TRES ANYS PORTAVEN FENT EL Nacho FORAT Romero Faller de l’A.C. Falla Taüt
Un forat a terra per poder traure aigua. Un pou d'agulla, o no sé què, es diu... Diuen, que al segle XXI, en feien sovint i que en poc més d´una hora aconseguien traure aigua...no sé... coses de iaios. La realitat és que de sis metres no aconsegueixen passar i Blai i jo ens divertim molt quan es trenca la perforadora i son pare comença a agarrar-se la llata i a botar damunt d´ella com si fos una granota... Fa falta aigua, perquè per poder dur-la al poble fa falta carregar-la del depòsit més a prop que té la Ribera Baixa, que està a Alberic. Però allí quasi no queden reserves i sense aigua... De vegades, a Blai i a mi, ens agrada baixar al barranc i ficar l’orella a terra. Antigament es podia accedir a l´aigua d´aquell aqüífer i ara, quan està tot en silenci, podem escoltar com passa per sota nostre. I ens imaginem que juguem amb l´aigua i gaudim amb més amics, amb pilotes i amb joguines... El plàstic, que feien servir per a tot en aquella època, anà acumulant-se com una capa més de sediment i a sis metres sota terra tan sols, trobem una capa que cobreix tot el territori i que diuen que té més de 25 metres de grossària. Si tan sols hagueren fet cas allà pel 2020, que encara tenien temps de reaccionar i no hagueren fet ús de tant de plàstic, hui no seríem tan gelosos en veure un arbre, un brollador, o fins i tot un grapat de terra on poder sembrar. Compte amb allò que tires a terra, perquè la terra li ho tornarà, quan no ho vullga, als teus fills.
Imatge arxiu global lliure 136
