Sona bé, sonarà millor by Falla Victor Pradera

EDI TA :

CO RRE CC I Ó D E TE X TO S:

Associació Cultural Falla Víctor Pradera (victorpraderafalla@gmail.com)

Patricia Moragón

D I S S E N Y D E L A P O RTA DA :

Jaime Castillo CO ORDINAC IÓ:

Aida Moreno Lydia Moragón Patricia Moragón

F OTO G RAF I E S:

Aleixandra Moreno Juanfer Bueno Manel Martí TRAC TAM E N T D ’ I M ATG E S:

Lydia Moragón Manel Martí

MAQUETAC IÓ:

I L ·LU S T R AC I O N S :

Aida Morengo Lydia Moragón Patricia Moragón

Jaime Castillo

T E X TOS (P ER OR DR E D’APAR ICI Ó) :

Aida Moreno Lydia Moragón

Josep Devesa Xavi Barber Majo Camarasa Manel Martí Óscar Escobar Lydia Moragón Patricia Moragón Noelia Bañón Adrià Tornero Edgar Talens

DI RE CC I Ó D E P U B L IC I TAT:

SU P E RVI SI Ó G E N E RAL I DI STRI B U CIÓ :

Junta directiva de la falla Víctor Pradera I M P RE SSI Ó :

Blauverd Impressors Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres

Pròleg

Abans de llegir el llibre que tens a les teues mans pensa en un dels

moments més feliços de la teua vida. Pensa amb qui estaves i pensa què féieu. T’assegure que sense saber qui eres ni com t’anomenes, sé que en aquest moment hi havia música. En qüestions de menjar ja sabeu: si alguna cosa està bona, amb un rallet d’oli d’oliva sols pot estar millor. Bé i amb la música passa el mateix. Si alguna cosa mola, en posar-li banda sonora molarà encara més.

El teu cotxe sona, els nuvis han de triar cançons per al banquet, les

falleres majors per a l’oberta de cortines i molts dels comerços que han col·laborat amb nosaltres de segur que amenitzen amb música el temps que passes en ells. Ja siga esperant, consumint o mirant, si sona fil musical el temps passa més ràpid.

Amb la música aprenem, amb la música sentim, hi ha qui de la

música viu i per descomptat gràcies a la música potser mai no morim. Si t’hem convençut fins ara, has de continuar llegint perquè la música ens fa eterns, grans, ens fa lliures, forts i valents. Si tot açò que t’hem contant et sona bé, no deixes de llegir aquestes pàgines, perquè el que ve més avant et sonarà millor! Lydia Moragón

La falla Víctor Pradera no necessàriament assumeix les opinions dels autors que han col·laborat en esta publicació.

Índex Salutació

del president..........................................................................6

Aleixandra Moreno,

créixer amb la música..............................................8

Tots

a una veu.....................................................................................14

Sona

bé, sonarà millor........................................................................16

moment, una cançó.........................................................................20

Els

nostres fallers.............................................................................22

AMG LA MÚSICA APRENEM

Música, per a què?.............................................................................26

Melomania de plàstic.........................................................................30

Quan la música ens parla...................................................................32

AMB LA MÚSICA SENTIM

La música al cinema.......................................................................38

El so del meu poble.........................................................................42

Les cançons no parlen de tu...........................................................46

DE LA MÚSICA VIVIM Berklee, el somni de ser músic comença a València......................50

Terra de músics...............................................................................56

Pau Alabajos, viure vol dir prendre partit......................................61

AMB LA MÚSICA MAI NO MORIM

La vida en Sol Fa............................................................................68

La música mai no és el problema...................................................71

La nostra cançó...............................................................................74

La música: l’art de les Arts............................................................75

Jorge Moreno González President

Estimats falleres i fallers, veïns i veïnes del barri, com ja és costum quan la primavera està molt a la vora, ací em teniu per dedicar-vos unes paraules.Durant 28 anys al càrrec de president, i com és normal amb el pas del temps, les coses evolucionen i fan que les persones s’adapten a unes necessitats determinades creant hàbits que canvien els costums i les tradicions, quasi sense que ens adonem. Diuen que les coses i els moments es recorden millor amb música. Si vos soc sincer, soc dels que pense que tots tenim cançons lligades a moments especials, que sols amb què sonen, ens fan aparéixer en aquell instant. Vos conte un d’especial? Soc faller des que mon tio va fundar aquesta falla, i cada vegada que sona l’himne de València, no puc deixar de recordar tota la meua trajectòria fallera i sentir-me orgullós d’haver conegut aquest estil de vida. Amb açò vull dir-vos que la música és una ferramenta important per al dia a dia. De vegades, no som conscients dels canvis que experimenta la societat i de tot allò que va lligat a aquesta evolució. Al llarg de la història, la música ha tingut un paper molt important i, si ens parem a pensar, cada transformació social podria anar lligada a una cançó i, més concretament, a un estil musical. Però sabeu quina és una de les millors funcions de la música? La unió. Quan entre per la porta del meu casal, per gaudir d’un bon dinar i, de sobte, la cançó que està sonant, siga quina siga, puja de volum i tots s’alcen, inclús alguns atrevits dalt de les cadires, i comencen a cantar i a ballar, em sent tan feliç que és inevitable somriure. I quan dic tots els fallers, dic tots, fallers i falleres, de distintes edats, distintes creences, distints gustos, però als quals els uneix una passió tan gran com les falles. Per açò, sols puc donar-vos les gràcies, per fer de la falla Víctor Pradera una família, i del casal, una segona casa per a tots nosaltres, però sobretot per demostrar que “junts anem més lluny!”.

A la meua època, a la ràdio s’escoltaven tots aquells grups de la “movida” madrilenya: Gabinete Caligari, Loquillo, etc. Després, amb els anys, va vindre la famosa “Ruta del Bacalao” i cançons com Flying Free omplien les discoteques de gom a gom. Ara, hi ha tants estils que no ens aclarim: l’indie, el reggaeton, el trap... i és que diuen que en la varietat està el gust i que als canvis u s’ha d’adaptar. I exactament això és el que fa la junta directiva d’aquesta comissió. Nosaltres som un grup de gent de totes les edats, amb personalitats diferents, que no deixem de fer front als canvis i de lluitar perquè aquesta falla perdure en els anys i continue sent la més antiga d’Algemesí. Però si d’una cosa ens encarreguem especialment els fallers i falleres, és de passar la tradició de pares a fills, i per això aquest any no podria ser més important per a mi. La meua filla, Aleixandra, serà la dona amb la qual compartiré aquest 2020, i sí, heu endevinat, no puc estar més orgullós. A més, Estrela i Eneko, seran l’acompanyament perfecte per a fer d’aquest any faller, un any que serà difícil d’oblidar. Estic ben segur, que els quatre gaudirem de la festa que ens ha vist créixer i que ha marcat les nostres vides. I que quan escoltem Paquito el chocolatero o El fallero moments d’aquest any ens vindran a la ment i se’ns escaparà un somriure. Sí, la música és felicitat, és festa i és revolució... Però sens dubte, la música és sentiment. I per aquesta raó, vull que vingueu a viure la festa amb nosaltres, perquè una altra cosa no, però les falles són sentiments i música. Veïns i veïnes, forasters i forasteres, us esperem al nostre casal amb els braços oberts. No dubteu en ser participis de les falles des de dins, no tingueu por en apropar-se a la festa que uneix a tots els valencians. Les portes del nostre casal estan obertes per a tots aquells i aquelles que vulguen gaudir d’una bona cançó que acompanya a una tradició cultural. Perquè s’adonareu que, vingueu d’on vingueu i sigueu com sigueu, la música és launió perfecta per a descobrir el món.

Aleixandra Moreno Ribes Fallera major De pas ferm i decidida. Aleixandra, així eres tu. De paraules ben concisa i de fets un munt. Única i irrepetible, a punt per als seus amics, bona, llesta, forta, lliure i amb el cor més gran que el pit. No parlarem de bellesa ni del riure dels teus ulls, però sí de la certesa que ens faràs sentir orgull. No trobaràs cap que dubte de la teua implicació, ni tampoc qui se pregunte si eres digna d’aquest tron. Així que camina ferma i passeja’t pel teu barri gaudeix de la teua festa i d’aquest 2020 màgic. Patricia Moragón

Aleixandra Moreno Créixer amb la música

leixandra Moreno, la nostra fallera major té tres passions. Les falles, el futbol i la música. De falles ja en parlem molt i de futbol femení mai no en parlaríem prou si haguérem d’igualar en quantitat tot el que es parla de futbol masculí. Ara bé, parlar de música sempre ens ve de gust i més si amb qui parlem estima tant la música com ho fa Aleixandra. Aleixandra va començar a interessarse per aquesta des que era menuda. De ben xicoteta ja anava amb els seus pares a veure les processons de la Mare de Déu i de setmana santa i de fet, eixe és el primer record que té de connexió quasi espiritual amb la música. Aleixandra ens ha fet la següent confessió: “Recorde tenir al voltant de quatre anyets i mirar els tambors de setmana santa amb els ulls ben oberts i pensar, vull formar part d’açò, vull ser la responsable del so característic de la festa”.

Nascuda a Algemesí, no és d’estranyar que Aleixandra visca les festes amb la intensitat que les viu. Està segura que ser d’Algemesí i tenir unes arrels tan nugades a la festa han sigut la peça clau perquè només amb 5 anys li confessara als seus pares que volia tocar el tabalet. A l’escola de tabal i dolçaina d’Algemesí els xiquets no es poden apuntar fins que no tenen 7 anys. Com anava a esperar Aleixandra dos anys per poder apuntar-se a aprendre a tocar el tabal? A més ella fa els anys al juny així que just el curs finalitzava quan ella podia apuntar-se. Ho tenia complicat. No obstant, la seua il·lusió, i de segur que la insistència de la seua mare, va fer que Aleixandra no haguera d’esperar tant. El somni de tocar el tabalet a les festes de la Mare de Déu es va fer realitat quan tan sols tenia 7 anyets acabats de complir.

“Recorde tenir al voltant de quatre anyets i mirar els tambors de setmana santa amb els ulls ben oberts i pensar, vull formar part d’açò”

Amb eixa curta edat va fer les tres processons de la Mare de Déu encara que l’última, la més llarga de totes, no la va poder acabar i es va haver de retirar, això sí, es va retirar amb l’orgull de ser la tabaletera més menuda de tota la processó.

“L’orgull de ser la tabaletera més menuda de tota la processó”

Després de 2 anys tocant el tabalet, Aleixandra va voler aprendre música al conservatori. Va començar com tot aquell que comença a estudiar música: dos anys de preparatori després dels quals va haver d’elegir l’instrument amb el qual es volia especialitzar. Ella va triar la percussió i a més ho va fer sense cap dubte malgrat la curta edat que tenia en el moment d’eixa decisió. Tot i això, la vida és molt llarga i la seua trajectòria musical no havia fet més que començar. Aleixandra seguia participant en les festes de la Mare de Déu on, a més de tabaletera, era muixeranguera. La festa i la cultura formen part de la vida de la nostra fallera major des de sempre i, a mesura que van passant els anys, en volta d’allunyarse d’aquestes Aleixandra va anar mostrant més i més interés pel nostre patrimoni. Ja tocava el tabal, ja feia muixerangues, perquè no provar amb la dolçaina? I així, sense saber molt bé com, va ampliar el seu ventall musical amb els instruments de vent. Amb aquesta nova decisió de provar amb els instruments de vent, Aleixandra, després de fer 4 anys d’elemental va deixar la percussió per seguir estudiant saxo al conservatori Joan Baptista Cabanilles.

“La festa i la cultura formen part de la vida de la nostra fallera major”

Aleixandra està encantada amb el saxo i, a més, està convençuda que canviar de percussió a vent ha sigut molt positiu en la seua carrera musical. Començar ara amb el saxo l’ha motivat per seguir investigant amb els sons i ens assegura que a la música, com a la vida, mai no saps prou, sempre hi ha alguna cosa més que pots aprendre. Quan li preguntem sobre la idea de fer de la seua passió la seua professió, ens mostra un somriure de resignació. “No vos mentiré, ho he pensat, clar que ho he pensat, però per poder viure de la música necessites dedicar-li molt, molt, molt de temps, i jo va haver-hi un moment que no podia més”. Per a ella la gent que viu de l’art i que s’ha dedicat tota la vida a aconseguir-ho són autèntics superherois. Actualment és fotògrafa de formació i professió, ens admet que no és el mateix ser músic que fotògrafa, però que sent coses molt semblants en tocar un instrument i al fer una fotografia. Sent que també està fent art, que la fotografia també emociona, que ens fa sentir més vius i ser més lliures i amb això Aleixandra es dona per satisfeta. Ara bé, la nostra fallera major pensa que mai no és tard i espera poder reprendre la música tard o d’hora i acabar per a acabar el que va començar dedicant-li el temps i l’esforç necessari. Si fora per ella no deixaria de parlar de música mai, està enamorada. Completament enamorada del tabal i de la dolçaina, de la percussió i del saxo, enamorada de la cultura i del benestar que sents quan escoltes o quan crees música. Com bé ens ha dit, la música t’allibera, t’inspira i et reconforta. T’endolcix els mals moments i et fa gaudir més dels bons. La música et transporta, et relaxa i et fa sentir viu. I en el seua cas, tal com ens explica, la música la fa ser ella, li recorda d’on ve i qui és i això sols li ho fa sentir la música. Lydia Moragón

“La gent que viu de l’art i que s’ha dedicat tota la vida a aconseguir-ho són autèntics superherois”

Tots a una veu

Junta Jorge Moreno Gonzalez

Juan Simón Ribes

President

Vicepresident

Only time - Enya

De amor ya no se muere - Sandro Giacobe

Juanfer Bueno Pelechano

Enrique Moragón Fandos

Comptador i delegat de casal

Delegat de loteries

Chiquilla - Seguridad social

La isla del amor - Demarco

Gabriel Borràs Peiró

Rafael Ruescas Soler

Delegat d’infantils

Nothing else matters - Metallica

El arrepentido - Melendi

Com en una orquestra on diferents instruments sonen acompasats. Nosaltres, cadascú amb el seu estil però tots a una veu, formem un gran equip.

directiva Gabriel Borràs Corts

Ivan Micó Simón

Yolanda Alba Álvarez

Vicepresident 2n i tresorer

Vicepresident 3r i secretari

Vicepresidenta 4a i vicesecretària

Felices los 4 - Maluma

Always - Jon Bon Jovi

Lentejuelas - Gloria Trevi

Aida Moreno González

Lydia Moragón Fandos

Patricia Moragón Fandos

Delegada de llibret i xarxes socials

Delegada de llibret i publicitat

Delegada de llibret i arxivera

Boomerang - Manel

Pégate - Ricky Martin

Homenatge a Teresa - Ovidi

Òscar Escobar Piera

Mª Carmen Niclós Segura

Delegat de monument i Junta local fallera

Delegada de casal

En cambio no - Laura Pausini

Mi héroe - Antonio Orozco

Junta executiva Nuria Ribes Herbàs

Neus Micó Martínez

A mi manera - Siempre así

Amparo Peiró Costa

El Jardin Prohibido - Sandro Giacobe

I will survive - Gloria Gaynor

Jessi Lluch Cubells

Paqui Garcia Llinares

Carmen Gallego Fernández

No me ames - Marc Anthony i Jennifer López

Noches de Bohemia - Navajita Platea

Sols tu - El diluvi

Miriam Mecinas Pardo Lloviendo alegria - Malú i Alejandro Sanz

Sona bé, sonarà millor

Artista:

Xavi Tur Crítica:

Patricia Moragón

Cos central Gegant en barret que simbolitza la música

Gran gegant que ens acompanya que ens persegueix on anem. Viu al bar, cine i terrasses i al cotxe hi està present. Ens sol adornar la vida, fa d’acompanyament, té tant de pes i influència que ens pot modelar la ment.

Escena 1 Neandertal tocant un os

Ben cert és que és prescindible que no ens dona de menjar, però ens alegra la vida des dels temps dels neandertals. Ells ja volgueren fer seua aquesta arma ben letal a qui els mamuts no temien però sí feia calmar. Escena 2 Trobador tocant el llaüt

Ens ha servit d’altaveu de cultura i tradició i feia de la poesia quelcom per a tot el món. Bona per declarar guerres i per expressar amor, contar èpiques batalles i per entendre el retor. 17

Escena 3 Àngel tocant l’arpa

Retors que també l’empraren per a atraure’ns i ensenyar-nos i sense mala intenció també per a adoctrinar-nos. Celestial o de l’infern tant fa si àngel o diable, el descans final i etern porta ritme i és tocable. Escena 4 Mozart dirigint

Però abans de descansar cal vèncer tots els obstacles, els que la vida te dona i aquells que tu te regales. Perquè si un sord va poder ser un mestre d’aquest art haurem ja de reconèixer que ella ens cura tots els mals.

Escena 5 Trompetista tocant jazz

Ens fa sentir-nos més lliures ens dona força i valor, coratge per sobreviure i vèncer les nostres pors. I si cal ser ferramenta per trencar estereotips no hi ha cosa més valenta que el que estem tractant ací. Escena 6 Freddie Mercury cantant

No dona a ningú l’esquena, ni al pobre ni al diferent I lluny de sentir-ne pena l’encoratja tendrament. I així som qui volem ser molt lliures i sense filtres, perquè la música uneix i amplia les nostres vides. 11

Un moment, una cançó Per a l’hivern

T’alces pel matí

Aleixandra

Te echo de menos - Beret

Hoy no me puedo levantar - Mecano

Jorge

Only Time - Enya

Can the can - Suzi Quatro

Per a ballar al casal

Per a la nit dels premis

Aleixandra

Que bonito és el amor - La pegatina

Un poble en moviment - Obrint pas

Jorge

Amigos para siempre - Los manolos

Bienvenidos - Miguel Rios

Per a dormir

Per al teu aniversari

Aleixandra

Tanca els ulls - Txarango

Aniversari - Manel

Jorge

Chica de ayer - Nacha Pop

Al calor del amor en un bar - Gabinete Caligari

Per a anar de presentació

Per a l’ofrena

Aleixandra

Antes muerta que sencilla - Maria Isabel

Camals mullats - La gossa sorda

Jorge

Chiquilla - Loquillo

Valencia - José Padilla

Per a l’estiu

Per al dia de Sant Josep

Aleixandra

Con calma - Katy Perry i Daddy Yankee

En peu de guerra - Els catarres

Jorge

Calma - Pedro Capó

Bohemian Rapsody - Queen

Les nostres falleres i fallers són: Adrià Jornet Jornet

Carlos Rodríguez Asensi

Adrian Tornero Marrades

Carmen Maria Camarasa Planells

Alba Vila Borràs

Carmen Maria López Frau

Alejandro Garciz Castañer

David Gascó Espi

Alberto Rodríguez Asensi

Enrique Sánchez Yustos

Aleixandra Moreno Ribes

Esteban Pardo Llopis

Alejandro Garcia Castañer

Esther Masià Tortosa

Alma Adam Barber

Francisco Javier García Pérez

Amparo Cerdan Roca

Francisco Javier Medes Vázquez

Amparo Teruel Berenguer

Francisco Javier Muñoz Martínez

Andrea Part Borràs

Gema Higón Mazuecos

Andrea Pérez Jorques

Gema Rosa Bono Betí

Andreu del Horno Teruel

Gladys Ferrero Roig

Antonio Collado Gimeno

Herminia Reche Vercher

Antonio del Horno Plaza

Ignacio Llombart Diez

Antonio Niclòs Segura

Ines Varona González

Anthony Aparicio Borràs

Isamar Borràs Peiró

Begoña Alcover Bueno

Jaime Alhambra Córdoba

Belen Latorre Tapia

Jaime José Esteve Girbés

Bernardo José Dolz Garci

Javier Flores Novillo

Bernat Ferragud Sanchis

Jose Enrique García Sanchis

Carla Peris Roca

Jose Manuel Arlandis Ruiz

Jose Maria Giménez de la Cruz

Marisa Jorques Chambó

Jose Rafael Canet Peñarocha

Marta Collado López

Josefa Dolores Planells Cardona

Melín Torres Herrero

Josefa Torres Herrero

Merche Olivet Roman

Juan Antonio Boix Carrero

Miguel Ángel Simón Micó

Juan Antonio Boix Reche

Miriam Benito López

Juan José Walter Martínez

Miriam Sánchez Navarro

Juan Miguel Garrido Quijada

Montse Ibañez Masià

Juan Salvador Simón Micó

Nuria Ferragud Sanchis

Laura Pérez Ferragud

Olga Beatriz Cano Giménez

Manuel Giménez Navalón

Pablo Roselló Barber

Mª Amparo Pellicer Latorre

Rober Folques Martínez

Mª Angeles Aranda Santos

Salvador Soriano Villalba

Mª Carmen Barber Asensi

Sandra Saez Benavent

Mª Carmen Fandos Sanz

Sergio Girbés Cebrián

Mª Carmen López Moreno

Sheila Chamorro Tro

Mª Dolores Aliñó Ribera

Sheila Ferrero Roig

Mª Elena Chinesta Cerdán

Vanesa Escobar Piera

Maria Gandia Camarasa

Verónica Alabau Vila

Mª José Camarasa Planells

Vicent Torres Saiz

Mª José Martínez Gil

Vicente Miralles Mur

Mª José Perales Medina

Vicente Sánchez Jiménez

Mª Luisa Alandete Carcelen

Vivas Garcia Marin

Mª Teresa Arlandis Cortés

Yaiza Jumilla Alba

Música, per a què? Josep Devesa Ronda Professor de Percussió i Pedagogia Conservatori Superior de Les Illes Balears

Sols fa set anys que a Suïssa l’educació musical està garantitzada constitucionalment. Què significa això? El dret constitucional és el reconeixement i la garantia dels drets públics subjectes als ciutadans dins un estat. Aquesta garantia musical gratuïta amb alt grau de qualitat per a nins i nines s’articula no sols com a activitat extraescolar, sinó també dins el sistema d’educació obligatòria. I resulta que tot això ha estat per iniciativa popular. Us imagineu que el conjunt dels ciutadans espanyols, per iniciativa popular, pactaren una educació musical gratuïta dins el marc constitucional? Utòpic, veritat? Només cal fixar-se com s’inicien els diferents llocs webs de les màximes institucions estatals amb competència en educació. Per una banda trobem la web de la Secretaria d’Estat d’Educació, Investigació i Innovació de Suïssa, on als primers posts et trobes: primer, una convocatòria del SwissnexDay’19, una xarxa educativa on s’explora com les tecnologies i serveis espacials poden contribuir a un futur sostenible a la Terra; segon, un sistema que ofereix servicis reconeguts internacionalment

en investigació i docència i que contribueix directament al desenvolupament econòmic, cultural i social del país; tercer, un anunci sobre beques en les quals els suïssos tenen l’oportunitat de passar-se quatre anys en un entorn cultural en diversos instituts universitaris. Tanmateix, el lloc web del Ministeri d’Educació espanyol s’inicia amb fotografies dels guardons que han aconseguit els polítics que en formen part: el secretari d’Estat d’Educació inaugura SIMO EDUCACIÓN; acte de les olimpíades científiques; la ministra d’Educació lliura els premis nacionals […]; el secretari assisteix a la Conferència […]. Quina diferència quant a la carta de presentació, no trobeu? Si aquesta sinèrgia es trasllada al món musical, l’assumpte no canvia tant. Resulta, que a la Llei Orgànica 02/2006 d’Educació, la coneguda LOE, s’estipulen els principis dels ensenyaments artístics, un dels quals és la qualificació dels futurs professionals.

Però, únicament hem de formar professionals en nivell elementals i professionals o a l’educació obligatòria? O més bé, formar a una societat melòmana i interessada en el món musical amb sentit crític i constructista? Si observem l’organització de l’Educació Primària, no ens deixa indiferents el posicionament de l’educació artística: 1. Assignatures troncals. 2. Asignatures específiques. 2.1. Educació Física. 2.2. Segona Llengua Estrangera. 2.3. En funció de la regulació i de la programació de l’oferta educativa que establisqui l’Administració educativa, com mínim una d’aquestres àrees: 2.3.1. Educació Artística 2.3.2. Segona llengua estrangera. 2.3.3. Religió. 2.3.4. Valors socials i cívics. A l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria l’organització és semblant, amb la diferència que la Música apareix com assignatura, però en quarta posició després d’assignatures com cultura clàssica, educació plàstica i iniciació emprendedora i empresarial.

Aquest organigrama és l’exemple obvi d’on vol el Ministeri d’Educació situar l’educació artística. Però clar, com justifiquem que la música, o millor dit l’educació artística, tingui el pes que pot tenir les ciències de la natura, matemàtiques o llengua castellana? Fent una mirada enrere, en l’any 1958 al II Congrés de la UNESCO sobre Pedagogia Musical. un grup de reconeguts músics i pedagògs musicals arribaren a conclusions com que gràcies al cant hi ha un desenvolupament directe en la capacitat lingüística, tant comprensiva com expressiva, eliminant formes d’argot i defectes de pronunciació a causa de l’articulació i la vocalització de les paraules. Altres conclusions a les quals arribaren són: que la música i la pràctica de la mateixa crea llaços afectius, es coopera amb els companys i facilita la integració de l’individu; que l’Educació Musical és capaç de relaxar a l’alumne i rompre amb la tensió d’altres matèries; i que la Música desenvolupa la sensibilitat estètica i educa el bon gust de les arts.

A més a més, aquestes tenen un component emocional molt potent i són una via de fugida per superar alguns episodis difícils o el malestar que es pugui tenir amb certs ambients (entorn familiar desfavorable, separacions dels pares i mares, disgutos amb els amics, la pèrdua d’una mascota, ruptures amoroses que avui en dia entre els adolescents estan tant a l’ordre del dia, etc.). N’hi ha els que tenen la pintura, altres la literatura, aquells que prefereixen el ball o l’esport, o d’altres que s’inicien en la pràctica d’un instrument o que simplement volen escoltar música. És com una droga, però legal. De fet, un estudi científic de la Universitat McGill de Canadà ha demostrat que la música pot tenir el mateix efecte que les drogues en el nostre cervell. Escoltar una cançó que ens agrada i, més encara interpretar una peça musical, crea una sensació de felicitat que està causada per la lliberació d’endorfines, una de les hormones que fa sentir-nos més feliços. I més curiosament, estudis sociològics manifesten que la gent classifica la música com una de les deu primeres coses en la vida que produeixen plaer, per damunt dels diners o el menjar. Tocar un instrument musical activa tot el cervell pràcticament, en especial importància les escorces visuals, auditives i motrius, enfortint les funcions cerebrals i permitint-nos aplicar-les a altres activitats com a la precisió lingüística i matemàtica o la planificació i formulació d’estratègies per solventar adversitats.

Escoltar música de forma activa (estem acostumats a fer audicions musicals de forma pasiva: música per netejar la casa, música en els grans magatzems amb un gran component quan a màrqueting, música per fer esport, etc.) canvia l’estat d’ànim i fa que deixis de pensar en tot allò aliè al purament important. Molt relacionat amb la meditació o l’activitat mindfulness que avui està tant de moda, no creieu?

Com James Rhodes, pianista i escritor britànic molt conegut ja que fa uns anys ha triat Espanya com la seva residència, que diu que “La música és la droga preferida dels adolescents de tot el món. Brinda consol, sabiduria, esperança i calidesa. És medicina per a l’alma”.

Al final, la devaluació musical dins el marc legal fa que les famílies trien les escoles de música com a activitat extraescolar generant més hores lectives a uns infants que simplement volen tenir contacte amb la música sense cap pretensió professional. Comentaris com “La educación artística distrae de las demás asignaturas” (ministre Wert, 29 d’octubre de 2015), la negativa en la incorporació dins les assignatures troncals i per consegüent la reducció d’hores de les assignatures específiques o la idea de focalitzar l’educació cap al món empresarial i financer, té un efecte directe en el model de societat que estem creant. Qui a dia d’avui no consumeix música? Ja sigui en les grans plataformes online, com Spotify o Youtube; o sigui en els ja instaurats festivals de música d’estiu, com el Low, Sónar, Tomorrowland o Primavera Sound, entre altres; o tota la temporada de concerts destinats a música culta que ens ofereixen l’Auditori Nacional a Madrid o el Gran Teatre Liceu a Barcelona, per no enumerar la quantitat de concerts que ens ofereixen les 31 orquestres professionals associades a AEOS (Associació espanyola d’orquestres simfòniques).

Si hi ha un gran ventall de possibilitat laborals i de consum musical, per què tal desprestigi curricular a les lleis educatives? Què podem fer per què hi hagi un consum musical on la música sigui valorada per la seva qualitat i no tant per la imatge, la simpatia o per si fas tombarelles quan hi ha un programada televisiu en prime time. Que passaria si un gran gruix de músics professionals, pedagogs, membres de la indústria musical i estudiants implicats i interessats es reuniren i uniren forces per crear una iniciativa popular, tal com els suïssos van presentar allà el 23 de setembre de 2012? Què passaria si, com ells, proposarem a la societat un model d’educació musical on es blindara el dret dels ciutadans espanyols per aprendre música a partir ja de l’educació obligatòria, equiparantla a altres àrees troncals com matemàtiques, llengua o naturals, a més d’incorporar un programa on inclogués el foment d’aquells estudiants més valits per a continuar els seus estudis, ja a nivell més professional, en el conservatoris o escoles de prestigi?

Melomania Soc sensible i melòman,

Depenent del gènere i el moment,

tinc l’ànima de cristall de Bohèmia,

de l’esdeveniment i l’ocasió,

però he soltat una blasfèmia

el ritme li genera un moviment

quan he comprovat amb fàstic

que físics, musicòlegs i fiscals

que m’han fabricat amb plàstic

estudien amb gran atenció

i estic en mans d’un piròman.

per si té conseqüències penals.

Ens sotmet a un calvari cinètic

El pasdoble a la cercavila,

a mi i al meu etílic contingut,

de caràcter marcial i robust,

que en un no res s’haurà begut,

activa el braç que em subjecta

vivint l’èxtasi frenètic

amb una basculació abjecta

de la música desaforada

pròpia de l’ímpetu d’un goril·la

que en falles sol ser ballada.

que està somoguent un arbust.

de plàstic El reguetón, tan sensual,

La Gasolina o el Chipirón,

l’incita a fer contorsions

el cavall que camina p’alante,

i l’equilibri es veu tan forçat

Sarandonga o volem cassalla,

que no és estrany ni inusual

per a mi són ja massa tralla,

que el perreo s’haja acabat

em provoquen febre i convulsions

amb el gintònic pels pantalons.

i açò no hi ha qui ho aguante.

La revetlla s’acosta a l’abisme,

És el que té ser un got patidor,

el barco va de vora a vora,

de vida efímera i turmentada.

i el màxim ardor fallero,

Després dels sacsons i el mareig

ben a prop del paroxisme,

t’espera un destí ben lleig:

pren forma de marxa mora

acabar dins d’un contenidor

o de Paquito el Chocolatero.

o, pitjor encara, a la calçada.

Xavi Barber 31

La música dóna inici a un nou dia i convida a xiquetes i xiquets a començar una nova aventura a l’escola. La sintonia també avisa el mestre 8.55 que es troba bevent el café a la sala de mestres, perquè es done pressa i acudisca a la seua filera. Com no, les cançons donen la seguretat a les famílies, ja que deixen els seus fills en les millors mans, mans que treballen sempre per oferir el millor a tots els alumnes. Per últim, la música, ens dona alegria per començar un nou dia en el qual aprendre i ensenyar serà la funció de tots els integrants de la comunitat educativa. Arribem a l’aula. Un xiquet xiuxiueja una cançó que va escoltar ahir a casa; unes xiquetes entren cantant allò que assagen per al festival de Nadal; uns altres xiquets fan palmes entonant un ritme que els agrada i els fa somriure.

9.00

Comencen les classes. Tot preparat per iniciar un dia ple de sorpreses, imprevistos i molta màgia. Una jornada que fomentarà la curiositat per seguir aprenent. Un dia en el qual totes i tots gaudiran de l’aprenentatge i s’emocionaran amb aquest. Perquè si volem que un aprenentatge siga sòlid ens ha d’emocionar.

9.05

Expliquem què anem a fer en el dia de hui i comencen les 3 primeres preguntes d’entre unes tantes que aniran sorgint al llarg del dia:

9.10

Senyo, però si hui no toca música. Senyo, però en valencià també fem música? Senyo, però si tu no eres la mestra de música...

Aquests són alguns dels però que sorgeixen quan dic als meus alumnes, per primera vegada, que anem a fer una activitat en la qual utilitzarem música, treballant així de manera interdisciplinària a l’aula. La interdisciplinarietat ens permet treballar totes les competències des d’una manera inclusiva i, a més, fent ús d’una metodologia multinivell. Poder fer ús de la música mentre treballes vocabulari en valencià o poder fer un còmic mentre expliques la guerra de successió d’Espanya, són algunes de les opcions que ens permet la interdisciplinarietat. Concretament, la música ens ajuda a educar en valors als nostres alumnes, crea hàbits de treball i ajuda a desenvolupar la creativitat dels xiquets.

No es tracta d’aprendre música sinó d’aprendre a través de la música. I per fer-hocal canviar la mirada, cal aprendre amirar amb uns altres ulls. Per mitjà de la música es pot treballar la memorització, ja que és més fàcil aprendre una cançó amb ritme i entonació que un text que de vegades no té massa sentit per als alumnes. Doncs ací teniu la resposta. I perquè no traslladem aquesta idea a continguts més densos que ajuden els alumnes en el seu aprenentatge? Podem fer un rap en el qual parlem del franquisme o en el que expliquem les normes d’accentuació. D’aquesta manera, si la creació és pròpia, l’aprenentatge estarà assegurat, perquè el temps invertit a elaborar el rap és un temps dedicat a eixe contingut. La música ens ajuda a aprendre nou vocabulari, ja que quan no sabem una paraula la busquem al diccionari, perquè volem entendre allò que escoltem. Hi ha moltes cançons amb paraules senzilles i pròximes a l’alumnat i altres amb un vocabulari més complex que pot fomentar en ells la recerca i l’interés per aprendre’n més. Aquest llenguatge formarà xiquetes i xiquets més competents lingüísticament. I què em digueu de la música i el seu poder inclusiu? La inclusió és un tema important i seriós que està treballant-se molt a les escoles, i un gran agent socialitzador és la música, ja que millora la inclusió de tot l’alumnat d’un centre. L’educació musical incrementa l’empatia entre les xiquetes i els xiquets, millora la capacitat de relacionarse entre ells i amb els altres, educa en la tolerància davant les diferències i millora el treball en equip. Podem fer ús d’ella per aconseguir una escola de totes i de tots sense distincions de cap tipus. 33

La música, a més, és una arma molt poderosa per trobar habilitats que els alumnes tenien amagades i que havíem passat desapercebudes. Quantes persones amb talent musical han fracassat perquè no se’ls ha desenvolupat aquest talent? Tenim artistes en classe, xiquetes i xiquets que valoren i estimen aquest art. Només cal que estiguem atents. No podem oblidar-nos dels valors que guarden moltes cançons. Valors que la societat necessita per poder conviure i que és necessari que el nostre alumnat conega i aplique en la seua vida diària. L’amistat, la solidaritat, la comprensió, la humilitat, la generositat, etc., són alguns d’aquests que la música ens mostra i que podem treballar amb els nostres alumnes. Per últim és important destacar el treball de les emocions. Molts hem plorat amb «Recuérdame» de Coco o ens hem posat contents amb «Hakuna Matata» de El rei lleó. És tan important aprendre a llegir i escriure com aprendre a controlar la frustració o la rabia. I açò és possible gràcies al treball de les emocions per mitjà de la música. 10.00 11.00 12.45 12.45 El matí va passant i l’alumnat treballa fent ús de la música sense adonar-se. Són elles i ells qui trien què i quan. I per a la música qualsevol moment és bo. Per últim, és també la música qui dona per finalitzat el dia i acomiada a xiquetes, xiquets i a les seues famílies. Fins la cançó que ve.

16.15

La música al cinema Que és allò que quan veieu una pel·lícula moltes vegades no us adoneu que hi és, però quan no està es troba a faltar? Sí, és el figurant. Però avui no toca parlar d’ells, sinó de la música al cinema, les bandes sonores, o BSO pels amics.

Sortida de la fàbrica dels germans Lumière.

Quan els germans Lumière el 1895 van presentar el cinematògraf, que no deixava de ser una sèrie de fotografies encadenades, i que aportava un moviment a les imatges (ves quina parida, però van ser els primers a fer-ho), tot el món es va revolucionar. La seva primera “producció” tenia una durada de 46 segons, i es veia com uns obrers sortien d’una fàbrica. Tant

va ser l’efecte provocat que molta gent sortia marejada de la projecció. Si veiessin alguna dels 4 fantàstics d’ara, al·lucinarien. Que passava? Que el projector feia tant de soroll, que un il·luminat amb alguna cassalla de més (totes les genialitats apareixen en estats d’eufòria continguda) va pensar a posar un músic a la sala per “dissimular” l’escandalós aparell. Aquest va ser un dels motius que van fer aparèixer la música al cinema. L’altre motiu va ser donar a la pel·lícula una major càrrega expressiva en el desenvolupament de certes escenes, ja que calia reforçar el missatge visual amb una música adequada que incidís en la comicitat o en el dramatisme de les imatges.

Acompanyament en directe al cine mut.

Un dels principals problemes era la manca de relació entre la música emprada, triada entre el repertori clàssic i que, de vegades, no tenia relació amb la imatge. Existien una sèrie de tòpics per a la música que s’incorporava a algunes escenes: per exemple, si l’escena tractava d’un casament, s’escoltava la marxa nupcial de Mendelssohn o de Wagner, la marxa fúnebre de Chopin per enterraments o escenes fúnebres; la cançó de bressol de Brahms quan apareixia un personatge adormit; redoblaments de timbal per escenes de mort, execucions, etc. El que va acabar amb la cassalla que va deixar el primer il·luminat, va pensar a compondre músiques noves i diferents per cada pel·lícula: va ser el naixement de la banda sonora original. La primera producció de cinema sonor, va ser The Jazz Singer (El cantor de jazz) el 1927, dirigida per Alan Crosian i que era una adaptació d’una obra de teatre. Per la seva temàtica, la música tenia una presència destacada, i deixava de tenir Cartell de The Jazz Singer.

una funció d’acompanyament per passar a ser una part important de la pel·lícula. A partir d’aquell moment, qualsevol producció que volgués destacar, no es plantejava sense una bona música. Qui no recorda la música de Max Steiner en “Allò que el vent s’endugué” en la mítica posta de sol de decorat pintant amb la Vivien Leigth dient la famosa frase “poso a Déu per testimoni que mai més tornaré a passar gana!”, acompanyada dels 5000 violins de fons? Què dir de la coneguda frase “Tocala, Sam” (que no torna-la a tocar Sam) de Casablanca, dirigida per Michael Curtiz, i també amb banda sonora d’Steiner, amb un Humphrey Bogart acartonat, i una Ingrid Bergman, que al ser més alta que el Bogart, el feien pujar en una banqueta per dissimular la diferència d’alçada.

Fixa de Casablanca.

Cal destacar també “Psicosis” d’Alfred Hitchcock amb el conegut “nino nino, nino nino” de l’escena de la dutxa, creada per Bernard Herrmann. Hitchcock va dir públicament que el 33% de l’èxit de la pel·lícula, va ser gràcies a la seva banda sonora. I de vegades, els directors de cinema aposten per un compositor en concret, perquè saben que la seva música aportarà un valor afegit a la seva producció. És el cas d’Ennio Morricone, especialista en westerns tan coneguts com “El bo, John Williams. el lleig i el dolent”, “Per un grapat de dòlars”, i fora d’aquest gènere “Els Intocables d’Elliot Ness” o la fantàstica “Cinema Paradiso”. Però si un creador de músiques ha tingut una presència més destacada en el cinema actual, aquest és John Williams, el compositor de capçalera d’Steven Spielberg en la majoria dels seus treballs. Tota la saga d’Star Wars o Indiana Jones són creació seva, així com la molt imitada BSO de “Tauró”, o “ET, l’extraterrestre”. També ha posat música a

3 de les produccions de Harry Potter, i fins i tot una versió de “Heidi” de l’any 1968. Una de les persones que tenen com a referent a Williams és Gerard Pastor. Vaig conèixer al Gerard al rodatge de “Barcelona 1714”, estrenada al setembre de l’any passat, però rodada durant tot un any al 2014. Ell va ser l’encarregat de compondre la banda sonora original, amb 84 minuts de música i enregistrada durant 3 dies a l’Auditori de Sant Cugat per part de la Furius Music Orquestra, l’única formació d’Europa especialitzada en bandes sonores, on 80 músics van donar vida a les partitures que el Gerard havia creat.

Gerard Pastor.

Durant el procés de creació, vaig tenir el privilegi de ser un dels escollits per rebre les composicions que anava creant, conèixer els matisos i detalls que li posava a cada tema, depenent del personatge a qui li dedicava, i poder donar la meva humil opinió. A partir d’això vaig poder viure i veure de primera mà tot el procés de creació d’una banda sonora. Un tema principal, el livemotiv com es diu realment, amb diferents versions i tempos, és la base que envolta tota la BSO, per després desenvolupar-la en cada personatge. Segons la tipologia, el tema té un caire més alegre o misteriós, més divertit o més fosc, i en les escenes, la música és l’encarregada de reforçar la situació visual.

Per valorar tot el treball d’una pel·lícula, sempre és bo, si teniu les ganes i la possibilitat, veure-la com a mínim 3 vegades: en la primera per seguir l’argument i conèixer la història, en la segona per dedicar-nos als detalls, i en la tercera amb els ulls tancats per centrarnos en la música. Us asseguro que si podeu fer això, descobrireu la màgia del cinema en la seva màxima expressió.

Manel Martí

La Furius Music Orquestra en l’enregistrament de Barcelona 1714.

El so del meu poble

És un so, és una cançó, és una melodia, una tradició, un himne, ho és tot, i res al mateix temps, per a cadascú té

un significat diferent, per a mi és el so del meu poble, aquell que quan l’escolte em fica els pèls de punta, si estàs fora d’Algemesí et fica la llagrimeta als ulls, la gola s’asseca i et ve l’oloreta de mistela i fogassetes, del putxero o la paella del migdia del 8 de setembre, i això només ho aconsegueix la melodia de La Muixeranga d’Algemesí. Sí, d’Algemesí, eixe és el nom complet de la cançó, La Muixeranga d’Algemesí, nom que els algemesinencs hem de reivindicar, perquè és nostra i de tots, però sobretot nostra, del bressol de les muixerangues.

Per a cadascú de nosaltres té un significat, per això he volgut saber i he preguntat a diferents representants

de la ciutadania d’Algemesí què volia dir per a ells i elles aquest so i què els venia a la seua memòria i record quan el sentien. És així com els representants del nostre ajuntament m’explicaren els seus sentiments envers la melodia.

“Com a política és un himne i un emblema, que se’ns ha quedat curt, que si no és l’himne de tots els valencians, hauria de ser alguna cosa pareguda, ja que representa les arrels i la cultura del País Valencià, i com a algemesinenca no puc estar més orgullosa, ja que cada volta que isc del poble i dic Algemesí el que em diuen a continuació és Muixeranga, és un emblema identitari de tots els algemesinencs i valencians”. “Per a mi la melodia de la Muixeranga d’Algemesí representa la història d’un poble, la pinya que fa la base d’eixa muixeranga per alçar-la. Representa l’esforç que ha fet la societat algemesinenca durant la història per alçar eixes muixerangues que són la nostra tradició”. Marta Trenzano, alcaldessa i representant del PSPV-PSOE.

Jose Javier Sanchis, representant del Partit Popular.

“És l´himne dels valencians, és una cançó que ens identifica i ens representa allà on anem, ens ompli d’orgull i és molt emotiva per a tots els algemesinencs i valencians”.

“Ja no només és una melodia emotiva i que ens identifica als algemesinencs, en la meua joventut tots els partits d’esquerra la reivindicaven com a l’himne Lorena Calatayud, representant de Més del País Valencià, i per a nosaltres ho Compromís per Algemesí. representa, i tot i que com algemesinenc, tots els balls i cançons són importants, esta és la més coneguda i al poble i fora d’ell sempre m’emociona”.

Pere Blanco representant, d’Esquerra Unida.

“Com a algemesinenc és una cançó molt reconeguda del nostre poble i de les nostres festes, i sempre que l’escolte m’evoca les festes de la Mare de Déu que tant emociona al nostre poble i a mi”. “Per a mi la Muixeranga d’Algemesí significa sentiment, plor d’emoció, visc Borja Revilla representant a un carrer de volta i des que vaig nàixer de Vox. l’he interiorizada molt dins de mi, és un motiu d’orgull, fa poc estiguérem a Palestina representant la nostra festa i tan lluny de casa en escoltar la melodia em vingueren llàgrimes als ulls”

Edgar Bresó, antic representant de Ciutadans, ara al grup mixt.

Com Tabal

comprendreu, i

Dolçaina

podia

d’Algemesí

què

preguntar

significava

als esta

representants melodia

que

de tantes

l’Escola

Musical

voltes

toquen.

“Soc de fora i fa 10 anys que soc mestre ací, i per a mi aquesta cançó és molt important a la meua vida de músic, ja que va ser la primera cançó que vaig tocar a la Nova Muixeranga en la processó de la mare de Déu fa 10 anys, i continue tocant tots els anys a la Nova, per a mi és molt emocionant tocarla, i crec que representa perfectament la ciutat d’Algemesí”

“Soc mestre de tabal des de 1982, és una melodia impressionant i indescriptible, que amb la seua simplicitat amb el ritme que té el tabal, aplega a tot el món, ja que hem anat a l’estranger, hem vist gent que l’ha escoltat per primera volta i s’ha emocionat com si fora un algemesinenc”. Ferni Cervera, Mestre de dolçaina.

Vicent Borràs (Faenes), Mestre de tabal.

Per descomptat, els mestres de les nostres muixerangues tampoc no podien no

plasmar les seues impressions al respecte.

“Per a mi representa els valors d’amistat, d’esforç, d’unió, que només pensar en ella se’m fica la pell de borró. Significa tant en la meua vida que només em du bons records”.

Marcos Castell, mestre de la Muixeranga d’Algemesí.

“Només escoltar el ritme del tabal és com escoltar el batec del cor de la meua terra, i quan de sobte entren les dolçaines em fa sentir part d’una cosa molt gran, que té a vore amb els meus pares, els meus avantpassats, és una sensació que només pot sentir algú que realment estime Algemesí”.

Joan Nacher, mestre de la Nova Muixeranga d’Algemesí.

Els meus iaios paterns vivien a la Placeta dels Àngels, lloc de volta de la Processó, i des de xicotet

la meua iaia Trini i ma mare Isabel de Carcaixent em feren voler i estimar la Festa de la Mare de Déu: ma mare fent que agafarem lloc des de bon matí a la tanca de davant de la porta de la Basílica; la meua iaia esperant amb mi fins a la matinada per a vore l’entrada de la nit. La processó té moltes melodies, però no hi ha cap mena de dubte que aquesta és la més representativa.

Des de fa 20 anys i gràcies a qui ara és la meua dona, Paqui, soc muixeranguer de la Nova Muixeranga,

jo volia ser bastonet, però la vida és així i estic orgullós de ser muixeranguer.

I per què dic açò? Doncs perquè he viatjat a actuar a molts llocs de l’estat espanyol, sobretot a

Catalunya i al nostre territori valencià i aquesta cançó, tot i que a cadascú li suscita una opinió, per a la immensa majoria i per a mi representa l’esforç de tot un poble per preservar la seua identitat, la seua tradició i cultura, les seues arrels.

A mi, a més d’emocionar-me per la seua simplicitat, m’evoca al meu poble, perquè sí, la Muixeranga

d’Algemesí és una cançó que a tots els algemesinencs, ens agermana i ens uneix, tinguem la ideologia que tinguem. És un himne, és el meu himne, el del meu poble, Algemesí.

Óscar Escobar 45

Les cançons no parlen de tu No, les cançons no parlen de tu. No canten la teua història en aquella xicona ni descriuen les fantàstiques nits d’estiu amb els amics de la platja. Les cançons, tot i que ho semble, no parlen d’aquell dia que et sincerares completament amb la teua amiga ni del motiu pel qual deixares de parlar-li a aquell familiar. Ningú no et va escriure una cançó perquè recordares sempre la teua iaia ni tampoc perquè en sentir-la oblidares tots els moments dolents i et sentires la persona més poderosa del món. No, les cançons no parlen de tu. Però les escoltes i estàs allí, a la platja una nit d’estiu, contant la història d’aquella xicona a la teua amiga. Les escoltes i trobes el motiu pel qual ja no parles amb aquell familiar, recordes a la iaia i et sents

la persona més poderosa del món. Les cançons no parlen de tu però són l’única cosa capaç de fer la tristesa poder, els moments únics i les persones eternes, perquè encara que no parlen de tu, ningú et conta millor una història que una cançó que has fet teua.

Lydia Moragón

Berklee, el somni de ser músic comença a València

Berklee College of Music és l’escola de

campus hi vaig anar i em vaig trobar la sorpresa que

música moderna més prestigiosa del món i fa onze

l’encarregat de la presentació era Víctor Mendoza,

anys que va inaugurar a València el seu primer

un vibrafonista que toca jazz llatí i que fou alumne

campus fora de Boston, ciutat on es troba la seua seu

de Gary Burton, una llegenda de la percussió. Al

principal. Berklee va revolucionar l’ensenyança de

veure el concepte de l’escola, l’alumnat, etc. ja amb

la música i alguns cantants de l’alçada d’Alejandro

la meua curta edat vaig dir: “vull estudiar ací”. Em

Sanz o Aretha Franklin són doctors honoris causa

vaig posar en contacte amb Victor Mendoza i em va

de la prestigiosa escola. Aquest any sols al campus

donar el següent consell: “Mira tu ací pots estudiar

de València Berklee compta amb alumnat de 30

un màster, com que et queden molts anys segueix

països distints, nosaltres avui tenim la sort de parlar

la teua formació i quan pugues vindre prova sort”.

amb un d’ells. Guillermo Calvillo (Gÿe a la seua vida professional) en aquesta entrevista ens contarà tot

Vaja, si que hem retrocedit. Que clares tenies les

el camí recorregut fins arribar ací i què significa per

coses des de menut. Ja anaves al conservatori

a ell estudiar a Berklee.

aleshores?

Com sorgeix la idea d’estudiar a Berklee?

Sí, soc de Torrent i als 8 anys vaig començar a estudiar percussió al conservatori d’allí. Des

La veritat és que aquesta és una història molt llarga i

d’aleshores no he parat d’estudiar música mentre

també molt bonica de recordar per a mi. La primera

feia els estudis obligatoris. Al finalitzar-los, en

vegada que vaig escoltar Berklee fou en uns cursets

eixe moment d’incertesa que tots els joves vivim al

de Jazz i Música Creativa al Sedajazz on duien gent

acabar la carrera, vaig recordar Berklee i el consell

del campus de Boston Berklee. Temps després, quan

de Victor Mendoza.

Berklee va vindre a València a presentar el

Enhorabona! Si des de menut ja volies arribar

teu objectiu professional amb la música, et

fins ací estaràs molt content i segur que la teua

penedeixes d’haver viscut aquesta doble etapa

família també. Tens algun familiar músic que

universitària?

se sent especialment orgullós de tu? En absolut! Les dues carreres es complementaven A la meua família no hi ha músics, però si melòmans.

perfectament.

Als

anys

Ma iaia era de Ginebra i per tant adora el teatre,

contínuament

inspirat

l’òpera, el ballet... El meu iaio va emigrar a Suïssa i

m’acompanyaren m’ajudaren molt a tenir una

allí comença a tocar el clarinet en una escoleta. Al

direcció, un focus. Em deien: “Guille tot açò que tu

meu pare també li agrada molt la música sobretot la

fas està molt bé, tens molt bones idees, però centrat

música underground... Quan vaig dir que volia ser

en allò que estàs fent, triem una direcció i anem

músic, a casa no trobaren cap pega.

a per totes”. Fou una etapa molt enriquidora tan

d’universitat els

estava

professors

que

personalment com professionalment. Ser músic, quina afirmació més forta. No et feia por no poder viure de l’art?

Tingueres molta sort amb els professors allà a les illes pel que sembla no? Consideres que ara

Sempre he volgut ser artista però sí, no vull mentir,

estàs on estàs gracies a ells?

és cert que sempre he tingut un “per si de cas” que em permetera subsistir econòmicament. De

Totalment. Ells m’orientaven i el més important em

fet, com estava acostumat a treballar sota pressió

recolzaven sempre en tot.

compaginant la música amb els estudis obligatoris, vaig decidir començar la universitat també a dos

En certa manera foren ells qui t’animaren a ser

bandes. En aquest cas al conservatori de Mallorca,

el músic que ara comences a ser?

on vaig fer al mateix temps els estudis d’art superior de percussió i pedagogia musical.

Sens dubte i estic molt agraït per això. La gent quan pensa en un músic se l’imagina vestit de esmòquing,

Ara que estàs més a prop d’aconseguir el

tocant en una orquestra i jo soc totalment el contrari.

M’he format també en l’àmbit clàssic però no m’enganxava

això

música

A què et refereixes en fer música contemporània?

d’orquestra.

Necessite ser mes creatiu, necessite investigar

Concretament

m’agradava

fer

música

sense límits. La música clàssica o d’orquestra té

teatralitzada, utilitzar el cos com una eina sonora,

molts codis, uns estàndards que s’han de respectar.

com una eina escènica, fer obres de percussió sense

A mi m’agrada trencar codis, no respectar-los. Hem

instruments de percussió, únicament amb objectes.

de ser tradicionals però també trencadors, perquè

Per exemple, agafe una pilota i es converteix en el

sols així serem qui volem ser.

meu instrument. No se, la música contemporània al meu cap no te límits, qualsevol cosa pot ser música.

Per

tant,

mai

veurem

tocant

una

orquestra?

I d’on traus la inspiració per dur endavant totes aquestes idees tan boges i innovadores?

Tocar en una orquestra és preciós, vaig tocar en l’orquestra de les illes balears i en la nacional i és

Fa un temps vaig descobrir

una experiència que no canvie per res, em va fer

Björk i podria dir que al

tenir un respecte per esta professió impressionant,

mateix temps que la vaig

però no es la meua passió. Hui en dia les orquestres

descobrir a ella em vaig

tenen molta demanda i molt poca oferta i jo

descobrir a mi. Björk per a

pensava, hi ha un tap. Els meus propis professors

mi és un referent a nivell

es presenten a places de percussionista d’orquestra

artístic i personal. Ella m’ha

i sovint no hi havia lloc per a tots. Jo sentia que no

fet pensar, crear i desitjar

podia competir, o que per a fer-ho havia de dedicar-

coses que mai m’hagués

li molt de temps i d’esforç i la veritat és que no volia

imaginat. M’ha influenciat

perdre el temps. A més, jo tenia ganes de crear, de

moltíssim, tant de bo pugues

fer música contemporània, així que era el moment

fer alguna cosa amb Björk, sobretot per saber

d’arriscar.

conduir tantes inquietuds i fer d’elles un artista. En el moment jo conec a Björk entenc que jo vull fer la meua pròpia música i mon pare em va convèncer de intentar entrar al màster de producció a Berklee.

No es caríssim estudiar a una universitat com

per suposant vaig contar aquella anècdota de la

Berklee?

visita al campus amb 13 anys. Jo no tenia res fet i havia de preparar moltes coses. Vaig començar

La veritat es que sí, concretament aquest màster

a moure tot açó de Berklee al juliol i vaig saber

que estic fent val poc menys de 40.000 euros. Però

que entrava a Berklee 6 mesos després. De fet, les

Berklee com a institució te pot becar com a molt amb

aplicacions ordinàries comencen en febrer, però

el 50% dels estudis per a que pugues estudiar allí. A

jo la vaig fer al novembre, amb una Early Action

mi em concediren més d’un 43% del preu del màster.

Application ja que així al desembre ja sabria si

De tota manera els estudis musicals en general són

m’havien escollit o no i podia tenir, de nou, un plan

cars i concretament la percussió és una ruïna però si

b. Ara bé, tot i ser un procés llarg fou molt bonic, a

et mous, existeixen aquestes coses: beques, escoles

les meues audicions just estava Victor Mendoza, la

que presten instruments, etc. No podem deixar

persona que em va posar Berklee al cap fa 12 anys.

que la falta d’oportunitats i de recursos acaben amb les ganes de dedicar-nos a la nostra passió.

que

contares

convèncer-los

eixes

que

audicions

contaren

per tu?

I dius que va ser ton pare qui et dona la primera

empenta

per

anar

Berklee?

Vaig dir que era de València i vaig posar molt d’èmfasi en el fet que no hi havia molts estudiants

Sí, just en eixe moment decidisc començar la

de València a Berklee, que la gent a Valencia no ho

aventura de Berklee. A la meua vida tenia una crisis

coneix i no saben la sort que tenim de tindre ací un

personal i intentar entrar a Berklee va ser una llum.

campus com aquest! Els vaig dir que a Berklee ve

Me vaig agafar a ella i en cada pas que feia pensava

gent de tot arreu però que pagava la pena apostar

“jo he vingut per a quedar-me”. Si no m’hagueren

per la gent d’ací, que València és terra de músics!

agafat ho hagués intentat totes les vegades que foren necessàries perquè sabia que aquest era el meu lloc. Fou ràpid el procés? Per a res! Hi ha una primera fase de currículums, vídeos, perfils artístics i cartes de presentació on

Sembla que els convenceres. Com es això de saber

Supose

que t’han acceptat en la “harvard musical”?

persones una

que tan

cosa

compartir distintes

classe també

excepcional,

amb ha

27 ser

m’equivoque?

Una bogeria. Recorde que fou el 22 de Desembre.

Clar, jo estic a classe amb gent que toca country.

Estava a classe i vaig rebre un correu de Berklee

Mai havia fet jo res similar al country i no tinc ni idea

amb un sobre daurat que deia “el teu resultat

d’aquest gènere però ara a Berklee sent que qualsevol

esta ací. Polsa”. No m’esperava entrar, tampoc

cosa és possible. Jo sempre que escoltava testimonis

quedar-me fora. La veritat és que les proves foren

de gent que ha estat a Berklee sonava a somni

molt boges, sols van durar 20 minuts i em feren

americà però es real. Arribes i la teua concepció de la

una entrevista curtíssima de l’estil “qui eres i que

música, de l’art en general, et canvia completament.

fas ací”. Ràpidament estava fora. Em vaig passar

A mi ara mateixa dir que soc percussionista

dues setmanes sense dormir, però bé, vaig obrir el

se me queda menut, soc moltes coses més.

sobre daurat i deia “De part de tota la comunitat de Berklee, benvingut!”. Ho recordaré tota la

Ja que ho has dit, conta’ns: que més és Gÿe?

vida. En aquell moment no m’ho podia creure. Jo ara, per exemple, estic fent coses que no havia Ara

t’ho

creus

una

miqueta

més

no?

fet abans, estic utilitzant tota la meua formació de carrera per enfocar el meu treball de creació. El

La veritat es que no, encara no m’ho crec. Jo arribe

meu treball ara implica performance, dansa, veu,

al campus i cada dia mire el palau de l’opera i pense

música, lletra, investigació, software, producció,

“gràcies no se exactament a què per a què estiga

disseny, creació d’identitat... Amb tot açò jo ja no

passant-me tot açò”. Soc un afortunat així que tinc

puc dir que soc percussionista. El que m’agrada

el deure d’aprofitar la oportunitat. El temps passa

molt d’este màster de producció és que m’estan

molt ràpid, a Berklee més, i jo encara no me crec

ensenyant a crear, que és una cosa que jo no sabia

que estiga cada dia amb 27 persones, de diferents

fer. Estan ensenyant-me a veure que tinc un món

països i que tinguem una connexió tan especial.

sencer de possibilitats, treballant des de la meua pròpia visió. Supose que això és el que significa autoproduir-me, entendre tot el procés de creació i la implicació que aquest comporta per la meua part.

Em sembla molt ambiciós això d’autoproduir-te i

La veritat és que Berklee és un bitxo. És gegant.

fer la teua pròpia música, però no haguera segut

Per exemple, Berkleey com a universitat rep diners

més fàcil buscar una productora que ho fera per tu?

de moltes institucions culturals i per això pot donar beques de fins el 50% dels estudis que curses.

Quan el producte eres tu, quin millor productor

També té molt de material, tenim accés a estudis

que tu mateixa? Jo parle de producció musical

de gravació, a infinitat de materials bibliogràfics,

però a mi m’estan ensenyant a entendrem com

micròfons, instruments... Per exemple una cosa

a artista i com a persona d’una forma que mai

curiosa,

haguera imaginat. Crec que tot el món hauria de

meu

ser productor d’ell mateix, siga o no artista, a la

campus

vida, necessitem saber qui som, creure en el nostre

Valencia

producte, treballar-nos i implicar-nos mes que

s’havia

ningú en nosaltres mateixa. Ser productor d’altres

ara jo he arribat

persones no té res a vore, perquè en eixe cas

amb

estàs al servei de la creativitat d’altres persones.

mogudes i soc la

que perfil

mai donat

les

primera

de no i

meues persona

I ja per acabar, si hagueres de quedar-te

que estàgastant tots els instruments. Però jo faig

amb un moment viscut a Berklee quin seria?

això, percussió creativa, trenque barreres, perquè això es el que m’han ensenyat a fer els meus

No podria quedar-me sols en un, però recorde un

professors a Mallorca. Josep, Armando, Juanjo... tots

dia que férem una improvisació de 45 minuts els

els professors que jo he tingut a la carrera m’han

27, teníem un professor convidat que ens anava

ensenyat que la percussió no te límits i això es el que

coordinant i en eixe moment hi havia una connexió,

jo faig a Berklee i el que vull fer amb la meua música.

una sincronia... Ho pense i se m’eriça la pell. Jo estava tocant i plorant. En la vida m’imaginava jo que sentiria la meua ànima tan viva com ho estic vivint al campus. Berklee es un laboratori de creació. Un laboratori de creació i una universitat d’ensomni no?

Lydia Moragón

Terra de músics “No, si la cançó és en valencià segur que no m’agrada” “És que no estic acostumada a escoltar ixe tipus de música” “Ay! És que en valencià em sona tan mal”. De segur que aquestes frases les has sentit més d’una vegada quan has recomanat una cançó del teu grup preferit que canta en valencià. És la nostra llengua i la parlem cada dia, però si es tracta de música, pel·lícules o sèries és estrany per a la majoria de nosaltres. Per sort, actualment la música en valencià està cada vegada més present al nostre panorama cultural i molts són els grups que lluiten perquè la nostra llengua es faça un espai arreu del territori nacional. Festivals de música, mitjans de comunicació, sales de concerts arreu de tot el nostre país… Aquests espais són necessaris per fer veure que la música uneix, que traspassa fronteres i que, encara que per a alguns de nosaltres de vegades, siga estrany escoltar-la, en la nostra llengua, a la nostra terreta, tenim referents musicals dels quals podem estar orgullosos.

LLORENÇ NICLOS LLORCA Gènere: música clàssica Localitat: Algemesí “El camí de la música és llarg i costós, perquè realment són 14 anys estudiant, però si de veritat ho vols i ho creus, es pot aplegar.” Llorenç va començar els seus estudis musicals al Conservatori Joan Baptista Cabanilles d’Algemesí, quan tan sols era un xiquet. Potser, el lloc més important del seu camí musical va ser L’Escolania de Montserrat (Barcelona) on, estudiant piano, oboe i cant, es va adonar que volia que la seua vida estaguera relacionada amb la música. El gran impuls el va rebre quan va ser admés a l’Escola Superior de Música de Catalunya, un dels llocs més prestigiosos. La música clásica, per a ell, és una música molt més científica que l’actual, que no segueix unes fórmules sempre iguals i per això la va triar. Ha crescut amb ella, i descobrir coses noves cada vegada que l’escolta és una de les seues parts favorites.

GUIVIBO Gènere: pop, tropical hous, edm Localitat: Algemesí “El dia de demà no sé què va a portar-me, però estic feliç perquè estic fent el que vull.” Guillem Vila viu als Estats Units mogut pel seu somni de ser productor musical. Va començar els seus estudis al Conservatori Moreno Gans d’Algemesí, seguits per la formació especialitzada amb flauta travessera, al Conservatori Jose Itube de València, on va estudiar el grau mitjà. A més, ha rebut classes de piano i guitarra, i pertany a la banda municipal d’Algemesí des que tenia 13 anys. Si pensa en música, mai oblida el moment que es va adonar de que volia dedicar-se a ella. A segon de batxillerat es passava el dia escoltant-la i analitzant-la sense adonar-se, fixant-se com estava feta la cançó, amb els acords, els efectes que duia i llavors va descobrir la producció musical i va pensar, “jo vull fer açò”. Ara mateixa, tirant la vista enrere admet que l’esforç de tota la seua vida ha valgut la pena, està estudiant el que li agrada i és feliç a la universitat. També es dedica a produir ell mateixa música electrònica, combinant la lletra amb la gravació d’instruments acústics reals amb instruments virtuals amb l’ordinador. Amb dos cançons ja en el mercat, està segur que van a venir més coses bones, i que encara que estiga lluny de casa fa el que sempre ha somiat. 57

NIUS DE NIT Components: Àlex (bateria), Alberto (percussió), Xavi (baix), Vicent (trompeta), Alex (saxo), Àngel (guitarra elèctrica), Vicent (guitarra elèctrica, clàssica i veu principal), Carlos (veu principal) Gènere: mestissatge (ska, rumba i reggae) Localitat: Algemesí i Alzira “Al final l’exit no és l’objectiu de Nius de Nit, simplement -es passar-ho bé amb allò que fem i parlar del que ens preocupa.” Naixen a l’any 2016, amb la necessitat de cantar sobre temes actuals que afecten a la societat i ho fan en la nostra llengua. Amb cançons més personals i altres més socials, el seu objectiu és passar-ho bé amb alló que fan i fer que el públic se senta identificat amb les seues cançons. Ha recorregut tot el panorama nacional. Han estat presents al festival de música SonRias Baixas de Galicia o a les Festes Majors de Gràcia, entre altres, i l’energia que senten a aquestos llocs fa que les ganes de continuar estiguen sustentades per veure al públic tan entregat. Buscar el seu espai i deixar la seua petjada al món de la música es el seu somni i per això, encara que la professió principal dels components no siga aquesta, lluiten per continuar en marxa i continuar aportant cançons i festa al panorama musical valencià.

INSOMA Components: Andreu (saxofó i veu), Jordi (guitarra solista i veu), David (guitarra rítmica), Eduardo (trombó), Miguel (baix), Antonio (trompeta), Natxo (teclat), Pepo (veu), Ferran (bateria) Gènere: mestissatge rock Localitat: Godella “No pretenem convèncer ningú, ni donar lliçons, no fem música per a això, només compartim la nostra visió des de la metàfora, l’enyorança i la ironia.” Insoma naix de les reflexions més íntimes i al voltant de la situació política, social i personal en la que vivim. Tracten de dibuixar i al mateix temps desdibuixar el que veuen i el que senten. Digam que és una forma de mastegar la vida, tant les il·lusions com les injustícies, des d’una perspectiva intrínseca. Consideren fonamental escriure i composar d’una forma natural, bé parlant d’experiències, somnis o històries fictícies, per tal que després cadascú puga fer les seues pròpies interpretacions i arribar a conclusions dispars. Aquesta, per a ells, és la part més interessant de fer música.

STEREOZONE Components: Álex (Bateria), Charlie (guitarra), Àlez (baix), Pepe (veu principal) Gènere: rock alternatiu Localitat: Algemesí “Stereozone va començar per una necessitat d’inquietuds musical, per amor a la música, i s’ha mantés perquè hem sabut evolucionar i generar una proposta musical amb una identitat pròpia.” Stereozone va nàixer simplement perquè els components començaren a tocar i composar cançons de l’estil de música que els agradava, el rock. Amb el pas dels anys, han aconseguit fer-se un lloc al panorama musical nacional gràcies al fet que han continuat mantenint la seua essència que és plasmar o comunicar allò que senten mitjançant la música. Durant 12 anys han evolucionat i generat un estil personal amb identitat pròpia. Amb un estil de música molt concret, aposten per allò que fan perquè no fan música mirant sols d’on venen o qui són ells, sinó que s’atreveixen amb un estil més característic, deixant enrere l’estil comercial, pensant i lluitant pels seus principis i, sobre tot, per l’amor que senten per la música.

TARDOR Components: Àlex (veu, guitarra elèctrica i guitarra acústica), Cesc (bateria), David (guitarra elèctrica i cors), Tono (baix, percussió i cors), Yeray (teclats i cors) Gènere: pop rock Localitat: València “El tema lingüístic està superat per a nosaltres, cantem en valencià perquè hem nascut parlant en valencià, estimem en valencià etc. i és, en definitiva, la llengua vehicular de les nostres vides.” A l’any 2011 naix Tardor amb un estil de música pop rock sense complexes, on les lletres i el missatge tenen un component molt important. Després de rebre premis a millor cançó (Ontàrio) o disc (Patraix), Tardor s’ha transformat en una banda que experimenta la independència crua. L’elecció de Tardor és una emancipació sense concessions: produir el seu material, refusar a un mànager i apartar-se de l’autopista sonora on circulen les bandes més reproduïdes a les llistes “alternatives”. Esta carretera secundària condueix a El Mal Pas, el seu últim disc. Aquest grup valencià fa la música com els abellix, al marge de modes o estils concrets. Per aquesta raó, el tema lingüístic està superat per a ells, canten en valencià perquè creixen, maduren i estimen en valencià, i és en definitiva la llengua vehicular de les seues vides i, per a ells, no seria honest que no ho fos també a la seua música. 59

LA FÚMIGA Components: Àrtur (veu), Jose Beteta (veu), Toni (bateria), Xavi (percussió), José Andrés (baix), Arnau (dolçaina i trompeta), Ramiro (trompeta), Jorge (trompeta), Josep (saxofó tenor i EWI), Adrián (saxofó alt) Ivan (bombardí), Segio (trombó), Hèctor (trombó) Gènere: pop alternatiu, skapunk Localitat: Alzira “Som eixe fenòmen que existeix a altres llocs de portar les agrupacions de carrer a l’escenari, però a la valenciana.” La Fúmiga va nàixer com a formació de carrer, arrelada a la cultura de les bandes de música valencianes. Aviat començaria la seua transformació, deixant enrere els carrers per oferir un espectacle d’escenari però que conservara l’energia i dinamisme que sempre els ha caracteritzat. Amb esta barreja de la cultura de banda i l’alternativa, fan un repàs al panorama musical en llengua pròpia, amb el pop alternatiu l’skapunk i la música llatina com a referents. Aquesta manera de fer els ha portat a actuar en festivals com el Feslloch, Viñarock, Festivern, Pirata Rock, i molts més. A l’octubre de 2019 publicaren el seu primer àlbum “Espremedors”, on agrupen tots els senzills publicats fins el moment entre els que trobem èxits com Mediterrània. Cantar en valencià per a ells és fonamental, es comuniquen i viuen la vida en valencià, per tal aseguren que si cantaren en altra llengua no seria algo real ni verídic. Amb tot açò no volen dir que no facen mai algún tema en castellà, de fet al disc nou, a la cançó “Equilibrios infinitos”, la tornada és en castellà degut al transfons crític que té esta cançó. Per a ells, el fet que s’escolten les seues cançons arreu del territori nacional és enriquidor, ja que per a la gent no valencianoparlant no suposa cap problema el tema de la llengua, més bé el contrari, és una manera de culturtizar-se i crèixer com a persona.

Pau Alabajos, viure vol dir prendre partit Quan Aida ens va dir que Pau havia acceptat que li férem una entrevista quasi ni ens ho creiem. Les tres (Lydia, Aida i jo), fans com som, no podíem deixar passar l’oportunitat. No de bades, posar-nos d’acord amb data i hora va ser més fàcil que de normal. Per fi arriba el dia, quedem a l’estació del metro de Torrent. Anem nervioses i parlem incontinentment. Repassem les preguntes i decidim qui diu què fins que, finalment, arribem al despatx de Pau i... Sí, descobrim que és just com l’imaginàvem. Presentacions, explicació de la falla (i del llibret) i comencem amb la promesa de seguir una estructura. No obstant això, prompte som conscients que si volem exprimir Pau l’espontaneïtat és el millor recurs que podem utilitzar. La primera pregunta la centrem en la seua faceta didàctica i ell ens explica com, a partir de les seues musicacions, els alumnes d’instituts valencians i d’universitats estrangeres treballen la literatura de manera més lúdica amb activitats complementàries basades en les seues cançons.

“La música fa de vaselina”

“La música fa de vaselina”, afirma. I és cert el que ens conta perquè a llocs on la nostra llengua ha de lluitar amb barreres importants. El fet que joves coneguen professionals que, com Pau, utilitzen recursos culturals per a guanyar-se la vida provoca que deixen de veure el valencià com una llengua de segona.

“Jo sempre dic que he tingut molta sort perquè em dedique a una professió que és molt, molt bonica”. Aquesta és la seua resposta a la pregunta de si és difícil viure de la música, sobretot de la música en valencià. Sí, òbviament admet que té les seues contrapartides, com ara la precarietat laboral que sofreixen i que no els permet tindre estabilitat econòmica. Pau, tot i això, destaca alguns aspectes positius de ser músic com ara la flexibilitat d’horaris. Però siguem realistes, no és fàcil ser músic, ja que de vegades es veuen obligats a compaginar la seua feina creativa en una que els done de menjar. A ell mateixa li va passar, tot i que admet que va poder mantenira la música com a feina principal “fent malabarismes”. Com a data curiosa, Pau ens conta que hi ha una mena de tesi (o com a mínim que es podria fer) on es veu clarament la relació que tenen els grups que s’han separat i l’estil de vida més consolidada o estable que tenen els seus membres. En preguntar-li si pensa que viure de la música és sobreviure somriu i ens explica que si ets músic “tens sempre com si diguérem l’espasa de Dàmocles damunt”. Tot i això, és optimista “El rock sempre ha i ens comenta que té la sort de ser cantautor i de poder estat més relacionat decidir tocar sol, amb quatre músics o una orquestra. “ en l’oci i els cantautors Som els últims que arribem als concerts i els primers que més en la cultura” marxem”, ens conta conscient que sempre toquen els primers per a evitar el “baixó” de la gent, ja que, segons ell, “el rock sempre ha estat més relacionat en l’oci i els cantautors més en la cultura”. Pau sempre ha sigut un cantant directe, explícit... Però d’acord amb la conversa que hem mantingut amb ell, les seues cançons no estan dirigides a un públic en general, sinó que són autobiogràfiques. Ell les escriu de manera terapèutica i que la gent s’identifique més o menys amb elles no li preocupa tant.

Intentem posar el dit en la llarga nomenant-li els estereotips dels poetes masculins i com sovint els cantautors es consideren sensiblers. Ell, molt encertadament, ens proposa reconfigurar o reidear les noves masculinitats i anima a que entenem per una cosa quotidiana que els homes expressen els seus sentiments. Com a persona compromesa que és, Pau entén la música com una ferramenta de reivindicació i canvi social i això ho demostren temes seus com ara Viure vol dir prendre partit. “Moltes voltes diuen que els cantautors valencians són polítics i jo pense que tot el món és polític, tots els artistes, tots els creadors són polítics i jo pense que tot el món és polític, tots els artistes, tots els creadors són polítics, per acció o per omissió. En el moment en el que tu poses Los 40 principales i escoltes les cançons de l’estiu, això també és política. El que passa és que és política per omissió o realment perpetuar uns models de consum, d’oci i d’amor o fins i tot de relacions personals que ja venen estructurades des de fa molt de temps”.

“Tots els artistes, tots els creadors són polítics, per acció o per omissió”

Però, creu Pau que aquests models estan canviant? La seua resposta és contundent: “Jo crec que continuem igual”. Això sí, considera que “s’ha democratitzat un poc el que és la indústria musical” gràcies als avanços de la tecnologia que permet als artistes no haver de dependre de les grans discogràfiques i poder emprar vies alternatives per a arribar a un públic “que et done de menjar.” Aquesta democratització, no obstant, pot augmentar la competència i acabar sent una amenaça per als cantants. Pau, en canvi, no ho veu així i ens explica que ell ja al 2002 va pujar el seu disc a Internet perquè es poguera descarregar de manera gratuïta. Ho va fer amb la intenció de véncer la doble barrera que tenia la seua música en l’època: estar cantada en una llengua minoritzada i burlar la censura i vet que els mitjans públics li havien aplicat.

També afig que en els seus inicis a ell i els seus companys de professió els mancaven els referents. Ells van haver de partir de referents antics com Ovidi o Raimon per a inventar-se un poc la nova escena que començaven a crear. Ara el referent és ell, tot i que li coste acceptar-ho, i que versionen les seues cançons l’ompli d’il·lusió. I com que parlem de referents, li preguntem pels seus i pel fet que, gràcies a la seua música, personatges com Estellés o Espriu esdevinguen immortals. Ell no ho dubta i explica que “la seua essència sí que queda” i com a mostra ens parla de la festa Estellés. Estellés i Pau. Pau i Estellés. Dues persones tan diferents però a la vegada tan semblants. Ambdós fan ús de la quotidianitat a les seues obres i Pau, igual que ho va fer Estellés, és una mena de cronista de la seua època. Així ho demostren cançons com Línia 1, Contra el ciment, Utòpics, idealistes, ingenus o el fet que fora ell qui emprara per primera vegada l’etiqueta #primaveravalenciana. “Sempre he tingut unes vinculacions polítiques”, explica, “no m’he n’he amagat mai”. i ho diu perquè algunes d’aquestes cançons han acabat sent banda sonora d’entitats, col·lectius, etc., il·lusionat ens explica que si algú ha fet seues les cançons que ell ha escrit que se n’alegra, però que no es considera cap líder. Ell només canta les coses que li preocupen i que el toquen, com en el cas de la cançó de l’accident de metro. “Cada volta que la cante se’m posa un nuc a la gola perquè són persones del que parle”.

“Cada volta que la cante se’m posa un nuc a la gola perquè són persones del que parle”

“Creus que podries escriure alguna cosa per a un moviment en el que empatitzes?”, li preguntem. “M’ha passat!”, admet. I llavors ens parla d’Antoni Miró, una pintura musicada, un disc per a celebrar els 50 anys de trajectòria artística del pintor. Als artistes participants els donaven un quadre i a partir d’aquest havien de fer una cançó.

Referents, col·laboracions, inspiracions diverses... Pau no para i ja ultima les cançons del nou disc que eixirà aquest any. El disc tindrà musicacions de poemes de Martí i Pol o Maria-Mercè Marçal i quan ens ho conta bromeja amb que ja no musicarà més Estellés. “Sempre he vullgut que la literatura tinguera un pes específic en les meues creacions”, es justifica, “és una manera de donar-li altaveu”. Amb aquesta intenció, ens conta, “Lluís Llach ha organitzat un certamen que es diu Terra i cultura”, i afig, “té un premi de 5000 euros a la millor musicació de cada any i això ha incentivat a que molts artistes cada any musiquen 1, 2 o 3 poemes”.

“Sempre he vullgut que la literatura tinguera un pes específic en les meues creacions”

Tot el que ens conta ens interessa. Tant fa que ens explique que això de musicar poesia no ocorre tant amb els poetes anglosaxons; que ens afirme les lletres en anglés usen un estil retòric moltes vegades més pobre que en el cas de les llengües romàniques; o que fins i tot reflexione sobre el futur de Rosalia reivindicant la legitimitat de qualsevol decisió que prenga la cantant catalana. Diga el que diga Pau ens encanta. Ho feia abans de conéixer-lo i ho fa després.

Potser per això l’entrevista va acabar amb moments “fan”. Li demanarem autògrafs, fotos i fins i tot li admeterem que el nostre grup de What’s App s’anomena Utòpiques, idealistes i ingènues, parafrasejant la seua cançó. Un plaer, Pau, no oblides que les portes de Víctor Pradera estan obertes per a tu.

Patricia Moragón

La vida en Sol Fa Noelia Bañón

Aquell dia l’Anna es va despertar i com

cada matí es va dutxar, va desdejunar i es va vestir.

Però aquell dia, l’Anna estava més nerviosa

del que era habitual en ella cada vegada que emprenia un nou projecte. En aquesta ocasió,

tornar

havia de treballar amb malalts d’alzheimer i

del seu últim voluntariat a Bassneré i ja

tenia els seus dubtes de com enfrontar-se a la

havia trobat una altra associació on arrimar

nova situació. La resposta no es va fer esperar.

Feia

quinze

dies

que

havia

el muscle i deixar el seu granet de sorra.

L’Anna va arribar al centre de dia de

malalts d’alzheimer al voltant de les 9.00 del

en feia dos que s’havia graduat com a

matí i després d’una breu entrevista amb

Treballadora Social. No obstant això, havia

la directora i de les presentacions als seus

decidit dedicar un temps al voluntariat. Havia

companys i companyes, va conèixer la dona a

treballat a diferents hospitals amb malalts

qui havia d’acompanyar. Era la senyora Carme

oncològics, havia prestat serveis en centres

Gisbert i LLàcer, una dona d’uns setanta quatre

socioculturals de barris marginals i havia

anys, fadrina i que havia sigut locutora de ràdio.

L’Anna

tenia

vint-i-quatre

anys

viatjat fins Bassneré per obrir una escola.

Quan

l’Anna

apropar

“Oh santa Maredeutea

No me faces desgraciat...”

ella va troba una dona asseguda a una gran butaca, amb la mirada perduda en l’infinit. Era només un cos que respirava,

Amb les notes de La Maredeuta, de la

però que semblava no sentir cap emoció.

Piquer, l’Anna començà a pentinar els cabells de la senyora Carme. De sobte, un xicotet somriure

L’Anna es va presentar, però només obtindre

somriure

per

asomà entre els seus llavis i començà a cantar:

resposta. “Torna’m la meua xiqueta,

l’Anna

matí

pentinava

transcórrer

senyora

la meua xiqueta,

mentre

Carme,

que té la teua careta

Mare dels Desamparats”

arreglava les ungles de les mans i li llegia poesia

Vicent

Andrés

Estellés,

però

res d’això va fer canviar el seu semblant.

Tots

els

allí

presents

quedaren

bocabadats. La senyora Carme no havia parlat des

L’Anna tornà a casa una mica decebuda.

que havia entrat al centre de dia feia dos mesos.

Pensava que no podria aportar-li cap cosa a la senyora Carme, només que fer-li companyia, i ni

tan sols ella se n’adonava de la seua presència.

Josep, un dels voluntaris del centre de dia.

—Continua cantant, Anna —li va dir

“Qué tiene la Zarzamora”

Els dies passaven i l’Anna continuava

amb el seu ritual de pentinat, manicura i Estellés. Fins que un dia, va decidir deixar la

Va entonar l’Anna.

frustració a un costat i omplir d’alegria aquelles partes. L’Anna havia crescut amb la seua iaia

“Que a todas horas llora que llora por los

Maria, que es passava els dies cantant, i ella

rincones”

recordava un bon grapat d’aquells cançons.

Va continuar la senyora Carme. 69

Els dies transcorrien alegres i l’Anna i la

Gràcies a les noves tecnologies va

senyora Carme es comunicaven mitjançant les

contactar

cançons. D’aquesta manera, l’Anna va descobrir

Malaltas d’Alzheimer de València i va descobrir

que la senyora Carme havia sigut locutora de

que estaven duent a terme un projecte amb

ràdio allà pels anys cinquanta i seixanta, i que

aquests malalts i la música. Crear un cor de

totes aquelles cançons li ajudaven a recordar

persones afectades per l’alzheimer: el cor de

qui era.

les veus de la memòria.

Així,

amb

Madrecita,

Juanito

amb

l’associació

Familiars

L’Anna va aconseguir que el projecte

Valderrama va saber que la mare de la senyora

també es traslladara al centre de dia on estava

Carme va faltar quan era molt jove, d’una

la senyora Carme. Tots els dies, dos músics

malaltia que en aquells temps era incurable.

especialitzats en aquesta teràpia, treballaven amb els malalts amb el ritme i la melodia d’una

També

saber,

amb

els

boleros

cançó, per després incorporar-ne la lletra.

Somos novios i Reloj, que la senyora Carme va festejar amb un xic del poble, que se’n va

A poc a poc, el cor va anar creixent i,

anar a Amèrica a fer fortuna i no va tornar. Des

encara que l’Anna sabia que la teràpia no els

d’aquell moment, la senyora Carme no es va

anava a curar, sí que els ajudava a mantindre

tornar a enamorar.

vius durant més temps els seus records i la seua identitat, perquè al cap i a la fi, la música

L’Anna estava molt contenta amb la tasca

és l’última cosa que queda.

que estava fent amb la senyora Carme, però sabia que aquella experiència no podia quedar-

La música recupera

se només entre les quatre parets del centre de

estats d’ànim i records de la nostra vida

dia.

que han quedat adherits a les cançons.

El problema mai no és la música

Feia calor. Obvi, era ben entrat agost i el meu cotxe gris bullia com si fora una

sauna. Per sort, sonava Territori d’estiu, el programa d’À Punt que ens presenta l’actualitat musical i cultural del nostre territori. I estava prou entretinguda, sabeu?

Concretament el que sentia era una entrevista a Jazzwoman, una rapera

valenciana que ha decidit convertir la malaltia en remei. En altres paraules, combatre el masclisme a partir de rap i reggaeton amb lletres feministes i reivindicatives.

La presentadora del programa va preguntar a l’artista com se sentia en fer música

com reggaeton o trap que sempre s’han considerat masclistes. Jazzwoman, sense dubtarho, va explicar el seu punt de vista i com la seua opinió sobre aquest tema havia canviat.

Contava que al principi no volia saber res d’aquests ritmes, però que a poc

a poc va entendre que els ritmes no tenien cap pega, al contrari, eren addictius i animaven a ballar fins a un mort. No obstant, reconeixia que el problema d’aquest tipus de música era el missatge que tradicionalment han portat i el que aquest suposava per als seus fans incondicionals. Afegia, a més, que «el problema mai no és la música, som les persones». Va ser just ací quan quasi solte el volant per a aplaudir!

No puc estar més d’acord amb aquesta gran música que, tot i semblar una professional

amb molts anys d’experiència, acaba d’escomençar la seua carrera musical. A més a més, l’entrevista i les seues declaracions em recordaren un poc allò que vaig escriure a aquest mateix espai ara farà uns anys. La meua jo de 27 anys ja reflexionava sobre el poder social de la música i advertia que certs missatges podien causar la repetició de certs rols que haurien d’estar eradicats ja fa temps. Sense saber-ho en aquell moment, jo ja vaig apuntar a les persones, al missatge, i no a la música, tal com explica Jazzwoman.

Potser açò es deu al fet que món pare me viciara als cantautors des de ben

menuda, o que per culpa de la meua formació busque la lírica fins i tot a la llista de la compra. Explicacions a banda, tot i que els missatges de les cançons no semblen importants quan ballem a una festa, en el nostre dia a dia esdevenen un enemic infiltrat i els ritmes apegalosos la seua arma de destrucció massiva.

Ja ho sabien els trobadors, que utilitzaven una cançoneta coneguda per

augmentar l’impacte del seu missatge. És a dir, li canviaven la lletra a una melodia que tothom coneixia i així la gent recordava millor allò que ells volien contar.

I aquesta pràctica encara està vigent, sobretot a la música popular i a la publicitat,

però també en els grans èxits del moment. Per posar-vos un exemple, no puc evitar recordar l’anunci d’Atun claro calvo... A que ja sabeu quin és? Clar... Sacatun que pen que summum que tun... Encara no? Penseu-ho bé... La cançó original la cantava el de l’esta sí, esta no...

Ahir mateix em va tornar a passar. Parlant amb uns companys fèiem broma amb una

frase tots coneixíem i que sabíem que era part d’una cançó, però que ningú no va saber especificar si era part d’un anunci, d’una novel·la o ves tu a saber. Amb aquest exemple es veu ben clar que el que ens queda és el missatge, la idea... I si això passa amb la publicitat, com no va a passar amb la música que escoltem nit i dia, 24/7 que dirien els meus alumnes?

Com no anem a tindre una societat masclista si això és el que els joves senten

a les seues cançons? Com anem a fer que el futur de la nostra societat reflexione si les lletres que escolten són buides, repetitives o si de vegades ni tan sols tenen sentit? Que potser haurien de tornar els cantautors per donar-nos un toc d’atenció?

Bo, tampoc vull ser alarmista. De debò pense que no està tot perdut i de lluny

hi veig la llum al final del túnel. Jazzwoman, La Fúmiga o el Diluvi (per citar només artistes valencians), ja opten per missatges positius, d’empoderament i canvi de rols. La seua tasca és vital i digna de menció, però no poden aconseguir-ho tot ells sols.

“No em faltes tu, no et falte jo, que no som taronges som espremedors. Qui

més t’estima no et farà plorar, et durà de festa et traurà ballar”, canten els de La Fúmiga acompanyats dels seus instruments. Magnífic! Vaig pensar la primera vegada que ho vaig escoltar, però de veres el missatge arribarà a calar? Potser necessita de la nostra ajuda, potser hauríem de deixar de preguntar-li als nostres cosins, nets i nebots si ja tenen parella i començar a preguntar-los com estan.

Ja ho deia Jazzwoman, “el problema mai no és la música, som les persones”, perquè

una cançó pot ser sexista i podem ballar-la i no ser-ho. De la mateixa manera una cançó pot tindre un missatge pioner i alternatiu i que se’ns oblide posar-lo en pràctica per culpa dels rols i costums imposats per la nostra societat. El problema som nosaltres, i potser el dia que ens n’adonem hi posarem remei i ballarem reggeaton per celebrar-ho.

Patricia Moragón

La nostra cançó

Casualitats de la vida, coincidírem tu, jo i aquella cançó en el mateix espai i en el mateix moment.

La boira del temps passat difumina el meu record, però mai s’ha perdut l’essència d’aquell instant màgic. Des d’aleshores, aquella es va convertir en la nostra cançó. Perquè ens agradava, perquè ens va unir.

Ens ha acompanyat mil vegades, l’hem associada als esdeveniments més feliços i

significatius de la nostra existència. Te l’he cantada a cau d’orella entre els llençols, despertant en les matinades càlides i fragants, o després que els nostres cossos s’estimaren, amb vitalitat juvenil primer, amb saviesa i serenor amb el pas dels anys. Ens l’hem cantada en cada aniversari i els nostres fills l’han apresa de nosaltres. Quan la pena, la por o la incertesa ens assetjaven, les seues estrofes ens calmaven i enfortien, perquè significaven que ens teníem l’una a l’altre.

Ha passat molt de temps. Ara que la teua ment ha desertat de tu, sé que l’única forma

de que pugem interactuar és cantar-te-la. No saps qui eres, ni qui soc, ni què fas ací, però quan m’escoltes i perceps com faig dansar la teua cadira de rodes al seu compàs, esbosses un somriure, em mires amb molta atenció i acompanyes el meu cant amb un discret moviment de llavis.

En no res ja no estaràs ací. Ens separarem després de tota una vida. Però res de patir. Serà

temporal, perquè més endavant aniré a buscar-te. Estaràs molt lluny, però em resultarà senzill trobar-te a la pista de ball celestial. Allà, lúcids, joves i amb la il·lusió del primer instant, ens agafarem de les mans i ballarem la nostra cançó, i tindrem l’eternitat al nostre abast en cada nota.

Xavi Barber

La música: l’art de les Arts

De virtuts pot donar-te lliçons l’abella; De primor pot ser el teu mestre el cuc, La de l’àngel del cel la teua ciència assembla; Allò que és teu sol, és l’art, oh humà. Friederich von Schiller, 1759-1805.

Els experts estimen que existeixen més de 7.000 llengües en

el món. Cada país, regió, i, fins i tot, xicotetes comunitats, tenen la seua pròpia. És per això que a mi m’agrada nomenar a aquest concepte “llengua” i no “idioma”, donat que les llengües permeten la comunicació entre persones que les tenen com a pròpies, defineixen una cultura i són l’orgull dels seus parlants.

Però, per tant, podeu preguntar-me, què és per a tu un idioma?

Si una llengua, com hem dit, permet que persones d’una mateixa societat, en termes amplis, puguen transmetre allò que pensen entre els seus iguals, un idioma hauria de fer el mateix, però a nivell global. I només existeix, hui dia i, probablement, en tota la història futura, un mecanisme capaç de dur a terme tal gesta: l’Art. Tot i però, per arrissar més el rínxol, vos diré que l’Art no existeix. I no existeix en quant a terme universal, donat que l’Art és personal: comença i acaba on comencen i acaben els gustos de cadascun. És una cosa individual, inherent a les persones.

I així, quant a concepte individual i personal, l’Art naix just en el moment en el

qual sorgeix l’ésser humà. Són molts els que acusen la història en general i la història de l’art en particular de no poder considerar-se ciències perquè no són objectives -i en aqueix sentit jo no els vull portar la contrària-, però si alguna cosa pot ser objectiva i, per tant, comprovable en la història, és que, com hem dit, l’aparició de l’Art es dona juntament amb el sorgiment de la raó. I aquest no apareix com un dels grans invents de la prehistòria, tals com el foc o la roda, ni tan sols podríem considerar-lo com algun tret evolutiu de la nostra espècie, com el fet de caminar alçats, sinó que, ras i curt, sorgeix amb els propis individus.

És més, personalment, sempre he considerat que és un tret instintiu, una

característica pròpia de la nostra espècie. Perquè si alguna cosa fa a l’ésser humà ser el que és, és la necessitat primitiva de comunicar-se, i si hi ha algun mitjà capaç de canalitzar tot allò que es vol transmetre, aquest és l’Art. Per tant, podríem dir que l’Art és l’idioma més antic que es coneix.

I juntament amb els primers sons produïts per la veu associats a un concepte, és a

dir, aquells primers vocables, allò que podríem anomenar “proto-llengua”, apareixen les primeres manifestacions artístiques. De fet, les inaugurals pintures de les quals es tenen constància es remunten quan ni tan sols existia l’espècie “humana”: s’ha conegut, arran d’uns dibuixos situats en les coves càntabres de La Pasiega, que els primers productors d’imatges van ser els neandertals, fa més de 64.000 anys.

La majoria de gent, quan parlem d’Art, sempre tendeix a pensar en algun quadre,

escultura o edifici famós. Òbviament, l’Art no es redueix a això, sinó que, més enllà, impregna la nostra vida quotidiana d’una manera tal que, inconscientment, ho assimilem i no ho percebem.

Però, tot siga dit, no és la pintura l’Art concret en el qual em

vull centrar. Però el fet que no ens adonem que estiga no implica que no existisca. I la música, hui dia, pot ser una de les arts més damnificades d’aquest procés d’assimilació subconscient del qual parlem.

Reprenent la idea anterior, crec que en aquest punt ha quedat

clara la reflexió que art i humanitat van de la mà. I, per tant, la música, com a manifestació artística primària, acompanya als éssers humans des de temps remots. De fet, el primer instrument musical conegut, una espècie de flauta senzilla i tosca fabricada en os descoberta a Alemanya, s’estima que va ser fabricada fa més de 43.000 anys.

Art i literatura William Adolphe Bouguereau

Oli sobre llenç (1867)

I, aguts lectors, us haureu adonat que això és 21.000 anys després que les primeres

pintures conegudes, i jo porte afirmant, al llarg de tot aquest assaig, que la música, com a art, va nàixer juntament amb la pròpia espècie. I, encara que sembla increïble, el fet que aqueix instrument fóra fabricat pels nostres avantpassats fa més de quaranta mil·lennis ens indica que la música existeix des de les albors de la humanitat.

I, per què m’atrevisc a dir això? Si els nostres precursors van haver d’elaborar una

tecnologia que els permetera reproduir sons “musicals” implicava que, des d’antany, ja els coneixien. Tal vegada hàgem de pensar que, abans de l’existència d’aquest instrument, la “música” es realitzava mitjançant la percussió i la veu. O, simplement, van existir altres instruments musicals anteriors que encara no han sigut descoberts o mai ho siguen. Misteris de la història.

Siga com siga, la música sempre ens ha acompanyat. La humanitat sempre l’ha

utilitzada al seu benefici, i, sobre la base d’això, com tot, ha anat evolucionant, canviant. I això ho fa perquè la música, al ser una part nostra, està viva, i com nosaltres, existeix en un pla de constant canvi. Mai s’han preguntat com sonava una celebració en l’Antic Egipte? O quines cançons es van entonar en les coronacions dels grans reis de la Història, com per exemple, Carlemany? O a aqueix joglar cantant les gestes del Cid Campeador?

Però la vertadera pregunta ací és per què considerem que una xicoteta quantitat de

cançons -o música- és art i la immensa majoria no. Quina diferència hi ha entre la Simfonia Núm. 5 de Beethoven i “Malamente” de Rosalía? A nivell tècnic, clarament, existeixen mil i una diferències, però a nivell categòric-artístic, sota el meu parèixer, cap. Ho sent per aquells puristes, però la tècnica no fa l’Art. Com hem dit, l’Art naix de l’artista, i artistes podem ser tots. Una altra cosa molt diferent és que el destí ens eleve a la categoria dels grans mestres o genis creadors. Però si hi ha alguna cosa que volem expressar, i ho fem per mitjà d’una experiència artística, siga com siga, podem considerar-nos artistes. I el que diguen els demés està de més. Així, la música, per sé, ha de ser considerada com el que és, com a Art. I cal advertir que no tota la música hui dia produïda naix amb la intencionalitat de ser Art, com no totes les fotografies, per exemple, ho són. Ací és justament on està la clau: la intencionalitat. Si hi ha una intenció de transmetre alguna mena de sentiment darrere d’una cançó, Al·legoria de la música Laurent de la Hyre Oli sobre llenç (1649)

d’una melodia, d’un conjunt de notes musicals, tindrem art. Al mateix temps, si aqueixa peça desperta en nosaltres sensacions, siguen les que siguen, també tindrem art.

El problema de la música, com deia anteriorment, és

que ha sigut desvalorada. Sempre s’ha tingut com a l’eterna acompanyat, i us posaré un exemple molt clar i pròxim. Tots estem d’acord amb el fet que les festes en honor a la Mare de Déu de la Salut són una gran mostra d’art popular. Però si pensem en aqueixes processons, molts pensaran en les figures plàstiques de la Muixeranga, uns altres en les danses dels Bastonets o les Llauradores... Però pocs pensaran que la vertadera protagonista és la pròpia música. Sempre quedarà

Dança femenina Imperi Nou, Egipte (1480-1070 a.n.e) Pintura mural egípcia

relegada a la imatge mental d’una muixeranga, un bastonet o una parella de llauradors. Però, sense música, ni hi hauria muixeranga, ni bastonets, ni llauradores. Qui sap si hi hauria processó.

En conclusió, la música està a tot arreu. Ens embolica i acompanya tots els dies,

a tot hora. A vegades és el muscle sobre el qual plorar, és l’ànima de la festa o és la nostra senya d’identitat. És la que solemnitza, la que ens posa els pèls de punta o la que edulcora les llargues hores de viatge. És espectacle i és soledat. És amor i és odi. És poesia i matemàtiques. És unió i distanciament. És idioma, llengua i llenguatge. En definitiva, ras i curt, és l’art de les Arts. Llarga vida a la música.

Adrià Tornero

Pròleg “Vens a la falla?” “He pujat les fotos del diumenge al Drive” “Em pots dir els deures?” “El meu pare s’ha fet Instagram” “M’encanta el filtre del gosset” “Ahir em llegires i no em contestares” “Has sentit la nova cançó de Rosalia?” “ L’Spotify m’ha posat Tardor al descobriment setmanal” “Saps fer l’últim tik tok de moda?” I així, sense adonar-nos, ens passem tot el dia CONNECTATS!

Lydia Moragón

Índex

Salutació del president.................................................................84

Fallera major infantil....................................................................86

Connectats....................................................................................88

Els nostres fallers infantils...........................................................90

I tu, adivines l’emoticona?............................................................91

Viquipèdia Víctor Pradera........................,....................................94

Darrere hi ha una persona............................................................96

Sense mòbil? Quina bogeria.........................................................97

Si tinguera Twitter li diria que.....................................................98

Eneko Fabra Escobar President

Benvolguts fallers i falleres de la nostra comissió i estimats veïns del barri de Víctor Pradera, el meu nom és Eneko Fabra, tinc 9 anys i aquest any tinc l’orgull de representar tots els xiquets de la nostra comissió com a president infantil. Des que vaig nàixer, pertanc a aquesta comissió, per tant, l’amor per aquesta festa em ve inculcat des de ben menut i amb una llarga tradició familiar. Per a mi, la vida gira entorn de les falles, és per això, que m’agradaria contagiar-vos perquè tots passeu un any increïble al meu costat. Vull agrair la meua comissió haver-me elegit com a president infantil i haver depositat en mi la seua confiança. Sé que aquest any serà inoblidable per a mi, i si és així, en part, és perquè el compartiré amb tres persones molt importants, Aleixandra, Estrela i Jorge. Estrela, el nostre regnat és un somni fet realitat per a tota la família, els dos cosins per fi podrem gaudir del nostre any com a màxims representant, i et promet que faré tot el que estiga a la meua mà per fer-te feliç. Aleixandra, eres com una germana major per a mi, i compartir el 2020 en tu és una de les millors coses que podien passar-me. I a tu Jorge, eres tot un referent de presidència, per això, seguiré els teus passos allà on anem. Els xiquets de la nostra comissió som futur viu d’aquesta festa, vivim les falles amb una intensitat insuperable i és que les duguem en la sang. Farem que la festa de les falles cada volta siga més gran i lluitarem sempre per transmetre-la igual que han fet amb nosaltres, aprendrem dels majors i ens sentirem orgullosos sempre de la nostra comissió. Als veïns I veïnes del barri, no oblideu mai que també formeu part d’aquesta festa, que les falles són barri i que per això, la vostra col·laboració és necessària i que estem eternament agraïts per ella. Si en algun moment els hem ocasionat alguna molèstia, vull demanar-los disculpes i que sapieu que no era la nostra intenció. Les portes del nostre casal estan ben obertes per a vosaltres i per a tot aquell que vulga compartir el mes de març amb nosaltres. Les falles ja estan ací, així que sols em queda dir-vos que gaudiu al màxim de la festa que ens identifica com a valencians.

Estrela Escobar GArcia FAllera major infantil És aquest l’instant Sense estar més esperant Teua és la conquesta Relluint en el més alt Esperant-te està la festa La xicalla i el tabal Aprofita el temps que resta Fent ta casa del casal Aventura que comença L’ofrena i passacarrers La falla que ja s’alça Envoltada de fallers Recolzant com una dansa Al teu somni rialler Menut any has estrenat A lo gran, com tu mereixes Ja està ací el teu regnat Or i blau, hui llueixes Regina t’han nomenat Anna Torres

Lema: Connectats! Artista: Xavi Tur Crítica: Patricia Moragón Comencem aquesta història amb un conegut flautista que porta Google per nom, de cognom oportunista.

Ni en el cine ni al teatre poden deixar de mirar les pantalles brillantines que els tenen ben atrapats.

Ens està enganyant a tots, fins i tot als més menuts a qui fa pujar al núvol fotos, jocs i coneguts.

I quan cau el gran teló i per fi s’acaba l’obra tots esperen el “Game over” que li done fi a la història.

Cap d’ells deixa la tauleta, el mòbil o ordinador i a la dutxa tots s’emporten l’altaveu i carregador.

Haurem d’anar ben en compte si no volem acabar malalts de tecnologia o antics per a xatejar.

Necessiten també el mòbil quan és hora de jugar. Sort que ara el Pokemon Go els fa haver de caminar.

Els nostres fallers infantils són: Adrian Garrido Aranda

Lucas Talens Latorre

Aitana Escobar Garcia

Marco Sánchez Benito

Alicia Talents Latorre

Martina Varela Garcia

Arnau Dolz Sánchez

Maties Flores Ferrero

Asier Ruescas Mecinas

Mia Mico Lluch

Carla Felipe López

Nahia Esteve Varona

Claudia Flores Ferrero

Óscar Pérez Jorques

Claudia Miralles Rame

Pau Roselló Camarasa

Enzo Rodríguez Chinesta

Paula Bueno Gallego

Eric Dolz Sánchez

Rebeca Canet Bono

Geneva Girbés Higón

Rocio Gimenez Pellicer

Hector Garcia Olivet

Rocio Ruescas Mecinas

Héctor Niclós Navarro

Sofia García Olivet

Laia Gil Sancho

Tico Miralles Alba

Darrere hi ha una persona!

A tu que eres jove i que tant t’agrada relacionar-te a través d’una

pantalla. Tu que prefereixes Instagram a la Polaroid. A tu que no sabries lligar sense Tinder. Que no se t’oblide que darrere hi ha una persona i les persones sentim, ens ferim i ho passem malament. Per això, pensa-ho dos vegades quan insultes algú a les xarxes, pensa-ho dos vegades abans de dir res que puga fer mal.

Sense mòbil? Quina bogeria!

El despertador va sonar i no era el mòbil. Com? Què era això redó que sonava a la tauleta de nit? La mare va entrar a l’habitació de sobte. “Vinga! Que faràs tard a la despertà!”. Vaig buscar el meu mòbil per mirar per què feia tard, però no apareixia per cap lloc. “Ja no arribes, que són les huit passades”, però jo estava tranquil·la, sempre podia preguntar per WhatsApp per on anaven. Sempre féiem el mateix. Jo passava a per Marc i li enviava un missatge quan estava a la porta, per a evitar cridar al timbre i això. Després anàvem a per Julia i al cantó següent s’unia Clara. Si algú feia tard només havia de dir-ho i de segur que algú li contestaria. Eixe dia, en canvi, no hi havia manera de trobar el mòbil. Jo només feia que preguntar-li a ma mare i ella, com si de colp s’haguera tornat boja, no tenia ni idea de què li parlava. Jo cada vegada estava més nerviosa, la despertà era el que més m’agradava de les falles i jo sense saber per on anaven... “Però, per què no vas a casa Marc i li crides al timbre? Potser ell també s’ha adormit!”. Al timbre? Però a esta dona què li passa? De quin planeta ha vingut? Finalment em vaig posar la brusa i vaig anar cap al casal sense mòbil. Quina bogeria! Vaig haver d’anar pel barri escoltant per on anaven els coets i la xaranga, què serà el següent? Haver de mirar el programa d’actes al llibret i no preguntar-ho al WhatsApp de la falla? Lydia i Patricia Moragón 97

Si tinguera Twitter li diria... Nahia Esteve @Nahia7anys a @martatrenzano que faça guarderies per a gossos perquè els meus pares no em diguen que no tenen temps per cuidar-lo.

Eneko Fabra @Eneko9anys al professor que fique menys deures entre setmana per poder veure la tele i jugar en els joguets. a la Junta Local d’Algemesí que hi hagués Cort d’Honor Infantil d’Algemesí per a presidents. a ma mare que em comprara un gos de la raça “Chou-chou”.

Rocio Ruescas @Rocio9anys a @martatrenzano que perquè per a anar a veur he de pegar molta volta i al cole.

als que manen que trauen reciclatge, però que hi ha treballen per a fer-ho pos

Claudia Flores @Claudia7anys a la senyo que és molt bona i que es porta molt bé amb els seus alumnes. I que la vull molt. a @martatrenzano que volem una piscina com la d’Albalat de la Ribera. a mon pare que és el millor pare del món i que l’estime moltíssim. a @lolaindigomusic que m’agradaria coneixer-te i que m’ensenyares a ballar com tu.

e ja està bé d’obres, re a la meua besàvia després aplegue tard

moltes notícies sobre poques persones que ssible.

Ariadna Arlandis @Ariadna10anys a Jorge, president de la meua falla, que vull ser amb tu fallera major tota la vida. a Aida, fallera de la meua falla, que hauríem de ser falleres majors d’Algemesí algun dia les dos juntes. Aitana Escobar @Aitana4anys a totes les mares del món que ens deixen gaudir sempre de prendre pit. 99

Paula Bueno @Paula10anys a @martatrenzano que per què al poble no tenim cap lloc per poder jugar i veure cinema, si vull fer-ho me n’he d’anar a Alzira. a @martatrenzano que per què no hi ha cole durant la setmana de bous i sí a falles. És injust perquè a mi no m’agraden els bous i em quede a casa i a falles perd classes. al President de Junta Local Fallera que no és just que les xiquetes puguen passar a cort i gaudir dos anys del regnat i que els xiquets no. Estrela Escobar @Estrela10anys a tots els xiquets que no abusaren tant dels videojocs i que ixiren a jugar més al carrer.

Carla Máñez @Carla6anys als Reis Mags que si tenen dos ulls, com vigileu a tots els xiquets durant tot el dia? al rei d’Espanya que com es viure en un palau.

Geneva Higón @Geneva11anys a @martatrenzano que per què tot el Parc Bernat Guinovart està a mitges. Al Parc hi ha un cartell que fica que hi ha “un castell amb tobogans” però el castell no està. als caps de la FIFA que per què a Leo Messi li donen més protagonisme que a Megon Rapinoe tot i que els dos han guanyat els mateixos premis.

I el tuit guanyador és... Nahia Esteve @Nahia7anys a @sanchezcastejon que faça carreteres roses perquè negres són soses i avorrides.

101

Programa d’actes 29 DE FEBRER 18.00 h Crida fallera. Ens reunirem a la plaça del Mercat per a dirigir-nos a la inauguració de l’Exposició del Ninot al Museu de la Festa d’Algemesí. Després, en cercavila, anirem a la plaça Major i l’acte acabarà amb un piromusical a càrrec de la pirotècnia Europla. 22.00 h Sopar de pa i porta i festa del pijama. Entrega de les recompenses atorgades per la Junta Central Fallera. 1 DE MARÇ 14.00 h Dinar de pa i porta al casal. 17.00 h Berenaret infantil a càrrec del president infantil i la fallera major infantil. amb la presència de la fallera major infantil de la ciutat, la cort d’honor infantil, i els delegats infantils de Junta Local Fallera. 7 DE MARÇ 17.00 h Concentració al casal per a anar a la cavalcada del ninot. 22.00 h Sopar al casal i fi de festa amb discomòbil. 13 DE MARÇ 17.30 - 19.30 h Visita al Museu de la Festa per a retirar els ninots indultats de l’Exposició del Ninot. 14 DE MARÇ 12.00 h VIII Festival de Paelles al carrer. 21.00 h Sopar de pa i porta i VII Festival de Playbacks. Acabarem la festa amb ball.

16 DE MARÇ 8.00 h Plantà dels monuments fallers. 17 DE MARÇ 8.00 h Despertà del barret. En acabar, esmorzar per a tots els assistents al casal. 11.30 h Cercavila i mascletà al Parc Salvador Castell, a càrrec de la pirotècnia Daniel Tamarit. Dinar al casal amb tiquet1. 18.00 h Entrega de premis. 20.00 h Mascletà Nocturna a càrrec de Pirotècnia Martí. 22.00 h Sopar i ball de disfresses. 18 DE MARÇ 8.00 h Despertà del pijama amb l’assistència de les falleres majors d’Algemesí i les seues corts d’honor.. En acabar tot els assistents esmorzarem al casal. 11.30 h Cercavila i mascletà al Parc Salvador Castell, a càrrec de Pirotècnia Valenciana. Dinar al casal amb tiquet. 17.30 h Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Salut. 22.00 h Sopar al casal i XIV edició de Miss i Míster Casal. En acabar discomòbil. 19 DE MARÇ 8.00 h Despertà. En acabar, esmorzar al casal. 11.00 h Missa en honor a Sant Josep. En acabar, mascletà al parc Salvador Castell, a càrrec de Pirotècnia Europla i dinar amb tiquet al casal. 17.00 h Última cercavila. 21.00 - 22.00 h Cremà falleta infantil2. 23.00 - 02.00 h Cremà monument gran.

MOLTES GRÀCIES I BONES FALLES!

1 Podeu comprar els tiquets fins al dia 15 de març. 2 Els horaris estan supeditats als premis que guanyen els nostres monuments.

103

PRESENTACIÃ&#x201C;

CONCURS TRUITES

CAVALCADA

DIA DE LES PAELLES

NIT DE PLAYBACKS

DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

PLANTÀ

DIA 17

DIA 18

DIA 19

Guia comercial Algestió Assessoria i Gestions......................114 Antonio Gil Fisioterapia y Osteopatía..........110 Autoescuela Colomer....................................115 Bar La Costera.............................................110 Blancatela....................................................107 Bonveïnat.....................................................115 Botella Assessoria........................................132 Ca Pepe Juan................................................110 Cantina Copal...............................................116 Capricho Discomóvil....................................116 Cerdà...........................................................117 César Fontaneria y Reparaciones................110 Clínica Podológica Juan Antonio Boix..........117 Cristalería Torres López...............................118 Dashmesh Verduleria...................................111 Dolça Carola.................................................111 El Baret de Cris...........................................133 Electrolux....................................................118 EnfokART.....................................................119 Escola Pia....................................................119 Fetitxe..........................................................111 Fina Vargas Peluquería................................111 Fisioterapia La Trobada...............................120 Floristería Carol...........................................120 Ford Talleres Martínez Silla.........................121 Frutas Desi..................................................112 Granjas del Marquesat.................................134 Grup Berca...................................................121 Infollop Solucions Informàtiques.................112

La Cuina.......................................................122 La Gominola.................................................112 La Gosseta Valentina....................................112 Loteria Xàtiva...............................................122 Macoalge......................................................123 Margarita Vercher........................................123 Masiá............................................................124 Menjars Vázquez..........................................124 Milar Faus....................................................125 Mobles Saima...............................................125 Molina Construcciones.................................126 Naturpes.......................................................113 Òptica Adam................................................126 Òptica Betí...................................................127 Ortiz.............................................................127 Pintures Puig...............................................128 Pirotècnia Tamarit........................................138 Pizzer Piccola...............................................128 Restaurant Els Tarongers............................129 Retalls Amparo.............................................113 Ribas Equipamientos Hosteleros.................113 Sabors casolans............................................129 Sounds Festivals...........................................113 Tintorería Max-Mini.....................................130 Tok2 Estilistes..............................................130 Torcal Carnicerías........................................131 Traver3.........................................................114 Vistalia Óptica..............................................131 Yoigo.............................................................114

111

113

115

117

119

121

123

125

127

129

131

133

135

La Falla Víctor Pradera agraïx als comerços col·laboradors fer possible la publicació d’aquest llibret cada any. A tots, fallers, veïns i comerços, si ens necessiteu ens podeu trobar a:

Falla Víctor Pradera

@VPfalla

@fallavictorpradera