Falles viatgeres...

Ramón Marí Bohigues

Hi ha comissions falleres, Que per mil i una raó, Tenen falles viatgeres, En el punt d’ubicació.

Per quimeres i repunts, Sense ningun fondament, Cada any planten a un punt, Canviant-les l’any vinent.

Diuen que ací és més ample, Que ací el carrer arredossa, Que en ser les cases més baixes, pareix més altra i llustrosa.

El cas és que no són totes, puix hi ha que mai ha canviat, Però en canvi hi ha unes altres, Que no troben el lloc adequat.

Han plantat en passeig o plaça, En cadascun dels cantons, Sense adequar-los la mida, Ni l’altura dels balcons.

Plantem ací que no fa aire! I resulta que s’envola, O, ací que fa un grat flaire! I fa una pudor que assola.

Quan creuen haver trobat, La ubicació més completa, Passa un fet accidentat, I busquen altra més perfecta.

Deixeu-se’n ja d’enrònies, Que el lloc no és important, Pot aportar millores, Però no és determinant.