De Madrid al cèl
Núria CastellóDiuen que de Madrid al cèl Passant per Cullera primer Pero molt d’ull que amb aquest govern En el cotxe no apleguem a temps.
A vore si s’enrecorden
Que a l’atra part de la via Pasen xiquets amanta Fins que plorarem algún dia
Molt bé lo de les bicicletes
I que vora riu es puga escalar Però una cistella de basquet No hi ha en el poli ni al mercat
Qualsevol dia al Passeig Enlloc de al municipal Trovarem a Ramon Garcia Presentant el joc aquell d’apostar.
A l’altra part del riu Es precís anar a aparcar
Perquè han pintat tot el poble Amb un blau que et fa pagar.
I per si no era divertit Pagar tot l’any al centre
A Sant Antoni han tret profit
A vore si pague i encerte.
Els turistes estàn calents
Perquè ells venen de Madrid
I allà és normal que no paguen… Collons… si se’n venen açí!!!
Parasols abandonats fan mercat..
Allà a les lletres de la muntanya
I que ens ajuden a pagar Almenys als del poble “una canya"
I qui no estiga conforme Que passetge per la contornà
A vore si troba un turisme On no s’haja de pagar.
Els del poble agraïts
De que en estiu ens visiten Però que no quede en l’oblit
Que en tot l’any es pot fer turisme
Tindre o no tindre... Regidor
Javier Nacher OrtizAplega el mes de les falles, trauré el traje de torrentí. Alguns pantalo a ratlles, el fetge apunt per a casalles i el cap somiant amb un banderí.
Més estrès que un funcionari, tothom vol ser el millor. Per guanyar és necessari, si enguany no fas aniversari, tindre al cens, un regidor.
<P> Per als premis emocionar-me, <S> si no ho sabia, ja m’ho han dit. <O> Ostres, no se si fiar-me... <E> Està clar que he d’afiliar-me, ajudeu-me per triar partit.
Damunt és any electoral, la meua falla ho té ben cru. No plantem en especial, ni a Sueca com el Raval i al consistori no estem ningú.
De la Vila a Sant Antoni!
Ramón Marí Bohigues
Hi ha hagut que reordenar el tràfic, Degut a les obres que han estat fent, Causant despropòsits i fàstic, Per decisions que no entén la gent.
El despropòsit més gran, És si vas de la Vila a Sant Antoni, L’enginyí hauràs d’emprar, Asserenar-te, i no maleir al dimoni.
Perquè en la plaça d’Espanya, Han calat un parany fastigós, I t’has de donar molta manya, Si vols eixir d’allí airós.
Perquè si a Sant Antoni vols anar, L’eixida és del tot antinatural, Puix qui em pot explicar, Que isques dirigint-te cap al raval.
I així el carrer de Dalt, Sembla ser una autovia, que a hores d’ara té més trànsit, Que la mateixa Gran Via.
Si per sort agarres la ruta, D’un carrer la Séquia estret, La confusió és absoluta, I a la fi, has de pujar una pendent.
Es tracta d’un port de tercera, Que va vorejant un ramal, Que té el mercat per vorera, I fa una “chicane” al nostre casal.
I al principi de la plaça Taüt, No gires cap a la mar, Que si pretens ser pràctic i astut, Un esglai et pots emportar.
Te n’has d’anar cap al riu, I allí agafar una rotonda, Que improvisaren aquest estiu, De pressa, corbada i fonda.
En fi tota una odissea, Circular dins de Cullera, Que si ho sumem a aparcar, Bojos ens podem tornar.
Fills de Qulyayra
José MendozaCom diu el lema de la falla, a la Taüt enguany són Fills de Qulyayra. Ciutat moltes vegades amenaçada, però que mai ha pogut ser conquistada.
Com als àrabs ens ha passat igual, perquè #culleraenamora, i això és una realitat. Mar, riu, muntanya i gastronomia, encara que a l'estiu es torna una bogeria.
Venen turistes d'arreu del món, però de Madrid són quasi tots. Que lloguen un pis entre quaranta, i gasten poc, que s'ho enduen tot de casa.
Aplega la conquesta a l'hora d'aparcar, que l'estiu a Qualyayra ha arribat. Els ciutadans estan més que farts, de no poder deixar el vehicle a l'arribar de treballar.
Diuen que a Qulyayra no hi ha res per a veure, i el que passa que no volen pagar per res. Que dels àrabs tenim moltes empremtes, que pot visitar tota la gent.
A ells els importa més ser el primer a la mar, de ficar el para-sol i el primer lloc conquistar. Després se'n van casa a desdejunar o comprar, i es tornen bojos si algú el lloc els ha llevat.
Està clar que Qulyayra viu del visitant, però haurien de cuidar més al ciutadà. Al final és el que es queda tot l'any, i als altres el dona igual.
Encara que el sultà Jordi el de Qulyayra, Està fent obres per tota la població. Els ciutadans no estan del tot conformes, I cal tindre cura, que arriben les eleccions.
No hi ha dubtes que Qulyayra va ser musulmana, que en cada forat que en el poble es fa, es troben restes d'aquells temps passats, i les obres paren per a poder-les investigar.
Esperem que no pense en fer obres a la Taüt, per què com sabem un assentament àrab ha sigut. Més de quatre legislatures necessitaria per l'obra acabar, i a la Penyeta del Moro la Taüt hauria de plantar.
Falles viatgeres...
Ramón Marí Bohigues
Hi ha comissions falleres, Que per mil i una raó, Tenen falles viatgeres, En el punt d’ubicació.
Per quimeres i repunts, Sense ningun fondament, Cada any planten a un punt, Canviant-les l’any vinent.
Diuen que ací és més ample, Que ací el carrer arredossa, Que en ser les cases més baixes, pareix més altra i llustrosa.
El cas és que no són totes, puix hi ha que mai ha canviat, Però en canvi hi ha unes altres, Que no troben el lloc adequat.
Han plantat en passeig o plaça, En cadascun dels cantons, Sense adequar-los la mida, Ni l’altura dels balcons.
Plantem ací que no fa aire! I resulta que s’envola, O, ací que fa un grat flaire! I fa una pudor que assola.
Quan creuen haver trobat, La ubicació més completa, Passa un fet accidentat, I busquen altra més perfecta.
Deixeu-se’n ja d’enrònies, Que el lloc no és important, Pot aportar millores, Però no és determinant.
El laberint del Jorditaure
Javier Nacher OrtizA Cullera com allà a Creta, Dèdal ha posseït als enginyers, convencent al nostre alcalde de canviar tots els carrers.
De la Taüt als Sants Joans, sense un mapa ningú s'apanya, et toca fer moltes pujades com si fora un Port de Muntanya.
A la dreta o a l'esquerra, quin intermitent he de posar? Que carrers seran transitables per a saber per on tirar.
El Passeig va ser el pioner, Caminás està en projecte, anem oblidant-nos del cotxe per a fer aquest trajecte.
Els joves ja no es preocupen a l'hora de triar carrera; segur que té més eixides que el municipi de Cullera.
Hi ha més ponts que farmàcies, el problema és poder aplegar, a causa de tantes obres tot l'accés està tallat.
Estem en any electoral i el poble sembla un laberint, fins a la veu del GPS se li nota que està patint.
Jordi ens demana paciència, menys vehicle i més esport, Per a moure't per Cullera et tocarà estar ben fort.