«XIQUES CATÒLIQUES, APÒSTOLIQUES I ROMANES, CRÍTICA I HUMOR.» 2021 Adrià Escolà

> TEATRE

XIQUES CATÒLIQUES, APÒSTOLIQUES I ROMANES, CRÍTICA I HUMOR.

Adrià Escolà Faller de l’A.C. Falla Taüt

CRÒNICA DE 2020

Sens cap dubte, el teatre és oci i cultura, de vegades és tragèdia i en altres moments comèdia, però, en definitiva, el que fa es convidar-nos a la reflexió. Quan seiem a les butaques dispostos a vore un obra obrim una finestra a escenes que, pot ser, tinguen alguna cosa que en comú amb la nostra vida, amb els records que atresorem o amb les persones que coneguem. Així, durant el teatre es podran despertar diverses emocions que embelesaran o, fins i tot, subyugaran al públic.

Amb eixe esperit, el grup de teatre de l’ A.C. Falla Taüt, puja als escenaris any rere any, i l’exercici 2019-2020 no va ser una excepció. El teatre mai s’atura, i es que en acabar la representació, totes les mans es possen a treballar per preparar un obra més, amb la intenció de tornar a disfrutar i aconseguir que el públic disfrute o, almenys, desperte els seus sentiments de nou al pati de butaques.

Aquest és un procés llarg, en el que es posen moltes obres damunt la taula, però sols una serà elegida. Hi ha que llegir i més llegir, tornar a buscar guions, coneixer més obres... Fins que a la fi, una d’elles et captiva, et mou per dins, la imaginació fa la seua feina i comences a imaginar-la al escenari; és en eixe moment quan t’en adones de quebestàs davant de l’obra elegida.

Xiques catòliques, apòstoliques i romanes, va ser eixa obra. Un teatre enèrgic, atrevit, amb molta crítica social i, això sí, tractat amb molt d’humor, un humor que podriem catalogar com a políticament incorrecte.

No va ser un any fàcil, l’obra requeria molta feina actoral, cadascuna de les actrius tenia que preparar dos personatges que s’havien de diferenciar i, a més, el fet de representar xiquetes era una dificultat afegida. Malgrat açò, després de mesos de treball, de rises, de algun que altre mal de cap, de preparació del decorat, de més rises, de sopars, de cafenets i de nits sense dormir, aplega el moment.

Els nervis estan a flor de pell la nit d’abans, es fan viatges amb la furgona per arreplegar materials com els focus o el decorat i, com sempre, el muntatge s’allarga més del esperat. Arribats a este punt tenim la sensació de que tant ens dona un hora més que menys, i entre rises, llums, i objectes que colocar a l’escenari els minuts van passant. Les actrius comencen a repasar text i posicions, mentre sorgeixen algunes frases conegudes per tots els que en algun moment hem estat

en aquest ambient: “Això no ho tinc al lloc”, “La pilota va en eixe cub?”, “Ara per on ixc?”... Infinites qüestions a resoldre que es repeteixen any rere any i que no sols demostren els nervis que ja experimenten les actrius, sino que també reflecteixen el seu interés pel treball fet i perquè tot ixca bé.

Passada aquesta nit, aplega el dia esperat. El matí de la representació és molt intens, poden aflorar més nervis o inclús certes inseguretats, i és en estos instants previs quan ens necessitem els uns als altres més que mai. Portem treballant mesos, lluitant per dur a terme una proposta artística en la que confiem i l’esperit d’equip ix a relluir.

Finalment, quan es representa l’obra tantes vegades llegida, escoltada i imaginada, no podria descriure el que es sent, perquè els nervis ens fan quasi oblidar el que pasa en aquell moment dalt l’escenari, no obstant això, el que sí recorde són els abraços, els besos, i les llàgrimes d’alegria que s’ens escapen al acabar la funció. És en mig d’esta remor d’emocions quan s’escolten paraules com “vull tornar-la a fer” o “ja s’acabat, que ràpid ha passat” que ens plenen de satisfacció en saber que hem fet la feina de la millor manera possible i que ens espenten per a seguir amb més força (“Al any vinent, mes i molt millor!”)

I així serà, enguany tornem amb més i millor, trobarem nous personatges, escenes i històries que contar i, treballant colze a colze, farem de nou grup de teatre, perque som un equip, un gran equip!