Fills de Qulyayra

José Mendoza

Com diu el lema de la falla, a la Taüt enguany són Fills de Qulyayra. Ciutat moltes vegades amenaçada, però que mai ha pogut ser conquistada.

Com als àrabs ens ha passat igual, perquè #culleraenamora, i això és una realitat. Mar, riu, muntanya i gastronomia, encara que a l'estiu es torna una bogeria.

Venen turistes d'arreu del món, però de Madrid són quasi tots. Que lloguen un pis entre quaranta, i gasten poc, que s'ho enduen tot de casa.

Aplega la conquesta a l'hora d'aparcar, que l'estiu a Qualyayra ha arribat. Els ciutadans estan més que farts, de no poder deixar el vehicle a l'arribar de treballar.

Diuen que a Qulyayra no hi ha res per a veure, i el que passa que no volen pagar per res. Que dels àrabs tenim moltes empremtes, que pot visitar tota la gent.

A ells els importa més ser el primer a la mar, de ficar el para-sol i el primer lloc conquistar. Després se'n van casa a desdejunar o comprar, i es tornen bojos si algú el lloc els ha llevat.

Està clar que Qulyayra viu del visitant, però haurien de cuidar més al ciutadà. Al final és el que es queda tot l'any, i als altres el dona igual.

Encara que el sultà Jordi el de Qulyayra, Està fent obres per tota la població. Els ciutadans no estan del tot conformes, I cal tindre cura, que arriben les eleccions.

No hi ha dubtes que Qulyayra va ser musulmana, que en cada forat que en el poble es fa, es troben restes d'aquells temps passats, i les obres paren per a poder-les investigar.

Esperem que no pense en fer obres a la Taüt, per què com sabem un assentament àrab ha sigut. Més de quatre legislatures necessitaria per l'obra acabar, i a la Penyeta del Moro la Taüt hauria de plantar.