Llibret Falla Sant Valerià 2019 by Falla Sant Valerià

Llibret Falla Sant valeriĂ Torrent, falles 2019

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià. El present llibret ha participat al XLI Concurs de llibrets fallers organitzat per l’OAM Junta Local Fallera de Torrent. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Crèdits:

Portada: Eugenio Simó Disseny i impressió: www.samarucsg.es Articles: Lourdes Roca Jorge Sánchez Antúnez Jose Vicente Gallego, Salvador Ciscar Javi Mozas Joan Castelló, Aitor Sánchez Sara Andreu Mònica Corrales, Natalia Borreguero Cap de Suro (Xavier Gurrea - Ariadna González). Publicitat: Mònica Garcia i M. Carmen Garrido. Secretaria: Paco Navarro i Gemma López.

Mercat de Sant Valerià: El president del mercat Els comerciants La més bonica del mercat: fallera major El producte estrella: Torrent sideral, odissea electoral Activitats al mercat: 365 dies d’activitat fallera

Comerç a la menuda: Llibret infantil El més salat del mercat: president infantil La pelailla del mercat: fallera major infantil Comerç tèxtil: La Ruta de la seda Un mercat pes als xiquets

Producte local: Història del mercat i comerç a Torrent Torrent andalusí: sèquies, hortes, mercat i torre L’evolució històrica de l’antic mercat a Torrent i el comerç dels aliments Al mercat, una parada Mercat de Sant Gregori: un barri, un mercat Rinyes, cotorres, flors i , fins i tot, un comú... de tot hi ha en el mercat faller El mercat es fa falla a Torrent Els mercats són fallers Inici de la publicitat als llibrets de falla de València i Torrent

Editorial: 50ĂŠ aniversari del Mercat Central 50 anys sense porxis

Enguany des de les pàgines del llibret de la falla Sant Valerià us proposem fer un viatge en el temps per recordar una efemèride: la desaparició dels porxis del mercat que envoltaven la torre i la inauguració del mercat central que durant tant de temps esperava la capital de l’Horta Sud, com a conseqüència del creixement de la ciutat. Segons el cens oficial de l’ajuntament en 1950 la població torrentina era de 15.974; en 1960 era de 24.042 habitants i en 1970 eren 39.724 habitants censats. Com veiem en menys de 20 anys Torrent va duplicar la seua població, de manera que com a conseqüència del fenomen demogràfic l’ajuntament de Torrent va efectuar importants millores a finals dels 60 i principis dels 70:

t Imatge dels porxis i la torre. Núm. 138 de 2 de març de 1929 de La Semana Gráfica.

“La Ciudad se ensancha hoy de forma vertiginosa por sus cuatro puntos cardinales y afloran de una manera espontánea construcciones y más construcciones industriales por las carreteras de Picanya y Masía del Juez, y de otra, las viviendas que inundan ya todas las zonas, ubicándose principalmente al este de la ciudad, en lo que media a la estación del ferrocarril a carretera de Picanya, y al oeste, donde suben hasta el Vedat, por medio de tres arterias, que son: Por la carretera de Real de Montroy, calle del Padre Méndez y la gran Avenida de los Mártires principal núcleo, que asciende hacia el monte, ya en kilómetro y medio completamente compacto de edificaciones”. 1 1 Balance de realizaciones llevadas a cabo en 1969. Torre. Enero, febrero, marzo, 1970. Pàg. 1.

Paral·lelament Torrent va viure la construcció de nous grups escolars en el Lope de Vega, la pavimentació de l’andana central de l’avinguda fins la Creu dels Caiguts2, així com la demolició dels porxis de la Torre i la creació d’una comissió municipal per a la seua reconstrucció a principis de 1970.3 A banda, noves parròquies s’incorporen a la vida religiosa de la ciutat, d’una banda la del barri Sant Gregori, i d’altra, la de la Sagrada Família, esta última inaugurada en 1969, en barriades on la vida fallera està present des de l’inici. El 25 de setembre de 1968 es decreta la creació de la nova parròquia de MonteSió, donant continuïtat a la tasca dels Terciaris Caputxins.4 Estes novetats es van centrar en 1968-69 en la creació del Mercat Municipal, que va costar 5 milions de pessetes, més a banda l’expropiació dels immobles on s’ubicava (sota un pressupost inicial de 2 milions). El nou 2 Balance positivo de realizaciones llevadas a cabo en 1968. Torre. Enero, febrero, marzo, 1969. Pàg. 1 3 Balance de realizaciones llevadas a cabo en 1969. Torre. Enero, febrero, marzo, 1970. Pàg. 1. 4 Balance positivo de realizaciones llevadas a cabo en 1968. Torre. Enero, febrero, marzo, 1969. Pàg. 1

edifici es va inaugurar els últims dies del desembre de 1969: 50 anys de vida al cor de la ciutat i 50 anys sense porxis. Però el llibret va molt més enllà i us proposa fer un viatge i homenatge a tots els comerciants que han format part del teixit econòmic de la ciutat. Des de la fundació de la primerenca alqueria fins l’actualitat, repassem la importància de la figura dels mercaders, comerciants i botiguers fins l’actualitat. Lourdes Roca, arqueòloga que es va encarregar dels treballs de restauració de la torre en 2009 ens parla del mercat andalusí del segle XIII. Per la seua banda, Jorge Sánchez Antúnez, investigador local, fa una introspecció en el comerç medieval fins a la construcció del mercat municipal actual. Per la seua banda, Jose Vicente Gallego, ens convida a conèixer als comerciants actuals del Nou Antic Mercat de Torrent. Salvador Ciscar ens fa viatjar als orígens del Mercat de Sant Gregori i de l’extint mercat d’El Vedat.

Però en estes pàgines també trobarem la delicada relació entre falles i comerç. Gràcies als comerços de barri i a l’ajuda veïnal en les arreplegades i anuncis comercials als primerencs llibrets les falles van evolucionar i van reforçar-se econòmicament, sent una de les principals fonts d’ingressos. Per este motiu Salvador Ciscar investiga sobre l’aparició dels primers anuncis en un llibret de falla en València i en Torrent, mentre que Javi Mozas fa recompte de totes les comissions falleres de la Comunitat Valenciana nascudes al caliu d’un mercat, incorporant este tret toponímic al seu nom oficial i a l’escut. Des d’un altre prisma Joan Castelló ens narra la crítica als cadafals que han tractat al llarg de la història la temàtica del mercat, d’igual manera que Aitor Sánchez ens parla de l’evolució història del concepte de mercat a les falles de Torrent. El llibret infantil ens proposa una unitat didàctica centrada en el coneixement dels nostres mercats, dels seus productes i varietats, gràcies a un conte, així com als refranys valencians, endevinalles i

cançons de caràcter popular que ens han arribat hui en dia. Un treball a càrrec de les mestres Sara Andreu, Mònica Corrales i Natalia Borreguero. Però a més a més fem una parada en una paradeta de flors molt especial, la de la falla municipal de 2019 de València, obra del tàndem Cap de Suro (Xavier Gurrea - Ariadna González), que ens conten tots els secrets del seu projecte. En un món on les compres en línia, les grans superfícies i els centres comercials acaparen la majoria de les vendes, nosaltres fem un alt en el camí i retem homenatge al comerç tradicional, als nostres mercats i botiguers que han fet gran la nostra festa i la ciutat de Torrent. Benvinguts i benvingudes al Mercat de Sant Valerià!

EL PRESIDENT DEL MERCAT 2019 Un any més, tinc l’honor d’escriure unes lletres en uns dels millors llibret de la Comunitat Valenciana, un any més, puc sentir la grandesa de ser el president d’una de les millors falles del món.

És dur l’esforç que uns pocs realitzem perquè la línia de treball que des de fa uns anys portem inculcant, s’aconseguisca plasmar en la setmana fallera amb les nostres falles i com no amb la gran varietat d’esdeveniments i festes que realitzem en la nostra setmana fallera i durant tot l’exercici. I tot això gràcies a la meua junta directiva i uns pocs fallers i falleres, que deixen de costat els seus quefers, per a espentar tots junts a aquesta gran família anomenada falla Sant Valerià. És un orgull veure tot l’any el gran treball que s’exerceix per a aconseguir complir tots els objectius que ens marquem, que us assegure que no són pocs. Tot això no seria possible sense els col·laboradors desinteressats, comerços i gent que altruistament col·labora amb la nostra falla, posant el seu granet d’arena per a ser els qui som. Gràcies per la vostra valuosa col·laboració, perquè tots i totes soms la falla Sant Valerià.

Hi ha dies que se’m fa molt difícil ser president d’aquesta grandíssima falla. La seua grandesa, les dimensions de treball i obligacions m’obliguen a deixar la meua família i treball, moltes vegades en un segon pla. Però tinc persones que m’espenten a seguir amb més força si cap. Els meus fills, que em donen suport i els encanta que seguisca en el meu càrrec. La meua gran dona, que gaudeix més que jo veient-me gaudir de la passió de la meua vida, la meua falla. (Què faria sense tu?) I un home que m’ha vist créixer com a faller, l’home que des de molt xicotet m’ensenya dia a dia a ser millor persona i president i que el seu suport i ajuda és fonamental perquè seguisca en el meu càrrec, et vull papa... I no podria oblidar-me dels companys de viatge de Willy Fog, Sonia, Marcos i Valeria pel seu magnífic regnat. Els quatre hem viscut al costat de les nostres famílies grans aventures representant a la nostra falla per tota la Comunitat i -encara que sé que hi han hagut actes que no us han agradat tant com uns altres- sempre heu estat a l’altura representant a la nostra falla amb gran orgull. Cal recordar que encara que passe

la setmana fallera, encara tindrem molts actes bonics junts, com l’ofrena de la magdalena, la de Montserrat, o Fogueres. Aprofite l’oportunitat que em brinda aquest llibret per agrair a totes les nostres festes germanes de tots els racons de la Comunitat Valenciana, perquè és un plaer acompanyar-vos i viure al costat de la vostra gent, cultures festives tan diverses i el tracte tan exquisit que sempre teniu cap a nosaltres, el qual espere retornarvos en aquesta setmana fallera. Per a finalitzar, m’agradaria convidar a tots i totes els que aconseguiu que la falla Sant Valerià siga el que és, a viure al costat de nosaltres la millor festa del món i demanar per endavant disculpes als nostres veïns per les molèsties que els ocasionem durant l’any i la setmana fallera: els convide a gaudir al costat de nosaltres en la nostra carpa per a fraternitzar i unir els nostres llaços entre veïnat i falla. Una cordial salutació.

El vostre president, Miguel Ángel Atienza Blanch.

MIGUEL รกNGEL ATIENZA BLANCH

PRESIDENT 2019

La més bonica del mercat Desitges este càrrec amb amor, ho agafes escoltada pel teu valor, teixint una estela d’il·lusió i color i dels qui volen la falla fas processió. No podràs ser fallera major sense el tremolor d’alguna cosa dins teu que et farà ballar el cor. Sentiràs tallada la respiració, eres peça clau en aquest mosaic de festa i foc.

I germina com una flor sobreeixint per la teua pell mesclant-se a poc a poc amb l’ambient i amerar-nos de tanta passió. De la pluja de teues paraules tenim fam, quan s obrin les portes a la teua presència, el cos s altera per escoltar-te i les llàgrimes es rendeixen a tu essència. Autora: Gemma López i Porras

Sonia Aracil Domingo

FALLERA MAJOR 2019

Comerciants del Mercat de Sant Valerià

Miguel Atienza Muñoz Vicepresident 1r Aitor Sánchez Collado Vicepresident 2n Paco Navarro Martínez Secretari Gema López Porras Vicesecretària Ángel Tarazón Tarazón Tresorer Ángel Tarazón San Juan Comptador German Diaz Crespo Delegat festejos Juan José de la Rosa Montoro Delegat decorats Miguel J. Jiménez Feo Vicedelegat de festejos Juan Ródenas Sánchez Vicedelegat de festejos Tania Ripoll Gallego Vicedelegat de festejos

M. Carmen Garcia Cano Delegada d’infantils Rosa Latorre Escriba Vicedelegada d’infantils Cristian Serralle Deltoro Vicedelegada d’infantils Arantxa Mora Espejo Vicedelegada d’infantils Isabel Rubio Martinez Delegada de cultura Conchin Garcia Sánchez Delegada Secció femenina Alfonsi Cordero Miquel Vicedelega secció femenina M. Josep Vilata Durà Vicedelega secció femenina M Carmen Garrido Navarro Delegada relacions públiques Mónica Garcia Piqueras Delegada de recompenses

Comerciants del Mercat de Sant Valerià

Miguel Adrover Guna Juan Alba Godoy Aniceto Alba Quiñones Agustín Anchel Hernández Josep Andreu Jiménez Juan Bta. Andreu Navarro Francisco Benito Mozo Jose Ernesto Bernal Ortega Luis Berto Brines Jesús Castellanos Rodríguez Jorge Castro Martínez Brian Chillaron Navarrete Josep Miquel Chulia Ortega Toni De Mora Vázquez Raúl Díaz Crespo Jorge Fargallo Cabedo Pedro Jose Fernández Garrido Juan García Del Rio Andrés García Garre Javier García Lorenzo Andrés García Rubio Juan Ramón Gil Arenas Kilian Gómez Pérez Francisco Manuel González Lucas Ismael González Martínez Agustín Gonzalvez Fuentes

Carlos Guerrero García Valeriano Guerrero Molina Quli Huang Juan Carlos Jordán Alba Juan Carlos Jordán Herrero Jorge Juncos Moya Daniel Lainez Miquel Toni Landete Rubio Jose Mª López Ariza Miguel López García Víctor Andrés López Laosa Luis Manuel López Leal Juan López Torrent José Pablo Martínez Lozano Kiko Martínez Trujillo David Molinero Santos José Manuel Monera Alonso Antonio Moreno Morillas Manuel Naranjo Molina Abel Navarro Fernández Samuel Navarro Latorre José Nieto García Daniel Nieto Guijarro Arturo Orti Busquets Daniel Orti Caballero Miguel Ángel Orti Giménez

Luis Ricardo Osma Alonso José Paes Arenas Alberto Parra Ureña Isaac Peinado Morcillo Julián Peinado González Rubén Peña Pallares José Peña Soria Oscar Pérez Moncho Benito Pozo Madrid Omar Reina Montoya Ismael Rey Peinado Jonathan Rodenas Vilata Álvaro Rodríguez Chulia Adrián Salvador Layos Carlos Sánchez Latorre José Miguel Soria Rodríguez Edgar Soriano Alos Juan Soriano Cebrián Juan Luis Soriano Martínez Samuel Tarazón San Juan Juan Toledo Vilanova Francisco Javier Torres Cordero Borja Torres Guerrero José Torres Moreno José Carlos Tregom Romero Francisco Triguero Tarazona Marcelo Zafra Santos

Comerciants del Mercat de Sant Valerià

Carmen Adrover Guna Ani Alba Godoy Mireia Alba Marchan Rocio Alba Nieto Carmina Anchel Escrihuela Sara Andreu Jiménez Estefanía Aracil Domingo Julia Arbona Tormo Isabel Atienza Muñoz Mª Constanza Barrera Medina Nuria Barrera Medina Mª Jesús Bastan Fernández Carolina Belda Campos Miriam Belloso Sandia Mayka Belmonte Pérez Mª Pilar Beltrán Vázquez Patricia Benítez Conejos Mª Del Mar Benito Medina Irene Berjillos Collado Mónica Berto Brines Natalia Borreguero Cerrato Inma Bruno García Marga Cabañero Castillo Toñi Cantero Marín Mª Dolores Cárceles Litran Mayka Carrasco Lázaro

Sandra Carratala Carrasco Marta Casanova Bonet Arantxa Castello Rodríguez Mª Jesús Cervera Rodríguez Alba Chust Dominguez Maite Chust Ramos Sara Ciscar Navarro Xelo Conejos Marcilla Yolanda Coronil Toral Monica Corrales Vilanova Nieves Cruz García María Del Toro Gómez Silvia Escobar Medina Mª Carmen Escrihuela Bartual Ana María Espinosa Marín María Estornell Arbona Carmen Fernández Garrido Luz María Fernández Moreno Gisela Fernández Yago Dulce María Ferrer Pagés Beatriz García Latorre Ana María García Piqueras Ana María Garrido Navarro Conchin Gil Gil Tania Gil Portales Laura González De La Mano

Puri Guijarro Serrano Mª Ángeles Guimerà Vilanova Marivi Guimerà Vilanova Mª Carmen Heredia Medrano Vanesa Hernández Almiñana Vanesa Jareño Utiel Cynthia Lapeña Carratala Andrea Lapeña Soriano Laura López Garrido Ana Mª López Garrido Maria Ángeles López Requena Mabel Madrid Rodríguez Marisa Marchan Aranda Andrea Mari Hernández Mireya Márquez León Yolanda Martínez Barbera Josefa Martínez Barbera Mª Del Mar Medina Naranjo Sonia Méndez Peñuela Marta Molinero Santos Nerea Monera Méndez Irene Moreno Chust Nuria Moreno Chust Laura Moreno Pascual Esther Motos Mateo Raquel Muñoz Sánchez

Inma Naranjo García Lidia Naranjo Ortiz Vanessa Navarro Baranda Claudia Navarro García Carmen Navarro Martínez Nuria Nieto Guijarro Juani Olivas Martínez Arantxa Ordax Campos Ruth Orti Barbera Sara Orti Guijarro Carolina Paes Arenas Maite Pagés Heredia Cris Pallares García Rosa Pallares García Nuria Paños Serrano Josefa Parras Bustamante Andrea Peinado Morcillo Paula Peña Pallares Beatriz Perales Montoya Anais Perales Montoya Laura Picazo Armero Sandra Picazo Castillo Jennifer Prieto Gordillo Cristina Ribera Medina Sandra Rivelles Navarro Mª José Rodenas Vilata Alicia Rodríguez Gallego

Rosario Rodríguez Machado Pilar San Juan Fontarosa Noelia Sánchez Fernández Susana Sánchez Freitas Paula Sanchis Bermell Lidia Scarano Lozoya Sara Seco Lopez Sandra Serrano Martínez Andrea Soriano Martínez Mª Carmen Soriano Navarro Victoria Soriano Serrano Carla Talaya Piqueras Alba Varcalcel Simó Jessica Vicente Sánchez Maite Vilanova Marco Amparo Vilata Orti Monica Villa Toledo Mari Carmen Vinaixa Momasor Paula Yuste Cervera Marta Zaplana Menjibar María Jesús Zaragoza Alcalá Abonats Manuel Coronil Toral Mª Ángeles Giménez Fernández Andrea Morcillo Cifuentes Inma Nieto Reyes

M15 És torn de plantar 23

El producte estrella:

Torrent sideral, odissea electoral Artista: Ă&#x201C;scar GarcĂa Cuesta 24

Un bon dia, que anàvem passejant per l’avinguda principal de Torrent, trobarem al seu ajuntament una nau volant sobre el seu terrat. Què és això que es veu al cel? -es preguntava sorpresa la gentÉs un cometa, és Superman? És un avió o són els marcians? Ningú no sap què està passant, si és que han d’estar gravant alguna pel·lícula de l’espai. Açò ací no s’ha vist mai. Però, no, estan equivocats. Que aquesta nau espacial que el cel del poble està volant són uns éssers que vénen de més enllà. 26

De la nau espacial ja van baixant els nostres forasters visitants. Cadascú porta un color pintat per a poder-los identificar. Trobem un, que va de morat, que diu que la gent i tal però que quan ha pogut s’ha comprat una mansió ben gran.

De Podem diuen que són i que vénen a defendre als treballadors, encara que de treballar saben poc i també són uns defraudadors. Uns altres són de compromís, xicons joves i idealistes, encara que si els heu sentit sabreu que són un poc catalanistes. Ells van a la seua, és notori. Els mola la kultureta i el valencià, però al remat l’únic que fan és canviar el nom de l’Auditori. Altres de taronja porten color i de veres que semblen marcians perquè no se’ls entén molt als pobres de Ciutadans. Ací a Torrent, en tenim dos, i sentir-los al ple parlar és un poquet vergonyós perquè la pota no paren de clavar. Arriba un tercer, tercera en aquest cas que vestida de color blau, que és la representada dels populars, d’eixos que encara no han fet les paus.

Llàstima que en tanta discussió segur que els furten molts vots aquests que arribaren fa poc i que diuen ser de Vox. I els últims, els de roig, que ara ens estan governant, i així després de tants anys continua d’alcalde Ros. Un d’ells un selfie es vol fer, i els diu que s’estiguen ben quiets, que diguen whisky o creïlla o així per a la foto poder eixir. I com que som un poble educat ha eixit al carrer la gent per a la benvinguda poder donar de part del poble de Torrent. 28

L’alcalde diu que som un poble amable i acollidor, que ací ens dóna igual si vénen de Mart o el Senegal. I com que no ha fet res en aquests anys s’afanya en bancs i parcs pintar. De roig, de verd, el color li és igual que quede bonic és important.

Així que ara, quan vas caminant, amb els xiquets, per places i carrers et quedes un poc al·lucinant en vore-ho tot de colorets. El fanal? De color verd, encara que no faça llum. La tanca? Pinta-la de roget, per a no perdre el costum. El banc? El contenidor? Blau, groc i morat. Que no es diga que a la municipalitat no li agrada la coentor. El veïnat s’enfada amb mala gana perquè si vol reformar la façana l’ajuntament li diu a cada ú fins al color de la tapa del comú. I l’alcalde, ben content, vinga a gastar en pintura, encara que en tota la legislatura no haja fet res per Torrent. Els veïns, que ho miren espantats, tenen por d’eixir al carrer no siga que al gos, en un moment, de mil colors te l’hagen pintat.

Continua la invasió marciana de la nostra localitat en una escena urbana que de segur agradarà. Perquè els aliens han arribat a un cinema torrentí. No t’ho creus? Que sí, que sí! que al cine ja podem anar. No és el Montecarlo, d’acord, aquell cinema elegant que amb la seua elegància natural ens tenia a tots fascinats. S’enrecordeu d’aquell saló amb les llums penjades de tot Torrent el millor, pena que l’entrada no fóra debades! 30

Tampoc el cine Avenida, ni el Cervantes, ni el Parroquial, cines on anàvem de xavals, i on passà part de nostra vida. Aquest cine és especial, perquè porta en cartell les pel·lícules més actuals de la vida de Torrent.

Vorem els protagonistes de tan singulars funcions, ja que prompte hi haurà eleccions i en tenim de bons artistes. Santonja, el de Guanyant, pot lluitar contra l’imperi com si fóra un cavaller Jedi en una de Star Wars. Alabajos, de Compromís, protagonitza una amb vigència, perquè la que més li agrada al xic és la del Dia de la Independència Campos, de ciutadans que és menut i xicotet ben bé pot protagonitzar una peli com E.T. Folgado, del partit Popular que té el partit fet un merder li para bé ser Ripley i lluitar contra Alien, l’octau passatger. I per fi, l’alcalde Ros, si es fica ulleres de sol, pot fer d’actor ben pagat en una de Men in black.

I si parlem de la gran pantalla, podem parlar en aquesta ocasió d’una altra, la televisió, sense passar-nos de la ratlla. Què em digueu d’aquests ninotets que deixen bocabadats als nostres polítics nacionals encara que ja no són xiquets? Els teletubbies diuen que són aquests simpàtics personatges, que porten el seu lideratge per tota Espanya i els seus racons. Quan eixen al Congrés pareixen molt enfadats, però sempre, al remat s’emporten els dinerets. 32

Sánchez, l’actual president, que parla amb Pablo i Rivera, a veure si així els convenç i no li fan massa la guerra. Però entra en escena Abascal i li fa a Casado la punyeta que ja no sap com recuperar eixa part de la dreta més dreta.

I en això que arribem a la plaça on tenim el més insigne monument com és la Torre, i en la seua terrassa nostra senyera ondeja al vent. Encara que aquesta bandera flamejar hi ha a qui no li agrada i una altra voldria pujar siga tricolor o estelada. Uns pengen la bandera multicolor dels que estimen a qualsevol, i altres si et descuides un poc ja t’han ficat un llaç groc. I la gent, que ja està prou enfadada sent vergonya de l’Ajuntament perquè el poble de Torrent vol la senyera coronada! Anem arribant al final de la nostra explicació fallera, i hem deixat al remat tota la polèmica festera. I ara, ja veureu què pena, es farà en una sola jornada el gran acte faller de l’ofrena. Açò sí que és una gran errada!

Ara els fallers hauran d’anar correguent avinguda avall ja vorem si no els toca baixar a lloms d’un o dos cavalls! La Junta local mareja al món faller canviant tot el calendari sencer. Canvia l’entrega de palets i inventa una dansà a Sant Josep. Ja no sabem si per a l’any que ve tenen previstes més modificacions, però no us estranye que també ens canvien la cavalcada del ninot! Ja veu que a Torrent moltes coses estan passant i que aquests simpàtics marcians ho miren tot amb divertiment. I és que al nostre poble actual res ja pareix normal i corrent i més que la ciutat de Torrent pareix una odissea espacial!

M16 Ã&#x2030;s torn de TRASLLAT

ActivitatS AL MERCAT: 365 dies de falla

Maig: El 20 de maig, la falla organitzà el concurs de paella de verdures, quedant guanyadores les següents comissions: 1r Falla El Molí 2n Falla Sant Gregori 3r Falla Nicolas Andreu. Concurs de declamació de Camí Reial: La falla participà en el concurs de declamació a la verge organitzat per la falla Camí Reial, on va participar Gema Lopez, Isa Rubio i Lucia Marsilla, obtenint aquesta última el 2n premi de la categoria B en la modalitat infantil.

Juliol: Com a novetat enguany la falla va organitzar el nostre tradicional concurs de play-back infantil, però vam decidir canviar la data per deixar lliure el mes d’octubre per al concurs de teatre i declamació. Així doncs, en esta edició van guanyar: Musical: 1r Saragossa, 2n Antonio Pardo, 3r Sant Roc Tradicional: 1r Lope de Rueda, 2n Reina Sofia 3r Lope De Rueda

Imitació, tribut a Mecano: 1r Segon Tram, 2n Antonio Pardo, 3r Reina Sofia. D’altra banda, la falla organitzà el tradicional concurs Copa President Infantil, amb els següents guanyadors: Ping Pong: 1r Miguel A. Atienza 2n Javi Vidal 3r Hugo Vidal Dòmino, de 6 a 8 anys: 1r Aroa Vicente 2n Ezequiel Atienza 3r Sergio Pozo Dòmino, de 9 a 14 anys: 1r Paula Castellanos 2n Miguel A. Atienza 3r Alessandro Scarano Parxís, de 6 a 8 anys: 1r Ezequiel Atienza 2n Javi Vidal 3r Jorge Pastor Parxís, de 9 a 14 anys: 1r Miguel A. Atienza 2n Lucia Marsilla 3r Marcos Lozano

Oca, de 4 a 7 anys: 1r Aroa Vicente 2n Ezequiel Atienza 3r Javi Lapeña Oca, de 8 a 14 anys: 1r Marcos Lozano 2n Sergio Lapeña 3r Sandra Pozo Com no, els grans també van participar en el tradicional concurs copa president major: Ping-pong: 1r Miguel A. Atienza 2n Carlos Guerrero 3r Valeriano Guerrero Dards: 1r Miguel A. Atienza 2n Daniel Nieto 3r Isa Rubio Parxís: 1r Mireia Alba 2n Raquel Muñoz 3r Mònica Garcia

Dòmino: 1r Miguel López – José Peña 2n Miguel Atienza - Julian Peinado 3r Juan Alba – Mireia Alba Pocker: 1r Abel 2n Miguel López 3r Miguel Atienza Truc: 1r Miguel Lopez - José Peña 2n Juan Alba – Aniceto Alba 3r Miguel Ortí – Paco Benito La falla participà en el campionat de parxís, organitzat per la falla Santa Llúcia, però no hi ha haver sort, de manera que els nostres infantils van participar en el concurs de de la falla Poble Nou i van obtindré el 3r premi. Els nostres infantils han participat en el campionat de futbol organitzat per la falla Sant Roc. Les nostres xiques han participat en el campionat de futbol sala organitzat per la falla carrer Toledo.

Els nostres xics han participat en el campionat de futbol organitzat per la falla pare Méndez, quedant subcampions i equip més golejador del campionat i sent solidaris fent una donació a la associació cors oberts de la nostra ciutat. Màster Chef faller: Concursos culinaris Al llarg de tot l’any, els nostres cuiners i cuineres assisteixen a tots els concursos culinaris organitzats per les diferents comissions de Torrent, on hem reeixit en els següents premis:3r premi de Gapacho manxec, 1r premi de truita de creilles i 3r premi d’Espardenyà. Els nostres representants van assistir a la presentació de la festera, clavariessa i president de l’associació de verge del Carmen de Castelló, així com a la processó de Sant Cristòfol, de València; o a la processó de la Mare de Déu del Carme, de Castelló. 40

Els nostres màxims representants van assistir a la presentació de la nostra Foguera agermanada, Ciutat d’Asís, d’Alacant, un orgull per a nosaltres seguir mantenint viva esta unió i com no, al mes de juny vam visitar Alacant, de nou, per participar de l’Ofrena de la Mare de Deu del Remei, amb la nostra foguera germana. En el mes d’abril els nostres representants van participar de l’ofrena de les falles de Montserrat.

Els nostres representants van assistir a la presentació de les reines de les festes de sant Joan. Els nostres representants van assistir a la missa i processió dels nostres amics de la casa andalusa els rociers de Torrent.

Octubre: Els nostres infantils van participar en el concurs de teatre organitzat per Junta Local Fallera, amb la representació original de l’obra “Salvats per la campana”, on va ser nominada Lucia Marsilla Rubio com a millor actriu de repartiment. Però també vam participar en el concurs de bitlles organitzat per la falla escultor Vicent Pallardó, quedant campions, així com en el concurs de raspall organitzat per la falla Camí Reial. També els nostres infantils van participar en el campionat de futbolí, organitzat per la falla reina Sofia i van quedar tercers Presentació d’esbossos La Falla Sant Valerià va desvetlar el seu secret millor guardat, els monuments fallers de 2019, amb el segell de la casa centrat en la crítica local a la vista de la pròxima campanya

electoral local i autonòmica, mentre que la falla infantil traçarà un recorregut didàctic sobre a ruta de la seda. Els representants de la comissió es van encarregar de mostrar els esbossos per a aquest exercici, al costat dels seus artistes. L’artista torrentí, Oscar García, és l’encarregat de donar forma a “Torrent sideral, Odissea electoral”. Sant Valerià renova a Oscar García, amb el qual hem aconseguit diversos primers premis en secció primera (com l’any passat) i d’Enginy i Gracia, així com 7 primers premis consecutius de crítica local de la ciutat. Per la seua banda l’artista de Borriana, Paco Martínez Heredia, plantarà per tercera vegada en la demarcació i ho farà amb una aposta didàctica basada en la ruta de la seda per a explicar-nos les diferents cultures, tradicions d’un art alhora que ofici fins a arribar a València.

Desembre: Nadal a Sant Valerià La festa de Nadal es viu amb especial emoció a la falla Sant Valerià. Sempre ha sigut un motiu de reunió i de participar activament en els concursos relacionat amb estes dates. Al principi fèiem Betlem, però ara hem passat a confeccionar arbres de nadal, on sempre ens portem premi. Com a novetat enguany, la nostra comissió ha participat en el concurs de nadales organitzat per la falla Poble Nou, obtenint la comissió major el segon premi. I com és tradicional, la comissió infantil ha participat en el concurs de targetes nadalenques organitzat per la falla Xenillet.

La comissió va participar en el concurs d’indumentària valenciana que organitza la falla Barri Cotxera, on va participar la nostra fallera, Ani Alba.

Respecte al concurs d’arbres, organitzat per la falla Poble Nou, hem tornat a guanyar el 1r premi, en la modalitat de manualitats.

Els nostres representants van assistir a la processió cívica que organitza la falla Sants Patrons en honor al dia de la Comunitat Valenciana.

Gener: Per la seua banda, hem començat gener amb més visites institucionals. Els nostres representants van assistir a la presentació de la gaiata núm. 16 a Castelló, a la qual estem agraïts pel tracte meravellós que ens van proporcionar.

Recompenses comissió gran Argent Alicia Rodríguez Gallego Agustín Anchel Hernández Carolina Paes Arenas Juan Carlos Jordan Alba Maria Teresa Pagès Heredia Maria Constanza Barreda Medina Nuria Moreno Chust Rosa Maria Latorre Escrivà 44

Or Mª Luisa Marchas Aranda Mª Pilar Beltran Vázquez Daniel Nieto Guijarro German Diaz Crespo Josefa Parras Bustamante Juan Bautista Andreu Navarro Cristian Serralle del Toro

Fulles de llorer Aitor Sánchez Collado Mª Carmen Anchel Escrihuela

Fulles de llorer i brillants Monica Garcia Piqueras Mª Àngeles Guimerà Vilanova Miguel Adrover Guna Miguel Angel Atienza Blanch

saluda Hola, amics de la falla Sant Valerià: Per primera vegada tinc l’oportunitat i l’honor d’escriure en el vostre llibret, ja que per primera vegada sóc presidenta de la Foguera Ciutat d’Assís. M’encantaria seguir compartint esta germandat per a conèixer les vostres festes des de dins i poder fer més gran els lligams entre festes. Les festes del foc compartim la nostra passió desinteressada per gaudir del carrer, del veïnat i de fer-lo per anunciar l’arribada d’una nova estació de l’any: il·lusió, treball i diversió per omplir els nostres carrers de foc, música, pólvora i alegria. Us desitge que passeu unes bones festes falleres de 2019. Una abraçada als nostres germans fallers. Toñi Sánchez Sánchez, presidenta de la Foguera Ciutat d’Assís.

M17 És torn dE JUGAR

COMERÇ A LA MENUDA:

LLIBRET INFANTIL

u Il·lustració realitzada per Erika Jordán, 11 anys.

EL MÉS SALAT DEL MERCAT Hola a tota la gent de la comissió, tan infantils com a majors de la nostra gran falla, la falla Sant Valerià! Espere estar a l’altura, perquè el meu amic Lluís ha deixat el llistó a l’altura dels núvols. Fou una grata sorpresa per a mi quan ma mare va a alçar la mà en la meua eleccio de president infantil, em vaig omplir d’alegria a l’instant de vore a la meua mare. Vull donar les gràcies a Agus i a la meua mare per complir el meu somni, us estime moltíssim. Des de xiconino he viscut les falles en primera persona i tinc molts records amb els meus amics inseparables de la falla. Com a president infantil espere que la meua comissió, la qual és molt important per a mi, puguem participar en tots els actes i concursos possibles. 48

També vull donar les gràcies a la gent de la junta per tot el treball que fa durant tot l’any. En aquest viatge no estic a soles, ho estic vivint amb tres persones molt importants i que estime molt, Valèria la meua fallera major infantil; Sonia, la meua fallera major, que en conjunt em fam riure molt i Miquel Àngel que és el meu guia en quasi tots els actes. Us desitje a tots i totes unes bones falles. Marcos Lozano Jareño President infantil de 2019

MARCOS LOZANO JAREÃ&#x2018;O

President INFANTIL 2019

LA PELAILLA DEL MERCAT No fa molt xiqueta valenciana que una cançó de bressol et donava abraçades. i ara l’embruix del tabal i la dolçaina compassen els teus passos. Amb la gràcia d’una flor viva et delectes davant dels nostres ulls desfilant el teu somriure que t’il·lumina és un reflex que el moment estàs delectant. Fragància d’il·lusió infinita t’irradia en cada acte la pell. I tot i ser tan xicoteta gran lliçó d’amor ens dónes al món faller. 50

Espill on reflectir-se, per a les xiquetes que volen viure el teu somni no hi ha major referent que la màgia de la festa la viu dins el cor. Autora: Gemma López i Porras.

VALERIA LÃ&#x201C;PEZ ZAPLANA

FALLERA MAJOR INFANTIL 2019

Fallerets i falleretes de Sant Valerià

Lluis Berto Guimerà Vicepresident 1r Hugo Ortí Anchel Vicepresident 2n Jordi Chulia Olivas Secretari Daniel Atienza Garcia Tresorer Miguel Angel Atienza Garcia Comptador Sergio Lapeña Jiménez Delegat Juan Guerrero Garcia Delegat

Aaron Alarcón Coronil Diego Alba Nieto Ezequiel Atienza García Carlos Benito Del Rio Alejandro Castellanos Rodríguez Héctor Cobo Benito Hugo Cobo Benito Francisco Coronil Belda Aaron Cuesta Muela Dylan De Los Ríos Moreno Aitor Ferrer Pages Daniel García Castellanos Sergio García Castellanos Leo García Sánchez Joan Gómez Hernández Héctor Herraiz Martínez Diego Herraiz Martinez Javi Lapeña Jiménez Daniel López Cabañero Marcos López Cabañero Hector López Domingo Juan Ramón López Fernández Iván López Requena Martin López Zaplana

Asier Martínez Belmonte Eduard Martínez Vilanova Elian Miquel Carratalà Gabriel Monera Méndez Unai Moreno Vicente Iker Moreno Vicente Víctor Muñoz Tirado Álvaro Orti Fernández Iker Osma Gil Jorge Pastor Seco Ian Peinado Beltrán Isaac Peinado Beltrán Sergio Pozo Muñoz Antonio Rodríguez De Dios Alex Ruiz Zaragoza Alessandro Scarano Lozoya Mario Silla Benito Aleix Silla Navarro Miguel Ángel Torremocha Latorre Javier Torres Peinado Hugo Vidal López Javier Vidal López Guillermo Visier Guimerà

Fallerets i falleretes de Sant Valerià Elsa Adrover Pallares Luz Aguilar Fernández Zayra Aguilar Fernández Carla Alarcón Coronil Andrea Alba Marchan Lucia Belmonte Pérez Alba Benito Medina Beatriz Caño Ortiz Carmen Carceles Litran Paula Castellanos Rodríguez Noelia Coronil Mateo Soraya Coronil Mateo Carla Cuadrado Vinaixa Zayra Cuesta Muela Daniela Monferrer López Enma De Mora Ortí Leire De Mora Ortí Rocio Gallego Torres Damaris González Soriano Maria González Jareño Amaya Lucia Hernández Grimaldi Carla Hernández Soriano Paula Hernández Soriano Erika Jordán Alba

María Lucia López Fernández Lucia Marsilla Rubio Alba Morales Navarro Lorena Muñoz Martínez Carla Ortí Espinosa Angela Ortí Fernandez Daniela Ortí Fernandez Esther Ortí Guijarro Laia Osma Gil Mireia Peinado Beltrán Celia Pérez Bruno Natalia Pérez Bruno Coral Pérez Castellanos Sandra Pozo Muñoz Lucia Rodríguez Gallego Tamara Sepúlveda Torres Carolina Toledo Martínez Valeria Torremocha Latorre Aitana Torres Peinado Aroa Vicente Ripoll Jara Vicente Ripoll Andrea Zapero Montejano Triana Zemp Sevilla.

COMERÇ TÈXTIL:

RUTA DE LA SEDA 58

Artista: Paco Martínez Heredia Versos: La calavera Coquis

La ruta de la seda amb un seguici imponent des de ben lluny aplega a les falles de Torrent. Als lloms d’un elefant profusament decorat cavalcant amb molt d’encant una donzella ha arribat. Una gran expectació ha creat a la ciutat, tot el món para atenció per veure esta novetat. Si tots i totes voleu saber la primera parada on la fa heu de vindre al mes de Març a la falla Sant Valerià. 60

L’espectacle és garantit i ja sap tota la xicalla que l’Índia ací ha acudit i està plantada a la falla. Coronant el monument, asseguda baix del palanquí, a la donzella trobem amb el seu posat molt fi.

De la seda ella és reina i un imperi comercial ha construït tota sola esta majestat oriental. Hereva de tradicions i cultures ancestrals transmeses a generacions i convertides en immortals. Va recorrent tot el món amb alegria desmesurada i ofereix amb il·lusió la seda confeccionada. Va molt ben acompanyada amb un bon nombre de servents que la tenen acomboiada i d’ella estan sempre atents. Uns faquirs van al seguici, un tira per la boca foc, a l’altre li entra desfici i no està quiet a cap lloc. Hi ha un de menudet que va tocant un flautí i la serp alça el cabet buscant del so el camí.

També hi ha aus tropicals per fer exòtic l’ambient, ja que són eixos animals molt bonics i resplendents Un gran tigre de Bengala és de la donzella protector, de bones dents va fent gala i a tots dona molta por. Per guiar-se en el camí, davant va un explorador, ell sabrà portar al destí tan gran i preuat tresor. Amb la seda transportada es faran molts rics vestits i quan la primavera és arribada per a la festa estaran amanits. 62

Per a la dona valenciana, és la seda primordial si vol anar ben abillada i de fallera vestir com cal. Amb un producte tan especial que és l’emblema d’orient, la rebuda és sensacional per part de tota la gent.

I a les falles de Torrent, com menys no volem ser, amb alegria proclamem que és la seda un gran deler. La lluïm en tots els actes si volem anar mudats i per això este homenatge enguany li hem dedicat.

Un mercat per als xiquets 64

Paradeta de flors n.14: falla infantil municipal de València de 2019 Cap de Suro, artistes fallers

Malgrat les nombroses reformes urbanístiques que han tingut lloc a l’actual plaça de l’Ajuntament, ha existit un element que de manera inalterable ha format part de la realitat quotidiana de l’enclavament: les tradicionals parades de flors. Des de l’obertura de l’espai a principis del passat segle, les parades per a la venda de flors han anat succeint-se al llarg de les dècades amb diferents estructures i estils. Les parades de flors s’han convertit en una veritable icona comercial de la ciutat de València i són també un element de referència i de reunió en un dels centres socials principals de la ciutat vinculat de manera indissoluble a la celebració de les Falles. Les flors són un element present de manera permanent en la cultura popular i en infinitat de celebracions de les quals tots en formem part. Flors que es regalen i s’ofereixen en tots els estadis de la nostra vida: les flors s’ofrenen, les flors es regalen com a premi, com a mostra d’amor, són el trofeu dels herois, adornen les noces, acompanyen els naixements, s’ofereixen durant la vida, ens acompanyen en la mort, cobreixen el Nadal, ens reben en entrar a casa... Un element simbòlic i personal que sol ser sinònim d’alegria, vida i, sobretot, color. Element que subratlla els trànsits i moments decisius de les nostres vides.

Però les flors, a més de per les seues formes i colors ben definits, es caracteritzen per la seua olor. Olor associada a les diferents estacions en les quals floreixen i vinculades a tants altres moments: l’olor de gessamí, l’olor de flor del taronger... poden actuar com un ressort del record en el més profund de la nostra memòria. Al capdavant de la parada trobem a Empar, una dona emprenedora que trau avant un negoci tradicional. Empar ven flors màgiques, acompanyada del seu fill Pau, que li ajuda en la paradeta quan hi ha molta feina. També trobem a tot un seguit de xiquets i xiquetes disfressades jugant i representant els diferents tipus de flors depenent de l’època de l’any o de la vida. Actualment, a més, a la plaça de l’Ajuntament existeixen 13 parades de flors. La paradeta d’Empar és la número 14. Així, esta parada de flors número 14 no es configura com un element aïllat sense vinculació a l’espai que l’alberga: és una part més, encara que efímera, de la plaça.

Blai se’n va al mercat Sara Andreu · Mònica Corrales · Natalia Borreguero, mestres de Primària

Ei tu! Sí, tu! Que estàs llegint aquesta història. Segurament no sabràs qui sóc o, potser sí, ja que porte al carrer molt de temps. El meu nom és Blai (Bé, cada xiqueta i xiquet em posa un nom diferent). El cas és que sóc Blai, el cavall de l’antiga fireta de Torrent. Sabeu de quina fireta us parle, veritat? Xe, sí, “La Marujita”! 68

Durant anys, he estat girant i girant, he vist moltes coses però de tantes voltes, el meu cap sembla una xemeneia. Per què tothom necessita una fitxa per compartir una bona estona amb mi? On aconsegueixen aquesta fitxa? Amb una fitxa també puc comprar tot allò que desitge? Així doncs, davant d’aquests dubtes, he decidit soltar les meues amarres i, investigar en què consisteix el món del mercat amb la ajuda de la meua

iaia Valeriana que és molt sabia. Un matí assolellat de març, el rebombori d’una falla dels voltants ens va despertar i decidirem baixar al mercat dels dissabtes. Com que sóc molt llépol, una oloreta dolça em va encisar i a la xurreria vam anar.

Quan ella era menuda la gent feia barata, és a dir, canviar un objecte per altre. -Iaia, quina bogeria! Vols dir que podria canviar ous per pa? -I tant que sí, Blai. El món del mercat ha canviat molt al llarg del temps. Paguem i continuem investigant.

- Per favor, dóna’m una dotzena de xurros- va dir Blai. - Molt bé, ací teniu. Seran tres euros - li contestà la simpàtica xurrera.

Desprès de menjars uns xurros de lleparse els dits, un cartell d’una parada que deia “Articles de segona mà” em va aturar.

Euros? Què és això? No podem pagar-li en fitxes? La meua iaia Valeriana va veure la meua cara de sorpresa i, em va explicar que els humans ara paguen amb diners per comprar queviures i poder gaudir dels diferents comerços del poble. Però també em va contar que no sempre ha sigut així.

-Articles de segona mà, iaia?- va preguntar sorprès Blai. -Sí, Blai. Aquest és un altre tipus de mercat on podem adquirir productes que la gent ja ha utilitzat abans- va explicar la iaia Valeriana.

-Què interessant! Aquests humans són una caixa de sorpreses. Ja era l’hora de dinar i pujant pel carrer Sant Valerià, la gatzara d’una colla de xiquets va despertar de nou la meua curiositat. -Què esteu fent? Necessiteu ajuda?- els va dir Blai. - Mireu!! És el cavall de la fireta! Doncs estem organitzant un mercat solidari per ajudar a tot aquell que ho necessite. Vols una polsera per col·laborar amb nosaltres?-va dir un dels xiquets. Una vegada els vaig comprar la polsera, la iaia va dir que es feia tard i xinoxano vam continuar el camí cap a casa. Ara ja entenc com funciona el mercat, i vosaltres? Si voleu saber-ne més sols teniu que donar una volta pels carrers de Torrent. I conte contat... ens anem al mercat ;)

Sopa de lletres Repassem tipus de mercats que hem vist al conte.

Endevina endevinalles... quina tenda sóc?

Pintes i raspalls, s’utilitzen tisores per fer bons talls. Si el cotó de sucre vols menjar, si al trenet de la bruixa vols pujar, busca on em pots trobar. Vivim a la mar, si ens vols tastar on ens pots comprar? Si vols un bon xarop aquest és el millor lloc.

Unes xulles de vedella, 200 grams de formatge d’ovella. Per trobar aquesta varietat, on penses que has d’anar? Si noves petjades vols deixar en aquest comerç les trobaràs.

Refranys de Mercat

A bon mercat vendràs doblat (Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats) Al molí i al mercat el més espavilat Burro adornat busca mercat (S’aplica a qui va massa engalanat) De la terra ix el blat, no del mercat Dimarts, al mercat me’n vaig (Sol ser dia de mercat en moltes localitats, ja que el dilluns ja s’ha collit, pescat i transportat provisions) Dos dones i un pato fan mercat (Vol dir que qualsevol cosa pot ser motiu o excusa per a xarrar una bona estona pel carrer) Dos homes i una ceba fan un mercat El dilluns, mercat i vi (Tota faena vol una recompensa) El dimecres, a comprar penques (El dia de mercat sol ser el dimecres, a més del divendres) El mercat del dijous, no val cinc sous El món és com un mercat, es ven tot: car i barat Qui va molt a fira i a mercat, quan és vell no té ducat

CalÂˇligrames per a jugar

Sabies que a Sueca planten una falla dins del mercat?

A Sueca és l’única població del món que planten una falla infantil dins del mercat des de principis de març fins a la setmana fallera. Es tracta, com no podia ser d’altra forma de la falla del Mercat, de Sueca, que hui en dia també té el record de ser la falla que més temps està plantada perquè la gent puga contemplar-la. Els membres de la comissió tots els anys planten primer el monument infantil dins del Mercat Central de la població, situat a la plaça del mercat i en la setmana fallera el trauen al carrer, per a plantar-lo al costat de la falla gran. Així doncs, per exemple, l’any passat la comissió va plantar el seu

monument infantil el 3 de març de matí, una curiosa manera de poder gaudir durant dues setmanes del seu monument. La falla sempre es planta a l’entrada del mercat central perquè puguen gaudir-la, tant els venedors del mercat, com les persones que van a comprar cada dia. D’esta manera, la falleta està a cobert durant cada dia i després la trauen al carrer el 15 de març fins al 19, quan arriba la fi del seu moment i a les 23.00 hores li calen foc. Com a curiositat, cal dir que durant molts anys l’artista suecà, Joan Martí Martínez, és l’encarregat de plantar dit monument infantil Joan va ser nostre artista infantil des de 2013 fins a 2016.

I per acabar...cantem!

La masereta se’n va al mercat, la masereta se’n va al mercat I el dilluns ens compra lluç Oh, la, la la masereta, la masereta. Oh, la, la la masereta se’n va al mercat. La masereta se’n va al mercat, la masereta se’n va al mercat I el dimarts ens compra naps Oh, la, la la masereta, la masereta. Oh, la, la la masereta se’n va al mercat. La masereta se’n va al mercat, la masereta se’n va al mercat I el dimecres ens compra nespres Oh, la, la la masereta, la masereta. Oh, la, la la masereta se’n va al mercat. La masereta se’n va al mercat, la masereta se’n va al mercat I el dijous ens compra ous. Oh, la, la la masereta, la masereta. Oh, la, la la masereta se’n va al mercat. La masereta se’n va al mercat, la masereta se’n va al mercat I el divendres faves tendres Oh, la, la la masereta, la masereta. Oh, la, la la masereta se’n va al mercat. La masereta se’n va al mercat, la masereta se’n va al mercat I el dissabte tot m’ho gaste Oh, la, la la masereta, la masereta. Oh, la, la la masereta se’n va al mercat. La masereta se’n va al mercat, la masereta se’n va al mercat I el diumenge tot m’ho menge Oh, la, la la masereta, la masereta. Oh, la, la la masereta se’n va al mercat.

La Masereta Disc: Musiqueries, Cançó popular Autor: Dani Miquel, 2009 Durada: 04:56 Discogràfica: Andana Editorial

Respostes correctes: Endevinalles: perruqueria, fira, peixateria, farmàcia, carnisseria, sabateria. Sopa de lletres: diners, barata, parada, tenda, mercat, solidari Cal·ligrama: baldufa/trompa i pilota de Sant Blai.

Recompenses comissió INFANTIL Argent Francisco Vidal Lopez Aitor Ferrer Pagès Alessandro Scarano Lozoya Aroa Vicente Ripoll Celia Pérez Bruno Daniel Lopez Cabañero Hugo Vidal Lopez Lucia Rodríguez Gallego Maria Gonzalvez Jareño Jara Vicente Ripoll Marcos Lopez Cabañero

Or Andrea Alba Marchan Elsa Adrover Pallares Hugo Cobo Benito Isaac Peinado Beltran Lluis Berto Guimera Mireia Peinado Beltran Paula Hernández Soriano Sergio Pozo Muñoz Carla Hernández Soriano Dulce Maria Ferrer Pagès

M18 És torn d’INVESTIGAR

HistĂ˛ria del mercat de torrent 83

Torrent andalusí: sèquies, hortes, mercat i torre 84

Lourdes Roca, arqueòloga

Recreació hipotètica de la aldea andalusí de Torrent Museu de la Torre. Torrent. p

Hui en dia, hi ha consens entre els historiadors referent a que l’actual nucli de població que és Torrent va tenir el seu origen durant el període andalusí. Les proves de Carboni 14 fetes a les fustes de l’encofrat de la pròpia Torre no van deixar cap dubte que la Torre va ser construïda en el segle XII. Però, aleshores, què era Torrent en el segle XII? Com la deguem imaginar?

No hi ha dubte que era una qarya (pl. qurā), un vocable àrab que es tradueix per “poblat”. Solien disposar de mesquita, banys i molí, i habitualment compartien i s’agrupaven entorn d’un recinte fortificat que servia de refugi i defensa per a la població i els seus ramats. Aquests recintes podien ser molt diversos, des d’una simple torre, com la de Torrent, a estructures més complexes, amb palissades de fusta i atovons, i fins i tot recintes de certa envergadura construïts amb maçoneria o tapial. En el cas de la qarya de Torrent, les excavacions arqueològiques encara no han localitzat on estava el poblament, però tenint en compte que l’orientació

de l’església de l’Assumpció de Nostra Senyora mostra clarament que va ser construïda sobre la mesquita, seria versemblant pensar que la població podria localitzar-se en les seues proximitats. El terme qarya va ser assimilat pels conqueridors cristians, encara que en la seua traducció a llengua romanç, alqueria, el seu significat canvià i va passar a identificar una construcció de camp aïllada molt característica de zones d’horta i marjal, com les que encara hui en dia es poden vore als nostres camps. En definitiva, es pot afirmar que allò al que els feudals en el segle XIII criden “Torrent” podria estar conformat per una sèrie d’assentaments actuals topònims de barris, Benissaet, Genillet, Maçot (Picanya) i el mateix Torrent com a cap de tots ells. Aquests assentaments estaven organitzats entorn de la Torre i per descomptat a una xarxa hidràulica que nodria a diferents espais d’horta. Moltes d’aquestes gents provenien del nord d’Àfrica, eren berbers, de caràcter tribal i estaven estretament relacionats amb l’ús i l’aprofitament dels recursos hidràulics.

Llauradors andalusins. p

La Carta Pobla de 1248 ja fa referència a aquest sistema hidràulic andalusí que els cristians troben a la seua arribada.

“Aqua damus francam, et de secatio teneatis azuch et cequiam curatam, salva tanem perpetua aqua ad opus nostrarum hereditatum”. La major part de la població musulmana es dedicava a l’agricultura. Els cereals, la vinya i l’olivera van continuar sent els conreus més importants. Tanmateix, van introduir nous conreus, com el cotó i l’anyil (una herba tintòria), que s’usaven en la indústria tèxtil, i l’arròs, la canya de sucre, les albergínies, les carxofes, etc., que es destinaven a l’alimentació. 88

A grans trets, es pot afirmar que la societat andalusí, −a diferència del món feudal-, practicava una economia de mercat. Mentre que tot Europa era feudal i funcionava amb serfs, l’Islam fomentà el sistema de parceries on el llaurador no estava sotmès a ningú i el lligam amb el propietari era per mitjà d’un contracte. El

llaurador treballava lliurement les terres d’un gran propietari i després de cada collita li’n lliurava una part. L’excedent és el que es dedicava al consum propi i també, clar està, a la seua venda. Ni que dir que aquest tipus de societat mercantilista fomentava la circulació de moneda, de tota mena de manufactures, ceràmiques, treballs de cuir, fusta, ferro, teixits, paper, etc. i per tant de l’existència de nombrosos llocs d’intercanvi, els mercats. El nom tradicional que es dóna al mercat en els països àrabs és suq, “soc” en valencià. Es realitzaven a l’aire lliure i sovint tenen lloc en un determinat dia de la setmana o en una determinada època de l’any, el que ens recorda a les tradicionals i encara existents “fires”. El soc generalment se situa en un lloc ample, ja que al seu entorn giren moltes altres activitats, i com és un lloc molt concorregut per a tota mena de compravenda d’articles variats, també sorgeixen alhora activitats secundàries de serveis per als qui el visiten.

Indubtablement en l’aldea andalusina de Torrent hi hauria un mercat. Totes les argumentacions fins ara explicades ens porten sense cap dubte a esta conclusió. On estaria? Encara que les investigacions arqueològiques avançaren i foren més conclusives, poc o res més podríem dir al respecte, perquè no podem pensar en un edifici sinó en un lloc ample i obert, i açò, desafortunadament, no deixa rastre en el registre arqueològic. Si pensem que l’actual Torrent està ubicat on era l’aldea andalusí, l’església parroquial de Nª Sra. de l’Assumpció on la mesquita, i la Torre per descomptat on està, el resultat és una geografia urbana hereua directa del seu origen andalusí. Per tant, seguint el mateix raonament, el mercat d’època andalusí caldria buscarho en un lloc ample, obert, proper al poblament i tal vegada, protegit. No hi ha lloc més adequat ni més adient que al voltant de la Torre. D’aquesta manera, una vegada més, no podem passar per alt que tant el Torrent medieval com l’actual, és deutor directe del seu origen andalusí, d’aquelles gents berbers que provinents majoritàriament de les muntanyes de

l’Atles magrebí varen trobar en el Xarq al-Àndalus1 un paisatge i uns recursos geofísics semblants als que ells coneixien i sabien aprofitar i posar en valor.

p Disseny d’Eugenio Simó, a partir de l’encuny de terrissaire original trobat en les obres del mercat.

1 “l’Orient de l’Àndalus”, és el nom que rebia la regió oriental de l’Àndalus durant el domini musulmà.

L’evolució històrica de l’antic mercat a Torrent i el comerç dels aliments Jorge Sánchez Antúnez

p Retrat del rei Jaume I d’Aragó atribuit a Jaume Mateu en col·laboració amb Gonçal Peris, segle XV.

El mercat a la nostra ciutat ha existit literalment des de dates que no estan als escrits i es remunta, sens dubte, a la presència de la població andalusina a l’alqueria de Torrent, perquè, amb anterioritat, durant l’època romana, constatada al nostre sòl aproximadament entre els segles I i IV dC, Torrent no va constituir una entitat local, sinó que pel seu terme municipal es disseminaven una sèrie d’explotacions agrícoles o viles, que canalitzaven els seus productes cap a la Valentia que va fundar Dècim Juni Brut Galaic en 138 aC, però que no van formar un conjunt poblacional organitzat. És a partir de la Reconquesta, quan s’estableixen les relacions jurídiques i econòmiques entre els senyors feudals, representats pels cavallers de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital i els nous pobladors de l’alqueria, quan podem rastrejar el desenvolupament del comerç al detall a Torrent, el que s’efectua entre el venedor i els caps de família, i l’origen del nostre mercat actual, que amb seguretat comença a funcionar des del mateix moment en què s’instal·len les primeres famílies cristianes al lloc de Torrent. En qualsevol cas, caldrà que ens detinguem

en determinats esdeveniments i a les seues dates claus, que van marcar el desenrotllament del municipi, i tirem a més una ràpida ullada a la seua organització administrativa, per a entendre l’evolució del comerç i l’organització dels diferents mercats instal·lats al centre de Torrent, especialment durant l’Edat Mitjana i l’Època Moderna. La configuració de Torrent a l’edat mitjana: les relacions econòmiques En els primers dies de 1233, durant l’etapa final de la reconquesta del territori peninsular pels regnes cristians del nord, el rei Jaume I d’Aragó ultimava el seu avanç sobre València. En comptar amb l’adhesió i les armes dels cavallers de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital, va lliurar Hug de Fullalquier, Mestre dels germans hospitalaris, una carta de donació de les poblacions de Torrent i Silla, datada a Alcanyís (Terol) el 14 de gener de 1233, segons la datació del nostre calendari actual, com a recompensa pels seus serveis contra els moros en la guerra. En el document s’establien els termes del lliurament

[...] per propi alou lliure i franc els castells i viles de Torrent i de Cilla [Silla] els llocs de les quals estan en terme del Regne de València... per a afegir més endavant que es tractaria d’una concessió a perpetuïtat amb tots els drets sobre el lloc una vegada retornat a mans cristianes:

de tal manera que quan en qualsevol temps per nós o per vós o per uns altres qualsevol dels nostres fóren adquirits aquests llocs de poder i mans dels pagans, en el mateix instant rebeu vós o els germans de l’hospital els referits llocs, i els tingueu perpètuament lliures i francs amb els seus termes i pertinences, amb les muntanyes planes, estanys, amb la caça i pesca, amb els prats i herbes aigües i fustes amb els molins i amb totes les altres coses que pertanyen i hagen de pertànyer des de lluny i de prop als referits dos castells i llocs per a haver-hi, tenir, posseir i explotar per tots els segles, manant als nobles, als militars i a tots els nostres súbdits tant presents com a esdevenidors que observen i tinguen per

ferm nostra donació i no contravinguen en cosa alguna si confien en la nostra gràcia o amor.1 Amb l’escrituració a favor dels hospitalaris, Torrent va aparéixer per primera vegada a la Història com a entitat local en un document escrit, i a la fi del mes d’abril de 1238, en iniciar-se el setge contra la Balansiya de la mitja lluna, i ocupar el rei els seus voltants, la donació es va fer efectiva i no va tardar a instal·lar-se una reduïda comunitat cristiana que va cohabitar amb la població islàmica. En 1248 els musulmans van ser expulsats definitivament i l’alqueria de Torrent va ser repoblada per cinquanta famílies de llauradors de diverses procedències, sobretot aragonesos i catalans. L’Orde, integrada per una estirp de monjos guerrers, va determinar, gràcies al poder que els va concedir el rei, les condicions del seu domini feudal a un 1 Traducció al valencià a partir del text en castellà del manuscrit de MIQUEL CASANOVA, Isidro, «Memoria sobre la villa de Torrent» (introducció i transcripció de J. R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 6, 1988-1990, Torrent, 1991, p. 21.

p Cavaller de l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital.

document jurídic, o carta de poblament, atorgat als repobladors signat a la capital del regne amb data de 28 de novembre d’aquell 1248, en el qual s’especificaven les prestacions i serveis als quals estaven obligats els torrentins com a vassalls seus, així com els drets que li corresponien a cadascuna de les parts. El document original, redactat en llatí, però del que existeix una còpia del segle XVIII en castellà, constitueix el marc legal que regula l’organització institucional, social i econòmica dels assentats i les seues obligacions, encara que suavitzades i retallades amb el transcurs del temps, van ser les que regisquen a la nostra ciutat fins que s’allibere del règim senyorial en 1847.

p Versió llatina original de la Carta de Poblament de Torrent.

Els hospitalaris perceben les rendes i exerceixen els drets senyorials, tot i que entre les atribucions que poden assumir els veïns van estar la de ser jutjats en primera instància per un justícia, nomenat entre ells pel comanador, que és al seu torn el cap visible i representant dels interessos dels cavallers de la creu de Malta a cadascuna de les demarcacions del seu domini feudal com era el cas de Torrent.

[...] concedemos que asimismo en la dicha alquería seays regidos y juzgados por uno de vosotros, el que por el discurso del tiempo pondremos según el fuero de Valencia, de tal suerte por vuestras apelaciones nunca podays acudir ni apelar, sino acudiendo al comendador de la Cassa del Hospital de Valencia, o al que estuviere en su lugar...2 Els pobladors cristians reben terres, cases o estades, l’ús de l’aigua i la concessió de tots els recursos naturals i materials del terreny com a herbes, llenyes, séquies, etc. segons quedava reflectit en la donació a Hug de Fullalquier. La disponibilitat d’aquestes propietats es regularà mitjançant règim d’emfiteusi3 que es concretava en la reserva que feien 2 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V., FERNÁNDEZ ARAGÓN, Miguel, ROYO MARTÍNEZ, José i SANCHIS ALFONSO, José Ramón, «Document 5». Torrent i Els seus documents (1233-1847). Ajuntament de Torrent, 2003, p. 26. 3 Es tractava del sistema comú de possessió de la terra en què el propietari (el senyor feudal) cedia el domini útil i es reservava el domini major, a canvi d’uns impostos en metàl·lic i la partició de les collites.

els hospitalaris dels drets de fadiga4 i lluïsme5 com a posseïdors del domini directe dels béns immobles, així com per l’obligatorietat de no poder vendre aquestes propietats fins que hagueren passat cinc anys. Les collites, d’altra banda, es van sotmetre al pagament d’un impost o cens i l’Ordre també es va reservar els monopolis més comuns, els molins, els forns, la ferreria, els banys públics... dels quals podran fer ús els interessats baix el cobrament dels drets a la seua utilització:

[...] en dicha alquería nos reservamos para nosotros y los nuestros todos los molinos de agua que hoy son y por tiempo serán, los ornos, las obras, los baños y la fábrica. En los quales molinos prometemos moler vuestro trigo, que se nos ha de dar hasta la decimosexta parte, y también en el orno cozer vuestro pan, hasta la vigésima parte, y en la nuestra fábrica obrar y 4 El dret que tenia el senyor o propietari del domini major d’adquirir o recobrar el domini útil pel mateix preu que el vassal tenia el seu domini útil a un altre vassall. 5 El dret que tenia el senyor o propietari del domini major pel que percebia el 10 per 100 quan un vassall venia el seu domini útil a un altre vassall.

fabricar las obras de yerro, conforme al fuero de Valencia. 6 L’ampli control que els hospitalaris tenen sobre la vida municipal inclou tots els àmbits, per descomptat el que afecta la transacció comercial, i els permet impedir la iniciativa privada de qualsevol veí a l’hora d’obrir el seu propi negoci com el fet d’instal·lar una botiga per a la venda de productes al detall. L’Ordre gravarà els articles que s’embenen en les tendes, les carnisseries i la venda de tot tipus de gèneres dins del terme de Torrent. La vida pública es desenvolupava en el centre de la població, a l’ombra de la Torre, fortí musulmà alçat cap al segle XI i és el lloc on s’instal·len i transiten els mercaders, els carnissers amb les seues taules, els tallers... i on es reuneixen els consells a la presa de decisions, tot i que a vegades van tenir lloc a la parròquia de l’Assumpció pels nombrosos representants. En el segle XVI la casa consistorial estava situada, formant cantonada entre la plaça i replaceta del carrer de l’Hospital, en l’actualitat plaça 6 Ibidem

p Calendari per messos de les diferents tasques d’una societat camperola a la Edat Mitjana.

de Colom, i en el segle XVII a la Plaça Major, cantonada al carrer de Sagra. Durant aquest període foral, que es perllonga fins a 1707, la població està governada per un Consell General, la institució suprema equivalent a l’ajuntament, que representa tots els veïns i debat els assumptes extraordinaris del lloc. Les reunions es duen a terme previ permís sol·licitat al comanador o el seu procurador o batlle, assenyalant els assumptes a tractar, motiu pel qual s’obstaculitzava que l’assemblea actuara amb total llibertat provocant anys de greus conflictes entre els veïns i el comanador, perquè el seu representant també està present a la reunió. A més del Consell General està el Consell Particular integrat per diferents càrrecs municipals com el justícia, el seu lloctinent, els jurats, el mustaçaf i els regidors7, la missió dels quals era solucionar els assumptes ordinaris de la gestió municipal com els relacionats amb la inspecció i organització dels comerços. Recolzant7 ROYO MARTÍNEZ, José, Un señorío valenciano de la Orden del Hospital: la encomienda de Torrent, Torrent, 1997, pp. 38 a 43-

los en la seua tasca es trobarà el síndic que habitualment es tractava d’un notari amb funcions d’assessorament jurídic a l’ajuntament. No obstant això, és el comanador l’amo i senyor del lloc, però en poques ocasions es deixarà caure per l’encomana delegant els seus assumptes en mans del seu procurador. També podia optar per arrendar tots els seus drets al millor postor a canvi d’una quantitat econòmica. En matèria impositiva la situació a favor de l’autonomia del municipi va evolucionar molt lentament. Els ingressos del Consell en la primera etapa de l’època foral eren molt reduïts, de manera que quan era necessari afrontar alguna despesa calia realitzar una distribució o derrama de la càrrega entre els veïns que es cobrava casa per casa. No obstant això, en 1369 el rei Pere IV el Cerimoniós va atorgar a la Universitat del lloc de Torrent i als seus habitants la facultat de poder imposar sises o impostos sobre els productes bàsics consumits per la població com el vi, el pa, la carn i altres articles venuts a l’engròs i al detall, per a compensar les ajudes que havia

prestat al rei contra Pedro I el Cruel de Castella en la coneguda com la «Guerra dels dos Peres». En rebre la concessió d’aquest privilegi el consell va comptar amb la facultat de poder imposar una nova càrrega municipal, a banda de la senyorial, als productes bàsics, objecte de compravenda, augmentant la recaptació de les famèliques arques municipals.8

El comerç a l’època moderna: acords, concòrdies i discrepàncies. El pòrtic de les carnisseries Per causa de la pressió popular, l’augment de la població i el consum, els hospitalaris van cedir al cap dels segles una part de les instal·lacions productives de les quals eren propietaris, o bé van concedir llicència per a obrir nous establiments i a més la Universitat i el consell del municipi van poder obtenir unes rendes per a la localitat en arribar en 1633 a un acord amb Nofre Sans, procurador del comanador de Torrent, fra Francesc Sans, pel qual, de forma excepcional, els cedia els drets de les tendes, tavernes, forns i la venda de qualsevol producte 8 FEBRER �� ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 42», op. cit., pp. 49-50.

perquè pogueren arrendar durant el temps i pel preu que volgueren, en tantes ocasions com cregueren oportú, tant les tendes com els hostals, tavernes, fleques, aiguardenteries, neveria i la facultat de vendre el farratge per al bestiar. A canvi de la concessió es va establir un preu de 150 lliures anuals que van resultar abonades per Lluís Sanchis, síndic del lloc, amb l’autorització del consell. La cessió dels establiments concloïa amb la defunció o la renúncia a l’encomana de fra Francesc Sans, moment a partir del qual havien de restituir-se en les mateixes condicions i tornar a la mateixa situació anterior a la concessió, sense causar cap perjudici als comanadors que més endavant posseïren l’encomana.9 No obstant això, no va ser fins al juny de 1653 a partir de la concòrdia que va posar fi als continus plets i les tensions sorgides entre l’ajuntament i els comanadors o els seus procuradors, duta a terme pel comanador Galcerán Vidal i el síndic Bertomeu Andreu, representant 9 ROYO MARTÍNEZ, José; SÁNCHEZ ANTÚNEZ, Jorge i SANCHIS ALFONSO, José Ramón, 777 Anys de comerç i mercats a Torrent (1238-2015). Ajuntament de Torrent, 2015, p. 7.

u El pòrtic contruït en 1613 a la primera fotografia de la Torre al llibre de Teodor Llorente Valencia, publicat a Barcelona en 1889 en la col·lecció España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia.

dels veïns, que entre altres nombroses qüestions va acabar amb la intromissió del comanador o el seu representant en la celebració del consell, quan van quedar resolts els assumptes relacionats amb l’administració i el proveïment del municipi, l’administració de la carnisseria, el seu arrendament i el dret de piló, i el cessament del procés judicial iniciat sobre l’arrendament del cànter del vi, perjudicial per als interessos del comanador. L’acord va propiciar la cessió del comanador al consell municipal a perpetuïtat de la carnisseria i el dret de piló (o pagament de l’abastidor per tallar la carn) i el dret d’avituallar la població amb l’obligació, a canvi, de l’abonament de la quantitat de 170 lliures tots els anys, amb venciment en les festes de Sant Joan i Nadal. 98

Ha sido pactado... que el dicho señor Comendador haya de conseder perpetuamente al dicho Lugar la carnisería, derecho de pilón y derecho de avituallar y que el dicho Lugar pueda gossar de aquella y aquellos a su libre voluntad y utilidad, pagandole empero cada año al dicho señor Comendador por el derecho de pilon ciento y setanta libras

pagadoras iguales medieramente en San Joan y Navidad.10 També va cedir qualsevol privilegi sobre les fleques, forns, carnisseries, fondes, tendes, tavernes, cases de venda d’aiguardentaries, nevateries, herbasseries i llocs on es mesurava el vi amb la facultat dels jurats o regidors, d’inspeccionar, multar, confiscar i decomissar els productes i establir reglaments sobre aquest assumpte. L’ajuntament es quedava igualment amb la potestat per a poder arrendar tendes, herbasseries, nevateries, fondes, aiguardentaries i el dret del cànter de mesurar vi, passant aquests establiments a convertir-se en propis del lloc i repercutint la seua recaptació en benefici de la comunitat. A l’extens document de l’acord, els forners i els flequers quedaven obligats a prendre el blat de la càmera o almodí del lloc, i si no ho feien així se’ls podia imposar una pena de tres lliures i la pèrdua de tot el pa o farina que posseïren.11 10 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 118», op. cit., pp. 121-122. 11 Ibidem

p El Papa Alexandre VII va confirmar la Concòrdia de la carnisseria del lloc de Torrent el 20 de desembre de 1655.

Amb la Concòrdia el comanador es va comprometre al fet que els pactes anaren sancionats pels seus superiors jeràrquics: el Gran Mestre de Malta i el Papa. Al setembre de 1653 l’Ordre Militar dels Hospitalaris, reunida a Saragossa, va aprovar la Concòrdia, i va admetre als apartats relacionats amb la cessió del abastiment de la carn: [...] que corra por cuenta del lugar de Torrente, el abituallarle de carne no se encuentra contra los estatutos y ordenaciones de la religión, por no ser bienes sitios a más de no ser tratable que el comendador pueda tener a su cuenta la obligación de proveher de carne un lugar tan grande que pasa de quatrocientas casas.12 El 20 de desembre de 1655 el Papa Alexandre VII va confirmar la Concòrdia de la carnisseria i altres establiments del lloc de Torrent i van entrar en vigor els pactes signats. p Matança del porc al segle XIV (Theatrum Sanitatis. Biblioteca casanatense, Roma, còdex 4182)

Al llarg dels anys la carnisseria va ser un dels negocis més controvertits i que 12 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 119», op. cit., p. 122.

majors discrepàncies van produir entre el comanador, les autoritats municipals i els propis carnissers perquè hi havia molts interessos en joc, i es que la seua explotació suposava obtenir uns ingressos segurs per constituir un aliment bàsic per a la dieta de la població. D’aquesta manera, en 1370 el Consell de Torrent va acusar al comanador de l’Ordre, Arnau Armengol, davant el seu superior, el castellà d’Amposta, de no respectar les regulacions municipals per raó de les condicions en què es va arrendar la carnisseria.13 En 1464, en altra denúncia, el síndic i el justícia van exposar davant el procurador del comanador Pere Síscar, les seues queixes per l’incompliment d’una sentència de l’any 1461 relacionada també al funcionament de la carnisseria per permetre’s a l’arrendatari de la taula que els preus de venda de la carn foren superiors als preus establits a València.14 13 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 44», Op. cit., p. 54. 14 �� ROYO MARTÍNEZ, Josep, «Escriptura de protesta del lloc de Torrent pel funcionament de la carnisseria» (transcripció), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 7, Torrent, 1993, p. 421-424.

En aquest sentit, el beneficiari de l’arrendament d’una carnisseria havia de vendre a un preu pactat prèviament i de la mateixa manera se li permetia pasturar als seus ramats al bovalar, la zona de pastures del terme. De manera que en les ordenances municipals de 1370 se’ls autoritzava introduir fins a cent caps de bestiar oví en la zona d’horta, però no bestiar caprí, sempre que no causaren danys o tals als sembrats i els arbres.

100

El carnisser que disposava d’una taula de carn —amb freqüència es tractava d’un membre de l’oligarquia local o d’un ciutadà de la capital perquè disposava de major capacitat econòmica per a optar a les licitacions— podia arrendarla al seu torn a un tercer. Va ser el cas del cuirer de València Mateu Asensi que en 1473 va optar al lloguer d’una taula a Torrent des de la fi de la Quaresma fins al carnestoltes de l’any següent i després va contractar Joan Soriano, carnisser de la localitat, per a despatxar carn a la taula de l’establiment amb els animals del seu arrendador, a canvi de 600 sous anuals

i lliurar-li setmanalment fins al cuir i el greix.15 La falta d’un lloc apropiat per a la instal·lació de les carnisseries va determinar als capitulessis del consistori el començament de la construcció del primer porxi al voltant de la Torre. El 30 de març de 1613 el comanador, Ferran Ruis de Prado, a través del seu procurador Pere Ortís de Vera, va concedir, en document autoritzat per l’escribà de València Joan Roselló, a les autoritats del municipi, representades pel justícia Vicent Andreu i els jurats Jacobo Ortí i Senent Irles, un pati de vint-i-cinc pams d’ample (5,66 m) i cent pams de llarg (22,65 m), situat al corral del castell per a construir un pòrtic a la plaça Major i acollir les carnisseries de la intempèrie. Entre altres condicions es va establir poder construir el pòrtic per a la utilitat i la comoditat del lloc amb l’obligació de millorar-ho a costa dels fons municipals i poder aprofitar les parets de la Torre com a suport sense possibilitat 15 MARTÍNEZ ARAQUE, Iván, «Las otras actividades en una comunidad rural: Torrent (s. XIV-XV)». Torrent: Historia, Geografía y Arte. València, Universitat de València, 2015, p. 131.

de construir damunt de la teulada. La donació es feia mitjançant emfiteusi amb l’obligació de pagar tots els anys el dia de Nadal la quantitat de tres sous i el reconeixement per part de les autoritats municipals del domini major i directe del comanador sobre aquest pòrtic.16 El pòrtic o porxi, com va ser denominat comunament pels torrentins, va ser utilitzat com a peixateria i carnisseria i al seu voltant se celebrava el mercat dels divendres, mantenint-se quasi inalterable fins a la seua demolició en 1908. El mercat ordinari: el control i la seguretat dels aliments L’entorn de la Torre amb el porxi va quedar associat a la imatge del mercat durant segles. Era el lloc de les relacions socials, de les trobades dels veïns, de les reunions, el punt de partida des del qual els llauradors acudien al secà, la plaça on jugaven els xiquets, però el mercat va existir a Torrent sense annexos arquitectònics des del mateix moment de la Reconquesta i amb seguretat l’antiga població andalusina també va disposar del seu propi soc.

El mercat es realitzava a l’aire lliure. Els carnissers treien les seues taules al carrer i els veïns que podien vendre els seus productes agrícoles alçaven els seus llocs o mostraven els seus productes en calaixos. A l’alba els venedors muntaven els seus aparadors i les seues parades per a tenir-ho tot preparat per a la clientela, fonamentalment les mestresses de casa que, com a organitzadores de la llar, s’encarregaven d’aprovisionar la seua llar acudint de bon matí al mercat, ja que la revenda —com assenyala Bennassar— encara que perseguida, feia pujar els preus i per tant interessava estar ràpid a la plaça.17 Per a cada menjar es comprava el precís perquè ningú tenia rebost a la seua casa i a més existien dificultats per a conservar els aliments, motiu pel qual les autoritats es preocupaven d’assegurar la venda dels queviures en el millor estat possible, ja que de no proporcionar productes de bona qualitat podien manar a cremar tot el gènere. El mercat ordinari a Torrent durant l’Antic Règim va haver de guardar un paregut similar amb els anàrquics socs musulmans però ni

16 ROYO MARTÍNEZ, José, «Crònica Torrent» . BIM Torrent, núm. 96, 1993, p. 21.

17 BENNASSAR, Bartolomé, La España de los Austrias (1516-1700), Barcelona, 2010, p. 85.

101

102

molt menys aconseguiria l’aparatositat del seu entramat i és de suposar que seria bastant modest pel reduït nombre d’habitants i perquè el volum de transaccions tampoc va haver de ser molt alt. Beguer Esteve arreplega les dades dels censos de població de diferents autors en dates pròximes a la construcció del pòrtic que va quedar adossat a la Torre, assenyalen en 1565 l’existència de 211 llars i 897 habitants, en 1609 de 420 llars i 1.785 persones i en 1646 es parla de 398 cases i 1.692 habitants.18

t La Torre amb el pòrtic de les carnisseries i les parades del mercat, ca., 1906. (Arxiu Municipal de Torrent). El mercat del divendres i el pòrtic de 1909 (Torrente. Boletín de información, setembre 1963).

Torrent era una societat eminentment agrícola i molts llauradors s’alimentaven amb el fruit dels seus propis cultius i amb els animals que sacrificaven. La carn tampoc va ser un gènere de consum diari perquè no estava a l’abast de totes les famílies i per a molts estómacs constituïa un aliment de cert luxe. Malgrat tot, la demanda de la població era major que la producció de les seues collites, de manera que era major el nombre de collites que entraven d’altres localitats veïnes que les que es recol·lectaven a 18 BEGUER ESTEVE, Vicente, «Sant Lluís Bertrán i Torrent». Obra Completa, vol. IV, 2003, p. 169.

Torrent. A les acaballes del segle XVIII el botànic Cavanilles diu que a Torrent s’arreplegaven 1200 cafissos de blat, 700 de dacsa, 70 d’ordi, 30 arroves d’oli, 660 de garrofes, 30 de raïms, 120 de cebes, 300 cànters de vi, 70 lliures de seda, i una quantitat considerable d’alfals, melons i hortalisses.19 Les autoritats forals, com hem deixat entreveure, des del principi van mostrar la seua preocupació per preservar la qualitat dels aliments en venda i per observar la vigilància als mercats i altres establiments comercials a fi que no es cometeren abusos. A Torrent la responsabilitat del control dels mercats i de la sanitat dels aliments requeia en els jurats i el mustaçaf. Els jurats verificaven el bon funcionament dels establiments públics: forns, carnisseries, tendes, tavernes, etc. Elaboraven els corresponents estatuts per al manteniment de la salut de la població, multaven i, si era necessari, embargaven els gèneres que no tenien les condicions adients i a més assessoraven sobre l’avituallament de carns i blat a la població. 19 CAVANILLES, Antonio José, Observaciones sobre el Reyno de Valencia, tom I. València, Albatros, 2002, p. 160.

103

104

La figura del mustaçaf es remunta al musthasib àrab i amb la conquesta de València s’estén per altres llocs de la Corona d’Aragó. El mustaçaf vetlava per la bona qualitat dels aliments, especialment les carns, el peix, les fruites, el pa i, en general, sobre tots els productes comestibles peribles per açò inspeccionava tant les carnisseries, els forns, les tendes, com els aliments que es venien al mercat. Gràcies a les nombroses instruccions del Llibre del Mustaçaf de la ciutat de València, que segurament van haver d’aplicarse de forma similar a Torrent, coneixem les disposicions a les quals havien de sotmetre’s els comerciants si no volien ser sancionats. De manera que es prohibia vendre una carn per una altra, ni ficar afegits o vendre carns somortes; la llet no havia d’estar barretjada amb aigua, castigant-se aquesta falta amb la seua vesse; tampoc es podia barrejar peix salat amb fresc i les hortalisses no es podien vendre mullades, ni amb terra i la fruita seca no podia vendre’s amuntegada, sinó a rasadora. També tenia la missió de vigilar la fidelitat de pesos i mesures que s’empraven a la població, perquè hi havia venedors que les manipulaven, i distribuïa

minuciosament els espais de venda dels diferents productes de la plaça. La popularitat o antipatia cap al mustaçaf derivava dels assumptes relatius a la seua inspecció, del pes dels articles en venda. Solia passejar-se entre les taules i calaixos del mercat, o qualsevol lloc, i venedor i clients sabien que era molt probable que, en acabar la venda, aquest vigilant agafaria l’article comprat per a mesurarho o pesar-ho de nou, amb l’esperança que faltaren alguns grams. Així les coses, era fàcil que s’armara una gran revolada, es denunciara, i al carnisser o al venedor li caiguera la sanció establida. La multa o calonia era la pena favorita del mustaçaf, per la senzilla raó que no tenia un sou fix, quedant-se amb un terç de la sanció. Després d’abolir-se els furs en 1707, durant la Guerra de Successió, va canviar l’organització municipal i la missió dels jurats i del mustaçaf van passar als seus equivalents, els regidors i l’almotacén, i encara que els regidors primer i els consellers després van heretar algunes de les seues atribucions, com el concernent al repès, la majoria d’elles van passar cap altres autoritats i organismes.

El comerç posterior al foralisme: el segle XVIII i les obligacions per a la venda Durant el segle XVIII, a més de vetlar per la qualitat i el pes dels productes que es venien, una de les principals comeses del govern municipal va consistir a procurar l’abastiment dels productes de primera necessitat a tots els veïns. Les autoritats municipals es van convertir d’aquesta manera en una peça molt important del sistema comercial pel que fa als aliments, ja que controlaven tant l’abastiment com la fixació dels preus. Tots els productes tenien un preu taxat i era molt estrany que s’autoritzés un venedor a oferir qualsevol cosa al preu que volguera, i com no existia llibertat de preus van romandre al marge dels vaivens del mercat de pujades i baixades dels productes. La Junta de Propis i Arbitris, que era l’oficina dependent de la Comptadoria General de Propis i Arbitris, òrgan de control i fiscalització creat pel Consell de Castella en 1760 per a la vigilància de la hisenda municipal, s’encarregava de dur a terme el dit comés a Torrent i periòdicament els seus representants i l’alcalde ordinari arrendaven per un termini definit una sèrie de tendes, establiments, expenedories i

drets que proporcionaven els ingressos oficials amb què comptava el municipi. A la dècada de 1780, segons ens revelen una sèrie de documents contractuals, eren propis de l’ajuntament les fleques del Convent i del Raval, la carnisseria (amb dret de piló i amb dret a vendre carn de porc), les tendes d’especieria del Raval, la Plaça i el Convent, l’herbasseria del Raval, la taverna (amb dret a vendre vi i aiguardent), l’hostal, l’abastiment de neu i la sal, l’almodí (amb dret a vendre blat), el dret de pesador de romana i el dret de mesurar vi. Les fleques eren diferents dels forns, propietat del comanador, i per això el forner de pa no podia passar de la fleca als forns ni tampoc podien els forns proporcionar a les fleques blat, farina o pa, donava igual la quantitat, com tampoc podia el forner de pa fer ús de la pala per a traure el seu pa del forn, sinó que estava estipulat que era una tasca del paler contractat pel forner per aquest treball.20 20 IBORRA LERMA, José Manuel, Historia básica de Torrent, 1982, p. 62.

105

106

Els aparadors de carn, i de peix si n’hi havia, estaven molt vigilats a fi d’impedir que les millors porcions es reservaren per als clients privilegiats, cosa que va ocórrer molt sovint en qualsevol mercat de l’època, o que es vengueren productes espatlats. Els compradors que s’acostaven a les taules de la carn sabien que es trobarien amb certes categories d’aquella vianda als preus establits per l’autoritat municipal amb els particulars, o companyies, que havien signat un contracte a canvi del monopoli de l’aprovisionament. En aquest sentit, en 1781 les autoritats torrentines van arrendar l’abastiment de la carn de moltó a Batista Criado, pastor i veí de Paiporta, per un any21 i en 1782 a Miguel Tisné de Torrent el dret de venda de carn de porc per un any i quatre mesos22. En les carnisseries, el dret de piló facultava la matança de caps de bestiar a l’escorxador. El que es quedava amb el dret de vendre carn de moltó o d’ovella era el que oferia la lliura de carn a menor preu durant 21 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 172», op. cit., pp. 204-208. 22 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 174», op. cit., pp. 210-213.

tot l’any. Les condicions estipulades als contractes eren molt precises i si l’abastidor o venedor no les complia en les seues diferents clàusules solia sancionarse amb una multa elevada. L’abastidor de carn de moltó també li proporcionava bou i vedella al carnisser que tenia l’obligació de vendre a qualsevol persona que li sol·licitara tal carn, tant de Torrent com forastera, la quantitat necessària sense que mai poguera faltar-li, al preu de cinquanta diners per lliura baix pena de tres lliures cada vegada que faltara carn o la venguera a un preu major, a excepció que haguera butla pontifícia que autoritzara menjar carn durant la Quaresma, podent vendre-la a dos diners per lliura. La facultat d’anomenar tallants de carn de moltó, que es venguera i pesara en les carnisseries era privativa dels capitulessis de l’ajuntament, sense intervenció de l’abastidor. Els tallants havien d’estar en les carnisseries cada dia de venda de carn fins a les deu del matí i des de les dues fins a la posta de sol. Quant a les vísceres es venien les freixures amb els cors i els sobrecors i els caps amb les llengües. L’abastidor proporcionava als carnissers el cap i la llengua per catorzes

u El porxi reformat en 1848 van ser derrocat en 1908 perquè s’havia quedat xicotets per albergar el mercat, ca. 1906 (Arxiu General i fotogràfic de la Diputació de València).

107

108

diners; la freixura amb el cor i el sobrecor per dotzes diners; i els quatre peus de cada moltó per sis diners. D’altra banda, l’arrendatari de la carn de porc havia de facilitar per al consum dels seus veïns tota la carn de porc necessària com a cansalada, botifarres de sang, llom i llonganisses pels preus següents: la lliura de cansalada i botifarra de sang del pes de trenta-sis unces per preu de cinquanta-set diners valencians i la de llom i llonganisses del mateix pes, per seixanta-huit diners valencians. Si el pes era major o la carn no era de qualitat se li multava amb tres lliures. L’ajuntament també vigilava la qualitat de l’embotit. Així, les botifarres de sang havien de tindre una part de carn i sang i dos de ceba preparada amb les espècies corresponents. Quan els veïns mataven un porc per a la seua venda havien de pagar huitanta-sis diners per arrova de carn i pagant la mateixa quantitat podien vendre els pernils a la plaça. t Vista de la Torre i del mercat des d’el carrer de Cervantes, 1962.

La documentació sobre l’arrendament d’una botiga d’especieria a Josep San Miguel al costat del convent de Montesión,

a l’actual carrer de Frare Lluís Amigó, per un preu de cent huitanta lliures anuals i per un període d’un any, ens revela els productes de consum habituals entre la població torrentina. Les tres especieries existents havien d’expendre les seues mercaderies utilitzant com a referència els preus de la ciutat de València i estaven obligades a tindre tot gènere de llegums, formatge, tant de Mallorca com de Sardenya, tonyina, abadejo, sardines, oli, arròs, pebre negre i roja, safrà, canella, claus, sèmola, ordi, fideus, ametles, pinyons, avellanes, mel, sucre, midó, sabó, figues, panses, anous, paper d’escriure i d’estrassa, plomes per a escriure, claus de ferro i cintes de bri i sedes de tots els colors i formes. L’arrendatari de la botiga podia vendre també qualsevol classe de peix fresc i salat així com confitures, mel i sucre i ningú a Torrent podia vendre, davall la consegüent multa, els gèneres ni mercaderies propis de les especieries per a no perjudicar-los.23 A l’herbasseria es proporcionava l’alfals, però també l’ordi i qualsevol mena 23 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 161», op. cit., pp. 182-185.

109

d’herbes per als animals i totes aquelles que els veïns o els forasters li entregaren per a la seua venda. L’arrendatari de l’herbasseria podia disposar de quatre faneques de terra per a cultivar l’alfals.24

110

Quant a l’hostal, l’ajuntament ho va arrendar a Pere Ribera i li va imposar l’obligació de tindre a l’esmentada dependència dos llits, matalafs, llençols i coixins i així mateix garrofes, palla i ordi per al suport de les cavalleries dels hostes. De la mateixa manera que a l’herbasseria, tampoc estava permés, per cap causa, tindre taula de joc de naips, ni es va permetre cap altre joc baix sanció de tres lliures cada vegada que contravinguera allò que s’havia establit, per la qual cosa es pot pensar que es jugava ocasionalment esquivant l’ull de l’administració.25 A la taverna, l’ajuntament taxava el preu del vi, que havia de vendre’s amb dos sous de guany sobre el preu de compra d’un cànter de vi. També imposava al taverner 24 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 167», op. cit., pp. 194-196. 25 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 166», op. cit., pp. 192-194.

la multa de tres lliures si s’aigualia el vi, com s’observa en l’arrendament del dret de vendre vi en les tavernes que l’alcalde Pere Sanz i els representants de la Junta de Propis i Arbitris li realitzen a Joan Sanz, llaurador, durant un any. L’interessat podia vendre tot gènere de vi blanc i negre a azumbres, una mesura de capacitat equivalent a dos litres, o mitges azumbres o al detall, en la forma que millor li pareguera.26 L’abastiment de neu es realitzava premsant la neu a l’hivern en les serres de Javalambre (Terol), Martés (entre les comarques de La Plana d’Utiel Requena i La Foia de Bunyol), de l’Alcúdia i de Llíria. Després es transportava a Torrent i s’emmagatzemava a un lloc fresc com a matèria primera per a refredar begudes i elaborar gelats tot i que depenent de les dificultats del camí podia disminuir més o menys el gel transportat. El desembre de 1781 s’arrenda l’abastiment de la neu a Manuel García, obrer de vila de Torrent, per un període de quatre anys i per un preu cada any de 30 lliures. L’arrendatari 26 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 162», op. cit., pp. 185-187.

u El pòrtic de la Torre construït en 1909 (Arxiu Bim Torrent, 1966).

111

112

tenia l’obligació de mantenir de forma permanent a la plaça Major, des del dia de la Santa Creu de maig fins a Tots Sants, de cada un dels quatre anys que durava el seu arrendament, dos llocs de venda de l’aigua de neu en quantitat i qualitat, i a més altres dues cases per a vendre la neu del dit abastiment, una que seria el seu propi llar i una altra entre la plaça Major fins a la plaça del Raval. D’altra banda tenia l’obligació de donar i vendre a tots els forasters que comerán en el presente lugar y aun a los vecinos del mismo, que quiera passar a divertirse a las fuentes, o a casas al monte, toda la nieve que hayan menester y por su dinero le pidan.27

t Vista de la plaça Major fins al Raval, principis del segle XX (Arxiu Municipal de Torrent).

llocs, i havia de tindre la porta oberta per a la venda des de l’alba tant a l’hivern com a l’estiu.28 A l’abastidor de blat se li taxava el seu guany en quatre sous per cafís de blat venut. El gra s’emmagatzemava a l’almodí, un edifici públic al carrer Sagra al costat de l’actual Casa de Cultura, que s’utilitzava per a poder abastir els veïns amb aquest cereal o per a fabricar pa o per a la sembra. L’ajuntament, a canvi d’una quantitat econòmica fixa, adjudicava la gestió al millor postor que havia de proporcionar el blat necessari als veïns que ho sol·licitaren per a la sembra, i tenia la facultat per a denegar-ho si considerava que les finances o garanties dels llauradors no eren suficients.

La sal no podia faltar per a la saladura i conservació d’aliments, es mesurava a mitjans celemines i altres mesures menors. En 1781 s’arrenda el seu abastiment per un any a Pere Montañana que estava obligat a tindre la casa destinada a la seua venda des del pou del carrer del Convent fins al del Raval i no en altres

De la mateixa manera s’arrenda el càrrec de mesurador d’oli i pesador de romana a favor de Josep Muñoz, llaurador de Torrent, pel preu de huitanta lliures anuals i a Pasqual Puig la facultat de mesurar el vi per tres anys i a un preu de cent lliures anuals.

27 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 173», op. cit., pp. 208-210.

28 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 169», op. cit., pp. 198-199.

113

No obstant aquests monopolis municipals, encara quedaven en mans dels hospitalaris el molí del fariner, l’almàssera i els forns del Raval i el Forn Nou que arrendava el comanador així com l’herbatge del terme i el dret de trànsit del bestiar.29

114

L’origen del mercat del divendres Qualsevol veí podia vendre cada dia a la seua casa o a la plaça tota mena de verdures i fruita seca com a melons, bacores, pomes, cireres, albercocs, pèsols, faves, codonys i uns altres semblants de collita pròpia o adquirits fora de la localitat, i oferir determinats productes en el mercat que s’organitzava els divendres dia en què veïns i forasters podien vendre el gènere lliurement a la plaça i proporcionar qualsevol mercaderia, tot i que es tractaren de les pròpies que dispensaven les tendes d’especieria, sense pagar per açò dret algun, per causa de l’excepcionalitat setmanal del mercat públic del divendres a la plaça Major. Els arrendataris de les especieries que volien traure els seus productes al mercat no podien abaixar els seus preus 29 IBORRA LERMA, José Manuel, op. cit., p. 63.

en tot el dia natural a com l’havien venut en el dia anterior i segons les condicions pactades del seu arrendament l’arròs, les mongetes, els cigrons i les altres llegums i nous havien de vendre-les per celemines i mitjans celemines; el pebre negre per unces; el safrà per quarts d’unça; l’oli per lliures i mitjanes lliures; les figues i panses per lliures i mitjanes lliures; la tonyina i abadejo per lliures i mitjanes lliures; les sardines a dotzenes i mitjanes dotzenes; el sucre i mel per lliures i mitjanes lliures; i els claus i canyella per quarts d’unça i no en menor proporció. L’existència del mercat setmanal dels divendres està documentada des de 1780 arran del contracte d’arrendament a Josep San Miguel de la tenda d’especieria del carrer del Convent. Tot i que la documentació ens remet a la fi del segle XVIII, la celebració del mercat del divendres ha de ser més antiga, tal vegada cal remuntar-la a la construcció del porxi en 1613, si no abans. Els mercats que tenien lloc en determinades dates es van deure als privilegis reals com també solia ser freqüent que els mercats al carrer els dies de la setmana es concediren pels

u El mercat del divendres a les acaballes dels anys 60 (Revista Fiestas Patronales, 1978).

115

116

t Vista trasera de la Torre i dels porxis.

monarques, sense poder dur-se a terme sense aquests privilegis. El mercat del divendres incentivava les transaccions comercials i va començar a gaudir d’una extraordinària popularitat fins al punt que el ministre d’Hisenda Pascual Madoz al seu clàssic Diccionario geográfico-estadísticohistórico de España y sus posesiones de ultramar, publicat entre 1846 i 1850, es va fer ressò de la celebració d’un mercat setmanal els divendres a Torrent en la seua descripció sobre el municipi. El mercat extraordinari atreia nombrosos clients i a un elevat nombre de venedors que anaren augmentant, tant com la varietat dels productes que posaven a la venda. Els venedors ambulants arribaven des de qualsevol racó de la península i dibuixaven una estampa pintoresca del lloc que es va mantenir inalterable durant segles, animant amb la seua bullícia l’activitat comercial de la població. Els llauradors, artesans i quincallers oferien els seus articles cridant, entremesclant els seus crits amb els renills dels seus cavalls i el brame d’algun ase de càrrega assetjat per les mosques. Els agricultors arribaven carregats amb sàrries, sacs i cistelles repletes amb les seues hortalisses,

llegums i fruites que collien en les seues hortes; els cocouers professionals i propietaris ocasionals venien els seus galls dindis, ànecs, gallines, pollastres i conills ficats en banastells i els ous de les gallines de l’horta; els venedors de fruita seca mostraven les seues delicioses castanyes, avellanes, nous, figues i panses per a rosegar o endolcir els paladars. El nombre de personatges que integraven aquell desordenat lloc de xarrades era infinit, donant-se cita els cerealistes i els dedicats a la venda de comestibles, els venedors de saladures i peixos, els especiers murcians, manxecs i extremenys amb els seus pebrots, dolços i picants, safrans, canyella, claus i altres espècies per al condiment dels guisats, els calderers amb les seues paelles i calders, trespeus, graelles i pales, els espardenyers, sabaters, talabarders i ferrers, els terrissers d’Alaquàs, els cantirers i els venedors de pisa basta i entrefina de Manises, els venedors de teixits i de retalls, els arrancaqueixals, els xerraires amb les seues herbes miraculoses i fins i tot les gitanes que llegien les mans. Uns dempeus, a la gatzoneta, asseguts sobre un banquet o

117

directament en el sòl, repetien la mateixa tornada que elaboraven en el moment, tal com els venia al capdavant, perquè els compradors saberen els productes que venien, com els quincallers a començaments del segle XX: Vendo peinecillos, también batidores, papel perfumao pa cartas de amores, betún pa las botas, sellos pa escrebir cartas, culeros pas nenes, si alguna no tiene o está en mal estao. La ditera.30

118

Enmig del rebombori de la gent, els crits i les gesticulacions dels quals pregonaven les seues mercaderies, en cada època també es van colar les diverses varietats d’amics de l’aliè, ja foren descuideros, carteristes, mecheras i tota mena d’estafadors. En començar els anys 60 del segle XX eren quasi tres-cents les parades del 30 Cançoneta escoltada al mercat segons la recorda José Vicente Piera Fenoll com la cantava el seu avi.

mercat que s’estenien en l’entorn de la Torre i els carrers dels seus voltants, però sense cap lògica i amb un entramat anàrquic, de manera que a la primera corporació democràtica, sorgida després de les eleccions municipals de 1979, es van reestructurar els llocs assignats als venedors, perquè igual es venia el campanatge al costat dels productes de drogueria. Es va acordar que les fruites i hortalisses es vengueren al carrer de Sant Raimón de Penyafort; les confeccions i altres complements, al carrer de Baviera; animals domèstics i semblants, al carrer de Colom; calçats i vestits, als carrers de Cervantes i de Sant Domènec i l’herbolari i semblants a la plaça Major. Alguns comerços del centre, zelosos de la competència del mercat ambulant, també treien els seus articles i els venien al carrer. Un exemple de la vitalitat del mercat dels divendres la va comentar el periodista Ibáñez Clemente en observar a un venedor ambulant que oferia, amb micròfon en mà, un tallador de creïlles, fent demostracions de com tallava de bé

el seu instrument i haver esgotat les cinccentes peces de la seua mercaderia molt abans d’acabar la seua jornada matinal de venda. 31 Alguns detalls del mercat al context del segle XIX fins a la demolició del pòrtic en 1908 Durant el segle XIX, el decenni comprès entre 1820 i 1830 va ser el de major pobresa experimentat a Torrent després d’una sèrie de calamitats i conflictes -la Guerra de la Independència, plagues en determinats cultius com l’olivera i diversos períodes amb perllongades sequeres- a conseqüència dels quals va disminuir considerablement la renda dels veïns. L’empobriment va obligar molts agricultors a dedicar-se a diferents activitats comercials i a viatjar per tota Espanya durant setmanes o mesos per a vendre els gèneres i les manufactures que tradicionalment s’han associat amb la nostra ciutat: vi, aiguardents, xocolata, orxata, graneres i sabó. Madoz apuntava aquesta circumstància per a ressaltar la laboriositat dels torrentins: 31 �� IBÁÑEZ CLEMENTE, José María, «El mercado de los viernes, un hervidero de gente y un extraordinario centro comercial». Fiestas Patronales, 1971.

[...] los naturales de Torrente son sin duda de los más laboriosos y vividores, pues no contentándose con el tráfico que hacen con Valencia vendiendo el pan que amasan en su pueblo, y otros artículos que consumen en aquella ciudad, recorren muchos de ellos las principales poblaciones de España a fin de adquirirse el sustento, unos vendiendo aceite, otras blondas y telas y muchísimos ocupados en las horchaterías.32 Les confrontacions de la centúria van afectar la vida dels veïns i a vegades els venedors es van veure esguitats per elles. Per aquest fet, a l’interval de la tercera guerra carlista, la matinada del 5 de desembre de 1873, mentre els venedors ambulants preparaven el mercat del divendres, va entrar al poble una partida de dos mil homes i dos-cents cavalls al comandament del tarragoní Francesc Vallés que es va apropiar de catorze cavalls, la majoria de gent d’altres municipis que, com a dia de mercat, arribaven al mateix amb 32 MADOZ, Pascual, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, tom XV, 1849, p. 96.

119

les seues càrregues sense tenir notícia de la presència dels carlistes i quedantse sense el seu mitjà de locomoció i de càrrega. Encara que, gràcies a la intervenció d’algunes persones que accidentalment es trobaven al poble, i als veïns que integraven la partida, aquesta no va cometre majors abusos, però van aconseguir recaptar 28.000 reals, es van apoderar d’uns 3.000 del registre de la propietat i es portaren 50 fusells.33

120

Dins dels nombrosos successos d’aquell alterat període denominat Sexenni Revolucionari o Democràtic (1868-1874), especialment virulent a Torrent, quan van prendre possessió les noves autoritats de l’ajuntament, que van destituir les anteriors el 30 de setembre de 1868, es va aplicar la supressió de l’odiós impost de consums i l’impost sobre les vendes, ja que tots dos gravaven els productes bàsics que entraven a la localitat i als llocs de venda del mercat. Malgrat aquest alleujament conjuntural, els comerciants eren les primeres víctimes de l’augment dels impostos cada vegada que s’encenia l’espurna de la guerra. En 33 La Igualdad, 10 de desembre de 1873, p. 2.

1838, al transcurs de la primera guerra carlista (1833-1840), es va decretar una contribució extraordinària a les indústries i els comerços per a combatre a les tropes carlistes seguint els dictats de la reina regent Maria Cristina de Borbó.34 Les agitacions polítiques destruïen el construït i durant els aldarulls del Sexenni el pòrtic de les carnisseries que envoltava la Torre va patir alguns desperfectes després d’haver estat objecte de diverses reformes. La reparació del porxi hi havia estat emmarcat en un ampli programa d’obres del municipi inaugurat els anys 40 i es va perllongar les dècades següents. Torrent, quan es va alliberar del règim feudal en 1847, oferia un aspecte de manifest deteriorament pels avatars del segle, la falta de fons i a la desídia dels responsables municipals, segons comenta Isidro Miquel Casanova que va ser secretari de l’ajuntament, i no s’havia dut a terme cap obra pública ni millorat 34 Arxiu Municipal de Torrent, Repartiment del subsidi industrial corresponent al any 1838 per la contribució extraordinària de guerra, CN-05297/011 y 011A.

u Projecte del Mercat Central de l’arquitecte Carlos E. Soria (Revista Fiestas Patronales, 1968).

121

122

els pocs edificis existents al poble, fins a la casa consistorial deia que estava feta un fàstic i feia vergonya mirar-la. Al voltant de la Torre es van emprendre una sèrie de millores i una de les primeres va consistir a allunyar l’escorxador municipal del centre urbà, ja que era un focus d’infecció a un lloc tan concorregut com la plaça on estava situat, al costat del porxi. L’escorxador contenia una bassa, a la porta de la presó, en la qual es buidaven els excrements dels budells dels animals, exhalant una mala olor insuportable.35 A l’estiu realitzar la compra no hauria de ser una missió agradable els dies de matança, ja que a la pudor asfixiant de l’escorxador es va afegir un devessall d’insectes revolejant entre els aliments, nombrosos a una societat que tenia els estables a les llars, dins del poble. Les temporades de pluja, en canvi, la plaça es va convertir en un vertader fanguer fins que es va empedrar en 1888.

t El Mercat Central en obrir les portes, 1970 (Revista Fiestas Patronales, 1970).

[...] además de tener unos grandes hoyos en el intermedio de los arcos, con un pasillo en medio que sólo podía transitar una persona, no tenía ventilación por la parte de mediodía, en la cual sólo había un pequeño portillo. 36 Des de la seua construcció al segle XVII el porxi no s’havia restaurat. Va ser en 1848 quan es van realitzar algunes obres de remodelació: es van llevar els clots i es va construir de nou l’arc en la part de migdia per a donar-li més ventilació. En 1864 es va enrajolar tot el pis i en 1865 es va construir un rasclet de pedra per a col·locar en fila les taules d’expendre carns i un altre molt més ample enfront de l’entrada de la presó que va ser el que es va destruir durant el canvi de règim de 1868.

De l’aspecte del porxi de les carnisseries també es lamentava el secretari de l’ajuntament perquè, comentava, estava completament fastigós:

No obstant això, els pòrtics de la Torre s’havien quedat xicotets per a acollir el mercat i no estava ben condicionats donats el volum de negoci i l’augment de la població, de manera que abans que acabara el segle es van alçar algunes veus que proposaven construir un nou

35 MIQUEL CASANOVA, Isidro, op. cit, p. 72.

36 MIQUEL CASANOVA, Isidro, op. cit, p. 76.

123

124

establiment. El desembre de 1899 el periòdic local La Crónica anunciava que l’Ajuntament havia ultimat el projecte de construcció d’un gran mercat a la plaça Major.37 A l’abril de 1900 el seu homòleg El Regional proposava emplaçar-ho a la plaça del Raval posant com a model el mercat construït a Picassent pels bons serveis que prestava i pel seu ornament,38 encara que preferia que no fóra tan xicotet como aquest ni tan car com el de Cullera.39 En 1908 el professor Francisco García Collado també considerava que el porxi s’havia quedat xicotet per a la comesa pel qual es va construir al segle XVII raó per la qual la majoria dels carnissers tornaven a vendre la carn en taules instal·lades a l’aire lliure. Urgia igualment que els presos fóren desallotjats de la presó i es derrocaren els portics adossats a l’edifici que tant l’enlletgien.40 En el mateix sentit 37 «Noticias». La Crónica, 23 de desembre de 1899, núm. 12, p. 8 en Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910), 1997. 38 «Intereses locales». El Regional, 15 d’abril de 1900, núm. 7, p. 3 en Torrent i la seua premsa ... 39 «Intereses locales». El Regional, 20 de abril de 1900, núm. 8, p. 2 en Torrent i la seua premsa ... 40 Arxiu General i fotogràfic de la Diputació de València, Memoria Técnica de Francisco Garcia Collado, 1908, sig. APDV, E.9.3.15, caixa 7.

es va pronunciar el futur cronista de Torrent Silvino Beneyto i Tasso, baix el pseudònim d’Óscar en el periòdic La Voz de Valencia, enfront de la desgavellada idea de l’enderrocament de la Torre, […] se agita otra vez y con insistencia la idea, entre las autoridades y vecinos de la población, de querer demolerla, cosa que no creo que hoy este proyecto sea de fácil logro, pues para llegar a este caso, habría necesidad de gastar algunos miles de pesetas, no sólo en la demolición, sino en la construcción de otra cárcel, juzgados y de más dependencia, que están hoy en el recinto de la torre… Insistia que l’autènticament necessari era demolir el porxi i construir un nou mercat. Aún cuando esta torre carece de todo adorno, dada su solidez e importancia histórica, ¿no sería conveniente, no solo no demolerla (como opinan muchos) sino hacer desaparecer de su alrededor el porche y demás edificios, y dejar a ésta limpia y airosa, con el objeto de construir

u La peixateria del mercat a les acaballes dels anys 80 (Arxiu BIM Torrent).

125

126

un buen mercado revestido de todos los adelantos modernos?41 Finalment la demolició del vell porxi es va fer efectiva al desembre de 1908 dins d’un pla per a rentar la imatge de Torrent aprofitant el viatge d’Alfons XIII a València en ocasió de l’Exposició Regional de 1909 perquè estava previst que el monarca es desplaçara fins a la nostra ciutat a fi de col·locar la primera pedra del manicomi que es pensava contruir al Vedat. L’alcalde de Torrent Lamberto Miquel i el secretari de l’ajuntament Isidro Baviera, amb aquest propòsit realitzaven les seues gestions a València amb alguns responsables del projecte del psiquiàtric del Vedat, el president de la diputació de València Juan Bautista Valldecabres i el director de l’hospital provincial José Antonio Botella, marquès de Colomina, i expressaven els esforços previstos al municipi:

t Parades de fruita i verdures del mercat a les acaballes dels anys 80 (Arxiu BIM Torrent).

Han manifestado también que el pueblo, sin distinción de partidos políticos, está 41 ROYO MARTÍNEZ, José, Torrent en la prensa de Valencia. La Voz de Valencia (1901-1917), Torrent, 2006, pp. 498 a 500.

dispuesto a realizar cuantas mejoras sean posibles a fin de embellecer y urbanizar tan pintoresca población, para que cuando la visite S. M. el rey y los personajes que le acompañen, con objeto de inaugurar las obras del Manicomio, queden complacidos del espíritu progresivo de los torrentinos. Las obras de construcción del nuevo mercado, que resultará limpio, higiénico y elegante, se llevan con gran rapidez, y antes de dos meses estará terminado.42 En Arribar el mes de març es van accelerar les obres amb l’arranjament dels ferms dels carrers, acabant el nou mercat i realitzant altres reformes d’interès. L’alcalde va publicar un bàndol instant als veïns a pintar les façanes de les seues cases perquè el poble presentara un aspecte d’urbs moderna i neta per a estar a l’altura de la visita règia.43 Els primer dies d’abril el nou porxi, que també suportava les dependències i les 42 «Los créditos del hospital». La Correspondencia de Valencia, 10 de febrer de 1909, p. 1. 43 «Valencia». Las Provincias, 7 de març de 1909, p. 2.

127

oficines del jutjat ja havien conclòs,44 però l’esperada visita del rei d’Espanya no es va produir.

128

El mercat al segle XX El segle XX es va iniciar amb els ànims dels veïns molt caldejats per la implantació de l’impost de consums, aquell que gravava sobre els productes de primera necessitat, aliments principalment, i que perjudicava sobretot a les economies més dèbils. Durant els mesos de febrer i març de 1904 es van repetir manifestacions i vagues en contra de les autoritats locals i de l’alcalde Tomás Baviera, sobretot després del 9 de març en l’imposar l’acord de recaptació de consums que havia sigut suspés per a evitar aldarulls. Centenars de persones van expressar les seues ires enfront de la casa consistorial, van provocar incendis i diversos altercats que ràpidament van ser sufocats per la Guàrdia Civil. No obstant això, no van ser les úniques revoltes que van afectar la vida ciutadana relacionades directament o indirectament pels impostos sobre l’activitat comercial. En el context de 44 «Noticias locales». La Correspondencia de Valencia, 5 d’abril de 1909, p. 1.

la Primera Guerra Mundial (1914-1918), Espanya, que s’havia mantingut al marge del conflicte amb una posició de neutralitat, que li va permetre un considerable impuls a la seua producció industrial per l’obertura dels mercats dels països bel·ligerants, va patir, no obstant això, una inflació desmesurada mentres que els salaris van créixer a un ritme molt menor i es van produir caresties dels productes bàsics, com el pa, tenint com a conseqüència motins de subsistències a les ciutats i creixents conflictes laborals. El govern d’Eduardo Dato, preocupat pels conflictes socials davant de les dificultats d’abastiment i la inflació, va crear una Junta de Subsistència en 1916, susitutida posteriorment per una Comissaria General d’Abastiments per a garantir i vigilar el bon abastiment en tot el territori nacional, de manera que en diferents períodes es van intervenir els preus i es va rebaixar el dels articles de primera necessitat. El gener de 1918 van començar a assortir els efectes de les disposicions dels ajuntaments de moltes localitats relatives a les taxes de verdures i hortalisses, així que al Mercat Central de València els venedors estaven obligats a rebaixar el preu del manoll

u Enderrocament dels porxis per a contruir el nou mercat, fa 50 anys. Torre gener, febrer, març de 1970.

129

130

t Venedors al mercat del divendres, anys 70 i 90.

de dotze espinacs que es venien a 50 cèntims, a vendre’s a 25; el manoll de dotze bledes, de 50 cèntims a 20; la dotzena d’encisams, de 60 cèntims, es va rebaixar a 30, i la dotzena de floricol, de 2,50 pessetes, quedava rebaixada a 1’50. També es va rebaixar el preu d’altres productes com l’oli, l’arròs, les creïlles, els llegums, la cansalada, la carn, la palla, el carbó i la llenya. Els pregons dels ajuntaments per a informar dels acords sobre la taxa dels preus eren acollits en els mercats amb l’aplaudiment del públic i amb visibles mostres de desgrat de les venedores i dels agricultors, per quan que els afectava als seus marges de beneficis, ja per si mateix minvats. Per un altre costat, s’instava a vigilar els acaparadors i que els clients reclamaren l’auxili de l’autoritat davant de qualsevol resistència a incomplir amb la taxa per part dels venedors. Molts venedors es van negar a traure els seus productes davall l’amenaça municipal de perdre la concessió al mercat. Al mercat de Torrent, com en altres municipis, es van succeir els incidents i el diumenge 13 de gener el públic, al conéixer la implantació de la taxa, va exigir el seu compliment, però les

venedores, que no estaven disposades a sotmetre’s als dictats de l’orde, van xafar les verdures i van destrossar el gènere. Es van produir carreres i els consegüents sobresalts entre la multitud reunida a la plaça per aquella negativa de les venedores.45 A banda de les revoltes, les noves dependències del mercat tampoc van solucionar el problema de la falta d’espai pel creixent nombre de clients i la demanda més gran de productes per al seu consum, quedant el porxi xicotet molt ràpidament com a mercat, tot i les reformes per a condicionar-ho als anys 20, durant l’alcaldia de Félix Vidal,46 i molt prompte va sorgir la necessitat de construir un nou mercat. En acabar la Guerra Civil, i durant la postguerra, el setmanari Torre revelava l’existència d’un antic projecte de construcció d’altre mercat per a Torrent, però s’havia quedat en foc d’encenalls per falta de terreny, i lamentava l’estat de 45 «También �� en Torrente». Diario de Valencia, 14 de gener, de 1918, p. 1. 46 Torrente, villa progresiva». Las Provincias, 18 d’abril de 1926, p. 4.

131

les seues instal·lacions al porxi, precàries i antihigièniques, les quals no causaven bona impressió als qui s’acostaven a les oficines judicials per a realitzar les seues gestions i el mercat semblava no respondre mai a les necessitats reals de la població:

132

No es decoroso, ni útil, ni higiénico, que todos los días, por imperativa de insuficiencia del actual mercado y de su mal acondicionamiento, se encuentre la plaza del Caudillo con una suciedad impropia de tal lugar. Suciedad motivada, pese a la rapidez de la brigada de limpieza, por la importancia del mercado y del pequeño puesto disponible. Lo que hace que las mercancías se hacinen y ocupen lugares de las cercanías, como aceras y calzadas, que le dan un aspecto de zoco marroquí en desorden múltiple.47 A més del caos a l'organització del mercat, existia el costum de cisar d'alguns venedors en els pesos i mesures, raó per la qual "nuestras amas de casa, se quejan del encarecimiento del mercado, 47 «El mercado de abastos». Torre, 14 de juliol de 1951, núm. 153, p. 1.

no ya solamente por los precios, sino por la forma de pesar de los vendedores".48 Tot i l'atrotinat del porxi, el mercat tenia el seu encant i diverses generacions de xiquets van jugar i es van protegir davall d'ell, uns xicotets, que a més de la clientela habitual, rondaven sovint el pòrtic de la Torre perquè entre els anys 50 i 60 existien dos quioscos on es podien comprar tot tipus de llepolies: les pometes de la reina, sorolles, xufes, tramussos, gínjols, castanyes, panolles i tota classe de porrat i a més es podien canviar els tebeos.49 El projecte de construcció del mercat encara tardaria a plasmar-se sobre el paper alguns anys més. En l'avantprojecte de pressupostos de 1958 la partida destinada a aquest efecte va ascendir a 1.889.282, 43 pessetes (11.354,82 euros). Encara que no va ser fins al 30 de setembre de 1964 quan es va aprovar pel ple de l'ajuntament l'esperat projecte que va ascendir a 48 De la Villa, Juan, «Ventanal a la calle. El mercado». Torre, 16 d’octubre de 1948, p. 1. 49 BENLLOCH BARRACHINA, Valentín, «L’altra cara del mercat». BIM Torrent, núm. 175, p. 47.

133

134

t Les parades ambulants del mercat del divendres (Revista Fiestas Patronales, 1972).

7.163.237,36 pessetes (43.051,92 euros) incloses les expropiacions que es van dur a terme. L'encarregat de la seua redacció va ser l'arquitecte municipal Carlos E. Soria Pérez i l'emplaçament triat, entre els carrers de Cervantes, Baviera i la plaça de Colón, respectava la tradicional ubicació del mercat al centre de la ciutat però traient-lo del porxi el qual tenien els dies comptats perquè la Torre recobrara el seu antic aspecte després de tres-cents anys. En 1967 les obres ja estaven en marxa, mentre es remenaven diversos noms per a denominar al mercat: Mercat Central, Mercat de Colom i Mercat del Castell, i així diferenciar-lo dels altres mercats existents a la ciutat, el Mercat del Vedat i el Mercat de Sant Gregori. Finalment, els últims dies del desembre de 1969 obria les seues portes retolat com a Mercat Central i es va procedir a l'enderrocament dels vells pòrtics. El nou edifici comptava amb dues plantes i un total de cent setze llocs o llotges. La primera planta estava destinada a la venda d'ultramarins i carnisseries, i la planta baixa a la peixateria i les verdures. Amb el propòsit de millorar el seu

funcionament i de fer-lo més atractiu al públic es va recomanar als venedors que cuidaren la presentació dels productes, les qualitats, els preus i el pes d'aquests, mentre l'ajuntament vetlava per la major vigilància i severitat de les inspeccions sanitàries, eliminant tot intrusisme i regulant la competència legal, dins d'un mateix marc de tributs i impostos, amb preferència dels llauradors que desitjaren vendre directament els seus productes sense necessitat d'intermediaris. Tal com recordava Valentín Benlloch, algunes de les persones que li donaven vida al mercat dels anys 70 eren els veíns i les veïnes coneguts per tots. A la planta alta, entre la carn, els ous i els salaons atenien al personal Manuel i Maria (Nelo Quarta i La Benifaionera), Vicent Royo (Cuni), Salvador Puig (Voro), José Yago (El Morenito), Amparín –filla de Conxeta (La Quarta)– i Paco (La Pollería), Rosario (La Camila), Encarnita (la dels companatges), Lola (L’Olivera), Antonio i Amparín (companatges), Antonia (companatges), Amparín i Pepe (els de l’abadejo), el germans Esteso (ultramarins), Eladia (La Pollera), Mateu i Sonín (carnisseria)...

135

I en la planta baixa, despatxant el peix, la fruita i la verdura, estaven Maria (La Cassoletes), Conxeta (La Campana), Manuel Cabello, Carmen (La Benifairona, tia de Feli) i la seua nora Amparín (La Picanyera), Enrique (El Vell) –del carrer del Convent, El Maruco i Els Violetes (als peixateries).50 D'altra banda, recorrien un pis i un altre, centenars de mestresses de casa, fonamentalment els divendres, que s'arremolinaven en els llocs que oferien major qualitat i aquells que llançaven alguna oferta, regalant algun manoll de cebes tendres i coses així. I entre la cridòria i les xafarderies dels venedors i dels clients, sobreeixia la veu de baríton del venedor de cupons recordant que tenia iguales para hoy. 136

No obstant això, a la ciutat de la industrialització i de l'expansió demogràfica, el mercat no va respondre a les expectatives dels consumidors. L'edifici s'havia dissenyat per a arribar fins al carrer de Sant Domènec però les pressions veïnals van dificultar l'execució d'un projecte més ambiciós, la qual cosa 50 Ibidem ��

va originar una construcció raquítica amb moltes deficiències i malgrat el volum de vendes, els ciutadans i els venedors el van infrautilitzar perquè no reunia les millors condicions per al comerç. Fins a l’any 1982 va mancar d'un sistema elèctric apropiat i d'unes instal·lacions sanitàries mínimes. D'altra banda, es cometien freqüents irregularitats perquè es traspassaven els llocs de venda sense coneixement de l'ajuntament i es donaven casos de venda fraudulenta d'aliments, sobretot de peixos. Totes aquestes anomalies van anar solucionant-se durant els ajuntaments de la democràcia. Per a tal fi es van elaborar normatives referents, tant a la conservació del recinte en un estat decorós, com la garantia del compliment d'unes bases tècnic-sanitàries mínimes que havien de ser observades per tots els venedors en benefici dels drets del consumidor i es va regular l'ordre de les carnisseries, les parades del pollastre, les fruiteries i les verduleries, els lactis i les pescateries. També es van dictar normes per a traure els fems, ordenar calaixos, instal·lació de bancs i les jardineres. A principis dels anys 80 es va pintar l'edifici

u La Torre i el mercat després de l’enderrocament del porxi de 1909 (Revista Fiestas Patronales, 1976).

137

138

t Venedor de fruites de la planta baixa del Mercat Central, anys 80 (Arxiu BIM Torrent).

per dins i per fora, es van construir rampes per als carrets, es va millorar l'enllumenat, es van instal·lar alarmes i es van baixar els sostres amb planxes d'escaiola per a millorar l'estètica i evitar l'acumulació de brutícia al mateix temps que es prenien mesures de neteja i higiene i desinsectació per a acabar amb mosques i mosquits a l'estiu. El mercat havia de combatre les seues deficiències i guanyar tant en higiene com en atractiu per a captar a un públic cada vegada més exigent. Durant la dècada dels 90 aquesta obstinació per millorar l'aspecte no va decaure i es van realitzar diverses reformes. D'aquesta manera, el 21 de març de 1990 s'inaugurava una ambiciosa remodelació, aquesta vegada eren reformats trentasis llotges corresponents a la secció de fruites i verdures i a la pescateria tots ells recoberts de marbre. Així i tot, el mercat no enlairava. En 1999 es va reformar de nou, es va reordenar, i es va tancar la primera planta, però malgrat les remodelacions l'activitat llanguia i seguia sense respondre a les necessitats del servei.

L’edifici del Mercat Central, rectangular, sobri i gris, mai va representar una arquitectura capdavantera a la nostra ciutat, en tot cas va constituir una manifestació més de brutalitat urbanística a Torrent i de maltracte al centre històric, herència dels anys del desenvolupisme que, unit també a les seues manques, va acabar per decidir la corporació municipal per enderrocar-ho després d’estudiar algunes solucions, i alçar un modern edifici amb criteris més avantguardistes. L’obra del nou projecte va ser dissenyada per l’arquitecte Vázquez Consuegra, en la que van quedar integrats el mercat i diferents espais destinats a usos socials i culturals. Al mateix temps es millorava la relació del nou edifici amb el centre històric de la ciutat. El mercat dels pròxims anys es va inaugurar el 28 de març de 2014 amb una vista espectacular a la Torre, mirantse passat i futur.

139

Al mercat, una parada JosĂŠ Vicente Gallego 140

141

L’edifici de l’Antic Mercat celebrà el passat Nadal el seu quart aniversari des de la construcció del nou edifici. Encara que l’edifici va ser planejat a mitjan dècada del 2000, no va ser fins a la passada legislatura quan es va posar en marxa. Aquest mercat compta amb un aparcament subterrani per a facilitar-te les compres. Des d’estes pàgines volem acostar-vos a aquest racó emblemàtic de Torrent, que és part de la nostra història i reflex de la modernització i progrés de la ciutat. Un mercat municipal que conjumina tradició i modernitat, de la mà dels seus aparadors i els seus venedors. Et convidem a conéixer-los i descobrir els productes estrela en cada parada. 142

Carnisseria Carretero En la parada núm. 1, trobem a Pedro Carretero. Carnisseria especialitzada en tota mena de carns de qualitat i sobretot en corder. Són conegudes les seues peces d’entrecot. A més de llonganisses del Nét.

Xarcuteria Encarna En la parada núm. 2 trobem aquest lloc històric del mercat de Torrent, dirigit per Encarna Martínez, dedicat a la venda d’embotits i companatges al tall, on també cal destacar els seus pernils de Terol i una gran varietat en patés i formatges de les més diverses varietats, com el paté de poma. A més dels seus gustosos pernils de Terol. Ultramarins La Barona Parada núm. 3, MªLuz Giménez regenta aquest lloc, on destaca un gran nombre de varietats d’olives, aperitius fregits i fruita seca. A més de productes d’elaboració artesanal com la massa de mandonguilles de bacallà, reconeguda per tots els seus clients i peces de bacallà engonals de la millor qualitat.

143

144

Carnisseria Pedro

Pollastres i Ous Fina

Parada núm.4, el seu propietari és Pedro García López. Botiga dedicada a la venda de diversos tipus de carn al tall. Destacant una gran varietat d’embotits portats periòdicament de les províncies d’Albacete i Cuenca, a més d’autèntics formatges Manxecs que assaciaran els paladars més exigents.

A la parada núm. 8 trobem a la seua simpàtica propietària, Fina Herrera, oferint-nos el concepte de polleria de tota la vida, on trobem pollastre i gallina de la millor qualitat, així com els seus reconeguts ous.

Xarcuteria Albert

Parada nª 12, Ací trobarem a les germanes Conchin i Encarna Orti. Aquesta parada s’especialitza en la venda de brioixeria. A més de productes salats. Destaquen les seues galetes salades amb cacauets i les galetes amb cañamones. També assenyalar que aquests deliciosos productes van acompanyats dels preus méscompetitius que puguem trobar.

Parada núm.6, dirigida per Alberto Orti. Ací podem trobar tota mena de companatges al tall i embotit, de molt bona qualitat i a preus molt competitius per a l’economia familiar, també podrem trobar nombrosos articles de primera necessitat. Cafeteria Antic Mercat En el hall de l’Antic Mercat es troba la cafeteria on t’atendran Alicia i Isabel. Entre compra i compra pots fer una parada en aquest establiment especialitzat en desdejunis populars i esmorzars de tota mena i a un preu raonable. També compten amb una terrassa fora del mercat per als dies en què el bon temps, crida a gaudir de les vistes a la Torre.

Dolços Germanes Ortí

Fruites i Verdures Empar Parada núm. 13. En aquest històric lloc del Mercat de Torrent, trobarem a Amparo Martínez, dedicada a la venda de les fruites i verdures de màxima frescor i qualitat. Els productes més comuns i quotidians es converteixen en especials a causa de la seua cuidada selecció a l’ésser en la seua majoria de producció pròpia.

145

Mariscos i Peixos Juan Carlos Parada núm.20. En aquest lloc trobem a Juan Carlos López al capdavant d’una pescateria que compta amb un gran assortit de tota mena de peixos i mariscos frescos directament del mar a la seua taula. Podràs trobar enormes peces d’emperador que llueix aquest lloc i el seu lluç fresc. Fruites i Verdures Fill de la Marieta Tercera generació d’aquest lloc, en el qual trobem a Paco. Ací podem trobar una gran varietat de fruites i verdures de temporada i de la millor qualitat. Del camp a la taula. 146

Xarcuteria Centelles i Buj Regentada per Susi, en aquest lloc podem trobar una gran varietat de pernils especials, de Terol, Ibèrics de Huelva, així com assortit de formatges, llom de Terol i ibèrics.

147

Mercat de Sant Gregori: un barri, un mercat 148

AITOR SÁNCHEZ COLLADO COMISSIÓ D’ESTUDIS FALLERS DE TORRENT

El Mercat de Sant Gregori compta actualment amb 11 llocs destinats a la venda de productes alimentaris. Es troben en un moment delicat que esperen revertir amb l’arribada de nous comerciants, ja que la instal·lació compta amb 14 llotges. En 2012 n’eren 12, res que veure amb la bullícia de quan es va inaugurar el mercat (a mitjans del segle XX), un local ple de vida, on famílies i comerciants formaven part d’un mateix vincle: el cor del barri de les casetes baixes de la Sagrada Família. Però Com va sorgir el mercat i la seua barriada? Tal com comenta Sánchez Antúnez: “L’acabat d’inaugurar mercat dels porxis (de 1909) prompte es va quedar obsolet i en els anys quaranta es denunciaven les seues manques, ja llavors es remugava l’existència d’un projecte «que des que es projectara, a rajola per dia, ens sembla que haguérem tingut un mercat tan capaç com el millor i més buidat del món», comentaria el setmanari Torre1. L’expansió urbana de 1 “Hay un proyecto de mercado en Torrente de no sabemos qué año y que, según nos enteramos posteriormente ha quedado en agua de borrajas -¡dichosa agua., por falta de terreno. Entendernos que nuestra población merece tener lazos locales para el

Torrent amb la prolongació de l’Avinguda, el creixement de Poble Nou i altres barris feien necessària, d’altra banda, la construcció d’un altre mercat en un dels extrems de la ciutat; l’origen del mercat de Sant Gregori es remunta doncs als últims anys dels quaranta i el seu projecte va ser redactat per l’arquitecte José Cort Botí.”2 Ens trobem en un moment on el municipi va començar a créixer al voltant de Camí Reial, per tal d’absorbir la nova massa de nous veïns vinguts pels moviments migratoris. Així doncs, en diferents fases es va anar conformant el barri. Cal ressaltar la construcció del barri Sant Gregori, a la falda del Vedat, promocionada per la Caixa d’Estalvis a partir de la riurà de la ciutat de València i que va rebre este nom per l’antiga ermita destinada a la advocació d’este sant en la zona. Altra fase era la que va mercado que reúnan mejores condiciones, en cuanto a comodidad y vista, pues en poblaciones de menor importancia que la nuestra los hemos visto.” (De la Villa, Juan. “Ventanal a la calle. El mercado. Torre, 16 de octubre, de 1948. Núm. 12. p.1 2 Sánchez Antunez, J. (2015). 777 anys de comerç i mercat a Torrent (1238-2015). Bim n. 191. Primavera 2015. Torrent.

149

donar a llum les cases baixes al voltant del mercat del mateix nom, que les va promocionar l’ajuntament. Una altra fase va ser la de les cases on està l’església de la Sagrada Família i altra més carrer Unificació i Falange espanyola. Altra fase és la coneguda com “les cases del cura”, habitatges de dos altures, al marge de Camí Reial promogudes pel patronat de la Mare de Déu, és a dir, a càrrec de l’obra social de la parròquia. Esta concentració de gent feia que la gent venera a les portes de sa casa productes del camp, com per exemple, Maria, que en la carretera tenia una pollasteria, amb molta fama.

150

Així doncs, per donar serveis a este nou nucli de població el Mercat de Sant Gregori va ser projectat als afores del municipi a finals dels anys quaranta per l’ajuntament, però finalitzat després, tal com comenten Royo i Antúnez: “En la memòria de 1948, redactada per l’arquitecte José Cort Botí, dins dels plans de l’Instituto Nacional de la Vivienda, es preveia la construcció de 164 vivendes protegides, dos per als mestres, una per a una cooperativa, una altra per a forn, una escola unitària per a xiquets i una altra

per a xiquetes, un centre d’alimentació infantil i un mercado de abastos per a la barriada. EI mercat de Sant Gregori tenia diversos departaments per a comestibles, verdures, carns i peix. Hi havia altres dependències com ara un lavabo per a dones i un altre per a homens, un despatx per al cap del mercat, oficines un espai per a la Policia. Subhastades les obres al febrer del 1953, pel setembre del 1956 fou reformat el projecte per variacions d’obra i revisió de preus i de nou va tindre una segona revisió de preus pel setembre del 1959. El cost total del mercat fou d’1.183.928,02 pessetes. Les vivendes de la barriada de Sant Gregori van ser ocupades pels propietaris l’any 1960. Posteriorment, a imitació del mercat del Divendres, que es celebra als voltants de la Torre, començà a celebrar-se als voltants del mercat de Sant Gregori un mercat dels dissabtes al carrer.”3 Matilde Marsilla (de la família dels Tiroi) va ser la primera venedora que va entrar al mercat de Sant Gregori el dia de la 3 Royo, J. (2014). El mercat de Sant Gregori i les necessitats d’un mercat central per a Torrent. Fullet. Torrent.

Matilde Marsilla de jove.

Foto del mercat de Sant Gregori a l’any 1984. Visió actual del mercat.

151

152

inauguració, tenia tanta il·lusió en tindre la seua llotja que va esperar a la porta de l’edifici fins que es van obrir. A l’actualitat té 90 anys, però encara recorda eixe moment i ens conta com va passar de treballar a la taronja a forjar-se el seu lloc de pollastres i ous al mercadet de Torrent: “En quant m’enterí que a Torrent s’anava a obrir un nou mercat, m’apuntí de seguida, va eixir la subhasta pública i em van cedir una llotja. Jo estava el primer dia a la porta, amb molta il·lusió, amb la meua cistella i els pollastres. Els principis van ser molt roïns, perquè no es venia res. Em portava un pollastre i em portava un i mig a casa.”4

t Festa i passacarrer d’inauguració del mercat de Sant Gregori.

Com Matilde no venia pollastres va decidir ampliar un poc el negoci i vendre pa, rosquilletes i magdalenes que el seu home portava en bicicleta del forn del carrer de Santa Ana, ja que el forn de Bizcocho (el del barri del mercat), encara no existia, “fins que la tia Amparo el va muntar i ja vaig deixar de donar eixe servei. A partir d’eixe moment vaig decidir vendre fruits secs que portava en grans 4 Entrevista Matilde Marsilla, 31 de gener de 2019.

poals des de València i posteriorment, embotit de Tavernes Blanques. Fins que Rafa Garcia (carnisser) va ficar la seua llotja de carn i embotit.” Després d’estos durs començaments el mercat va començar a experimentar el seu moment més dolç gràcies als clients que venien de València a estiuejar a les casetes de la zona de Camí Reial, barri de Caragols, etc. “A l’estiu es venia molt, obrien fins i tot els diumenges per atendre a les senyoretes que venien de València a estiuejar a Torrent. Cada vegada el negoci anava millor per això ja només em vaig especialitzar en aus i ous. Vaig tindre molta fama, fins que per problemes de salut vaig tindre que deixar la meua estimada llotja.” Matilde recorda també a la resta de comerciants originals del mercat, com per exemple Rafa Garcia (negoci que ara continua el seu fill a la plaça major), o Amparín Martínez, amb la seua llotja de fruita i verdura (que ara ven a la porta de sa casa enfront de la gasolinera de Camí Reial). Rosa Mari i Francisco Jiménez tenien una parada molt gran

153

de xarcuteria. Francisco Martínez també tenia la seua parada que era regentada per Enriquito, venedor molt recordat encara a dia de hui per la gent del barri. També estaven els germans Monsais i la seua gran parada, encarregats d’un ultramarí, que duien molta fama de la seua casa on despatxaven a la placeta de Sant Roc (simultaniejaven el negoci). Silvano, i la seua llotja de verdura, o Marce i la seua xarcuteria, junt amb les germanes “les Violetes”, que regentaven la seua peixateria i venien moltíssim, eren altres dels rostres més populars del primer mercat de Sant Gregori. Amb el pas del temps i les vendes irregulars molts comerciants eixien i entraven altres.

154

En paral·lel altres mercats van aparèixer a la ciutat, com el cas del Mercat de El Vedat, així al Bim podem llegir “En el Vedat s’han construït dos llotges, es té el propòsit de construir dos més, així com construir una andana amb una arbres dins”, amb el mateix objectiu de satisfer les necessitats d’este nucli de població que ja vivia durant tot l’any al Vedat. Als anys 70 era més que una realitat. De fet, al BOE del 7 de juny de 1975

s’arreplega la resolució de l’ajuntament de l’anunci del concurs de recaptació de taxes per ocupació de llotges en el Mercat Central, voltants del mercat, Mercat de Sant Gregori i per ocupació general en el Mercat del Vedat per ocupació de la via pública, amb taules. Es fixa un tipus de 1.556.000 pessetes anuals en alça, de les que corresponen al Mercat Centra, voltants i altres puestos, els divendres de cada setmana o dia que s’autoritza, 1.104.000 pessetes; al mercat de Sant Gregori, 183.000 pestes, al mercat del Vedat, 153.000 pessetes; a la taxa per ocupació de la via pública i terrenys amb taules, 33.000 pessetes, i la taxa d’ocupació de via pública amb cadires, 83.000 pessetes.5 Cal destacar també l’activitat del Mercat del Sucrao, com iniciativa privada, es tractaven d’uns baixos que es van acomodar en aparadors de mercat i que donava a dos carrers: d’una banda als baixos del carrer Sant Fermí, i d’altra al carrer Mare de Déu de la Pau. Era el mercat del veïnat que vivia al costat de la font de les granotes, molt arrelat a les tradicions 5 Al BOE del 7 de juny de 1975.

u Matilde Marsilla a la seua llotja d’aus i ous.

155

156

del barri, de fet, la falla Àngel de l’Alcasser que es va fundar en 1968 va fer la seua primera presentació als seues baixos.6 Però la força de les grans superfícies com Mercadona o Dia van acabar primer amb l tancament de la zona que donava a Mare de Déu de la Pau i després el seu tancament definitiu. Mercat de Sant Gregori a l’actualitat Els comerciants veterans a dia de hui són Pilar García i Ángel García, un matrimoni dedicat a la venda de carns i embotits. Pilar és la presidenta del mercat de Sant Gregori, va arribar de la mà del seu marit fa 40 anys, quan Ángel va muntar la seua parada en 1978 a un mercat en ple apogeu. Ángel repartia carn de jove amb un camió i el seu cap li va proposar associar-se a canvi de 128.000 pessetes. Gràcies als estalvis de la mili va poder associar-se i després comprar la seua parada a Càrnies Serrano per valor de 90.000 pessetes. Els començaments van ser durs, però com Àngel tènia marbre i també treballava en això, es va poder reformar tota la seua parada: “Quan �� LLibret Àngel de l’Alcasser (2017): Àngel de l’Alcasser: 50 anys de falla. Març, 2017.

vaig entrar només hi havia una balança i un ganivet en la llotja. Així que ens vam posar a la feina. Em vaig portar a la que era la meua núvia, ens casàrem i des de llavors estem ací.”7- comenta Ángel, qui té l’interés d’omplir el mercat i que torne a bullir de gent: “La qualitat i el tracte pròxim que tenim ací no te l’ofereix una gran superfície”. Per part seua, Pilar García ens parla del “canvi tremend” en la vida del mercat: “Era sense parar tot el dia. S’obria a les sis del matí i hi havia una cua impressionant per a comprar. Entraves a les set del matí a treballar i no paraves fins a les quatre de la vesprada!”. Ara, el mercat obri les seues portes al voltant de les set i mitja fins a les dues del migdia, però la clientela no arriba fins a les nou o les deu. Els caps de setmana, els llocs romanen al servei del consumidor fins a les tres de la vesprada perquè el mercat ambulant que se situa a l’aire lliure incentiva les compres. En l’actualitat assegura que tot el personal del Sant Gregori “coopera, parla i té veu i vot, però com som poquets sempre hi ha consens 7 Entrevista a Ángel Garcia, 31 de gener de 2019.

157

i ja tot ens sembla bé. El tipus de públic és més major, encara que “Procurem mantindré a la gent jove que entra per a que tornen. Els aconsellem sobre com és millor que es porten els productes, com conservar-los… molts joves prefereixen aquest tracte al dels supermercats i nosaltres procurem proporcionar-li’l”comenta la presidenta del mercat.

158

Per la seua banda, Camelia Nieto atén en una de les pollastreries i ens explica la varietat dels productes: “En els seus inicis, en el mercat es venia major varietat. Alguns llocs ofereixen el mateix gènere que uns altres, però no hi ha rivalitat. En altres mercats hi ha molta més competència entre els llocs. Ací tot el contrari. Per exemple, ací al costat hi ha una altra pollería i moltes vegades ens hem demanat alguna cosa, una pechuguita… Ens el prestem sense problema”.8 Des de la construcció del mercat poques renovacions es van fer en el recinte, fins 8 https://torrentaldia.com/el-mercat-de-santgregori-de-torrent-una-familia-con-mas-de-50anos/

que fa 20 anys es va fer la reforma integral del mercat. Abans estava tot unit, amb unes quatre grans arcades que anava de costat a costat, però posteriorment, es va dividir en dues zones. L’ala que dóna el carrer 25 d’abril va quedar destinada al local multi usos de l’ajuntament (espai juvenil), mentre que l’ala contrària es va quedar com a mercat, oficines, sala de neteja, garita de conserges, etc. Finalment, l’última actuació va ser la de 2014 amb la seua modernització definitiva, amb la incorporació de càmeres de vigilància, un sistema de pantalles electròniques, nova retolació, imatge corporativa i WIFI d’accés obert. L’objectiu era modernitzar l’estètica de les parades amb un estil més actual seguint la línia de l’Antic Mercat. Així doncs, podíem llegir en premsa: El consistori ha realitzat algunes millores que eren demandades pels comerciants del Mercat de Sant Gregori, com el pintat integral de les instal·lacions o el condicionament d’algunes zones. Per a finançar la posada a punt del Mercat de Sant Gregori, el consistori ha comptat amb una subvenció de la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació que ha ascendit a un total de

159

160

60.000 euros. Aquesta subvenció ha permés escometre la modernització del mercat amb la condició d’adaptar-lo a les necessitats actuals.9 Un altre dels canvis que adverteix Nieto en les instal·lacions durant la història del Sant Gregori és l’aire condicionat: “sembla poc important, però en el mercat es patia molt de fred a l’hivern i molta calor a l’estiu, ara estan bé i la gent agraeix comprar en un lloc fresc a l’estiu i calent a l’hivern”. Una de les coses que no ha canviat és el tracte amb la clientela, molt fidel en els seus hàbits de compra. “No tenim fulles de reclamacions, perquè si tu em dius m’ha eixit això dolent, t’ho retorne”, destaca Camelia Nieto. En l’actualitat l’associació de venedors del Mercat de Sant Gregori està format per:

9 https://www.elperiodic.com/torrent/ noticias/345707_mercat-sant-gregori-torrentmoderniza.html

...................................................................................................................... Parada n. 1 Pilar Arribas, drogueria –perfumeria ...................................................................................................................... Parada n. 2 Camelia Nieto, Pollastreria ...................................................................................................................... Parada n. 5 Ángel García i Pilar García, carnisseria-xarcuteria ...................................................................................................................... Parada n. 6 Centelles i Buj, Xarcuteria ...................................................................................................................... Parada n. 7 M. Carmen Calvo, Dolces-brioixeria ...................................................................................................................... Parada n. 8 Pedro Alfonso García i M. Ángeles Casas, carnisseria xarcuteria ...................................................................................................................... Parada n. 9 Francisca Rodríguez Tudela, olives i salaons ...................................................................................................................... Parada n.10 Susana Martínez, Herboristeria ...................................................................................................................... Parada n. 11 Sonia Fernández, Pescateria ...................................................................................................................... Parada n. 13 Llegums Andreu, llegums i fruita seca ...................................................................................................................... Parada n. 14 Ramón Valiente, Fruiteria i verduleria. ......................................................................................................................

161

162

Rinyes, cotorres, flors i, fins i tot, un comú..., de tot hi ha en el mercat faller! Joan Castelló Lli Periodista, co-director de la Revista d’Estudis Fallers

Des que el comerç es va convertir en una activitat humana, el mercat va ser, durant molts segles, l’eix econòmic d’una ciutat: el lloc físic al que acudien diàriament els ciutadans per a proveir-se dels productes necessaris per a la seua subsistència.

Open 500 de Tennis durant set edicions, de 2009 a 2015, i alguna desfilada de moda), l’Àgora albergarà finalment, a partir del 2020, el complex cultural CaixaFòrum, el novè que engega a Espanya la Fundació La Caixa.

A Grècia, la paraula àgora designava la plaça on es congregaven els ciutadans. Era un espai obert, al voltant del qual existien edificis públics i privats, i on es desenvolupava la vida social: els debats polítics, les activitats educatives i culturals i també l’activitat econòmica, uns mercats primigenis en els quals s’utilitzava la barata o les monedes.

Però tornem a l’antiguitat. A Roma, el Fòrum era també la plaça del mercat i el centre de negocis públics i privats. Era un espai obert, normalment fora dels murs de la ciutat, en el qual la gent es reunia els dies de mercat, durant les festes religioses i amb motiu de fets polítics o socialment rellevants.

Més de 26 segles després València també va voler tenir la seua pròpia àgora. En un intent d’emular a les grans polis gregues, la Generalitat va construir en el Jardí del Túria, com un element més de la Ciutat de les Arts i Les Ciències, un edifici singular, l’Àgora (dissenyada per Santiago Calatrava), com a lloc de trobada de convencions i esdeveniments culturals i esportius. Sense a penes activitat durant molts anys després de la seua inacabada construcció (només va albergar la celebració del València

En l’Edat Mitjana, sobretot a partir del segle XI, superada ja l’etapa de autoabastiment i amb la generalització de la producció agrària extensiva, va sorgir la necessitat de comercialitzar els excedents agrícoles, la compra-venda d’animals de càrrega, el comerç d’animals de granja destinats a l’alimentació i la venda de productes d’artesania. Van sorgir així les fires, uns llocs on adquirir no sols articles de països llunyans, sinó també productes de primer necessitat que escassejaven en els territoris més

163

164

t El mercart de les flors. Reformes, de Regino Mas (Plaรงa de Sant Jaume, 1934). Arxiu Joan Castellรณ Lli.

propers. Reis, senyors feudals, abadies i prelats impulsaven, autoritzaven, protegien i recaptaven impostos per la celebració d’aquestes fires o mercats. Quan el volum de comerç es va incrementar de manera exponencial o algun producte va cobrar una especial rellevància, la municipalitat i els grans senyors van crear edificis específics per a desenvolupar aquesta activitat econòmic-comercial de forma sistemàtica, regulada i segura. Van sorgir així les llotges1. Un exemple molt proper és la Llotja de la seda de València, un bellíssim edifici del gòtic civil construït entre 1482 i 1548 durant l’etapa de prosperitat comercial del nostre segle d’Or. En ella va estar instal·lada durant un temps la Taula de canvis, creada pel Consell de la Ciutat com a instrument de control financer, canvi de moneda i dipòsit de fons públics per a garantir la bona fi de les operacions comercials i evitar el risc d’impagaments i fallides. Un altre exemple valencià, anterior en el temps però també relacionat directament 1 Les Halles era l’edifici equivalent en el nord d’Europa

amb el comerç, és el Almodí 2 construït en el segle XIV per a emmagatzemar blat, un producte de primera necessitat l’aprovisionament de la qual, custòdia i distribució estava a càrrec de la ciutat. Durant segles, els mercats se celebraven en places i carrers a l’aire lliure en parades que es muntaven i desmuntaven diàriament. Per qüestions de salubritat, en els primers anys del segle XX van començar a construir-se edificis singulars per a albergar en millors condicions d’higiene els productes posats a la venda i prevenir malalties. En les dècades següents aquestes instal·lacions van aconseguir el seu major apogeu. És així com va sorgir el Mercat Central de València, una joia modernista que es va començar a construir en 1914 a partir d’un projecte dels enginyers Francisco Guàrdia Vial i Alejandro Soler March, i va ser acabat en 1928 amb la direcció d’Enrique Viedma i Ángel Romaní. L’edifici, després de diverses reformes escomeses en les últimes dècades, compte en l’actualitat amb una superfície comercial de 8.160 metres quadrats. 2 En àrab, almodí significa mesura de gra.

165

En la segona meitat del segle XX, els mercats van experimentar una lenta però implacable decadència amb la irrupció, primer dels supermercats i, posteriorment, dels hipermercats i grans superfícies, que van absorbir la major part de la seua clientela. Encara que en els últims anys s’ha engegat una política per a recuperar l’activitat d’aquests mercats, amb campanyes de comerç de proximitat i la incorporació de nous serveis (com a restauració, artesania i noves tendències com “comprar i menjar”), la majoria dels mercats de barri agonitzen de forma letal, excepte algunes honroses excepcions.

166

A València, a més del Mercat Central, romanen oberts (encara que alguns amb amb dues o tres parades únicament), els mercats de Colón, Russafa, Cabanyal, Plaça Redona, Mossén Sorell, JesúsPatraix, Algirós, Castella, Natzaret, Grau, Rojas Clemente, Sant Pere Nolasco, Benimàmet, Jerusalem i Torrefiel. Des d’una perspectiva literària, els mercats també han acaparat l’atenció d’investigadors i novel·listes.

Són nombrosíssims els assajos, monografies i llibres dedicats a temes macroeconòmics (el mercat econòmic en tota la seua extensió, des de la borsa de valors als diferents sectors productius). També són abundants els referits a cuina i gastronomia, una tendència, la de la restauració, en auge en les últimes dècades. Per contra, són pocs els llibres que porten per títol la paraula mercat, i la majoria d’ells són contes infantils, novel·les de l’oest o relats eròtics. Entre els infantils citarem Panchito va al mercat (Editorial Sopena); Na Conilla en el mercat, d’Anne-Marie Dalmais (Editorial Everest) i El germà rabosa va al mercat i altres històries, d’Enid Blyton (Editorial Edaf). Exemples de novel·les de l’oest són En un mercat de pistolers, de Mortimer Cody (Editorial Andina) i Mercat d’assassins, de Frank McFair (Editorial Andina). Un exponent de la literatura eròtica és El mercat de les verges, de Cristóbal Sánchez Marín (Napint). Una excepció és Mercat de Barceló, d’Almudena Grandes, una recopilació de 68 articles convertida en novel·la coral formada per d’altres històries amb un mateix escenari, el mercat Barceló de

167

u La falla del Mercat, la llum ha solucionat, de Regino Mas (Plaรงa del Mercat Central, 1945). Arxiu Joan Castellรณ Lli.

168

t Comerç (L’estraperlo), de Regino Mas (Mercat Central, 1946). Arxiu Joan Castelló Lli.

Madrid, que és testimoni de desavinences conjugals, de la tirania del calendari o del sorgiment de noves formes de família. Un dels primers llibrets de falla del que tenim constància, El Conill, Visanteta i don Facundo (plaça de l’Almodí, 1855), no parla exactament de mercat però sí del comerç del sexe, realitzat en un llenguatge figurat amb la utilització com a metàfores dels noms dels productes hortícoles i animals de granja, doncs l’autor havia de salvar la censura del moment, que protegia aferrissadament una moralitat pública ultracatòlica i conservadora. En un altre context històric, el de la dictadura franquista, José Barberá Cepriá (Benicàssim, 1908-Castelló, 1977), polític i sindicalista vertical en la postguerra, va ser autor d’una obra teatral de caire costumista: Del meu Raval (1948). En ella apareixen dos prototips de personatges, Sento i Senta, que utilitzen frases fetes per descriure situacions còmiques quotidianes. Una de les dites que apareix en el citat sainet és “dos dones i un pato, mercat”, amb la qual Sento expressa el

guirigall que poden formar dues dones parlant en veu alta de les seues coses. Amb la perspectiva del segle XXI, aquesta dita (la seua utilització és molt anterior a l’obra de Barberá Cepriá) ens pot semblar avui masclista, pejorativa i desconsiderada cap a la dona, però malauradament era una visió molt estesa en el segle XIX i primers compassos del XX. En temps més actuals la dita “dos dones i un pato, mercat” encara va ser utilitzada en lemes de dues falles dels anys setanta: en Pare DomènechPius XII (1975), obra de Vicente Mollá Monsergas, i Llanterna-En Gil (1976), de Juan Martínez de la Barrera. En la primera d’elles, la dona apareix esclavitzada i com a objecte de submissió a l’home; en la segona falla, la dona es tornava boja per la carestia progressiva de la vida, amb pujades de preus que posava en el congelador en un intent inútil de frenar eixes pujades en progressió geomètrica. En les acaballes del segle XX encara apareixeria una altra falla amb aquest mateix lema, realitzada per Hernán Cortés García en Rosario-Plaza Calabuig (1996).

169

En qualsevol cas, les primeres falles de les quals tenim constància que inclogueren en el seu lema la paraula mercat són Rinyes del mercat, de José Furió (Mossén Sorell, 1915) i Mercat nou i antic, de Carlos Perales Serrano (Santa Teresa-EixarchsPintor Domingo, 1917), un cadafal que, com a curiositat, va rebre 150 pessetes pel tercer premi assolit eixe any.

170

Dels anys trenta del segle XX són dues falles que feien referències a un projecte urbanístic que afectava a la plaça d’Emilio Castelar (actual plaça de l’Ajuntament): Mercat de les Flors, d’Álvaro Ponsá (carrer Castelló, 1934) i El mercat de les flors. Reformes, de Regino Mas (Plaça de Sant Jaume, 1934), una composició que incloïa les fonts de la plaça, el carrilló del consistori i els soterranis de les floristes i amb la qual el mestre de Benifaió criticava l’estat d’abandó d’aquestes instal·lacions. Amb posterioritat existeix un altre lema similar: Del mercat de les flors, de Vicente Llorens Soler (José Antonio-Ramón y Cajal de Mislata, 1950). De 1933 és una altra referència a un mercat valencià: L’estafa de Nadal en el mercat de Russafa, de Joaquín Pérez Arroyo,

una falla plantada en l’encreuament dels carrers Vivons i Cadis. En els durs anys de postguerra apareix un nou tipus de mercat: l’estraperlo o mercat negre. Algunes falles que tracten aquesta problemàtica i que repeteixen un mateix lema (mercat negre) són obra de J. López i S. Peris en Císcar-Comte d’Altea (1947); de José Carrero Pont en Almirall Mercer (1951) i de José María Martínez a AlbericSan Josep de Calasanz (1951). No obstant açò, la més significativa va ser Comerç (L’estraperlo), de Regino Mas (Mercat Central, 1946), amb Mercuri i el seu caduceu amb ales com a representació d’un comerç deslleial i deshonest que s’aprofitava de la fam de la gent i la falta d’aliments. També Modest González Latorre es va sumar a aquesta tendència amb L’usurer (el mercat negre), plantada en 1947 en Doctor Sumsi-Matías Perelló. Les restriccions eren també habituals en aquesta època d’aïllament internacional de l’Espanya de Franco, i una d’elles eren els constants talls en el subministrament elèctric. De nou l’enginy de Regino Mas va trobar una solució corrosiva en

171

u El Mercat Mercat Comú, de José Martínez Mollá (Plaça del Pilar, 1981). Arxiu Joan Castelló Lli.

172

t El Mercat, de Miguel Santaeulalia Núñez (Bailén-Xàtiva-La Ferroviària, 1984). Arxiu Joan V. Ramírez.

l’enorme canelobre i el fanalet que va construir com a motiu central de Aquesta falla del Mercat, la llum ha solucionat (Mercat Central, 1945), primer premi de la secció Especial i primer premi d’Enginy i gràcia. La història dels mercats està plena de llegendes, algunes amb fonament i unes altres fruit de la imaginació. Un dels símbols identitàris de l’edifici modernista del Mercat Central és el penell de la cúpula d’una de les seues naus, coronada per una cotorra, per a uns, símbol dels xafardejos, i per a altres, imatge de tot allò més mundà com a oposició a l’espiritualitat que representa l’àguila del penell de la veïna església dels Sants Joans, coneguda com El pardal de sant Joan. Amb aquest context, dues són les falles amb el lema La cotorra del mercat: la primera, amb l’afegit de “el mercat del pitorreo”, és obra d’Alfredo Delas Berenguer (Carabasses-En Gall, 1947) mentre que la segona va ser realitzada per Francisco Máñez Chust (Camí de Trànsits-Alboraia (1949). Les formes de comerç al detall i els hàbits de consum de la ciutadania

van començar a canviar en els anys seixanta amb la irrupció d’unes tendes d’autoservei que, a poc a poc, van anar substituint a les botiguetes tradicionals. Eren els supermercats, un fenomen que no va ser aliè a les falles que, des de diferents òptiques el van tractar en tres cadafals amb el lema genèric de Supermercats, realitzats per Vicente Pallardó Latorre (Mar-Comèdies, 1960), per José María Martínez (Plaza de l’Arbre, 1960) i per Enrique Navarro i Francisco Domingo (Doctor Gil i Morte-Doctor Vila Barberá, 1960). Una quarta falla es titulava Supermercat del futbol (1960) i va ser realitzada per Gaspar Jaén per a la comissió de Sueca-Dènia-Alcoi. La defensa del comerç tradicional enfront dels nous models va tornar a plantejarse en Mercat o supermercat?, de José Luis Pascual Nebot (Mercat de Castella, 1997). Durant els últims anys del franquisme i primers anys de democràcia, Espanya cercava apropar-se a l’Europa democràtica i a una institució econòmica que obria les fronteres al lliure comerç entre els països membres. Era el Mercat Comú, reconvertit després en Comunitat

173

Econòmica Europea (CEE) i actualment amb la denominació d’Unió europea (UE). La incorporació d’Espanya, primer com a observador i després com a membre de ple dret, va tenir en aquell moment avantatges i inconvenients. Entre els més adversos hi ha un especialment dolorós per als valencians: els gravàmens que imposaven a les fruites i hortalisses, en concret als cítrics que es conreaven en la nostra terra.

174

Apareixen així falles que critiquen l’actitud obstruccionista d’Europa, que en els anys seixanta i setanta negava l’accés d’Espanya per falta de democràcia, però que una vegada aconseguida, ens imposaven altes taxes aranzelàries per a exportar les taronges. Són nombroses les falles amb aquest temàtica, però citarem com a exemple A punt per al Mercat Comú, de León Lleó Ungidos (General Mola-Godella, 1978); El comú dels mercats, de Miguel López Montserrat (Plaça de la Tenda, 1982); Mercat lliure, de Santiago Soro Capella (Ramiro de Maeztu-Lleons, 1983); Mercat Comú, de Ricardo Piquer (Plaça de Rojas Clemente, 1984), Mercat Comù, de Manuel Guinart

Tomás (Isaac Peral-Misser Mascó, 1986), El Mercat Comú, de Pascual Calleja (Illes Canàries-Dama d’Elx, 1990) i Espanya en el Mercat Comú, de Pascual Calleja (Cervantes-Pare Jofré, 1993). Existeixen també falles sobre el paper econòmic i social del mercat o sobre el futur d’aquestes instal·lacions, com en El mercat de Sant Pere (Nolasco) anys 2000, d’Antonio Pastor Sanchis (NadorMiraculosa, 1951), Mercats de València, de Manuel Guinart Tomás (FerrosJuan Bautista Perales, 1983) i Mercat d’Abastiment, de Vicent Marín encara que signada per la comissió (Ángel GuimeráPintor Vila Prades-Arrancapins, 1983). En qualsevol cas, la falla més representativa de les traves a l’entrada d’Espanya en l’organisme europeu és El Mercat Comú, de José Martínez Mollá (Plaça del Pilar, 1981), un monument enquadrat en la secció Especial i que va tenir un cost de 3,5 milions de pessetes. En aquest projecte, el mestre de Xàtiva va utilitzar la tècnica del antropomorfisme, un corrent artístic que atribueix característiques i qualitats humanes

175

u El comerç, en crisi immers, de Luis Herrero Gargallo (Bilbao-Maximilià Thous, 1996). Arxiu Joan Castelló Lli.

176

t Un dia al mercat, de Miguel Santaeulalia Núñez (Nou Campanar, 2005). Foto Joan Castelló Lli.

a animals o altres objectes, en aquest cas els productes hortícoles. La figura central era un enorme carro tirat per un ruc, que en arribar a la frontera era frenat i bolcat pels agricultors francesos. La seua càrrega era una floricol, un rave, una tomaca i un all, tots ells amb trets humans. Una altra falla destacada amb una temàtica similar és El Mercat, de Miguel Santaeulalia Núñez (Bailén-XàtivaLa Ferroviària, 1984). La rematada era un llaurador que, muntat en un cavall i amb els seus dos fills en l’alforja, es traslladava del camp a la ciutat per a vendre unes hortalisses que cada dia tenien un preu més devaluat i que no li permetien arribar a final de mes. En un contrarremat lateral, dues panotxes presumien de ser les propietàries dels diners (la dacsa). Les escenes d’aquesta falla descrivien les diferents paradetes que existien en aquest peculiar mercat espanyol: en la paradeta política es venien corbates roges i blaves, al gust de la ideologia canviant de cadascun, i també dits índexs perquè el comprador s’assegurara

un bon “nomenament a dit”. La paradeta de l’agricultor estava amenaçada pels núvols negres de la contaminació. En el mercat nacional, Felipe González conduïa un vell cotxe al que se li havia trencat la caixa del canvi, mentre que Fraga, en un intent que el canvi punxara les seues rodes, llançava xinxetes a la calçada amb problemes com el tancament d’Alts Forns de Sagunt, Rumasa i els dos milions d’aturats. En el mercat financer, els bancs eren els que controlen els diners en negre. El catàleg de falles dedicades al mercat inclou també, entre uns altres, títols com Ja no hi ha mercat, de José López Díaz (Tomassos-Carlos Cervera, 1963); Coses del mercat, de David Cortés Cubel (Ripalda-Soguers, 1971); El mercat vola, de Vicente Giménez Sánchez (La CreuEls Àngels, 1974); Anar al mercat, de La comissió (Mossén Sorell-Corona, 1974); El mercat, castell per a les dones, de Vicente López Gallego (Marquès de Caro-Doctor Chiarri, 1975); Netegem l’horta i el mercat, de Santiago Rubio (Equador-Alcalde Gurrea, 1982); Com està el mercat!, de Ramón Llavero Mota (Camí Nou de Picanya-Nicolau Primitiu,

177

1982); El mercat va apanyat, de Juan García Marquès (Mercat de Russafa, 1987); Mercaders, d’Hernán Cortés García (Plaza de l’Arbre, 1989); i Que ha passat en el mercat, de Juan García Marquès (Cuba-Puerto Rico, 1996).

178

Són també unes quaranta les falles que en el seu lema inclouen la paraula comerç. Alguns exemples són: El comerç i les divises, de José María Martínez Herrero (Montortal-Torrefiel, 1966); L’escalada del comerç, de Juan Manuel Gavarda López (Reina-Pau-Sant Vicent, 1971); És un comerç el turisme?, de Vicente Mollá Mansergas (Riu Segura-Forn d’Alcedo, 1975); El comerç, de Vicente Agulleiro Aguilella (Bilbao-Maximilià Thous, 1979); Comerç valencià, de José Luis Carrasco Lazán (Doctor Sanchis Bergón-Túria, 1982); Xicotet comerç, de Vicente Monzó Expósito (Eugenia Viñes-Espadà, 1983); El comerç mundial, de Víctor Arastey (Guillem de Castro-Triador, 1984); Pas al comerç, de Miguel Delegido Cabrito (Plaza Lope de Vega, 1991); i El comerç, en crisi immers, de Luis Herrero Gargallo (Bilbao-Maximilià Thous, 1996). Les falles infantils també han inclòs els mercats en la seua temàtica dirigida

als xiquets. A destacar Un dia al mercat, de Miguel Santaeulalia Núñez (Nou Campanar, 2005), una recreació d’un mercat medieval en miniatura que en el seu moment va marcar una fita pel seu pressupost (54.091 euros) i perquè va aconseguir el doblet: primer premi de secció Especial i primer premi d’Enginy i Gracia. Altres falles amb la paraula mercat en el seu lema han sigut: El mercat dels teus somnis, de Marisa López Ramírez (Bisbe Amigó-Conca, 2005); La falla del mercat de Colón, de Paco Roca Chorques (Comte Salvatierra-Cirilo Amorós, 2006); Els nostres mercats, de Juan José García López (Serrans-Els Furs, 2010); Anem al mercat, de Juan Manuel Castellblanque Pérez (Mercat Central, 2011); Un dia al mercat, de Javier Álvarez-Sala Salinas (Espartero-Músic Plasencia, 2015); Mercat Val-indu, de Javier Fernández Ruiz (Mercat Central, 2016); Mercat menut, menut mercat, de Xavier Gurrea i Ariadna González Cap de Suro (Joaquín Costa-Conde d’Altea, 2016); Històries del mercat, de Cristian García Carrasco (República Argentina-Doctor Pallarés Iranzo, 2017); i Benvinguts al

179

u Mercat menut, menut mercat, de Xavier Gurrea i Ariadna González Cap de Suro (Joaquín CostaConde d’Altea, 2016). Foto Cap de Suro.

180

t Falla Llanterna Na Robella any 2018.

mercat central, de José Luis Platero Cosí (Llanterna-Na Robella, 2018).

seues falles davant dels mercats del mateix nom.

Però no solament apareix la paraula mercat en les falles, també hi ha comissions que el porten en el seu nom per ser aquest emplaçament un lloc molt transitat i cèntric per plantar el cadafal. Algunes d’aquestes comissions han desaparegut o van convergir amb altres de la seua contornada com és el cas de Guerriller Romeu-Mercat-Bolsería, Mercat-Bolsería, Mercat-Bolsería-Carda, Mercat-Ercilla, Mercat Central-Conills, Mercat-Carda, Jorge Juan-Mercat de Colón, Escalante-Mercat, Mercat de Benimàmet, Mercat del Grau-Crist del Grau-Serrano, Crist del Grau-Ernesto Anastasio-Merca del Grau, Mercat (nou) del Grau, Mestre Ripoll-Mercat de Russafa i Mercat de Burjassot.

Igualment, existeix un sector amb la denominació La Seu-La Xerea-El Mercat i una agrupació amb el nom de Mercat de Jesús.

Les comissions que estan en actiu són: Mercat Central, Mercat de Russafa, Justo Vilar-Mercat del Cabanyal, Mercat de Castella, Comte Salvatierra-Cirilo Amorós-Mercat de Colón i Mercat de Monteolivete, A més, Plaça de Rojas Clemente i Plaça de Jesús planten les

Són també nombrosos els pobles que tenen una comissió que porta el nom de mercat. Podem citar els casos de Plaça del Mercat de Gandia, Passeig-Mercat de Cullera, El Mercat d’Alzira, Mercat d’Alcàsser, Mercat de Manises, Mercat de Catarroja, Mercat de L’Eliana, Mercat vell de Benicarló, Plaça del Mercat de Torís, Mercat de Silla, Mercat de Picassent, Mercat de la Pobla de Vallbona, Nou Mercat d’Algemesí, Mercat de Sueca, Mercat de Xàtiva i Mercat de Carcaixent. Com ha pogut comprovar, volgut lector i lectora, de tot hi ha en els mercats: queviures, renyines, flors, cotorres i el comú més Comú. I fins i tot, falles, moltes falles.

181

El mercat es fa falla a Torrent AITOR SÁNCHEZ COLLADO COMISSIÓ D’ESTUDIS FALLERS DE TORRENT 182

La torre, els porxis, els comerços del seu voltant, gremis desapareguts i les figures del Torrent del dia a dia han format part de les falles de la capital de l’Horta Sud. Als anys 50 apareixen per primera vegada en l’argument del cadafal com a crítica a les precarietat d’infraestructures dels mercaders de la ciutat; i en les ultimes dècades, com a símbol de la nostàlgia d’un Torrent que ja no tornarà. Fem repàs als mercats torrentins, a les apujades de preus, a les dificultats de les economies familiars, a les metàfores sexuals dels seus productes, a l‘entrada d’Espanya al Mercat Comú i a la invasió de l’economia xinesa. Com veiem, un compendi de temes representants per la simbologia del mercat i del comerç a Torrent, perquè la millor radiografia d’una societat s’obté al passejar-se pel seu mercat. Us convidem a fer una volteta pes mercats de Torrent fets falla. La necessitat d’un mercat per a Torrent Durant el Franquisme el calendari faller a València sofrix una transformació i ressacralització (que no començaria a diluir-se fins als 60) on l’ideari franquista

es val de símbols fallers per als interessos del nou poder constituït i difondre així el seu missatge. A Torrent els cadafals seran un espill d’este ideari com a conseqüència de la institucionalització de la festa i de la industria artesanal de l’artesà faller. En este context, trobem moltes referències al problema del camp (que es barrejarà amb metàfores sexuals, aprofitant les formes de les fruites i verdures). La falla de la Plaza del Caudillo de 1944 tracta d’un Ilaurador que fa Iloança del ball valencià i de les idees falleres d’un senyoret, Don Vicente, que critica en to de suficiència, el que deia el Ilaurador (“Tot el món senyor vol ser, sense pensar que és Vicente i d’ofici Granerer” diuen les estrofes o “mientras uno toca el piano otros levantan la mano”). En 1956, l’artista Francisco Puig planta en la Plaça i es val de fruites i verdures (figues) per fer metàfores sexuals i crítiques socials. El gust pel bròfec salta la censura i es perpetua als monuments des de temps anteriors, com indica Ariño “les figures en actituds obscenes, descocades i provocatives i les metàfores vegetals permeaibilitzaren llibrets i cadafals en general.” (La falla turística , 1990).

183

Però la primera referència clara a un cadafal que tracta la temàtica del mercat la trobem el 1956, a la falla Ramón y Cajal, que planta “El torrenti apesarát contempla el nostre mercat”, on un veí plora damunt de la torre, envoltada pels tradicionals porxis amb les paradetes del mercat, per tal de criticar la falta d’un gran mercat municipal, que com diu, “fa temps que se projecta”. I es que Torrent va ser dels últims municipis a València en tindre un mercat individual i propi per a les tasques del mercat. Només fa 50 anys que es va construir el nostre mercat municipal. Així ho expressava el poeta:

184

Alsa la vista, i voràs al Torrentí apesarat de vore nostre Mercat ple de fem, palla i fenas. Lo que porta baix del braç es un manoll de projectes que no se sí per defectes o perquè no estan firmats se quedaren oblidats en el calaix de les rates. Ja fa tems, se projecta fer un mercat en Torrent per a Iliurarse al client de sol í alguna bafía. Com per lo vist s’oblida hui, no tenim mes consol que chafar fanc í

serol i alguna fulla de seba, i el día que plou o neva te clavilles el perol.1 Com veiem, un municipi com Torrent que a finals dels 50 ja hi havia arreplegat una gran població immigrant, necessitava d’un centre de comerç habilitat, en lloc dels porxis de la torre. La principal denúncia veïnal venia referida a la brutícia del carrer i de les parades, ja que les condicions higièniques deixaven molt que desitjar: Perqué no te qué plorar si veu que día per día aumenta la porquería í lo que debem callar? Cóm es posíble aguantar tot aquell bon torrentí el vore per el matí pasechant per les paraes unes enormes bandaes de rates, com un rosí? Sí cuant s’acaba el mercat el senyor agranaor et fa mudar de color per lo brut i empolsegat! ¡Si no tel balcó tancat í les finestres de casa, te que mastegar la grasa i eix’aulor tan pestilenta, tan horrible i tan pudenta dels residus de la Plasa! 1 Llibret falla Ramón y Cajal, 1956. Torrent.

185

u Falla Ramón y Cajal any 1956 amb la falla baix el lema: “ El mercat”.

186

t Portada llibret falla Ramรณn y Cajal, marรง 1956.. Arxiu Comfet.

En después entren abastos, les copes, oros i espases, omplint el mercat d’envases, de palla, brosa i mil trastos; tot son borinots, fardachos i algún ricric desfisiós, tan pesat i tan llandós que apenes se fa de nit, mos dona un consert florít agradable í armoniós.2 Estes condicions nefastes feien que les vendes caigueren i així descriu el poeta com els comerciants i mercaders s’avorrien a les parades:

bars, pisínes, parques, casinos i sines en els dinés en la mà; í así carrega i sienvà sense deixar dos calines. 3 L’autor el llibret parlat també de les diferents carnisseries i de la visita dels municipals per a controlar el mercat, per plasmar una escena graciosa amb contingut sexual amagat en les metàfores de les fruites:

Assentats en les casetes passen el tems aburrits sense vendre els embotits ni el magre ni les chulletes; la chent si te dos pesetes les vol pa matar el visi, i allí es moren de desfici apoyats en el taulell, peleant en el servell si cambiarn d’ofisi. El que no venga fiat està mes net que garró, perquè si lis diu que nó s’en van al atre costat. I com ya ve carregat el carro de atres díes, està clar que les sangríes cada día, aumentarn i els deutes els pasarn a les partides fallides. Mentres ells van a pagar una montonà de pagos qu’els fa pasar mes estragos que Barseló per la mar; la dona va a dísfrutar als teatros,

El senyor munísipal revestit d’autoritat recorre tot el mercat mes serio qu’un cheneral; en mes fums qu’un fumeral vichila be les paraes per si acas palpen les fabes, la poma o la sirera, tirar ma de llapísera i que queden denunsiaes. I al vore qu’esta jamona esta palpant a granel s’acosta i li diu: Clavell, Cómo se llama? Ramona. —Pues por repalpar la poma quedarà usté denunsiada. I sí protesta o s’enfada cargara con el mochuelo, porque d’aquí va`l Modelo de pies a cabesa atada. —Oiga don Monosipal. (Creo esta equívocao! —Si separa, usté ha palpao poma i pera tendral. I lo pasara muy mal. Porque tengo el encargo de cobrarle con recargo con toda regla i medida, y si no paga enseguida entraré con el embargo.

2 Llibret falla Ramón y Cajal, 1956. Torrent.

3 Llibret falla Ramón y Cajal, 1956. Torrent.

187

—Si yo palpe en les paraes vosté casí tots els díes, en les seues tonteríes trau el armosar de vaes; así, agarra dos fabes allà, una tomateta, después una lletugueta. I en casa del ordinari ompli plenet el armari i nos gasta una aguileta. —Calle i la perdonaré, pero por Dios, Sorra-mona no vuelva a tocar la poma sí no, 1a denunsiaré. Porque ha de saber usté qu’es la fruta prohibida i si de nuevo convida Adan por uii compromiso saldremos d’este Paraíso de golpe o d’estampida. En este grupo tenim a un peixcaor de caria que te mes vista i mes mana qu’el alcalde de Majalandrín. Com sap qu’así hiú tarquim desde de la —naneta — se pala alguna espraeta í algún que atre matí peixcant tenca, Ilangostí, calamar i sardineta. 4 188

Continuant amb les condicions higièniques, l’autor fa burla entre l‘estat del peix que es venia i els inexistents asseus públics, de manera que el líquid anava a parar al mateix lloc: Sí que pots estar pagat grandiós poble de Torrent, tens una basa permanent pa 4 Llibret falla Ramón y Cajal, 1956. Torrent.

peixcar en el mercat. Sols te una dificultat però de poca importància, perquè sí els chics en frecuent-solen fer aígües menors (sia i... nesesitats machors el peix tíndrú mes sustansia. El Divendres, en Torrent es el mercat cheneral i ve tant de personal que resulta imponent.5 No podia faltar la crítica a l’estraperlo: Es tanta í tanta la chent que apenes se fa de día, se nóta una algaravía rodant per este contorn que pareix el fi del mon per la enorme gritería. Com resulta chicotet per allí nos pot pasar si no deprens a volar lo mateix qu’un pardalet; i el qu`està un poc desinquet o cos en desarreglo com hià tan remal arreglo pa fer la nesesitat, hasta el fínal del mercat estarà fent estraperlo. Per la porta del Chusgat es ahon hià mes moíment allí no hià ser vívient que no íxca escalabrat. Este serior Abogat después de pédre el chuí, mes serio qu’un perulí s’en íx de dins de la sala i cuant abaixa l’ascala li claven el bisturí. 6

5 Llibret falla Ramón y Cajal, 1956. Torrent. 6 Llibret falla Ramón y Cajal, 1956. Torrent.

u Mercat sant gregoriFalla infantil Dos dones i un pato. Any 1961.

189

190

L’autor dessitix de contar més “gorrinaes” del mercat per por a represàlies i aplica l’autocensura, tal com llegim a la part final de l’explicació de la falla:

t Esboç de la falla Avinguda de l’any 1981 baix el lema “La cistella de la compra”. Aertista: Josep Soro.

Esboç de la falla Sedaví. de l’any 1981 baix el lema “El nostre pa de cada dia”. Artista: Joan Monleón Blasco.

Perqué anem a protestar de mes de mil gorrinaes que se fan en les paraes del peix í... del calamar? Mos convé deixaro estar i seguír la prosesó, per qu’en esta poblasió el que diu la veritat, no lí val la caritat tenínt tota la raó. Pa`livío dels meus dolors así tenim, a este —peque— en la porta del retrete qu’està fent aigüex menors. Com hian tan males aulors en este grandiós mercat i la digna autoritat pareix qu`està en Babílonia, li dona un bati de colonia pa deixarlo perfumat (...) Crec que t’hauràs percatat í estaràs ben al corrent, de lo que pasa en Torrent sobre l’asunt del mercat. De tot lo que t’esplicat falten algunes cosetes que per ser massa grosetes, no se poden comentar perquè mos poden tancar o arrancarmos les pessetes. I en tant que t’estan unflant en canals i canalóns, i aument de contribusións per raere i per davant. Estaría molt chocant que per dír les veritats, mos portaren amarrats a la

Fonda de Mislata, o a las Regiones de Bata de colse`n colse lligats.7 Com veiem, el tema d’esta manca d’infraestructures es pren amb bon humor i sortejant la censura del moment. La capital de l‘Horta Sud seguirà en la mateixa tendència temàtica que a València ciutat, on indica Gil Manuel Hernández que les falles reflectien la vida “com una comèdia de difícil solució i se li feia front de la millor manera possible. Se li afegí la crítica de les dificultats econòmiques del moment, les deficiències urbanístiques, penalitats salarials, l’habitatge, alimentació i transport que hauria de sofrir el treballador.”8 Esta serà la falla de la primera etapa de la història de la ciutat que tractà íntegrament el tema del mercat, després es reprendrà conclosa la prohibició de plantar falles per l’episodi de la Tombà (març de 1957).

7 Llibret falla Ramón y Cajal, 1956. Torrent. 8 Hernández, Gil-Manuel (1990). Las fallas de la Postguerra 1939-1959, dins de Historia de las fallas. Levante. Valencia. 1990.

191

192

“Dos dones i un pato”... al mercat de Sant Gregori Després d’una dècada de silenci, les falles tornen oficialment en 1968, però durant els anys que les falles van estar prohibides trobem algun cas aïllat, parlem del testimoni de la falleta de caire familiar plantada front al mercat de Sant Gregori en març de 1961, es tractava d’un cadafal construït per José Rodríguez Velert, Tiroi, destacat membre de la falla de la Plaça i amb grans dots literàries (va ser poeta, mantenidor i presentador de molt actes fallers) i amb gran estima per la festa. José Rodríguez va plantar cara a la censura i durant l’hivern va construir el monument “Dos dones i un pato, mercat” on en el remat es podia vore el mercat de cartró, les dones i l’ànec. El dia de Sant Josep es va plantar amb l’ajuda i expectació dels xiquets del barri, que van fer molta festa i es va tirar traca. La seua fila Amparo Rodríguez9 (amb 8 anys) va participar activament de la festa i es va vestir de valenciana, amb el seu tratge de fallera de La Plaça. La falla finalment es va cremar sense cap mena de repressió 9 Entrevista a Amparo Rodríguez Moreno, realitzada el 20 de juliol de 2016.

política o policial, i fins i tot van indultar un ninot que representava a una nina en la banda de música. La metxa ja estava encesa. La festa fallera va començar a córrer com la pólvora. Després d’esta iniciativa i diverses converses amb l’alcalde del moment, les falles tornen. Segona etapa: mercat agrari A partir de la refundació de la festa, trobem més exemples de cadafals que tracten el tema de mercat o comerç. Podem ressaltar a la primera dècada dels 70 un eix comú centrat en l’encomia agrària, sobre tot, en els problemes del camp valencià i dels agricultors. Es traça per tant una doble visió, a partir de la representació de l’hortolà tradicional: d’una banda, la problemàtica reial del camp en l’economiavalenciana fortament primària i, d’altra, la visió romàntica del prototip del llauro, com a guardià dels valors d’una societat agrària valenciana que es va diluint en la modernitat líquida de la societat capitalista representada en la centralització del país i posteriorment Europa. I es que als anys 70 el pes de l’encomia agrària en el total de la Comunitat i del país era més que evident:

193

u Esboç de la falla plaça Sant Roc de l’any 1983 baix el lema “Comerç, comerç”. Artista Victor López Jover. 1r premi secció primera.

194

t Esboç infantil falla Sants Patros de l’any 1987.. Secció segona.

En el año 1970 los socios-agricultores registrados (282.377) en la Comunidad Valenciana representan el 28% de España. Las 718 cooperativas agrarias suponen el 11% del total nacional, mientras las 118 bodegas-cooperativas y las 164 almazaras censadas representan el 14,5% y el 15% respectivamente, del total censado en el país.10 Així doncs, la primera falla que trobem amb esta temàtica serà la de la falla Sedaví de 1974, de Joan Monleón, que porta per lema “Eslcaus d’avuí”, rematada per un pobre valencià envoltat de safanòries i humanitzades que esclavitzen el món, una visió molt estètica i particular que traçarà la línia dels germans Monleón en la construcció de falles. D’altra banda, en 1978 Antoni Pardo planta “Els rosegadors de l‘Horta” de F. Roda, on es pot contemplar una gran cistella sobre la qual descansa un conillet que ens alerta dels problemes del camp. En esta mateixa línia la falla Ramón y Cajal planta “Pájaros y pájaras”, 10 Gómez López, J. Daniel (2004). Las cooperativas agrarias de la comunidad valenciana frente al proceso de globalización. Cuad. de Geogr. 75, 2004. Valencia.

el mateix any, on una col humanitzada i pentinada de fallera sosté un pardal que contempla l’escena. Si prestem atenció a la crítica centrada en l’apujada de preus, destaca la falla Avinguda de 1981, sota el lema “La cistella de la compra”, de Josep Soro, qui planta una gran orgia de fruites i verdures rematada per un ànec i un gall que alerten de la inflació de les economies espanyoles. Aquesta cadafal va guanyar el 1r premi de secció especial i premi JCF a la millor falla de Torrent, a banda del premi especial de ingeni i gràcia; i destacava per la crítica als preus i el mercat comú: “L’ama de casa duda si per anar al mercat agarra la bossa gran o la cistella menuda. I centrant-se en l’argument de la contalla parlarem de la compra i la cistella eixa història sempre nova i sempre vella en la falla. (Més de quatre estan pensant que mai no es calfem el cap.) Les fruïtes, hortalises i verdures al mercat les sol comprar

195

sempre la gen que son vitualles i aliments però menudes. (En el mercat de Torrent pensarà ja molta gent.) Els dolços i la carn són aliments que s’obliden per patir de «l’abstinència». La cistella està feta a consciència massa bé. (Puix que ve a simbolitzar alló que es cou en la llar.) Al damunt un gall molt agressiu representa al govern en este asunt i asusta, escaineant, al pato mut i pensatiu. (EI pato es pot comparar al poble sempre callat.)”11

196

El mateix any la falla Sedaví tracta una temàtica semblant, amb el lema “El nostre pa de cada dia”, de Joan Monleón, una altra falla icònica d’este taller, que presenta una cistella de pa que puja als núvols amb uns globus, que representen els percentatges de diferents tipus impositius que graven cada aliment bàsic dels valencians de principis dels 80. També en 1981 la falla Pare Méndez, planta un gran cuiner en 11 Fernández �� Balbuena, Antonio (1981). LLibret falla Avinguda 1981. Torrent.

una olla, sostingut per quatre cigales. No ens moguem d’este any, perquè la falla Sant Amador-Espartero, planta “El comerç”, de Josep Maria de la Barreda, rematat per la figura de Mercuri, el deu del comerç i envoltat per escenes que critiquen les dificultats del comerç local. En 1982 els germans Monleón tornen a plantar en Sedaví, en este any sota el lema “Productes de la mar” per censurar també el problema dels pescadors, fins arribar a la falla plaça de Sant Roc, que en 1983 planta “Comerç, comerç”, premiada amb el 1r premi de secció primera, centrada completament en la problemàtica del camp i les exportacions. Un pensador valencià descansa sobre una cistella de fruites que se la porta volant el casc del Déu Mercuri. A les escenes fruites humanitzades del camp valencià se’n van cap a Suïssa i França, per criticar els problemes de les exportacions i els baixos preus que es paguen: Des de que Espanya digué d’entrar en el Mereat Comú, els francessos digueren tururú, i el ban reeibiment muigué. Iels Llauradors francessos volquen nostres

u Falla Àngel de l’alcàsser. 1r premi secció especial any 1989 baix el lema “Mercat Comú”. Artista: Vicent Herrando Navarro. Esboç de la falla Avinguda de l’any 1989 baix el lema “Mercats”. Artista: Joan M. Castelblanque Pérez. Secció especial.

197

198

camions, i de truites i verdures els caixons en terra queden estesos. Mentres, el govern Gavaig ignorant estos desmans es queda plegat de mans. I yo esta pregunta em faig: que nostre govern, per tecnòcrata va aceptat, mida legal no’n te cap per acabar este infern? I hem tingut que arribar a pagar en igual moneda, tallant a Portugal la vereda, i els seus productes boicotejar. I lo graciós d’este cas es que els francessos s’enfaden i mentires a tuts conten, de les que ningú fa cas. Per acabar, un consell barat alts francesos donaria, un refrà que diu, en sabiduria: fer com fan... no es pecat.12

t Falla infantil falla Ramón y Cajal de l’any 1990 baix el lema “Contes i tradicions valencianes”. Artista: Francesc. 1r premi secció especial.

A l’any següent, Sants Patrons planta en 1984 “Problemes actuals”, dels germans Monleón, que tornen a estar molt pegats al dia a dia dels valencians i critiquen com els preus del mercat estan per núvols. Tècnicament resolen el remat amb una cistella volant entre núvols i de contra remats, les cistelles de peix i dels embotits que els han eixit ales. Des d’un altre punt de vista la falla Sant Amador centra el cadafal de 1985 en les professions gremis desapareguts �� Llibret, falla Plaça Sant Roc, 1983. Torrent.

a Torrent. Parlem d’artesans com el granerer, que remata el cadafal, així com l’agricultor, o el fuster, entre d’altres. Tot un exerici de nostàlgia en un Torrent que ja era ciutat i tirava en falta els seues arrels. En 1985 la falla Barri Cotxera planta una falleta infantil molt didàctica per aconsellar sobre hàbits saludables en l’alimentació amb “menjar sa i equilibrat”. Mercat Comú: entrada en la CEE Però si hi ha un tema que serà recurrent on els artistes utilitzen la iconografia, símbols i camps semàntics referents serà -sense cap mena de dubte- l’entrada d’Espanya en la Comunitat Econòmica Europea, l’anomenat Mercat Comú i que tant afectarà a les economies agràries i al comerç espanyol. Tal i com podem llegir, el context socioeconòmic era el següent: A partir de los años setenta, factores de orden interno (Ley de Cooperativas de 1974 y Reglamento de 1978), y especialmente externo (firma del Acuerdo Preferencial con la Comunidad Económica Europea), profundizan el carácter empresarial (comercialización,

199

exportación, suministros) de las cooperativas agrarias localizadas en la Comunidad Valenciana, en perjuicio de tradicionales principios cooperativos ligados al ámbito asistencial, solidario, educativo y cultural. En esta Comunidad Autónoma, hasta la segunda mitad de los años ochenta la presencia de las cooperativas agrarias en sectores como el vitivinícola y oleícola es decisiva. Esta merma también afecta al número de socios-agricultores, que en ese mismo período pasan de 89.182 a 58.000.13

200

En este context, el 1987 la falla Sedaví planta en secció primera “Comunitat (menudo chollo)”, dels germans Monelón, on una taronja humanitzada i vestida de gala sosté a dos mestresses de casa desesperades perquè no arriben a final de mes, mentre dos donyets dansen al seu voltant amb saques de diners, representant a la Comunitat Econòmica Europea. El mateix any Sants Patrons planta en segona “Aquells temps”, on la Torre fa de cos central, envoltada pels 13 Gómez López, J. Daniel (2004). Las cooperativas agrarias de la comunidad valenciana frente al proceso de globalización. Cuad. de Geogr. 75, 2004. Valencia.

porxis que feien de mercat (enderrocats a finals dels 60) i que en esta època comencen a convertir-se en el símbol del Torrent antic, tradicional i perdut del segle passat. Un cant a la nostàlgia que es desenvoluparà en esta dècada en l’imaginari col·lectiu torrentí. Així és com trobem a mateix any a la falla Barri Sant Gregori una versió animada de la Torre, amb el lema “la il·lusió”, que mostra als baixos l’escut de la ciutat, envoltat de la resta de banderes autonòmiques. El 1989 la falla Àngel de l’Alcasser planta “Mercat Comú”, de Vicent Herrando, 1r premi de secció especial, tot un cadafal monogràfic sobre l’entrada d’Espanya al Mercat Econòmic Comú (el 12 de juny de 1985 es firma el tractat) i els problemes que arrossegarà l’agricultura valenciana per les quotes de mercat i producte per exportar, front a la gran quantitat d’importacions de productes que entraven en Espanya d’altres països. Este mateix any la falla Avinguda planta Mercats, de J.M. Castellblanque, amb un cost d’1.000.000 de pessetes, on es critica el mercat comú de la Unió Europea, amb una gran cistella de la compra:

u Falla de la Plaça de l’any 1992 baix el lema “Lo nostre”. Artista: J. Ramón Espuig. 1r premi secció primera. Arxiu: B. Vidal.

201

202

“Mercat s’anomena en este món alló que es compra o ven,... o saga TOT!. (i si el “COM no s’apanya ya voreu com queda Espanya.) La critica de la falla es molt vella, però enguany, l’artista ha renovat el sentit que tenia la cistella, quan en falles se parlava de MERCATS. (En gran picardia, i doble intenció la falla mos dia... i lo car que va tot!) La cistella, que per vella no ha perdut la gràcia ni l’humor, dona el sentit dels nous mercaders, que busquen tributs qual nous corsaris d’este segle vint. (Mirant lo que cobra qui hui du corbata, jo pense que en (‘obra... hi ha massa pirata!) La cistella, com es veu, fa el seu paper, si pensem en la gent que ella recull, puix no falta el mercader “filibuster” ni aquell que per guanyar, es tapa el ull. (Mirant com s’alia el ric venedor el poble tindria.. que tapar-se els dos!).

t Falla plaça Sant Roc de l’any 1993 baix el lema “Contes valencians”. Artista Manuel Ferrer. 1r premi secció especial.

Allí voràs el típic negociant de figues i tomates i bon verd. voràs també el comerciant que deixa despullat al més despert. (Mirant com se munta un joc tan també hi ha qui junta... el nap i el conill!) Alli el mercader que bufa fort per tal de dur els fils en el «mercat» mos ven fins la dóna si es que pot ...per vore demú el

fan diputat! (mirant-li la bava que alguns solen dur, tindrem molta faba en nostre futur). Este també el comerciant decidit que puja la cucaha del sabó, traguen-se el “carnet” d’un atre partit que, casualment, governa la nació! (mirant al “pirata” buscar la mamella jo dic: quanta rata porta la cistella). En resum, el mercat enguany recluta corsaris i mangantes sense estil. (La critica no conta ni computa als honrats comerciants, que ne son mils.) (I cansat de vore a tots fer el pirata a tot pla la falla crida ben fort... que vagen a fer la ... mar! A la mar a fer noves singladures que el poble ya esta fart de cares-dures.) El remat: hasta mes amunt del cap esta el “sileno” en lo alt Mirant que la falla l’abandera un “sileno” monstruos, descomunal s’esta justificant d’esta manera la cistella, que es el tema principal. Vol dir que son típiques figures d’eixe enorme mercat com es el món. Dos símbols que han forjat les criatures, que tenen un sabor molt espanyol. També mirant la falla s’endevina la sàtira i la gràcia que conté. L’idea que de

203

204

forma peregrina critica enguany el nostre monument. I possant atenció, voreu per nassos al fons de la cistella, clarobscur, pirates, pallassos addictes a les troles i al discurs. La “xufa”, es el vell que arma la grossa contant que pega tres... el repic!, quant es cert que el pobre, menja brossa i acaba fent-se un nyuc en el melic! La “ceba” es aquell que per sistema té els temes econòmics dominats... quan en casa van plorant tots el problema fidels deutes i les lletres a grapats! Voreu també aparèixer per la junta el ‘plàtan”, qual etern conqueridor... l’han vist per Saler i per la “Punta” buscant els estratègics “miradors”... Ve a dir, que per mercats hui se barallen les coses més fantàstiques a l’ús. En ells, tirant en fona, se treballen... el pa-rent, el pallasso i el pa-rus. La fruita i la verdura també posa la classe dels polítics a debat. fiqui no s’ha menjat una ben grossa sens embrutar-se de suc les mans?”14 Com a crítica local destaca “Coses de Torrent” (Sant Roc, Nelo Ferrer, 1990) on una parella de tabal i dolçaina corona la falla, en les escenes es pot 14 Fernández �� Balbuena, Antonio (1989). LLibret falla Avinguda 1989. Torrent.

vore la parròquia de l’Assumpció, però menció banda mereix el periple del jove artista torrentí Francesc Xavier Andreu qui planta en Ramón y Cajal “Coses i tradicions valencianes”, amb perfectes estampes folklòriques de la ciutat, com la festa de Sant Blai, la setmanes anta torrentina i els al·leluies del diumenge de glòria, l’entrà de la murta, l’entrà de la flor, les falles, etc. un catàleg redó de les festivitats de la ciutat i dels comerços i gremis perduts. La Plaça planta en 1992 “Lo nostre” de J. Ramon Espuig, qui sobre un gran gerro amb taronges alçava una grupa valenciana, recolzada en les potes de darrere. Va guanyar el primer premi de secció primera. La crítica del llibret ho expressava així: “Podem distingir des de Iluny, sobre un cabàs ple de taronges, eixa meravellosa fruita d’or que tanta riquesa ens a portat sempre i que gràcies a la política que s’està fent tan malament sobre ella el nostre govern, està en el cabàs del fem. Damunt d’este cabàs hi ha una «Grupa» magnífica amb una parella de Ilauradors, com anunci de que la falla els va a mostrar “Lo Nostre.”15 �� LLibret de la Plaça, 1991.

u Falla Poble Nou. Any 1996.

205

206

El 1993, la falla Sant Roc guanya el 1r premi de secció especial i ho fa amb “Contes Valencians”, de Manuel Ferrer, tota una al·legoria a les velles glòries valencianes, però amb forta crítica autonòmica en clau nacional per la falta de finançament econòmic en infraestructures per part del govern central, en ple debat centralitzat per l’oblit de la Comunitat Valenciana a benefici de Barcelona i Sevilla que van celebrar les Olimpíades i l’Expo l’any anterior. Així la falla fa crítica de les dificultats del camp valencià, del mercat comú i ho representa amb un carro valencià: I que mes valencià actual que’l carro que sempre perguem quan demanem al govern que a Valentia tracte com cal? Que pareix que Valentia es bona tan sols per a donar, creguent-se la pot contentar en una palmada en l’esquena: per això jo demane al govern nos done explicacions per que siguent els informes bons s’hem quedat sense l’AVE (...) I no vull nomenar la carretera de Madrit a on si sols resultes ferit gracies a Deu pots donar.

t Engalament falla Poble Nou.

Voreu puix que’l carro es actual i com molts havien en Valencia en la Falla un lloc de prominència te el cos central. Un

carro en rodes de carabassa per aprofitar la que’l govern nos dona constantment al demanar algo per a casa. El carro està suportat per un gran llibre obert, que posa de manifest la nostra claretat, que nos fa caure en el tòpic de que esta fent homenatge al nostre cultural bagaje en l’aspecte literari (...) I en el carro carregat un símbol valencià i faller que tan sols podia ser el Bunyol de Junta Central. Com deu de ser, per ferlo mes important de les Fulles de Llorer com antic símbol triomfant, encara que per tot pagar “dret, a la Junta Central Fallera l’artiste l’ha convertit en quimera trastocant ses elements.16 El 1994, la falla Sedaví planta “Els xoriços” i són fidels al seu estil dels germans Monleón, que rematen el cadafal amb grans embotits amb ales sobre una cistella, mentre al darrere apareixen en presó tota una colla de xoriços. El 1996 la falla Poble Nou planta Mercat Comú, en secció segona, de José Luis Esteban. En ella una gran dona papallona remata un �� LLibret Sant Roc, 1993. Explicació de la Falla. Torrent.

207

jerro envoltat de verdures valencianes. El 1997 la falla Avinguda guanya el primer premi d’especial amb una falla de J. R. Espuig, “Tradicions perdudes”, amb uns grans caps de persones majors damunt d’un braser. La falla criticava el canvi del modus de vida, a les acaballes del segle XX. Tot un cant a la nostàlgia del temps perduts, els mercats, professions, gremis, comerços al crit de “qualsevol temps passat fou millor”. Així podem vore els següents versets: “La falla parla i critica de les Costums Valencianes... però no de la política. El geni d’un gran artiste molt callat i pacifiste mes que soca... socarro, nos planta enguany una falla a la que ha de fer contalla un poeta... que soc yo. 208

Ell practica la ironia i on diu nit... vol dirnos dia i on diu virtut... es pecat. per això si en l’alta meta hi ha un llauro en mitja corneta m’ol a mi a... “cuerno cremat”. Perquè encara que ell pregona que la falla un cant entona de valencianes costums, el braser de molin l’ambient ha carregat d’un rar olor a pixums...

Valencia es suma de glories, però també de falòries, d’intrigues i de femer i, sobre tot, de desastres... Per això hi ha dos coloms desplomant-se pel poder?”17 En ple segle XXI encara es recurrent la pujada de preus i per este motiu, en 2005 la falla barri Sant Gregori planta la falla “La cistella d’anar a comprar”, de Salvador Espert. Mercat xinés A partir de la dècada dels 2000 trobem falles que critiquen l’expansió de l’economia xinesa en Europa, i sobretot l’amenaça que suposava per al xicotet comerç. Així, en 2006 la falla Avinguda planta “Els nous invasors”, de Josep Soro una tradicional composició xinesa on es critica la invasió del comerç oriental i al súper-economia xinesa com a nova competència. J. Bea en el llibret comenta altres temes com el sobrecost i la tardança en la construcció de la ciutat de les Arts.18 En 2008 Sant 17 Fernández �� Balbuenta, Antonio (1997): Llibret Avinguda, 1997. Torrent. �� Bea, Josep (2006). LLibret falla Avinguda 2006. Torrent.

Amador torna a plantar “El comercio”, de José Luis Carrasco i en general, un fum de falles que aprofiten els motles antics d’iconografies orientals per donar-li una segona vida, aprofitant la conjuntura global de l’economia capitalista. Com veiem, des del plànol local, fins el global, les falles de Torrent, han plasmat al llarg de la seua història el tràfic de mercaderies físiques o de divises, per ficar en la foguera allò que no ens agrada. El mercat es fa falla, perquè no hi ha millor reflex d’una societat o d’un poble que prendre una fotografia dels seus mercats.

u Falla Sant Gregori. Secció primera.

209

ELS MERCATS SÃ&#x201C;N FALLERS Javier Mozas Hernando ADEF 210

Que diverses comissions falleres porten el mateix nom per a identificar-se en diferents poblacions, és símptoma que el seu nexe comú és un monument, persona o element prou identitari de les localitats. Este és el cas que ens porta a tindre com a guió del nostre següent relat els Mercats, punts neuràlgics de la nostra vida des d’èpoques antigues, en places principals de cada localitat i que, a partir de molt avançat el segle XIX, s’unificaran els diversos llocs de venda dins d’un mateix edifici. Esta construcció unitària, en lloc privilegiat de cada població, a l’igual que l’espai antic que ocupaven els llocs temporals de venda, donen nom al barri, però sobre tot al carrer o plaça on s’ubica. Passant a les comissions falleres, estes solen crear-se principal i inicialment junt a edificis importants i places o carrers destacats, per tindre una denominació que els done renom, a la mateixa vegada que s’integren en la idiosincràsia del barri al reconèixer-se part del mateix. En este sentit, al llarg de la història han aparegut diferents comissions falleres

que empren el nom del Mercat com a denominació pròpia. En total hem trobat 30 casos en tota la geografia valenciana. El recorregut que vos farem a continuació ens mostra l’expansió de les comissions falleres arreu de la província de València -amb un únic cas aïllat a Benicarló, província de Castelló-. La primera comissió fallera que es fundà amb este nom va ser a la ciutat de València (comarca de l’Horta). Va ser en 1864 quan per primera vegada apareix la comissió de la Plaça del Mercat plantant una falla, sent una de les mes antigues de la ciutat. Després vindrien altres comissions falleres a l’ombra dels citats edificis, que anirien apareixent seguint l’expansió urbana de la ciutat i dels barris. Així, veiem com només quatre comissions de la ciutat, a més de l’esmentada anteriorment, porten encara Mercat al seu nom: Plaça del Mercat de Russafa, Mercat de Monteolivete, Mercat del Cabanyal i Mercat de Castella -tot i que la segona és coneguda popularment pel nom de Monteolivete només-. La resta de casos, o són comissions que en l’actualitat tenen un altre nom, com

211

Mercat de Colón (Comte de SalvatierraCirilo Amorós) o Plaça del Mercat de Jesús (Plaça de Jesús); o han desaparegut, com Plaça del Mercat Nou del Grau o la Plaça del Mercat (a Benimàmet).

212

L’expansió de la festa fallera arreu de la geografia valenciana també la podem explicar amb les diverses comissions falleres aparegudes en les poblacions. Tot i començar la seua expansió en l’últim quart del segle XIX, les primeres comissions falleres amb Mercat fóra del Cap i Casal van ser als anys trenta del segle passat, dins del context de la segona expansió de la festa per diverses localitats com a motor de l’incipient turisme. El primer cas es donà a Gandia (la Safor), amb la plantà de la primera falla de la Plaça del Mercat en 1930. El camí s’havia encetat per a altres localitats, i en concret a la dècada dels anys trenta veiem aparèixer -i desaparèixer- tres comissions a altres tres localitats de la comarca de La Ribera Alta, com foren la Plaça del Mercat a Carcaixent (1931, desaparegué definitivament a 1984), Mercat a Algemesí (1934), i El Mercat a Alberic (1936).

Una vegada passada la Guerra Civil, la festa fallera es reactiva, i de nou serà la comarca de La Ribera Alta qui encapçale el procés. En esta etapa veiem aparèixer a les comissions El Mercat a Alzira (1942, encara que començà com infantil l’any anterior), però també a la limítrofe de La Ribera Baixa, amb Passeig-Mercat a Cullera (1946). Les dos dècades següents són un goteig lent de comissions falleres, amb la característica principal de la intermitència d’anys en plantar falla. Tres casos mes es sumen a la llista en estos anys: la Plaça del Mercat a Burjassot (l’Horta, 1953), El Mercat a Sueca (la Ribera Baixa, plantada a Foressos-Moro, 1955), i la Plaça del Mercat a Xàtiva (la Costera, 1966). La segona meitat de la dècada dels anys setanta del segle passat va ser l’inici d’una nova etapa per a la festa de les Falles. La situació política havia canviat el que, sumat a la sociabilitat i la creixent economia, va fer un renaixement de la festa prou estès per tota la geografia provincial. El boom començà, com no, a comarca de La Ribera Alta. En concret la falla El Mercat a Castelló de la Ribera (1977, plantada als carrers

213

214

Gaspar Valentí-Reverend Juan Vidal). A continuació vingué una llarga llista de fundació de comissions falleres arreu de diverses comarques, sent la primera l’únic cas a la província de Castelló: Plaça del Mercat Vell a Benicarló (el Baix Maestrat, 1980), quatre casos seguits a la comarca de l’Horta en El Mercat a Alcàsser (1981), Plaça del Mercat a Picassent (1981), El Mercat a Montcada (avinguda de Ferran el Catòlic, 1982) i El Mercat a Silla (1982); i la recta final amb la Plaça del Mercat a Turís (la Ribera Alta, 1983), El Mercat a l’Eliana (el Camp de Túria, 1983, plantada als carrers València i Francisco Alcaide), la Plaça del Mercat a Manises (l’Horta, 1985, plantada a Els Pinos), i El Mercat a Sagunt (el Camp de Morvedre, 1986 i tornada a refundar en 1999, plantant en Horts-General Camino). La recta final del nostre recorregut arriba amb les dècades abans i després del canvi de segle. L’expansió urbana que patixen moltíssimes localitats, fa que es funden noves comissions falleres. Este creiximent faller en teoria deuria ser en barris de nova construcció, però també s’aprofità per crear-les en llocs antics, com els Mercats, que encara no havien

tingut activitat fallera. Els últims quatre casos que es sumen al llistat són els següents, començant com sempre per ordre cronològic, i amb la comarca de La Ribera Alta de nou com iniciadora de l’etapa: la falla Mercat a L’Alcúdia (la Ribera Alta, plantada entre els anys 1990 i 2000, hui desapareguda), Plaça del Mercat a La Pobla de Vallbona (el Camp de Túria, 1995), Nou Mercat a Algemesí (la Ribera Alta, 2011), i El Mercat a Catarroja (l’Horta, 2014, tot i que no fou aceptada per a plantar falla fins l’any següent). Com hem vist al llarg del nostre particular recorregut, la fundació de les diverses comissions falleres que porten (o han portat) el nom de Mercat a la seua nomenclatura, s’acopla perfectament a les diferents etapes de la història i expansió de la nostra festa per tota la geografia valenciana. Només un percentatge molt baix han deixat de plantar. I podríem dir que, excepte en l’etapa inicial de la festa on òbviament la preponderància és per al Cap i Casal, la resta d’etapes que es succeïxen comencen amb la creació de falles a alguna de les diverses localitats de la comarca de La Ribera Alta.

215

216

Inici de la publicitat als llibrets de falla de València i Torrent Salvador Ciscar COMISSIÓ D’ESTUDIS FALLERS DE TORRENT

Tradicionalment la publicitat en els llibrets ha constituït una font d’ingressos per a les comissions falleres. L’evolució de la festa de les falles ha anat acompanyada paral·lelament d’una cerca de nous mitjans de finançament. Des del seu origen d’iniciativa veïnal, fins als nostres dies, el manteniment de les falles ha sigut possible gràcies als mateixos fallers que han costejat totes les despeses de la festa, però inevitablement ha sigut necessària la col·laboració de patrocinadors per a arribar a la festa que coneixem en l’actualitat. La publicitat del llibret va ser la primera eina comercial que van utilitzar les comissions per a generar ingressos, fins hui les quotes i donatius havien mantingut la festa, però amb els anuncis del llibret es comença una nova etapa de contraprestació de serveis iniciant-se una relació mercantil entre les comissions i les empreses anunciades. Al principi van ser els anuncis del llibret els que sufragaven les despeses de la seua publicació, convertint-se posteriorment

una important partida d’ingressos a explotar per les comissions. La base dels anunciants sempre estava formada per aquells comerços que desenvolupaven la seua activitat dins de la demarcació de la falla, això fa que anuncis dels llibrets també són una estupenda font d’informació històrica de cada barri, ja que a través d’aquests podem recuperar dades i localitzacions d’activitats comercials que en molts casos no van quedar reflectits en altres mitjans. Amb el pas del temps les grans marques van descobrir en el llibret un suport publicitari rendible, ja que constituïa un mitjà de comunicació popular. Així van començar a aparéixer els patrocinis d’empreses que apostaven per inserir la seua publicitat cada any en nombrosos llibrets. Tal és el cas de la paperera Raduán, paper de fumar Bambú, que durant anys copa la contraportada dels llibrets. En 1929 l’anunci de Bambú va ocupar el 36,6% de les contraportades dels llibrets editats, publicant-se en 27 llibrets el mateix anunci.

217

Altres grans empreses valencianes també van descobrir la importància i repercussió de la festa de les falles. L’empresa cinematogràfica valenciana CIFESA, en dècades de 1940 i 50, anunciaria les seues grans produccions cinematogràfiques en els llibrets, patrocinant també concursos. El cas de CIFESA també ens mostra la part negativa d’una excessiva dependència econòmica d’un patrocini, ja que la decadència de l’empresa provoque la desaparició de la comissió de Barcas – Pascual i Genis.

218

La metodologia utilitzada per a veure els inicis de la publicitat en els llibrets de falla ha sigut la consulta dels fons documentals existents en l’Hemeroteca Municipal de València i la Biblioteca Serrano Morales, sobre una base de 228 llibrets que abasten el període de 1864 a 1916. D’aquest període inicial, que abasta 53 anys, apareix publicitat en 10 anys, en 39 llibrets, sent a partir de 1915 quan es generalitza la inserció d’anuncis en els llibrets. En el present estudi cal suposar

el marge d’error existent pels llibrets que no hagen pogut arribar als nostres dies, ja que desconeixem les falles que no van editar llibrets. El primer anunci en un llibret de falla, en data de hui, el trobem en 1890, en el llibret “El dengue, sélebre falla en el Carrer de dalt”. En la contraportada apareix una secció d’anuncis amb dos comerços del barri, la Tienda del Conejo, de Julián Pinazo, y la Nueva Sastrería El Universo. Aquest primer anunci anunciava els seus productes en castellà de la següent forma:

ANY

FALLES

LLIBRETS

AMB ANUNCIS

1890

1892

1895

1908

1911

1912

1913

1914

1915

1916

219

220

¡¡¡IMPORTANTE!!! PARA EL PÚBLICO EN GENERAL.

Tienda del conejo, de Julián Pinazo, BAJA 1 Y ALTA, 2.

Aceite puro de oliva de la sierra de Espadán y Pedralva, se expende y sirve a domicilio a precios sumamente reducidos, a pesar de la gran alza que ha sufrido este articulo; en la ya conocida y acreditada tienda del Conejo, Calle Baja, num. 1 y Alta, 2, frente a las Caldererías. Además, en dicho establecimiento, encontrará el público completo surtido de géneros pertenecientes al ramo; especialidad en garbanzos Castilla, conservas de pimiento y tomate, atún de rueda, pastas para sopa, bujías, jabones a precios de fabrica, chocolates de las fabricas Juncosa de Barcelona, Colonial de Madrid, M.Lopez, de id. y el Barco de esta, con el 12 por 100 de descuento, chorizos de Calendario y salchichón de Vich a precios de fábrica.

NUEVA SATRERIA “EL UNIVERSO” SITUADA EN LA CALLE ALTA, NUMERO 19. Confección esmerada de trajes, garantizando sus hechuras, a 40 reales, pantalones a 12 reales, chalecos a 10 reales, todas las demás prendas a precios baratísimos.

Sal de espuma para la mesa, a 25 céntimos de peseta paquete de 500 gramos y otros innumerables artículos todo a precios económicos. Para convencerse de la verdad, solo necesitan los consumidores visitar una sola vez este establecimiento. No confundirse.

CALLE ALTA, 19 En els 12 llibrets restants consultats de 1890 no es publica cap anunci. Cal destacar que en la mateixa portada del llibret, també es nomena al popular Forn de la Cadena. Dos anys més tard es publiquen tres anuncis, acompanyats d’una il·lustració, en la contraportada del llibret de la falla del carrer sant Vicente. Les tres insercions anuncien la venda de bunyols:

ESPECIALIDAD EN BUÑUELOS S.Vicente, 117, Buñolería del Labrador

Juan Gonzáles. SPORT. ESTABLECIMIENTO DE PERFUMERIA. Corbatas.- Caprichos de adorno.

-------------------------------------En la Horchatería Nueva, S.Vicente, 130 SE EXPENDEN LOS RESONADOS BUÑUELOS DE SAN JOSE

No penses en còses tristes Ni penses may en la mòrt Pensa en gastarte els dinés En l’establiment “The Sport.” ----------------------------------------

------------------------------------

Baldomero Barchino. SASTRERIA

EN LA CALLE DE SAN VICENTE, 137 Se expenden BUÑUELOS superiores.

Está vosté mes guapo Més chove y més lechugino -¿Voste no sap qu’el meu sastre -Es Baldomero Barchino? ----------------------------------------

El llibret de la falla del carrer la Pau de 1895 marca ja un nou estil publicitari, ocupant els anuncis quatre pàgines, a més de la contraportada. Tots els anuncis corresponen a comerços de la demarcació de la falla, incloent-hi fins a un neta-botes, Luis Badia “El brillant”. En total són 18 els anunciants que apareixen, amb la peculiaritat que alguns van acompanyats d’uns versos, en castellà i valencià, al més tradicional estil faller:

Peluquería BUEN TONO Quien quiera estar guapo y mono y que todo le sonria, vaya a la peluqueria titulada del Buen Tono

221

222

La contraportada l’ocupa l’anunci de la impremta i magatzem de paper que imprimeix el llibret, Eduardo Sansano, situada també al carrer de la Pau. La línia marcada pel llibret de la falla del carrer la Pau no té continuïtat i durant la següent dècada no trobem cap publicitat en els llibrets. El que sí que trobem són seccions que sota el titul d’anuncis, formen part de la crítica del llibret. Tal és el cas del llibret de la “Plasa de la Reina” de 1898, que aborda el tema de la guerra de Cuba, on al final de la contraportada apareix el següent anunci:

ANUNSIO LA TRASATLANTICA Sosietat de l’Araña Negra Mal pasache y mal menchár Y al que reventa el soterren Tiranlo de cáp á la már.

En 1908 la falla situada als carrers de Cirilo Amoros i Pi i Margall, publica un llibret amb un sol anunci del Forn i pastisseria de Tamarit. Tres anys més tard, 1911, en el llibret de la falla plantada a l’interior del Hort de Sogueros, trobem un anunci del Saló Escalante, amb la peculiaritat de ser un encuny de cautxú imprés en blau en la contraportada del llibret. En 1912 tres falles publiquen anuncis en els seus llibrets. La falla dels carrers Guillem Sorolla i Torn de l’Hospital, ocupa la seua contraportada amb un decorat anunci de la impremta de Guillem Carbonell, que és la mateixa empresa que imprimeix el llibret. La falla de la Plasa del Contrast, publica un breu anunci de Chusep Mª Fora, Marbolista y lapidari, del carrer Felix Pizcuela, 2. És la falla dels carrers Adresaors i San Chil, la que dedica cinc pàgines als seus anunciants. En cada pàgina es reprodueix un anunci amb una explicació en vers:

223

¡Llum! Te D.Enrique sanchis en sa caseta, pa llumenarli sa casa si ‘sta fosqueta. “¡Y es veritat!” Que li pósa ‘n seguida electrisitat Carrer del Torn de San Gregori, 19. ---------------------------------------Pa sombreros…

224

No ducten, que pera fer… un casament sandunguero, tenen que portar sombrero de ca Francisco Escuder que te gust y molt d’esmero. El carrer d’Adresaors molt próp á la falla ‘sta; Y te tal fama ‘lcansá fen sombreros dels millors; “¡No ya qui li fique ma!” Adresadors, num. 17, baix.

Els llibrets de 1913 aporten una novetat publicitària, per primera vegada apareixen il·lustracions que acompanyen els articles anuncieu-vos pels comerços. Apareixen 6 llibrets amb anuncis. La falla plaça del Collado publica en contraportades interiors i exterior sis anuncis, reproduint una màquina de cosir en el de “Visent Roig Ballester, Taller de reparasions”, situat en la plaça de la Puríssima 8, i un “perol” en l’anunci de la contraportada de la “Antita i acredita casa de menchars de *Perol”, del carrer Ersilla i Escalons de la Lloncha. La falla Maldonado i Torn de l’Hospital recorre als versos per a anunciar els seus cinc comerços: PREGO Tots els que vullguen comprar cohets, eixides, petardos…… que s’en pase per ma casa que’n tinc molts, bons y baratos MALDONADO, 28 Ultramarinos de “Buenos Aires” ---------------------------------------

225

226

AVIS ¡Alto, chovenalla! ¡¡Alto!! y fijense be en asó: si voleu ferse una copa el Guerra está así al canto. MALDONADO, 27 La resta de falles, Bonavista i Jerusalem, Cuart i Doctor Monserrat, Guillem Sorolla i Torn de l’hospital, i plaça de Pellisers, ocupen les seues contraportades amb anuncis. En 1914 solament apareixen tres llibrets amb anuncis. La falla dels carrers Cuart i Doctor Monserrat, ocupa les contraportades, interior i exterior a un sol comerç, la Farmàcia de Sant Vicent, al carrer Cuarte, 81, que anuncia “El Venus Galactofina – Desenvolupa i endureix els pits”. La falla placeta del Moli de la Robella, la de Jerusalem i Bonavista també reprodueixen anuncis, publicitant aquesta última una gran poesia de la casa de somiers Paco Vicent del carrer Sant Vicent 204.

A l’any següent 13 comissions publiquen anuncis en el *llibret, la qual cosa suposa quasi el cinquanta per cent de les comissions que disposem de llibrets, i el 1916 són 8, de les 16 que editen *llibret, les que ho fan, per cert, en enguany apareix el primer anunci del paper de fumar Bambú en la comissió del carrer Fresquet. A partir d’aquesta data la inserció d’anuncis en els llibrets ja és habitual i va en progressiu augment.

227

Els primers anuncis de llibret de falla a Torrent El primer llibret de falla de Torrent data de l’any 1928. Encara que la primera falla es va plantar l’any 1900, desconeixem en data de hui si aquella falla va editar algun llibret, igual que si durant en el període que existeix entre una i una altra, es va alçar alguna altra falla, per la qual cosa oficialment aquest és el primer llibret de la població. Aquesta falla s’emmarca dins dels monuments d’iniciativa veïnal de l’època, quan un o diversos veïns s’encarregaven de l’elaboració, muntatge i celebració de la festa. 228

En aquesta ocasió la família de Miquel Mora Muñoz va ser la que es va encarregar de la construcció la falla. Miquel Mora al costat de la seua esposa María Lerma, van elaborar els ninots, modelant-los, pintant-los i vestint-los, i també van realitzar aquest llibret que comptava amb 4 fulles, 8 pàgines, i que tenia un format de 158 x 118 mm i va ser imprés a Torrent en el Centre Tipogràfic.

El llibret té una portada on es llig “Llibret en la explicació i relació de tot el que vaig comptar la falla del carrer Cambrils 1928”, a continuació apareix el programa de festes, una introducció dedicada al lector i l’explicació de la falla. El cronista Vicente Beguer i Esteve mencionava aquesta falla i al seu autor dient: “un home bo, en Miquel Mora Muñoz, va plantar en 1928 una falla en el carrer del Pi (Cambrils i hui Verge de l’Olivar); va escriure el «Llibret» i un programa molt apanyat. Una Ilauradora, dues hòmens comentant la premsa i un tercer home tocant un va violar, eren els «ninots». La gent del veïnat -i mes Ilocs del poble- es va divertir molt.” Aquest primer llibret de Torrent conté en les seues últimes dues pàgines els primers anuncis de llibret de falla de Torrent coneguts fins hui i que lògicament sufragarien l’edició d’aquest. El primer anunci correspon a la paqueteria merceria de Francisco Medina que estava situada a la cantonada dels

229

230

carrers Verge de l’Olivar i Pare F. Luis Amigo, apareixent en el llibret els noms dels carrers de l’època, Carrer Cambrils i Convent. L’anunci promociona el “Gran assortit en articles per a modistes, brodadores i preparadores de calçats” i “Gran estoch [sic] en mitjanes i calcetins de cotó, Fil i seda”, i al peu indica “Preus econòmics”. El segon anunci correspon al Col·legi de San José, situat en l’actual Plaza Mayor, i que apareix amb el nom de Plaza General Cosí de Rivera, núm. 58, a continuació indica el nom del seu director, el mestre Sr. Salvador Marró Bochons, “Llicenciat en Filosofia i Lletres i Maestro Superior”. El text de l’anunci ens informa de la “Preparacions especials per a Institut i Escoles Normal i de Comerç” i les “Classes especials de comptabilitat a càrrec de Don Vicente Andreu Iborra, Professor Mercantil”. A partir d’aquest primer llibret, anirien apareixent els diferents llibrets de falles de Torrent, iniciats per la comissió de la plaça en 1942, i tots, en major o menor

mesura van ser acompanyats de la corresponent publiqueu que fins el dia de hui han col·laborat en la celebració de la festa.

231

M19 És torn DE RECORDAR

232

IMATGES DE LES FALLES DEL 2018 RECORREGUT GRÀFIC

233

234

235

236

237

238

239

240

241

242

243

244

245

246

247

248

249

250

251

252

253

254

PROGRAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;ACTES Falles 2019

16 de febrer: Dissabte, 10.00 h. replegà pels comerços del barri. 23 de febrer: 8:00 macrodespertà Crida: 18:00 h eixida des del casal desfilant fins a la Torre per a escoltar la tradicional Crida de la nostra Fallera Major de Torrent, després Sopar d’aixellet en el Casal. 24 de febrer: 11:00 h. Cavalcada del Ninot Infantil. Tots els xiquets disfressats a les en el Casal. A les 18:30 h berenar infantil.

Del 4 al 8 de març: Replegà per tota la barriada, a les 19:00 h. tot el món al casal per a anar a arreplegar la voluntat. 8 de març: Tallarem el carrer Sant Valerià i començarà el muntatge del parador. 9 de març: 21:30 h: Sopar de la nostra Fallera Major, Sonia Aracil, per a després ballar en la nostra DISCO-SANVA, tots els components de la comissió major esteu invitats i després entrega de recompenses.

27 de febrer: Exposició del Ninot Torrent.

10 de març: 18:00 h. Berenar infantil oferit per la fallera major infantil, Valeria López i el president infantil, Marcos Lozano.

2 de març: 18.00 h. Cavalcada Ninot Major. 22:00 h. Sopar al casal.

14 de març: Tallarem el carrer Sant Valerià, per a preparar el perímetre i portar els ninots centrals dels monuments.

15 de març: Plantà, a les 8:00 continuarem amb els treballs a fi que durant el dia vinguen els nostres artistes a plantar els monuments i retocar les grans obres que tenim. A les 20:00 h. Berenar infantil-sopar de la Plantà Infantil. A les 22.00 hores, soparem en el casal per a continuar amb la Plantà major. 16 de març: 8:00 h. Despertà per la barriada i a les 10.00 desdejuni. 14.00 h. dinar, prèvia inscripció. 19:00 h. tots al casal per a anar al Trasllat de la Mare de Déu dels Desamparats. A les 23.00 h. sopar en el casal, oferit per la comissió i després DISCO-SANVA. 17 de març: 8:00 h. Despertà per la barriada, a les 9.00 desdejuni i a les 10 esmorzar. A les 11.00 h. entrega de premis. 14.00 h. dinar, prèvia inscripció. A les 17:30 h. Ofrena a la Mare de Déu. 22:00 h. Sopar oferit per la comissió i posteriorment ball amb DISCO-SANVA.

255

18 de març: 8:00 h. Despertà per tota la barriada, després desdejuni i a les 10.00 esmorzar. A les 12:30 h. donarà començament el CONCURS DE PAELLES i entrega de premis. Netejarem el carrer i ens anirem a la Cercavila de Germanor pels carrers i falles de la ciutat, acompanyats de la nostra banda de música. A les 22.00 h. de la nit, sopar en el casal, després DISCO-SANVA. 4:00 h. desmuntatge del parador.

256

19 de març: 8:00 h. Gran despertà amb trons de bac, a les 9.00 desdejuni, i a les 10.00 esmorzar. 11.45 h. Operació Quilo i missa de Sant Josep. A les 12.00 h. desmuntatge del parador. A les 14:00 h. paella oferida per la falla, prèvia inscripció. A les 16.30 h. activitats infantils. A les 18.00 h. muntatge pirotècnic. A les 21:00 h. mini mascletà nocturna i cremà de la falla infantil, A les 22. 00 h. sopar. A les 23:30 h. (aprox., segons indique JLF). Gran espectacle pirotècnic, mascletà nocturna i cremà de la falla major. Posteriorment acabarem de arreplegar. Brindis de benvinguda a les falles de 2020!

5 d’abril: 23.00 h.Assemblea General extraordinària, estat de comptes, di d’exercici i elecció de president. * Tots els desdejunis seran oferits pels nostres representants.

Himne de torrent José Ortí Soriano, música.  Jesús Huguet Pascual, lletra.  Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen lésforç dúna terra ragada amb sudor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels dún poble que futur sens límit a l´home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l´Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant léssència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VIXCA TORRENT! VIXCA TORRENT!!

Himne regional Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!

257

258

259

260

REDPISO TORRENT C/ San Valeriano, 2 – 46900 Torrent (Valencia) Teléfono.: 960 486 596 – E-mail: torrent@redpiso.es

261

262

263

264

265

266

267

268

269

270

271

272

273

274

275

276

277

278

279

280

281

282

283

284

285

286

287

288

289

290

291

292

293

294

295

296

297

298

299

300

301

302

303

304