Aquest article ha participat en el XVII premi Enric Soler i Godes al millor article d´un llibret de falla, de Lletres Falleres
PAN-ACADÈMIA O ENCUNYANT PARAULES EN TEMPS DE PANDÈMIA Immaculada Cerdà
Membre de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua Critiquem molt que les institucions acadèmiques van sempre darrere de la societat. Algunes s’hi resignen a assumir el paper de fedatari, de testimoni —diuen que la vida era allò que ocorregué en el món mentre la gent sàvia hi reflexionava. Crec que no és això el que han de fer les acadèmies o, com a mínim, no només això, menys encara les de la llengua. M’alegra molt poder dir que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no actua d’eixa manera. A més del paper normativitzador, l’AVL té la missió de normalitzar el valencià, promoure’n l’ús i afavorir-ne el creixement i a la incorporació als llenguatges d’especialitat. Vinculada durant segles a l’oralitat, proscrita de l’escriptura, també li fou negat l’accés a la universitat, a l’àmbit científic i tècnic. Ara, si volem fer normal expressar-nos en valencià en qualsevol àmbit, necessitem recuperar paraules genuïnes i dotar-les de més significació; com fou el cas de 100
l’arrova que de ser una mesura oblidada —qui conta encara en arroves?— ha passat a ser el símbol de la missatgeria electrònica, o crear-ne de noves si ens calen per a denominar objectes, substàncies o realitats noves, com ara ‘sororitat’, neologisme de l’any 2018 o ‘criptogínia’ ocultació dels referents femenins, una paraula nova per a un fenomen antic. Des de l’inici del drama veiérem que caldria traure la pols a alguns cultismes com ‘pandèmia’; fer comuns termes restringits fins aquell moment als professionals de la medicina com ‘immunitat’ i encunyar paraules noves, neologismes, com ‘COVID-19’. Amb tot, la catàstrofe mèdica sense precedents ens obligà a continuar treballant en reunions telemàtiques des de les cases on ens refugiàvem per tal de donar resposta a una emergència no mèdica, sinó lingüística. L’estratègia de comunicació del govern central demanà una estètica i un llenguatge bel·licista: els malalts esdevingueren víctimes; la malaltia, un enemic a abatre i calien armes per a combatre’l; fins i tot recuperà algunes expressions, com ara ‘toc de queda’ que al poble valencià ens recordaren dramàticament la nit en vetla del 23 F. Però les acadèmies teníem l’obligació de reflexionar sobre termes que ens venien d’altres llengües i que calia harmonitzar, difondre i incorporar als diccionaris. Ja teníem en el Diccionari Normatiu Valencià dèsset classes de virus com ‘retrovirus’ o ‘rotavirus’. Havíem publicat l’any 2019 el Vocabulari de les ciències de la salut i disposàvem d’un cabal important d’on anar poant termes com ‘agèusia’ o l’«absència o disminució del sentit del gust» i ‘anòsmia’ és a dir la «disminució o
