1 minute read
«EL CARRER COM A CAIGUDA» Vicent Penya
EL CARRER COM A CAIGUDA
Vicent Penya Escriptor
Advertisement
El carrer s’ha tornat per a mi un element indesxifrable. Conjuntura nova i estranya, el car preu del present. Buit i silent, misteriós. Irrecognoscible en el seu caràcter. Durant un trajecte insòlit, veig el carrer com una càrrega, un tràngol velat, un perill latent: la massa incorpòria. El carrer sempre ha vigilat l’àgora dels meus hàbits, no ha eludit mai la veu cridanera ni el rebombori, mercat i brutícia, llotja a la llum del dia. He vist contenidors destapats, oberts en canal, per on s’escolaven l’enyorança i la flegma, les hores perdudes i fosques de tots els proscrits. I he olorat la pols i la calitja, el fred i la sutzura, en el moment de remuntar carrers amunt, carrers per sempre, carrers indesxifrables.
52
53 4 IL·LUSTRACIONS: «(La caiguda de l´imperi) sabent que (la vida et somriu) Mostra la contrapartida de dos vessants, el present i el futur que ja està passant, eixa esperança que ens ajuda a afrontar la vida amb més il·lussió dins d'un any caòtic.
