Llibret Sant Valerià 2022 (Des)afortunats

(des)afortunats Llibret Falla Sant Valerià . Torrent. Falles 2022

Llibret

Falla Sant Valerià Torrent, Falles 2022

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Portada: Irene Berjillos Collado.

Impressió: www.samarucsg.es Articles: Salvador Císcar Juan i Aitor Sánchez Collado.

Secretaria: Paco Navarro i Gemma López.

Poesies: Gemma López.

Explicació: Héctor Moreno Ramón.

Publicitat: Mònica García i Luz Fernández. © dels textos: els i les autors/es © de les imatges: els i les autors/ es i propietaris/es © de la present edició: A. C. Falla Sant Valerià Depòsit legal: V-213-2013

Oh Fortuna, com la lluna l’estat teu és variable: sempre creixes o decreixes; i la vida detestable ajuda ara i suara els sentits jugant confon.

Original Oh Fortuna Anònim (Dels Carmina Burana)

08

138

18

146

Activitat fallera: Afortunats de viure-la

Fortuna i integració: Jocs del món

Sumari

La fortuna de Sant Valerià

Falla gran: Càstig diví

Desafortunats per al Congrés

Menuda fortuna

28

162

50

177

Epidèmies i pandèmies a Torrent

92

Fortuna torrentina: afortunat$ i desafortunat$ per la loteria

Programa de festejos: La fortuna que ve

Ressorgir

40 anys han passat I sembla que era ahir, Una falla va nàixer per un grup il·lusionat, format per uns torrentins.

Van fer els primers passos.

Moguts pel més pur sentiment.

Apareixien els primers compassos una falla estaba creixent.

A poc a poc en el casal El Racò, una família es forjava.

A base de molta faena i esforç.

Es va omplir el barri d’albes bressolades d’art, festa, mascletaes, tabal i dolçaina.

40 anys en el bagul de la memòria 40 anys plens de llàgrimes, emocions i sentiments 40 anys que formen la nostra història 40 anys creixent a Torrent.

A les nostres mans tenim la gesta, Per a continuar omplint les pàgines amb nous aires de festa.

Gràcies a tots per continuar donant vida a la falla malgrat els mals temps viscuts.

Gràcies a tots per continuar amb aquest festeig de llum: sou una gran comissió!

Gemma López i Porras

Sembla mentida, però ja són deu anys els que he tingut el privilegi de dirigir-me a tots vosaltres des dels nostres magnífics llibrets.

Cada any és diferent, perquè cadascun té la seua pròpia màgia, però és un gran honor poder ser jo el que ho faça. Estem passant temps molt complicats per a tots, per a la nostra benvolguda falla també ho són, però dia a dia es lluita per a tirar avant, i amb l’ajuda de tots, tornarem a viure els moments que tant estem desitjant que tornen, però sobretot ser feliços en la nostra falla.

Enguany era molt complicat aconseguir tindre el quadre d’honor complet, la situació que estem vivint no ajuda en res. Al final s’ha convertit en un any molt especial per a mi, perquè al final Erika, Ezequiel i Mónica formen un trident que al meu costat estem vivint de tots els moments que la situació ens està permetent. Només espere haver estat a la vostra altura, perquè vosaltres heu estat més que de sobres a allò que s’esperava. Us desitge unes falles màgiques i plenes de riures, perquè falta fa omplir els carrers de felicitat, i vosaltres aquest gran any la radieu a dolls.

No podria oblidar-me del gran equip humà que tinc al meu costat, la meua junta directiva. Ha sigut un any molt complicat, havent de fer una cosa històrica que espere mai torne a ocórrer, preparar i viure dues setmanes falleres en un sol exercici. Però vosaltres encara que moltes han sigut les vegades que preparàvem alguna cosa i la gent no acudia, sempre heu tingut l’ànim per a seguir avant i preparar el següent. Gràcies per la vostra tenacitat i gran labor per la nostra falla.

A les nostres festes germanes i falles, us convide que aquesta setmana fallera acudiu al nostre barri i celebreu amb nosaltres la millor festa del món, perquè vosaltres la feu més especial si cap.

Agrair a tots els nostres comerços i patrocinadors, que en temps tan difícils, teniu aqueix granet d’arena de col·laboració amb la nostra falla, perquè al final tots formem aquesta gran comissió: s’agraeix de cor.

I per a finalitzar, no voldria acomiadar-me sense fer el meu xicotet homenatge a tots els que ens han deixat per culpa d’aquesta maleïda situació, però molt especial al nostre Àngel, que no hi ha dia que no m’acorde de tu. On estigues, sé que estàs en cada acte, cada compte o cada instant que un faller fa alguna cosa per la teua falla: estàs protegint-nos i guiant-nos.

Us esperem a tots en la nostra carpa, per a celebrar com es mereixen les falles 2022 que tant hem lluitat i desitjat, per a viure-les al costat de tots vosaltres.

8

Amunt sempre la falla Sant Valerià!

El vostre president, Miguel Ángel

Miguel Ángel Atienza Blanch President, Falles 2022

Mónica García Piqueras Fallera Major, Falles 2022

Mantenint la mirada emocionada en el moment On vas acceptar amb el teu cor faller Navegar cap a aquesta aventura I ser de nou la nostra sultana Conquistant el regnat una altra vegada Aquest regnat estimaràs d’una forma especial Guardat en tu quedarà present Any ple de felicitat Record dolç amb el teu fill i marit presidents Caminaras com a dona incombustible fallera.

I el més pur vendaval amb aroma de la nostra festa A nosaltres ens irradies.

Posaràs les llàgrimes més sinceres I el sospir més profund Quan el 19 de març baix les flames Un sentiment de tristesa i alegria Et atrapará el cor Resplendent brillarà Acompanyada sempre per la teua comissió Seràs el far d’aquest camí ple de traca música Gemma López i Porras

10

i tradició.

12

Junta exectutiva Falles 2022

President Atienza Blanch Miguel Angel Vicepresident 1r i casaleter Atienza Muñoz Miguel Vicepresident 2n Sanchez Collado Aitor Secretari Navarro Martinez Paco Tresorer honorífic Tarazon Tarazon Angel Tresorer Tarazon San Juan Angel Vicedelegat de festejos Jimenez Feo Miguel Jose Vicedelegat de festejos Sanchez Checa Juan De Dios Vicedelegat de festejos Atienza Garcia Miguel Angel Vicedelegat de festejos Sevilla Cebrian Daniel Delegat d’esports i Vicedelegat de festejos Monterde Alepuz Miguel Francisco Vicedelegat d’infantils Serralle Del Toro Cristian Delegat d’activitats diverses De La Rosa Montoro Juan Jose Vicesecretaria Lopez Porras Gema

14

Cobradora i delegada de recompenses Garcia Piqueras Monica Delegada de festejos Fernandez Moreno Luz Maria Vicedelegada de festejos Hernandez Madrid Patricia Delegada d’infantils Garcia Cano Mª Carmen Vicedelegada d’infantils Latorre Escriba Rosa Videdelegada d’infantils Carratala Carrasco Sandra Videdelegada d’infantils Lapeña Carratala Cynthia Delegada de cultura i vicedelegada d’infantils Biot Castro Nuria Vicedelegada activitats diverses Belloso Sandia Miriam Delegada secció femenina Garcia Sanchez Conchin Vicedelegada secció femenina Vilata Dura Mª Jose

Comissió Falles 2022

Adrover Guna Carmen Alba Godoy Ani Alba Nieto Rocío Alfonso Tomás Maria Anchel Escrihuela Carmina Andreu Jimenéz Sara Aracil Domingo Sonia Atienza Muñoz Isabel Balaguer Ferrer Paula Bastán Fernández Mª Jesús Benitez Pastor Alba Benito Medina Alba Benito Medina Maria Del Mar Berjillos Collado Irene Cantero Marin Toñi Caño Ortiz Beatriz Cárceles Litrán Carmen Casanova Bonet Marta Cordero Miguel Alfonsi Cuadrado Vinaixa Carla Del Toro Gomez Maria Escobar Medina Silvia Fernandez Garrido Carmen Fernández Moreno Virginia Ferrer Pages Dulce Mª Gaitán Vivas Celia Gallego Torres Rocio Garcia Piqueras Ana Mª Garrido Navarro Ana Mª

Garrido Navarro Mª Carmen Gil Gil Conchin Guijarro Serrano Encarnación Guijarro Serrano Puri Guimera Vilanova Mª Angeles Guimera Villanova Marivi Hernández Lara Mª Del Mar Jareño Utiel Vanesa Latorre Medina Nerea Litran Llorca Emi Lopez Garrido Ana Mª Marí Hernández Andrea Marquez Cuadros Patricia Marquez Cuadros Paula Marsilla Rubio Lucia Martinez Barberá Josefina Medina Naranjo Maria Del Mar Mora Espejo Arantxa Mora Espejo Patricia Mora Gracia Mireia Motos Mateo Esther Muela Chacón Sonia Muñoz Sanchez Raquel Naranjo García Inma Naranjo Ortiz Lidia Navarro Baranda Vanessa Navarro Garcia Claudia Navarro Martinez Carmen Nieto Guijarro Nuria

Comissió Falles 2022

Ortega granell Noelia Ortí Guijarro Esther Ortí Guijarro Sara Pallarés García Cris Pallares Garcia Rosa Mª Parras Bustamante Josefa Peña Pallares Paula Perales Montoya Anais Perales Montoya Beatriz Pozo Muñoz Sandra Prieto Gordillo Jennifer Ripoll Gallego Tania Rivelles Navarro Sandra Roda Navarro Paula Rodenas Vilata Mª José Rodríguez machado Rosario Rubio Martínez Isabel San Juan Hernández Nahomy Sánchez Freitas Susana Sandia Medina Estela Sanjuan Fontarosa Pilar Sepúlveda Torres Tamara Serrano Martínez Sandra Soriano Martínez Andrea Soriano Navarro Mª Carmen Vicente Sánchez Jésica Vilanova Marco Mª Teresa Vinaixa Monasor Mª Carmen Zaragoza Alcalá Mª Jesus

16

Zemp Sevilla Triana Adrover Guna Miguel Alba Nieto Diego Alba Quiñones Aniceto Anchel Hernandez Agustín Andreu Navarro Juan Bautista Benito Mozo Francisco Bernal Ortega Jose Campos de Dios Francisco José Castellanos Rodriguez Jesús Castro Martínez Jorge Cuadrado Aguilar Benjamín Díaz Crespo Germán Díaz Crespo Raúl García del Rio Juan Garcia Ruiz Carlos Gonzálvez Fuentes Agustin Guerrero Garcia Carlos Guerrero Molina Valeriano Herraiz Martínez Diego Jordan Alba Juan Carlos Jordan Herrero Juan Carlos Landete Rubio Antonio Lapeña Jiménez Sergio López García Miguel López Laosa Victor Andres Lozano Jareño Marcos Martínez LozanoJosé Pablo Muñoz Fernández Francisco

Comissió

Abonats

Naranjo Molina Manuel Navarro Latorre Samuel Navarro Martinez Francisco M Nieto Garcia José Angel Nieto Guijarro Daniel Orti Anchel Hugo Orti Busquets Arturo Orti Giménez Miguel Angel Paes Arenas José Peinado Morcillo Isaac Peña Pallarés Rubén Peña Soria José Piqueras Lozano Ignacio Pozo Madrid Benito Rodenas Sanchez Juan Miguel Rodenas Vilata Jonathan Soriano Alós Edgar Soriano cebrian Juan Soriano Martínez Juan Luis Tarazon Sanjuan Samuel Toledo Vilanova Juan Torres Moreno José Triguero Tarazona Francisco Vilanova Marco Isidro Salvador Zafra Santos Marcelo Antonio

Ana Collado Berruga Julia Ampuero Conde Mari Ampuero Conde Sedan Rasit Calin Vanesa Medina Ramos Elvira Puerta Sánchez Carlos Sánchez Benítez Inma Nieto Reyes Francisco Ruiz Contreras Manuel Tarancón Huerta Cecilia Mataix Lázaro Alejandro Muñoz Solera Mercedes Martínez Berlanga Bruno Muñoz Solera Carmen Escrihuela Bartual

Falles 2022

Falles 2022

Artista: Fede Alonso

Olimp torrentí: Càstig diví

18

Ja fa vora dos anys que per culpa del virus maleït, eixe que diuen COVID, la festa- malferida- va tremolar.

I ara, en tornar el mes de març, la nostra falla de Sant Valerià torna a dur els seus carrers les fulles del seu llibre fester.

I du al carrer el seu monument per a continuar parlant de Torrent, que enguany és un Olimp torrentí que ha rebut el seu càstig diví.

20

Olimp torrentí Quatre deus s’alcen de terra i miren el nostre poble amb deteniment Temis, Hermes, Cronos i Atena lluiten per a conquerir Torrent.

Cronos, el déu del temps, mira el poble i s’espanta perquè des dels anys huitanta Ros continue a l’ajuntament.

Pareix que els haja parat el temps i que continuem en el huitanta-set.

Ara que el retro està tornant nosaltres tenim un alcalde vintage!

Atena, deessa del coneixement mira per cada carrer i plaça i es queda prou al·lucinada del mal que ho fa ací la gent.

El que porta sense nugar el gosset o que es deixa a terra un pastisset.

O el que el cotxe vol aparcar encara que siga en un pas de vianants.

Temis, deessa de la justícia, també s’arrima per ací per vore si els jutjats nous d’una vegada s’han construït.

El solar ja està preparat.

Els plànols, dissenyats.

Ja només trobem a faltar que pague la Generalitat.

Però quan tens necessitat de fer qualsevol gestió al jutjat te passes mig dia tot tirat a la plaça de la Llibertat.

Així no és d’estranyar que els déus ens vulguen castigar perquè no deixem de realitzar tots els nostres pecats.

Baixem ara al món mortal i deixem als déus en l’Olimp.

Fixem-nos en els problemes d’ací que també tenen els ciutadans.

Medusa: paràlisis municipal Medusa s’ha arrimat al carrer Ramón y Cajal on es troba l’Ajuntament de la ciutat de Torrent.

I s’ha quedat d’una peça en vore els projectes anunciats que s’han promocionat en premsa, però que encara no van avant.

El centre de salut de Parc Central, i també arreglar el clavegueram, per tal d’evitar inundacions quan venen les pluges a la tardor.

O soterrar les vies del trenet per tal de poder connectar el centre històric de Torrent amb Camí la Nòria i el Safranar.

I enderrocar la Malaguenya i condicionar la plaça major.

Així i tot, l’alcalde Jesús Ros continua enganyant a la penya!

22

Els guerrers de l’oposició intenten assaltar l’ajuntament els populars i els de Compromís i els dos iaios de Vox.

Tragèdia grega: canvi de màscara Es planteja interessant el pròxim panorama electoral.

Si amb la dreta o l’esquerra pactaran els regidors de Ciutadans.

I és que el seu portaveu flamant, se’n va canviant de careta.

Des d’UPD a C’s ha passat: què farà ara esta veleta?

Jardí del (des)amor Cupido arriba a un jardí primaveral dispost a la gent emparellar, buscant a qui es puga enamorar i viure una història d’enamorats.

Però s’adona que tard a estes parelles ha arribat i l’amor que s’havien jurat en totes elles s’ha trencat.

Parelles que abans bevien els vents, parelles que es juraven amor etern, ja no van juntes per Torrent i han acabat en un infern.

El PP organitzà per fi un congrés després d’un convuls enfrontament.

I Folgado, la presidenta popular, ha deixat a Arturo «desamparat».

També al Torrent CF podem trobar parelles que s’han acabat trencant.

I el club, després d’alguns partits, va cessar a Santi Marín.

Què poca memòria té el futbol actual que ja no recorda de l’entrenador que després d’un emocionat final puja al club a tercera divisió.

24

O quan es juraven amor immortal el Torrent CF i la tele local, i per un malentés a les xarxes socials ja no s’han tornat a parlar.

Inclús a Setmana Santa trobem baralles entre germans que van a juí reclamant per culpa de la loteria nacional.

L’un diu que no li’n varen donar la loteria que tenia assignada.

Els altres, que l’havien d’arreplegar en la data assenyalada.

Al final, un embolic i un merder!

I els que han de ser germans estan ara enfrontats tot per culpa dels diners!

Altres que no estan junts són el rector de l’Assumpció i Costa, de la nostra televisió per no fer les misses a À punt.

Encara que el pare d’Alfred va parlar amb el seu xiquet i com que és un bon cristià ja ha tornat la missa en valencià.

JJOOFF: Jocs Olímpis Fallers Però no seria un bon Olimp nostre volgut poble torrentí sense uns jocs olímpics fallers on gaudir d’un bon medaller.

Pasqual, de falles nostre regidor veu, des de la seua barrera, com cada comissió fallera lluita per a la covid fer front.

Perquè la gent, que no pot més, ja no pot pagar les quotes anuals, així i tot cada mes s’ha de pagar el lloguer la llum, l’aigua i la neteja del casal.

La pandèmia ha pegat fort i la crisi ens ha rematat i ara moltes comissions han de tapar molts forats.

I tot per culpa d’un xinés que se’n va menjar un pangolí, així s’ha propagat un virus maleït.

Ens ha eixit car eixe esmorzaret!

En estos jocs anuals els membres de Junta Local van per les falles de Torrent buscant triar un jurat decent.

I per tal de donar en el blanc mai encerten en una composició que siga del gust de tots, així que els ha de trobar Ferran.

Cada tema que s’ha de decidir en la Junta Local fallera acaba a tots per dividir: siga la Crida o l’ofrena.

Un diuen que en un dia n’hi ha prou que a passar el temps els dóna per tal de dur les flors a la nostra volguda patrona.

Altres diuen en dos dies és millor i senyalitza molt bé la ruta una passen per la plaça major i els altres baixen per l’avinguda.

I quan arriba l’ocasió de fer papers l’Ajuntament acaba el pobre president fart de tanta documentació.

Ompli als registres molts papers, du fotocòpia de l’assegurança, paga una taxa i una fiança per a poder ocupar el carrer.

Signa, signa l’imprès, i fes-te’n còpia del carnet, i fins i tot du una mostra de sang d’un unicorn jovenet.

Ara ve el dia de la presentació que fa mesos que la falla ha preparat i quan tens el dia reservat veus que s’avança altra comissió.

També vol encertar la mare que amb il·lusió cada any espera que el jurat trie a la filla fallera major.

Càstig diví Així no és d’estranyar que, amb tantes dificultats, molta gent estiga pensant en la tovalla finalment tirar.

Perquè tot el que ací s’ha contat són els problemes habituals amb què hem de lluitar per dur avant el nostre treball.

Per això, ja vaig posant fi a este Olimp torrentí, que s’ha acabat convertint en un autèntic càstig diví.

26

Recompenses Ángel Tarazón Sanjuán

Brillants

Pilar Sanjuán Fontarosa

Brillants

Purificación Guijarro Serrano

Brillants

Miguel Ángel Ortí Giménez

Brillants

Juan García Del Rio

Fulles de LlOrer

Ana María García Piqueras

Fulles de LlOrer

Samuel Tarazón Sanjuán

Fulles de LlOrer

Agustín Anchel Hernández

Fulles de LlOrer

Miguel José Jiménez Feo

Fulles de LlOrer

Jose Pablo Martínez Lozano

Or

Juan Carlos JOrdán Alba

Or

València

Rosa LatOrre Escriba

Or

València

Lidia Naranjo Ortiz

Argent

Carlos Guerrero García

Argent

María Del Mar Benito Medina

Argent

Francisco José Triguero Tarazona

Argent

Sara Orti Guijarro

Argent

Carmen Fernández Garrido

Argent

Rosa María LatOrre Escriba

Argent

Marta Casanova Bonet

Argent

València

Ana Mª Loez Garrido

Argent

València

Vanesa Navarro Baranda

Argent

València

Beatriz Perales Montoya

Argent

València

Ignacio Piqueras Lozano

Argent

València

Juan Toledo Vilanova

Argent

València

Francisco Triguero Tarazona

Argent

València

València

Activitat fallera 2021-2022

28

10 de juliol: Els nostres representants de 2022, Erika Jordan, Ezequiel Atienza, Mónica García i Miguel Ángel Atienza van assistir per primera vegada junts a l’acte de l’elecció de la fallera major de Torrent i la seua cort d’honor.

16 de juliol: els nostres representants de 2022 van assistir en Castelló a l’ofrena de la Mare de Déu del Carme, com és tradicional.

12 de setembre: Els nostres representants de 2020-21 van visitar la plaça de la mare de Déu de València per fer una altra particular ofrena i immortalitzar la fi del seu regnat amb aquestes fotos.

18 de setembre: Els nostres representants assisteixen a l’acte d’acomiadament de les falleres majors de Torrent de 2020/21.

Enhorabona, Sandra i Alícia per haver representat amb tanta entrega i passió les nostres falles en aquest any tan dur. Donem també l’enhorabona a Sònia Aracil Domingo, membre de la cort d’honor i de la nostra falla per haver pogut tancar aquest cicle amb les seues companyes.

19 de setembre: Els nostres representants de 2022 van passar una vesprada de convivència amb la resta de representants de les 29 falles de Torrent: una vesprada per conéixer-se millor i poder començar junts aquest nou exercici!

24 de setembre: Els nostres infantils van quedar subcampions en el campionat de Raspall infantil, organitzat per la Falla Camí Reial en el trinquet de la ciutat. Donem l’enhorabona a la falla carrer Toledo per ser campions. L’any que ve, més i millor!

26 de setembre: va tenir lloc la demanà de les nostres falleres majors de 2022, Erika Jordán Alba i Mónica Garcia Piqueras, que han estat acompanyades pels seus presidents, Ezequiel Atienza García i Miguel Àngel Atienza Blanch. Gràcies per seguir endavant i representar a la nostra falla en estos moments tan difícils! Comença un nou somni!

Gaudiu-lo! Ells han rebut bons consells dels representants dels exercicis passats: Zayra Aguilar Fernández , Daniel Atienza García i Raquel Muñoz Sánchez. Gràcies a tots per estimar tant la nostra comissió.

30

2 d’octubre: Els nostres representants de 2022 participen en la processó cívica de la falla Sants Patrons en honor a la nostra senyera.

A poc a poc, i amb responsabilitat, arrenquem l’exercici faller!

9 d’octubre: Els nostres representants de les falles de 2022 participen en el trasllat de la Mare de Déu, convidats per la falla barri del Carme de Picanya. Gràcies per la vostra hospitalitat.

La delegació d’infantils ha participat amb la decoració del 9 d’Octubre per celebrar entre tots la festivitat de tots els valencians.

Sopar de Proclamació: El passat cap de setmana la nostra falla va celebrar el sopar de proclamació en el restaurant los Abetos. Mònica García i Erika Jordán van rebre l’acta que les acredita com a falleres majors de 2022.

28 d’octubre: Després de dos anys tornem a engalanar els aparadors dels comerços del nostre barri. Preparem la decoració de bandes, pergamins i records dels nostres representants infantils: Erika Jordán i Ezequiel Atienza. Gràcies a la tenda de moda infantil A vore, del carrer Sant Valerià!

31 d’octubre: Els nostres representants han assistit aquest cap de setmana a les exaltacions de les nostres falleres majors de Torrent de 2022: Sara Garrigues i Paula Alapont.

1 de novembre: La nostra falla va celebrar una terrorífica festa divertida de Halloween durant este cap de setmana: quint i tapa, dinar, berenar, disfresses, passacarrer del barri. Donem les gràcies a totes les persones que ho han fet possible ... i a les famílies del barri que han col·laborat amb el repartiment de caramels als xiquets! A poc a poc tornem a la normalitat en este nou exercici cap a les falles 2022.

32

4 de novembre: Els nostres representants infantils el tenen tot preparat per a la seua presentació d’aquest diumenge. Erika i Ezequiel ens mostren la indumentària que van a lluir al llarg de tot aquest any ple d’il·lusions. Donem les gràcies a totes les persones que els hem acompanyat en aquests dies!

6 de novembre: Va tindre lloc en el nostre casal la penjà de quadres dels nostres representants de l’exercici 2020 i 2021, així com la penjada de fotografies dels nous representants de 2022. A poc a poc, tornem a la rutina fallera.

9 de novembre: El comerç local Bi-Maio, Estética Y Piercing. obri les portes a la nostra falla per anunciar la nostra #presentació major.

Els representants de la nostra falla: Mónica, Miguel Ángel, Erika i Ezequiel van passar-se a saludar.

Presentació infantil: La nostra presentació infantil va ser un dia ple de sorpreses, màgia i molta alegria en proclamar a Erika Jordán i Alba, fallera major infantil i el nostre president infantil, Ezequiel Atienza i García. Enhorabona!

21 de novembre: Vam celebrar un concurs de paelles, amb la següent classificació: primer premi: Manolo i MªJosé; segon premi: Juan Carlos i Juan; tercer premi: Juan Carlos i Kike. Volem agrair la col·laboració dels nostres jurats Rosario i Pepe.

22 de novembre: El nostre llibret de 2021 ha guanyat el premi 17é dels premis a la difusió del valencià que atorga Generalitat Valenciana Conselleria D’educació, Cultura I Esport. Enhorabona i gràcies a totes les persones que han fet possible el primer estudi d’impacte econòmic de la història de les falles de Torrent.

34

Presentació major: Va ser un dia gran i amb moltes sorpreses.

Enhorabona a Mònica Piqueras i el president Miguel Ángel Atienza que van ser els protagonistes d’una jornada on no va faltar les falles convidades i la resta de festes germanes.

5 de desembre: Els nostres representants han acompanyat als amics d’Adisto (Associació de Discapacitats de Torrent) en la gala d’Aniversari per a celebrar el dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Enhorabona i felicitats!

12 de desembre: Participació en el concurs de Nadales de Falla Poble Nou. El nostre grup adult ha guanyat el premi a la millor posada en escena. Enhorabona!

18 de desembre: Els nostres infantils han participat un any més en el concurs de targetes de Nadal, organitzat per la Falla Xenillet Bandera Valenciana! Gràcies a tots per les vostres creacions!

19 de desembre: 1r premi concurs de Betlems de treballs manuals de la Falla Lope de Rueda! Quina llanda de Betlem! Enguany ambientem en uns ultramarins antic les escenes del naixement per donar suport al comerç local i tradicional. Enhorabona a totes les persones que ho han fet possible, a les falles participants i a l’organització! La gent va participar aportant una llanda de conserva que donarem a Caritas Sagrada Família per a les famílies més necessitades.

El nostre casal va acollir també la panejà de quadres dels nostres representants i la tradicional presentació de projectes de les falles de 2022. Els nostres artistes, Fede Alonso i Juanjo Salom van estar presents i van voler compartir amb els faller el procés de creació de la falla, a la vegada que van analitzar la forta crisi que està travessant el sector de l’artista faller.

36

7 de gener: Els nostres truquers han participat en el Campionat de Truc Tomàs Fuentes de Falla Nicolau Andreu i Adjacents i han quedat segons i tercers en el campionat de Truc caberot, organitzat per Junta Local Fallera Torrent. Enhorabona!

9 de gener: Els nostres representants infantils han assistit a la gala de la cultura infantil, de Junta Local Fallera Torrent, on s’ha fet l’entrega dels premis de teatre infantil i declamació.

Salutació

Foguera Ciutat d’Assís. Alacant.

Un altre any més, tinc l’oportunitat de dirigir-me a una festa germana que cada any que passa es fa més fort. L’amistat i l’afecte que ens uneix, fa que aquesta pandèmia no s’interpose entre nosaltres, ja que hem estat acompanyant-vos en els actes més importants a més enguany és especial, perquè la fallera major és Mónica.

D’ací a poc temps celebràreu les vostres benvolgudes falles, malgrat els moments pels quals estem passant us desitge de cor que tingueu una setmana de festa amb una miqueta de normalitat, i que les visqueu amb molta intensitat i emoció.

A les falleres Majors Erika i Mónica, dir-vos que gaudiu la vostra setmana gran, cada moment i acte, a vosaltres, Miguel Ángel i Ezequiel i a tota la comissió.

Una forta abraçada i ens veiem prompte!

Toñi Sánchez Sánchez Presidenta de la Foguera Ciutat d’Assís. Alacant.

38

Records gràfics falles 2021

40

42

44

46

Des

afor nat 48

s

rtu ts

Per Salvador Ciscar i Aitor Sánhez

Epidèmies i pandèmies a Torrent

50

La pandèmia de covid-19 va paralitzar la vida dels torrentins el 10 de març de 2020 amb la suspensió de les falles i el posterior decret de l’Estat d’Alarma el 14 de març: la vida canviaria per a una generació que no ha viscut una epidèmia més enllà de l’estacionalitat de la grip. A continuació fem un recorregut històric per altres epidèmies que va patir Torrent i van causar grans estralls en la població com la pesta (durant tota l’edat mitjana fins al segle XVI), o la pigota que en el segle a partir del segle XVII va augmentar la seua virulència i va suposar una preocupació sanitària de primer ordre, una malaltia social (deixava profundes marques en la cara i el cos i va matar a milions de persones) els seus primers símptomes mostraven febre alta i fatiga i a més podia deixar cec al malalt. No va ser fins a 1796 quan es va trobar una vacuna. Per part seua, la febre groga també va afectar la societat valenciana a inicis del segle XIX, però serà el còlera l’epidèmia de la qual més dades tenim de Torrent.

Pesta negra

Al llarg de la història Torrent ha patit períodes de crisi demogràfica i fins i tot despoblació, encara que no hem pogut documentar grans evidències a causa de la falta de documentació. Amb tot, el municipi va experimentar a partir de 1348 una gran crisi que va tindre incidènciaen l’àmbit nacional, però sobretot, local. La pesta negra -tan mortífera- va ser el desencadenant.

La pesta bubònica va arribar a València a mitjan maig de 1348. La malaltia també es coneixia com a ‘glànola’ en les terres valencianes. Els horts van començar a emprar-se com a cementeris, la qual cosa ens dona una pista sobre la magnitud de la crisi. Va ser un brot inicial que s’aniria repetint fins i tot en cicle de colps que es repetirien fins a sis vegades en el segle XIV. Tal com indica Ferrer Romaguera (1987):

52

Doktor Schnabel von Rom (en alemany, “Doctor Pic de Roma”) amb un poema satíric en Llatí/ Alemany. Gravat de Paul Fürst, 1656.

La precarietat iniciada amb la forta Pesta Negra (1348), i continuada amb les calamitats ocasionades per la guerra dels “Dos Pedros” (1356-1366), va prosseguir amb les fams, sequeres, males collites i noves epidèmies. A això es va haver d’afegir els desperfectes ocasionats pels castellans durant les dues ocupacions de l’Horta de València, en sengles llocs que van tindre contra la ciutat en 1362 i 1364, i en les successives bandosidades que es van succeir massa sovint, fent una sensació d’inseguretat pública evident. La conseqüència no va anar només la disminució de la demografia local, sinó també un manifest empobriment del veïnat, que en perdre les seues collites, cases i força de treball, en morir nombrosos parents treballadors, no va tindre una altra eixida més que l’endeutament amb els jueus, per a poder pagar els exigents drets de l’ordre, alimentar-se, refer les seues cases i camps talats, o simplement per a comprar les sements per a la sembra.1

1 Ferrer Romaguera, Manuel Vicente (1987).CRISIS ECONÓMICA Y CONFLICTOS FEUDALES EN LA ENCOMIENDA DE TORRENT DURANTE LA SEGUNDA MITAD DEL SIGLO XIV. Torrens.

Estudis i investigacions de Torrent i comarca. Publicació de l’arxiu, biblioteca i museu de l’Ajuntament de Torrent. 1986 - 1987. N 5.

Sant Sebastià intercedeix en una epidèmia de Pesta ”. 1499. Walters Art Gallery, Baltimore (els EUA).

81,8 X 55,4 cm. Oli sobre fusta.

Així doncs, coincidint amb el final de la guerra dels “Dos Pedros”, va ser nomenat comanador de Torrent fra Arnau Armengol, un personatge bastant polèmic que va ocasionar diversos enfrontaments amb els pobladors de l’encàrrec, a conseqüència del tarannà prepotent amb el qual va exercir el seu domini sobre Torrent. A més, arran de la crisi econòmica i les destruccions de la guerra, el monarca va atorgar una llicència al consell municipal de Torrent, perquè poguera imposar i percebre cises i imposicions municipals sobre el pa, vi, carns, animals i mercaderies diverses i fins i tot béns mobles que es compraren i vengueren en terme de Torrent.

L’assot més crític per a València va arribar a mitjan segle XVI, quan es va deslligar un període de psicosi col·lectiva igual al que es va desenvolupar en altres ciutats d’Europa, com a mostra el llenç de la imatge, ‘Sant Sebastià intercedeix en una epidèmia de Pesta’ de Josee Lieferinxe. Es calcula que fins a 1700 la pesta s’havia cobrat un total aproximat de 20.000 víctimes valencianes.

54

Si avancem en el temps, veiem com la febre groga i el còlera van assotar Torrent des del primer terç del segle XIX, una crisi sanitària, però també econòmica que va atacar amb els camps, amb la mà d’obra i amb els principals ingressos d’una població eminentment agrària, tal com recollia el cronista Vicente Beguer Esteve:

A les epidèmies podem afegir certes calamitats agrícoles, com gelades, pedregades, pèrdues de collites, epizoòties, que feren més dura la situació. Indubtablement, influïren la carestia d’aliments, les deficients condicions econòmiques i higièniques, també que els mitjans oficials per a combatre el mal eren normalment escassos i poc efectius. En Torrent hi ha hagut epidèmies de còlera que tenint en compte l’entorn general, han sigut molt ben combatudes. I com és natural, estrenyé més fort als més necessitats, encara que en Torrent hi havia una igualtat prou equilibrada econòmicament. Així el barri dels Estenedors, quasi tot poblat per granerers, va patir molt, i hi hagueren moltes morts.2 Així doncs, al llarg del segle XIX a Torrent s’han arribat a comptabilitzar fins a sis epidèmies de còlera, tal com documenta amb gran proliferació de dades el cronista Isidro Miquel Casanova en Memòria sobre la Vila de Torrent, qui es lamentava en la introducció del seu estudi de la següent manera:

2 Beguer Esteve, Vicente (1984): Les epidèmies del Cólera. Dins de El segle XIX a Torrent: les epidèmies del còlera. Quaderns de vida torrentina. La Biblioteca torrentina.

Trist i esquinçador per cert és el quadre que recordaré, terribles les seues funestes conseqüències i desconsoladora l’època en què el terror i espante tinga esglaiats i plens de confusió i d’amarg dolor a tots els veïns d’aquesta vila.

Testimoni presencial d’aquestes escenes i tocantles tan de prop com el primer, m’horroritze en aquest moment en recordar-les. Dies d’amargor, de dolor i d’apurada situació es van passar.

Dies de tristesa i d’indicible dol es van veure.

L’assot de Déu descarregava amb mà forta sobre els mortals. L’ombra de la mort semblava que es passejava ufana pels carrers d’aquesta població.

Tot respirava confusió, espante i trastorn. A penes es trobava una persona amb aparença de serenitat. La por i l’agitació era natural en els ànims.

Feia ja alguns dies que es rebien notícies alarmants dels terribles estralls que causava aquesta epidèmia als pobles envaïts; cada vegada que es murmurava la seua aproximació s’estremia la gent i fins es feia pesada la seua respiració; tal era el pànic que infonia. Es prenien algunes disposicions higièniques per l’autoritat, però es convertien en agitació i sotsobre.3 3 Miquel Casanova, Isidro. Memoria sobre la Villa de Torrent. Torrens 1988-1990. N. 6

56

1834: primera epidèmia de còlera a Torrent

El primer cas de còlera va aparéixer el 3 de juliol de 1834 a València, es va tractar d’un mariner del Grau infectat per la malaltia provinent de França.

En pocs dies el còlera es va estendre ràpidament per diverses poblacions i el temor va envair a la població de Torrent. Els pitjors presagis es van complir el dia 26 de juliol quan el metge titular, en Miguel Torán Cardona comunicava a l’alcaldia la fatal notícia. “Senyor Alcalde, tenim en la població al terrible hoste del Ganges, estic assistint a quatre envaïts de la nit última”.

L’endemà, el diumenge, 27 de juliol, va morir José Planells Ros, el que és considerat la primera víctima per còlera a Torrent. Tal com recull Miquel Casanova:

Portada de La Ilutración Española, efectes del colera.

Font: Biblioteca Nacioanl.

Tots ens quedem suspensos sense saber què respondre. Aquesta notícia va ser per a nosaltres una canonada disparada a frec de roba. Es va convocar al moment la Junta de Sanitat amb el el sigil més gran; però el poble es va aparéixer al moment del que passava i va començar l’agitació i el sotsobre. De dia en dia va anar encebant-se la malaltia. Els envaïts i defuncions es multiplicaven i la gent entra en terrible por. El fidel espòs quasi abandonava al menor apunte de la malaltia a la seua casta esposa; el fill al pare, aquest al fill, i eren molt clars els que comptaven amb una acurada assistència en les seues malalties. Els remeis de la medicina eren ineficaces, i feien augmentar extraordinàriament la confusió i el desconsol, la consternació i l’espante va arribar al seu súmmum; basta dir que la malaltia va envair com queda dit el dia 26, sent atacats quatre o cinc que van morir al cap de poques hores, i va seguir amb tal increment que va haver-hi dies de 20 defuncions, sent el número d’envaïts de moltíssima consideració.

58

Jo crec que tots estàvem malalts o presumíem estar-ho. El dia 10 d’agost va ocórrer en la meua presència una escena en gran manera terrible. El metge en Salvador Reig enmig d’aquesta general tribulació s’havia quedat en llit uns dies sense saber perquè i únicament quedava de metge en la població en Miguel Torán, i serien com les onze del matí passava aquest per la cantonada del carrer de Sant Cristòfor i portava després de si unes 14 o 16 dones que totes li cridaven perquè anara a assistir als seus malalts a les seues cases confonent-se de manera que el pobre home mitjà atordit no encertava on dirigir-se.

L’epidèmia es va cebar en gran manera als carrers de Sant Blai, Santa Bàrbara, Santa Llúcia i immediates al Trinquet, en termes que quasi les van abandonar marxant-se a la muntanya.

Va durar l’epidèmia amb bastant rigor fins al 31 d’agost i va seguir després amb algunes defuncions i molt poques invasions fins al deu de novembre, morint 314 entre homes, dones i xiquets.

Foto de la plaça Major. Font: arxiu municipal.

60

Mapa de Torrent: principals carrers afectats pel còlera. El municipi estava dividit en tres sectors a finals del segle XIX. Font: elaboració pròpia a partir del mapa que recull Beguer Esteve.

Defuncions diàries per còlera a Torrent en 1834. Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Isidro Miquel Casanova.

Com veiem, el focus de l’epidèmia es va situar darrere de la parròquia de l’ermita, als carrers de Sant Blai, Santa Llúcia i Santa Bàrbara, sent aquest barri el més castigat. En pocs dies les cases van quedar desertes sent abandonades pels veïns que van buscar refugi fora de Torrent. El panorama era bastant desolador amb més de 300 morts en una població agrària tant que el cronista recorda com els torrentins recorrien al consol espiritual o a l’èxode cap a altres barris:

Tots aquests difunts van tindre una assistència espiritual completament acurada, deguda al gran zel dels religiosos de San Francisco del Convent d’aquesta vila, que encara existien en el claustre, els quals a portía es llançaven amb l’esperit més gran de religió en auxili dels malalts i moribunds, distribuint-se en tots els barris de la població, del comportament de la qual van quedar enterament satisfets aquests veïns.4 4 Miquel Casanova, Isidro. Memoria sobre la Villa de Torrent. Torrens 1988-1990. N. 6

62

Algunes famílies van fugir de la infecció cap a la serra i lògicament unes altres van optar per la via de fuita més pròxima: El Vedat. En aquells anys El Vedat era un paratge deshabitat però constituïa un pulmó de vegetació on refugiar-se a l’espera que la malaltia desapareguera del nucli urbà. L’epidèmia va durar fins al 31 d’agost de 1843, encara que oficialment es va declarar com acabada el 10 de novembre. En total van morir 402 persones, entre homes, dones i xiquets, la qual cosa suposa prop del 10% de la població de Torrent d’aquell any.

Però lluny de millorar, al cap de poc, comença la Guerra Civil (1834-1840) entre liberals i carlistes, tal com comenta Miquel Casanova:

Fotografia d’El Vedat, datada segons el cronista Vicente Beguer, durant l’epidèmia de còlera de 1885.

Transcorreguda aquesta gran calamitat va començar a respirar el poble, observant-se en les gents un semblant més alegre i jovial; però li esperava una altra època més llarga de disgustos i sobresalts, amb la guerra civil que havia començat i va durar fins a l’any 1840.

Guerra terrible, potser la més llarga i cruel que han vist els segles, i que per a penetrar-se bé dels fets ocorreguts durant ella, i dels herois que militaven en tots dos bàndols, és a dir en el partit liberal i en el carlista, és necessari llegir la seua història. Allí es veurà en les seues sagnants i glorioses pàgines personificades la revolució de les idees i dels fets. Allí es veurà el combat de les antigues tradicions contra les noves idees del filosofisme.Allí es veurà el caràcter i fins a on pot arribar l’heroisme espanyol. I en fi allí es veuran els esforços insuperables d’un partit sense mitjans de subsistència i les accions heroiques i honrosos sacrificis que van tindre lloc en els seus interminables i continus combats.

En esta època ja hi havia conspiracions i teories al voltant de l’epidèmia i de com es contagiava tal com replegava la premsa de l’època:

64

Prova evident en favor del no contagi. El 6 d’octubre de 1833 va eixir d’Ostende (de Bèlgica) un transport amb 400 places i alguns oficials portuguesos per al servei de Sr. Pedro. El 22 del mateix mes es va manifestar a bord el còlera morbus, 15 van ser atacats greument, tots van sucumbir. El 4 de novembre va arribar a Lisboa aquest transport i van desembarcar sense quarantena ni precaució; el 5 van ser reembarcats per a Setúbal. Les comunicacions dels sans amb els envaïts durant la navegació, el contacte de persones i de coses, tant a Lisboa com en Setúbal etc., no van ocasionar un sol cas de còlera per contagi; perquè la malaltia es va limitar als 15 escomesos, i es va extingir. Aquest fet públic, que no és susceptible de falses interpretacions que els contagiositats invoquen sense parar, trobant pertot arreu subterfugi que vinguen en suport de les seues teories bisarres e hipotètiques, ens subministra una nova prova decisiva del no contagi, i de la no importació de la malaltia. Les presons d’aquesta capital que es trobaven plenes de presos polítics i en les quals es reunien totes les condicions perquè fera estralls l’epidèmia, no va fer sinó esguitar alguns individus de tots dos sexes, sent el número d’envaïts tan insignificant que no mereix l’atenció.5 5 El Eco del comercio. 9/7/1834, n.º 70, página 2.

1854: segona epidèmia de còlera

El 26 de setembre de 1854 va tornar a declarar-se la còlera a Torrent, com en l’anterior ocasió la malaltia va ser transmesa per via comerç marítim, apareixent a València els dies 18 al 22 d’agost. La primera víctima d’aquesta epidèmia a Torrent va ser el llaurador Genaro Carrión de 32 anys.

La premsa nacional es feia ressò de la notícia informant de l’expansió de la malaltia: “A València continua causant estralls l’epidèmia, segons les notícies que tenim del dia 10. Cinquanta són els pobles que fins al 9 constava a la junta provincial de sanitat trobar-se envaïts del còlera, i en la major part fent grans estralls, especialment a Manises, Torrent, Massanassa i Morvedre, en els punts del qual és rar l’escomés que se salva.”6 En aquelles dates es trobava a Torrent un batalló d’infanteria i molts dels soldats van ser infectats, instal·lant-se un hospital de campanya en el convent de Mont-Sió per a atendre’ls. L’experiència de l’epidèmia anterior va fer que en aquesta ocasió el poble sencer s’organitzara tant per a l’atenció i assistència als malalts com per a la retirada dels morts. El rector, en José Alicart, va dividir la població en tres districtes per a realitzar les labors d’assistència espiritual i el subministrament de queviures i medicines entre la població. Els tres districtes agrupaven l’Església de l’Assumpció, l’ermita de Sant Lluís Beltran i el convent de Mont-Sió:

6 La Esperanza, Periódico Monárquico. Número 3065. Martes 17 de octubre de 1854.

El Enano (Madrid. 1851). 17/10/1854, n.º 190, página 4.

66

A més el referit senyor capellà va convidar i va ser el primer a oferir perquè als malalts pobres no els faltaren els auxilis corporals i es va subministrar tota la carn, medicines i altres que els malalts necessitaven, segons ho ordenaven els facultatius; emportant-se una regla especial que va assortir bellíssims efectes i per a satisfer l’import de totes aquestes despeses es va verificar una vessa entre els veïns més acomodats, que es va cobrar amb tota religiositat. (...) no es feien durant el dia translacions de cadàvers i fins al Sant Oli s’administrava sense l’aparell de costum, portant-lo el Sacerdot com si anara de visita particular.7 El trasllat dels morts es realitzava a la nit. Un carro recorria els carrers i els veïns que havien patit la pèrdua d’un familiar col·locaven una cadira a la porta de la casa per a indicar que allí hi havia un cadàver que era depositat en el carro. Les famílies més acomodades van realitzar donacions que eren recollides i gestionades pel rector per a fer front a les despeses de l’assistència de la població, tal com diu Beguer, seguint a Miquel Casanova:

Representació del transport dels morts en carro en epidèmies de colera en Itàlia.

7 Miquel Casanova, Isidro. Memoria sobre la Villa de Torrent. Torrens 1988-1990. N. 6

Fins es varen reglamentar els soterrars, fent-se el trasllat dels morts a la nit, i pernoliar ‘administrava pels préveres, que visitaven als malalts sense acompanyament algú (com era normalment tradicional). Els diners que es precisaren els va arreplegar el rector, fent una derrama entre els veïns més acomodats. Per totes les mides preses i fetes en pràctica, l’assistència i les atencions varen estar en perfecte ordre, sense cap confusió. Hi hagué, comparat en l’anterior epidèmia, molta més eficàcia i ordre.8

Defuncions diàries per còlera a Torrent en 1854. Elaboració pròpia a partir de dades d’Isidro Miquel Casanova.

8 Beguer Esteve, Vicente (1984): Les epidèmies del Cólera. Dins de El segle XIX a Torrent: les epidèmies del còlera. Quaderns de vida torrentina. La Biblioteca torrentina.

68

1855: tercera epidèmia de còlera

Després de la tensió sanitària va arribar la calma. El dimarts 7 de novembre el Diari Oficial d’Avisos de Madrid, donava la notícia de la fi de l’epidèmia: “Segons notícies que rebem de Torrent, (València) el còlera pot donar-se per conclòs en la vila; resultant des del 26 de setembre fins a igual dia d’octubre 327 envaïts, i 198 morts, dels quals 60 són homes, 81 dones, 29 xiquets i 28 xiquetes”. En realitat, l’epidèmia va acabar oficialment quatre dies després, l’11 de novembre, i consta que la xifra real de morts va ser de 322.

Però per poc temps, perquè uns mesos després hi hagué un rebrot:

Va desaparéixer la malaltia en primers de novembre en aquesta vila, però encara va continuar en diversos pobles de la província fins i tot en el ple de l’hivern, la qual cosa no deixava de tindre en contínua alarma i sotsobre a tots, que amb impaciència esperàven que s’allunyara per sempre aquest cruel i temible enemic; però va vindre la primavera del següent any 1855 i va començar a sentir-se aquesta terrible plaga en diversos pobles i particularment a Llíria i València i a mesura que entrava la calor anava alimentant-se i reproduint-se en diversos punts que havia estat l’any anterior. Això ens va posar una altra vegada en consternació presumint anàvem a ser visitats per tercera vegada d’aquest inoportú hoste; no van ser doncs infundats aquests pressentiments perquè en el dia díhuit de juliol ja va haver-hi dues o tres invasions, i de sobte es nota una terrible i nombrosa invasió que ens va deixar a tots trastornats; però gràcies a Déu va durar pocs dies i- no obstant això- va haver-hi 139 defuncions entre homes, dones i xiquets.9 9 Miquel Casanova, Isidro. Memoria sobre la Villa de Torrent. Torrens 1988-1990. N. 6

Defuncions diàries per còlera a Torrent en 1855. Elaboració pròpia a partir de dades d’Isidro Miquel Casanova.

Així és com el 18 de juliol de 1855 va rebrotar el còlera fins al 31 d’agost. A penes havien passat 8 mesos, quan una segona onada va provocar en menys d’un mes altres 139 defuncions a Torrent:

El dia 15 d’agost fon l’última mort, en total: 139 defuncions, el més curt que va durar l’epidèmia.

L’organització de l’assistència mèdica i espiritual va ser prestada com la de l’any anterior referida.

Els diners es varen arreplegar una vegada passada l’epidèmia, visitant el rector Aicart, acompanyat per en Isidro Miquel, totes les cases del poble.

Del total que s’arreplegà sobraren huit duros, que es varen emprar en la renovació de la imatge del Crist de la Fe, que estava reparant-se quan es va declarar l’epidèmia. EI 19 de novembre va tindre lloc un solemne Te-Deum en l’Església Parroquial, presidit per les autoritats i al que acudí tot el poble. Que varen agrair molt el treball dels metges.10 10 Beguer Esteve, Vicente (1984): Les epidèmies del Cólera. Dins de El segle XIX a Torrent: les epidèmies del còlera. Quaderns de vida torrentina. La Biblioteca torrentina.

70

En paraules d’Isidro Miquel Casanova: Aquests difunts i malalts van tindre la mateixa assistència corporal i espiritual que els de l’any anterior, no es va fer cap repartiment per a cobrir el subministrament que es va donar als pobres de carn i medicines, i, després de passada la calamitat vam eixir jo i el Sr. Capellà pel poble i d’almoina voluntària es va recollir bastant per a cobrir aquestes despeses, i huit duros que van sobrar els va aplicar el Sr. Capellà a les despeses de la renovació del Crist de la Fe que s’estava practicant en aquells dies. Tristos i lamentables per cert van ser aquestes calamitats, perquè entre el còlera d’una banda i la revolució per una altra, estava tota la gent més per a morir que per a sobreviure a tantes misèries. Jo per part meua puc assegurar que vaig passar estones no sols amargues sense amarguíssims. Només Déu ho sap.11

1865: quarta epidèmia de còlera

Van transcórrer deu anys de tranquil·litat i el juliol de 1865 van començar a témer-se els pitjors presagis en córrer-se la veu que un vaixell, procedent d’Alexandria, havia introduït de nou la còlera en el barri de pescadors de València, fins que dos mesos després va arribar a Torrent:

Semblava que aquesta funesta epidèmia ja no s’acostaria a nosaltres perquè véiem passar els anys sense ocórrer a Espanya sobre aquest particular novetat cap (...) mes va vindre el dia 5 de setembre i ocorre un cas i segueix una porció de dies amb només tres o quatre casos, després va augmentar, però molt poc i així va estar fins al 31 d’octubre, ocorrent el dia que més huit defuncions, morint en tot aquest temps entre homes, dones i xiquets 91.

11 Miquel Casanova, Isidro. Memoria sobre la Villa de Torrent. Torrens 1988-1990. N. 6

Aquestes la imprudència, poca premeditació i tort esperit d’una porció de desordre, confusió i abatiment pararà aquesta nació desventurada, per divina provisió no es compadeix de nosaltres no sé a quin estat d’unes altres potser de majors i més transcendents conseqüències, que si l’en el curt transcurs d’uns trenta-dos anys. Ara tenim a la vista les tristes i funestes calamitats que hem experimentat ambiciosos que sense ordre ni concert l’estaven precipitant a la seua ruïna.

Aquests fills espuris de la pàtria amb el desenfrenament de les seues passions i iniquitats no han escarmentat en els mals passats i estan provocant la paciència de Déu, m’incline a creure que no podem esperar una altra cosa que mals sense conte; Déu faça que no es complisca aquest fatal vaticini!12 Defuncions diàries per còlera a Torrent en 1865. Elaboració pròpia a partir de dades d’Isidro Miquel Casanova.

12 Miquel Casanova, Isidro. Memoria sobre la Villa de Torrent. Torrens 1988-1990. N. 6

72

1885: quinta epidèmia de còlera

Vint anys després retornava el malson a Torrent, va ser el 30 de maig de 1885. Feia un any que s’havia declarat de nou el còlera a Alacant, procedent de Marsella i a poc a poc va anar estenent-se cap als pobles de la província de València. Com recordava Esteve:

Fon en Beniopa, venia d’Alacant i procedia de Marsella. Va passar en incubació el mes de gener, febrer i març, apareixent el 20 d’aquest mes en Xàtiva, estenent-se a Vilanova de Castelló, Alzira, Sueca, Cullera i aplegant a València el mes d’abril.

El 30 de maig de 1885 aparegué en Torrent, adquirint una ràpida i extensa propagació malgrat les precaucions preses per les autoritats i el bloqueig que per mitjà de la Guàrdia Civils havia establit en moltes poblacions.13 Aquesta epidèmia va ser la més documentada en l’àmbit d’informació de premsa diària, on s’informava de les poblacions afectades i el nombre d’invasions, denominació que rebien les persones contagiades, i el número de morts. Les edicions dels periòdics nacionals informaven contínuament des del mes de juny: “Segons els comunicats sanitaris rebuts dels governadors de les províncies, que hui publica la Gaseta, durant les últimes vint-i-quatre hores han ocorregut en les capitals i pobles que se citen les següents invasions i defuncions del còlera:”, i en la llarga llista de pobles aprecia Torrent com un dels més castigats.

13 Beguer Esteve, Vicente (1984): Les epidèmies del Cólera. Dins de El segle XIX a Torrent: les epidèmies del còlera. Quaderns de vida torrentina. La Biblioteca torrentina.

“Torrent, 12 invasions i 6 defuncions. (…) Durant la primera quinzena de juliol de 1885 84 pobles de la província de València van ser envaïts pel còlera causant 484 infectats i 206 defuncions, l’Olleria, Torrent i Catarroja encapçalaven la llista de poblacions més afectades, i Torrent la que va patir major número de morts, seguida de Llaurí.”14 En algunes ocasions es destacava la mort de persones il·lustres, famílies notables, polítics, etc., la defunció de l’alcaide de la presó de Torrent va ser notícia en les edicions del 4 de juliol. La gravetat que estava prenent l’epidèmia a Torrent va provocar la visita del governador civil de València el dissabte 18 de juliol, qui va realitzar una aportació de quatre mil pessetes.

Del 30 de maig al 2 de setembre van morir 376 persones a Torrent i com en ocasions anteriors molts veïns van buscar refugi en El Vedat. Des del punt de vista social els torrentins van tornar a recórrer a la fe:

I va ser tanta la molèstia i la desesperació de la gent, que va eixir la Mare de Déu dels Desamparats en processó i resant el rosari pels carrers del poble tres dies. I el dia 23, passada l’epidèmia, com acció de gràcies, se celebrà un Te Deum en l’església, en la que no cabia ni una agulla. I va ser tanta la molèstia i la desesperació de la gent, que va eixir la Mare de Déu dels Desamparats en processó i resant el rosari pels carrers del poble tres dies. I el dia 23, passada l’epidèmia, com acció de gràcies, se celebrà un Te Deum en l’església, en la que no cabia ni una agulla.15 14 La Iberia, nº 9289, martes 1 de julio de 1885.

15 Beguer Esteve, Vicente (1984): Les epidèmies del Cólera. Dins de El segle XIX a Torrent: les epidèmies del còlera. Quaderns de vida torrentina. La Biblioteca torrentina.

74

El nucli urbà torrentí l’any 1889 estava format per tres districtes, que agrupaven un total de 77 carrers, amb una població de 7.600 habitants. els noms dels quals eren els següents: Districte 1r: Carrers de Pila, Sant de Pàdua, Sant Jaume, Sant Pere Alcántara, Banta Anna, carrer i plaça de Toledo, Calvari, Mont-Sió, Santa Marta, Santa Magdalena, Cementeri, Apretafort, carrer i plaça de Sant Pasqual, Rosario, Convent, Eres del Convent, San Francisco, San Miguel, Tarongeta, Bestiar, Sant Cristòfor, Pi, Santo Domingo, sant Antoni Abat, plaça i carrer de Fonts, places del Castell i del Sagrari del Col·legi, Col·legi i Hospital.

Districte 2n: Carrers de Sagra, plaça Major, Església, carrer i plaça de Mota, Alquerieta, Sant Tomàs, plaça de Sant Roc, Vidus, plaça del Raval, Ros. Bellido, Marco, Empedrat, Séquia, Trinitat, Perills, Sant Blai i Trinquet.

Districte 3r: Carrers del Canonge Gisbert, Ermita, Sant Gregori, Angoixes, València, Tonyinaires, Sant Isidre, Pilar, Sant Pere, Sant Crist, Santa Teresa, plaça de l’Era, Tarongers, San Cosme, Sant Vicent, Sant Joep, Sant Onofre, carrer i plaça de Santa Llúcia, Xenillet, Ànimes, Dolors, Nova, Desemparats, Cantereries i Santa Bàrbara.

Plànol de la ciutat de València en el qual s’inscriuen les defuncions per l’epidèmia de còlera.

Cada punt roig indica una defunció.

Crida l’atenció, per exemple, com sembla que les defuncions es concentren en la zona sud de la ciutat, especialment la zona sud-oest, mentre que en la zona nord hi ha menys casos. El pla no ofereix informació sobre els motius de la distribució geogràfica de la malaltia. Font: INE.

1890: sisena epidèmia de còlera

La sisena i última epidèmia de còlera que va patir Torrent es va produir cinc anys després, del 22 d’agost al 7 de novembre de 1890. En aquesta ocasió el nombre de morts va ser molt menor, 15 morts, però la premsa va informar de deficiències en l’organització i assistència sanitària: “Desori sanitari. De Torrent li escriuen a El Mercantil Valencià el que segueix: En aquesta població existeix una comunitat religiosa que la componen 72 individus entre frares, xiquets i asilats, i en el mateix convent habita la guàrdia civil amb les seues respectives famílies, formant un total de cent i escaig d’individus. En aquest edifici hi ha hagut invasions i fins a defuncions, no havent-se pres mesura cap per a evitar la propagació del mal. En aquesta època arriben a Torrent molts bracers a buscar treball, dormint als carrers i places de la població; i mentrestant, a una família acomodada d’Utiel se l’ha obligada a abandonar el poble sota no sé quines prevencions.

Fa falta un delegat no polític que vinga ací i salve a aquesta bella població del perill que corre.”16

16 La República, nº 2057, martes 26 de agosto de 1890.

76

El 23 de setembre es va donar per acabada l’epidèmia:

“Han sigut declarats nets de còlera els pobles de Pauls (Tarragona), Sonseca i Alba Real de Tajo (Toledo), Simat de la Valldigna, Ontinyent, i Torrent (València).” L’imparcial, dimarts 23 de setembre de 1890. Al cap de poques setmanes es va produir un rebrot que va durar fins a finals de novembre: “Es declaren netes les procedències de la capital i de Vilanova de Castelló en la mateixa província, quedant tan sols el poble de Torrent, on fa ja 17 dies que no es presenta cap invasió.”17 Finalment, es donava la notícia el 21 de novembre de l’extinció total del còlera a la província de València:

”En declarar hui netes les procedències de Torrent, poble de la província de València, que va ser l’últim envaït pel còlera, declara neta tota la província d’aquesta epidèmia.”18 17 El País, nº 1256, martes 18 de noviembre de 1890.

18 El País, nº 1259, viernes 21 de noviembre de 1890.

Conjunt de gràfics lineals i de barres amb informació de variables meteorològiques i tel·lúriques (dades sobre el sòl) així com de la mortalitat i morbiditat del còlera i la mortalitat per altres causes en els mesos de primavera i estiu de 1885, quan València va patir una epidèmia de còlera. La malaltia va produir a la ciutat de València quasi 5000 morts, concentrades quasi totes el mes de juliol. Cal destacar que va ser durant aquesta epidèmia quan es va provar per primera vegada en el món una vacuna contra la malaltia, desenvolupada pel metge català Jaume Ferran i Clua. Font: INE.

78

Així és com es tanca la porta a aquesta malaltia a Torrent, deixant un balanç de més de 1400 morts:

El còlera va produir en Torrent un total de 1.415 morts. Quantitat respectable que va influir, i prou, en la demografia torrentina. Les sis epidèmies de còlera es varen reproduir a una distància de vint anys unes d’altres, amb l’excepció de la de 1855 i 1865, que sols tardaren deu anys una d’altra. I la de 1854, que es tornà a reproduir l’any següent.

En l’any 1890, no. La primera notícia del mal en la vall d’Alzira fon una masada sobre persones desprevingudes. L’epicentre va ser la província de València. I va ser en Torrent i en la província valenciana, malgrat tot, la més benigna de totes les epidèmies quant a morts. Després ja no hem vist més eixa epidèmia. La grip començà a fer parlar i de quina manera!-. Però ja és altra qüestió.19 El còlera es va esgotar en la Comunitat de manera natural (amb 30.000 morts), desoint els avanços de l’investigador valencià Jaime Ferrán. Un any després que descobrirà el mètode químic, la malaltia -que fins a 1895 no havia penetrat més enllà de les grans ciutats- va entrar per Novelda amb important virulència. Casos “sospitosos en la localitat alacantina de Beniopa” van fer que algunes mostres foren contrastades per l’investigador Ferran amb catedràtics de la Universitat de València com a mediadors. Al març el còlera va arribar a Xàtiva i, transmetent-se a través de l’aigua, les séquies i l’horta de la ciutat van estendre vertiginosament el contagi 19 Beguer Esteve, Vicente (1984): Les epidèmies del Cólera. Dins de El segle XIX a Torrent: les epidèmies del còlera. Quaderns de vida torrentina. La Biblioteca torrentina.

Doctor Ferrán vacunant a Alzira. Font: La Il·lustració Nacional, 1885.

(de quatre a vuit nous casos diaris). Estos avanços els ampliaria Santiago Ramón y Cajal. Els mèrits del valencià arribarien dècades més tard, amb el reconeixement internacional en l’estudi del còlera i en l’elaboració de la primera vacuna que el prevenia. De fet, va ser la primera vegada que s’ideava “una vacuna per a immunitzar a persones enfront d’una malaltia bacteriana”.20 A inicis del segle XX ens trobem altra epidèmia ocasionada per la pigota. El 1902 va causar 143 morts a València i va poder atallar-se per l’exigència de vacunació. “S’ha comprovat fins a quin punt es té abandonada tan saludable pràctica, per la qual cosa es comprén que perdure la pigota i que prenga vols epidèmics.”21

20 https://alicanteplaza.es/Las21primerasvecesdelaHistoriaquesucedieronenValenciaAlicanteyCastelln2 21http://valenpedia.lasprovincias.es/historia-valencia/1902/143_muertos_de_viruela_por_no_vacunarse

80

Línia temporal de morts perl còlera a Torrent. Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Isidro Miquel Casanova.

1917: epidèmia de tifus

El còlera no va tornar a la nostra població, però ja entrat el segle XX Torrent va patir una epidèmia que al principi no se sabia com definir, tal com arreplegà Diario de València:

“En Torrent hi ha 70 atacats per una malaltia no molt bé definida. Només tenir notícia del fet el governador disposà que l’inspector de sanitat marxa-se al poble per a prendre les mesures oportunes.”22 Finalment es tractava d’una epidèmia tífica que va deixar al descobert les males condicions higièniques de la població:

“Comunica el governador de València que al poble de Torrent s’ha declarat una epidèmia tífica. Hi ha 106 atacats, i s’han registrat diverses defuncions.”23 El divendres, 26 de gener, l’inspector provincial de sanitat, doctor Juan Torres Babí, es va traslladar a Torrent i va visitar als 75 malalts que presentaven caràcters tífics, més o menys accentuats, recollint diverses mostres de sang per a la seua anàlisi. Segons el parer del Dr. Torres l’origen de la malaltia estava en el depòsit d’aigua de la població, que no havia sigut netejat en més de deu anys, per la qual cosa va ordenar que immediatament fora tallat el subministrament d’aigua i es procedira a la neteja del depòsit.

També va proposar al governador civil que prohibira la venda d’aigua de Torrent a València.

En aquelles dates Torrent comptava amb una dotzena de famílies que es dedicaven a vendre l’aigua dels brolladors de Torrent, sobretot el de la Font de Sant Lluis, pels carrers València i els pobles de voltant.

22 Diario de Valencia. Gacetillas. Divendres, 26 de gener de 1917.

23 La Acción, número 335, domingo 28 de enero de 1917.

82

Els aiguaders constituïen una arma de doble tall en el desenvolupament i expansió de les malalties hídriques, d’una banda protegien en molts casos de contraure malalties existents en les aigües negres que es pogueren haver filtrat en pous o depòsits que es trobaren en la població on feien la venda, preservant als habitants de contraure malalties en proveir-los d’aigua sana provinent de brolladors. Per una altra, l’aiguader era un venedor ambulant, i ja no per la seua mercaderia, que per descomptat si estava infectada provocava una rapidíssima expansió de la malaltia, sinó per ells mateixos que en recórrer diferents poblacions eren a vegades portadors dels brots de còlera o febre que havien sigut contagiats en els llargs recorreguts que realitzaven.

La por al fet que s’estenguera a València l’epidèmia de Torrent per culpa dels aiguaders va suscitar protesta en la premsa:

“Tenim entés que continuen portant a la nostra ciutat aigua de Torrent, malgrat la prohibició de l’alcalde perquè en les estacions sanitàries no s’exigeix, faltant a l’ordenat, el certificat de l’alcalde del poble d’on l’aigua procedeix.”24 Les protestes van continuar publicant-se en vista que no cessava l’activitat dels aiguaders, i ja s’havien registrat diverses morts i més de 100 contagis a Torrent, la qual cosa va provocar que es prenguera la mesura de prohibir l’entrada als carros que conduïen aigua de Torrent, i que diverses mostres foren analitzades en el laboratori municipal.

Segons les autoritats un altre origen de la infecció era la séquia de Torrent, que en aquelles dates circulava sense cobrir per la població i era utilitzada tant per a llavar la roba com els utensilis de cuina, a més d’abeurador de cavalleries. Sr. Tomás Trénor va oferir al governador civil encapçalar amb mil pessetes una subscripció per a cobrir o desviar la séquia al seu pas pel centre de la població.

24 Diario de Valencia nº 2120. Diumenge 28 de gener de 1917.

Després de la visita del Dr. Juan Peset a Torrent, es va ordenar que tota l’aigua destinada al consum humà fora prèviament bullida i es va procedir a una vacuna general de la població, arribant a vacunar-se més de mil persones pels doctors Babí i Peset, auxiliats pels metges de Torrent. A la fi de gener la xifra de contagiats superava el centenar i, a diferència d’epidèmies anteriors, sabem que es van produir algunes morts però no el número exacte d’aquestes.

El 29 de gener es va iniciar un procés de vacunació, un dels és grans dels que es recorda a la ciutat:

“S’han esgotat més de mil vacunes que es portaren a Torrent sent injectades per les monges, alumnes del col·legi i frares joves del reformatori, metges del poble, mestres i un gran nombre de veïns. El nombre d’atacats és de 106 havent-se registrat algunes defuncions.”25 A l’endemà el mateix diari arreplega com el senyor Cortina remetré més vacunes antífiques a la població l’inspector provincial ajudà a gran nombre de veïns que encara no havien rebut este tractament i a la vegada es demanava que es tallara el servei d’aigua que encara es portava des de Torrent a la capital. El 31 de gener l’epidèmia s’estaciona amb només un nou cas i són vacunats mil veïns més, a la vegada que el doctro Peset continuava preparant més vacunes a l’Institut Provincial de Vacunació “esperant molt prompte ser vençuda l’epidèmia”.26 Igual que en els nostres dies no van faltar també la veus de la conspiració que afirmaven que l’epidèmia havia sigut un engany tal com llegim en l’edició del diumenge, 4 de febrer, del diari La Voz de Valencia:

25 Diario de Valencia. nº 2121. Dilluns, 29 de gener de 1917.

26 Diario de Valencia. nº 2121. Dimecres, 31 de gener de 1917.

84

“Amb motiu de les alarmants notícies circulades sobre l’estat sanitari en Torrent, el nostre company Vitòria ha visitat la població aquesta, obtenint curioses impressions que demà, Déu mitjançant, donarem publicitat. Per descomptat podem avançar que l’epidèmia tífica ha sigut un notable bluff, posat en circulació, ignorem per quina causa”, informació que va ser desmentida en l’edició l’endemà: “Van dir ahir al nostre col·laborador Vitòria, alguna persona de Torrent, que l’epidèmia tífica havia sigut un bluff, donant-li alguna informació que, clar és, el nostre company es va reservar de publicar sense prèvia la presa de dades suficients i autoritzades. I en efecte, d’ells resulta, evidentment, l’epidèmia existeix i les mesures adoptades pels funcionaris d’això encarregats, ha produït el satisfactori resultat de contenir aquella i potser tallar-la, per al que s’ha posat a contribució tots els mitjans científics de comprovació, de terapèutica i de profilaxi, així com els administratius conduents a l’èxit que per fortuna s’està aconseguint. D’altra banda, comprenem que els veïns de Torrent fan bé de dissipar l’alarma, però és millor no ocultar el perill i impedir, com s’ha fet, el mal.”27

27 La Voz de Valencia, 4 de febrero.

El 3 de febrer -una vegada remesa la malaltia- es va publicar sota el títol de “Justa reparació”, la següent notícia en relació amb els aiguaders de Torrent:

“Recordaran els nostres lectors que, arran d’haver ocorregut en Torrent alguns casos de malaltia sospitosa, l’Alcaldia de València va prohibir en absolut es venguera en aquesta ciutat l’aigua de la font de Sant Lluís, fins que una anàlisi escrupolosa i detingut demostrara que reunia condicions de salubritat i res fera suposar que la causa d’aquelles malalties eren les aigües d’aquesta font.

L’anàlisi s’ha fet prenent directament el subdelegat de medicina la mostra de l’aigua analitzada i ha donat el següent resultat, que signatura i garanteix la respectable autoritat del doctor Peset: (…) Que manca del “bacillus coli communis”, per la qual cosa no ens cal sospitar l’existència de contaminació fecal. Des del punt de vista interessant en les actuals circumstàncies, és aigua de perfecta potabilitat. Per deixar-ne constància, expedisc aquesta nota analítica a València, a 2 de febrer de 1917. Juan Peset, rubricat.

86

Doctor Ferrán vacunant a Alzira. Font: La Il·lustració Nacional, 1885.

Poden, per tant, estar tranquils els valencians que utilitzen aquesta aigua, que són i continuaran sent, segons l’anàlisi abans copiada, de perfecta potabilitat, i reben els aiguaders encarregats de portar-les aquesta al nostre judici justa reparació, ja que aquelles mesures prohibitives preses rigorosament per mera precaució en pro de la salut pública no han tingut causa fundada per a confirmar-se, i poden aquests pobres aconseguir el minvat pa que a costa de mil treballs li proporcionen a la seues famílies”.28 28 Diario de valencia nº 2124. Sábado 3 de febrero de 1917.

1918: la grip

La grip espanyola va ser la tercera gran malaltia que va assolar València.

Va aparéixer en el segle XX i va tindre el seu brot més letal entre 1918 i 1919. Va ser el període més negre per als valencians, més mortífer que la pesta negra o la Gran Guerra, que igual que en altres parts del món deixava milers i milers de víctimes. En l’àmbit nacional es van registrar huit milions d’afectats per la grip espanyola durant maig de 1918, encara que durant aquell brot la majoria de pacients es van recuperar. No obstant això, a València la grip es va convertir en la primera causa de mortalitat i a diferència d’altres epidèmies que afectaven els col·lectius de risc habituals (xiquets i ancians), aquesta malaltia s’encebava especialment amb els joves.

Només el mes d’octubre d’aquell any van morir quasi 700 persones en la capital del Túria.

2020: pandèmia de coronavirus

El 10 de març de 2020 la capital de l’Horta Sud vivia una situació de desconsol, incertesa i desinformació pel contagi mundial del coronavirus SARS-CoV-2. L’epicentre autonòmic de la pandèmia estava a Torrent, un focus del centre de Majors Santa Elena feia saltar totes les alarmes.

Conselleria de Sanitat confirmava quinze nous casos de coronavirus en la Comunitat Valenciana, dotze d’ells de persones majors de la residència Santa Elena de Torrent. La consellera de Sanitat, Anna Barceló, precisava que els ancians presentaven simptomatologia lleu i eren aïllats en habitacions individuals, que s’anava a tancar, igual que el centre de dia que té el servei pel qual s’impediran les visites. Es desconeixia l’origen d’aquest contagi i era una de les prioritats del consell per tal de no propagar el virus.29 El mateix dia a les 22.08 hores el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, compareixia davant dels mitjans de comunicació al Palau de la Generalitat. Tots els pronòstics apuntaven al pitjor. A les 22.19 h s’anunciava l’ajornament de les falles. Mentrestant, a la capital de l’Horta Sud es feia el silenci. El Comité de Seguretat i Salut aprovar el ‘Protocol de mesures en edificis i instal·lacions municipals amb motiu de la Covid-19’, amb el qual s’incrementen les mesures d’higiene.30 29 https://www.levante-emv.com/horta/2020/03/10/coronavirus-valencia-casos-residencia-torrente/1987802.html 30 https://www.infotorrent.es/noticies/lajuntament-de-torrent-posa-en-marxa-mesures-en-edificis-i-installacions-municipals-contra-el-covid-19/

88

Començava una nova era. Divendres, 13 de març, ja eren 36 els infectats per la Covid-19, tots ells vinculats al centre de majors de Santa Elena. Dels 31 es passa a 36 a l’espera de més. Molts torrentins acudien als comerços i supermercats de la ciutat a fer apilament de productes de primera necessitat.

Comença la bogeria insolidària. Les autoritats demanen calma. Mentrestant, el coronavirus traspassava la frontera de l’Asil Santa Elena. Segons informacions recavades per La Opinión de Torrent, ja eren 4 les persones amb coronavirus a la ciutat: “s’amplia les possibilitats de transmissió al voltant de dos col·legis de la ciutat. Els afectats estan aïllats des de fa uns dies.”31 A la nit es declarava l’estat d’alarma. El president del Govern, Pedro Sánchez, anunciava este acord del Consell de Ministres en una al·locució extraordinària. La mesura per fer front a la propagació del coronavirus tenia inicialment un termini de 15 dies: “La COVID-19 és una emergència que ataca la salut de tots i que no entén de fronteres”, de manera que donava potestat al Govern per a limitar la circulació o permanència de ciutadans.

L’ajornament de les falles era ja un mal menor davant del tarannà que assolia la pandèmia. Moltes morts, incertesa, canvis de protocols, desescalada, nova normalitat, tancament de restauració i oci nocturn, nova onada el gener de 2021 pels contactes de Nadal, més morts i un llarg etcètera fins a arribar a l’actualitat. Necessitem perspectiva per analitzar en profunditat les conseqüències en perdudes humanes i la crisi social, econòmica i psicològica derivada de la covid-19.

Les epidèmies que va patir Torrent durant el segle XIX i principis del XX van provocar un total de 1.415 morts. A les quals cal sumar les defuncions actuals provocades per la covid-19 que des de març de 2020 fins a gener de 2022 sumen un total de 169, segons el registre oficial de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana (amb 18.447 contagiats oficialment pel SARS-COV-2, sense comptar aquells que no ho han notificat). En total, 1.584 veïns han mort a causa de diverses pandèmies, segons dades recopilades. Tots ells són molt més que una xifra: són el testimoniatge, records i l’herència viscuda del nostre municipi. En la seua memòria.

31 https://laopiniondetorrent.es/valencia/art/61518/torrent-suma-els-primers-4-nous-casos-de-coronavirus-fora-de-lasil-santa-elena

90

L’UME en la residència Santa Elena de Torrent. El País. Mònica Torres.

Fortuna torrentina: afortunat$ i desafortunat$ per la loteria

Per Aitor Sánhez

92

Acte públic del sorteig dels cinc números de loteria d’Espanya. Font: Loterías y Apuestas del Estado.

La fortuna, del llatí fortūna, tendeix a ser considerada esquiva, fortuïta, un encadenament dels successos, en la majoria de vegades amb sort favorable, però també en desús este terme significava desgràcia, adversitat, infortuni. Al llarg de la història els torrentins hem travessat etapes més o menys pròsperes, al dictat de la història nacional i internacional; i -de vegades- hem jugat amb la sort a través dels jocs d’atzar. Repassem quan ha tocat la loteria en Torrent moltes d’elles amb final feliç i d’altres amb final amarg. Relats (des) afortunats d’una instrahistòria local de més de dos segles.

Exemplar del bitllet del primer sorteig de loteria de Nadal, del 18 de desembre de 1812. Font: Loterías y Apuestas del Estado.

Naixement de la “grossa” de Nadal

La història de la Loteria de Nadal es remuntar al 1811, quan en plena Guerra de la Independència contra els francesos, les Corts de Cadis van constituir el joc de la Loteria amb finalitats recaptatòries per a la contesa.

La idea va ser del polític sevillà Ciriaco González Carvajal, en aquells dies ministre del Consell i Cambra d’Índies. No va ser fins un any després, el 18 de desembre de 1812, quan se celebraria el primer Sorteig de la Loteria de Nadal, però no amb aquest nom, el poble la deia Loteria Moderna per a diferenciar-la Loteria Primitiva creada en 1763 pel ministre d’Hisenda de Carles III, l’arxiconegut Marqués d’Esquillache.

El primer premi gros va ser per al número 03604. El preu del bitllet era de 40 reals i el premi ascendia a 8.000 pessetes, molt lluny dels 400.000 euros actuals. Aquest primer sorteig no es va celebrar en tota Espanya (només en Sant Ferran i Cadis, que és on se celebrava). En 1815 va passar a Madrid encara amb el nom de “Loteria Moderna” i en 1892 quan va passar a denominar-se Sorteig de Nadal i es va celebrar el 23 de desembre.1 1 El Sorteig va començar a celebrar-se el 22 de desembre, excepte si aquest queia en diumenge, que s’avançava al dissabte. No obstant això, des de 1992 sempre se celebra el 22 de desembre. https://www.laloterianavidad.com/sorteo-navidad/historia.html

94

Instantània dels primers sortejos a inicis del segle XX. Font: Loterías y apuestas del Estado

Torrent rep 125.000 pessetes en un Sorteig Nacional de 1918

La primera notícia d’un gran premi recaigut a Torrent el trobem en un sorteig nacional, no d’extraordinari de Nadal. El 21 d’octubre de 1918 la lotera Manuela Corachán, propietària de l’antic quiosc de Sant Martí, va repartir 150.000 pessetes gràcies a la venda de l’11.509. Va ser un premi molt fraccionat, del qual la propietària no es va quedar ni una participació.

El Diario de Valencia recull la bona nova:

La “grossa” a València i Torrent El número 11.509, que va ser premiat en el sorteig d’ahir amb 150.000 pessetes, va ser venut en la Loteria de Torrent. Cinc dècims els va expendre, en fraccions de dos reals i de pesseta, la propietària de l’antic quiosc de Sant Martí, na Manuela Corachán. Aquesta senyora diu que aquest número ve consignat a aquesta Loteria, d’on ella pren els números per a vendre’ls en xicotetes fraccions en el seu quiosc. Que fa dotze anys que ho té abonat. Diu que no coneix qui puguen tindre participacions, i que el que si pot assegurar és que tots els agraciats són gent treballadora. Afig també que ahir, al voltant de les nou del matí, va vendre les dues últimes parts que li quedaven de la grossa. També s’han venut en el citat quiosc el bitllet del número anterior al de la grossa i set bitllets de centena. Preguntada si s’havia reservat alguna cosa per a ella, ens ha dit que no. L’única cosa que tenia sobrant són 35 pessetes en participacions, que cap d’elles era de la grossa ni de la centena. La nostra enhorabona a tots els agraciats.2

2 Diario de Valencia, 22 d’octubre de 1918. N. 2724.

96

Esperant l’eixida de la Grossa. Font: Nuevo Mundo 24-12-1908.

Primer gran premi de Nadal a Torrent Un any després, la mateixa administració reparteix el tercer premi de la Loteria de Nadal. Concretament, el 23 de desembre de 1919 tenim constància del primer gran premi en la nostra població, gràcies al número 11.507 (dos números menys de l’agraciat un any arrere). El paqueter del Diario de Valencia va ser un dels afortunats, però també moltes famílies del municipi, ja que el premi va ser molt repartit, arribant a aconseguir a unes 400 famílies agraciades. Tal com recollia el diari:

A l’hora d’haver escrit en la nostra pissarra el número afortunat amb els dos milions del tercer premi de la loteria nacional, ens diu el telèfon.

- És veritat que ha eixit premiat l’11.507? - Sí, senyor- Sóc Manuel Bosch, paqueter del Diari ací, en Torrent, i he venut dos dècims del tercer premi. I a la mitja hora entraven en la nostra redacció els nostres afortunats paqueters, curulls de satisfacció i d’alegria. Manuel Bosch és el nostre paqueter, corresponsal i venedor de dècims de loteria. Ens va dir que havia comprat aquests dècims, no en cap administració de la capital, com s’ha dit, sinó en la mateixa administració de loteries de Torrent. El nostre benvolgut amic és home afortunat en la loteria. El mes de juny li van correspondre sis mil pessetes. S’havia ara reservat dues pessetes i li han correspost per tant 4.000. Els dos dècims venuts per Bosch es troben repartits en unes 150 participacions. La participació major és una de cinc pessetes, que la porta el jove metge Soler Burgos, que rebrà deu mil pessetes. Els altres porten participacions de real i de pesseta, i per això pot calcular-se a què nombroses famílies de la veïna població ha aconseguit la sort. Enhorabona al nostre bon amic Manuel Bosch i als seus afortunadíssims clients.3 3 Diario de Valencia, martes, 23 de desembre de 1919. N. 3116.

98

La premsa de l’època narra amb dedicació la cerca dels afortunats i dels loters encarregades de repartir la sort, tal com es realitza en l’actualitat. La morbositat de veure a qui li ha tocat roman intacte, així ho feien a principis de segle XX:

La major part dels dècims es troben en Torrent, i segons ens comuniquen també es troben molt repartits, en participacions de cèntims moltes d’elles, fins al punt que potser passen de 400 famílies les agraciades.

D’on és el número?

En la loteria de la plaça de la Reina esbrinem que el número era de Torrent, i allí vam saber que en un lloc de ferro vell de la Llotja podríem parlar amb l’esposa del loter acaronat de la fortuna. En l’esmentat lloc de compravenda de ferro, regnava extraordinària alegria. Acabava d’arribar el loter, i per ell vam saber que s’havia reservat una participació de deu pessetes, per les quals cobrarà el previngut administrador la no menyspreable quantitat de 20.000 pessetes.

Altres afortunats El loter ens ha dit que el bitllet estava repartit entre els següents senyors: Amo del quiosc de Sant Martí, dos dècims; dues expenedores ambulants, quatre; do Crescencio Carratalá, un; senyor Simó (a) Chimbo, un altre; i un altre en Joan Constancio Benetó.

Una vella afortunada Estant parlant amb el loter, ha passat una dona anciana, preguntant pel número premiat.

Porta sis reals de participació i li corresponen 3.000 pessetes. La pobra dona s’ha anat plorant d’alegria.

Família afortunada 200.000 pessetes per a casa José Castellote, veí de Torrent, es va quedar un dècim de l’onze mil premiat i el va repartir entre els individus de la seua família. La mare i una germana estaven en el mercat, i en conéixer la notícia han anat a visitar al loter, donant mostres d’una immensa alegria.

Li persegueix la sort Al novembre (per octubre) de l’any passat, aquesta mateixa loteria va donar el premi gros a Torrent repartint 30.000 duros al poble.4 El loter va marxar de seguida a Torrent a comentar la nova als agraciats, entre els quals es trobava el seu ancià pare, que tenia una pesseta de part.

L’amo del quiosc de Sant Martí comentava que els seus dècims es van repartir en participacions de pesseta i de dos reals, i que moltíssims pobres van ser agraciats. Aquesta notícia servia al Diari de València per a queixarse del servei de telèfons:

4 Diario de Valencia, martes, 23 de desembre de 1919. N. 3116.

100

Malgrat el cúmul de telefonemes urgents i ordinaris que ahir es van circular de Madrid a València, amb els números premiats de la Loteria Nacional, el personal dels telèfons interurbans es va multiplicar durant tot el dia, i això ens va donar ocasió perquè el públic poguera saber per la nostra pissarra, amb promptitud i precisió, tots els números que tenen premis majors.

Aprofitem, gustosos, aquesta ocasió per a enviar al director de la Central de Telèfons interurbans, senyor Perucho, la nostra felicitació més cordial, perquè la faça extensiva al personal a les seues ordres, per l’excel·lent servei que ha realitzat.5 L’endemà, el diari publicava més noms de veïns afortunats:

S’ha confirmat la informació que vam donar ahir. El bitllet premiat amb el tercer premi no va ser venut en cap administració de València, sinó en la de Torrent, de la qual és amo en Domingo Andreu Vidal. Porta, com ahir vam dir, 10 pessetes de participació i li corresponen cobrar 20.000.

Un valencià afortunat.

La participació més gran del tercer premi la porta el funcionari d’aquesta duana en Luis Rizo, que va rebre per duplicat la participació en el número 11.507. En el quiosc de Sant Martí va comprar un dècim i a part un amic li va remetre des de Torrent una altra participació de 10 pessetes. Ingressarà, per tant, el senyor Rizo la respectabilíssima quantitat de 200.000 pessetes.

5 Diario de Valencia, martes, 23 de desembre de 1919. N. 3116.

També a riba-roja de túria.

El nostre corresponsal a Riba-roja de Túria ens comunica que també d’ells s’ha acordat la sort. El nostre paqueter i venedor de dècims en Torrent, Manuel Bosch, és fill de Riba-roja de Túria, i per aquesta circumstància i les relacions de sang i amistat que al poble de la seua naturalesa li uneixen fan que amb freqüència li visite. En un d’aquests viatges va vendre a Riba-roja de Túria participacions vàries. Es calcula que han correspost a Riba-roja de Túria uns 25.000 duros.

Es troben repartidísims, tant que les majors participacions les portaven l’auxiliar de secretaria i el vicari, dues pessetes el primer i una el segon.

Reina en la població gran alegria. MOLTES GRÀCIES!6 En 1847 va ser el primer any en què València va repartir la Grossa del Sorteig Extraordinari de Nadal. La ciutat ha arribat a repartir el primer gran premi fins a 13 ocasions, sent 2018 l’última. La pedrea va caure en 1847, 1904, 1930, 1941, 1950, 1953, 1959, 1985, 1996, 2003, 2006, 2013 i 2018.

València és la quarta a tocar el premi, després de Madrid, Barcelona i Sevilla.

L’atzar i la probabilitat han volgut visitar diversos municipis de València, com Manises i Alaquàs, encarregats de repartir diverses vegades la grossa de Nadal. En el cas de Manises, la famosa Loteria Manises es va encarregar de repartir la grossa en 2020 amb el 72.897, la localitat valenciana ha venut 5 vegades el bitllet guanyador del sorteig. A Alzira ha caigut dues vegades, en 1933 i 1968. La Loteria Castillo en Alaquàs, per part seua, ha arribat a repartir més de 42 milions d’euros des que va obrir les portes en 1982. Alzira va cantar la grossa en 1933 i 1968, Sueca en 1966, Massamagrell en 2003, Meliana en 2012, l’Eliana en 2014, Benetússer en 2017 i Xàtiva, Bocairent, l’Alcúdia, Llíria i Ontinyent en 2018.7 6 Diario de Valencia, miércoles, 24 de desembre de 1919. N. 3117.

7 https://www.levante-emv.com/loteria-de-navidad/2021/12/13/1847-ano-valencia-hizo-millonaria-59944206.html

102

El “Niño” somriu a Torrent

El següent gran premi de la Loteria seria el premi del “Niño”, que va recaure en sengles ocasions en el nostre municipi en 1954 i en 2017, totes dues relacionades amb dues germandats de Setmana Santa de la ciutat, Santa Faç i Sant Sepulcre respectivament. Però Com naix aquest sorteig?

La primera nota documentada de la celebració del Sorteig Extraordinari del “Niño”’ es remunta a l’any 1941. En aqueixa data, el director de Timbre i Monopolis va prendre la decisió d’oficialitzar el sorteig fent-lo extraordinari.

L’èxit va ser tal que els responsables es van animar a repetir el sorteig i fer-lo de manera institucionalitzada. D’ací, va eixir el caràcter extraordinari del sorteig del “Niño”’ que hui coneixem. En la primera edició del sorteig del “Niño”’ es van comptabilitzar un total de 4 sèries de 42.000 bitllets cadascuna, a 150 pessetes per bitllet, dividit en dècims de 15 pessetes. Aquell primer any es van vendre un total 166.668 bitllets amb una recaptació total de 25.230.000 pessetes de l’època, que van suposar un benefici de 7.700.300 pessetes per a l’Estat.

Catorze anys després de la seua creació arriba a Torrent el gran premi. En un any de fortuna per a València, ja que havia tocat la grossa de la Loteria de Nadal uns dies abans València amb 105 milions de pessetes. El 3.207 ses va vendre en l’administració de loteries de la plaça de la Verge de València. 60 milions de pessetes van ser a la indústria del fogó Pràctic i 45 al Servei Nacional de Cultiu del Tabac.

Així doncs, l’any 1954 va canviar la vida a molts veïns. Van començar amb bon peu el mes de gener. La germandat de la Santa Faç repartia en participacions 32 milions de pessetes gràcies al número 35.520, en les seues huit sèries. Els torrentins afortunats copaven les portades dels periòdics regionals i es podia llegir a les Províncies del 6 de gener de 1954:

En Josep Carratalà, vocal de la Germandat, que juga 42 pessetes, el secretari, en Segismundo Baviera, participant amb dos duros; en Jaime Benlloch que interesa 14 pessetes i altres veïns també jugadors de la “grossa” relaten a la premsa la seua sort. Las Provincias.

Novament la “grossa” per als valencians.

Alegries i riures als carrers de Torrent. Tots els barris de l’afortunada població es van veure ahir animats pels grups de veïns que comentaven joiosament la caiguda de la grossa i donaven curs a les seues expansions de goig.8 A l’interior, en la pàgina 8 es podia llegir:

La “Grossa” en Torrent.

Totes les sèries profusament repartides per la germandat de la Santa Faç. El número afortunat va ser comprat a València el dia de Nit de Nadal.

8 Las Provincias, 6 de gener de 1954. N. 35.045.

104

Xiquets i famílies afortunades. Las Provincias.

Novament, la “grossa” de la loteria ha caigut en terres valencianes on, des del passat sorteig de Nadal, s’havia venut per a l’extracció del ““Niño”” molta més loteria que de costum. Aquesta vegada ha sigut la població de Torrent l’agraciada amb aqueixa sort esplèndida dels trenta-dos milions de pessetes que corresponen al número 35.520, que les seues huit sèries estan repartides profusament entre els veïns de totes les barriades del poble. El número en qüestió va ser adquirit el dia de Nit de Nadal en l’Administració número 19, de València, situada al carrer del Falangista Esteve i regentada per la senyora vídua de Lacomba; el va comprar en José Chuliá, veí de Torrent i empleat en una casa comercial de la nostra ciutat, per encàrrec de

Dos de les famílies que més participació porten en la “grossa”: el dipositari, en Vicent Muñoz, amb la seua esposa i fills, que interesen 50 o 60 pessetes i el vicepresident de la Germandat, en Manuel Ramón Company, jugador de 50 pessetes amb dona i fill. Las Provincias.

la Junta de la germandat de la Santa, Faç, d’aquella població. En el sorteig de Nadal ja havia comprat el mateix senyor, en la mateixa administració, i per encàrrec de la mateixa junta, un altre número, que va ser agraciat amb reintegrament. La majoria dels torrentins que jugaven en ell van preferir prendre noves participacions per al sorteig del “Niño” en lloc de percebre el reintegrament en metàl·lic.

106

Dos de les famílies que més participació porten en la “grossa”: el dipositari, en Vicent Muñoz, amb la seua esposa i fills, que interesen 50 o 60 pessetes i el vicepresident de la Germandat, en Manuel Ramón Company, jugador de 50 pessetes amb dona i fill. Las Provincias.

Per això es troben tan repartides totes les sèries del 35.520. Es dona el cas que el senyor que va comprar el bitllet per encàrrec de la germandat torrentina, no porta cap participació i també és va fer notar que per Nadal anaven a comprar els Germans de la Santa Faç el número en una altra administració, i en descobrir algunes dificultats, van comprar aquell número, el mateix que aquest ara, en la de Falangista Esteve, on en José Chulià adquireix quatre o cinc números tots els sortejos.

Alegria als carrers Poc després d’eixir la grossa ja se sabia en Torrent la notícia, perquè va ser comunicada telefònicament des de Madrid amb Segismundo Baviera, oficial major de l’Ajuntament, el fill del qual del mateix nom, és el secretari de la germandat de la Santa Faç i juga deu pessetes. Per diferents conductes va arribar també a altres llocs de la població la joiosa nova, que va suscitar les escenes de carrer d’entusiasme que cal imaginar. Al migdia, el president de la germandat, en Vicente Carratalà, que juga 17 pessetes, i els seus germans en Antonio i N’Asencio, participants en el “la grossa” amb 10 i 2 pessetes respectivament, dedicats tots ells amb el seu pare, a un fort negoci d’indústria conservera, van fer la seua entrada en Torrent procedents de València en un cotxe de la seua propietat, adornat amb cartells al·lusius; al joiós sonar de la botzina; eixien els torrentins al carrer i prorrompien en aclamacions. Particularment als carrers humils dels barris més populosos les manifestacions de carrer d’alegria van aconseguir extrems emocionants i els periodistes que arribaven a fer informació, van ser també aclamats a plens pulmons.

108

Les majors participacions El número 35.520 en totes les seues sèries es va fraccionar en participacions d’una i dues pessetes.

Com és sabut en la sort màxima d’aquest sorteig corresponen huit mil pessetes per cadascuna que es jugue. Qui més quantitat tenia en joc és, pel que sembla, don Joan Marcillà, empleat administratiu de “Jornada” i “Levante” i veí de Torrent, que participava amb huitanta pessetes.

El depositari de la germandat i del número, en Vicente Muñoz, industrial fuster, diu no ha fet encara el recompte de les participacions que li queden per a ell, però cree re sumaran cinquanta seixanta pessetes per la qual cosa cobrara, segurament, més de 400.000; està casat i té tres fills.

El vicepresident de la germandat en Manuel Ramón Company, obté 440.000, perquè juga cinquanta-cinc pessetes; és funcionari de la germandat de Llauradors i amb el seu caràcter “cachazudo” volia ahir, assabentar-se de la notícia, seguir treballen do tan tranquil·lament, però els seus companys li van fer marxar a la seua casa; la seua esposa es diu N’Amparo Boils i tenen un xiquet, en l’educació i l’avenir del qual pensen Invertir primer de tot els diners que han obtingut amb la finalitat que el xic puga tindre una

bona carrera, en José Carratalà Silla, Industrial xocolater i vocal de la germandat juga 42 pessetes.

El xiquet Paquito Hernández, de 12 anys. 23 pessetes, de les quals parla cedit algunes fa dos dies a diversos familiars. N’Alfredo Costa, representant vocal de la germandat es trobava fent feina a Carlet i en tornar a casa a les tres i mitja, va saber que havia guanyat 160.000 pessetes, perquè portava participació de 20 en «la grossa»; per cert, que la seua esposa les dotze i mitja del matí encara va vendre quan el premi ja havia eixit- tres participacions de pesseta a un venedor de plàtans anomenat Paulino, a qui sempre dona al matrimoni Costa loteria de la qual ells juguen i que la nit anterior havia ja demanat la seua cobrada part per al sorteig del “Niño”. En Jaime Benlloch Piris, empleat del Jutjat d’Instrucció i de la germandat de Llauradors, juga 14 pessetes. Un gran jugador de pilota, anomenat Ricardo León Lerma, participa en la grossa amb 8 pessetes; és individu molt popular en Torrent, on tots li coneixen pel sobrenom.

“L’artista” atorgat a causa de les filigranes que sap fer en el Joc de pilota, a València també ha vingut alguna participació, venuda per torrentins a amics o familiars. El matrimoni Sancho Cortira, que tenen un forn al carrer de Matemàtic Marzal juga

110

16 pessetes. Aquests són els principals jugadors en quantitats de més consideració, La germandat només juga quatre pessetes La resta del número està repartidíssim fins al punt que no hi ha carrer en Torrent en la qual no visca un grup de veïns agraciats. Als carrers no se sent un altre comentari més que el de la feliç sort que ha caigut al poble i els torrentins, en trobar-se es pregunten els uns als altres quantes pessetes jugaves.

La Germandat de la Santa Faç radica en l’ermita de Sant Lluís Bertrán i va ser fundada en 1944 per a contribuir a l’esplendor i devoció de la Setmana Santa en Torrent, Els Germans desfilen processionalment en Divendres Sant. En els seus començaments la germandat va comptar, per a obtenir alguns ingressos, amb un camp el propietari del qual va permetre sembraren en ell el que escara la germandat; els membres de la junta van plantar cebes i van treballar ells mateixos el camp tota la temporada, però al final el negoci va resultar tan malament que només van obtenir noranta-dues pessetes amb cinquanta cèntims per la venda dona la collita.

En el número premiat amb la “grossa” tenia la Germandat reservada una participació de quatre pessetes i igual quantitat juga el consiliari,

Portada de Levante del 6 de gener de 1954. Font: Hemeroteca de València.

reverend N’Àngel García. El mateix número que ara ha sigut agraciat amb el premi major es va jugar a Torrent també el passat sorteig per la banda de música del Patronat de la Joventut Obrera de San José.

112

En Torrent li ha eixit fins a l’alcalde – prop de mig milió a Montcada.

(Del nostre corresponsal Vicente Beguer).

Seixanta pessetes de participació en la «grossa» han anat a parar al Registre de la Propietat de Montcada, on es repartiran, per tant, 480.000

En el Cercle Catòlic es va compondre aquest animat grup d’agraciats i “aproximats”. Portaven moltes hores de cantar i quasi no els quedava veu per a dir-nos el que a cadascun li havia correspost. Que 32 milions ben repartits donen per a molt. Levante. (Foto L. Vidal).

pessetes. I altres 400.000 del premi queden distribuïdes entre unes trenta famílies que habiten la masia del Jutge, situada a tres quilòmetres de Torrent.

Durant tota la vesprada les entitats bancàries que tenen sucursal en Torrent, així com la Caixa d’Estalvis, han tingut obertes les seues finestretes en gojosa vespra de Reis per a (fer bestretes a les gents humils del veïnat agraciades pel premi de la grossa de la loteria. Amb els jugadors més afortunats cal col·locar també a l’alcalde de Torrent, que percebrà unes tres-centes mil pessetes.

Es diu que la germandat que ha distribuït els trenta-dos milions es proposa invertir una part del premi en l’arranjament de la

capella de la Santa Faç de l’ermita de Sant Lluís Bertrán recentment constituïda.9 Aquesta mateixa notícia era recollida pel periòdic Levante, el 6 de gener de 1954, publicava el següent:

La “grossa” del “Niño” també a València. El número 35.520 el jugava íntegre la Germandat de la Santa Faç, de Torrent els 32 milions es troben molt repartits entre els torrentins.

En el seu interior li dedicava pràcticament la pàgina sencera amb el titular “Amb els agraciats per la “grossa” de Torrent. Alegries, sorpreses o esperances per a un altre sorteig”.

De nou s’ha vist València afavorida amb la sort major de la Loteria Nacional en el sorteig del “Niño”, celebrat ahir. Després dels premis del sorteig de Nadal, venen «hora aquests trenta-dos milions de la “grossa” per a Torrent, indicant que València està aquest any de sort i que no comença malament el 1954.

La “grossa” d’aquest sorteig ha sigut el número 35.520, venut en l’administració de loteries n.

19, del carrer Falangista Esteve, 5, regentada per Na Teresa Agustí. Com hem dit, els trentados milions amb què ha sigut agraciat aquest número, han anat a Torrent, perquè el citat 35,520 va ser adquirit per la germandat de la Santa Faç 9 Las Provincias. 6 de gener de 1954. N. 35.045.

114

d’aquest poble. El que reparteix la solte es queda sense res. Diem això a propòsit de l’adquirent del bitllet premiat, José María Chuliá, veí de Torrent i empleat a València en l’Agència de Viatges Meliá.

I ho diem perquè aquest senyor, que va triar el premi, va entregar el bitllet íntegre a la germandat de la Santa Faç de Torrent, sense ocórrer-li després demanar participació en el citat número.

Juntament amb aquest número va comprar altres cinc, que també van ser a Torrent. Ens ha manifestat que la grossa ho va adquirir la vespra de Nadal, i que ho va fer per encàrrec de la citada germandat, i que en aquest número no tenia cap participació, mentre que en els altres sí.10 Torrent o l’alegria desbordada Levante desitjós sempre d’oferir als seus lectors la més cuidada informació, va desplaçar a Torrent a dos redactors.

Arribem al poble afortunat en les primeres hores de la vesprada, i ens delata, en la nostra condició d’informadors, la companyia de Vidal, amb el seu “flaix” al muscle. Van ser molts els grups que ens van sol·licitar perquè isquera el seu nom en els periòdics”. Però si haguérem fet cas a toris, hauríem de copiar quasi íntegre el padró d’habitants de Torrent, ja que les participacions 10

Pie de foto: Esta es la “plana mayor” del premio de la Lotería Nacional del sorteo del “Niño”. En la sucursal de un banco los “cazamos” posiblemente momentos después de haber depositado las participaciones en la caja fuerte. Entre todo lo que a estos señores suman varios millones.

del 35.520 es troben partidíssimes entre quasi tots els veïns, sent les de cinc i deu pessetes, i les inferiors a cinc, les que predominen.

En la sucursal del Banc de Biscaia entropessem amb el primer agraciat d’importància, que, home segur i previsor, es trobava signant les paperetes del 35.520 que jugava, i que anaven a quedar depositades allí. L’agraciat és José Moncholí Casillo (que juga amb el seu germà Salvador 80 pessetes en el número comprat per la germandat. En el despatx del director del Banc, en Vicenta Olmos, on es trobava el senyor Moncholí amb les seues participacions, dispara Vidal el seu «flaix». Per cert, que a pesar d’aquestes 640.000 pessetes que s’emporten els germans Moncholí, el José es troba completament tranquil, segons ens va manifestar, dient-nos, a més, que ell no li donava molta importància. No obstant això, vam veure que José Moncholi no signava molt a «gust» amb ploma, i en Vicente Olmos va demanar per a ell un llapis negre. Diguera el que diguera, indubtablement un poc nerviós sí que caminava.

La impremta que «va tirar» els talonaris No és pel fet d’haver-los imprés en Gràfiques Reunides, haja eixit premiat el número que jugava la germandat, però sí que és una dada curiosa

116

que la impremta d’on van eixir els talonaris jugara res més que 23 pessetes, a repartir entre els socis en Francisco Hernández, en Vicente Soriano i don Joan Alejo. —Si arribem a saber-ho, ja ens haguérem quedat amb més—ens van dir quan els visitem.

També van manifestar que per Nadal jugaven ja en el número ‘que va portar la germandat 100 pessetes i que per a ara havien polit se’ls reservaren 50, i que, al final, només els van quedar 23. Les 184.000 pessetes que els corresponen, ens han dit, seran emprades a millorar la impremta.

«El chepa» i els seus admiradors En el Cercle Catòlic notem una gran bullícia. Allí s’havien donat cita molts dels agraciats, encara que amb xicotetes participacions. Allí va poder també Vidal lluir-se fotografiant a un grup de posseïdors de paperetes premiades.

D’entre els joiosos clients del Circulo es destaca la sorollosa alegria que dona mostres l’enllustrador Vicente Nieto, al qual li han correspost 24.000 pessetes. —Has netejat moltes sabates hui?

—Abans d’assabentar-me de la sort, encara vaig

treballar, però en fer-ho vaig abandonar la caixa.

—I ara què penses fer amb aquests diners?

—No sé, però el primer que faré serà comprar-me un parell de sabates noves. A més, me n’aniré de vacances uns dies.

—I després?

—No em queda més remei que continuar fent feina, encara que pense millorar els estils del treball.

Si fórem supersticiosos, creuríem que “el chepa” té alguna cosa a veure amb la sort en el 35.520.

Potser, sense ser-ho, qui sap si a algun dels directius de la germandat se li va ocórrer realitzar sobre l’esquena de Nieto aqueixa operació que diuen dona sort. De totes maneres, “el chepa”, amb un gran rotlle d’admiradors es queda en el Cercle Catòlic celebrant d’una manera molt ostensible la sort que ha tingut.

A la recerca dels grossos de la «grossa» Com hem dit, són molts els que juguen participacions, totes de xicoteta quantia, però sabem que en algunes llars havien entrat en aquest sorteig una bona quantitat de duros. No va ser tasca fàcil localitzar a aquests “grossos” del 35.520. La seua presència se’ns assenyalava per quasi tots els carrers, i de casa de Visantet vam

118

haver de passar a casa de Gimo, fins que en una cantonada trobem a la plana major de la Germandat.

Amb ells passem a la sucursal del Banc Espanyol de Crèdit que dirigeix en Álvaro Reig Pastor, on es van reunir amb els altres eufòrics germans de la Santa Faç.

El president, en Vicente Carratalá ens va dir que ell només jugava 14 pessetes, i el depositari, en Vicente Muñoz, ens va manifestar que no sàvia cert les participacions amb què s’havia quedat, així i tot ens va dir que no passarien de 30 pessetes.

D’ells, els veritablement “grossos” són el vicepresident, en Ramón Company Andréu, que juga 55 pessetes, i en José Carratatá Silla, que porta 40.

Ens van confirmar que el bitllet l’havia portat José María Chuliá i que ell no portava particions del número premiat. Ens van dir que aquest mateix número va ser jugat per Nadal pel Patronat de la Joventut Obrera de Torrent —Quanta es reserva la germandat? -Només quatre pessetes-.

—Llavors, poc podran fer per Setmana Santa. —

Posarem nosaltres el que es necessite perquè la nostra germandat continue sent la més puixant en Torrent. — Pensen fer una cosa especial?

—Pensàvem, i ara, amb més raó, fer l’altar i, a més “pas” nou.

La sucursal del Banc Espanyol de Crèdit va poblant-se cada vegada més agraciat i d’”agregats”.

Fetes les fotos corresponents, i quan ja ens anàvem, se’ns va dir que el cobrador del citat Banc, en David López, jugava vint pessetes en el número.

També se’ns va manifestar contar que estava molt repartit, com ja hem assenyalat anteriorment. La citada germandat jugava en el sorteig de Nadal 13.000 pessetes i en tos, i en aquest sorteig només van poder adquirir 4.000 pessetes, pel motiu de les quals han portat a Torrent” els 32.000.000 de la grossa. Per tant, són molts els que s’han quedat també sense tindre.

Tret d’honradesa i un que es desmaia El brigada de la Guàrdia Civil en Andrés Villarreal, li ha tret al premi un “pessic” de 36.000 pessetes. En assabentar-se ahir al matí que el número que jugava era el premiat, va buscar al seu amic José Silla, a qui li havia

120

promés tres pessetes de participació, i li les va entregar, dient-li que li donava 24.000 pessetes, i que què número era la “grossa”.

De tots els vistos per nosaltres i segons se’ns ha assegurat, de tots els que porten participacions en aquest número és Juan Pruñonosa el que juga més. El solo porta 83 pessetes de participació havent-li correspost, per tant, 664.000 pessetes.

A la seua casa no parla aquest res, fins ahir mateix, quan va saber que li havia correspost tal quantitat de diners. Casado i amb dos fills, en la mateixa vesprada d’ahir, en què ja no va ser a la serradora on treballa vi a València per a fer unes compres. Ens van dir que aquest senyor tenia interés a veure reunida, en bitllets, la quantitat que li havía correspost, que per a això es va traslladar la sucursal d’un banc, en el qual se li va obrir la caixa i se li va indicar que seria aproximadament el doble del que veia. També ens han dit que el senyor Pruñonosa, en sentir això, va haver de prendre seient i esperar uns moments per a tornar a casa.

En Torrent és aquesta la segona vegada en què toca un bon grapat de milions. La primera va ser l’any 1919 any 1919, en què va correspondre el tercer premi al número 11.507, que el jugava la fàbrica de conserves d’Asensio Carratalá, i que també, com ara, es trobava enormement repartit.

En les primeres hores de la nit deismes la ciutat,

amb la seua alegria justificada, per ser moltíssims el» que han participat de la sort grossa en aquest sorteig del “Niño”.

No ha correspost a cap empleat de la nostra Administració Nostre, col·lega ‘’Jornada’ publicava ahir la notícia que li havien correspost 640.000 pessetes a l’empleat en les oficines de l’administració de Levante i “Jornada”. Juan Marcilla, que portava jugades 80 pessetes de participació en el 35.520.

En rectificar la notícia donada pel nostre col·lega, lamentem que no haja sigut veritat i que el nostre company Marcilla haguera sigut dels agraciats.11 L’impacte de la pluja de milions va ser tal que fins i tots els torrentins van plantar una falla que feia al·lusió al gran premi. La falla de la Venta Blanca plantava un cadafal que naixia del taller de Vicente Pallardó i estava rematada per un gran home gros com a símbol de la loteria en Torrent i els grans problemes que encara travessava la població.

Tal com diu Salvador Ciscar (L’enigma Pallardó. Llibret falla Ramón y Cajal.

Torrent 2010): En 1954 es va plantar la falla del Barri de l’ermita, el seu autor va ser l’artista Vicente Pallardó Latorre, el qual ja estava consagrat a València com un dels millors artista de l’època, esta falla es va alçar enfront de la Venta Blanca en Cami Real i va constituir tot un revulsiu per al món faller en Torrent i va donar el seu fruit en les falles de pròxim exercici.

La falla feia al·lusió al “gordo” del sorteo del niño que havia caigut en Torrent i va ser venut per la Germandat de la Santa Faz.

11 Levante. 6 de gener de 1954. N. 35.045.

122

Remat de la falla de la Venta Blanca de Torrent, en referència a la “grossa” (el gordo) del “Niño” amb el bitllet de loteria. Font: L’enigma Pallardó.

Esbós de la falla de La Venta Blanca, obra de Vicent Pallardó, referida a la loteria, amb el vistiplau de l’alcalde i el segell del consistori. Font: L’enigma Pallardó.

124

El “Niño” torna a caure en 2017

La següent veus que la sort va recaure a Torrent va ser el matí del 6 de gener de 2017. A les 12 del migdia començava el sorteig que va deixar més de 90 milions d’euros. El 08354 va ser venut íntegrament en la capital de l’Horta Sud. La major part, amb 35 sèries repartides en 2.900 paperetes, es va vendre entre els quasi 700 membres de la germandat del Sant Sepulcre.12 La resta, en finestreta de l’administració número 3:

Pluja de 90 milions a Torrent.

Els Reis Mags d’Orient han deixat enguany un regal molt especial en la localitat de Torrent. El “Niño” ha vingut aquesta vegada amb alguna cosa més que un pa sota el braç, amb 90 milions d’euros repartits entre centenars de veïns d’aquest municipi de l’Horta, als qui la sort els ha somrigut amb el número 08.354. I és que el primer premi del Sorteig Extraordinari del “Niño”, dotat amb dos milions d’euros per sèrie, va ser venut íntegrament en una administració de Torrent.

La major part del pastís repartit a Torrent se la va emportar la germandat del Sant Sepulcre, que va adquirir 35 sèries en 2.900 paperetes. En total, quasi 70 milions d’euros van anar a parar als seus confrares. «És un barri humil i aquests diners ve com a anell al dit a moltes famílies», destacava el seu president, José Enrique Tronchoni. Als seus 90 anys, Amparo Masilla va veure ahir 12 En el sorteig del Niño de 2017 la germandat repartí 70 dels 90 milions del primer premi. Els 450 dècims es van vendre íntegrament en l’administració número 3 de l’Avinguda al Vedat. Unes 2.900 paperetes que van ser repartides entre els membres de la germandat.

complit el seu somni-ja que va obrir en 1982 l’administració número tres en l’avinguda del Vedat, entregar un gran premi de la loteria. «No em vaig quedar cap dècim, però estic igual, o més, contenta que, si m’haguera tocat per haver fet tan feliç a tanta gent», confessava l’anciana asseguda al costat de les seues dues filles, María José i Immaculada, els qui s’encarreguen des de 2006 de la citada administració.

«Volíem donar un gran premi» Les germanes no tenien pensat obrir-la ahir a l’ésser un dia festiu, excepte miracle d’última hora, i el miracle es va produir. Empara, una treballadora de l’administració de loteria, va ser la primera a arribar. «Teníem moltes ganes de donar un gran premi, pensava que mai anava a arribar aquest dia», confessava la dona, encara que reconeixia que a poc a poc s’anaven acostant. «El dia dels Innocents vam donar 46.000 euros amb la Bonoloto».

126

Mentre l’oficina continuava tancada i els primers afortunats s’anaven acostant, el clàxon dels cotxes en passar i els crits de goig se succeïen. Alguns com Isabel Atienza, una jubilada amb dos fills, ni tan sols eren conscients encara dels diners que els havia tocat. «Jo creia que era poc perquè no m’aclarisc amb els euros, però quan m’han

HOY 8 DE ENERO

www.levante-emv.com

DEL 2017

LA VIDA EN EL TELÓ N DE ACER COREANOO

Miles de persona con la tensión s convive n más militari en la frontera zada del planeta Especia invisibl listas, los héroes es del cine Cómo conv ‘

SÁBADO, 7 DE ENERO DE 2017

FUNDADO EN 1872 | DIRECCIÓN TRAGINERS, 7, 46014. VALENCIA | 963 99 22 00 | levante.rdc@epi.es | DIRECTOR JULIO MONREAL | NÚMERO 25.730 RECÍCLEME Este diario utiliza papel reciclado al 80,5 %

1,30 euros

El sorteo del Niño deja más de cien millones en Valencia Los 450 décimos del primer premio (08354) se quedan en Torrent, donde se han repartido más de 90 millones El tercero (85073) se lo lleva Benetússer y una falla de Massanassa P7 a 11

Miembros de la Hermandad del Sant Sepulcre de Torrent festejan los 70 millones que repartieron en las 2.900 participaciones vendidas.

GERMÁN CABALLERO

ATAQUE

Un tirador deja al menos 5 muertos y varios heridos en un aeropuerto de Florida P 30

Portada de Levante del 7 de gener de 2017.

JUVENTUS

DEPORTES

El Valencia CF llega a un acuerdo con la Juventus para fichar a Zaza P 34 y 35

HOY

Lego 4.ª ENTREGA, 2,95 € MÁS CUPÓN

MAÑANA

Revista Lecturas GRATIS, CON LEVANTE-EMV

dit que són dotze milions de pessetes he pegat un salt», explicava la dona amb la seua neta en braços. «Que li ha tocat les gosses a la iaia», li deia a la xicoteta sense esborrar el somriure del rostre. «Encara que falta ara veure el que es queda Montoro», feia broma. El cava va córrer quan van arribar les dues loteres al costat de la seua mare i un esclat de felicitat va esguitar a tots els que s’havien acostat a l’administració.

María José Sanfelix, més coneguda com a ‘Coco’, va confessar que no anava ni a veure el sorteig perquè any rere any s’emportava una desil·lusió.

«Quan he vist el número no me l’he cregut fins que ho he comprovat en Excel», reconeixia. «El millor és que ha sigut molt repartit, 45 sèries en paperetes per tot el poble», afegia.

Altres afortunats Un comiat amb premi Un grup de xiques basques van intercanviar el número amb un jove valencià Uns 336.000 euros han anat a parar a un grup de xiques basques que van intercanviar el número premiat a Torrent amb un valencià al qual van conéixer quan estaven celebrant el comiat de soltera d’una d’elles a Logronyo.

128

Sobre rodes Una empresa familiar de transport s’emporta quasi un milió amb 40 paperetes El propietari d’una empresa de transport de Torrent ha sigut afortunat amb prop de 960.000 euros en 40 paperetes de la germandat del Sant Sepulcre. Miguel Bioque feia broma amb anarse’n a l’estranger abans que els seus tres fills li reclamen el premi.13 La capital de l’Horta Sud tornava a ser el centre mediàtic i periodistes de totes les televisions, ràdios i periòdics d’Espanya obrien els seus informatius i portades amb la imatge de la germandat i de l’administració. Els primers a arribar va ser l’equip de TeleTorrent, que de seguida va començar la connexió en directe, primer en l’administració i després a les portes de la germandat.

El vídeo hui dia acumula 36 mil reproduccions i 63,3 mil persones aconseguides.

La premsa es feia ressò dels testimoniatges personals en els quals destinar els diners: «La meua mare des del cel ens ha ajudat per a comprar-nos un pis».

Els agraciats destinaran els diners a un camió nou, deixar el seu habitatge de lloguer o ser fallera major. (...) Per a Encarna Bezares, acabada d’operar i que portava temps sense poder treballar, les nou paperetes que va comprar, premiades amb uns 216.000 euros, li suposen una injecció d’ànim en la seua vida amb la qual podrà comprar-se un pis nou, segons assenyalava (...) Lorda i Santiago. «Vivim de lloguer i per fi ens podrem canviar de pis», assegurava Santiago, amb un somriure en el rostre al saber que les dues paperetes que havien comprat portaven un premi d’uns 50.000 euros. «La meua mare va faltar el mes passat i des del cel ens ha ajudat perquè puguem comprar-nos el pis que no ens volien finançar els bancs», confessava la seua dona, Lourdes, emocionada.

13 Levante, 7 de gener de 2017

Levante EL MERCANTIL VALENCIANO

8 SÁBADO, 7 DE ENERO DE 2017

Comunitat Valenciana SORTEO DEL NIÑO LA SUERTE SONRÍE A LOS TORRENTINOS

Miembros de la Hermandad del Sant Sepulcre de Torrent celebran los casi 70 millones que se han quedado entre sus cofrades. GERMÁN CABALLERO

Lluvia de 90 millones en Torrent El primer premio del sorteo, el 08354, fue vendido íntegramente en la capital de l’Horta La mayor parte, con 35 series repartidas en 2.900 papeletas, se vendió entre los casi 700 miembros de la Hermandad del Sant Sepulcre tocado por haber hecho tan feliz a tanta gente», confesaba la anciana sentada junto a sus dos hijas, María José e Inmaculada, quienes se encargan desde  de la citada administración.

IGNACIO CABANES TORRENT

Los Reyes Magos de Oriente han dejado este año un regalo muy especial en la localidad de Torrent. El Niño ha venido esta vez con algo más que un pan bajo el brazo, con  millones de euros repartidos entre centenares de vecinos de este municipio de l’Horta, a quienes la suerte les ha sonreído con el número .. Y es que el primer premio del Sorteo Extraordinario de El Niño, dotado con dos millones de euros por serie, fue vendido íntegramente en una administración de Torrent.

La mayor parte del pastel repartido en Torrent se la llevó la Hermandad del Sant Sepulcre, que adquirió  series en . papeletas.

En total, casi  millones de euros fueron a parar a sus cofrades. «Es un barrio humilde y este dinero viene como anillo al dedo a muchas familias», destacaba su presidente, José Enrique Tronchoni.

A sus  años, Amparo Masilla vio ayer cumplido su sueño desde que abrió en  la administración número tres en la Avenida del Vedat, entregar un gran premio de la lotería. «No me quedé ningún décimo pero estoy igual, o más, contenta que si me hubiera

130

Amparo, la veterana lotera, junto a sus hijas festejando con cava la venta del primer premio. G. CABALLERO

«Queríamos dar un gran premio» Las hermanas no tenían pensado abrirla ayer al ser un día festivo, salvo milagro de última hora, y el milagro se produjo. Amparo, una trabajadora de la administración de lotería, fue la primera en llegar. «Teníamos muchas ganas de dar un gran premio, pensaba que nunca iba a llegar este día», confesaba la mujer, aunque reconocía que poco a poco se iban acercando. «El día de los Inocentes dimos . euros con la Bonoloto».

Mientras la oficina seguía cerrada y los primeros afortunados se iban acercando, el claxon de los coches al pasar y los gritos de júbilo se sucedían. Algunos como Isabel Atienza, una jubilada con dos hijos, ni siquiera eran conscientes aún del dinero que les había tocado. «Yo creía que era poco porque no me aclaro con los euros pero cuando me han dicho que son doce millones de pesetas he pegado un salto», explicaba la mujer con su nieta en bra-

Els desafortunats van a judici contra la germandat

A l’octubre s’obri judici oral pel cas de les paperetes de la grossa del “Niño” del Sant Sepulcre. Un grup de membres es van quedar sense paperetes i van presentar una demanda per no haver-los entregat les participacions “com de costum”, al·legaven. En total són 13 persones que es van unir per a reclamar 744.000 euros. En un primer moment, les denúncies van ser acceptades en una mateixa causa, però al febrer de 2020 el jutge va dictar el sobreseïment de la causa després d’escoltar les declaracions de perjudicats i membres de la Junta Directiva, descartant l’apropiació indeguda de la directiva, però no d’una persona en concret. Segons l’advocat de la germandat, aquesta persona va obrir un compte corrent conjunt amb un grup de companys de treball per a cobrar el premi de les participacions, per la qual cosa, “es demostrarà que és una compta mancomunitat i no d’una única persona com afirmen l’acusació particular i la fiscalia”. L’advocat del Sant Sepulcre recordava que les participacions que no es van vendre es van retornar i es va liquidar el sorteig en l’administració el 4 de gener de 2017. En concret es van destruir 165 paperetes pendents de repartiment, més 126 que no es van vendre.14 Finalment, la querella per les paperetes de la grossa del “Niño” de Torrent no repartides acaba en judici, tal com recollia Levante el 22 de setembre de 2021. El magistrat demana que els cinc investigats depositen una fiança global de 1,3 milions. El serial continua.15

14 https://laopiniondetorrent.es/castellano/art/62216/abierto-juicio-oral-por-el-caso-de-las-papeletasdel-gordo-del-nino-del-santo-sepulcro 15 https://www.levante-emv.com/horta/2021/09/22/querella-papeletas-gordo-nino-torrent-57532708.html

Tercer premi del “Niño” en 2020

El tercer premi de la Loteria del “Niño” 2020 va deixar deu milions d’euros a Torrent amb el número 26.706. L’administració número 1, al carrer Ramón y Cajal, va vendre 40 sèries de la combinació guanyadora. 400 dècims agraciats amb 25.000 euros cadascun van anar a parar, en la seua majoria, al bar Portu i a la penya valencianista «Els Cagarneres”:

Després de conéixer-se el resultat del sorteig extraordinari del Dia de Reis, han sigut molts els curiosos i els mitjans de comunicació que s’han acostat a l’administració situada al carrer Ramón y Cajal número 33 del municipi per a festejar el premi i compartir l’alegria amb els seus responsables i els agraciats. Tant allí com en el pròxim bar que ha repartit 325.000 euros en participacions (17 dècims), la pluja de cava no s’ha fet esperar. Segons ha explicat el gerent de l’administració agraciada, aquesta agrupació no sol jugar en el sorteig extraordinari del 6 de gener, sinó en el de Nadal. El 22 de desembre van resultar agraciats amb la «pedrea» i «es van animar» a jugar també en aquesta ocasió. La resta dels dècims s’han venut a particulars per finestreta.16

16 https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-numero-premio-loteria-nino-2020-202001061215_noticia.html

132

El “Niño” li tocà a un sols afortunat en 2021

El 2021 torna a caure el primer premi del “Niño”, el 19.570, però només a una persona afortunada. L’administració número 1, situada al carrer Ramón y Cajal, la més antiga de la ciutat va vendre un dècim a través de maquineta, 200.000 euros per un agraciat desconegut. Tal com recollia la premsa:

Enguany torna a repartir la sort, després de que l’any passat repartira un 3r premi (10 milions d’euros, en 400 dècims (25.000 euros per dècim) venuts en finestra i 250 anaren a parar a la penya valencianista les Cagarneres, i a la penya d’amics del bar Porto, situat a la plaça Major. El primer premi del sorteig de El Niño ha estat molt repartit, a més de la capital de l’Horta Sud han sigut agraciats mig centenar d’administracions de la resta del país, sent, de nou, un premi molt repartit. Entre les localitats agraciades de la Comunitat Valenciana estan Alaquàs, Xàtiva, Picanya, Pobla de Farnals i Manises.17

17 La Opinión de Torrent, 6 de desembre de 2021.

Antoni Pardo, la falla més afortunada

Si parlem de premis fallers, la falla Antoni Pardo és sens dubte la més afortunada en els sortejos. En març del 2002, La Opinión de Torrent arreplegava com a esta falla havia rerepartit 850 milions, encara que el total van ser mes de 1.700 milions de pessetes en tot el municipi gràcies al primer premi. El número 45.156 va caure íntegrament en Torrent i va ser venut per l’administració número 2, que ja va donar este estiu un altre premi semblant en un bar proper:

“En total, mes de 10 milions d’euros, dels quals 5,5 foren a parar a la falla del mercat de Sant Gregori.

Després de 32 anys jugant, pràcticament la totalitat dels fallers foren agraciats. Al dia següent la gran majoria va anar a ingressar els dècims en l’oficina de la CAM, pròxima de Camí Vaig riureal, que va obrir a propòsit el diumenge”.18 De la portada- plena alegria -ens traslladem en el temps a l’any 2010 quan la mateixa falla va aconseguir un altre primer premi en la loteria. El dissabte, 21 d’agost del 2010, va tornar a canviar la vida als fallers esta afortunada comissió.

La falla Antonio Pardo va repartir 8 milions d’euros de la Loteria Nacional.

El número 45.156, que ha sigut premiat per segona vegada, va deixar premis de 8.300 euros en participacions de 3 euros. Tal com narra també La Opinión de Torrent:

18 AMATE, MANUEL (2002): La Opinión de Torrent, març de 2002.

134

“Com si estigueren en falles, el casal d’esta falla de la secció especial va tornar a celebrar la seua bona sort. Fa uns anys este mateix número, el 45.156 va ser afortunat amb un altre premi. En esta ocasió, han repartit integrament prop de 8 milions a raó de 60.000 euros el desé i en participacions de 8.300 euros. La bogeria va tornar a repetir-se per segona vegada en esta comissió de prop de 450 membres situada entre el carrer Pintor Renau i 25 d’abril, una de les més importants de Torrent.

Fa uns mesos reva inaugurar el seu casal reformat completament amb una forta inversió. La primera vegada que els va tocar la loteria van reformar el seu casal, i ara, és probable que invertisquen part dels diners a cancel·lar la hipoteca. El número premiat, el 45.156, es va vendre en l’Administració número 2 de Torrent.”19 La falla jugava eixe mateix número des de 1976 i la sort va premiar la fidelitat.

19

http://laopiniondetorrent.es/not/45037/la_falla_antonio_pardo_reparte_8_millones_de_ euros_de_la_loteria_nacional/

Altres sortejos

El 23 de setembre de 2016 l’administració número 5, situada a la Torre de Torrent, va segellar un bitllet d’euromillons premiat amb 221.259€. La persona agraciada es va quedar a només una estrela d’haver aconseguit el pot de més de 23,8 milions d’euros.

Un any després, el sorteig d’Euromillons va deixar 1 milió d’euros a Torrent.

El divendres, 9 de juny de 2017 va deixar un bitllet premiat amb el milió d’euros a Espanya. Un bitllet encertant que va ser segellat en el número 10 del carrer José Iturbi, en un xicotet quiosc al costat d’un supermercat.

El dissabte, 19 de desembre de 2020 la Bonoloto deixava a Torrent un premi de segona categoria dotat amb 52.000 euros (5 encerts i el complementari).

Al carrer Sedaví, 56 se situa el despatx receptor 82270 es va segellar el premi.

El 31 d’octubre de 2021 un encertant va guanyar més de 9,6 milions d’euros en la grossa de la Primitiva en el Despatx Receptor Núm. 82.270 de Torrent (València), situat al carrer Sedaví, 56. Era un encertant de Primera Categoria que s’ha portat ni més ni menys que 9.624.156,52 euros. Els números premiats eren: 18 48 4 34 10. Número clau: 7.20 I així continua la història de les fortunes i desfortunes dels torrentins al llarg d’estos anys d’història.

20 https://www.lasprovincias.es/sorteos/la-primitiva/gordo-primitiva-domingo-millonario-20211031221418-nt.html

136

La propietària de l’administració número 3 de Torrent (València), que ha venut íntegre el primer premi del “Niño” 2017, el celebra amb el número a la mà. Font: EFE/Juan Carlos Cárdenas.

Alegria en l’Administració número 1 L’Ermita de Torrent. Las Provincias. J. Bautista.

Per Aitor Sánchez

Desafortunats per al Congrés

138

Els Jardins de Monforte, molt prop de l’Albereda i dels Jardins del Real, alberguen unes figures d’uns lleons especials, amb una història de rebuig i misteri. En un dels seus jardins intimistes es troben dues escultures “similars”als que podem trobar en el Congrés dels Diputats de Madrid. Els anomenats “lleons de pedra blanca de Colmenar”són obra de l’escultor José Bellver i Collazos (nascut a Àvila 1824 i mort a Madrid 1869), qui fora oncle de Ricardo Bellver, autor de l’Àngel Caigut del Retir.

Els lleons de Monforte van ser un encàrrec originari realitzat cap a 1850 per a l’escalinata del Congrés dels Diputats a Madrid, on curiosament no van arribar a col·locar-se mai. El seu rebuig va ser simple: tenien un aspecte infantil. En el disseny original es van col·locar dos fanals en el lloc on es troben actualment els lleons, però aquests fanals no eren del grat dels diputats ni dels ciutadans i es va decidir substituir-les per unes estàtues de lleons, que van tindre una accidentada història.

Les dues escultures van ser tallades abans que les bèsties de Ponciano Ponzano, però van tindre mala sort.

Mal informat o negligent, Bellver que era de família valenciana va llaurar en pedra dues figures fora d’escala per a rematar l’imponent frontó neoclàssic del Palau de les Corts, que havia sigut inaugurat en 1850. Amb tot just 90 centímetres d’alt i 140 de llarg, les figures de Bellver van ser titllades de “canijas”, comparades amb gossos i enviades a un magatzem del Congrés. Tal com recull el diari El País:

El de Bellver havia sigut el segon intent de decorar l’accés a la Cambra seguint un disseny clàssic, el dels lleons que trepitgen l’orbe. Abans que ell havia fracassat el propi Ponzano, creador, a causa de les estretors pressupostàries, de dos felins en algeps, pintats en negre per a fer-los semblar de bronze, que un any després de la inauguració de l’edifici van haver de ser retirats per la seua visible deterioració.

L’escarn al qual van ser sotmeses les escultures de Bellver i la por d’encadenar un nou projecte fallit van fer que en el tercer intent el Congrés no escatimara diners ni temps. L’autor va tornar a ser Ponzano, ja que els seus primers lleons d’algeps van servir de motle per als nous, realitzats en bronze a la Fàbrica d’Artilleria de Sevilla. El metall es va obtindre de la fosa de dos canons presos a les tropes marroquines pel general Leopoldo O’Donnell en la batalla de War-Ras, lliurada en 1860, durant la primera Guerra d’Àfrica -la que va acabar amb victòria d’Espanya-.

140

Un document de l’Arxiu General d’Andalusia detalla que les noves escultures van requerir huit anys de treball i van superar àmpliament les dimensions de les Bellver, amb 2,10 metres d’alt per 2,20 de llarg. Els lleons van ser col·locats en l’entrada del Palau de les Corts al maig de 1872.

Els lleons del Congrés dels diputats reben els noms de Daoíz i Velarde, en referència als capitans Luis Daoíz i Torres i Pedro Velarde, oficials d’artilleria de la caserna de Monteleón herois de l’alçament del 2 de maig de 1808 contra les tropes franceses. Que també compten amb un grup escultòric en la Plaça del Dos de Maig de Madrid, lloc on va estar la seua caserna.

Els lleons de José Bellver rebutjats pel Congrés, en el Jardí de Monforte de València.

Font: El País. Mónica Torres.

Com arribaren a València?

Després de l’intent fallit de Bellver - i que la premsa de l’època madrilenya pressionara- l’obra va acabar al magatzem del Congrés. Però llavors Com és que van arribar a València als Jardins de Monforte? Va ser gràcies al Marqués de Sant Joan, Juan Bautista Romero, qui va adquirir a Madrid en 1864 i li’ls va portar per al seu palau valencià on queden situats des de llavors.

Així Juan Bautista Romero va encarregar el disseny del jardí de Monforte a l’arquitecte Monleón Estellés i va rescatar els lleons de Bellver del magatzem del Congrés. Era un empresari enriquit amb el comerç de la seda, financer i senador vitalici. Romero els va triar per a realçar el delicat jardí d’atmosfera romàntica que llavors es trobava fora dels límits de la ciutat, molt prop de l’emplaçament de l’antic Palau Reial de València, demolit a principis del segle XIX durant la Guerra d’Independència.

142

Lleons mitològics: Hipomenes i Atalanta, conexió amb Cibeles

L’any 2012 el Canal d’Història TV va començar una campanya demanant que es posaren els testicles a un dels lleons del Congrés. La campanya es realitza en la premsa i les xarxes socials, fins i tot va obtindre un premi del Festival Iberoamericà de la Comunicació Publicitària. Però la campanya era errònia ja que els lleons originàriament es van realitzar en representació d’Hipomenes i Atalanta herois de la mitologia grega i en ser un dels dos una heroïna és totalment correcte l’absència de testicles. La representació d’Hipomenes i Atalanta com a lleons es troba també en la Font de la Deessa Cibeles obra de Ventura Rodriguez. El que no sabem és el motiu de representar a Atalanta amb grans cabelleres, com un mascle en totes dues escultures, podria ser un tema estètic.

El Jardí de Monforte és considerat un dels tres millors d’Espanya en estil neoclàssic al costat del Laberint d’Horta de Barcelona i el parc del Capritx de Madrid, segons la paisatgista María Teresa Santamaría, autora d’un llibre sobre l’espai. Va ser declarat Jardí Artístic Nacional en 1941 i restaurat un any més tard pel pintor i jardiner Javier de Winthuysen. L’Ajuntament de València va comprar el Jardí de Monforte en 1970 i el palauet situat a la seua entrada es va convertir després de la Transició en punt de celebració de noces civils. L’horari d’obertura del Jardí és del 21 de març al 20 de setembre de 10.30 a 20.00 hores i del 21 de setembre al 20 de març de 10.30 a 18.00 hores.

Lleons convertits en falla

Les Falles de 2015 van tener com a protagonistes els lleons del Congrés, ja que van presidir la falla municipal. El projecte era de Manolo García i es va imposar a altres dos candidats per unanimitat dels membres del jurat. Sota el lema “La força”, García presentà una reproducció d’un dels lleons, amb un pressupost de 170.000 euros. Va estar realitzat amb la tècnica de la vareta en la cabellera del lleó. Sobre el cap aletejà el Colom de la Pau de Picasso, com a símbol que recull el resultat de la força i la guàrdia que proporciona la seguretat i el progrés. Als seus peus un total de 20 ninots repartits en sis escenes explicaven les diferents accepcions de la força: de la voluntat, de la imaginació, del progrés, del coneixement, de la solidaritat i de les forces trobades.

144

146

Llibret infantil

Amics i fallers aquest any em toca fer la salutació a la comissió infantil de la meua volguda falla.

Estic molt content de ser el president infantil de la falla Sant Valerià, encara que al principi no el creia. Mentre que passa el temps jo gaudisca al màxim. Espere passar-ho molt bé amb la meua fallera major infantil, Erika i amb els meus companys Mònica i Miguel Àngel, que al mateix temps són els meus pares, estic molt orgullós de compartir aquesta aventura amb ells.

També volia agrair l’esforç a la junta directiva pel treball que fan en equip perquè tinguem unes falles molt boniques i com no sempre agrair a la meua família que sempre està al peu del canó.

Per últim, volia desitjar-vos unes falles estupendes i que les vaquen el millor possible.

Ezequiel Atienza i Garcia.

President Infantil 2022.

148

Ezequiel Atienza García President Infantil, Falles 2022

Erika Jordán Alba

Fallera Major Infantil, Falles 2022

Eres de la falla apassionada, Resplandorosa, I la flor d’ametler més bella que ens engalana FolKlore llum fallera, Aflora des del teu interior.

Jardí d’il·lusió va ser l’espera On es consolidava el teu somni d’or.

Resguardat enguany en el teu cor, Dins de la caixa de la memòria.

Amb orgull i rigor No oblidaràs mai esta meravellosa història.

Acompanyada per familiars i amics La nit del foc serà memorable Ballaràs amb la flama A tu et marcarà per sempre.

Gemma López i Porras

150

152

Junta exectutiva Falles 2022

Atienza Garcia, Ezequiel President Atienza García, Daniel Vicepresident 1r Bertó Guimerà, Lluís Vicepresident 2n Pozo Muñoz, Sergio Secretari

Toledo Martinez, Carolina Tresorera Hernández Grimaldi, Amaya Lucía Comptadora Garrido Pozo, Carla Delegada

Comissió Falles 2022

Banaclocha Conejeros, Jaime Banaclocha Conejeros, Jorge Bernal Belloso, Marc Castellanos Rodríguez, Alejandro Ferrer Pages, Aitor Frutos Olmeda, Paolo García Castellanos, Daniel García Castellanos, Sergio Garrido Hernandez, David Guerrero Garcia, Juan Herraiz Martínez, Héctor Lapeña Jiménez, Javi Miquel Carratalá, Elian Peinado Beltran, Ian Rodenas Picazo, Pau Tarancón Vilanova, Leo Torremocha Latorre, Miguel Ángel Visier Guimera, Guillermo Visier Guimera, Mateo Adrover Pallarés, Elsa Ballester Mora, Daniela

154

Banaclocha Conejeros, Alicia Belmonte Pérez, Lucía Castellanos Rodríguez, Paula Cintero Sandia Naomi Frutos Muela, Sonia Garcia Hernandez, Carla Gonzálvez Jareño, María Hernández Soriano, Carla Hernández Soriano, Paula Lopez San Juan, Lucia Mico Naranjo, Noa Miquel Carratalá, Iraia Orti Fernández, Daniela Pérez Castellanos, Coral Rodenas Rivelles, Mia Rodriguez Gallego, Lucia Tarín Mora, Ainhoa Torremocha Latorre, Valeria Vicente Ripoll, Aroa Vilanova Mora, Alma

Recompenses infantils Diego Alba Nieto Aitor Ferrer Pages Alejandro Castellanos Rodriguez Paula Castellanos Rodriguez Guillermo Visier Guimera Javier Lapeña Jimenez Ian Peinado Beltran

Or Or Argent Argent Argent Argent Argent

València València

València

Artista: Juanjo Salom Versos: Héctor Moreno Ramón

Fortuna

156

Benvinguts a la falleta que parla d’una activitat clau Fortuna és el seu lema i jugar el que més ens distrau.

Deixeu les plataformes online i també les videoconsoles descobriu els jocs de taula que veureu com vos estimulen.

Són moments d’amics i família per poder compartir i interactuar amb ells aprendreu molts valors que en la vida podreu aplicar.

158

En el cos central una deessa que de nom port Fortuna ofereix els jocs de taula i una jornada poc comuna.

D’oca en oca i tire perquè em toca per avançar ràpidament, però si caus a la posada esperaràs dos torns per cansament.

Un viatge per tot el món on descobrireu moltes cultures Europa, Àsia i Amèrica i vireu mil aventures.

El domino sempre precisa combinar 28 fitxes rectangulars hui sabem que és un joc de xinesos que a més d’u porta de cap.

De La Índia arriben els escacs on peces blanques i negres lluiten escat i mat al rei s’ha de fer perquè en guanyar et feliciten.

L’animal de companyia és clarament amb la lletra «P»: el polp i així ens ho va ficar a la ment la publicitat de l’Escatergoris d’un colp.

Amb el mateix tauler de quadres a les dames podrem jugar l’estratègia és un bon atac per al rival eliminar.

Al joc que més representa Espanya tenim la sota de la baralla ni rei, ni cavall ens apanya el número 10 és qui té la talla.

Si la teua afició és dibuixar hi ha un joc per a mostar l’art al Pictionary paraules has d’il·lustrar que la resta intentarà encertar.

Roig, grog, blau i verd són les fitxes del parxís guarda-les en casa prompte o les mataran en un sospir.

Gratacels a Nova York i molts hotels per a comprar si l’objectiu és fer-te d’or al Monopoly pots especular.

Hi ha jocs de molta destresa com el Micado xinés a molts els palets els estressa perquè quan cauen res es pot fer.

160

També tenim el Mahjong on parelles has de formar si encertes sonarà el «dong» perquè l’èxit hauràs trobat.

Però ací no acaba tot Hi ha molts més jocs que a la falleta no podem explicar, els millors ací no estan i segur que els haureu d’inventar.

De qualsevol xiquet o xiqueta la imaginació és la seua millor arma deixem que juguen amb ella que als jocs donaran forma.

Fortuna i integració: Jocs del món

162

Quan van sorgir els jocs de taula? És un treball difícil establir qui va ser primer, perquè es remunta molt lluny en la història de la humanitat, però hi ha evidència que els jocs són anteriors a la llengua escrita. Des de l’inici de la civilització les persones han jugat. El joc amb més antiguitat té una data del 3.000 AC, i era un tauler, daus i comptadors que van ser trobats en Ur, l’Iraq. Un altre dels jocs antics era un joc de taula anomenat Senet, i era jugat pels egipcis. Els romans jugaven un joc que anomenaven el joc de dotze línies, que és molt similar al backgammon modern. Fem repàs a la història dels jocs de taula.

164

Escacs

Els escacs és un joc de molta estratègia jugat per dues persones, cadascun amb 16 peces que poden realitzar diferents tipus de moviments, depenent la peça. El seu objectiu és capturar al Rei del contrincant. Aquest joc té el seu origen a Pèrsia i a l’Índia fa uns quatre mil anys. Antigament era anomenat Chaturanga, un joc de quatre jugadors que es jugava amb daus. Les peces eren cavalls, elefants, carros i soldats d’infanteria tallats en miniatura. Els escacs que coneixem té uns dos mil anys. Els perses i els àrabs li van dir al joc Shatranj. Els Saxons rics jugaven escacs. El primer torneig d’escacs: es té que el primer torneig internacionales va donar a Londres, l’any 1851.

Dames

Alguns jocs similars van ser jugats pels egipcis, romans i grecs. A més, els àrabs també van jugar una cosa similar, i a França es jugava en forma de Draft. Per a aquell llavors, als Estats Units es deia dames, un joc per a dues persones, cadascun amb dotze peces de joc, en un tauler d’escacs. El seu objectiu és capturar totes les peces de l’oponent.

Un joc similar a aquest, va ser descobert en les ruïnes de l’antiga ciutat de Ur, actual Iraq. Aquest joc de taula té una data de l’any 3000 A. C. Dames, com el coneixem hui dia, ha existit des de 1400 A.C, a més, a Egipte, hi havia un joc similar anomenat Alberque.

Uns altres que es van divertir amb els jocs de taula, van ser els vikings, els qui jugaven un joc anomenat Hnefatafl que significa la taula del Rei. En algunes versions, s’usava de huit o setze peces per a protegir el rei, en altres versions de dotze o vint-i-quatre peces, i per descomptat la grandària del tauler variava.

Per al segle XVII, moltes persones jugaven jocs de taula com a dames, escacs, raboses, oques, backgammon. Este va començar al voltant del segle I DC, es diu que l’emperador romà Claudio era un jugador molt àvid de tabula, l’antecessor d’aquest joc. Es tracta d’un joc per a dues persones que involucra tirades de daus i moviment estratègic dels marcadors al voltant del tauler, mentre que tots dos intenten traure els marcadors del seu oponent del tauler i protegir els seus propis marcadors.

166

Dominó

Els jocs tradicionals van continuar sent bastants populars en el segle XVIII, amb l’agregat del famós domino. El domino ve de la paraula francesa per a la caputxa negra i blanca que usen els sacerdots catòlics a l’hivern. El domino més antic té una data de l’any 1.120 DC i sembla ser un invent xinés. La seua primera aparició a Europa va ser a Itàlia, al voltant del segle XVIII, en les corts de Nàpols i Venècia. La seua forma de joc és amb un conjunt de xicotets blocs rectangulars, cadascun dividit en un costat de dues parts iguals, cadascuna està en blanc o marcat amb 01 a 06 punts. Es juga col·locant les peces conforme als seus números i gana qui es desprenga de totes les peces.

Daus

Sòfocles va afirmar que Palamedes va inventar els daus al voltant de l’any 1.400 a. C. i, per descomptat, s’han trobat pedres cúbiques i daus d’argila d’aquest període amb números en les seues cares. En realitat, els daus van ser desenvolupats independentment per moltes cultures antigues al voltant del món - i molt abans d’això! Els arqueòlegs van trobar jocs de taula que daten de l’Edat de Pedra. Una sèrie de 49 xicotetes pedres tallades i pintades van ser trobades en el túmul de Höyük, de 5.000 anys d’antiguitat, en el sud-est de Turquia. Aquestes són les primeres peces de joc que s’han trobat. Peces similars s’han trobat a Síria i l’Iraq i per a assenyalar els jocs de taula que s’originen en el Creixent Fèrtil.

Per si no ho sabies, el Creixent Fèrtil, també conegut com «El Bressol de la Civilització», està situat a Orient Mitjà, on els rius Tigris, Eufrates i Nil van crear les condicions òptimes en les quals els primers fonaments de les ciutats, l’aprenentatge i el desenvolupament van ser capaços de florir.

Uns altres dels primers jocs de daus van ser creats pintant un sol costat de pals plans. Aquests pals es llançaven a l’uníson, es comptaven els costats pintats que es mostraven, la qual cosa constituïa la «tirada» del jugador. Els daus mesopotàmics van ser fets d’una varietat de materials, incloent ossos d’artells tallats, fusta, pedres pintades i petxines de tortuga.

168

El Joc Real d’Ur

L’antic Joc Real d’Ur és probablement el joc de taula més antic (amb un tauler) del món. Aquest joc té almenys 4.500 anys d’antiguitat i va ser jugat en el Mitjà Orient pels sumeris. És un joc de carreres bàsic (similar al Backgammon) amb regles molt simples, però potser no és d’estranyar, pot tindre una mecànica estratègica extremadament complexa. L’historiador del Museu Britànic, Irving Finkle, va passar anys investigant aquest enigmàtic joc i finalment va poder desxifrar les regles. Ara es pot jugar amb precisió i sembla molt divertit!

Senet «el joc de la passada»

Els egipcis van jugar un joc de taula anomenat Senet (Senat o Sen’t), que era un avantpassat de Backgammon. No se sap exactament com es va jugar el joc, però la conjectura popular ha deduït algunes regles genèriques que ens permeten a nosaltres, la gent moderna, donar-li una oportunitat. El tauler estava dividit en quadres amb fitxes. Els jugadors tiraven pals en lloc de daus. Senet va ser fotografiat en un fresc trobat en la tomba de Merknera (3300-2700 a. C.).

Mehen «el joc de la serp»

A l’Egipte predinàstic va nàixer un joc anomenat Mehen. La primera evidènci és tan antiga com l’any 3.000 a. C. Va ser molt popular durant l’Antic Regne i va romandre en ús popular al llarg de moltes dinasties. Mehen va ser jugat en un tauler que a primera vista sembla una petxina de caragol, però que en realitat representa una serp. Les peces de joc més detallades tenien forma de lleó. El conjunt de peces incloïa de tres a sis bits de joc i unes quantes bales xicotetes.

Serps i Escales (200 a. C.): Un joc indi del bé i del mal

Serps i Escales es va originar a l’Índia com un joc basat en la moral, on la progressió en el tauler era ensenyar als xiquets sobre el bé i el mal, pujant escales que representaven el bé i lliscant-se per serps que representaven el mal.

170

Mikado

Sembla que una descripció del joc de Mikado apareix en escrits budistes del segle V a. C..[cita requerida] Es tracta certament d’un joc ancestral, i la seua senzillesa va permetre la seua expansió en diverses civilitzacions, amb múltiples variants. en un joc de destresa que es basa en l’habilitat de controlar el moviment de la mà i la coordinació entre mà i ull; per tant, ajuda al desenvolupament de la motricitat. Es juga amb un conjunt de varetes amb bandes pintades de diversos colors; un feix de vares. Aquestes són d’aproximadament 20 centímetres de llarg i d’un gruix d’aproximadament 5 mil·límetres de diàmetre, cadascuna de les vares.

Mahjong

És un descendent directe d’un antic oracle que fa milers d’anys consultaven els endevins xinesos. Quan els astrònoms van començar a registrar les progressions del Sol, la Lluna i els planetes, van utilitzar un mecanisme senzill, un tauler, per a calcular les posicions dels cossos celestes. El moviment a través dels cels es registrava movent uns comptadors al voltant de les divisions del tauler. Est, o una altra semblança, és possiblement també l’origen de jocs molt difosos, com el parxís, o l’oca. Un joc, més o menys emparentat amb l’actual mahjong, va ser inventat en la dinastia Tang, durant els anys del regnat de l’emperador Tai Zong (626-649), per a diversió de la casa imperial i la noblesa. Ha adquirit una popularitat enorme en tota Àsia, de manera que molts països ho consideren el seu joc nacional.

Existeixen moltes variants adaptades a cada país com ocorre amb la japonesa, coreana, vietnamita o la filipina, i resulta normal que qualsevol acte festiu, celebració, dinar, o fins i tot negoci, acabe amb unes partides de mahjong.

Monopoly Per a l’any 1935, es va comercialitzar el Monopoly un dels pocs que ha aconseguit mantindre’s en el mercat durant dècades. Seguit a ell Cluedo i trivial persuit, el primer d’ells l’any 1949 i l’altre en 1982.

El joc té el seu origen en un joc creat per Elizabeth Magie en 1903 i patentat en 1904, anomenat The Landlord’s Game. El joc es va fer popular en diverses ciutats dels Estats Units en els anys següents, es va editar en diverses formes i versions sense el control de la seua autora original. En 1935 Charles Darrow, un venedor de calefactors domèstics aturat del sud-est de Pennsilvània durant la Gran Depressió dels anys trenta va patentar la versió de Atlantic City d’aqueix joc amb el nom de Monopoly. Després d’un primer intent fallit de vendre’l a l’empresa joguetera Parker Brothers, va iniciar una producció a petita escala del joc que va resultar reeixida. Parker va tornar a cridar llavors a la seua porta per a fer-se amb el joc. La companyia, ara part de la multinacional Hasbro, ha mantingut que l’autor del joc és únicament Charles Darrow (en 1935) per motius de màrqueting. Però l’autora original és Elizabeth Magie (en 1903).

172

Pictionary Des de mitjan anys 80, hi ha un joc de taula que ha venut més de 38 milions de còpies en 60 països diferents convertint-se, així, en un dels més reeixits. Es tracta del Pictionary, una idea que Rob Angel va tindre quan treballava de cambrer i compartia pis amb els seus amics de la infància. Després de graduar-se de la Facultat de Negocis i Economia de la Universitat de Western Washington, Rob no sabia què volia fer per a guanyar-se la vida. Es va mudar amb alguns amics de la infància i va començar a treballar com a cambrer. Una nit, estaven a casa quan un d’ells va proposar un joc: - Ens dividim en equips de dos. Un dibuixa una paraula i l’altre ha d’endevinar-la. Els primers a aconseguir-ho, guanyen’. L’èxit va cridar l’atenció de les grans empreses del sector i en 1994 Hasbro va comprar els drets nord-americans del joc. Amb aquest moviment van començar a explotar aquell filó fent programes de televisió i fins a deu versions del Pictionary. Sis anys després d’allò, Rob Angel va saber que era el moment de desprendre’s de la seua creació i li la va vendre a Mattel per 24,5 milions d’euros.

Scrable

Moltes persones creuen que els inventors del Scrabble són James Brunot i Helen Brunot. Però en realitat no va ser idea seua, sinó que l’inventor és Alfred Butts, un arquitecte de Poughkeepsie, en l’Estat de Nova York. Corria l’any 1931, i com a tants nous aturats, a Butts li sobrava molt de temps. Va decidir idear un joc nou que depenguera en part de la sort i en part de l’habilitat. Es va llegir les portades del periòdic New York Times per a calcular amb quina freqüència es donaven algunes lletres específiques en la llengua anglesa (però va reduir les aparicions de la “S” perquè el joc no resultara massa fàcil), i li va atorgar un valor a cadascuna basat en la seua raresa. No es necessitava tauler perquè les fitxes es disposaven segons l’esquema d’uns mots encreuats. A aquest joc li va donar el nom de Lèxic. La seua sol·licitud per a la patent no va ser acceptada, ni els fabricants de jocs es van interessar, així que en 1938, va modificar el joc afegint un tauler de 15 x 15 amb caselles d’alta puntuació i un faristol per a set fitxes (característiques que encara es mantenen). En 1948, James Brunot, propietari d’un dels pocs jocs, va dir que estava disposat a intentar comercialitzar-ho amb èxit. A canvi dels drets d’autor, Brunot va adquirir els drets de patent. Va redistribuir els quadrats amb premi, va simplificar les regles i li va canviar el nom a Scrabble, el qual va ser registrat com a marca aqueix mateix any 1948 i a Gran Bretanya en 1953. Macy’s va començar a donar suport als esforços de promoció, i com Brunot no donava proveïment amb l’increment de vendes, va autoritzar la producció a Selchow & Righter. Els drets per a fora dels Estats Units, el Canadà i Austràlia van ser venuts a J. W. Spears, una empresa britànica. La primera aplicació a Gran Bretanya de la patent només es va fer en 1954.

174

Parxís

El “pachisi” és un joc originari de l’Índia creat en el segle XVI. El parxís és una variació d’aquest joc, com ho són el parcheesi, el ludo o el parquets. El tauler actual, amb forma de creu és tan sols una representació de l’original, que no va ser un altre que el jardí de l’emperador Akbar el Gran. El centre del tauler representa el tron en què es col·locava l’emperador en el centre del pati. Per part seua, totes les fitxes eren les xiques índies més belles que es movien de casella en casella i es disputaven l’honor de jugar per a l’emperador. Els daus que decidien la sort dels participants consistien en cauríes, petxines de mol·luscos que comptaven un punt si queien amb el buit a dalt. El nom del parxís prové de la paraula pacisi, que significa vint-i-cinc en hindi, ja que vint-i-cinc era el màxim resultat possible que es podia obtindre en llançar les petxines que feien les vegades de daus.

Oca

Les primeres versions comercials del joc van aparéixer en la dècada de 1880 i estaven decorades amb motius al·lusius a l’època, com per exemple xiquets amb vestits del moment. Se suposa que la primera versió va ser un joc de taula regalat per Francesc I de Médici de Florència a Felip II d’Espanya entre 1574 i 1587. L’exemplar més antic que es coneix d’aquest joc data del 1640 realitzat en fusta d’origen venecià.

Cartes: baralla espanyola

La divisió de la baralla en quatre pals, amb una iconografia semblant a l’actual per a distingir-los, apareix ja en una baralla otomana datada en el segle XV descoberta en el Palau (hui museu) Topkapi.

Originalment contindria deu cartes numèriques en cada pal i tres figures. Els pals d’aquesta baralla otomana representen: tac del joc de pol, monedes, espases i copes. En aquesta mateixa baralla apareixen tres “figures”, descrites com “malik” (rei), nā’ib malik (virrei o governador), thānī nā’ib (segon Governador o virrei). Les figures no posseeixen cap iconografia (no hi ha representació humana) i només se les reconeix per la inscripció. Es tendeix a pensar que les baralles europees procedeixen de la baralla otomana, i que aquesta seria una evolució de la baralla a Pèrsia, la qual al seu torn dependria en últim lloc de la baralla xinesa o l’índia. L’origen de la baralla a la Xina és debatible puix que no hi ha testimoniat cap cosa semblant a un mall de naips a la Xina anterior als naips d’occident, encara que sí que se sap que es va usar el paper moneda com a elements de jocs d’atzar.

En 1665, l’espanyol Fernández de Navarrete “va veure en Cantó naips perfectament comparables als europeus”. Els naips usats al Japó en el segle XVIII eren d’origen portugués, i la terminologia del joc (per exemple “karita” < “carta” i.e. naip) és igualment d’origen romanç, per la qual cosa el més probable és que aquestes baralles siguen d’origen europeu.

176

Programa de festes 2022

Totes les activitats programades podran variar en funció del que decrete la Conselleria de Sanitat, segons l’evolució de la pandèmia.

Els dinars i sopars es faran complint la normativa d’ocupació de taules i igual que l’hostaleria tinga al març.

Els coordinadors covid de la falla vetlaran per fer complir la normativa i per la seguretat de tots. Ajudem-nos.

Preguem la màxima col·laboració, respecte a la normativa i trellat per poder disfrutar d’estes falles tan esperades. Els fallers hem sigut responsables durant tota la pandèmia, ara és el moment de demostrar-lo en la pràctica. Comencem!

178

26 de febrer

8.00 macrodespertà, organitzada per JLFT. 18.00 h. Crida. Eixida des del casal fins a la torre per a escoltar la tradicional crida de la nostra Fallera Major de Torrent.

27 de febrer

11.00 h. Cavalcada del Ninot Infantil. Tots els xiquets disfressats en el casal. 18.30 h. Berenar infantil.

3 al 14 de març

20.30h Inauguració i lliurament de premis del ninots de l’Exposició del Ninot Torrent del 3 al 14 de març. Expocicio del ninot al antic mercat.

4 de març

Entrega de recompenses de fulles de llorer i brillants.

5 de març

Dissabte 10.00 h. Replegà pels comerços del barri.

5 de març 18.00 h. Cavalcada del Ninot Major.

6 de març

12h Lliurament de premis de la cavalcada del ninot major 19h Lliurament de premis de llibret, presentació d’El Granerer i intercanvi de fotos de les falleres majors.

7-11 de Març

Replegà per tota la barriada a les 19:00 h.

Tot el món al casal per a anar a arreplegar la voluntat.

Muntatge carpa dia 11 març

12 de març

21.00 h. Al parador, Sopar de la nostra Fallera Major, Mónica Garcia, tots els components de la Comissió Major estem convidats.

13 de març

8 h transportem la falla gran i es trau a l’encreuament.

Després de menjar anirem per la falla infantil.

18.00 h. Berenar infantil oferit per la fallera Major infantil, Erika Jordán, i el president infantil, Ezequiel Atienza.

14 de març

8h plantà .Tallarem el carrer de Sant Valerià per a preparar el perímetre i plantar la falla gran.

20h plantà infantil.

180

15 de març

Plantà 8.00 h. començament de la decoració del monument major i de la falleta infantil.

20.00. h. Berenar infantil i sopar de la plantà infantil.

22.00 soparem al parador per a continuar amb la plantà major.

16 de març

8.00 h. Despertà per la barriada i a les 9 desdejuni.

10.00 h. Esmorzar 19.00 h. Tots al casal per a anar al trasllat de la Mare de Déu dels Desamparats.

22h sopar i Discosanva.

17 de març

8.00 h. Despertà per la barriada, a les 9 desdejuni.

10.00 h. esmorzar.

11:00 Entrega de premis. Anirem a replegar els premis a la plaça Unió musical.

17.30 h. Ofrena a la Mare de Déu.

22h sopar i Discosanva.

18 de març

8.00 h. Despertà per la barriada, desdejuni i 10.00 h. Esmorzar.

12.30h concurs de paelles 18h pasacalles germanor 22h sopar i Discosanva

19 de març

8.00 h. Ultima despertà 9.00 h. desdejuni i 10.00 h. esmorzar.

11.45 h. operació quilo i missa de Sant Josep a la parròquia de la Sagrada Família.

14.00 h. dinar.

20:00 h. mini mascletà i cremà de la falla infantil.

21.00 h. sopar.

22.00 h. gran espectacle pirotècnic Nit del Foc, mascletà nocturna oferida per Pirotecnia Del Mediterraneo segons indique JLF Cremà de la falla Major.

Posteriorment acabarem d’arreplegar.

Brindis de benvinguda a les falles 2023.

8 d’abril

23.00 h. Assemblea general extraordinari, estat de comptes, fi d’exercici i elecció de president.

Els horaris són orientatius, en la setmana fallera en la carpa s’informarà dels definitius.

Tots els desdejunis seran oferits per nostra fallera major i nostres representants infantils.

182

La seguridad de acertar

Redpiso Torrent amb les falles de Torrent

Solicite la Valoración Gratuita de su vivienda

REDPISO TORRENT

C/ San Valeriano, 2 – Torrent (Valencia) Telf. 960 486 596 torrent@redpiso.es – www.redpiso.es

184

Anuncio_Torrent_Ene22.indd 1

14/1/22 12:37

186 obras@electroval‐levante.es 608251585

www.electroval‐levante.es

ELECTROVAL LEVANTE S.L

LOCALES COMERCIALES

REDES BAJA TENSION

INSTALACIONES FOTOVOLTAICAS CENTRALIZACIONES DE CONTADORES

CENTROS DE TRANSFORMACION

NAVES INDUSTRIALES

PUNTOS DE RECARGA COCHES ELECTRICOS

LINEAS DE MEDIA TENSION 20 KV

EMPRESA ESPECIALIZADA EN EL SECTOR DE LA ENERGIA ELECTRICA

ELECTROVAL LEVANTE S.L

188

190

192

194

196

198

200

202

c/ Tres forques 60b Valencia tel: 963 767 143

www.propinturas.es

c/ José maría simó nogués 44 torrente tel: 962 145 623

C/ Vicente andrés estellés 15b Alacuas tel: 961 953 729

hola@colorypinturavalencia.es

Tienda especializada de pinturas, herramientas y todo tipo de accesorios y maquinaria para pintar todo tipo de superficies, Distribuidores de Titanlux, Bupisa, Jeivsa, Sika, Werku, Baixens, Propinturas, Miarco, Titanpro.

Av. Al Vedat, 9 961 556 011

Av. Al Vedat, 70 961 551 073

Av. Al Vedat, 117 961 080 130

Tus ópticas en Torrent

204

Estem amb les Falles!

caixapopular.es

206

208

Econaranja Cítrics directes del productor Comandes només C/ Azorín, 24 46900 Torrent (Valencia) Elena (encàrrecs) 695 952 004

210

212

ADAS EN

V

%

IS AVAL P I

214

0

N

TU

ENCIA 10

R A S FA

AL

BR

IC

216

218

220

222

224

DESCOBRIX MÉS EN ARROZDACSA.COM

UTILITZAR UN ARRÒS QUALSEVOL TÉ LES SEUES CONSEQÜÈNCIES L’AUTÈNTIC ARRÒS DE VALÈNCIA AMB DENOMINACIÓ D’ORIGEN

226

Des d’ací, volem expressar el nostre agraïment a tots els comerços i empreses per donar suport any rere any el nostre llibret!

Gràcies!

Aquesta comissió ha rebut una subvenció de la Diputació de València per al desenrotllament de les Falles 2022.

Gràcies!

228