EL CARRER COM A CAIGUDA
Vicent Penya Escriptor
El carrer s’ha tornat per a mi un element indesxifrable. Conjuntura nova i estranya, el car preu del present. Buit i silent, misteriós. Irrecognoscible en el seu caràcter. Durant un trajecte insòlit, veig el carrer com una càrrega, un tràngol velat, un perill latent: la massa incorpòria. El carrer sempre ha vigilat l’àgora dels meus hàbits, no ha eludit mai la veu cridanera ni el rebombori, mercat i brutícia, llotja a la llum del dia. 51
He vist contenidors destapats, oberts en canal, per on s’escolaven l’enyorança i la flegma, les hores perdudes i fosques de tots els proscrits. I he olorat la pols i la calitja, el fred i la sutzura, en el moment de remuntar carrers amunt, carrers per sempre, carrers indesxifrables.
