De la Vila a Sant Antoni!

Ramón Marí Bohigues

Hi ha hagut que reordenar el tràfic, Degut a les obres que han estat fent, Causant despropòsits i fàstic, Per decisions que no entén la gent.

El despropòsit més gran, És si vas de la Vila a Sant Antoni, L’enginyí hauràs d’emprar, Asserenar-te, i no maleir al dimoni.

Perquè en la plaça d’Espanya, Han calat un parany fastigós, I t’has de donar molta manya, Si vols eixir d’allí airós.

Perquè si a Sant Antoni vols anar, L’eixida és del tot antinatural, Puix qui em pot explicar, Que isques dirigint-te cap al raval.

I així el carrer de Dalt, Sembla ser una autovia, que a hores d’ara té més trànsit, Que la mateixa Gran Via.

Si per sort agarres la ruta, D’un carrer la Séquia estret, La confusió és absoluta, I a la fi, has de pujar una pendent.

Es tracta d’un port de tercera, Que va vorejant un ramal, Que té el mercat per vorera, I fa una “chicane” al nostre casal.

I al principi de la plaça Taüt, No gires cap a la mar, Que si pretens ser pràctic i astut, Un esglai et pots emportar.

Te n’has d’anar cap al riu, I allí agafar una rotonda, Que improvisaren aquest estiu, De pressa, corbada i fonda.

En fi tota una odissea, Circular dins de Cullera, Que si ho sumem a aparcar, Bojos ens podem tornar.