1 minute read
CONTE. «TRES ANYS PORTAVEM FENT EL FORAT» Nacho Romero (El present text ha segut presentat als premi Murta microrelat, de Lletres Falleres 2021
TRES ANYS PORTAVEN FENT EL FORAT
Nacho Romero Faller de l’A.C. Falla Taüt
Advertisement
Un forat a terra per poder traure aigua. Un pou d'agulla, o no sé què, es diu...
Diuen, que al segle XXI, en feien sovint i que en poc més d´una hora aconseguien traure aigua...no sé... coses de iaios.
La realitat és que de sis metres no aconsegueixen passar i Blai i jo ens divertim molt quan es trenca la perforadora i son pare comença a agarrar-se la llata i a botar damunt d´ella com si fos una granota...
Fa falta aigua, perquè per poder dur-la al poble fa falta carregar-la del depòsit més a prop que té la Ribera Baixa, que està a Alberic. Però allí quasi no queden reserves i sense aigua...
De vegades, a Blai i a mi, ens agrada baixar al barranc i ficar l’orella a terra. Antigament es podia accedir a l´aigua d´aquell aqüífer i ara, quan està tot en silenci, podem escoltar com passa per sota nostre. I ens imaginem que juguem amb l´aigua i gaudim amb més amics, amb pilotes i amb joguines...
El plàstic, que feien servir per a tot en aquella època, anà acumulant-se com una capa més de sediment i a sis metres sota terra tan sols, trobem una capa que cobreix tot el territori i que diuen que té més de 25 metres de grossària.
Si tan sols hagueren fet cas allà pel 2020, que encara tenien temps de reaccionar i no hagueren fet ús de tant de plàstic, hui no seríem tan gelosos en veure un arbre, un brollador, o fins i tot un grapat de terra on poder sembrar.
Compte amb allò que tires a terra, perquè la terra li ho tornarà, quan no ho vullga, als teus fills.
