«Pan-acadèmia o encunyant paraules en temps de pandèmia» Immaculada Cerdà

Aquest article ha participat en el XVII premi Enric Soler i Godes al millor article d´un llibret de falla, de Lletres Falleres

PAN-ACADÈMIA O ENCUNYANT PARAULES EN TEMPS DE PANDÈMIA

Immaculada Cerdà Membre de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua

Critiquem molt que les institucions acadèmiques van sempre darrere de la societat. Algunes s’hi resignen a assumir el paper de fedatari, de testimoni —diuen que la vida era allò que ocorregué en el món mentre la gent sàvia hi reflexionava. Crec que no és això el que han de fer les acadèmies o, com a mínim, no només això, menys encara les de la llengua. M’alegra molt poder dir que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no actua d’eixa manera.

A més del paper normativitzador, l’AVL té la missió de normalitzar el valencià, promoure’n l’ús i afavorir-ne el creixement i a la incorporació als llenguatges d’especialitat. Vinculada durant segles a l’oralitat, proscrita de l’escriptura, també li fou negat l’accés a la universitat, a l’àmbit científic i tècnic. Ara, si volem fer normal expressar-nos en valencià en qualsevol àmbit, necessitem recuperar paraules genuïnes i dotar-les de més significació; com fou el cas de l’arrova que de ser una mesura oblidada —qui conta encara en arroves?— ha passat a ser el símbol de la missatgeria electrònica, o crear-ne de noves si ens calen per a denominar objectes, substàncies o realitats noves, com ara ‘sororitat’, neologisme de l’any 2018 o ‘criptogínia’ ocultació dels referents femenins, una paraula nova per a un fenomen antic.

Des de l’inici del drama veiérem que caldria traure la pols a alguns cultismes com ‘pandèmia’; fer comuns termes restringits fins aquell moment als professionals de la medicina com ‘immunitat’ i encunyar paraules noves, neologismes, com ‘COVID-19’. Amb tot, la catàstrofe mèdica sense precedents ens obligà a continuar treballant en reunions telemàtiques des de les cases on ens refugiàvem per tal de donar resposta a una emergència no mèdica, sinó lingüística.

L’estratègia de comunicació del govern central demanà una estètica i un llenguatge bel·licista: els malalts esdevingueren víctimes; la malaltia, un enemic a abatre i calien armes per a combatre’l; fins i tot recuperà algunes expressions, com ara ‘toc de queda’ que al poble valencià ens recordaren dramàticament la nit en vetla del 23 F. Però les acadèmies teníem l’obligació de reflexionar sobre termes que ens venien d’altres llengües i que calia harmonitzar, difondre i incorporar als diccionaris.

Ja teníem en el Diccionari Normatiu Valencià dèsset classes de virus com ‘retrovirus’ o ‘rotavirus’. Havíem publicat l’any 2019 el Vocabulari de les ciències de la salut i disposàvem d’un cabal important d’on anar poant termes com ‘agèusia’ o l’«absència o disminució del sentit del gust» i ‘anòsmia’ és a dir la «disminució o

pèrdua del sentit de l'olfacte». Però ara els metges deixaren pas als ‘infectòlegs’; dels primers malalts passàrem a parlar de ‘pacients zero’. El llavat i rentat de mans deixà de ser aconsellable per a fer obligatòria la ‘higiene de mans’ i l’ús de ‘viricides’. Encara que tota la societat érem susceptibles d’emmalaltir, algunes persones ho eren més encara i formaven els ‘grups de risc’. La malaltia no s’apegava sinó que es ‘contagiava’, en contagis directes, indirectes i immediats. Descobriren els superpoders d’algunes persones qualificades de ‘supercontagiadores’. Tot depenia —ens deien— de la proporció de virus en el cos, és a dir, de la CV2 o ‘càrrega vírica’. Durant el ‘confinament’ l’objectiu era controlar la ‘corba epidemiològica’, ‘aplanar la corba’ encara que fora posant en ‘quarantena’ el món sencer.

Les farmacèutiques i els laboratoris s’afanyaren a fer ‘estudis clínics’ amb diferents pacients per descartar l'efecte ‘placebo’ i el contrari, l’efecte ‘nocebo’. Amb el ‘desconfinament’ proliferaren les diferents maneres de comprovar si estaves contagiat encara que no presentares senyals de la malaltia, és a dir, encara que fores un pacient ‘asimptomàtic’. Les PCR, PCR en temps real, les proves serològiques per a confirmar si havies de confinar-te mentre ‘rastrejaven’ els teus contactes enmig de ‘falsos positius’ i ‘falsos negatius’.

El somni de la ‘nova normalitat’ era intentar arribar a la ‘immunitat col·lectiva’, però l’escala es puja graó a graó i ens acostumàrem a relacionar-nos amb dos metres de separació, o dit d’una altra manera la ‘distància social’ i separats en ‘grups bambolla’. En altres cultures ni ho notaren, en canvi, per als de clima mediterrani no tocar-nos, no poder-nos abraçar ha sigut — crec jo— dels majors sacrificis que hem hagut de fer. Molt més difícil que acostumar-nos a cobrir-nos nas i boca amb ‘mascareta’, ‘masquereta’ o ‘carasseta’ i més que emprar el ‘gel hidroalcohòlic’ com l’aigua.

Imatge: Yaroslav Danylchenko

La societat debatia si caldria habilitar un ‘passaport immunitari’ per als qui havien sobreviscut a la malaltia i es mostraven diferents escenaris amb treball per a uns i confinament per a altres: l’eixida a la crisi en forma de ‘k’.

En temps de xarxes socials, les mentides s’han escampat com l’oli, notícies i rumors falsos han contribuït més que mai a crispar una societat angoixada. Una de les propostes per a neologisme de l’any 2020 ha sigut ‘infodèmia’, la «difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies falses en relació amb una malaltia o amb un problema de salut pública paral·lelament a la seua propagació o evolució».

Desitge que el terme de l’any 2021 siga una paraula clàssica. Jo opte per ‘vacuna’.