portava el virus a casa. Tenia molta precaució amb tot. Encara que no mentiré si dic que alguna vegada he eixit plorant del treball perquè pensava que no podia més. Quina era la sensació entre els teus companys de treball mentre tot estava tancat i confinat? Al principi hi havia molta tensió, tot era tan nou, tants canvis tant en la vida

professional com personal que era normal que hagueren dies dolents. Però vam fer molt bona pinya, al final els/as residents estaven millor o pitjor depenent de nosaltres, perquè érem les úniques persones que estàvem amb ells/as. Així que somriure i per tot el que venia. Us vau sentir recolzats per l’empresa o institucions al tractar amb persones majors? Sí, al principi sí que és veritat que escassejava material, com a tot arreu però de seguida vam tindre de tot, prenem moltes precaucions abans de començar el confinament i l’empresa ens ha controlat molt fent-nos una PCR cada 15 dies. No va entrar el virus a la residència, hem sigut afortunades. Sandra Serrano. Treballadora de Mercadona Les imatges als supermercats eren molt cridaneres i les condicions extremes de neteja: amb guants, gel etc. feien que el vostre treball es convertirà en una peli de ciència ficció. Com el visqueres? Al principi tot era por al desconegut, tots els mitjans de comunicació deien “no eixir de casa”, “no et relaciones amb ningú que no siga la teua família més directa” però, havíem d’anar a treballar i ajuntarnos amb 700 persones al dia, recorde que al principi no portàvem ni màscara, era tot molt confús. Només veies notícies de morts i tenies la sensació que en el teu lloc de treball això no existia, no eres persona, ni tenies família. Recordem les cues per fer la compra... Quina era la sensació entre els teus companys de treball mentre tot estava tancat i confinat? Entre els companys era pànic en arribar a casa, ajuntar-te amb els teus ( fills, pares, iaios...) plors, no entendre el que estava passant...

Us vau sentir recolzats per l’empresa? La sort és que en tot això la sensació de desprotecció va ser poc temps, l’empresa ha estat en tot moment amb nosaltres, donant-nos suport, donant-nos ànims sense saber ni ells mateixos al fet que s’enfrontaven. Això almenys t’abrigallava un poc dins de la incertesa de... Què passarà demà? PD: jo no vaig triar ser heroi, només vaig fer el meu treball. Benito Pozo. Treballador d’empresa d’alimentació. Un sector vital són les empreses d’alimentació. Com vas viure els moments més durs de pandèmia? En els moments d’inici de la pandèmia em trobava en l’atur, afortunadament als 3 mesos de començar la pandèmia trobí treball en el sector de l’alimentació i encara se’m fa poc comprensible com a persones que estem de cara al públic prestant un servei bàsic no se’ls haja dotat de mitjans de protecció finançats pel govern autonòmic o estatal, fins i tot a dia de hui no entenc com no som considerats persones amb risc i hauríem d’haver rebut la vacuna. Sí he tingut por, sobretot quan la pandèmia va anar avançant i veies els casos positius cada vegada més pròxims a tu, però mes que el teu et pogueres contagiar el teu sobretot en què poguera afectar les persones mes pròximes a tu i més vulnerables com són pares, mares, fills o persones vulnerables. És difícil fer-se a la idea que per estar el teu contagiat una persona poguera contagiar-se i el que és però perdre la vida. Quina era la sensació entre els teus companys de treball mentre tot estava tancat i confinat? En l’àmbit laboral la sensació era de responsabilitat major, perquè el teu treball es considerava essencial, pensaves si ens contagiem que passara amb el meu lloc de treball? pel fet que és una PIME que

passa si la meua empresa ha de tancar 15 dies per donar positiu que sàrria d’ella? econòmicament ho podrà aguantar? qui es farà càrrec del meu salari aqueixos dies? confiaria la gent sabent que s’ha tancat per positiu? com veus són molts dubtes les quals continuem tenint. Us vau sentir recolzats per l’empresa? Què penses de la gestió política? Quant al suport per part de l’empresa: al 100%. Ningú pot estar preparat per a una situació que ha afectat nivell mundial. Els polítics a nivell nacional deixen molt a desitjar, crec que no estan preparats la gran majoria per a prendre decisions. Són populistes sense mesurar les conseqüències. M’haguera agradat veure al govern demanar suports als partits de l’oposició, perquè es veia que les coses se’ls anava de la mà i a l’oposició dir “ací estem” per a secundar i sumar: ja vindran els temps de crítiques i retrets, però no en aquests moments. Ángel Tarazón. Conductor de tràiler frigorífic i carn Com a transportista el teu treball era vital perquè arribara l’alimentació a cada establiment. Vas viure els moments més durs de pandèmia? La veritat és que era bastant estrany, de sobte totes les empreses on descarregarem ens tractaven un poc tòxics (Ni tan sols ens deixaven accedir als banys) i -més que porera la incertesa d’una cosa desconeguda i no sabíem quant perill real hi havia. Quina era la sensació entre els teus companys de treball mentre tot estava tancat i confinat? Entre companys teníem el mateix tracte, però extremant les mesures de seguretat, distància, màscares, no tocar-nos.... I

respecte al treball en, sabíem que mentre tothom havia d’estar confinats nosaltres havíem de treballar en el sector de transport d’aliments. Era una estranya sensació circular sense trànsit per carreteres. Us vau sentir recolzats per l’empresa? Què penses de la gestió política? L’empresa ens va proporcionar màscares, gel desinfectant i guants, però per la resta hem estat abandonats. Una gran quantitat de camioners mengen, sopen, es dutxen, etc. en les àrees de servei de la carretera, però tot estava tancat. Han hagut camioners que han estat dutxant-se només els caps de setmana (quan arribaven a casa), durant tot el trajecte setmanal sense possibilitat de prendre un simple cafè i en moltes àrees també van tancar els lavabos (Imagine que per a no infectar ni ser infectats) Gemma López. Personal de neteja El persona de neteja era essencial per matar el virus. Com vas viure els moments més durs de pandèmia? Els primers moments es van viure amb incertesa i por. No es tenia tanta informació i això provocava inseguretat. Com és lògic. Quina era la sensació entre els teus companys de treball mentre tot estava tancat i confinat? Hi havia molta inseguretat. Les companyes que estaven tot el dia per exemple a l’ajuntament anaven amb molta precaució. Us vau sentir recolzats per l’empresa? L’empresa es preocupava de les treballadores que durant els primers moments de la pandèmia estaven en actiu, tinguérem protecció.

Sara Andreu. Mestra de Primària Els centres educatius van reaccionar ràpidament i de seguida començaren les classes en línia. Com vas viure els moments més durs de pandèmia? Com per a tots i totes els primers dies de pandèmia van ser durs. Milers de dubtes i pors s’apoderaven de tots els membres que formem la comunitat educativa. Tot i així, ens havíem d’adaptar a la estranya i incerta situació que hi estàvem vivint. Per tant, cada dia penjava les tasques escolar a un bloc en línia perquè els meus alumnes feren les activitats pertinents. Pense que aquest era un dels moments més durs i a la vegada més entranyables de tot el confinament. Quina il·lusió em feia vore els seus somriures encara que fóra a través de la pantalla! Quina era la sensació entre els teus companys de treball mentre tot estava tancat i confinat? Quant al treball com a docent, totes les mestres teníem una sensació diària d’incertesa i voltes vegades de responsabilitat perquè volíem donar la millor atenció al nostre alumnat. No obstant això, encara que es va fer un gran treball en grup per poder cobrir les necessitats educatives dels més xicotets... Tota resposta online no va poder substituir el caliu i els aprenentatges que s’experimenten a la classe dia i dia. A més, aquesta manca d’afecte i suport ens va afectar a tots i totes. En concret, els nostres alumnes i famílies van fer un gran esforç diari, ja que mai s’havia treballat de manera online i era tota una odissea fer entregar les tasques o connectar se per fer les tutories. Això va ser sobretot al principi, perquè en unes setmanes l’interès de les famílies i els xiquets i xiquetes van fer possible la resposta digital que es mereixia tota la nostra xicalla, que per cert, són a dia d’hui exemple per a molts adults.

Com a docent, vas sentir-te recolzada pel centre i per la Conselleria? Sobretot per part l’equip directiu del col·legi rebia diàriament les instruccions de les institucions educatives. Moltes hores de treball darrere va fer possible que l’alumnat no es quedara sense el seu dret a aprendre en una crisi sanitària com aquesta... Malauradament, potser es van cometre certs errors, però estic segura que han servit com a punt d’inflexió per tal de millorar el nostre sistema educatiu i de qualitat que es mereixen els nostres infants. Al cap i la fi, ells i elles són els protagonistes de l’escola, per la qual cosa han sigut i seran sempre el motiu pel qual tot esforç mereix la pena. Vanesa Jareño. Perruquera. Les perruqueries van ser classificades en un primer moment com a personal de primera necessitat. Com vas viure els moments més durs de pandèmia? Quan es va donar l’estat d’alarma va ser com que està passant? només veies per la tele milers de contagis i morts, la por al desconegut et feia sentir vulnerable. La setmana abans de començar a treballar eren tot dubtes, uns deien has de fer això, uns altres que no... Els nervis es van apoderar de mi i penses: “ànim, Vane, tu pots centra’t i pensa que fer”. Quina era la sensació entre els teus companys de treball mentre tot estava tancat i confinat? Les primeres setmanes van ser molt dures, cues eternes, moltes hores de treball, però tot va ser calmant-se i em vaig adonar que amb precaució les coses funcionaven i els nervis es van passar. Us vau sentir recolzats per l’empresa? Com a autònoma, no m’he sentit ajudada pel nostre govern, al contrari, tots són pujades d’impostos en definitiva més despeses. Això m’ha ensenyat el valor a la vida i sobretot el respecte.

Les mil + una nits: Impacte econòmic de les falles torrentines

Impacte econòmic de les falles torrentines

Aitor Sánchez Collado, periodista

va realitzar en 2018 un estudi centrant-se únicament en l'impacte turístic de les falles i de les fogueres de Sant Joan.

1 Les dades per a la realització d’aquest estudi pràcticament íntegrament eren de les falles agrupades, recollits per les agrupacions en l’últim trimestre del 2007 i als quals van aplicar l’IPC oficial del 2008. Les dades que aportaten ens oficials eren de l’exercici 2008, com monuments fallers. 2 https://valenciaplaza.com/valencia-retrasa-a-2021-el-primer-estudio-de-impacto-economico-de-las-fallas

No obstant això, aquests estudis se centren en les grans capitals i s'obvia l'impacte d'altres ciutats on se celebren aquestes festes. Recullen en la seua majoria l'impacte turístic (amb ítems recollits de l'hostaleria, procedència de clients, despesa mitjana de visitant, etc.) que proporciona grans xifres, però es precisa un estudi específic que quantifique l'impacte econòmic que generen els agents de la festa durant tot l'any i no sols durant el cicle estacional de la setmana de festes. Seguint l'estudi dels professors Marco, Sabater, García i Úbeda (2018: 15), cal diferenciar l'impacte directe (impacte del sector turístic), l'impacte indirecte (demanda d'inputs dels citats agents turístics per a satisfer els clients) i l'impacte induït (la despesa que s'efectua amb les rendes generades a conseqüència dels impactes directes i indirectes). Seguint a Fletcher (1989) la despesa turística genera major producció i ingressos, incrementa els nivells d'ocupació i d'ingressos en les llars, i al seu torn reverteix novament en forma de despesa (efecte econòmic induït).

bjectiu de l’estudi La rellevància històrica, cultural, social i econòmica de les Falles de Torrent queda patent amb la seua declaració com a Festa d'Interés Turístic Autonòmic i Bé d'Interés Cultural en 2015. Constitueixen un important motor econòmic a la ciutat i generador d'ocupació directa i indirecta que mai s'ha estudiat. A València ciutat la Interagrupació de Falles va fer un treball estimatiu en l’any 2000 (abril) on estimava un impacte de 267 milions d’euros i el 2008 el va actualitzar, amb una xifra que arribava als 800 milions (un increment de 533 milions) que feia palés com el moviment econòmic s’havia triplicat en huit anys.1 En els pròxims mesos es realitzarà un primer estudi en profunditat i actualitzat amb la Universitat de València, que s'ha posposat per la pandèmia2. La Universitat d'Alacant

Ara bé, en el cas particular de les festes, o esdeveniments esportius o culturals, l'impacte econòmic directe depèn dels turistes, però també dels agents que ho fan possible. En el cas de les falles de Torrent este impacte és el majoritari, ja que el turisme o les visites són molt tímides. Com indiquen Barajas, Coates i Sánchez (2016)3 seria necessari, per tant, considerar la despesa generada pels mateixos organitzadors de l'esdeveniment, així com altres agents participants en aquest, donant com a resultat un flux que representem en la figura final d’este article. Per tant, l'objectiu d'aquest estudi se centra a definir de manera concreta i desglossada l'impacte econòmic de les falles de Torrent en els sectors productius associats. Estructura de l’estudi i metodologia

Per a identificar l'impacte s'han dut a terme dos estudis paral·lels. D'una banda, s'ha consultat amb els professionals dels sectors proveïdors de la festa que han aportat xifres de preu de mercat (hem recollit mitjançant la tècnica de l'entrevista la seua visió en profunditat) i s'ha sondejat a algunes comissions de les 29 falles de Torrent per a conéixer els seus pressupostos (ingressos/despeses) de l'exercici faller, així com la presentació oficial de comptes de Junta Local Fallera. Les xifres utilitzades han seguit el principi de prudència, amb dades a la baixa. Aquestes xifres s'han multiplicat per 29 comissions, exceptuant les dades reals dels pressupostos en monuments de totes les comissions. Les dades resultants poden ser subjectivament augmentades, però no disminuïdes, a causa del principi de cautela, ja que les xifres pretenen reflectir una situació d’una comissió intermèdia en el volum econòmic de cada partida 3 Barajas, Coates i Sánchez (2016). Beyond retrospective assessment. Sport event economic impact studies as a management tool for informing event organization. European Research on Management and Business Economics Volume 22, Issue 3, September–December 2016, Pages 124-130

i en la despesa mitjana del faller en els sectors on intervé de manera directa en la seua interacció econòmica al marge de les comissions (indumentària, fotògrafs, etc.) Cal recordar que les xifres són plantejades amb l'IVA inclòs en cada sector: pirotècnia, perruqueria, fotògrafs, indumentària (21%), hostaleria, música i flors que s'aplica el 10% del net, igual que en els monuments fallers (en gener de 2014 passà del 21 % al 10%). Queda fora d’este estudi l’estudi d’ocupació directa i indirecta que generen les falles torrentines, que s’hauria d’estudiar amb les dades públiques del SEPE de contractes temporals d'Obra o Servei i Eventuals per circumstàncies de producció amb data de març amb la suma de treballs fixos anuals (salari mínim interprofessional) i temporals en l'època fallera (ponderació segons mesos). Totes aquestes ocupacions es desenvolupen en empreses que viuen tot l'any així com el xicotet i mitjà comerç que proveeix durant l'any a les falles en les seues necessitats diàries. D'altra banda, el segon estudi s’ha centrat a estimar les pèrdues que els diferents sectors han patit a causa de la suspensió de la festa per la pandèmia de covid-19 a partir de dades totals o percentuals del seu volum de negoci respecte a l'exercici 201819. Esta estimació de pèrdues dels sectors proveïdors s’ha fet en l'àmbit de les falles, però també una estimació en la resta de festes de la ciutat a les que proveeixen (confraries, Setmana Santa, etc.) Impacte econòmic total i desglossat: més de 3 milions d’euros

L’estimació de l’impacte econòmic resultant de l’activitat de les 29 falles de Torrent i Junta Local Fallera, en un exercici habitual és de 3.092.788 d’euros, una xifra que desglosem a continuació per sectors productius o de serveis, de major a menor impacte en el total.

Estimació d’Impacte econòmic total de les falles torrentines 1. Indumentària* 609.222 € 2. Menjar i beure 507.500 € 3. Falles 374.600 € 4. Casal 320.450 € 5. Hostaleria 208.130 € 6. Perruqueria i estètica* 179.325 € 7. Agrupacions musicals 165.650 € 8. Insígnies-Palets 133.188 € 9. Envelats i seguretat 121.300 € 10. Activitats diverses 100.500 € 11. Gestió administrativa 88.193 € 12. Pirotècnia 86.500 € 13. Floristeria 76.850 € 14. Fotògrafs* 63.880 € 15. Impremtes-llibret 57.100 € TOTAL 3.092.388 €

19,7% 16,4% 12,1% 10,4% 6,7% 5,8% 5,4% 4,3% 3,9% 3,2% 2,9% 2,8% 2,5% 2,1% 1,8% 100,0%

*cost sufragat pel faller/a. Font: elaboració pròpia a partir de les dades donades pels experts del sector.

Font: elaboració pròpia, a partir de les dades de l’estudi aportades pels professionals experts dels sectors implicats. 32

1.Indumentària.

El sector econòmic que rep l’impacte major per part dels fallers de Torrent és el de la indumentària tradicional valenciana (gravat amb un 21% d’IVA, encara que el sector demana baixar-lo al 10%). En un exercici habitual els torrentins es gasten 609.622 euros (el 19,7% del total). L’any 2008 s’observava certa tendència cap a la baixa, o almenys cap a l’estabilització de les despeses d’indumentària, que passaren del 3,1 % en 2000 al 2,1 % en 2008 a València ciutat, potser ja s’havia produït la normalització indumentària del món faller, després de la recuperació de la roba tradicional que va tindre lloc en els darrers quinze anys, apunten Gil-Manuel i Català.4 Esta tendència va canviar en els últims cinc anys on observem un sector en auge abans de la crisi per la tendència de vestir a l’antiga, l’aparició de noves 4 Català i Gorgues, Jesús; Hernàndez i Martí, Gil-Manuel (2008). Les Falles, molt més que una festa. Impacte econòmic i social de les falles. Interagrupació.

Element contractat Confecció i complements (manteletes, adreços, pintes, calcer, ventalls, etc.) Fallera major Confecció i complements (manteletes, adreços, pintes, calcer, ventalls, etc.) Fallera major infantil Confecció i complements Vestit President Confecció i complements President infantil Confecció i complements Fallers sense càrrec en un any normal Arreglos de vestits en un any normal dones, homes, xiquetes i xiquets. Vestit de còctel o festa (de particular) de dona i complements. *Sopar de proclamació o sopar FMT Vestit de còctel o festa (de particular) de xiqueta i complements. *Sopar de proclamació o sopar FMT

empreses tèxtils i de confecció. A Torrent en este període va náixer A l’antiga, Alan i Sendra, a banda d’Indumentaristes sense local,com Simon Indumentaria, o Ramón Sorní. El sector s’ha vist afectat per la continuació de càrrecs de les comissions (una fallera major es gasta una mitjana de 4.000 euros) i la cancel·lació de tots els actes socials (vestits de festa) i paralització del sector. A Torrent només han resistit quatre empreses donades d’alta durant la pandèmia (5 han hagut de tancar com veurem més avant). Cal destacar que esta despesa en vestit (teles, confecció), complements, orfebreria, calcer, etc. així com els arranjaments anuals que es fan és sufragada íntegrament pel faller i no consta en les partides pressupostàries d’una comissió de falla. En este apartat hem afegit les despeses en roba i moda destinada a sopars de gala o de proclamació, ja que tres de les quatre tendes es dediquen a la confecció de vestits de festa.

Despesa aproximada en euros Despesa estimada per per persona 29 falles (x 29) 4.000 € 116.000 €

4.000 €

116.000 €

1.000 €

29.000 €

1.500 €

43.500 €

700 € x 300 clients entre totes les tendes d’indumentària 150 € x 300 clients entre totes les tendes d’indumentària 500 € x 1 vestit per dona

210.000 €

14.500 €

400 € x 1 vestits per xiqueta

11.600 €

45.000 €

Falleres majors i Corts d’Honor de Torrent 900 € x 9 xiquetes = 12.322 €

Confecció vestits de Cort d’honor Major i Fallera Major de Torrent + cancan (sense contar teles) Confecció 9 vestits de xiquetes Corts d’honor infantil i Fallera Major infantil de Torrent + cancan (sense contar teles) Confecció 9 vestits de còctel o festa (de particular) de dona i complements. *Sopar FMT Confecció 9 vestits de còctel o festa (de particular) de xiqueta i complements. *Dinar FMT TOTAL

400 € x 9 xiquetes = 3.600 €

500 € x 9 dones en la cort = 4.500 €

400 € x 9 xiquetes = 3.600 €

609.622 €

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per Sergio Esteve, Noelia Maroto, Carmen Quijano, Sandra Messeguer. 2.Menjar i beure.

El segon sector en importància és del menjar i beure (gravats amb un 4/ 10 % d’IVA, llevat de l’alcohol, amb un 21 %). L’estimació de les dades aportades per les comissions de la ciutat recullen la despesa en beguda en barra (alcohol, refrescos, cafés, etc.), així com diferents sopars, concursos culinaris, etc. durant l’exercici (festes, revetlles) o la setmana fallera. Supera els 500.000 euros, el que suposa

Espectacle

el 16,4%. La partida destinada a menjar és molt més variable, ja que cada comissió té un costum: algunes regalen els desdejunis (representants), esmorzars, dinars i sopars durant la setmana fallera als associats, altres només un parell de dies, altres cap. El que suposa una xifra estimada de 29.000 euros. A esta xifra cal sumar la despesa de materials per parar taula (plàstics de gots, tovalloles, coberts, etc.) el que suposa una mitjana de 1.000 euros per comissió.

Despesa estimada per comissió

Despesa estimada per 29 falles

Beguda (anual, revetles i setmana fallera)

15.000 €

435.000 €

Menjars (dinars, sopars setmana fallera, etc). *Xifra molt variable entre comissions.

1.500 €

43.500 €

Material plàstic (gots, coberts, mantells, tovalloles, etc.)

1.000 €

29.000 €

TOTAL

16.300 €

507.500 €

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per les comissions consultades.

3.Falles.

El quart sector és el de les falles, l’eix principal de la festa. Esta xifra són dades reals dels pressupostos presentats per les 29 comissions per a l’exercici 2019-20, el que ascendeix fins als 374.600 € entre falles grans i infantils (12,1%), una activitat gravada al 10% de l’IVA des de 2014. Si fem un anàlisis evolutiu podem veure com le falles de Torrent dediquen cada any més esforços als seus monuments. Es tracten de xifres inestables, perquè el 2014 es va notar la incidència de la crisi econòmica mundial iniciada el 2008 i les falles van dedicar un 10% menys a la falla. El 2017 va augmentar esta partida un 16%, però per a les falles Exercici faller Import Falles grans

de 2019 va tornar a decaure quasi un 20%. Les falles de 2020 tornaven a recuperar la tendència alcista amb un augment de l’11%, però la crisi del coronavirus va deixar una gran incògnita en l’aire. Gràcies al pla de xoc de les falles de Torrent les comissions es comprometeren a contractar per 2022 com a mínim el 75% de les falles de 2020, mantenint les mensualitats durant estos quasi dos anys. Si comparem amb l’estudi de l’impacte econòmic de València ciutat en el 2000 les despeses associades a artistes fallers representaven el 3,1% del total, mentre que en 2008 només representaven l’1,6 %.

Import falles infantils

Total

2013

310.660 €

87.400 €

398.060 €

Variació del pressupost respecte any anterior ----

2014

280.872 €

75.844 €

356.716 €

-10,39%

2015 2016 2017 2018

277.000 € 268.244 € 307.925 € -

82.000 € 75.938 € 90,836 € -

359.000 € 346.196 € 400.783 € 417.900 €

0,64% -3,57% 15,77% 4,27%

2019 2020

334.248 € 372.578 €

100.626,67 € 110.205,33 €

336.269 € 374.600 €

-19,53% 11,40%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per JLFT. 4.Casal.

El tercer lloc en impacte l’ocuparia el casal, amb 320.000 euros i un 10,4% Cal tenir en compte les despeses de lloguer o hipoteca de cada comissió que oscil·len entre els

Espectacle Préstecs i lloguers Llum, aigua, comunitat de veïns Contribució Revisió extintors Assegurances TOTAL

7.000 euros, encara que hi ha comissions que ja el tenen en propietat. A esta xifra se li suma despeses fixes, la contribució o les mensualitats en gestoria, assegurances, etc.

Despesa estimada per comissió 7.500 €

Despesa estimada per 29 falles

2.000 €

58.000 €

500 € 50 € 1.000 € 11.050 €

14.500 € 1.450 € 29.000 € 320.450 €

217.500 €

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per les comissions consultades. 35

sopars de proclamació, sopars i dinars de gala de Junta Local Fallera (gravats al 10% d’IVA), el que ascendeix als 208.000 euros, un 6,7%.

5.Hostaleria.

El següent sector en importància que rep els beneficis de les falles són els hostalers, en concret parlem de les despeses en Espectacle Sopar de Proclamació Càterings Demanà Setmana de falles Altres Ajuntament/JLFT Sopar Exaltació FMT FMT Dinar Exaltació FMIT Sopar FMT Dinar FMIT Parador JLT (setmana de falles) TOTAL

Despesa estimada per comissió 3.000 1.920 € 1.000 €

Despesa estimada per 29 falles 87.000 € 84.680 €

6.000 € 6.250 € 7.500 € 7.500 € 7.200 € 8.000 € 11.920 €

208.130 €

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per Cristina Garcia i Junta Local. 6.Perruqueries i Estètica.

Els fallers de Torrent estimem que gasten aproximadament 179.000 € (un 5,8%) en perruqueria i estètica, no només durant la setmana fallera en pentinar-se de fallera, sinó també durant la resta de l’exercici hi ha nombrosos esdeveniments de gala als quals assistixen per pentinar-se com ara Acte

Cost aproximat en estètica per xiqueta/fallera (€)

Sopar de Proclamacions Presentació falla gran Presentació falla infantil Exaltació FMT Exaltació FMIT Estètica Cort d’Honor Infantil Exaltació Estètica Cort d’Honor Major Exaltació 16 de març (Trasllat) 17 de març (Ofrena) 19 de març (Sant Josep) TOTAL

els sopars de proclamacions, demanaes, etc. (gravat al 21%). Cal destacar que els experts han calculat que per als actes de falles es pentinen una mitjana de 50 dones i xiquetes i per Sant Josep només 15, ja que és un acte cada vegada menys participatiu i moltes opten per no vestir-se o pentinarse de manera casolana.

30 € 22 € 22 € 30 € 30 € 30 €

Mitjana de nº de dones/xiquetes que es pentinen en cada acte per comissió 25 dones/xiquetes 25 dones 25 xiquetes 29 dones 29 xiquetes 9 xiquetes

Despesa en estètica de dones per comissió i acte 750 € 550 € 550 € 870 € 870 € 270 €

30 €

9 dones

270 €

22 € 22 € 25 € 179.325 €

50 dones/xiquetes 1.100 € 50 dones/xiquetes 1.100 € 15 dones/xiquetes 375 €

Despesa estimada per 29 falles (x29)

21.750 € 15.950 € 15.950 € 25.230 € 25.230 €

31.900 € 31.900 € 10.875 €

7.Agrupacions musicals.

Les agrupacions musicals ocupen la meitat de la taula amb un impacte estimat de 166.000 euros (5,4%). Cada partició d’una banda suposa uns 500 euros de despesa (gravats amb el 10% d’IVA). Segons falles consultades, algunes paguen per acte, altres fan un contracte anual que oscil·la entre els 6.000 euros. En este apartat no hem comptabilitzat les despeses en

música de Junta Local, ja que depenen del conveni tancant de l’ajuntament amb les agrupacions locals. Si fem el desglosse podem observar l’esforç de les comissions en bandes per les presentacions, actes oficials de la setmana de falles i xarangues. Però la tendència cada vegada és més a la baixa. A València ciutat la despesa en bandes de música passà del 0,5% en 2000 al 0,34% en 2008.

Espectacle

Despesa estimada per comissió Banda de música per a la presentació de la 500 € comissió major (10 músics) Banda de música per a la presentació de la 500 € comissió infantil (10 músics) Xaranga Crida (10 músics) 500 € 3 Despertà 1.500 € Passacarrer 500 € Banda 16 de març: Trasllat 1.000 € (20 músics) Banda 17 de març: Ofrena 1.000 € (20 músics) Tabal i Dolçaina passacarrer/operació 100 € quilo/ replegà Bandes de música JLFT 3.250 € TOTAL 5.600 €

Despesa estimada per 29 falles (x 29) 14.500 ¡€ 14.500 € 14.500 € 43.500 € 14.500 € 29.000 € 29.000 € 2.900 €

165.650 €

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per Vicente LLuna i JLFT.

8.Insígnies, bandes, palets.

Un altre dels sectors que vivia de les falles de manera quasi exclusiva -abans de la pandèmia- eren les empreses dedicades a la fabricació insígnies, bandes, pergamins, palets, trofeus, etc. amb una despesa total de les 29 comissions de 133.000 euros (4,3%). La modernització del sector els ha portat crear una divisió comercial centrada en l’estampació de roba de marxandatge oficial, com samarretes, polos, parques, que ascendeix als 1.000 euros, però cal

remarcar que la sufraga cada faller. Cada comissió gasta una mitjana de 3.500 euros en insígnies (que paga la comissió), bandes, quadres, pergamins, trofeus (de campionats interns) i palets dels diversos concursos que organitzen. A continuació desglossem els preus de mercat de les insígnies que marca Junta Local i Junta Central, així com el cost global dels palets que entrega la Junta Local dels seus concursos.

Objecte

Despesa estimada per Despesa estimada per comissió 29 falles (x29)

Bandes, Pergamins, Trofeus, Palets, Regals fallers: detalls, mocadors, caixes personalitzades, plaques, etc. Recompenses: Torrent JLFT: 3,5 € (insígnia de coure i pergamí infantil). 4,5 € (insígnia de coure i pergamí major).

3.500 €

101.500 €

1.000 €* despesa aproximada per comissió, però sufragada per cada faller.

29.000 €

València JCF infantils: Coure: 1,2 € Argent: 3 € Or: 3,5 € València JCF majors: Coure: 1,8 € Argent: 3 € Or: 3,5 € Llorer: 4,2 € Brillants: 30 € Roba merchandising falles: Polars (16 €) Polos (13€) Parques (25€) camisetes estampades (8 €) neoprè (25 €)

Palets Junta Local Fallera

2.688 € 133.188 €

TOTAL

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per Germán Díaz i Junta Local i Junta Central Fallera. 9.Envelats i seguretat.

Un altre dels sectors que rep un impacte econòmic en març és de les empreses de muntatge envelats i espectacles, així com les de seguretat, el que ascendeix a 121.000 euros (3,9%). La realitat actual de les comissions els ha portat a desprendre’s dels seus tradicionals paradors de xapa i optar per llogar la infraestructura així com el muntatge i desmuntatge. A Torrent en l’actualitat són 22 comissions (de 29) les que lloguen el servei de muntatge d’envelat a les seues demarcacions, exceptuant falles que no el munten: Avinguda, Poble Nou (el munta, però és en propietat), Ramón y Cajal, Sant Gregori,

Xenillet, San Amador i Santa Llúcia). A una despesa mitjana de 2.000 euros per envelat cal sumar el projecte tècnic, la instal·lació elèctrica i condicionaments. En este apartat hem quantificat la seguretat de les nits de falles (de monument o control d’accés), així com els apartats dedicats a l’oci com Dj., revetles o vesprades infantils (unflables, mags, animació, etc.). A Torrent no hi ha costum de contractar grans orquestres a diferència de València (on este input dedicat a orquestres, discomòbils i animació passà del 0,15% en 2000 al 0,71% de 2008).

Espectacle Envelat (22 falles el lloguen) Projecte envelat Instal·lació elèctrica WC portàtil Dj, revetles, animacions, vesprades infantils, etc. (25 falles contracte serveis) Seguretat (una mitjana de 15 falles) Lloguer tanques (falles i JLF)

TOTAL

Despesa estimada per comissió 2.000 € 150 € 500 € 400 € 600 €

Despesa estimada per totes les falles 44.000 € 3.300 € 11.000 € 8.800 € 15.000 €

1.000 € per comissió 1.400 € JLFT 500 € per falla i JLFT

16.400 € 22.800 €

5.150 €

121.300 €

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per les falles consultades. 10.Activitats diverses

Altra gran partida analitzada, que no es correspon concretament en cap sector econòmic ha sigut el de les activitats diverses, dins de l’estructura fallera esta delegació és la que agrupa tot allò que es pot encasellar en cap área. En este cas ens trobem les despeses en lloguers de Producte Lloguer carrosses cavalcades (27 de 29) Despeses de plantà (grúa, césped, arena, etc.) Ornats (presentacions, creus de maig, betlem, cavalcades, etc.) Lloguer saló actes presentacions. ● 700 € Antonià. ● 900 € Parroquial. ● 1.000 € Sala Canal. *algunes ho fan a l’ajuntament debaes, altres fan la presentació conjunta. La despesa total s'ha calculat sobre el calendari de presentacions i locals de 2019-20 TOTAL

presentacions, carrosses de les cavalcades del ninot, les despeses en ornat (de presentacions, de carrer, cavalcades, treballs manuals, etc.) i que tenen impacte directe en mitjanes i xicotetes empreses del barri. El total supera els 100.000 euros (un 3,2% del total).

Despesa estimada per comissió 700 € infantil 700 € major 400 euros 400 euros (grua, cistella plantà)

Despesa estimada per 29 falles 30.800 € 23.200 €

600 €

17.400 €

3 presentacions a la CAM, 25 Antonià; 8 Parroquial, 5 Ayto, 2 Sala canal

29.100 €

2.800 €

100.500 €

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per les comissions consultades.

11.Gestió administrativa.

La burocràcia fallera cada vegada té més pes en els pressupostos de les comissions. L’actual context legislatiu i econòmic fa que moltes comissions recòrreguen a

Espectacle Internet Gestoria LPDG Assegurances Oficina Actes culturals JLF (SGAE - Gala cultura major e infantil) TOTAL

experts gestors per poder dur al dia les declaracions de la renda, assegurances, així com despeses com la Llei de Protecció de Dades. En total la xifra ascendeix als 88.000 euros (2,9%).

Despesa estimada per comissió 300 € 1.400 € 100 € 1.000 € 100 € -

Despesa estimada per 29 falles

2.900 €

88.193 €

8.700 € 40.600 € 2.900 € 29.000 € 2.900 € 4.093 €

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per les falles consultades.

12.Pirotècnia. Un altre sector que cada vegada té menys pes als pressupostos de les comissions de Torrent és el de la pirotecnia (21 % IVA). La burocratització del sector, la càrrega legal i noves normatives i les directrius europees han fet que els fallers de Torrent contracten cada vegada menys espectacles pirotècnics. Esta tendència a la baixa ja

s’observava a mitjans dels anys 2000. (A València ciutat l’impacte total del sector passà del 0,58% en 2000 al 0,33% en 2008). Entre les 29 comissions només es gasten 87.000 euros (és a dir, un 2,8% del total), junt amb els espectacles contractats per l’ajuntament per la setmana fallera. En el desglosse mostrem també una estimació de les despeses en despertaes i cremà.

Espectacle

Despesa estimada per comissió

Despertà Mascletà Castells/Cremà Ajuntament Castell Crida 4 Mascletaes Nit del Foc Macrodespertà TOTAL

1.200 € 1.500 € 500 €

Despesa estimada per 29 falles 34.800 € 22.500 € 14.500 € 500 € 3.000 €€ 10.000 € 1.200 € 86.500 €

3.200 €

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per Nicolás Magán i les falles consultades.

13.Floristeria. El sector de les flors té tres actes estacionals marcats en el món faller: la demanà o nomenament, les presentacions i la setmana fallera (10% IVA). En total comptant amb les despeses de Junta Local Fallera en Corts d’Honor, la xifra ascendeix a 77.000 euros (2,5%). Cal recordar que fa anys es va llevar el costum d’oferir

Espectacle Demanà/ Nomenament (Flors actes protocol·laris representants) Presentacions falleres Trasllat Ofrena Ajuntament/JLFT Decoració parador JLFT Trasllat Ofrena (rams FFMMT i corts d’Honor) TOTAL

canastelles de flors a la Mare de Déu, llevat de falles com Camí Reial, La Plaça o alguna altra que encara la conserven. A este desglosse caldria sumar la despesa en flor natural en la confecció del concurs de creus de maig (però només participen dos falles en esta modalitat i no ho hem considerat).

Despesa estimada per comissió 200 €

Despesa estimada per 29 falles

1.000 € 150 € 1500 € 3.000€

29.000 € 4350 € 43.500 €

5.800 €

76.850 €

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per Amparo de Dios i les falles consultades.

14.Fotògrafs i videògrafs Este sector també -igual que la indumentària- és sufragat pel mateix comissionat (amb un 21% d’IVA) i ascendeix als 64.000 euros (un 2,1% del total). Parlem dels reportatges fotogràfics i de vídeo que contracten els representants, normalment falleres majors, per tenir

un record del seu any. Les dades que desglossem a continuació són preus de mercat aportats pel fotògraf oficial de les falleres majors de Torrent i Corts d‘Honor i d’altre company professional del sector. Cada vegada es queixen de l’intrusisme en esta professió.

Element contractat Reportatge fotografies any de regnat de falleres majors

Cost aproximat (euros) per falla

Despesa estimada per 29 falles 27.550 €

950€/Fallera Major Reportatge fotografies any de regnat de falleres majors infantils 950€/Fallera Major Inf Despesa estimada Corts d’Honor (16) i FFMMT (2) Reportatge fotografia/vídeo 450€/ Xiqueta o senyoreta de la Falleres Majors de Torrent i Cort Corts d’Honor (Junta Local 790 € FMIT 790 € FMT Fallera)

27.550 €

7.200 € 790 € 790 € 55.100 € 8.780 € 63.880 €

Representants 29 falles Corts i FFMMT TOTAL

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per Adrián Castelló i José Luis Montoya.

15.Impremtes, Llibret. L’últim gran sector analitzat ha sigut el de les impremtes, generadores de la memòria anual de la comissió: el llibret. Les falles de Torrent gasten 57.000 euros (el que representa un 1,8% del total) Producte Llibret de concurs (més pàgines) Llibret no concurs (menys pàgines) Ajuntament/JLFT Díptics Exaltacions FFMMT Granerer

en la indústria gràfica al que caldria sumar despeses en cartelleria, tiquets, carnets de consumicions, etc. que no hem comptabilitzat. Estes activitats estan gravades amb un 21% d’IVA.

Despesa estimada per comissió 2.515 € (192 pàgines mitjana) 1.150 € (96 pàgines mitjana)

Despesa estimada per 29 falles 25.150 € (10 falles) 21.850 € (19 falles)

600€ 9.500 € (preu estimat mercat) 57.100 €

TOTAL

Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per Emilio J. García. Estimació de pèrdues per la pandèmia

Una vegada consultats els sectors, tenint em compte les partides que es van executar i cobrar per parts de les empreses durant l’exercici 2019-20 i que finalment les falles de 2021 es realitzaran en setembre (i per tant sí es cobraran), hem pogut fer una estimació de les pèrdues dels principals sectors afectats per la no celebració de les falles a Torrent en març de 2020, ni en març de 2021. Cal recordar

que durant el temps de pandèmia molts actes no s’han celebrat (presentacions, nomenaments, concursos, actes socials, etc.). L’estimació total en pèrdues són més d’un milió d’euros directes en falles i 400.000 euros d’impacte negatiu en la resta de festes, fonamentalment en els sectors de la indumentària, pirotècnia, estètica, música, flors i impremta. En la segona part de l’estudi analitzem sector per sector este impacte negatiu, la situació actual de les empreses i els reptes de futur.

Principals sectors afectats Estimació pèrdues sector pirotècnic Estimació pèrdues sector indumentària Estimació pèrdues sector perruqueria i estètica Estimació pèrdues sector agrupacions musicals Estimació pèrdues sector floristes Estimació pèrdues sector imprempeta Total Consideracions finals

Hem deixat fora de l’estudi les despeses en loteria. Ja que este model de finançament ja està quasi extint a les comissions i algunes el mantenen com a una tradició en el joc, però no a tall de de finançament (les falles cobren els beneficis), cosa que sí que era així als anys 70 i 80. A València la tendència és similar i ja a l’estudi de 2008 només representava el 3%: comparant les dades la loteria fallera passà de representar el 10,1% del total en 2000 a només el 3,3 % en 2008.5 Finalment hem de matisar que la festa fallera tenia com a base el seu caràcter veïnal, col·laborador i de treball voluntari, fets de manera altruista pels fallers que fiquen els seus coneixements professionals 5 Català i Gorgues, Jesús; Hernàndez i Martí, Gil-Manuel (2008). Les Falles, molt més que una festa. Impacte econòmic i social de les falles. Interagrupació.

Falles 2020-21 173.000 € 609.622 € 179.325 € 63.000 € 82.650 € 43.825 € 1.151.422 €

Resta de Festes 2020-21 60.700 € 110.300 € 6.000 € 128.000 € 20.000 € 34.800 € 359.800 €

al servei de la comissió sense relació contractual. Esta tendència tradicional s’està revertint i anem donant passes cap a unes comissions gestores de serveis subcontractats, de manera que els treballs que abans feia el faller ara no els volen fer i s’han de contractar: neteja, servei de barra, casaler, muntatge de paradors, càterings, etc. Així i tot, gràcies a l’economia dels fallers i del seu esforç esta població que representa només el 8,8% de la població total de Torrent genera cada any més de 3 milions d’euros en impacte directe, al que caldria sumar els indirectes i els induïts d’un patrimoni immaterial que és material i molt més que una festa. Fig. final. Agents participants en l’impacte de la festa, diferents tipus d'impacte i sectors. Font elaboració pròpia seguint a Barajas, Coates i Sánchez (2016).

L’ocàs de la indumentària: el sector alça la veu d’alarma després d’un exercici amb pèrdues Sergio Esteve Essència Valenciana, A L’antiga, 25 Alfileres i Sendra

esprés de mesos en blanc, de reunions infructíferes amb el consistori i la tardança en arribar les ajudes, les úniques quatre empreses que resisteixen demanden un pla d’activitats per a reactivar el sector: “Hi ha setmanes que no entra ningú, ni facturem res. Haurem de tancar. Les falles de setembre són una incògnita.” La cancel·lació de les falles de 2020, l’ajornament de les de març de 2021 a setembre i la prohibició de tota mena d’acte faller durant quasi un any i mig a Torrent posen al sector de la indumentària tradicional en una situació més que crítica. De les 9 botigues o autònoms dedicats a la confecció d’indumentària tradicional a Torrent, 5 ja han tancat o s’han donat de baixa com a autònom, tan sols resisteixen quatre. Són els últims de Filipines: Sergio Esteve Essència Valenciana, A l’Antiga (Noelia Maroto), 25 Alfileres (Carmen Quijano), i Sendra (Sandra Meseguer). L’estimació total de pèrdues del sector en 2020 va ser de 106.300 euros (perquè la campanya de falles estava conclosa) i de 719.922 euros al 2021. Taula 1. Estimació de pèrdues en el sector de la indumentària de Torrent

FALLES Estimació de despeses anuals *Els vestits es van en indumentària en 2020 confeccionar i cobrar a data 10 de març de 2020 Estimació de despeses anuals 609.622 euros en indumentària (No efectuades en 2021)

RESTA DE FESTES 106.300 euros *sense comptar la festa de Sant Blai que sí es va celebrar 110.300 euros

TOTAL 106.300 euros

719.922 euros

Hi ha setmanes que no entra ningú a les seues botigues, ni facturen res. Davant aquesta situació al desembre es van reunir amb l’alcalde de la ciutat, Jesús Ros, i amb el regidor de Festes, Pascual Martínez, els qui no van oferir cap mena d’alternativa. Els indumentaristes tan sols sol·liciten actes per a mantenir la il·lusió i que els fallers puguen arreglar-se o fer-se nous vestits. Les falles de setembre seran una incògnita per la calor i els valents que es vestiran, però de moment les pèrdues de facturació de les quatre botigues oscil·la una reducció del 90%, el que suposa per a una d’elles una pèrdua de 115.000 euros. 46

Les empreses afectades van remarcar en l’entrevista amb el màxim edil la seua preocupació per la pandèmia: “Som conscients de la gravetat sanitària, no venim a demanar diners, tan sols volem que es realitzen actes fallers amb totes les mesures de seguretat, com: passarel·les de moda, exposicions, etc. que moguen el mercat local. D’igual manera que fa Junta Central Fallera de València, o altres Juntes Locals de municipis, que s’han mogut i han promogut actes com a imposicions de banda, desfilades, etc. Això suposaria que s’arreglen vestits, que la gent mantinga la il·lusió i es passen per les botigues a arreglar-se vestits, o a veure les nostres rebaixes”- comenta Sergio Esteve, gerent de l’empresa degana a Torrent. “Tenim corts de teles rebaixades a més de la meitat. Aquest exercici no volem guanyar, si no, no perdre diners. El desinterés i bloqueig de la situació fa molt complicada la nostra continuïtat. L’alcalde ens va dir que la situació és dura per a tots i amb això ens quedem. Res més. Si seguim així haurem de tirar el tancament”. Per la seua part Sandra Meseguer, gerent de Sendra, és la més jove de tots i s’ha hagut de buscar un treball de dependenta en la campanya de Nadal per a poder pagar despeses i mantindre la botiga: “El 17 de gener es va acabar el meu contracte, no sé què serà del futur de la botiga. El que guanye ara s’ho mengen les despeses de mantindre el negoci. No sé fins quan podré

resistir. Hi ha setmanes en les quals no entra ningú.”- es lamenta. Noelia Maroto, de l’Antiga, lamenta que des d’octubre fins hui sol ha facturat 500 euros “en aquest temps he confeccionat tres arranjaments de fallera major infantil de Torrent, un altre per a València, algunes coses per a clients d’un grup de ball tradicional i amics que es van fer una cosa nova per a tirar una mà. De les 13 reserves que tenia, només li queden dues.” La cancel·lació de la festa de l’aniversari de Patrimoni prevista per a novembre i la inactivitat i prohibició d’actes fallers a Torrent han fet que la situació vaja a pitjor. Una altra empresa s’ha hagut de reconvertir i dedicar-se a la confecció de màscares, ja que la confecció de qualsevol vestit de festa com a moros i cristians, clavaries, etc. està igual d’aturat. Aquest és el cas de Carmen Quijano, gerent de 25 Alfileres, que lamenta que “des d’estiu sol hem venut tres coses. Hem hagut de vendre màscares per a mantenir el negoci. Tinc 5 treballadors i resistir sense anar a l’ERTO és tota una proesa. La situació es fa molt dura i més sense tindre cap acte a Torrent. Només demanem que deixen a les falles fer actes controlats i poder sobreviure”.

Taula 2. Pèrdues reals de les quatre empreses d’indumentària de Torrent

Pèrdues totals facturació (euros) de 2021, en relació amb l’any 2019-2020 de les 4 empreses d’indumentària que han resistit la crisi (De març de 2020-març 2021)

Empresa 1

Empresa 2

Empresa 3 Empresa 4

-90% de facturació respecte a l’any anterior 115.000 euros

-90% de facturació respecte a l’any anterior

-95 % de facturació respecte a l’any anterior

-80% de facturació respecte a l’any anterior

Taula 3. Desglossa estimació d’impacte en el sector empresarial de la indumentària tradicional a la resta de festes

Festa

Despesa estimada per 2020

Sant Blai (vestit de clavariessa)*

Sí es va celebrar la festa

* no totes les xiquets /xiquets es fan, molts se’ls deixen entre familiars i amics. Setmana Santa (vestits de reina: *és un gran secret. Cada jove gasta el que vol, però pot oscil·lar entre els 20.000 i 50.000 euros. Tenint en compte el vestit de reina i la resta de vestits)

Despesa estimada per 2021 400 euros x 10 clavariesses = 4.000 euros

Reina encontre= Aprox. 50.000 euros

Pajes (1.000 euros) x 10 xiquets Vestits de Pajes: = 10.000 euros *Cada reina va acompanyada el diumenge de Gloria per una mitjana de 10 xiquets vestits de pajes, a conjunt amb les teles i colors del vestit de la reina. Clavariessa = 500 euros x 15= 7.500 euros Vestits de clavariessa de les confraries Moros i Cristians* 150 euros x 100 persones= confecció tratge oficial 15.000 euros arreglos xilaves i casaques 40 euros x 20 persones= 800 euros. *xifra variable, tenint en compte que en cada any de capitania (2 filaes/ comparses) o alferesia (2 filaes/ comparses) es renoven tratges. Clavaria Mare del Bon Consell 500 euros x 6 dones = 3.000 (vestits de clavariessa) euros *Moltes dones reutilitzen d’altra clavaria. Clavaria Mare de Déu Agost 500 euros x 6 dones = 3.000 (vestits de clavariessa) euros *Moltes dones reutilitzen d’altra clavaria. Clavaria Mare de Déu Montsió 500 euros x 10 xiques = 5.000 (vestits de clavariessa) euros *Moltes dones reutilitzen d’altra clavaria. Clavaria Mare de Puríssima 500 euros x 18 xiques =9.000 (vestits de clavariessa) euros *Les xiques de 18 anys són les clavariesses i quasi totes estrenen tratge. Són al voltant d’una vintena per any. TOTAL 106.300 euros

50.000 euros

10.000 euros

7.500 euros 15.000 euros

800 euros

3.000 euros

5.000 euros

9.000 euros

110.300 euros

Com ha sigut la vostra evolució en este any de pandèmia al front dels negocis sense pràcticament clientela? Noelia Maroto: Al desembre només teníem 2.000 euros en el compte corrent, en tot el mes de gener només facturarem 184 euros i teníem dues opcions: o baixàvem persiana o seguíem. Em vaig agafar la baixa i va entrar la meua germana, que va salvar el negoci gràcies a una campanya molt activa en xarxes socials (Instagram: on publiquem ofertes exclusives, packs especials, etc.). Comencem a vendre a baix cost, per dos motius: no teníem diners en el compte i les teles calia vendre-les, perquè l’estoc de teles cal renovar-lo, ja que els pròxims representants voldran novetats i així també ajudem als proveïdors.

totes les botigues d’Indumentària. Noelia Maroto: Fa 15 dies vaig decidir que era el moment d’ajudar i vaig començar a veure mostraris en Vives i Marí, etc. de normal t’ensenyen 30 mostres de dibuixos, però aquest any només produeixen 10 models i 4 colors. Vaig haver de comprar del que tenien fabricat i del que els havien retornat altres botigues per no poder pagar. Les màquines estan parades, només té un teler que funciona de tant en tant (i un empleat dels 20 que eren. La resta en ERTO). Són 5 amos i 20 treballadors.

Sergio Esteve: jo tenia 8 treballadors al meu càrrec i ara només tinc una costurera 10 matins al mes. Continuen amb la venda per internet.

Noelia Maroto: Una empresa de manteletes familiar tenia 5 treballadors i la seua filla, van comprar una maquina gran que van haver d’instal·lar en un baix nou que van haver de llogar al setembre de 2019. Al març de 2020 va arribar la pandèmia: els 5 treballadors en ERTO, en comprar la maquinària es va haver de descapitalitzar i no pot fer front als pagaments.

Sandra Meseguer: Torne a treballar al juny en El Corte Inglés durant 7 mesos per a poder fer front a l’invertit a la meua botiga. En cas que s’anime la faena i hi haja falles tinc aparaulat poder tornar a la botiga. No vull tancar, he invertit molts diners. Vull seguir amb la botiga oberta entre la meua mare i jo. Carmen Quijano: Tinc 6 treballadors donats d’alta. Quan el confinament em va tocar posarlos en ERTO, després, sembla que la cosa s’animava i vaig haver de fer-los reducció de jornada i ens tirem a diversificar la faena: amb comunions i segons vestits. Una part de la botiga actual la dedicaré a botiga de moda infantil. És veritat que durant la pandèmia ens centrem en la confecció de màscares i guanyem molts diners. Facturem més de 80.00 euros en màscares. El que ens va permetre tindre oberta la merceria del carrer Pare Méndez (25 Sensacions) i gràcies a aqueixa botiga mantenim la d’indumentària (25 Alfileres). Han tancat algunes empreses del sector? Sergio Esteve: Els proveïdors són els que pitjors estan, perquè nosaltres encara podem vendre per Internet. Tenim estoc i anem venent el que tenim en botiga, però cap empresa d’indumentària demana material als proveïdors: ni teles, ni pintes, ni calces, ni mocadors, etc. Han hagut de reduir dràsticament la producció, perquè no hi ha demanda. A Alzira han tancat

Sergio Esteve: En Sedica les circumstàncies només té un teler en marxa i només tenen dues comandes des de març de 2019. Són 3 germans i entre ells porten el comercial, taller i comptabilitat.

Com valores les ajudes (o no ajudes) que les administracions estan promovent per al sector? Sergio Esteve: Ajudes de l’Ajuntament: només vam tindre l’únic pagament de 700 euros per tindre un lloguer. Noelia Maroto: En el cas de l’Antiga no la vaig rebre per tindre el baix en propietat. Les ajudes han sigut les mateixes que les de la resta d’autònoms. A les primeres ajudes del Pla Resistir no vam poder accedir, ja que nostre CENAE es corresponia amb el de botiga de roba, etc. i aquestes ajudes estaven destinades a oci, restauració, gimnasos, etc. i amb un màxim de fins a 10 treballadors. Estem a l’espera que la segona remesa del Pla Resistir per a veure si l’ajuntament pot redistribuir les ajudes sobrants. A l’abril de 2021 l’ajuntament obrí termini de 1’5 milions d’ajudes per a 70 sectors no inclosos en la primera fase: perruquers, indumentaristes, fotògrafs, floristes, etc. També va eixir l’ajuda Parèntesi (màxim 7.000 euros) que cobrarem com prompte a l’octubre. Sandra Messeguer: Durant la quarantena no paguí la quota d’autònom per cessament

d’activitat i cobrava 600 euros, però de seguida es va acabar. No hem tingut ajudes, continuem fent front amb els nostres estalvis. Si no s’amplia el Pla, l’ajuntament haurà de retornar aqueixes ajudes. Finalment tindrem falles a setembre. Com s’organitzareu? Sandra Messeguer: No arribarem a tot. Algunes dels meus clients sí que volen estrenar vestit si se celebren les falles en aquests pròxims mesos. Cal veure com ens organitzem. No podem avançar, perquè en ser vestits a mesures cal arreglar cada cert temps. Estem davant les cordes, ja que amb el temps damunt i sense maniobra de reacció haurem de triar entre fer-li un arranjament a una clienta de tota la vida o fer un vestit complet a una clienta nova que es va gastar 4.000 euros. Amb la qual cosa perdrem clientela perquè moltes s’enfadaran. Sé que els que aguantem tindrem faena quan passe tot, però fins llavors cal aguantar i no ens queden més recursos. Noelia Maroto: El dia té 24 hores. La majoria de faenes que entraran en aquests mesos (quan tinguem ja data) seran arranjaments. I per bé que els coures, els arranjaments no estan ben pagats, perquè no són rentables. Jo he anomenat clienta per clienta a les quals no puc dir que no. Si no estàs en aqueixa llista no estaràs en els pròxims mesos. Contractar una persona per arranjaments no ix rendible. Quedes compta amb paga.

Com veieu l’exercici faller 202122? Sandra Meseguer: És necessari tancar el cicle perquè isquen nous representants que estrenen vestits nous. Així i tot 2021-22 tampoc serà un any normal, ja que les que porten tota la vida esperant a ser falleres majors es esperaran un parell d’anys més. Aquest nou exercici seran aquelles xiquetes que no poden esperar més per l’edat i aquelles majors que no els importe gaudir d’un regnat més curt i amb menys actes, per extensió, amb menys inversió en indumentària. Sergio Esteve: Jo veig a la meua clientela molt desanimada, sense ganes de vestir-se en cas que enguany celebrem falles al juliol o d’ara en avant. Aquest pròxim exercici 2021-22 serà curt i auster, com antigament: Regnats de setembre a març, si n’hi ha. Si no n’hi ha el volum de confecció baixarà encara més, si és així l’agonia s’allargarà i ens menjarem tres exercicis seguits sense ingressos. Si he venut alguna cosa és per Internet a altres localitats i gràcies a les rebaixes. Aquesta crisi no afecta només al xicotet comerç i als seus treballadors, sinó també a proveïdors com a telers, orfebres, etc. Les expectatives de recuperació dels quals són per a dos anys. Noelia Maroto: No serà un any normal, però l’ideal és que es renoven càrrecs com a transició a una nova normalitat en el sector que tots necessitem.

Nits al taller: Situació crítica dels artistes fallers

Miguel Ángel Gascón @magascon

uan començaren a arribar-nos les notícies d’un nou virus a la Xina, pensàrem que seria com els anteriors que no arribaren a tindre massa incidència en Europa i en món occidental en general. Durant el mes de febrer el vir us començà a fer-se més pròxim. A principi de març era tota una realitat, encara que fins i tot des de les autoritats li restaven importància. En multiplicar-se els casos fins a arribar a provocar la suspensió de les falles, quan pràcticament ens disposàvem a plantar-les, i uns dies després decretar-se el confinament, continuàrem pensant que seria per un temps relativament curt. Però passat més d’un any, el virus continua present i podrem plantar les falles del 2020 en setembre del 2021 encara que d’una manera ben atípica, principalment en allò que correspon al diari de festejos que, per motius de força major, tal volta guanye en racionalitat i minve en excessos afegits a les falles, encara que eixa seria un altre debat que vull plantejar. Durant tot este temps sense plantar falles he defés que, a banda de buscar la manera de celebrar les festes suspeses, hauríem de mirar a llargues, és a dir, establir

estratègies de futur pròxim per al sector faller en el seu conjunt. Però com en tantes altres qüestions el que és urgent ha pogut en el que és indispensable. Considere que en tot este any ha faltat perspectiva i més quan observe que existixen i van consolidant-se situacions que provocaran que les falles postcovid no seran com les hem conegudes fins ara. Almenys en els pròxims anys. Una d’estes situacions és el procés de transformació que estan patint els tallers artesans. Mentres les falles no es planten; les festes s’ajornen, suspenen o traslladen d’any; els artistes han de buscar alternatives o adaptar-se a la realitat si volen mantenir la seua font d’ingressos. Esta era una intuïció personal després d’observar iniciatives com les que proposen regalar ninots o conéixer com s’estan adaptant un parell d’artistes en els quals he tingut més contacte. També per les decisions dels organismes rectors de la festa, les administracions públiques i les mateixes comissions falleres. Esta intuïció ha anat barrejant-se en la sensació que estes comissions i els mateixos fallers són aliens a la situació dels tallers, entre altres motius perquè estem més preocupats de tornar a fer falles com abans de març de 2020 i no per com tornarem a fer falles donades les circumstàncies. Per tot açò, necessitava conéixer si eixa intuïció responia a una situació real.

Tres comissions 7%

Quatre o més 2.7%

Dos comissions 7%

Una comissió 21.4%

Has renovat contracte per 2022? Cap comissió 61.9%

He mantingut altres activitats 4.7%

He reduït altres 26.2%

He iniciat altres 40.5%

A banda de fer falles...

He aumentat altres 28.6%

No 16.7%

Et planteges diversifcar i reduir falles?

Sí 83.3%

No 48.8%

Et planteges tancar el taller?

Sí 51.2%

Per esta raó he elaborat i compartit un qüestionari entre diferents artistes fallers, en total, 421. Les conclusions vaig a compartir-les a continuació al costat de les reflexions que em desperten. Per a començar hem de vore quina és la resposta rebuda per part de les comissions quant a renovacions i contractacions. En este sentit, només el 14,3% dels artistes enquestats han renovat en el 100% de les comissions en què anaven a plantar en 2020, mentre que noves contractacions n’han tingut el 52,4% d’elles i ells. Si l’incertesa és u dels factors negatius més importants de cada crisi, no pareix que des de les comissions s’haja ajudat a reduir eixa incertesa als que fan possible que les falles es puguen plantar. (Quan la falla és el motiu central de la festa. El seu fet diferencial i principal.) 9 de cada 10 tallers han reduït personal Quant a la situació laboral en els tallers es pot observar la greu situació del sector. Cap artesà ha contractat més treballadors mentre que quasi 9 de cada 10 tallers hi han reduït el seu número. Transformació i diversificació del sector Si passem a una de les qüestions importants per a observar si els tallers s’estan transformant podem concloure que és evident que sí des del moment que el 69.4% dels artistes han augmentat o iniciat activitats diferents de la dedicació a fer falla. Encara que també és cert que per al 26,2% eixes altres activitats s’han reduït al mateix temps. La clau estaria en què estes noves activitats suposen més de la mitat dels ingressos del taller per al 42,2% dels artistes. És a dir, per a 4 de cada 10 artistes, hui en dia, el seu ingrés principal no es troba en fer falles. Una situació important de cara a plantejar-se el futur pròxim. Un símptoma clar de quina és la situació actual. Per això no m’estranyen les dos respostes següents i que són, per a mi, concloents i 1 Les enquestes d’una mostra de 42 professionals s’han realitzat entre abril i maig de 2021, amb els artistes fallers que planten falla a Torrent i altres voluntaris.

definitives. La primera és que el 83,3% es planteja reduir la dedicació del seu taller a fer falles. La segona que el 51,2% es planteja directament deixar de fer-ne falles. I pareix mentida, però em veig en la necessitat de tornar a recordar que sense falla, no hi ha falles... En tot cas, hauríem de reflexionar de les conseqüències que poden inferir-se d’una més que possible reducció de tallers a curt determini acompanyada d’una menor producció dels tallers en actiu. És ben cert que les falles són un verí en certa manera romàntic, però després de dos setmanes falleres sense falla i en artistes que comencen guanyar més en altres activitats i durant més temps, el romanticisme del verí va perdent efectivitat. Com més d’un artista ha manifestat, la situació actual no és provocada per la crisi del coronavirus, està arrelada als anys anteriors. Però la pandèmia, possiblement ha accelerat determinats processos i s’ha convertit en detonant d’uns altres. Les comissions tenen els seus propis problemes, especialment el manteniment del cens després d’un any sense celebracions, unes perspectives gens optimistes i una situació econòmica que afecta a més d’una família. Diria que també han de fer una profunda reflexió al voltant de la seua pròpia definició com associació festiva-lúdica-fallera, per eixe és’, novament, un altre tema, íntimament relacionat, però que s’escapa a l’objectiu d’estes lletres. Les administracions públiques han d’apagar molts focs. Els polítics com sempre, i majoritàriament, estan més preocupats pel seu cicle electoral que de les estratègies que van més enllà del seu mandat. Però el tindre en el futur unes falles el més paregudes possibles a com les hem conegudes, depèn de conéixer quina és la realitat de tots els aspectes i potes que conformen les falles. I, per descomptat, de treballar en una estratègia conjunta del sector. No veig altre camí i per això ho compartisc. Pensem-ho.

Tinc els mateixos 14.6%

Personal al teu taller?

He reduït 85.4%

Totes 14.3%

Entre el 71% i 99% 19%

Has renovat amb les falles de 2020?

Entre el 51% i 70% 14.3%

Menys dels 50% 52.4%

Quin % dels teus ingressos suposa la nova activitat del taller?

20 15 10 5

% 10 0

71 %

l9 9%

0% En

el tr e En

en ys

de l

50 %

Font: Elaboració pròpia, a partir de l’enquesta realitzada a més de 40 artistes fallers.

Nits sense parar taula: Impacte a la restauració

Cristina García Anchel RRPP Grup El Pino

o m to t s s a b e m e l s e c to r d e l a hostaleria ha sigut un del més castigats en aquesta pandèmia, hem hagut de tancar durant molts mesos i d e s p r é s t re b a l l a r e n m o l t í s s i m e s restriccions, algunes coherents i altres no..., però crec que aquest sector en Torrent hem demostrat que som capaços d’estar al nivell d’exigència que sense ha demanat en tot moment. En la nostra població hi ha molts restaurants de famílies torrentines, que vivim soles d’aquest ingrés, moltes famílies que hem estat sense ingressar gens durant m o l t d e te mp s . . . ev i d e n t m e n t h a n sigut èpoques complicades, en les que mai hem demanat res, soles que ens deixaren treballar. Los Abetos, El Romeral, La Plaza, Montevedat, El Pino som d’eixes empreses que vivim de Torrent, dels seus esdeveniments, de les seues festes, de les falles, i dels seus habitants, als que agraïm immensament el suport que ens han donat quan ens han deixat treballar. Hi ha bars i restaurants que hem invertit molts diners a adequar el nostre espai a les noves normatives.

Només en falles, en un exercici econòmic habitual es calcula una estimació de 215.000€ entre sopars de proclamació (amb una mitjana de 3.000€ per falla), sopars de gala de les falleres majors de la ciutat, càterings, el parador de Junta Local, etc. A data del 10 de març s’havia celebrat gran part de les activitats als restaurants, llevat de la setmana fallera el que estimem en uns 50.000 euros. La no celebració de sopars de proclamació durant l’exercici de 2021, ni el sopar de les falleres majors de la ciutat han suposat un gran perjudici per als restauradors. Estimació de pèrdues en hostaleria a les falles de Torrent Exercici faller 2020 Torrent

50.000 €

Exercici faller 2021 Torrent

215.000 €

Les ajudes han sigut escasses, al menys per a nosaltres, i sobretot tardorenques, en la nostra empresa hi ha hagut treballadors que no han cobrat el seu ERTE fins a 3 o 4 mesos després. En Torrent les ajudes que han donat, no ens hem pogut acollir a cap, pel fet de tindre més de 10 treballadors en nomina... vol dir que ens consideren empresa gran... i? Que més dona? 58

Si estem en les mateixes o més restriccions de negoci que un bar en el qual treballen dos persones. Les ajudes que hem percebut són insignificants per al nivell de pèrdues que hem tingut, ja que com tots, no hem deixat de pagar ni IVA, ni llum ni contribució. He de reconéixer que els proveïdors del sector hostaler han estat a l’altura de les circumstàncies, aturant els pagos, i estant al nostre costat, podem dir que ells sí que han salvat l’hostaleria, empreses xiconines que han fet tot els possibles per ajudar als seus clients... un gran aplaudiment per a ells. Nosaltres particularment, l’equip de El Pino, ens reunirem a finals d’abril de l’any 2020, una empresa que vivia sobretot dels esdeveniment: bodes, comunions, i també l’esdeveniment faller, ens reunirem per zoom els quatre (molt de moda per aquest moment) i férem una pregunta... i ara que fem?

Tenim un lloc espectacular, ens agrada treballar d’açò, hem d’inventar alguna cosa... i crearem Balcó del Vedat... un restaurant diari on també celebrem esdeveniments. Així que podem dir que aquesta pandèmia ens ha regalat l’oportunitat de reinventar-se i de crear allò que un dia era un somni familiar. Les falles tornen, i aquest article em fa molta il·lusió perquè significa que TORNEM, que la vida sense restriccions està més prop, que les falles tornen a tindre activitat amb la repercussió econòmica que això comporta per a tot aquest sector. A poc a poc la vida torna a la normalitat i l’hostaleria, també.

PÈRDUE S HOS TAL ERIA FALLES DE TORRENT

C u ïn a , p r ov e ï d ors, mob ilia ri, etc.

Pe rso nal : ERT E

F o n s de m a rk e ti n g

Exerc ici f a l le r 2020

- 50. 000

Exer ci ci f a l ler 2021

- 21 5. 000

Inv ent ari d'aliment s

C apital de t reb all

Sop ar s de pro cl amaci ó, de manae s, càter in gs, etc.

Perruqueries: per tirar-se dels monyos!

Carmen Murcia Perruquera

l sector de la perruqueria i l’estètica també s’ha vist en perill, tot i ser declarat en el moment del confinament com a personal imprescindible, no van sentir

el suport de les administracions. La falta d’Epis i la desinformació de l’inici de la pandèmia va donar pas a una desescalada sense esdeveniment socials o molt restringits. A Torrent només en festes (falles, clavaries, reis mags, etc.) s’estimen unes pèrdues de 185.325 euros (Taula 1). Taula 1: Estimació de pèrdues en perruqueria i estètica en festes de Torrent 2020-21

Falles

Resta de Festes

Torrent 2020

74.675 euros

2.500 euros

Torrent 2021

104.650 euros

3.500 euros

TOTAL

179.325 euros

6.000 euros

Les falles són una font d’ingressos primordials per al sector durant el més de març i també durant la resta d’any amb sopars de proclamacions i presentacions. Parlem amb Carmen Murcia, que pentina centenars de falleres al llarg de l’any i ens conta que només al març de 2020 la seua empresa va deixar de facturar 6.000 euros. Estes pèrdues s’eleven en tot Torrent als 74.675 euros per la cancel·lació de les falles de 2020 (Taula 2). Les falles de setembre de 2021 permetran celebrar el trasllat, l’ofrena, però no tindrem missa de Sant Josep. D’igual manera que tampoc hem tingut presentacions, sopars de proclamacions, etc. Durant este exercici 2021 s’estimen unes pèrdues de 104.650 euros. Una de les 60

empreses tradicionals del sector de pentinat de falleres i festes a Torrent era la gestionada per Antonio Pardo (Pentinar-t) que va tancar en abril. Tal com va manifestar: Us vull informar que a causa d’aquesta situació ens veiem obligat a tancar la perruqueria posat que se’ns va la vida amb pagaments i no arribem a tot i quan passa això el millor és una retirada a temps. Vull agrair a tots els que heu confiat amb mi tots aquests anys. Ara és el moment dir un fins prompte. Ara em posaré a la feina a buscar un treball i us comunicaré on estaré per a la que em necessite em trobarà!

Taula 2. Desglossa de pèrdues de les falles de Torrent al 2020 Estimació de pèrdues Falles de Torrent 2020 Acte

Cost aproximat de pentinat per xiqueta/fallera (euros)

Mitjana de nº de dones/xiquetes que es pentinen en cada acte per comissió

Despesa de pentinat de dones per comissió i acte

Despesa estimada per 29 falles (x29)

16 de març (Trasllat)

22 euros

50 dones/xiquetes

1.100 euros

31.900 euros

17 de març (Ofrena)

22 euros

50 dones/xiquetes

1.100 euros

31.900 euros

19 de març (Sant Josep)

25 euros

15 dones/xiquetes

375 euros

10.875 euros

TOTAL

74.675 euros

Estimació de pèrdues en altres festes de Torrent Espectacle

Despesa estimada per 2020

Despesa estimada per 2021

Reis mags (cavalcada ajuntament)

Se celebrà

500€

Sant Blai

Se celebrà

500 €

Moros i Cristians

1.000 €

Clavaria Mare de Déu Agost

500 €

Clavaria Mare de Déu Montsió

500 €

Clavaria Puríssima

500 €

TOTAL

2.500 €

3.500 €

Quin és el sentir de les empreses de perruqueria i estètica davant esta forta crisi?

Ens han llevat una de les principals fonts d’ingrés de la nostra facturació anual, obligantnos a demanar finançament que arrossegarem per anys, hem hagut de gastar els pocs estalvis familiars per a mantenir els llocs de treball, hem tingut que realitzar gestos 61

importants per a adaptar nostres empreses a les mesures sanitàries que ens dictava el govern. En quant estimes les teues perdudes de no celebrar-se falles en 2020 i 2021?

En març de 2020 vaig deixar de facturar 6.000 euros. Esta és la facturació que no ha fet l’empresa Carmen Murcia en 2020 respecte el mateix mes de març de 2019. I respecte a este març de 2021 he perdut 3.000 euros (calculat també respecte a la facturació de la meua empresa respecte el mateix mes de març de 2019. Han tancat algunes empreses?

Sí, empreses que no tenien estalvis o els han denegat ajudes o finançament. A altres pobles o València sí s’han fet actes fallers quan ho permetia la llei, però no a Torrent. Com valoreu des del sector la no celebració de cap acte faller?

Ha sigut inexplicable i insolidari, ja que podien haver contactat amb nosaltres i els podíem haver suggerit formes per a d’una manera segura realitzar algun tipus d’acte, ens a faltat suport, ens hem sentit solos davant aquesta catàstrofe. Per sort i d’una forma personal ens hem agrupat més de 40 perruqueries de Torrent i entre tots hem buscat comprar epis a bon preu i qualsevol cosa que ens poguera ajudar. En aquest cas la unió ha fet la força. Volem que s’impulsen actes festers amb les degudes mesures sanitàries perquè puguem treballar amb la major normalitat possible. Com valores les ajudes de les administracions?

Han sigut insuficients ja que hi ha moltíssims companys que no han optat a eles dobles. Entenem també que hi ha sectors molt perjudicats i que a ells se’ls haja ajudat més, però el nostre no és poc el desastre econòmic. Quins són els plans de futur del sector?

Doncs, en aquests moments estem lluitant per una reducció de l›IVA ja que el van pujar temporalment quan comença l›anterior crisi econòmica, i portem anys patint aquesta injusta pujada que ha abocat al tancament de molts companys. El problema se’ns vindrà en el moment que comencem a pagar els ICO COVID, ens van donar pa per a hui i fam per a demà.

Toc de queda musical: impacte de la pandèmia a les agrupacions musicals

Vicente Lluna, president comarcal de l’Horta Sud de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV)

mb l’objectiu de conèixer l’impacte que ha tingut la cancel·lació de les festes de 2020 i 2021 a causa de la pandèmia de covid-19 a Torrent, en centrem ara en estudi d’estimació de les perdudes econòmiques a les agrupacions musicals. La ciutat de Torrent a banda de les falles celebra gran quantitat de festes de carrer. Les pèrdues per part de les bandes de música en relació a les 29 falles durant els exercicis 20192020 i 2020-2021 ascendeix a 150.800 €, sent de 89.900 € i de 60.900 € respectivament als exercicis esmentats (tables 1 i 2). Per altra banda i si fem un estudi molt més ampli al tenir en compte la resta de festes de la ciutat, el impacte total ha sigut de 278.800 €, establint-se una pèrdua de 62.500 € durant l’any 2020 i de 65.500 € per a l’any 2021. Estes pèrdues es referixen a festes com els moros i cristians, celebració de la cavalcada del reis mags, l’entrada de la flor, etc. La pèrdua de la resta de festes ascendix a 128.000 € (Taula 3), reflectint la importància de la festa de les falles per a este sector. Taula 1. Estimació de pèrdues de les agrupacions musicals exercici 2019-20 Espectacle 3 Despertà

Estimació de perdudes falles de Torrent 2020 Despesa estimada per Despesa estimada per 29 falles comissió (x 29) 1.500 euros 43.500 euros

Passacarrer Banda 16 de març: Trasllat (20 músics) Banda 17 de març: Ofrena (20 músics) Tabal i Dolçaina passacarrer/ operació quilo/ replegà TOTAL

500 euros 1.000 euros

14.500 euros 29.000 euros

1.000 euros

29.000 euros

100 euros

2.900 euros

3.100 euros

89.900 euros 63

Taula 2. Estimació de pèrdues de les agrupacions musicals exercici 2020-21 Espectacle

Despesa estimada per comissió

Despesa estimada per 29 falles (x 29)

Banda de música per a la presentació de la comissió major (10 músics)

500 euros

14.500 euros

Banda de música per a la presentació de la comissió infantil (10 músics)

500 euros

14.500 euros

Xaranga Crida (10 músics)

500 euros

14.500 euros

Passacarrer

500 euros

14.500 euros

Tabal i Dolçaina passacarrer/ operació quilo/ replegà

100 euros

2.900 euros

TOTAL

2.100

60.900

Taula 3. Estimació de pèrdues de les agrupacions musicals en la resta de festes 2020-21

Espectacle

Despesa estimada per 2020

Reis mags (dos bandes de música)

Es va realitzar

Despesa estimada per 2021 1.000 euros

Entrà de la Flor (banda de música) Sant Blai (banda de música)

Es va realitzar Es va realitzar

1.000 euros 1.000 euros

Setmana Santa (dos bandes de música Sant Soterrar) Clavaria Rosari (banda de música) Festa Mare de Déu Desamparats (banda de música) Clavaria Corpus (banda de música) Moros i Cristians (Hi ha 24 comparses i filaes): Pregó: 24 Xarangues Gran entrada: 44 particions aprox. de bandes de música. Sant Vicent i Sant Gaietà (banda de música) Clavaria Mare de Déu Agost (banda de música) Clavaria Mare de Déu Mont-sió (banda de música) TOTAL

2.000 euros

1.000 euros 1.000 euros

1.000 euros

12.000 euros

44.000 euros 500 euros

500 euros

62.500 euros

65.500 euros

Per a comprendre millor l’estat de la qüestió entrevistem a Vicent Lluna, president comarcal de l’Horta Sud de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). Quin és el sentir de les agrupacions musicals davant esta forta crisi de dos anys sense falles? En primer lloc comentar que les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana estan sent fortament afectades per la situació generada amb la pandèmia de la Covid-19. Cal tindre en compte que la seua principal font d’ingressos per a cobrir costos anuals ve d’una banda de subvencions públiques i dels actes en general que puguen realitzar les diferents agrupacions artístiques que tinga cada Societat Musical. Les subvencions sol permetre cobrir una part del cost que suposa l’activitat de l’Escola de Música (plantilla de professors, directors, etc.), però la resta ha de vindre directament d’una altra font d’ingressos sense els quals és molt difícil cobrir despeses, i més encara en el cas de les entitats que tenen instal·lacions en propietat, amb l’import que suposa despeses de llum, neteja, manteniment, etc. Els actes en general suposen un ingrés fix anual previst que permet equilibrar els pressupostos anuals entre despeses i ingressos. Com s’han tingut que reconvertir i adaptar les escoles de música, bandes, etc. a la covid (protocols, seguretat, certàmens cancel·lats, etc.)? La pandèmia ha tingut com a conseqüència en primera instància la paralització completa de tota activitat. La primera fita que es van marcar les Societats Musicals va ser intentar buscar alternatives i reconvertir-se amb la continuïtat de les classes en les Escoles de Música, com a base fonamental de tota Societat Musical que permet nodrir de músics i fer créixer a les seues respectives agrupacions artístiques. Per això, es va reprendre l’activitat a través de classes online. En este cas, al sol·licitar als

alumnes que es gravaren les seues pròpies classes, ens arriben comentaris que va servir (com aspecte positiu) perquè els propis alumnes es pogueren escoltar després de les seues gravacions i fer balanç de les seues actuacions, intentant millorar aquells aspectes a nivell tècnic, afinació, etc. que podien comprovar que eren millorables. Este és un dels punts positius que podem comentar de la situació que estem vivint. No obstant això, en el moment que es va poder reprendre l’activitat presencialment, va implicar que totes les entitats dotaren a les seues escoles de música amb pantalles o inclús haver d’incórrer en la necessitat de comprar més faristols perquè cada membre utilitzar un faristol exclusivament i no compartir-ho, amb tal d’augmentar la distància de seguretat. Algunes Societats Musicals han hagut de recórrer a sol·licitar als respectius Ajuntaments que cedisquen instal·lacions que permeten distanciar en la mesura que siga possible als membres de les agrupacions, ja que les seues instal·lacions no estaven degudament habilitades per a poder mantenir les distàncies. Hi ha algun cas de Societat Musical que està tenint molts problemes per a reprendre l’activitat al no aconseguir disposar d’un espai apropiat per a poder reprendre els assajos, encara que siguen parcialment per cordes amb grups reduïts. En altres casos s’estan emprant locals grans diàfans degudament ventilats o espais exteriors. Com valores les ajudes (o no ajudes) que les administracions estan promovent per al sector? Directament a les Societats Musicals no els ha arribat amb caràcter general cap ajuda destinada íntegrament a cobrir la falta d’ingressos d’este últim any i mig. Les subvencions convocades són les mateixes que anualment s’havien tant des de la Generalitat com la Diputació, però no hi ha cap ajuda directa a les Societats Musicals a hores d’ara destinada amb este fi. Les úniques ajudes directes que poden haver rebut les Societats Musicals és si a nivell local

han pogut negociar amb el seu respectiu Ajuntament, encara que en general els Ajuntaments estan intentant mantenir les seues subvencions i convenis encara que s’haja hagut de modificar el tipus d’actes que es feien en contraprestació d’estes ajudes. Per exemple, cancel·lar un concert per fer un concert només amb un grup reduït de músics, o una cercavila per vídeos gravats individuals de solistes publicats en les xarxes, etc. Quins són els plans de futur o d’actuació des del sector i les associacions que ho formen? A banda d’allò que s’ha comentat, la gran preocupació del sector és aconseguir els seus músics, quan la situació es normalitze, reprenguen la seua activitat i tornen a participar en actes, assajos, etc. Hi ha amb caràcter generalitzat opinions de Societats Musicals on està costant que els seus músics tornen a acudir als assajos que es convoquen, o bé per por d’ajuntar-se socialment o bé per la gran parada d’activitat que han patit les Societats Musicals. Com creu que valora la societat valenciana en general les societats musicals de la Comunitat Valenciana? Són valorades? Les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana porten en els últims anys aconseguint èxits que venien reivindicant-se des de feia anys. L’any 2018 va tindre lloc la declaració de la música popular valenciana materialitzada a través de les Societats Musicals com Bé d’Interés Cultural (BIC) , un reconeixement que s’ha vist recolzat per la recent declaració per part del Ministeri de Cultura de les Societats Musicals com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Açò reforça la importància soci cultural vertebradora de les Societats Musicals en tota la Comunitat Valenciana i el respecte que es mereixen de la societat en general. Per això, és necessari que esta sensibilitat siga adquirida tant per entitats festives privades, etc com per les administracions públiques locals, provincials i autonòmiques per a donar el major suport a les Societats Musicals. 66

La nit dels palets: crisi en les empreses de palets i regals fallers

German Díaz, gerent d’Aldiesport.

er a les empreses de palets, insígnies, bandes i regals fallers la crisi de la covid els ha afectat dràsticament, ja que es tracta d’un sector molt concret i d e pene nt de l a fes t a fa l l era . Ha n hagut de reinventar-se i centrar-se en roba laboral, així com estampacions per a regals en general, o fins i tot dispensadors de gel hidroalcohòlic. Pa r l e m a m b l ’ e mp re s a ve te r a n a a Torrent, Aldiesport, que porta més de 30 anys pintant insígnies, pergamins, brodant bandes i fent realitat els somnis dels representants. German Díaz, ens conta que han perdut un 90 % de la facturació de la seua empresa i han tingut mesos crítics, a punt de tancar: renovar-se o morir. Quin és el sentir de les empreses de palets, insígnies, impressions, etc. davant esta forta crisi? La crisi que actualment estem vivint és una crisi que marcarà un abans i un després al sector faller, tant a les falles com entitat com a les empreses que d’una forma o una altra estem estretament lligats a la festa. 67

Han tancat algunes empreses? Hi ha de tot! Coneixem diverses empreses que han tancat definitivament a causa de la situació que estem vivint i també som coneixedors d’una empresa en concret capdavantera en el sector que aquesta en la corda fluixa i que només unes falles 2021 al setembre i/o octubre pot fer que no tire el tancament definitiu. En el nostre sector per la nostra experiència, i per les xarrades que hem tingut amb diversos companys de professió les empreses que mes patiran aquesta “aturada” seran les empreses amb més anys de carrera a causa del gran volum que estan movent amb les comissions Com valoreu des del sector la no celebració de les entregues de premis de 2020 per part de la JLF de Torrent? (a altres pobles i València capital sí han fet este acte) Els teníeu ja preparats? La valoració de la no celebració dels lliuraments de premis en data de hui (Juny 2021) és molt fàcil de fer perquè “ja sabem el que ha passat”. Supose que s’han hagut de prendre moltes decisions i molt dures en tots els llocs, però estic segur que totes les Juntes Locals, Agrupacions de Falles, Interagrupació, Ajuntaments i Comissions Falleres, han fet a cada moment el que s’havia de fer. Crec que hem d’estar molt orgullosos de com hem afrontat aquesta situació i de com han actuat les entitats. Hui dia estem treballant amb diverses Juntes Locals i diverses agrupacions en el tema de premis de palet i afortunadament els

lliuraments d’aquestes comandes són sempre a principis de març i per aqueix costat no ens pillà el confinament. Heu sentit el suport de les administracions? Per desgràcia i molt al nostre pesar som els grans oblidats… Quan comencem amb el confinament el sector faller se centre bàsicament a “Salvar” els Pirotècnics i Artistes Fallers oblidant per complet de la resta de sectors que envoltem la festa com és la flor, la música, empreses d’esdeveniments, indumentalistes, orfebres i nosaltres. Passats els mesos i parlant amb la gent a poc a poc el sector faller va anar recordant-se de tots els altres (Potser massa tard) i es van fer diversos esdeveniments/trobades en diferents sectors com per exemple la indumentària, però nosaltres continuàvem sent els grans oblidats. Després de diverses campanyes per part de diferents entitats i quan semblava que ja ens tocava el torn les comissions falleres s’han centrat en el faller degut al gran al·luvió generalitzat de les comissions.

Com heu tingut que reinventarvos per seguir endavant? Quins productes esteu fent? (peces de roba laboral, cobertors de “Ací viu un faller”, etc.) Gràcies a déu Aldiesport està en ple creixement i sempre estem traient d’una manera o d’una altra producte nou, si bé és cert que durant la pandèmia s’ha aguditzat més l’enginy i hem avançat molt en la línia eco que anàvem a donar a conéixer en 2022, hem fet multitud de dispensadors de fabricació pròpia i el sector laboral que afortunadament ens va tendir una mà en el moment que mes el necessitàvem. Quins són els plans de futur o d’actuació des del sector ? Tot passa per la vacunació, el respecte a la normes i que ens deixen treballar a tot l’equip complet, començar a remar amb totes les comissions falleres cap al futur i ajudar-nos mútuament perquè al cap i a la fi en els últims quaranta anys és el que hem estat fent amb tots i amb cadascun dels nostres clients.

Estels apagats: Impacte de la pandèmia en la pirotècnia

Nicolás Magán. Director Tècnic. Assessor d’AEPiro (Associació Espanyola de Pirotècnics)

l sector de la pirotècnica ha perdut en Torrent a causa de la pandèmia 234.000 euros aproximats, segons l’estimació realitzada per l’assessor de la d’AEPiro (Associació Espanyola de Pirotècnics), Nicolás Magán. Es tracta d’un dels grans sectors que no es pot reconvertir i que viu de manera exclusiva de les celebracions populars al carrer i de les festes tradicionals. Només en falles les comissions de la ciutat i l’ajuntament es gasten 86.500 euros a l’any en pólvora i 33.200 euros en un any normal en la resta de festes de la ciutat (Taula 1).

Els contractes pirotècnics a Torrent no són molt alts en comparació amb altres poblacions, però tampoc ho és si comparem amb la quantitat de pólvora que disparaven les falles de Torrent anys enrere. Als anys 70, 80 i 90 totes les falles disparaven al menys una mascletà i altres disparaven tots els dies de falles. La burocratització del sector, les mides de seguretat i protocols sumats a la crisi econòmica de 2008 va provocar la disminució dels espectacles pirotècnics en els programes de Torrent. Esta realitat ha fet que la despesa en pirotècnia no supere el 4 % del que els fallers es gasten en el global. Parlem amb el tècnic del sector, Nicolás Magán, per conèixer en detall la desglossa de l’impacte econòmic en pirotècnia i els repte de futur del sector.

Taula 1: Estimació pèrdues sector pirotècnic Estimació pèrdues sector pirotècnic

Falles

Resta de Festes

Torrent 2020

86.500 €

27.500 €

Torrent 2021

86.500 €

33.200 €

Total

173.000 €

60.700 €

Desglossa estimació d’impacte econòmic en pirotècnia en un exercici faller Espectacle Despesa estimada per comissió Despesa estimada per 29 falles Despertà 1.200 € 34.800 € Mascletà 1.500 € 22.500 € Castells/Cremà 500 € 14.500 € 500 € Ajuntament Castell Crida 3.000 € 4 Mascletaes 10.000 € Nit del Foc Macrodespertà TOTAL

1.200 € 3.200 € 86.500 €

Desglossa estimació d’impacte econòmic en pirotècnia en altres festes de Torrent Espectacle Reis mags (castellet) Sant Antoni (caixa xina i traca) Entrà de la Flor (cordà) Sant Blai (castellet) Setmana Santa (salves Encontre Gloriós) Clavaria Rosari (mascletà) Festa Mare de Déu Desamparats (traques, mascletà, castell) Clavaria Corpus Mascletà Moros i Cristians Cena Capitanía + ramilletes entrada Trabucaes

Festes patronals (castell fi de festes ajuntament) Sant Vicent i Sant Gaietà (traques) Clavaria Mare de Déu Agost Mascletà/Dolores Clavaria Mare de Déu Montsió Mascletà Sant antoni de padua San josé obrero M.Deu Sants Patrons Virgen 2n Tramo Cap d’any TOTAL

Despesa estimada per 2020 Es va celebrar Es va celebrar Es va celebrar Es va celebrar 1200 €

Despesa estimada per 2021

1000 € 5500 €

3000 €

2700 €

5000 €

1800 €

1000 €

1200 €

1000 € 1000 € 1200 € 600 € 300 € 27.500 €

1000 € 1000 € 1200 € 600 € 300 € 33.200 €

1.200 € 500 € 2500 € 1500 € 1200 €

Quin és el sentir de les empreses pirotècniques davant esta forta crisi?

Al principi va ser molt dur. No sabíem què fer, perquè la pandèmia i el confinament ens va trastocar a tots. Després amb l’estiu damunt ja veiem que se suspenien grans festes i espectacles pirotècnics i al arribar març de 2021, de nou van caure les falles. Ingrés zero des de octubre de 2019, perquè la campanya acaba en setembre. Moltes empreses són d’estacionalitat temporal en falles i contracten a treballadors per produir i disparar. Hi ha empreses que van acomiadar a tots i altres entraren en ERTO, altres aguantaren però al arribar maig de nou al ERTO. Poques podran residir. Vam tenir sort perquè en eixe temps es va redundar l’Associació de pirotècnics d’AEPiro (Associació Espanyola de Pirotècnics) i ens vam ficar en la CEOE. Gràcies a este viratge estratègic vam poder entrar en les taules de negociació amb el govern i la patronal /sindicat i poder accedir a les ajudes, ja que el CNAE de pirotècnics entrà en el llistat dels autònoms que podien sol·licitar ajudes. En València moltes empreses s’han acollit a les ajudes d’artesania.

ha que professionalitzar i fiançar el sector. Espanya i concretament València té un gran potencial per abastir a tota Europa. El producte xinés cada vegada té més problemes d’aranzel, de transport i ja no resulta tan econòmic. Necessitem personal format per ser el polvorí d’Europa. Com valoreu des del sector la cancel·lació de les nit del foc de 2021 a València capital i a Torrent? (a altres pobles sí s’ha fet)

Es podia haver fet, però la Generalitat desaconsellava fer la Nit del Foc. Els consistoris estaven entre l’espasa i la paret. Podien fer-la, però anaven en contra d’una recomanació autonòmica. Torrent tenia contractat un espectacle, però al final es va tirar enrere. La culpa va ser de la Generalitat. Havia toc de queda i mai s’haguera donat grans concentracions. Anaren més enllà de la previsió. Quins són els plans de futur del sector?

Conta’ns el caràcter especialment familiar de les empreses i els reptes del present i del futur?

Allò bo que podem traure de la pandèmia és que les empreses del sector s’ha unit. Ja a finals de gener de 2020 es va arrancar en força l’Associació AEPiro (de tota Espanya) i també es va activar Piroval (formada per totes les empreses valencianes), però esta forta crisis ha servit per fer pinya i unir-nos pel futur de la pirotècnia.

Altres empresaris es troben en que no tenen mà d’obra qualificada per contractar, perquè han fugit del sector. La formació en este món no està reglada. Històricament ha sigut una professió heretada de pares a fills, artesanal i amb secrets familiars (Know How). Des de l’associació estem treballant en aconseguir una formació reglada amb el Ministeri per poder formar tècnics. Hi

Els reptes de futur són el reconeixement cultural del sector a nivell nacional, el que comportaria consideracions de reducció de l’IVA, contractes, etc., també volem fer defensa del sector, ja que tenim a minories sorolloses en contra de la pirotècnia com animalistes (manifestacions en contra dels espectacles, perquè estressen les mascotes, o xiquets amb espectre autista o Asperger). Hem parlat en associacions i hi ha xiquets que els agrada i altres no). La pirotècnia sense soroll no existix. Per poder projectar les estreles es necessita esclatar la carcassa i això només es pot fer amb soroll. Per últim, estem obrint la via de la professionalització. Des d’AEPiro estem en el Ministeri per crear en el futur un Grau de Formació Professional, com es va fer fa uns anys amb els artistes fallers.

Les empreses són familiars i si no, com si ho foren, perquè són treballadors que porten tota la vida en el mateix taller. Molts treballador s’han buscat altres coses i eixa gent no va a tornar. A més a més l’empresari ha vist que el cost en treballadors és molt alt, perquè és una activitat de risc (amb al cost de Seguretat Social) i alguns estan intentat salvar l’empresa sense contractar a ningú més.

Nit eterna sense flors: Impacte econòmic de les empreses floristes

Amparo de Dios, florista

l sector de les floristeries també ha sigut un dels puntals afectats per la pandèmia, a banda de la cancel·lació de les falles, s’ha vist afectat per la cancel·lació de les bodes,

comunions, etc. El que ha suposat només en falles unes pèrdues de 82.650 euros entre les falles de 2020 (moltes falles van pagar íntegrament el cost del ram de flors) i les falles reduïdes de 2021 (on sí es van a celebrar ofrenes, però no demanaes, proclamacions, ni presentacions), Taula 1 i 2. I un total de 20.000 euros amb la cancel·lació de la resta de festes (clavaries, etc.) com veiem a continuació. Falles

Resta de festes

Pèrdues totals Torrent 2020

47.850

10.000

Pèrdues totals Torrent 2021

34.800

10.000

TOTAL

82.650

20.000

A Torrent comptem amb floristeries tradicionals que treballen amb les falles. Són empreses familiars com: Adrimar, Blanca, Amparo de Dios i Floristeria La Plaça, cal recordar que esta última va haver de tancar el seu negoci al maig de 2020 a causa de la pandèmia. Els seus gerents van llogar un lloc al Nou Antic Mercat i es van dedicar a vendre fruites i verdures, fins que van tornar a recuperar la floristeria a l’abril de 2021 per la nova temporada de bodes i comunions. Tal com van comunicar a les seues xarxes socials el 13 d’abril de 2021: Durant la pandèmia com molts altres negocis ens vam veure forçats a tancar i reinventar-nos com a treballadors autònoms que érem i som. La fruiteria en aquests mesos ha sigut la nostra calma i el poder conéixer un sector al qual admirem i del qual entre clients i companys ha sigut un plaer treballar-lo. Però som floristes i tornem amb ganes de repartir amor i somriures mitjançant la sorpresa, transmetre afecte i fins i tot una eternitat en el cor amb unes flors. 72

Taula 1. Desglossa estimació de pèrdues falles de Torrent 2020

Espectacle

Despesa estimada per comissió

Trasllat

150

Despesa estimada per 29 falles 4.350

Ofrena

1.500

43.500

Ajuntament/JLFT: Decoració parador JLFT Trasllat Ofrena (rams FFMMT i corts d’Honor) TOTAL

3.000

47.850 euros

Taula 2. Desglossa estimació de pèrdues falles de Torrent 2021

Espectacle Demanà/ Nomenament (Flors actes protocol·laris representants) Presentacions falleres TOTAL

Despesa estimada per comissió 200

Despesa estimada per 29 falles 5.800

1.000

29.000 34.800

Per la seua banda, Amparo de Dios ens conta la seua experiència de supervivència, el que es extensiu a la resta de les empreses del sector: Quin és el sentir de les empreses floristes davant esta forta crisi? Es un sentir trist i d’impotència ja que no es podia fer res per solucionar la situació a més de la falta d’ajudes per a tot el sector en general. Han tancat algunes empreses? Si, algunes floristeries que duien al sector molts anys han tingut que tancar les portes ja que era molt difícil mantindré la situació per no poder generar diners i tenir que continuant fer front als gestos. Com valoreu des del sector la proposta de haver fet ofrenes als interiors de les esglésies i missa de Sant Josep? La veritat és que va ser una iniciativa pensada no per tots encara que si per molts. Van haver comissions que les varen fer seguint les mesures corresponents i altres comissions que van decidir no fer-la. Era una situació complicada i atrevida, però les ganes de poder celebrar eren tan grans que se va voler fer així. La valoració per una part positiva per altra com he dit abans atrevida pel moment i la situació. Com valores les ajudes (o no ajudes) que les administracions estan promovent per al sector. Les ajudes per al sector han sigut mínimes i se podien haver fet més coses per ajudar-lo per part de les entitats que ho gestionaven. Quins són els plans de futur o d’actuació des del sector i les associacions que ho formen? Seguir treballant de la forma en què se puga i poder celebrar aquest setembre unes falles dignes complint sempre amb les mesures proposades. Agrair a totes les comissions la seua gestió davant aquesta situació. 73

El capvespre dels fotògrafs fallers

Adrián Castelló, gerent d’ Adrián Castelló Fotografia.

Jose Luis Montoya, gerent de Retamosa

a falla es crema, els records s’obliden, però sempre quedaran les fotografies i vídeos d’un any de falles. El sectors dels fotògrafs i videògrafs també han patit greument esta pandèmia i més si tenim en compte que les bodes, comunions i esdeveniments socials han estat prohibits i després molt restringits durant el confinament i desescalada. La crisi del fotoràpid i els estudis de fotografia pel futur canvi en les fotos de carnet del document nacional d’identitat (DNI), que passaran a fer les comissaries. Els professionals, en peus de guerra des que al novembre es va anunciar la mesura, eleven aquesta xifra a una caiguda del 25% de mitjana i del 80% per als negocis situats al costat de les comissaries, segons els càlculs de la recentment creada associació Eufoto. Això se suma a la crisi que arrosseguen en els últims anys amb l’intrusisme i l’afegida des de l’any passat per la suspensió de celebracions a causa de la pandèmia de covid-19.1 I es que tal com

1 https://www.heraldo.es/noticias/economia/2021/06/17/crisis-del-fotomaton-y-el-sector-de-la-fotografia-si-nos-quitan-las-fotos-deldni-nos-van-a-hacer-polvo-1500059.html 74

diuen eles experts: “El negoci de les noces cau en picat, no sols per la pandèmia, sinó perquè hi ha molt d’intrusisme laboral. No es valora tant si és un bon fotògraf sinó el preu”- lamenten. A Torrent parlem amb dos empreses del sector Adrián Castelló Fotografia i Retamosa (amb Jose Luis Montoya, al cap). Este últim és el fotògraf oficial de les falleres majors i Corts d’Honor de Torrent i el primer porta anys disparant el seu flash a falleres majors de les comissions de Torrent. Cada any han perdut només en falles vora 5.000 euros com es veu reflectit en aquesta tabla: Pèrdues totals (euros) en Torrent Any

FALLES Empresa A

FALLES Empresa B

2020

5.700 euros

2021

5.700 euros

4.390 euros (és la meitat del pressupostat, ho cobra en fer el contracte.) 4.390 euros (és la meitat del pressupostat, està per cobrar, espera cobrar-ho al 2021 en celebrar-se les falles.)

Quin és el sentir de les empreses de fotografia davant esta forta crisi? Adrián Castelló: Nosaltres com a empresa

de fotografia i vídeo d’events ens sentim totalment desemparats per l’administració. Ens tenen a tots com professionals de segona, o almenys així ens tracten. En la nostra empresa Adrián Castelló Fotografia hem perdut 10.400€, tenint en compte les perdudes de les falles de 2020 i 2021. Ja que el cost per 6 Falleres Majors que es el nostre cup de dos anys ha sigut eixe. Jose Luis Montoya: El sentir general de les empreses que ens dediquem al món de la fotografia o del videoreportatge és d’abandó per part de les administracions. Els pagaments segueixen cada mes, però no podem treballar ja que no s’han celebrat pràcticament esdeveniments socials, per tant no ingressem: és molt dur. Han tancat algunes empreses?

Adrián Castelló: Per suposat que han tancat empreses, conec ja 4 fotògrafs que han tancat les portes dels seus estudis. Jose Luis Montoya: En cancel·lar-se tots els esdeveniments, no sols falles, sinó, les noces, les comunions, etc… estem aguantant amb els estalvis. Els que hem sigut previsors i hem estalviat, altres no han pogut. Alguns companys estan tancant l’estudi i treballaran des de casa per a llevar-se pagaments fixos. Així s’acabarà el comerç de proximitat i, desgraciadament, no existiran botigues a les quals anar. Com valores les ajudes de les administracions estan promovent per al sector.

Adrián Castelló: Les ajudes son insuficients i ara per sort ha aparegut una nova del Pla Resistir (Pla Parèntesi) on estem alguns sectors de la festa. No tots, perquè als indumentaristes no els han inclòs per tindre llicència de tenda de roba i no tenen un IAE de la seua tasca. És genèric.

Jose Luis Montoya: Les ajudes han sigut molt escasses. Durant el primer estat d’alarma ens van perdonar el autònom tres mesos i una xicoteta ajuda de 1.500 euros, però com les despeses fixes continuen estant no van durar molt. Quins són els plans de futur o d’actuació des del sector i les associacions que ho formen?

Els plans dependran de l’evolució de la pandèmia, així com dels clients. Ho donem tot perdut com a mínim fins setembre. Jose Luis Montoya: Ara comencem a veure la llum, la gent té ganes de normalitat i ja es comencen ha fer les primeres comunions i noces. Les associacions de fotografia ens mantenen informats, però poc més. A l’espera de falles i que torne la normalitat. Com a expert del sector, com valores l’estat actual i futur de la professió?

Adrián Castelló: El nostre sector, en plena decadència, cada dia te mes competència deslleial, i més ací a Torrent, on hi ha moltíssims fotògrafs que no són autònoms i que es passegen lliurement pels actes institucionals regits per la JLFT i es la mateixa qui deuria de atorgar als fotògrafs i videògrafs les credencials oportunes i tancar el recorregut a tot aquell que no siga professional. Jose Luis Montoya: Nosaltres dins d’esta situació tan desastrosa, hem pogut treballar un poc amb fotos d’estudi, per exemple en la campanya de Nadal, etc. Això ens ha ajudat a mantenir l’estudi, però hi ha altres activitats que depenen al 100% dels actes socials al carrer, com la festa de les falles. Estos companys que es dediquen en exclusiva a la festa fallera ho estan passant malament, perquè no hi ha hagut noves falleres majors, ni presentacions, ni noves sessions fotos, en general. També ho estan passant malament artistes falleres, indumentaristes, orfebres, etc.

El llibret: Que (no) paren les rotatives!

Emilio J. García, gerent de Samaruc Solucions Gràfiques

erba volant, scripta manent és una

conscients que la memòria d’una falla

la majoria de les falles de Torrent van a fer llibret el 2021, ja que així es van comprometre per tal de sol·licitar les ajudes del pla de xoc, però la despesa serà menor que en un any normal. Si una falla es presentava a concurs de llibrets amb exemplar de una mitjana de 300 pàgines, el llibret de 2021 serà un annex de 100. El sector de la impremta fallera amb el Llibret al capdavant, cartells, díptics o el Granerer (revista oficial de les falles) suposen un impacte anual de 57.100 euros. Un sector a tenir en compte.

només s’atresora als arxius de secretaria

Taula 1

cita llatina presa d’un discurs de

Cayo Tito al senat romà, que significa “les paraules volen, l’escrit queda”. A les falles prediquem cada dia que tot es crema, tot passa i que només queden els records i el llibret. Però pocs són

(fàcilment perdibles) i als llibrets, on

Pèrdues sector impremta

Falles

cada any fiquem negre sobre blanc el més impor tant de l’exercici... tots exceptuant este atípic exercici. En moltes poblacions que han decidit no plantar falla a setembre tampoc van a fer llibret i quedarà per tant un buit informatiu. Ningú explicarà com hem viscut estos dos març sense festa, ni les diverses activitats solidaries com la fabricació de mascaretes o arreplega d’aliments, etc. Les impremtes i dissenyadors van sobreviure el 2020, ja que el llibret ja estava editat i repartit quan es van cancel·lar les falles, però el 2021 s’aventura molt fosc. Parlem amb Emilio J. Garcia, gerent de Samaruc Solucions Gràfiques que estima una pèrdua de facturació del 75% a Torrent i del 95% de la resta de festes (Taula 1 i 2). Cal recordar que 76

Torrent 2021

-75%

Altres Festes -95%

Quantes empreses es dediquen a Torrent a imprimir llibrets de falla? Actualment, la nostra ciutat compta amb gran quantitat d’impremtes que fan treballs per a les falles directament com es el cas de Samaruc Solucions Gràfiques, Gráficas Torrent, Gráficas Royanes, Gràfiques Puchades, Imprenta Toni Burguera... A més a més de molts dissenyadors que fan dissenys per a estes com es el cas d’Alberto Silla, Maria Montaner, Juanjo Gasull, Raquel Puchades, Amparo Requena, Gio, Jose Luis Campillo, Eugenió Simó...

Quin és el sentir de les empreses del sector davant esta forta crisi? Es pot dir que el sentit es comú en tots: incertesa acompanyada d’una forta baixada d’ingressos davant la pràcticament la nul·la impressió de llibrets per aquest any, en el millor dels casos de menys d’un 85%. Han tancat algunes empreses? De moment, que jo tinga constància no, ja que moltes d’estes impremtes diversifiquen el seu treball i fan altre tipus d’encàrrecs. Com valores les ajudes (o no ajudes) que les administracions estan promovent per al sector. Estem en una situació complicada que encara que hi puguen haver ajudes per a “resistir” res pot compensar a les empreses amb este parèntesis i pèrdua d’ingressos... Potser si em trobat a faltar mesures i campanyes fomentades des dels organismes per a intentar fomentar i incentivar la creació cultural de les publicacions falleres. Com valores que Conselleria traga endavant el concurs de Promoció del Valencià al llibret de Falla en 2021? Vital esta acció i plantejament, encara que en essència “fallera” no te molt de sentit ja que es fa de forma extraordinària desvinculada de la festa fallera, ha resultat fonamental per a que algunes falles aposten per fer llibret deixant constància impresa d’aquest any aconseguint donar un respir al sector. La Junta Local Fallera de Torrent hauria de convocar el concurs per 2021? Totalment, és una llàstima que des de Junta Local Fallera de Torrent o l’oficina de promoció i ús del valencià no hagen potenciat estes mesures com a recolzament al sector fomentat un concurs i creant activitat i material històric i cultural de la festa per al futur. Taula 2: Pèrdues estimades en impremta d’altres festes de Torrent Festa

Pèrdua estimada al 2021

Sant Blai (Díptic)

450 €

Setmana Santa (Llibre de Setmana Santa)

1.2000 €

Festa Mare de Déu Desamparats (Llibret clavaria)

1.800 €

Clavaria Corpus (Llibret clavaria)

750 €

Moros i Cristians (Llibre de festes)

8.000 €

Festes patronals (Llibrets de butxaca programació de festes)

3.000 €

Sant Vicent i Sant Gaietà (Llibret)

800 €

Festes Urbanitzacions: Mas del Jutge, Tros Alt, etc. (Xicotet llibret)

2.500 €

Altres (Cartells, tickets, bonos...)

5.500 €

TOTAL

34.800 €

Font: elaboració pròpia a partir de es dades de mercat aportades per Samaruc Solucions Gràfiques.

Cens faller a poqueta nit: Les comissions perden més d’un 10 % del cens

Aitor Sánchez Collado, periodista

es conseqüències de la pandèmia l’alça compatida també a València ciutat. també ha tingut una incidència clara El cens de la Junta Central Fallera recollia al cens fallers de la capital de l’Horta a principis de març de 2019 un total de Sud. La crisis econòmica i la incertesa 100.500 persones, amb les que es trencava de la celebració de la festa (primer per el sostre dels 100.000 fallers en les més de l’ajornament i després per la cancel·la- 380 comissions (1.808 fallers més que en ció de les falles de 2020 i les de març el passat exercici). En 2018 eren 98.742 els de 2021) va provocar una caiguda de fallers; en 2017 la xifra era de 97.341; en més d’un 10% del cens total, tenint en 2016 els fallers censats van ser 96.207 i l’any compte les dades facilitades per la se- 2015 el número es va quedar en 95.156.1 El cretaria de Junta Local Fallera. Així de 2019 el cens femení continuava superant març de 2020 (abans de la pandèmia) a al masculí, ja que les dones i xiquetes març de 2021 s’han donat de baixa un superaven per 12.216 al col·lectiu d’homes total de 711 fallers, d’una població de i xiquets en el cens: quasi 7.000 fallers. En març de 2021 el cens dels fallers a la Junta Local Fallera “En el cas de les dones, l’augment ha de Torrent era de 6.862 (4.875 majors sigut menor, de 748 persones, en passar i 1.987 infantils), el que suposava dita de 55.635 dones i xiquetes a 56.383. El perduda del 10% del cens respecte a cridaner és que si bé s’han inscrit 1.145 dones més, el nombre de xiquetes ha la mateixa data abans de la pandèmia. baixat de 16.679 de 2018 a 16.282 de 2019, per tant, hi ha 397 xiquetes menys en les L’exercici faller de 2019-20 va començar comissions infantils.”2 en maig de 2019 amb un cens de 7.426 persones i va concloure en març de 2020 1 https://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/ (abans de la pandèmia) amb 7.573 fallers censo-rompe-techo-20190319005110-ntvo.ht(2.209 majors 2.364 infantils), es a dir, durant ml?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F 2 https://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/ l’exercici 2019-20 el cens augmentà en 147 censo-rompe-techo-20190319005110-ntvo.htpersones. Es tractava d’una tendència a ml?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F 78

Evolució del cens fallers de Torrent per la covid-19

Cens faller

Total cens faller a Torrent 2019-2020 (març 2020)

7573

Total cens faller a Torrent 2020-21 (març 2021)

6862

Diferència de baixes

-711

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per JLFT.

Però la pandèmia va canviar esta línia i va ser sobre tot, sagnant en algunes comissions de Torrent. Falles com Sant Valerià va perdre al voltant de 155 fallers, o Lope de Rueda, Segon Tram Avinguda o Reina Sofia també s’han vist greument afectats per la perduda d’associats. Estes comissions tenen en comú un gran cens de faller de joves, sense tants arrels familiars o sentiment cap a la institució, el que ha fet que es donen de baixa més fàcilment. Mentre que falles com Avinguda, La Plaça, Ramón y Cajal o Sant Roc quasi no han vist afectat el seu cens, inclòs l’han augmentat. Es tracta de comissions històriques amb sagues familiars que han aguantat l’envit de la crisi i la incertesa de la celebració en el futur. La fidelitat d’estes falles ha compensat la baixa massiva al cens d’altres comissions. Evolució detallada del cens faller de Torrent a causa de la covid-19 Exercici Període faller Maig 2019 20192020

Març 2020 (abans de la pandèmia)

Cens per edat/sexes Majors

Majors Infantils

20202021 Març 2021

+147

2.209 7.573

2.364

Majors

Homes Dones Xiquets Xiquetes 4.875

Infantils

1.987

Infantils

Diferencia de censats

7.426

Infantils

Majors Maig 2020

Cens total

2234 2952 959 1162

5241

7.362 -711 (de març a març)

2121 6.862

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per JLFT.

Contenció i perduda de fallers en 10 mesos Si fem un estudi per mesos podem comprovar com les mesures per contenir als fallers com ara el condemnament de la quota dels primers mesos o la seua reducció dràstica va ajudar a mantenir els fallers durant els mesos de confinament (març, abril i maig de 2020), cosa que canvià a partir de l’estiu quan les xifres van caure dràsticament. Així en els tres mesos de març de 2020 a maig de 2020 es donaren de baixa 211 fallers. Però a partir de 79

juny de 2020 fins a març de 2021 (10 mesos després) es van donar de baixa 500 fallers. Estes dades fan palès que quan les falles han esgotat les possibilitats de bonificacions o reduccions de quotes i han tornat a cobrar quotes íntegres o parcials el 10% dels fallers s’han esborrat de la falla. La majoria de les comissions han tingut que replantejar la seua economia per preparar el pressupost 2021-22 amb les incògnites de les futures falles i de l’evolució de la pandèmia, situació que pot fer que el cens encara baixe més si no es reprenen les activitats, s’obrin els casals en normalitat (recordem que en juny la Mesa de Seguiment, que coordina les activitats falleres que es podran fer amb la Conselleria de Sanitat, demanava equiparar els casals als horaris i aforament del món de l’hostaleria i recordaven que els casals són espais d’activitats culturals).3 Cens clarament femení Si analitzem per sexes i edats el cens fallers actual de Torrent podem comprovar com és clarament femení. En maig de 2020 teníem 718 dones més que homes: en total 2.952 dones front als 2.234 homes. Esta tendència també es manifesta als infantils, de manera que al maig de 2020 teníem 203 xiquetes més que xiquets: 1162 xiquetes i 959 xiquets. Si ho analitzem per edats podem comprovar com el 71,2% és correspon a cens major, mentre que només el 28,8% és infantil. Cal renovar el cens faller infantil i fiançar esta data poblacional per tal de garantir la pervivència de la festa. Cens faller respecte la població de Torrent i comparativa en altres municipis La població fallera de Torrent a maig de 2020 era del 8,8% respecte a la població 3 La Mesa de Seguiment de les falles demana obrir els casals sense tantes restricción. La Opinión de Torrent, 5 de juny de 2021. https:// laopiniondetorrent.es/valencia/art/63049/lamesa-de-seguiment-de-les-falles-demana-obrirels-casals-sense-tantes-restriccions

total. Torrent comptava el 2020 amb una població total de 83.962 habitants, segons les dades oficials publicades a l’INE a gener de 20204 i comptava amb 7.362 fallers, cosa que s’ha reduït encara més a causa de la pandèmia. Esta xifra de fallers és baixa si la comparem respecte a altres poblacions falleres. D’altres poblacions encara no tenim dades, ja que Junta Centra Fallera es troba actualment fent l’arreplega de censos, però sí podem comparar la densitat de població fallera respecte a la població total de cada municipi que disposa de Junta Local durant l’exercici 2018. La tendència, com ja hem vist, era a l’alça i els pobles amb més proporció de fallers per població eren: Sollana amb un 17,32%, seguida de Torís (16,47%), Cullera (15,98%) i Sueca (15,20%). En esta classificació, Torrent ocuparia la plaça 17a abans de la crisi, amb un 8,66% de població fallera (7.033: 4807 majors i 2226 infantils) respecte el total de 81.245 habitants que tenia al 2018. Moviment

cens

faller

altres poblacions La incertesa de la celebració fallera va fer que a gener de 2021 es pergueren 10.336 fallers i falleres a València ciutat (un 10%): l’any es tancava amb 2.400 altes i 12.700 baixes, per la qual cosa el cens baixava en 10.336 associats. Un moviment paral·lel al que es va viure a Torrent. Tal i com arreplegava Las Provincias el 26 de gener, les comissions veien perillar els seus pressupostos: “Des de Mercat Central, el president, José Vicente Archer, detalla que els ha baixat el cens un 20%, en passar de 130 a entre 90 i 95 fallers. «Quan es van cancel·lar les Falles ens van donar ajudes, després ens van posar condicionants per a rebre les noves, però la situació ha variat, baixen els censos i no se sap quan hi haurà Falles». Vicente Fuster, de Conde Salvatierra, explica que 4 http://www.argos.gva.es/bdmun/pls/argos_ mun/DMEDB_MUNDATOSINDICADORES. DibujaPagina?aNMunId=46244&aNIndicador=2&aVLengua=c

«ens vam comprometre a gastar uns diners, però veurem com tanquem l’exercici i quin tipus de Falles fem. El cens ha baixat uns 40 fallers, i hi ha despeses d’hipoteca, de falla, IBI...». En Almirall Cadarso, Vicente Fuster Cortina, explica que «com tenim compromisos forts per a invertir en la falla, no hem pogut baixar quotes, perquè els patrocinis no tornaran fins que no es facen Falles. Necessitem que l’Ajuntament ajude a les comissions». Guillermo Serrano, president de la Interagrupación, reconeix que «hi ha preocupació. Quan vam fer el compromís pensàvem que al març anàvem a celebrar encara que fóra mínimament les Falles i les circumstàncies no són aqueixes. Mentrestant, Santos Justo i Pastor-Serrería ha llevat sis quotes, les dues últimes les de febrer i març; Sèneca-Poeta Mas i Ros només ha cobrat 1,5 trimestres; La Nova d’Orriols ha girat l’última quota al gener i les deixa de passar indefinidament fins que hi haja actes, segons Luis Frejo; i a Veneçuela han baixat quotes un 50% per a evitar baixes, segons Esperanza Latorre.”5 Amb la data de falles a setembre l’esperança ha tornat de manera tímida i a València ciutat i pobles associats a Junta Central Fallera (Quart, Mislata, Xirivella) ha repuntat lleugerament el cens en 700 nous fallers. La població fallera representa el 11% del total. Junta Central Fallera comptava a juny de 2021 amb 89.394 fallers en una població empadronada de 800.215 habitants (segons dades de l’INE a gener de 2020): “Els 700 fallers nous representen un poc més d›un u per cent després d’haver caigut un dotze, però val més això que res, sobretot tenint en compte que pocs han sigut els motius que la pandèmia ha donat per a reil·lusionar-se amb la festa.” 6 publicava Levante-EMV el 17 de juny de 2021. La il·lusió del faller i la seua fidelitat pagant quota és la única salvació per la pervivència d’esta festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Cens faller de municipis amb Junta Local al 2018 Municipi

Majors

Infantils

Total Fallers

Població empadronada

Rati (fallers/ població)

Sollana

567

279

846

4884

17.32%

Torís

784

307

1091

6623

16.47%

Cullera

2253

1249

3502

21918

15.98%

Sueca

2826

1348

4174

27460

15.20%

La Llosa de Ranes

396

138

534

3585

14.90%

Tavernes de la Valldigna

1579

861

2440

17158

14.22%

Benaguasil

1080

311

1391

10878

12.79%

Benicarló

2321

973

3294

26744

12.32%

Carcaixent

1858

589

2447

20424

11.98%

Silla

1285

854

2139

18467

11.58%

La Pobla de Farnals

635

247

882

7840

11.25%

Alginet

997

396

1393

13100

10.63%

Aldaia

1409

1747

3156

31492

10.02%

Benifaió

745

399

1144

11930

9.59%

5 https://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/caida-censo-casales-20210125215604-nt.html 6 https://www.levante-emv.com/fallas/2021/06/17/censo-fallero-repunta-53662762.html 81

Picassent

1346

632

1978

20709

9.55%

Xàtiva

1784

899

2683

29045

9.24%

Torrent

4807

2226

7033

81245

8.66%

Alaquàs

1765

743

2508

29341

8.55%

Alberic

619

274

893

10556

8.46%

Villanueva de Castellón

446

149

595

7095

8.39%

Algemesí

1687

586

2273

27285

8.33%

Bunyol

448

329

777

9517

8.16%

Carlet

990

269

1259

15514

8.12%

Almussafes

443

273

716

8932

8.02%

Benetússer

770

398

1168

14668

7.96%

San Antonio de Benageber

470

231

701

8846

7.92%

Ribarroja del Túria

1244

498

1742

21992

7.92%

Paiporta

1204

785

1989

25309

7.86%

Massamagrell

852

333

1185

15752

7.52%

La Pobla De Vallbona

1350

399

1749

24068

7.27%

Manises

1508

716

2224

30693

7.25%

Borriana

2042

405

2447

34544

7.08%

Catarroja

1141

776

1917

27827

6.89%

Sedaví

478

223

701

10245

6.84%

Sagunt

3019

1171

4190

65669

6.38%

Alfafar

907

351

1258

20763

6.06%

Albal

627

354

981

16270

6.03%

Picanya

382

252

634

11409

5.56%

Cheste

382

459

8319

5.52%

Massanassa

297

214

511

9538

5.36%

L'Eliana

663

275

938

18050

5.20%

Puçol

728

266

994

19455

5.11%

Alboraia

709

454

1163

24222

4.80%

Moncada

662

284

946

21802

4.34%

Bétera

652

321

973

23647

4.11%

Oliva

741

262

1003

25199

3.98%

Dènia

1028

588

1616

41733

3.87%

Godella

329

175

504

13058

3.86%

Paterna

1775

841

2616

69156

3.78%

Naquera

112

115

227

6205

3.66%

Llíria

412

225

637

22972

2.77%

Vall D'Uixó

603

134

737

31552

2.34%

Utiel

140

121

261

11540

2.26%

Benidorm

161

225

70450

0.32%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per JCF de municipis amb Junta Local (excepte Alzira i Gandia que no aporten censos).

% de fallers sobre el total de la població Menys del 5 % 22.2%

Més del 15 % 7.4% Entre el 10 % i el 15% 16.7%

Entre el 5% i el 10 % 53.7% Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per JCF de municipis amb Junta Local (excepte Alzira i Gandia que no aporten censos).

La nit de l’endemà: pla de xoc faller de Torrent

Lorena Andreu Guillem, presidenta de la falla de la Plaça

0 de març de 2020, quan ja estava tot preparat per a celebrar la setmana gran de la festa, quan ja molts monuments havien eixit al carrer, quan ja moltes carpes estaven instal·lades, quan ja estaven encarregats els rams per a la ofrena a la Mare de Déu, quan …Arribà la notícia que deixà en shock a tot el món faller… “Les falles s”ajornaven sine die”, però el que no sabíem és que quan tornarem, habrien passat vora 18 mesos… Es produïa una situació inèdita, per a la que ningú estàvem preparats… Conforme passaven els dies, anaven sorgint més interrogants… En eixe moment, a finals de març de 2020, uns pensàvem que les falles és cremarien a l’any 2020 i per tant hauríem de contractar els monuments de 2021 i per altra banda…altres pensaven que els monuments els guardarien fins a 2021 i per tant no faria falta contractar a cap artista. Amb este dilema, arribarem al plenari d’abril de 2020, en el que Junta Local

Fallera, rendia contes del exercici faller 2019-20 i en el que ens proposaven als presidents de les Falles de Torrent, que el remanent que quedava de la Setmana Fallera 2020, ho destinarem per a despeses relacionades amb COVID 19 per a la població de Torrent. En un primer moment, als presidents ens va parèixer molt bé el destí del superàvit, però va sorgir una proposta per part de presidents de comissions que començaven a sofrir de valent la pèrdua de fallers que es donaven de baixa de les seues comissions, donada la situació d’incertesa, que estava patint tota la societat. Es preguntaven, què passaria amb el col·lectiu faller, ja que sense fallers… no hi havia festa… Festa declarada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat … Amb una repercussió econòmica inimaginable. Tant es així, que mai s’havia comentat una qüestió d’aquest tipus en un plenari de presidents. Amb dades de 2020, les comissions falleres de Torrent van invertir en monuments 485.000€ , en pirotècnia 122.000€, en flors 60.000€ i amb bandes de música 87.000€, ascendint la inversió realitzada a un total de 754.000€, sense contar la despesa mitjana anual per faller en indumentària tradicional.

La proposta no era altra, que si l’Ajuntament podia articular algun tipus de subvenció per a aquelles comissions, que veien mermats els seus ingressos, a conseqüència de la Covid 2019, ja que es trobaven en una situació complicada, amb una gran minva de cens i molta incertesa que feien perillar la continuïtat d’algunes comissions torrentines. Aquesta iniciativa anà prenent forma mitjançant conversacions telefòniques, i videoconferències per zoom, donat que estàvem confinats i no es podíem reunir de cap altra manera. I amb el desig de superar esta difícil situació i amb les aportacions de totes les Falles de Torrent, vam fer, que d’aquesta crisi, sorgira una oportunitat. Que per primera vegada en la història i per unanimitat, les Falles de Torrent s’uniren amb un objectiu comú, l’objectiu directe de salvar els proveïdors de la festa i l’indirecte d’ajudar a les comissions falleres, per a que fomentaren els mencionats sectors. I per això les falles de Torrent vam ficar en marxa un pla de xoc molt innovador basat en subvencions i mai vist fins a la data en la resta de poblacions falleres. En el ple de maig, celebrat en línia, les 29 falles de Torrent proposaren al Consell Rector de l’OAM Junta Local Fallera l’assignació del pressupost no executat (dels actes que estaven previst realitzar, però que amb motiu de la suspensió de la festa no es realitzaren), perquè l’Ajuntament disposara del mateix davant les necessitats actuals amb motiu de la pandèmia ocasionada per la Covid-19. A la seua vegada, les comissions de la ciutat van signar per unanimitat una proposta de subvencions finalistes destinades als sectors industrials més afectats per la cancel·lació de les falles. Es tractava d’una línia d’ajuda finalista i excepcional destinada a pal·liar la crisi ocasionada per la cancel·lació de les setmana fallera en artistes fallers i proveïdors de la festa (pirotècnia, música i flors). En el document es deixava clar que no es tractava d’una subvenció directa a les comissions sense una fi concreta determinada, ja que seria necessari presentar una memòria de les despeses (acreditada amb els contractes formalitzats amb els diferents proveïdors, requisit que

en el cas del monument és obligatori en l’actual reglament faller). A la vegada, les comissions haurien de justificar esta ajuda mitjançant factures degudament comptabilitzades i abonades als artistes fallers, als floristes, als pirotècnics i a les bandes de música, havent d’acreditar pagaments mensuals. Este document passà a ser estudiat per l’ajuntament de la ciutat. Altre punt important de la reunió va ser el de donar continuïtat al concurs de monuments de 2020 en les mateixes condicions, pressupostos i categories ja establits, així com la contractació dels monuments per a les falles de 2022, recordant que les comissions havien d’invertir en ells -com a mínim- en cadascun dels exercicis fallers (2020-2021 i 2021-2022) el 30% del pressupost net de cada comissió fallera, tal com indica el reglament faller. Al ple de juny el regidor de l’àrea de festes, Pasqual Martínez, va anunciar que seguia avant la proposta realitzada per les 29 falles i proposava una reunió amb alguns presidents per a explicar-los la revisió que feia el consistori. El document es rebatejava com a “Subvencions excepcionals a les comissions falleres per al suport i estímul de contractació de sectors tradicionals i essencials de la festa i contribuir a la reactivació econòmica de PIMES i comerços del nostre entorn”. Este nom quilomètric no era més que el mateix acord presentant per les comissions, centrat en 6 capítols: falla major, infantil, pirotècnia, flor, música i llibret. Aquest últim apartat s’afegia a proposta de la Comissió d’Estudis Fallers de Torrent (Comfet), perquè s’editaren en este exercici com a testimoni documental de la festa. El 14 de setembre es publicaren les bases definitives convocades per l’ajuntament. Així, les comissions havien de contractar un mínim d’aquests serveis o productes per a l’exercici de 2021 (entre el 50% i 75% respecte a 2019) per poder optar a aquestes prestacions, que tenia una partida de 60.000€ per repartir, dins del pressupost de Junta Local Fallera. Un dels punts per a poder accedir a les mateixes era l’obligatorietat de complir 4 dels 6 capítols proposats i que, almenys, una de les empreses facturades havia de ser de Torrent.

La justificació de la subvenció es concretava de manera pluriennal (més enllà d’un any físic) i el termini de justificació contava des de l’1 de gener de 2020 fins al 30 d’abril de 2021, perquè les falles pogueren fer els pagaments a aquests sectors artesans. Les falles presentaren la documentació necessària, les seues memòries d’inversió en aquests sectors, requisits i el percentatge de diners que destinava cada sector. Finalment s’assignaren els diners en funció de l’invertit, de manera que el consistori avançà els diners al acabar l’any. El 27 de novembre de 2020 la presidència de l’Organisme Autònom Municipal Junta Local Fallera de Torrent dictava el decret número 39/2020 amb la resolució de les subvencions que quedaren repartides de la següent manera, en funció de l’aportat per cada falla: Nº cens

Falla

Ac Falla Antoni Pardo

Import a Subvencionar 5.533,80

Ac Falla Ramón Y Cajal

5.050,70

Ac Falla De La Plaça

5.023,42

Ac Falla Lope De Rueda-Verge Del Puig

3.999,86

Ac Falla Sant Valerià

3.791,32

Ac Falla Avinguda Fila Mora Tuaregs

3.782,88

Ac Falla II Tram

3.444,55

Ac Falla Cronista Vicent Beguer Esteve

3.405,91

Ac Falla Barri Cotxera

2.847,65

Ac Falla Nicolau Andreu

2.784,76

Ac Falla Barri Sant Gregori

2.674,72

Ac Falla Plaça Sant Roc-Gómez Ferrer

2.158,30

Ac Falla Sants Patrons

1.998,81

Ac Falla Camí Reial

1.709,10

Ac Falla Poble Nou

1.701,15

Ac Falla Parc De Trénor

1.571,30

Ac Falla Vicent Pallardó

1.405,35

Ac Falla Carrer Toledo

1.176,26

Ac Falla Plaça Concòrdia-Parc Central

1.163,58

Ac Falla Àngel De L’alcàsser

1.059,65

Ac Falla B. Guardia Civil

1.059,65

Ac Falla Santa Llúcia

919,01

Ac Falla Saragossa

875,40

Ac Falla Reina Sofia-Pedro Iturralde Total

862,87 60.000€

Dos comissions (Sedaví i Pare Méndez) es van quedar fora per no complir com a mínim els requisits establerts en 4 dels capítols detallats en la base 4 de la convocatòria. 86

La proposta va nàixer des d’un sentiment comú: la voluntat d’un grup de fallers que va redactar la proposta, el posterior suport i consens dels 29 presidents, així com el de la Junta Local i l’Ajuntament. Per primera vegada el col·lectiu faller al complet, acompanyat de la municipalitat remaven a una per mirar per les empreses proveïdores de la festa: custodia dels processos materials i immaterials que han fet patrimoni la nostra festa. I gràcies a esta iniciativa, vam aconseguir que totes les falles de Torrent es comprometeren amb l’essència de nostra festa, contractant monuments, que finalment serien per a 2022 i així, estar preparats per a poder celebrar la setmana fallera que tots esperàvem al 2020 quan més prompte fora possible! Per això, si Déu vol, el proper 1 de setembre Torrent traurà al carrer els seus monuments acompanyats per la música, la pólvora i les flors per a la Mare de Déu, deixant testimoni per escrit en els seus llibrets de falla.

Deu mesos i una nit d’esperança: la Mesa de seguiment de les falles

Ferran Martínez, Delegació Juntes Locals (JCF). Membre mesa de cordinació.

l matí d’aquell 10 de març no va començar normal. És cert que ens demanaven llistats amb la relació dels cont actes de totes les juntes locals falleres, però qui ho demanaven no eren els mateixos que altres anys. En l’ambient es rumorejava una possible suspensió de les falles, però ningú el veia creïble que això passara. Eixa vesprada jo havia quedat en el centre de València amb Salvador Doménech, amb ell faria la ronda per algunes places en les quals ja anaven agafant forma les falles i ens aniríem plegats a Borriana per a assistir a l'acte d'homenatge de la Reina Fallera i a l'homenatge que el món faller rendiria a uns dels més grans fallers que ha donat el nostre territori, Quino Puig. La veritat que la vesprada prometia, començar per Cuba -Literat Azorín, on la mítica aviadora dominava la plaça era motiu de gaudi. L'aviadora s'estava convertint en una imatge icònica de la plantà en les xarxes socials, desgraciadament es va convertir

en icona de les no falles juntament amb la meditadora. En la plaça diversos amics fallers seguien el treball de Vicente Martínez, però el comentari era un altre, "a hores d'ara no el faran, no ens haurien deixat traure les falles". De Russafa anàrem a Gran Via, allí començaven a arribar les peces de Maestro Gozalbo -Conde Altea, i a la il·lusió per veure l'arribada a l'encreuament se li sumava la preocupació pels rumors que corrien a un Miquel Prim que esperava l'inici de la plantà: "Han convocat directiva d'urgència ara mateix de JCF, imagine que suspendran els actes multitudinaris, però plantar i celebrar en la intimitat, ens deixaran". Eixe era el desig que teníem tots allí. Anàrem Borriana, i encara que normalment el telèfon de Salvador no per a, aquell dia era molt més de l'habitual. Cridades consultant per símptomes, dubtes i inquietuds. Borriana estava vestida de gala per a un dels actes més importants en el

calendari faller, però també es respirava una cosa estranya. Amb la incorporació de Manuel Jorge sopem un entrepà ràpid i ens dirigim al Teatre Payà, a rebentar d'il·lusió com cada acte faller que acull. I de sobte l'alcaldessa de Borriana s'alça del seu seient i es dirigeix on es trobàvem: "Salva, el president de la Generalitat acaba de suspendre les Falles i la Magdalena, anem fora i parlem". A partir d'eixe moment imagine que les sensacions viscudes seran totes molt similars, jo l'he definit com una muntanya russa d'emocions que igual estaves a dalt eufòric per què veies possible la fi de la pandèmia que de sobte t'adonaves de la realitat i caixes en picat a veure'l tot impossible. L'agenda i la casualitat va voler que aquell 10 març coincidírem els que en aquest inici del relat us he nomenat per què en aquesta història ens ha tocat exercir un paper bastant complicat i que només el temps dirà com és el paper que ens ha tocat viure. Salvador Domènech, president de la Federació de Falles de Borriana, responsable d'urgències de l'Hospital Universitari de la Plana a Vila-real. Té el dubtós honor de ser el metge que va atendre el primer cas de Covid-19 en la Comunitat Valenciana i la seua us abelleix conéixer una mica més del que va ocórrer en aquella primera ona us convide que llegiu el seu article en el Llibret de la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve 2021. En eixos dies posteriors, molts es van adonar que ens faltava una entitat que aglutine a totes les entitats i municipis que organitzen falles i que en aqueix moment haguera pogut actuar a manera de "botó roig", ja que la realitat va ser que cada entitat, cada població, va emprar el "salve's qui pot". Necessitem d’un òrgan per unir a totes les falles

I és que molts continuen veient a Junta Central Fallera com aqueixa entitat que aglutina a tot el col·lectiu faller. Això de "la Central" porta a confusió, i si bé és cert que fa unes dècades així era, les normes en l'àmbit de les administracions locals han canviat, fins al punt que cada entitat fallera

no va més enllà de l'àmbit municipal i més amb entitats festives tan lligades als ajuntaments. Així ho va reconéixer el mateix Carlos Galiana en l'assemblea de Juntes locals celebrada en Tavernes de Valldigna el mes de juliol de 2020: "Sóc regidor de l'ajuntament de València i les meues responsabilitats no van més enllà de l'àmbit de València com a representant de l'administració local i les 4 poblacions adscrites com a president de JCF"- va ser la resposta a un dels "precs" d'alguna Junta Local Fallera davant la postura de València a l'hora de prendre les seues decisions. La realitat és així. Us imagineu a l'alcalde de Torrent, l'alcaldessa de Gandia, l'alcaldessa de Borriana o l'alcalde d'Alzira havent d'assumir la decisió encertada o no de Joan Ribó per molt que es tractara de l'àmbit faller? Ja us dic jo que no s'acceptaria llevat que fóra una cosa molt superficial i no afectara la "sobirania" municipal de cadascun d'ells. El mateix ocorre amb els particulars "Regnes de Taifes" que són les Juntes Locals Falleres. Com diu un bon amic d'aquesta comissió com és Juan Carlos Jordán- "Junta Central Fallera només serveix per a tirar les culpes d'alguna cosa que no vols assumir i de tindre a algú que et solucione els marrons que no et vols menjar." I amb aquesta realitat, es va passar un confinament en les quals les cridades de telèfon amb diferents responsables d'entitats falleres de tota la Comunitat Valenciana amb unes falles traçades al juliol, però que la pressió generada des de totes les comarques del territori va fer que no s'arribarà a la data límit del 15 de juny de 2020 i el 13 de maig 2020 es va decidir posar fi a la primera opció que s'havien marcat les falles de València. Amb el relaxament que ens va donar la suspensió de les falles 2020, es plantejava un nou escenari amb la diferència que l'absència d'aqueix "botó roig" ja era les que coneguda i un objectiu per a molts solucionar-lo.

Després de l'estiu són molt diferents les decisions de les diferents poblacions falleres a l'hora d'intentar recuperar l'activitat fallera, d'intentar traçar un programa amb la normalitat que la situació sanitària poguera permetre a la inactivitat creant unes falles a diferents velocitats en tot el territori. Però a més calia recuperar l'activitat en els nostres casals. 23 de setembre: es dona llum verda a la creació de la Mesa

Les seus festeres tradicionals són l'única cosa que ens vincula a la Generalitat Valenciana i que donava peu a vertebrar les falles en l'àmbit autonòmic i per això a través de la Interagrupació de falles de València i JCF es va provocar que aprofitant la reivindicació d'un protocol sanitari per a les seus Festeres tradicionals el 23 de setembre de 2020 es donaren cita en Jubiocio una reunió a la qual per primera vegada es donaren cita totes les Juntes Locals Falleres al costat de JCF i la Interagrupació de Falles de València en la qual a més de presentar i donar llum verda a les normes d'ús en nostres casals, es va llançar la proposta de la creació d'una Mesa de Seguiment de Falles i Sanitat que estiguera en contacte i estudiara la viabilitat de celebrar les falles 2021. La proposta va ser acceptada per la Secretària Autonòmica de Salut Pública, Isaura Navarro. Havia que donar forma a la Mesa amb la premissa d'aconseguir la màxima representació tant territorial com de mena dels col·lectius fallers. En la Comunitat Valenciana es planten falla en prop de 110 poblacions de les 3 províncies, dels quals uns 60 s'organitzen com a Juntes locals falleres, un total d'uns 250.000 fallers i falleres en tot el territori que calia intentar que se sentiren representats per la Mesa, difícil tasca en un món de melics com són les falles. Era clar que la província de Castelló i Alacant malgrat que el menor nombre de comissions havien d'estar representades i més amb poblacions referents en falles com són Borriana i Dénia, per la qual

cosa 2 de les 8 poblacions que al costat de València compondrien la Mesa eren clares. En el cas de Borriana, Salvador Domenech va ser l'elegit no sols per la seua condició de president de la Federació de Falles, professionalment era el més apropiat per a treballar per unes falles possibles i segures. En el cas de Dénia la junta local va designar a Raquel Martín en aquell moment. Delagada de Corts d'Honor, i en l'actualitat vicepresidenta de la Jlf. Per a la resta de representants hi havia d'equilibrar les diferents comarques i les grandàries de les juntes locals tenint en compte a les poblacions que planten falla, però no tenen jlf. En el món de les juntes locals cada vegada són més les "agrupacions" d'entitats per interés geogràfic o altres el que "facilitava" la tasca. El G8 on són presents les 8 jlf més grans i antigues; la Junta Comarcal de l'Horta Sud, la Confederació de JLF del Camp del Túria i L'Horta Nord, i un inici de possible Federació de falles de la Ribera Alta. Se'ls va traslladar a aquests grups la idea de la Mesa i sobretot que foren ells els qui triaren qui els representaria en aquesta. Gandia amb el president de la Federació, Telmo Gadea, i Alzira, amb Guapo Boluda, assessora de presidència de JLF serien els triats per a representar a les grans Juntes. Pasqual Herrero, de Picanya, seria el representant de L'Horta Sud. Martín Martínez, president de JLF de Llíria, seria el representant dels fallers del Camp de Túria i L'Horta Nord, mentre els de la Ribera Alta seria Juanvi Talavantes, el president de JLF d'Algemesí. Ja eren triats 7 de les 8 poblacions, només quedava triar qui representaria a aquelles poblacions en les quals es planta un o dos falles, i no tenen Jlf. Godelleta tenia moltes paperetes, ja que és una població especialment ben relacionada amb la resta de poblacions similars i a més porta uns anys vinculat al món de les JLF gràcies a la seua participació en el torneig de pilota valenciana de les Juntes Locals Falleres "Fallers de vaqueta" i el president de la

Falla Godayla, Francisco Martínez va ser el triat. Tot llest per a completar el grup de treball amb els representants de València: Guillermo Serrano i Miguel Prim, president i vicepresident de la Interagrupació de falles de València, la secretària general, Carmen Blasco, la vicepresidenta 1a, Cristina Estévez i la secretària de la delegació de festejos, Mónica Peris (les tres de Junta Central Fallera), tancant la llista Manuel Jorge i un servidor, tots dos de la delegació de Juntes Locals de JCF, però com diu Manuel jugant amb la samarreta dels pobles. 12 de novembre: primera reunió de la Mesa

La primera cita va ser el 12 de novembre, en el saló de plens de Junta Central Fallera i doble sessió. La primera els fallers que havíem sigut citats dues hores abans que els representants de la Conselleria de Sanitat i Salut Pública. Com en tot aquest temps tots els que allí ens reunim teníem la mateixos dubtes i incerteses que la resta de la societat, "No tenim moltes respostes, ni tan sols totes les preguntes" va dir Galiana deixant clar que ja se sabia que la situació canviava d'un dia per a un altre. Amb la celebració del Nadal pròxim, i una "obertura" social es generava un

doble escenari, D'una banda, la il·lusió de poder celebrar, encara que fóra mínimament, però per un altre "salvar el Nadal" podria portar-nos a una nova ona, de la qual Salvador Domènech estava més que convençut. En la reunió prèvia es va quedar clar una cosa, si la intenció dels responsables autonòmics era la de ni celebrar falles en 2021, millor decidirho en aqueix moment i començar a treballar en l'escenari de 2022.Va arribar el moment en la qual s'incorporarien els representants de la Conselleria de Sanitat, Vicent Villanueva, Director General de Salut Pública i la Secretària Autonòmica de salut pública i sistema sanitari públic. Després de la informació de l'evolució dels contagis, la situació sanitària, previsió de l'arribada de les primeres vacunes i el seu funcionament la part fallera va ser clara i tal com s'havia quedat en la sessió prèvia, després de traslladar la importància que suposava celebrar falles en 2021 no sols des del punt de vista festiu, sinó també des de la reactivació de sectors econòmics especialment afectats i emocionalment, se li va traslladar el plantejament de si no anava si pot ser la celebració en 2021, millor deixar-lo clar en aqueix moment per a començar a treballar en els següents escenaris, i no se li va traslladar una sola vegada, van ser diverses i per part de diversos dels presents.

La reposada per part dels representants de la conselleria de Sanitat va ser en la línia del que ens hem acostumat en aquest temps. Era molt prompte per a tindre una certesa, i a major temps més possibilitats, però tant per a descartar la celebració al març era molt prompte, així com confirmar qualsevol altra decisió. Després d'una vesprada intensa es va arribar a l'acord d'emplaçar-nos a una nova cita el 15 de gener 2021 on prendre decisions i iniciar diverses línies de treball en la qual destacaria un pla sanitari de celebració tenint en quantes les peculiaritats de totes les poblacions i treballar a recuperar al més prompte possible l'activitat en els casals, ja que havíem detectat que preval -i amb molta diferència- l'activitat purament festiva a la cultural, tradicional o social i de convivència de les nostres seus "festeres": "Senyores i senyors posem-nos el vestit de faena que hi ha molt a fer" -va ser la frase que va dir Miguel Prim, el coordinador d'aquest grup. I així va ser malgrat la gran dificultat que té treballar fallers de tot el territori sense poder ajuntar-nos excepte en una ocasió que vam poder reunir-nos en l'inici en el Museu Faller de Gandia. Grup de WhatsApp, correus electrònics, zoom, moltes hores de zoom i trucades de telèfon els uns i els altres per a conéixer els ànims,

idees, contactes, qualsevol cosa que poguera ajudar. Més de 250 reunions temàtiques i físiques

En tot aquest procés han sigut més de 250 reunions entre tots els components, amb els sectors productius, amb representants de la societat civil, amb representants de l'administració pública punt a nivells municipal, provincial i autonòmica, amb tot aquell que poguera obrir una porta.Va arribar el 15 de gener, tots érem més que conscients que salvar el Nadal ens anava a passar factura i que març no és que fóra impossible, era una irresponsabilitat parlar de celebració en aqueixes dates, i si alguna cosa hem demostrat els fallers ha sigut la responsabilitat. A la cita telemàtica anàvem amb la certesa que març seria un altre escenari que desapareixeria, però amb la dada positiva que per primera vegada en aquest temps s'incorporava una representació de la Conselleria de Cultura, ja que la Secretària Autonòmica de Cultura i Esport havia confirmat que entraria en la reunió. Com s'esperava, març desapareixia de l'escena, però un nou horitzó es va posar en la taula per part de l'administració: "Veiem molt possible que puguem celebrar falles en el segon semestre de 2021". De nou la llum s'allunyava, però no ens l'apagaven.

Que l'urgent no t'impedisca resoldre l'important

En tot aquest temps jo m'he adonat de diverses coses una d'elles és l'enorme desconeixement de què suposa la festa per a molts representants de l'administració pública del que suposen les falles, i permeteu-me que afirme que per a mi és una irresponsabilitat que un representant de l'administració desconega allò que és patrimoni cultural immaterial de la humanitat, ja que és directament responsable de la seua salvaguarda i protecció. Molts no veuen més enllà de l'evident de la xerinola, la celebració. I en aquesta situació celebrar falles, i qualsevol altra cosa, és un problema. Molts d'ells no són conscients que no celebrar-les pot generar un problema major en l'àmbit econòmic i laboral. Però desgraciadament la immediatesa és el que prima en la visió del problema, com diu aquest, que l'arbre no t'impedisca veure el bosc, o que l'urgent no t'impedisca resoldre l'important. Amb aquesta visió en la Mesa es va proposar organitzar la primera trobada d'alcaldesses i alcaldes de poblacions falleres, amb la dificultat que suposa que aquesta iniciativa es gestione des d'un grup que no té entitat pròpia i que gràcies al fet que l'Ajuntament de València i JCF va posar els seus mitjans vam poder donar-

li forma. I la confirmació de la presència del President de la Generalitat va posar la guinda. La cita va ser el 17 de març 2021 en el Palau de Congressos de València, i malgrat que molts assistents pogueren sentir que va ser un fracàs, ja que en ella no es va anunciar una data i Ximo Puig i l'alcalde "amfitrió", Joan Ribó, van abandonar l'auditori després de la inauguració de la jornada, per a nosaltres que per primera es congregaran els representants municipals i fallers de totes les poblacions on se celebra la nostra festa i teníem l'ocasió de ser escoltats i de valorar la part menys visible per a molts d'ells. El mes de març també ens va portar el primer contacte amb la consellera, Ana Barceló, va ser el dia 23, a més de ferli lliurament del document en el qual destaquem la important activitat cultural realitzada en els nostres casals des de Benicarló a Elda juntament amb justificació jurídica per la qual els nostres casals a més de ser considerat seus Festeres podrien ser considerats centres culturals. Però el centre de la reunió era el pla sanitari en el qual s'estava treballant des de gener i la confirmació per part de la

Font: Las Provincias

mateixa consellera que el segon semestre era possible. I així ho va confirmar als representants de la mesa que van assistir emplaçant-nos a una nova reunió per a prendre la decisió el mes de maig. El treball continuava i les nits de zoom seguien amb la vista posada al maig. Quasi totes les poblacions ens havien transmés que calia lluitar per això, però que no ens anàrem molt més enllà de setembre i algunes apostaven a juliol com la seua única opció. I amb aqueix 'mandat" ens vam tornar a muntar en una nova muntanya russa d'emocions. 4 de maig: falles a setembre

Va arribar el 4 de maig 2021, amb la consciència tranquil·la que el treball s'havia fet correctament, amb les dades sanitàries millorant, amb les vacunes arribant i amb una immunitat que ja es podia fins a posar data, però la sensació després de la reunió va ser que calia transmetre als responsables que el model d'aglomeració que tots tenim de les falles de València no sé té per què traslladar a totes les poblacions i que aqueixa imatge no perjudicara la resta de poblacions on la celebració és molt més íntima, més de barri. La possibilitat de celebrar seguia sobre la taula, però per a concretar calia esperar al 10 de maig en una pròxima reunió. No va caldre esperar a la reunió per a conéixer el més important del contingut de la reunió es van encarregar de filtrar-lo a la premsa fins i tot sent diumenge cosa que no va

asseure especialment bé al col·lectiu i molt menys als quals esperàvem el moment per a continuar lluitant pels interessos dels fallers. Responsabilitat, patrimoni i herència cultural

El resultat d'aquella reunió crec que de tots és conegut. Es va intentar juliol, però es va aconseguir que a partir de l'1 de setembre es pogueren celebrar unes falles essencials i finalitzar el cicle. La promesa de desescalada en els casals incomplida pel desconeixement de la nostra festa que la veuen com les colles de joves que s'ajunten en cotxeres, no com un patrimoni cultural heretat dels nostres majors. Tot això ha mostrat les mancances de la nostra festa que ha sigut incapaç de mostrar l'enorme potencial cultural, econòmic i social que tenim del que en altres territoris i països se sentirien orgullosos de defensar i promocionar. Només en aqueix moment en el qual els nostres representants de les administracions públiques siguen conscients que les falles són el llegat més gran cultural que tenim i hem de preservar-lo. Als fallers i responsables de les administracions públiques sols els demane que la immediatesa no els supere i que l'urgent no impedisca solucionar l'important. Mentrestant, queda molta faena per fer i ací només he pogut expressar deu mesos de dur treball i una nit d'esperança.

Espai Infantil

U n altre a n y més, tinc e l

Poesia de la princesa persa Zayra Aguilar Fernández

Somnis en pandèmia: per a Zayra Quan pensaves que mai arribaria aquest moment, estàs ací amb la teua gran il·lusió, per a fer-ho realitat, ja que només vivia en tu imaginació. L’esperança t’ha acompanyat, fins a la fi d’aquest parèntesi ple de tristor. Del teu cor avivarà la intensitat per a viure aquestes falles amb més força alegria i amor. Per fi el teu rostre s’omplirà de les llàgrimes guardades per al foc que brillaran bellíssimes el teu somni val or.

Gema López Porras

Comissió infantil Daniel Atienza García

Mateo Visier Guimerá

President

Fallera major infantil 2020

Lluis Ber to Guimerá

Elsa Adrover Pallarés

Vice -President 1r

Luz Aguilar Fernández

A lejandro Castellanos Rodríguez

Noa Aguilar Fernández

Vice -President 2n

Carla A larcon Coronil

Sergio Pozo Muñoz

Daniela Ballester Mora

Secretari

A licia Banaclocha Conejeros

Lucia Marsilla Rubio

Lucia Belmonte Pérez

Tresorera

A lba Benito Medina

Erika Jordán A lba

Beatriz Caño Or tiz

Comptadora

Paula Castellanos Rodríguez

Esther Or tí Guijarro

Sonia Fr utos Muela

Delegada

Rocio Gallego Torres Carla Garrido Pozo

Diego A lba Nieto

Maria Gonzalvez Jareño

Ezequiel Atienza García

A maya Lucia Hernández Grimaldi

Jaime Banaclocha Conejeros

Carla Hernández Soriano

Jorge Banaclocha Conejeros

Paula Hernández Soriano

A itor Ferrer Pagés

Iraia Miquel Carratala

Paolo Fr utos Olmeda

Coral Pérez Castellanos

Sergio García Castellanos

Mia Rodenas R ivelles

Juan Guerrero García

Lucia Rodríguez Gallego

Héctor Herraiz Mar tínez

A inhoa Tarín Mora

Diego Herraiz Mar tínez

Carolina Toledo Mar tínez

Javi Lapeña Jiménez

Valeria Torremocha Latorre

Elian Miquel Carratala

A lma Vilanova Mora

Ian Peinado Beltrán Pau Rodenas Picazo Leo Tarancón Vilanova M. Á ngel Torremocha Latorre Guillermo Visier Guimerá

El sultà infantil DANIEL ATIENZA GARCÍA Amics i fallers, un altre any em tocarà dirigir-me a vosaltres com a president infantil de la nostra falla, en una situació que ningú volíem. Hem passat un any faller difícil i només ens queda disfrutar de la nostra gran setmana junt amb els meus companys Zayra, Raquel i el nostre president, Miguel Ángel, el meu pare. Estic molt orgullós de compartir aquesta aventura amb ells i també de la meua família. Només vull agrair l’esforç que fan totes les persones de la junta directiva i fallers anònims. Disfruteu de les falles de setembre de 2021. Daniel Atienza i García, president infantil.

100

101

Xahrazad

Dret a una feliç infància dret a viure amb dignitat dret a l’ensenyança dret a la igualtat.

Artista: Paco Martínez Heredia. Autor: robert Gómez sanblás.

Són valors de futur, són valors d’esperança, la infància és el més pur en qualsevol circumstància.

Xahrazad: Un cant a la dona, un poema de llibertat, un món que ja acarona la desitjada igualtat.

Malala és el nom d’una xiqueta de Pakistan que somiava en volar dalt d’una llapissera, revolotejant amb els seus germans vivien feliços dins d’una polseguera.

Xahrazad, princesa de brillant imaginació Contava històries sense igual Per poder escapar del sultà i la seua presó Noves històries començà a inventar.

Volien la seua màgia i saviesa, volien robar el seu coratge robar la seua impol·luta infantesa robar-li la vida i el seu viatge.

La literatura és essencial per a desenrotllar-nos com a persones tots els llibres porten una cosa d’especial per a donar cultura a hòmens i dones.

Malala, per al món una brisa suau, per als menuts, missatgera de la Pau.

El nostre geni ens vol parlar Dels drets infantils i de la igualtat. Aladí tres desitjos vol demanar Perquè els xiquets puguen somniar.

102

Conta’m un conte Aitor Sánchez

103

Lectura en temps de Covid per entendre els sentiments

Ací van unes recomanacions de llibres infantils per a ajudar-vos a entendre la crisi del coronavirus, i afrontar el confinament i les emocions, fruit de la situació. Són els nostres millors amics amb els que reflexionar sobre el que ens fa mal, enfada, o fa por.

Tornem

Amparo Felip Edat: 3 a 10 anys Un conte faller sorgit de la pandèmia. Explicar als xiquets i les xiquetes per què un virus amb forma de pilota ens va fer la punyeta les falles, és l’objectiu del llibre Tornem, escrit per l’artista i presidenta de la falla Creu i Mislata, Amparo Felip. Una fallera infantil expressa com se sent després de la suspensió de les falles en 2020, enviant un missatge de paciència per a esperar la setmana vinent fallera. El conte mostra la sensació de la xiqueta al no haver-hi falles al març i la tristesa que va viure durant el confinament, per a acabar d’una manera optimista en tornar a plantar. Totes les seues pàgines estan il·lustrades amb abundant colorit, i en algunes d’elles hi ha passatemps perquè els completen els xicotets lectors i lectores.

Alicia i el coronavirus

Autors: Salvador Macip i il·lustrat per Emilio Urberuaga Edat: 7 i 8 anys El conte Alicia i el coronavirus aborda la història d’una xiqueta que no entén per què no pot eixir de casa, però el seu pare li compta de manera amena i pedagògica què és el coronavirus i el perquè del confinament, alhora que dissipa les seues pors amb les seues explicacions. “És un llibre curt, però clar sobre què és el coronavirus”, indica l’escriptora de llibres infantils Meritxell Margarit, autora d’ El meu millor no amic i El tresor del cálao. 104

105

A través d’acolorides il·lustracions i una varietat de personatges, aquest llibre en anglés aporta des d’explicacions sobre com es propaga el coronavirus i com es poden protegir les persones per a no contagiar-se, fins a consells per a afrontar les situacions difícils que s’estan vivint per la seua causa. Per exemple, parla sobre la dificultat Aplaudiments per a mamà està dirigit del teletreball dels pares i mares amb a fills i filles del personal sanitari, xiquets a casa, o l’enuig que en algun soci sanitari, de residències, forces moment poden sentir per no poder i cossos de seguretat, i personal de eixir de les seues llars. supermercats, la vivència emocional dels quals i realitat és diferent a la “A part de l’aspecte divulgatiu sobre el resta. I és que aquests xiquets i xiquetes virus, amb informació clara, concisa i “s’han d’exposar a més absències de mamà i papà en la llar, pels torns de apropiada per als xiquets i les xiquetes, treball més llargs que ella o/i ell tenen, també parla als joves lectors de les i per les majors mesures de seguretat emocions que poden sentir durant quan arriben a casa”, explica una de aquest moment de confinament i de les seues autores, Laura Hernández. com poden sentir-se els seus majors. “Ens va semblar imprescindible un També dóna consells als xiquets i les conte que es digerisca a ells i elles, i els xiquetes sobre com poden actuar”, visibilitzara”. El conte és protagonitzat assenyala l’escriptora de llibres infantils per una xiqueta la mare de la qual Meritxell Margarit, qui recomana treballa en un hospital. En el llibre aquesta obra. es reflecteixen totes les emocions i preocupacions que sent per aquesta situació. També aborda com ella Rosa contra el virus i la seua família intenten sentir-se Editorial Sentir millor: inventant-se tot tipus de trucs, Edat: 3 a 8 anys. activitats i recursos tant per a animarse ells mateixos com a la seua mare, Aquest conte digital explica què és el coronavirus i el perquè del quan aquesta arriba de treballar. confinament, a través de la història d’una xiqueta que conta en primera persona i amb llenguatge senzill Coronavirus, a Book for informació sobre el COVID-19 i com Children se sent davant la pandèmia. “Creem Autors: E.Jenner, K. Wilson i N. aquest recurs literari d’una manera lúdica i amb un llenguatge Roberts; i l’il·lustrador Axel Scheffler interactiva, senzill i pròxim, per a explicar la Editorial Nosy Crow situació actual, que ja de per si mateix Edat: 5 a 9 anys. per als adults és difícil d’entendre”. Aplaudiments per a mamà

Autores: María Ángeles de la Cruz, Laura Hernández, i Laura Rodríguez; il·lustradora Gema Díaz. Editat: Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid.

106

107

Diari d’una pandèmia a Sant Valerià: fallers des de casa

14 de març: la falla tanca oficialment a l’espera de celebrar falles

Mai podíem imaginar alguna cosa pareguda al viscut el 10 de març de 2020. Les falles s’ajornaven dins nova data. Els fallers de Sant Valerià organitzarem un quint i tapa per acomiadar-nos, sense ser conscients del profund calat del que anàvem a viure. Mig incrèduls, el 14 de març, dia abans de la plantà, la Junt Executiva feia públic el següent comunicat: COMUNICAT OFICIAL. Torrent, 14 de març de 2020 A causa de la situació excepcional produïda pel Covid-19, i més si cap havent-se decretat l’estat d’alarma per part del govern espanyol, la junta directiva procedeix a comunicar el següent: 1.- Queden suspeses totes les activitats de la nostra falla. 2.- El casal romandrà tancat i sense activitat indefinidament fins que les circumstàncies ho permeten. Només es podrà utilitzar per a fer tasques administratives estrictament necessàries.(...) Volem donar-los tots el nostre suport a les nostres Falleres Majors Raquel i Zayra així com al nostre President Infantil Daniel en aquests moments tan difícils per a ells, però que segur que entre tots farem que siguen les Falles 2020 inoblidables i màgiques, que tots junts viurem. Des de la junta directiva de la falla, volem demanarvos a tots que feu cas de totes les recomanacions i que utilitzem més que mai el sentit comú davant

aquesta crisi, perquè puguem gaudir tots junts d’aquesta gran festa que són les falla al més prompte possible i així prompte passe aquesta pandèmia. Este comunicat era el primer d’una vintena que vindrien després per tal de gestionar la falla de forma interna. Desenes de reunions virtuals per part de la Junta Directiva i altres tantes per part del nostre president amb la resta de presidents i les reunions oficials de l’OAM de la Junta Local Fallera van servir per perfilar un horitzó d’esperança. Ningú podia imaginar el que se’ns venia: confinament, estat d’alarma, morts, paralització de la vida econòmica i empresarial així com greus seqüeles psicològiques derivades de l’ansietat, de la desinformació i dels problemes de salut i laborals de la majoria. A la vegada en temps record començà el tele treball (qui podia) i el col·le en línia, el que suposava també una coordinació obligada de dispositius electrònics per compaginar el treballs dels pares amb les classes dels fills. Però esta etapa també va ser de retrobar-nos amb els veïns, d’eixir al balcó, d’aplaudir a les 20 h. de fer disc-mòbils als terrats i pensar que podíem eixir millors persones. Els fallers, de seguida ens vam ficar a la feina i vam elaborar activitats des de casa: creus de maig, disfresses, etc. i tot un seguici de programacions per mantenir viva la il·lusió i contenir les baixes als censos. Fem repàs d’este any de pandèmia a Sant Valerià.

108

31 de març: contractació d’artistes. Renovem el cicle.

L’obligació com a falla és la de plantar monument i a finals de març vam posar en marxa l’exercici 2021, amb molta il·lusió, ja que d’entre totes les responsabilitats per executar, una de les primeres era la renovació d’artistes. La falla va decidir renovar a Fede Alonso, per a la falla major per la seua bona labor i per les ganes i confiança que té depositada en la nostra comissió. I d’altra banda, fitxàvem a Juanjo Salom per a realitzar la infantil, un jove amb molta projecció i que té molta il·lusió per tornar a plantar a Torrent. Respecte a l’artista infantil d’aquests últims quatre anys, Paco Martínez Heredia, el destigem tot el millor en la seua nova marxa professional, ja que desgraciadament deixava de plantar falles abans de la pandèmia de covid per a emprendre altres projectes laborals. Des de la comissió li donem les gràcies per tots els premis aconseguits, però, sobretot, per la il·lusió i el detall que ha posat en cadascun dels projectes. T’esperem en la plantà de les nostres falles de 2020 i en totes les que vulgues, ja que a Torrent tens la teua casa. Gràcies per tant i per tot. Així doncs, l’artista de Cullera, Fede Alonso, signa per segona vegada en aquesta comissió, a l’espera de poder plantar el gran projecte que tenia preparat per a les falles de 2020, una fantasia basada en els desitjos amb crítica plenament local. L’artista

de la Ribera ha plantat falles de secció especial en diverses poblacions i ha desenvolupat grans projectes d’ambientació com l’escenari principal del festival de música Medusa. Per part seua, la comissió deposita la seua confiança en Juanjo Salom, artista amb taller a Algemesí, que ha aconseguit diversos ninots indultats a Carcaixent, així com primers premis en aquesta població i en altres localitats. A València ha plantat en Avinguda Burjassot-Pare Carbonell, Prevalgut Reig-Vinaròs i Jacinto Benavente-Reina Donya Germana, entre altres. Amb un estil fresc i una pintura i acabats perfectes, el jove artista torna a Torrent després d’una breu incursió en Pare Méndez en 2017.

Maig de 2020: Creus de maig als balcons La falla Cronista anunciava la suspensió del concurs de Creus de Maig i ficava en marxa la seua celebració a casa, festa als balcons. El 2 i 3 de maig de 2020 els balcons dels torrentins es van omplir de creus fetes de paper, de flors natural, de goma eva, fotos, etc. Les falles que van participar són: Falla Ramón y Cajal, Falla Camí Reial, Falla Sant Roc, Falla Lope de Rueda, Falla Carrer Benemérita, Falla Carrer Toledo, Falla Antoni Pardo, Falla de la Plaça, Falla Padre Méndez, Falla Nicolás Andreu, Falla Barri Sant Gregori, Falla Ángel del Alcázar, Falla Reina Sofia i Falla Sedaví i com no, nostra falla: Sant Valerià. Des de les xarxes socials de la nostra comissió es va penjar

109

una plantilla de la nostra Creu de Maig per a que tots els xiquets i grans pogueren fer tots la mateixa, des de casa amb materials creatius. Els nostres fallers van fer estes creus tan originals i creatives. Amb l’etiqueta #CreusdeMaigTorrent2020 es podien vore tots els treballs resultants. Recordem que el concurs de Creus de Maig Raquel Pérez Villa es tracta del primer gran concurs de les falles de la ciutat, que en abril es reuneixen ja als casals per pensar i confeccionar estes creus en modalitat de flor natural o manualitats. Així, davant la situació de l’estat d’alarma provocat per la pandèmia de Covid-19 les falles repreníem des de casa el nou exercici faller, a l’espera de celebrar el 2021 el 25é aniversari d’este concurs, però que tampoc es va poder celebrar per la normativa que limitava entrar als casal per només raons administratives i perquè ho desaconsellava l’ajuntament.

Setembre: tornàvem al casal

El 14 de setembre vam tornar al nostre casal. Vam ser de les primeres falles en obrir, complint amb totes les mesures de seguretat establides per llei. En esta etapa vam obrir les seues portes els dijous i divendres, de 18 a 21 h., garantint totes les mesures d’aforament, de seguretat i higiene, tal com marca la normativa. Com sabeu, totes les normes estaven publicades al grup fallers Sanva i en la cartelleria del casal. Continuem en marxa per a pensar noves iniciatives i activitats per a seguir mantingut visca la il·lusió.

9 d’Octubre: festa dels valencians Celebrarem al casal la festa de tots els valencians amb la creativitat de tots els xiquets i majors que han volgut col·laborar amb moltes il·lustracions xules i creatives. Gràcies a tots per participar. Esperem que poguéreu disfrutar en casa de la mocaorà i amb molt amor el dia dels enamorats valencians.

21 d’octubre: Visita a les Fogueres Els nostres representants van assistir ahir a la presentació de nostra foguera germana Ciudad de Asís en les antigues cotxeres de Tramvia d’Alacant, amb totes les mesures de seguretat. Van poder felicitar a les seues belleses, dames i presidenta de 2021. Una mostra d’unió entre festes, per a que ningú ens lleve l’alegria del vostre regnat de foc, perquè sou i sereu “Eternes”. Junts som més forts i compartim la Il·lusió de mantenir viva la flama i les festes del foc.

29 d’octubre: tancament del casal Com a conseqüència de la nova normativa respecte a seues socials decretada per la Generalitat, el nostre casal es va tancar fins nou avís. Un altre colp per les nostres esperances, encara que recordàvem que continuava en marxa el concurs de fotos de Halloween de majors i infantils.

110

31 d’octubre: Halloween: La festa del terror o les animetes la vam viure enguany també des de casa, ja que vam ficar en marxa el concurs de fotografia de Halloween a la més terrorífica o original. La delegació d’infantils i festejos posà en marxa el concurs de disfresses més terrorífic. Guanyaren la foto infantil i la major que més “m’agrada” aconseguí al Facebook. El 20 de novembre vam fer el lliurament dels premis als fallers guanyadors del concurs de fotografia de Halloween, complint amb les mesures de seguretat. Els nostres màxims representants s’han posat de nou la brusa i el mocador per a fer lliurament dels detalls. Donem l’enhorabona al xiquet Elian Miquel Carratalá i al juvenil Miguel Ángel Atienza García.

12 de novembre: primera reunió de la Mesa de Coordinació

Va tenir lloc la primera reunió de la Mesa de coordinació de Falles i Sanitat. En ella es donava inici al camí que ens portaria a les Falles 2021 en la reunió del 10 de maig, on es va decidir fer falles a partir de l’1 de setembre. La Mesa estava formada per tècnics de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, representants de diferents poblacions falleres que juntament amb Junta Central Fallera de València i la Interagrupació de Falles de València vetlaren pels interessos de tots. Era un moment important per al nostre col·lectiu i tocava demostrar que per fi anàvem tots la mà i que érem capaços de fer les coses bé com s’han fet fins al moment de manera exemplar i responsable.

Desembre: Campanya solidaria Save the falles

2 de Novembre: Bonificació per als fallers Després de la nova situació sanitària, i reajustant les despeses, es va acordar en junta executiva el següent: Fins a final d’exercici es baixaran les quotes al 50% per a tots els fallers en actiu, podent-se acollir a aquesta mesura els que s’han donat de baixa en el present exercici amb data límit per a acollir-se el 31 de desembre. A partir de l’1 de gener tot el que desitjara apuntarse (faller o no) hauria de pagar l’exercici complet sense bonificar.

Els nostres fallers Ani, Carlos i Nuria van col·laborar amb les seues tasses personalitzades dins de la campanya Save The Falles, on també col·laborava com a empresa Aldiesport, dels nostres fallers German i Raúl. “Aquest Nadal si falles, encertes” era l’eslògan de la campanya de comerç 100% local que les falles de Torrent ficaren en marxa per fomentar el comerç torrentí i dinamitzar les rebaixes del sector de la indumentària i de regal faller en època de Black Friday i de les compres de Nadal. En total 10 Prints Arts, creats per il·lustradors torrentins, mostraven diferents vessants de la festa i racons de la ciutat que es podien adquirir en les empreses

111

112

d’indumentària i de regal faller. La campanya comptava amb tres dissenys diferents de tasses de desdejuni. Era el moment de donar suport a estes empreses que es van quedar fora del pla de xoc que van elaborar junt amb l’ajuntament i que recollia una subvenció finalista centrada en els artistes fallers, múcics, floristes, pirotècnics i impremtes del llibret.

Desembre: Un pessebre amb més de mil galetes

La falla Sant Valerià tornà a sorprendre els torrentins amb el Betlem més dolç de la ciutat titulat “El camí de María”. Enguany la comissió ha emprat més de mil galetes per a confeccionar un Betlem que es podia visitar, respectant les mesures anticovid, aportant un quilo d’aliments que es destinà a Càritas Sagrada família, com realitza cada any. Vam guanyar el segon premi de manualitats. Enguany organitzarem un gran naixement des de casa, a causa de la situació pandèmica que vivim, de manera que cada faller ha realitzat una escena que després es va muntar en el casal. D’entre les escenes destacaven més de mil galetes, productes desdejuni i de brioixeria rebutjada, que no servien per a posarse a la venda ni per al consum i que ha donat un forn del veïnat. El pessebre estava instal·lat dins d’un forn de llenya antic i en el seu interior es podien veure escenes com l’anunciació als pastors, a la verge, la matança dels innocents, els mags, el pessebre, un poblat i un mercat amb multitud de llocs, que és el més

comentat pels xiquets del barri. Aquest desdejuni nadalenc comptava amb un riu de llet, concorde a la temàtica i diferents punts d’il·luminació que el dotaven de major atractiu. Més de 100 quilos de gratitud. Des de la falla Sant Valerià volem donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat en la donació d’un quilo d’aliments no peribles destinats a les famílies més necessitades del nostre barri en la visita del nostre Betlem de galetes amb totes les mesures anticovid. Milions de gràcies als voluntaris de Caritas Sagrada Família per la seua labor d’atenció i ajuda als més necessitats. El 29 de desembre el nostre betlem va eixir a l’informatiu d’À Punt NTC i en molts diaris locals i regionals gràcies a l’impacte i la bona acollida. Betlem faller del nostre artista: Fede Alonso en la parròquia dels Dominics Era la primera vegada que es plantava dins d’una Església un Betlem-falla, situat en el Convent dels Dominics en el Vedat. Esta obra està realitzada per l’artista faller, Fede Alonso, qui planta la nostra falla gran i que per a esta ocasió compta amb l’ajuda de l’artista torrentí, Santiago Llopis. El Betlem era tot un homenatge als artistes fallers, que estan patint per la falta de treball i als serveis essencials com ara el personal sanitari, Protecció Civil, Policia Local de Torrent, representats per diverses màscares repartides per tot el monument. Els fidels han sigut els qui han sufragat la quantia de l’obra, com a gest solidari i amb la idea de ser un Betlem de tots i per a tots.

113

Targetes de Nadal

Com és tradicional els nostres xiquets participaren en el concurs de targetes de Nadal, organitzat per la falla Xenillet, enguany també es va realitzar en línia. En diferents categories van aportar la seua creació i els guanyadors es van decidir amb “m’agrada” de Facebook.

Nit de reis: Dj i música des de casa

La nit més màgica de l’any es va viure a Sant Valerià amb una sessió de música remember, gràcies a la col·laboració desinteressada dels discjòqueis DJ Piti & DJ David Mor. Els fallers des de casa van ballar i amenitzar esta vesprada nit abans de l’arribada de ses majestats els reis d’orient. Sortejos entre els nostres fallers El febrer vam fer entrega dels premis als fallers guanyadors del sorteig que vam fer en Nadal. Per tal de fomentar el comerç local en este temps de pandèmia i per premiar als nostres fallers més fidels, vam fer un sorteig de material escolar per als infantils i de productes de consum per als adults. Des d’ací donem l’enhorabona a les famílies agraciades que van poder canviar el txec en els comerços de la nostra ciutat.

Març 2021: setmana fallera en línia i actes religiosos

Junts som més forts. En uns mesos viurem la nostra setmana fallera, però mentre arriba la falla proposà

un programa d’actes presencials (amb totes les mesures de seguretat antiCovid) i virtuals (per a recordar els millors moments viscuts al llarg de la història de la nostra falla, la teua: la que fem tots.)

15 de març: fèiem repàs de la nit més

màgica de l’any, la plantà. Nits de grua, d’arena, de gespa, de sopar amb els nostres artistes, de ficar cartells, d’ornat i de les tradicionals pintades al carrer. És la màgica nit on és culmina l’esforç i el treball de tot un any.

16 de març: era dia de recordar, gràcies

a les vostres fotos els nostres premis, la fe, devoció i l’amor a la Mare de Déu en el trasllat que cada any organitzen els amics de Falla Barri Cotxera.

17 de març: La nostra falla, junt amb

Sant Gregori i Camí Reial vam participar en l’ofrena a la Sagrada Família. El 17 de març les falles de Torrent vam continuar així en la seua jornada d’ofrena, organitzada per la que arquebisbat de València en l’any especial en honor a sant Josep, amb aforament, distància de seguretat i mesures anticovid. A les 20 hores, després de la missa tradicional de la parròquia, les tres comissions participarem d’este motiu acte, on els màxims representants van tindre paraules d’amor per a la patrona. La falla Camí Reial va participar amb una vintena de fallers, mentre que la resta de comissions només van participar amb els seus representants. L’acte va concloure amb un cant d’estil oferit per Francis, faller de Camí Reial, seguidament l’himne de la coronació i de la comunitat Valenciana ficaren el punt final. Per internet, recordarem les nostres ofrenes. Un

114

dia on les flors, les llàgrimes, i la devoció per la nostra patrona per recordar a la gent que no està entre nosaltres i per dinar gràcies pels que estem. També era moment de recordar les nits de festa al parador i al Racò de l’Horta: nits de germanor, de balls, de remember i d’emplamar la nit amb el dia en la despertà.

Sant Gregori, Camí Reial i la incorporació dels representants de la falla Antoni Pardo. En acabar la missa, sense música i amb sentiment de tristesa i d’il·lusió per unes falles millors, els nostres representants, Raquel Muñoz, Zayra Aguilar i Daniel Atienza i Aitor Sánchez, com a vicepresident, es van dirigir al nostre encreuament del carrer Sant Valerià amb l’Horta. Allí els esperàvem familiars i amics que van mostrar el seu afecte. Els representants es van fer una foto per simular la cremà en línia dels seus monuments que esperen als tallers. I entre tots van penjar un cartell amb el lema #Tornarem.

18 de març: despertà

La senyora Carmen ja ens tenia preparat els bunyols virtuals, Miguel Ángel tenia la caixa amb els petards i la banda de música a punt per fer la despertà virtual per la nostra barriada. Però també dia de paelles, de passacarrer, de germanor, de nit de disfresses, de balls fins la matinada en la ultima nit de festa! I d’alegria i #felicitat per formar part de la millor festa del món!

19 de març: tornem a la Sagrada Família amb l’operació quilo

Mai ens hem anat.

6 de juny: Pàdel faller

L’últim dia de falles virtuals recordarem la festa en honor el nostre patró, les misses a la Sagrada Família, l’operació quilo, mascletà, cremà, i les llàgrimes de les que brollen un nou exercici. Però de manera presencial les falles també celebrarem actes en honor a Sant Josep en les nostres respectives parròquies, tal com es recomanà des de l’Arquebisbat, per celebrar el seu any. Per eixe motiu, es va convidar a les comissions falleres a participar, amb totes les mesures de seguretat, en aquesta celebració. La nostra falla va participar de l’eucaristia en honor a Sant Josep, complit amb totes les mesures de seguretat i aforament junt amb

El diumenge, 6 de juny, la nostra comissió va participar en el campionat de pàdel Faller de la comarca organitzat pel club esportiu Aloha d’Albal. Volem donar les gràcies a totes les comissions participants i al club esportiu, així com la regidoria d’esports de l’Ajuntament d’Albal. Les parelles campiones van ser: 1r- Patricia Costa i Carlos Campillo, de la Falla Parc Sant Roc de Silla. 2n- Francesc Martínez i Jorge Chacón, de la Falla Bressol del Moble de Sedaví. 3r- Jorge Villar i Álvaro Sospedra, de la Falla San Torquat. En la modalitat de falles guanyadores la classificació va quedar així: Falla Parc Sant Roc Falla Bressol del Moble Falla Sant Torquat

115

13 de juny: Pentinat de Valenciana

causa de la pandèmia. L’Àgora de Parc Central va acollir este esdeveniment.

La nostra falla va participar en el Balcó del Vedat en un taller de pentinat de fallera, adaptat a un aforament limitat pel COVID-19 i complint amb les restriccions establides. La idea que ja estava desenvolupada no es puc realitzar l’any passat a causa de l’empitjorament de la pandèmia i es va recuperar per mantenir la il·lusió de cara a les pròximes festes falleres de setembre. Dos parelles de la nostra comissió van participar. Un esdeveniment al qual també va assistir la Fallera Major de Torrent, Alicia Pallardó, i que va comptar amb una masterclass a càrrec de les perruqueres de Torrent Yasmina Carrillo, Celia Fernández i Empar del Remei, de València.

26 de juny: Festa Mare de Déu de segon Tram Avinguda

Els nostres representants van participar en la missa de campanya que organitza la falla Segon Tram, però en lloc de fer-se en maig es va fer en juny a

27 de juny: Entrega de premis

Les falleres majors de la ciutat van fer entrega dels premis de l’activitat fallera de 2020 i de 2021, a espera de donar els premis de monuments en setembre. Els nostres representants van participar d’este emotiu acte en l’Àgora de Parc Central

3 de juliol: Entrega de recompenses

L’Àgora de Parc Central també va ser el lloc triat per fer entrega de les màximes recompenses falleres de Torre de Llorer i Brillants, a mans de l’alcalde de la ciutat, el regidor de falles i la fallera major de Torrent. Rosa Maria Pallarés García, Mª José Vilata Dura i Nuria Biot Castro van ser les homenatjades per tants anys d’amor per la festa. Isa Rubio, Gema López i Lucia Marsilla van participar en el certamen de microrelats de la JLFT en una exposició.

116

Programa desitjat de les falles de 2021 Totes les activitats programades podran variar en funció del que decrete la Conselleria de Sanitat, segons l’evolució de la pandèmia. Les activitats es realitzaran a l’aire lliure, en un espai acotat per als membres de la comissió. Els dinars i sopars es faran complint la normativa d’ocupació de taules i igual que l’hostaleria tinga al setembre. Els coordinadors covid de la falla vetlaran per fer complir la normativa i per la seguretat de tots. Ajudem-nos. Preguem la màxima col·laboració, respecte a la normativa i trellat per poder disfrutar d’estes falles tan esperades. Els fallers hem sigut responsables durant tota la pandèmia, ara és el moment de demostrar-lo en la pràctica. Comencem!

29 d’agost

Trasllat de la falla gran cap al nostre barri: comença la plantà.

31 d’agost

Plantà de grua de la falla gran i també de la infantil durant tot el dia, a càrrec dels nostres artistes Fede Alonso i Paco Martínez.

1 de setembre

8.00 h Plantà oficial: col·locació de gespa, decoració i cartelleria.. Començament de la decoració del monument major i plantà de la falleta infantil. 19.00. h. Berenar infantil i entrega de recompenses infantils. 22.00 h. Sopar adult de la plantà per a continuar després amb el que quede per acabar.

2 de setembre

8.00 h. Despertà per la barriada i a les 9 h. desdejuni. 10.00 h. Esmorzar. 11.30 h. Activitats infantils.

117

11.30 h. Jocs de taula majors. 19.30 h. Trasllat de la Mare de Déu dels Desamparats, organtizat per la falla Cotxera. Només assistiran els nostres representants. 22.00 h. Sopar a la fresca. 23.00 h. Entrega de recompenses majors.

3 de setembre

8.00 h. Despertà per la barriada, a les 9 desdejuni. 10.00 h. Esmorzar. 11.30 h. Activitats infantils. 11.30 h. Jocs de taula majors. 21.45 h. Ofrena a la Mare de Déu. Nou recorregut. Eixida des de Gómez Ferrer. 23.30 h. Sopar a la fresca.

4 de setembre

8.00 h. Despertà per la barriada, a les 9 h. desdejuni. 10.00 h. Esmorzar. 12.30 h. Si les autoritats sanitàries ho permeten, començarà el concurs de paelles. Netejarem la zona. 18.00 h. Playbacks infantils. 22.00 h. Sopar a la fresca. 23.00 h. Playbacks majors.

5 de setembre

8.00 h. Gran despertà tradicional amb trons de bac i tabal i dolçaina 8.00 h. Muntatge pirotècnic de la gran nit del foc. 9.00 h. Desdejuni i 10.00 h. esmorzar. 12.00 h. Missa Sant Josep Any Jubilar i operació quilo. 16.30 h. Activitats infantils. 20:30 h. Mini mascletà nocturna i cremà de la falla infantil. 22.00 h. Sopar. 23.00 h. Segons indique JLF, gran espectacle pirotècnic Nit del Foc, mascletà nocturna i Cremà de la falla Major. Posteriorment acabarem d'arreplegar. Brindis de benvinguda a les falles de març de 2022.

Des de la falla Sant Valerià volem donar les gràcies a tots els fallers, col·laboradors i veïns per fer possible un somni pendent. La següent guia comercial naix altruistament pel compromís dels comerços amb la nostra comissió. Ajudem al comerç local. Volem dedicar el present llibret a tots els amics que continuen sent fallers al cel i a la resta de veïns que ens han deixat o continuen passant-lo malament en temps de pandèmia. El nostre compromís amb la cultura, el patrimoni i la història queda escrit ací. Va per tots vosaltres: hem sigut, som i serem fallers. Gràcies! 118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

129

130

Llibret Falla Sant Valerià 2021 - Impacte econòmic de les falles torrentines

Articles inside

Espai Infantil

Deu mesos i una nit d’esperança: la Mesa de seguiment de les falles

La nit de l’endemà: pla de xoc faller de Torrent

La nit dels palets: crisi en les empreses de palets i regals fallers

La nit del herois: fallers de sant Valerià en primera línia

Nits al taller: situació crítica dels artistes fallers

El capvespre dels fotògrafs fallers

L’ocàs de la indumentària: el sector alça la veu d’alarma després d’un exercici amb pèrdues

Monogràfic: impacte econòmic de les falles torrentines

Editorial

Perruqueries: per tirar-se dels monyos