> TEATRE
XIQUES CATÒLIQUES, APÒSTOLIQUES I ROMANES, CRÍTICA I HUMOR. Adrià Escolà Faller de l’A.C. Falla Taüt
a imaginar-la al escenari; és en eixe moment quan t’en adones de quebestàs davant de l’obra elegida.
CRÒNICA DE 2020 Sens cap dubte, el teatre és oci i cultura, de vegades és tragèdia i en altres moments comèdia, però, en definitiva, el que fa es convidar-nos a la reflexió. Quan seiem a les butaques dispostos a vore un obra obrim una finestra a escenes que, pot ser, tinguen alguna cosa que en comú amb la nostra vida, amb els records que atresorem o amb les persones que coneguem. Així, durant el teatre es podran despertar diverses emocions que embelesaran o, fins i tot, subyugaran al públic. Amb eixe esperit, el grup de teatre de l’ A.C. Falla Taüt, puja als escenaris any rere any, i l’exercici 2019-2020 no va ser una excepció. El teatre mai s’atura, i es que en acabar la representació, totes les mans es possen a treballar per preparar un obra més, amb la intenció de tornar a disfrutar i aconseguir que el públic disfrute o, almenys, desperte els seus sentiments de nou al pati de butaques. Aquest és un procés llarg, en el que es posen moltes obres damunt la taula, però sols una serà elegida. Hi ha que llegir i més llegir, tornar a buscar guions, coneixer més obres... Fins que a la fi, una d’elles et captiva, et mou per dins, la imaginació fa la seua feina i comences 186
Xiques catòliques, apòstoliques i romanes, va ser eixa obra. Un teatre enèrgic, atrevit, amb molta crítica social i, això sí, tractat amb molt d’humor, un humor que podriem catalogar com a políticament incorrecte. No va ser un any fàcil, l’obra requeria molta feina actoral, cadascuna de les actrius tenia que preparar dos personatges que s’havien de diferenciar i, a més, el fet de representar xiquetes era una dificultat afegida. Malgrat açò, després de mesos de treball, de rises, de algun que altre mal de cap, de preparació del decorat, de més rises, de sopars, de cafenets i de nits sense dormir, aplega el moment. Els nervis estan a flor de pell la nit d’abans, es fan viatges amb la furgona per arreplegar materials com els focus o el decorat i, com sempre, el muntatge s’allarga més del esperat. Arribats a este punt tenim la sensació de que tant ens dona un hora més que menys, i entre rises, llums, i objectes que colocar a l’escenari els minuts van passant. Les actrius comencen a repasar text i posicions, mentre sorgeixen algunes frases conegudes per tots els que en algun moment hem estat
