La màscara de la bellesa. Llibret Avinguda 2020

AQUEST LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ AQUEST LLIBRET PARTICIPA EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES FALLA AVINGUDA

ESPI LL Enl aedi ci ói mpr esaun espi l lr eflectei x elteu r ostr e

la mĂ scara de la bellesa

Entre la bellesa i la mascarada de la vida albert sesé Llicenciat en psicologia amb primer premi extraordinari i tercer premi nacional. Nominat a millor psicòleg de l’any i premi extraordinari de doctorat. És professor en el Departament de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears.

6

La bellesa és un concepte controvertit. La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) de la llengua el defineix com “la qualitat d’allò que és bell” o com “la persona o cosa notable per la seua bellesa”. Fugint d’arguments circulars, la RAE defineix “bell” com “allò que, per la perfecció de les seues formes, complau a la vista o a l’oït, i, per extensió, a l’esperit”. Per tant, a la llum d’estes definicions, inicialment sembla clar que la bellesa depèn dels nostres sentits, de la nostra capacitat perceptiva. La paraula bellesa es troba lligada a “estètica”, provinent del grec clàssic aisthētikós, “que es percep pels sentits”. Així, estètica és allò relatiu a la percepció o apreciació de la bellesa, i és també la disciplina filosòfica que estudia la seua essència.

Tan importants han segut els conceptes de bellesa i d’estètica al llarg de la història de la humanitat que s’han anat succeint moltes i molt dispars teories i explicacions sobre què considerem que és bell. Des de la filosofia grega, Plató ja parlava de bellesa com harmonia i proporció, de l’amor per les coses belles, per l’art, però també de que la bellesa està més enllà de la realitat que ens envolta. Posteriorment, i hereua de les corrents hel·lenístiques, a l’edat mitjana, l’escolàstica lligà el concepte de bellesa a Deu, atorgant-li un fort component teològic. Però el decurs històric va anar llevant força al lligam teològic per enfortir la connexió entre la bellesa i l’art en totes les seues expressions.

I a poc a poc naix la idea de “disseny”, de la capacitat d’un artista

7

Entre la bellesa i la mascarada de la vida - Albert Sesé

8

per, primer, forjar una idea, i desprès plasmar-la, expressar-la materialment, donar-li “vida” tangible. La representació de la realitat sota el filtre de la percepció humana o la creació “pura”, o un híbrid de les dos, eixa és la qüestió; art figuratiu, realista, o art abstracte. Segons esta concepció, l’art es pot dir que no té normes, no s’aprèn, si no que és fruit de la inspiració.

Ja al segle XVIII, el filòsof empirista David Hume també aprofundí en la idea de que la bellesa no es pot considerar inherent a les coses, si no que es troba a la ment de l’espectador, que és qui la interpreta de forma totalment personal. Hume intentà trobar estàndards o patrons objectius de bellesa, i va trobar que els judicis estètics estaven condicionats per factors subjectius. Així, ens presenta la bellesa com una experiència inicialment agradable, produïda per la imatge que ens fem d’aquella. Des d’esta perspectiva, la bellesa no s’entén com una qualitat de les coses mateixes, ja que existeix tan sols a la ment de qui les contempla i cada ment percep una bellesa diferent.

Però lo més important d’esta posició fon suggerir que cada persona es conformés amb la seua sensació sense la pretensió de regular la dels demés. Esta visió va assentar les bases del relativisme estètic.

Al segle XIX, al concepte de bellesa s’afegeixen l’expressió de lo grotesc, de lo tenebrós, inclús de la mort, com representants de l’altra cara de lo bell. Com a exemple, només recordar el “Saturn devorant a un fill” de l’aragonès universal Francisco de Goya. Fins i tot el psicoanàlisi de Sigmund Freud analitzava les obres d’art com la representació de desitjos o pulsions reprimides de l’artista. Estes noves tendències, junt a la irrupció, ja al segle XX, de la fotografia com notària de la realitat “objectiva”, presenten l’art com el reflex del món interior de les persones creadores, on inclús la persona que observa una producció artística pot interpretar significats que ni tan sols l’artista havia emprat durant el procés creatiu.

Este passeig vertiginós per la evolució dels conceptes de bellesa, d’estètica, i de l’art, ens pot ajudar a ser conscients de la seua volatilitat subjectiva. Al nostre segle XXI la bellesa presenta oscil·lacions respecte a la consciència social d’allò que, sobre tot, genera plaer. El pes del materialisme, del consumisme, junt amb la revolució digital i l’accés sense límits a internet,

Entre la bellesa i la mascarada de la vida - Albert Sesé

9

configuren un marc de influència que no sempre és desinteressat.

El relativisme i la posveritat imperants, on emocions i prejudicis influeixen més que els fets a l’hora de crear i modelar l’opinió pública. El còctel torna explosiu quan la gent jove, i no tant jove, sucumbeix davant les “tendències” i els cànons efímers dels influencers. Un rosari de seguidors i seguidores penjats d’un smartphone en un ball litúrgic compulsiu de likes i dislikes, que tracten com ovelles de caminar només amb la intenció de no dissentir d’una determinada corrent visiblement reconeguda. És tan cec el procés d’adhesió, més entre adolescents, que s’han produït conductes autolítiques, com el cas de la “Balena blava”.

El culte al cos i la consecució d’un patró de bellesa poden convertir-se en l’infern particular dels nostres infants i joves. Record una fotografia apareguda a una xarxa social criticant precisament la tirania dels cànons de la bellesa on figurava una xiqueta que tractava de “retallar-se” amb unes tisores un pessic de greix de la panxa... realment terrorífic. I cal recordar que el suïcidi continua sent la segona causa de mort entre els joves espanyols. Si part dels casos té com motivació principal la incapacitat de fer front a la pressió dels cànons, al final, paradoxalment, la bellesa mostra la seua vessant tirana i enverinada.

En este marc contextual, el monument infantil de la Falla Avinguda de Torrent tracta de mostrar diferents escenes de la representació icònica de la bellesa; de la clàssica, figurativa i reflex de la naturalesa, de la conceptual o abstracta, de la vinculada a l’amor i als actes solidaris, i d’aquelles que poden arribar a ser nocives. I fa present la importància de l’educació per no fer de la bellesa una presó, un camí de obsessions i compulsions, un espill de frustració. Un altre món és possible, i no està a un parell de clics. Només el foment d’un esperit crític i la dotació de recursos personals per afrontar el tsunami d’estímuls que ens ultrapassa pot ajudar-nos a valorar adequadament qui som, què necessitem, i quin és el sentit de les nostres vides. Per ventura tornar a la filosofia grega, puguem trobar la bellesa en la sensació de sentir-se únics, i al mateix temps, junts i solidaris en el camí de la vida.

Un canvi és necessari i la preocupació per la gent més jove està més que justificada. Però siguem conscients

Entre la bellesa i la mascarada de la vida - Albert Sesé

de que som els adults qui, amb les nostres conductes, estem exercint de models, i no precisament positius. L’abús de les pantalles pels menors no és més que la còpia dels nostres propis comportaments, i fruit de la nostra desídia i la solució fàcil per tindre entretinguda la xicalla. Perquè els adults tractem d’oferir una imatge social de felicitat idíl·lica que mostre allò que ens agradaria ser, i no realment lo que som. És el drama de la impostura, de l’engany permanent, de la projecció de lo que els altres pensaran que és envejable, d’acord amb els cànons establerts. De nou, la tirania de la bellesa.

I la vida torna, virtualment, en una gran mascarada, a l’estil dels festins cortesans que es duien a terme a la Itàlia del segle XVIII. Ningú és com sembla ser, perquè una màscara o moltes màscares oculten el seu vertader rostre. Sensible a esta problemàtica, el monument gran de la Falla de l’Avinguda recull la crítica de la mascarada en que acabem convertint la vida, contextualitzada al nostre poble. Una “mascarada” que pretén, des de la gràcia i l’enginy, despullar d’artifici i maquillatge les conductes més cíniques i hipòcrites d’escenes quotidianes. La falla torna un gran escenari teatral on diferents personatges de la vida declamen i actuen sota la màscara d’allò que no són, molts des de la indolència de saber-se incongruents, però encara aixina, plens d’aparença. Crítica àcida de vides buides, mancants de sentit, de projecte, de camí, d’il·lusions. Una crítica fallera compromesa que tampoc és aliena a l’ús de la màscara, però que és sensible i autocrítica, perquè forma part del seu esperit més profund, el foc que purifica allò més reprovable.

Entre la bellesa i la mascarada, el vincle que vertebra els monuments fallers que la Falla Avinguda de Torrent ha volgut crear per aquest any faller de 2020. Que la contemplació de l’art, de l’enginy, de la gràcia, i de la crítica profunda que les dos falles representen puga generar una actitud de canvi, però sobre tot, un sentiment d’esperança. La vida és bella, és el nostre tresor més preuat, i cal viure-la com ho fa el col·lectiu faller, sense màscares, amb l’únic artifici dels focs, i amb tota la il·lusió i la màgia de la convivència en un camí comú.

10

b

16-21

Teresa Juan al fons s’observa un paisatge de cérvols

22-25

e

Teresa Ramis què és la bellesa?

26-31

Inma Pérez quan parlem de moda 32-37

Isbel Messeguer la bellesa dels nous anys 20 al s. XXI

38-41

l

Eduardo Almiñana perfecta normalitat 42-47

Kike Romero L’ambigüitat de la bellesa

48-55

Karma Cereza la bellesa és Rita Hayworth 56-61

s

62-65

Mar Ortega cossos dissidents i cànon de bellesa

Abel Llinás la bellesa a ulls de la cirurgia

66-69

l

David Vegara espais de nuesa

72-77

Miquel Ángel Gascón la bellesa pot ser estètica i crítica alhora

e

78-81

Verónica Pérez la bellesa fallera

a

Posa’t la màscara de la bellesa ricardo ruíz Venus va ser la deessa de l’amor, la bellesa i la fertilitat en la mitologia romana. Era la protagonista adorada en moltes festes i mites, í per això apareix en tants quadres, estàtues o medalles, on ix està representada habitualment nua o seminua.

Jove, bella i quasi sempre amb un somriure.

Per la seua banda, la “mascarada” és una forma de entreteniment cortesà i festiu, un esdeveniment d’origen venecià on els participants assisteixen disfressats i emmascarats.

En analogia amb el nostre món, “Mascarada” i “què és la bellesa”, ens fan reflexionar sobre la pertinència a aquell ball social al que assistim diàriament; les nostres relacions socials són un constant ball de màscares amb la bellesa como a transfons.

14

Tal es així que, per tal d’integrar-nos i viure en societat, necessitem complir amb els codis i protocols que dicten el moment i l’època, tot allò que ens iguala i que persegueix el cànon de bellesa al qual volem aspirar, tantes vegades imposat. I, de la mateixa manera que ahir els romans veneraven i admiraven conjuntament la deessa Venus, hui el cànon de la bellesa és també omnipresent i perseguit.

Així, sense adonar-nos, busquem una estètica contemporània dictada pel mercat, que ens espenta a necessitats fictícies a través de la publicitat. Per això, abans d’eixir al carrer, ens posem la màscara i així participem del ball, del ball de màscares.

Però, on està la bellesa? Baix la màscara o sobre ella?

15

Al fons s’observa un paisatge de cérvols teresa juan Gestora cultural i artista. Ha realitzat i col·laborat en projectes de poesia, teatre, il·lustració, fotografia i literatura.

16

Conceptualment, la bellesa sempre ha estat subjecta a una mirada, a un cos, a una oïda però, com a potència, va més enllà de la definició, és un fenomen invisible esperant a ser trobat que sosté infinites correspondències. La bellesa és simultània: 1. LA PINTURA Que jo em contradic?/Doncs sí, em contradic. I què?/ (Jo soc immens. Continc multituds) [Walt Whitman]. La mirada migra. Mai ha d’oblidar-se el valor de la revelació: fruit del xoc entre les èpoques naix l’aspecte que serà intrús per a l’anterior i representatiu per a la següent. Entre els anys mil sis-cents trenta i mil sis-cents trenta-cinc, Pedro Pablo Rubens, el pintor barroc nascut en mil cinc-cents setanta-set, va pintar «Les tres Gràcies», un oli sobre fusta de dos-cents vint per cent huitanta-dos centímetres. L’ull conjuga la història a la grandària que correspon a cada moment. En la memòria de l’ull, com a lent acumuladora de món, es forja la memòria òptica, construïda a través de representacions, polièdrica, suma de diferents imatges que responen a traços i solucions diverses, en algunes ocasions contradictòries, que busquen l’aparença final, però mai definitiva, malgrat l’esforç, de les idees perennes que perfilen les estructures inherents als continus mons que succeeixen, com la bellesa.

Constantment un nou tret és decisiu per a aquesta: tot el temps s’il·lumina. Just cent anys abans del naixement de Rubens, en

17

Als fons s’observa un paisatge de cérvols - Teresa Juan

mil quatre-cents setanta-set, Sandro Botticelli pintaria «La primavera», un altre brot, tremp sobre fusta de dos-cents tres per tres-cents catorze centímetres, i en ell representaria a un grup de tres dones, les mateixes tres dones, però altres tres Gràcies, les anteriors a les següents. No hi ha temps sense bellesa ni nova línia que no contradiga a l’anterior. La bellesa oscil·la cap al rizoma, funciona en rèpliques, veloç dona lloc a una cosa nova que en la seua essència és lent perquè la seua arrel és un fil transversal.

En quin punt resideix eixa mobilitat constant? O som nosaltres, captadors, els qui rondem, mai concloents, en desacord, intentant atrapar, colonitzar una lluentor, posar-li nom al que s’estén? No obstant això és la mateixa fusta, malgrat el segle de distància, la que ha d’assumir, la que exposa al llarg dels seus centímetres eixe trasllat. Amablement disposa l’escenari i al seu torn ofereix les seues fibres a la pell del nou atribut. Respon a l’èxode de la bellesa amb tot el seu territori: possibilita la comunicació d’aquesta conjugant una, de tantes, forma d’allò bell. Tant en aquelles tres Gràcies, les del Renaixement, com en les posteriors, les del Barroc, es repeteix exactament el mateix: el símbol d’una bellesa que és equivalent, final, vàlida i legítima, o el que és el mateix, una certa bellesa entre les diverses i certes belleses, que sota el mateix vocable descobreixen la col·lisió inevitable entre les plaques tectòniques: tota bellesa és possible i n’hi ha prou amb revelar-la una vegada i una altra per la qual cosa les formes que adquireix són només una circumstància. No és suficient amb ser un geòmetra, o amb ser un cartògraf, o amb ser un pintor: el que al Renaixement correspon com a bellesa és només eventual en el temps; el mapa o el quadre poden assenyalar una cosa concreta, citar un aspecte però eixe nom romandrà associat a eixa imatge només fins a la pròxima revelació, fins a la següent rebel·lió que facilite el relleu: l’ull és actiu amb anterioritat a la mirada: Cal buscar el poema /Cal buscar-lo ignífer superimpur les/lúcid beode/inobvi. [Oliverio Girondo]. Allò bell exigeix un verb, perquè encara que la mirada li atorga una forma, la seua substància està en gerundi: és l’aire.

2. ELS COSSOS Doncs la bellesa no és nada/ sinó el principi d’allò terrible, el que quasi no en som capaços/de suportar, allò que

18

Als fons s’observa un paisatge de cérvols - Teresa Juan

només admirem perquè serenament/desdenya destrossar-nos.

Tot àngel és terrible. [«Les elegies del Dui», Rainer Maria Rilke]. . Cada època té també una altura popular. Quan era xicoteta, l’objectiu era aconseguir el sostre de la cuina: quan deixara de saltar per a tocar-ho hauria aconseguit l’altura desitjada. No he pogut desxifrar exactament en què es basava el càlcul que revela la longitud corporal que havia d’adquirir. Durant molts anys, la història de la pintura ha educat, de manera inconscient, la meua idea sobre el que havia de ser un cos. Al llarg del meu creixement físic, he anat escandalitzant-me de la meua pròpia constitució, posant en dubte els meus successos anatòmics.

D’aquesta sospita constant ha participat no només la història de l’art com a creadora d’expectatives, el museu perpetua i descriu el cos central, sinó també el sistema des del qual s’articula l’art com a art, que és el mateix que assenyala al cos que sorgeix i el diagnostica cos defectuós.

Un cos en procés és un cos difícil per a la societat, el creixement pot resultar hostil. Un cos que creix mai sembla aconseguir el testimoni d’allò bell: tan exacte i harmònic. Tan final. Una cinta invisible, de costat a costat del món, marca la meta per als cossos que la depassen obtenint l’aprovació de la mirada, en eixe mateix instant d’arribada l’estereotip els aconsegueix i separa, declarant als que tria com a dignes de la vertadera bellesa legítima. Aquest error intel·lectual condueix a la classificació i dirigeix la bellesa cap als estats finals i definitius, a més de concrets. Però així com un cos mai és definitiu tampoc ningú sap el que pot un cos [Baruch Spinoza]. Haver saltat o créixer abans d’haver aconseguit la longitud final és molt més important. Els cossos són un cúmul de fenomenologies, de distàncies, són capaços d’esclatar, són capaços de minvar, d’unflar-se, de posicionar-se, d’albergar. Són capaços de trencarse violentament per a portar altres cossos al món produint un naixement brutal i bell: és en eixa metamorfosi constant on es troba substància en gerundi, és a dir la potència, que és el mateix que la bellesa.

El cos és movible, es trasllada, és rebel respecte a la seua estructura, està en l’interstici entre el que és cos i el que no és cos, al caient de la definició, és a dir superat l’extern, es manifesta, de nou inclassificable i inexpressable si no és múltiple,

19

Als fons s’observa un paisatge de cérvols - Teresa Juan

de nou veritat irrefutable com una estria en la pell. La memòria és bellesa i eixa qualitat orgànica és la que satisfà l’organisme de successos fins a la mort, el cos acumula verb, acumula bellesa, practica veritat: 449 Vaig morir per la bellesa — i m’acabaven d’ajustar a la Tomba Quan algú que va Morir per la Veritat Va ser reclòs a l’habitació del costat — Va preguntat amb suavitat “Perquè has mort?”

“Per la Bellesa” vaig dir— “I jo — per la Veritat – Totes dues són Una — Germans som, doncs », em va respondre— I així, com Parents que una Nit es troben Parlem entre dues Habitacions — Fins que el Verdet ens va arribar als llavis I ens va cobrir— els noms— Emily Dickinson 3. LA MÚSICA La bellesa és jazz, variacions Goldberg o un ocell. Posarli nom a la rosa és possible només de manera eventual. La bellesa no és sinó instant revelat. I canviarà.

4. PER FI, LES COSTURES La bellesa interior és aquella que es fa servir per una necessitat interior imperiosa, renunciant a la bellesa habitual.

Naturalment, sembla lletja a qui no està acostumat a ella, ja que l’ésser humà en general acostuma a allò extern i no està disposat a reconèixer la necessitat interior (especialment hui!).

[Vasily Kandinsky]. El millor que he fet mai és sentir amistat pels arbres de davant. En l’estiu de dos mil díhuit vaig viatjar a Nava, Astúries i em vaig allotjar a la casa d’una amiga: l’última casa del poble, pràcticament a la vora de la muntanya. Despertar abans que isquera el sol, cridada per l’impuls primigeni de la llum, em permetia observar amb calma, des de dalt, el procés natural d’enfocament que, a poc a poc, va concedint la boira matinal als ulls, a mesura que baixa, s’escampa i desapareix. En eixa evolució, la boira, anava descobrint gradualment i sumant a la

20

Als fons s’observa un paisatge de cérvols - Teresa Juan

vista general del paisatge, els diferents volums i distàncies que al seu torn experimentaven canvis formals a la mercè de la llum que anava instaurant-se per a compondre, de manera coordinada, una infinitat de paisatges de màxima bellesa que contenien totes les imatges del món. Aquella experiència del tot impressionista, ancorada al gerundi més salvatge de la naturalesa, em permetia, sent molt pacient, gaudir des de l’inici fins al final del dia de bona part de Turner i Van Gogh, de Rubens i Friedrich, de Debussy i Arvo Pärt, entre altres. Però sens dubte, el moment de bellesa més intensa, pel que significa per al conjunt, es produïa quan la boira deixava veure per fi un xicotet grup d’arbres solitaris a la vora de la muntanya de davant, molt lluny de la meua posició.

Eixos camarades en la distància, difuminats per la incapacitat de la meua vista, completaven una idea global, com el paisatge en el fons de «La Gioconda» de Leonardo da Vinci: la bellesa mai està feta, o en primer pla, o mai és final, o mai és del tot, o més aviat simplement central sinó que sempre existeix un altre eix, desenfocat, en front. Això em fa pensar que la bellesa és simultània, com un verb ple de contradicció, rebel·lió o jazz, on la perifèria o la llunyania revelen l’arrel que també opera en el centre: correspondència.

La pregunta no és llavors quina forma és bella sinó què és això bell que alberga en el seu interior, a través o darrere de la boira, cada forma.

La pintura «Les tres Gràcies», de Pedro Pablo Rubens, exposa en primer pla tres dones: Aglae, Eufrosina i Talía. Els cossos nus ocupen la majoria del quadre, a una grandària més enllà de l’humà, desplegant la seua importància entre quantitat de detalls preciosistes que coronen l’escena: des de flors a joies i altres personatges, com Cupido. Però si la bellesa és més semblant a un succés transversal, la corporalitat central de la imatge, còmplices, voluptuoses, generoses, humanes com a símbols de bellesa, fertilitat, amistat, o amor només és una part.

Al fons s’observa un paisatge de cérvols que enuncia: ací hi ha substància en gerundi lúcida, superimpura, inobvia. Ací allò bell que està per vindre.

La bellesa és un fet subterrani, latent o explícit, simultani, entre costura: un segon en el qual els cérvols insisteixen.

21

Què Ês la bellesa?

teresa ramis Psicòloga i exmodel. Experta en por, trauma i ansietat en alt rendiment.

22

Atesa la primera definició que la Reial Acadèmia Espanyola ens dona sobre bellesa, trobem: adjectiu. que, per la perfecció de les seues formes, complau a la vista o a cau d’orella i, per extensió, a l’esperit.

Aquesta resulta ser una definició estesa i acceptada, no obstant això, incompleta i poc justa. Perquè fora d’una altra manera, idealment hauria de contemplar la bellesa com l’avaluació que realitzem de manera subjectiva. Perquè com sabem, allò per a una persona és considerat bell, per a una altra pot no ser-ho. Per tant, la bellesa parteix de la interpretació de la pròpia experiència vital, perceptiva i sensorial en el seu conjunt i en un moment determinat.

Som coneixedors que els cànons de bellesa han sigut canviants al llarg dels anys i la història, sent-ho també l’actualitat.

Trobem diferències individuals així com socials i culturals. No és cap secret la gran influència que tenen la moda i la publicitat sobre el concepte de bellesa, perquè regeixen la tendència i modelen les opinions individuals des de temps immemorials, perpetuant l’ideal de bellesa artificial.

Des de fa uns anys, amb l’auge de les xarxes socials podem observar com ha anat creixent i governant la bellesa adulterada, fins i tot arribant a la infància. Afortunadament, en la cultura occidental, és cada vegada major el moviment, o dit d’altra manera, són cada vegada més les persones i personatges públics

23

Què és la bellesa? - Teresa Ramis

influents que amb les seues accions s’imposen davant aquest cànon que ha anat minvant i calant al llarg del temps, aconseguint així trencar amb el culte a la bellesa idíl·lica i obrint pas cap a un nou concepte de bellesa, o potser el concepte més antic i real: la bellesa natural, fent apologia cap a la mateixa i, amb això, la seua acceptació radical.

De cap manera hauria de ser habitual o comú que hi haja persones que senten malestar emocional ni psicològic, tampoc rebuig cap al seu propi cos o parts d’aquest, per no encaixar en allò que socialment ha sigut acceptat i interioritzat, amb totes les conseqüències que això comporta.

Malgrat que des de la psicologia treballem contemplant que tot problema depén de gran quantitat de factors, no passa desapercebut en el treball diari que part del malestar emocional i psicològic, ve donat per eixe concepte de bellesa enllaunada que ha perdurat durant tant de temps i que ha anat deixant petjada amb conseqüències individuals i socials preocupants. Informació que les dades objectives, l’observació i el treball en consulta ens proporcionen.

Entenent la bellesa natural, s’haurien de normalitzar des d’un primer moment tots els estàndards, deixant de costat els cànons imposats, tan lligats a la moda. Aquesta normalització i el trencar amb els estereotips imposats, no hauria de ser en cap cas una opció, perquè des de qualsevol perspectiva (més evolutiva) resulta una incoherència. Com bé sabem, perquè qualsevol canvi o moviment s’establisca i perdure en la societat o cultura, no pot ser imposat; és necessari que nasca d’aquesta. En el sentit de la bellesa natural, observem que ja està succeint.

La percepció i manera de descobrir allò que ens envolta és modelada per l’ambient al llarg del nostre desenvolupament i creixement. Les experiències primerenques tenen una gran influència, fruit de l’entorn, la societat, cultura… i de manera més pròxima, el context acadèmic, familiar, social… on es van teixint els judicis propis sobre la base dels aliens, no de manera determinant, sinó aprenent i desaprenent.

Els prejudicis tenen una funció i un motiu, però no els tenen en la bellesa. Qui aconsegueix deslliurar-se d’ells, pot arribar a comprendre que existeix bellesa natural en tot allò que ens envolta. Podem trobar bellesa en qualsevol persona,

24

Què és la bellesa? - Teresa Ramis

animal, planta o cosa, fins i tot en la pròpia experiència. Hi ha bellesa en totes les formes i sentits, així com diferents tipus. I és responsabilitat pròpia de l’edat adulta educar en eixe sentit als més xicotets.

Per tot això, aquesta situació i l’evolució d’aquesta, ens obliga a reflexionar sobre què és la bellesa natural i des d’aquest exercici d’introspecció, avaluar si existeixen prejudicis individuals cap a aquest concepte, així com quin és el missatge que ens donem internament i, en conseqüència, quin és el que transmetem tant als nostres iguals com als més xicotets.

D’aquesta manera, podrem apreciar quin és el llegat que es va deixant després de cada acció o elecció que realitzem, en aquest i molts altres sentits. Perquè l’educació comença en un mateix i aquesta també és salut, en un sentit preventiu.

“Una gran filosofia no és aquella que instal·la la veritat, sinó la que produeix una inquietud”. - Charles Péguy

25

Quan parlem de moda

inma pĂŠrez Llibretera que aposta per nous models de gestiĂł cultural i apassionada de la moda.

26

Quan parlem de moda, sovint ho associem a una cosa superficial, superflua, banal, frívola o elitista. Pensem que no compartim res d’això, però el ben cert és que la moda forma part de nosaltres tant com nosaltres ho fem d’ella. I sí, és un fenomen, és un producte; però és història, la nostra història, i és una ferramenta i un vehicle que, a més, necessitem per poder contarla. La moda ens defineix, ens identifica i ens permet expressar-nos cada dia i, en una societat globalitzada com ho és la nostra, ens ofereix la possibilitat de ser (un poc) diferents a través d’allò que triem posar-nos cada matí.

Mitjançant la moda coneixem i comprenem la nostra vida i la d’aquells que ens han precedit; coneixem i comprenem els nostre comportaments i la quotidianitat que ens defineix. La moda evoluciona, canvia, es transforma i s’adapta al que succeïx. Ho fa perquè nosaltres també ho fem. I una cosa que també canvia amb ella és la bellesa, o el que és considerat bell, percebut com a tal pel conjunt de les persones.

La indumentària deixà de ser quelcom que solament ens vestia i definia el rol que ocupàvem a la societat i començà a definir-nos com a individus, associant de forma indisoluble allò estètic (i, per tant, bell) a la moda, apareixent així les primeres tendències i creant-se els estereotips per a home i per a dona.

La humanitat sempre ha sentit la necessitat de buscar allò plaent i bell, per això el concepte de bellesa no és sempre el

27

Quan parlem de moda - Inma Pérez

mateix, no pot ser-ho. La bellesa com a categoria estètica per tal de definir unes qualitats, majoritàriament físiques, ha esdevingut des de temps immemorials guia o estendard, punt de referència al voltant d’altres moltes coses.

A través de la història de l’art (de les pintures, sobretot, i amb la fotografia) podem veure com de dispars i diverses han sigut les imatges de nosaltres mateixos que han anat configurant-se al llarg dels segles i, paral·lelament, de quina forma estes imatges es transformen en unes altres perquè cada moment té la seua moda i la seua estètica, els seus codis i les seues normes. De vegades costa trencar completament amb certs cànons o estereotips. Fins i tot, ens sorprén com de contraposats són alguns d’ells actualment. Però, de la mateixa manera que els creem, els anem modificant i trencant. En cada cultura o comunitat, en cada país, es configuren les imatges d’allò que s’és, del que estèticament ens defineix, del que és i no és bell, del que s’accepta com a normal. Però actualment tot canvia més ràpidament, tot es qüestiona més, i de la seua creació i ruptura som més partícips com a conjunt de la societat del que ho hem sigut anteriorment. Perquè al llarg dels segles XVI i XVII, quan les ciutats eren pròspers centres econòmics i socials i hi havia un intens intercanvi de persones i materials gràcies a les rutes comercials, allò que anomenem moda estava circumscrit a les altes esferes. Eren estes qui podien costejar l’elevat preu de la confecció de peces i qui van propiciar la introducció de normes i codis de vestimenta, així com de diversificar-la ja per a homes i per a dones.

En acabar la Revolució Francesa (que posa fi, entre d’altres, a anys d’excés estètic i de malbaratament visual i econòmic, mentres una majoria de la població amb dificultats tenia per a menjar) i amb l’inici de la Revolució Industrial, els carrers s’omplin de persones de tota classe. Sorgeix la peça estàndard per a aquells que no poden pagar-se un tratge fet a mesura, gràcies a la mecanització de la producció, l’abaratiment del cost dels teixits i l’aparició de la màquina de cosir.

Al llarg del segle XIX, el de la industrialització, s’accentua la producció barata i de poca qualitat i la irrupció d’una nova classe mitjana que disfruta de temps d’oci i benestar modifica els hàbits de consum i de producció. Apareixen peces

28

Quan parlem de moda - Inma Pérez

específiques per a cada moment del dia o ocasió i anar de compres comença a ser un hàbit recurrent. La dona viurà un gran moment perquè, malgrat de gaudir de certa llibertat, la seua vestimenta continua limitant-la i restringint-la, així que, per higiene, salut i comoditat, comencen a adaptar-se les peces al desenvolupament de les activitats quotidianes. Pensem en eixes voluminoses i pesades faldes i en els corsés, que dificultaven que puguera moure’s amb lleugeresa o, fins i tot, en ocasions, respirar.

I és que la moda femenina ha tendit a ser esclavitzant i tirana, donat que sacrificava qualsevol indici de comoditat en favor d’acomplir amb els rols i amb allò que s’esperava de la dona segons l’estatus que ocupava. La gran majoria continua sent mares i esposes, continuen sense tindre veu pròpia.

Al segle XX la moda forma part dels grans moments socials i culturals. Els joves en són els protagonistes absoluts, transgredint normes i no acceptant les imposicions dels seus pares o superiors i dels poders polítics, manifestant així la seua disconformitat. Esta subcultura està composada per corrents molt diferents i fins i tot contraposades, però reflecteixen la polarització de la societat i la roba comença a utilitzar-se com a ferramenta de comunicació i reivindicació, per tal de fer-se veure o notar. Els joves, reclamant atenció i el seu lloc, es convertiran en els clients potencials, els qui absorbiran i crearan tendències i les difondran deixant moltes vegades extingit el missatge reivindicatiu, perillós o de mal gust.

La moda defineix ja grups sencers i estén la seua acció des de la indumentària fins a l’estètica i la socialització. És el segle dels texans, el segle on la majoria dels creadors seran homes i apareixeran les grans cases de moda com Poiret, Dior, YSL, Balenciaga o Lanvin, hui reconvertides algunes d’elles en conglomerats de comerços de luxe. I és el segle significatiu per a la dona, també amb grans dissenyadores com Schiaparelli, Vionnet o Chanel, qui revoluciona la societat amb l’alliberament de la silueta desterrant el corsé i dissenyant pantalons, tractant que les dones es sentiren sobretot còmodes.

La dona progresa social i professionalment i la roba ha de reflectir això. La seua incorporació al món laboral propicia l’assalt a l’armari masculí i l’aparició de peces unisex. En aquell moment, van causar estupor i rebuig social, però la minifalda i el

29

Quan parlem de moda - Inma Pérez

bikini es converteixen en símbols d’alliberament i emancipació femenina.

Al segle XX cada dècada anirà trencant els motles de l’anterior i la dona gaudirà de més independència i seguretat, per això lluitarà front els tòpics i estereotips que altres creen per tal de catalogar-la, per ser lliure. Eixa ruptura porta implícit un canvi estètic, no només a la roba. També al físic de la dona, condicionat des de fa segles a la rutilant indumentària, es veurà oscil·lant entre els dictàmens de cada moda. Amb una societat cada vegada més depenent de l’estètica, de la imatge, estar dins dels límits del que es considera bell es convertirà en una llosa per a una gran majoria de dones i, alhora, en un gran negoci.

Per això la moda és un fenomen psicosocial global que, cada vegada més, representa l’estat de la societat. Els impactes econòmics, polítics, socials, històrics o culturals acaben influint en allò que es dissenya i acaba a les tendes i en la imatge que es projecta de nosaltres mateixos, del que acabem acceptant o qüestionant. El que fa poc més d’un segle només es veia a Europa, hui es veu a qualsevol lloc del món i viceversa. L’intercanvi de tendències i recursos visuals és constant, l’assimilem quasi sense adonar-nos-en i l’integrem al nostre imaginari, així que tot acaba condicionant com ens veiem o com ha de veure’ns la resta.

Este imaginari, individual i col·lectiu, reflecteix cap a on ens movem, perquè amb la roba estem pronunciant-nos, estem contant alguna cosa. Ens comuniquem i ens reafirmem amb la nostra imatge, de vegades, per tal de sentir-nos únics i diferents i, en ocasions, per tal de formar part d’un altre col·lectiu, d’altres comunitats, perquè som éssers socials.

Des de menuts se’ns atorguen uns rols cultural i socialment acceptats i ens acompanyen fins que tenim edat per tal de qüestionar-los. I ho fem amb la roba. Si fa segles es va començar a diferenciar entre roba masculina i femenina, hui ens qüestionem i replantegem els gèneres i ho manifestem també mitjançant la roba. La moda actual i les tendències reflecteixen amb certa llibertat el sentir i l’esdevenir de tot allò que ocorre al nostre voltant i el que és bell, o el que no ho és, ho decidirem i ho acceptarem i acabarà formant part de tots nosaltres; com a mínim, per a un temps.

30

La bellesa dels nous anys 20 del s. XXI isbel messeguer

Artista plàstica, performer, investigadora dels nous valors en comunicació de moda i professora del Departament de Moda de l’EASD de València.

32

“Si hi ha cap disciplina que sàpiga de bellesa, eixa és la moda” La història del tratge en Occident està plena d’extraordinàries aparences darrere d’allò que és bell. Per exemple, l’antiquíssim tratge de pells dels caçadors-peixcadors del paleolític (amb botons d’os perforat) que s’apròpia del calor i la bellesa de les pells de les feres.

El tratge cretenc femení em sembla impactant perquè s’adornava amb un animal. Les seues belles dones vestien amb un cosset molt ajustat de tela ramejada -molt semblant al de falleraamb un gran escot cobert per un camisolí i, en la part inferior, una falda acampanada. A més, per dalt, cobrint el cos, disposaven una polonesa drapejada i, al cap, entre flocs de cabell deixats anar, portaven una tiara, al voltant de la qual s’enrotllava una serp (una serp!).

Amb la finalitat d’embellir-se, la humanitat n’ha fet ús, al llarg dels temps, d’elements molt especials i estranys: la crinolina, els mirinyacs, la gorgera emmidonada… Tots ells, incòmodes i cridaners des de la nostra perspectiva però que, en la seua època, ajudaven a crear una actitud extravagant i conferien un posat distingit a qui els portara.

Ara únicament podem contemplar-los en quadres, llibres, museus i pel·lícules, però, tanmateix, quan van ser utilitzats, eren imprescindibles per tal de configurar la personalitat. L’objectiu d’aquesta moda distant era el d’oferir una diferenciació en l’aparença i que s’identificara com a bell l’ús dels objectes que evidenciaren un rang superior.

33

La bellesa dels nous anys 20 del s. XXI - Isbel Messeguer

Així mateix, que qualsevol puga reconéixer mitjançant aquesta vestimenta un estatus elevat és un fet, i un altre fet és que s’interpreta allò elevat com a símil del que és bell. Això sí, la finalitat última i el gran secret d’allò bell és proporcionar seguretat i admiració.

II Es tractava, esta de què parlàvem, d’una bellesa encotillada, d’una moda dictatorial al servei dels seus costums.

Però les modes canvien al ritme dels temps i aquestos perfilen els capritxos de la bellesa. I, per descomptat, en totes les modes hi ha dissenys que ens ofereixen la seguretat desitjada.

Possiblement, allò que anomenem bell canvia al mateix ritme que la moda. Les pressions de la moda al voltant dels cànons de bellesa del cos humà són constants, però estem al segle XXI i nous esdeveniments ens diferèncien, ens envolten i modifiquen, respecte al que hi havia anteriorment, a millor, a diferent, a més actual. Aquets concepte d’actualitat és el punt crític de la moda, perquè la moda és efímera.

La caducitat és un valor fonamental a l’hora de definit la moda. Mentre la moda viu, representa el zeitgeist. El zeitgeist és una expressió alemanya que significa “l’esperit del temps” i fa referència al clima cultural, als caràcters distintius de les persones que s’estenen per tota una generació (o dos) i la visió global dels quals, malgrat les diferències d’edat i d’entorn socio-econòmic, prevalen.

La moda brolla màgicament dels esdeveniments culturals, econòmics, socials, mediambientals i tecnològics. Ells són el seu paisatge i defineixen la visió de les ments dels seus seguidors. Entendre quines són les prioritats en la vida d’eixa generació i quins són els seus desitjos és apropar-se a la seua conceptualització de la bellesa.

III En principi, la moda com a objecte d’estudi es treballa per segles, mentre que amb les modes més recents es fa per dècades. Així, al segle XX tenim deu dècades i al segle XXI, amb l’any 2020, iniciem la tercera dècada. Entrem als decisius anys vint del segle XXI. Els fets culturals més importants que defineixen

34

La bellesa dels nous anys 20 del s. XXI - Isbel Messeguer

l’inici de la dècada són els que van a definir les característiques que influiran a la moda i a la seua praxi de la bellesa. . És un fet que al llarg del pas de les primeres dècades del segle es començà a reivindicar la tendència de dones amb corbes i siluetes definides, a l’estil de Jennifer López, Beyoncé o Scarlett Johansson. La musa d’aquesta silueta, amb un perfil d’edat més jove, a l’inici de la dècada dels 20 serà la cantant espanyola de projecció internacional Rosalía. No hi ha cap dubte que la corba és més bella unida al seu art. D’altra banda, lluir les ungles com si foren urpes la converteix en una dona armada, perillosa, que lluita per fer el que desitja i que es troba segura amb el seu amor propi.

IV Sabem de sobres que el desenvolupament de la medicina ha perllongat la vida de les persones i que amb l’ús quotidià de la medicina estètica s’aconsegueix que la primera joventut es transforme en segona joventut. No només això, sinò que amb la divulgació i les millores de la cirurgia plàstica, sorgirà la tercera joventut al llarg d’aquesta dècada. Disposem ja d’influencers de setanta anys, l’anomenada generació millenial encapçalada per Iris Apfel. Als anys 20 del segle XXI la maduresa és un estat acceptat i Anna Wintour n’és la seua deesa. Les marques consideren les postmenopàusiques com un nínxol important i un bell mercat.

V Ja no hi ha homogeneitat entre els models de passarel·la. La quarta onada feminista ha redefinit les relacions socials i del gust. S’inicia la recerca de l’equilibri entre gèneres i la bellesa s’erigeix des de la perspectiva femenina (massivament silenciada fins ara).

Des de fa ja uns anys, i com a conseqüència d’aquest fet (i d’altres com la globalització, les noves tecnologies, les xarxes socials, els blogs i l’ús del photoshop) existeix una gran diversificació de la bellesa. La bellesa real s’imposa i fins i tot les rareses són acceptades. Es desfan els estereotips al món de la moda i podem veure desfilant models de la talla XL, models amb la malatia cutània del vitiligen i models professionals amb la síndrome de Down a les passarel·les de Nova York.

35

La bellesa dels nous anys 20 del s. XXI - Isbel Messeguer

La lluita LGBTI (Lesbianes, Gays, Bisexuals, persones Transgènere i Intersexuals) ha proporcionat l’acceptació de la diversitat de gènere. Ara és quan es comença a donar espai a la gent que es troba fora de l’ideal de bellesa home/dona.

Les possibilitats de gènere accedeixen a la llibertat d’expressió i el seu creixement es desenvoluparà a la dècada dels anys 20 amb lleis que protegeixen els seus camins.

Conseqüentment, sorgirà un novedós ideal de bellesa amb ramificacions diverses, la qual cosa portarà una bellesa autèntica. més vertadera que antany, corresponent-se amb les identitats que fins ara permaneixien castrades. Serà una moda rica i sorprenent, com ho va ser la dels anys 20 del segle XX. Encarem un temps on cal ser fidel a ú mateix, a la pròpia natura, a la bellesa natural… o al contrari, a les excentricitats i manies, tot buscant la bellesa.

Açò últim ja ho porta fent l’artista performer instagramer alacantí Javier de la Blanca (amb el seu club d’amics).

Les marques innovadores i transgresores com Martin Margiela admiren el seu estil i el consideren bell. Segons el seu concepte, l’important és estar feliç amb ú mateix. Quan la moda és una performance radical, la bellesa és una lúdica apreciació subjectiva que qüestiona l’existència.

VI Ha mort el fast fashion i, alhora, la bellesa està malalta, com quan les romàntiques bevien vinagre per a tindre ulleres. Si hi ha alguna dada objectiva important per tal d’abordar la bellesa en la dècada dels 20 és el fet que els científics ens han donat un ultimàtum: hem d’actuar ja enfront de l’escalfament global.

Si aconseguim reduir les emissions de CO2 es restablirà el curs natural del planeta; en cas contrari, el nostre hàbitat esdevenirà inhòspit i no tindrem camí de tornada: les catàstrofes climàtiques vindràn a foc seguit i, amb elles, les desgràcies humanes. Per aquesta raó, la bellesa ha de romandre del costat de la moda sostenible en aquesta dècada, la decisiva.

36

Perfecta normalitat

eduardo almiñana Escriptor i periodista. Col·labora habitualment en revistes d’art i pensament i exerceix de crític literari.

38

Sempre m’ha semblat un detall de bon gust que en valencià bellesa i vellesa compartisquen sonoritat, que malgrat els matisos un i un altre terme puguen remetre’s pensaments mútuament. A hores d’ara de la nostra pel·lícula humana ha quedat més que clar que la bellesa no és res més que una percepció en aquest cas de l’espècie de l’Homo sapiens, i que com a tal està subjecta a factors tan determinants com el costum. El que és bell hui pot deixar de ser bell demà, el bell pot tornar-se vell, i el vell bell per art de les modes. Així d’influenciables són els nostres sentits i el que creiem un impuls natural. Recorde que quan era xicotet, a la meua classe agradaven especialment dues xiques: el consens era que elles eren les més boniques de la classe, fins i tot podia decidir-se qui era la primera i qui la segona en un rànquing que hui manca totalment de sentit per a mi però que en aquell moment no era cap broma, perquè la bellesa determinava un altre tipus de factors socials com l’estatus dins de la gossada que podia arribar a ser una classe, o per extensió, un curs, una complexa estructura humana que més complexa es tornava a mesura que s’acostava el final d’aquella etapa escolar compresa entre primer i sisé de primària.

Agradaven dues xiques amb nom i cognoms i els xics asseguraven sentir alguna cosa per elles i per cap més. Aquest mateix fenomen ocorria en la resta de classes, cinc en el cas el meu col·legi. Aconseguir dedicatòries o declaracions d’alguna

39

Perfecta normalitat - Eduardo Almiñana

d’elles era motiu d’una alegria superior a qualsevol altra, una enorme satisfacció que implicava respecte i prestigi, de nou, social. Els desitjats i les desitjades es trobaven en el cim de la popularitat escolar, amb totes les possibilitats que el regnat comportava. Mai oblidaré un consell que la meua mare em va regalar llavors, un consell carregat de la seua gran intel·ligència i saviesa, de la seua llarga experiència com a mestra: Eduardo, em va dir, totes aqueixes xiques a les quals hui no feu cas, d’ací a uns anys vos encantaran. En aquell moment a mi allò em resultava estrany, perquè la bellesa era una cosa que semblava obeir a una lògica inamovible. Per descomptat jo no sabia molt del desig sexual i el poc que té a veure amb el que entenem per bellesa. El que sí que vaig poder comprovar diversos estius després és que efectivament la profecia de la meua mare es complia, i que d’una manera o d’una altra, a tots ens començaven a agradar totes, i a totes tots, i ací em permetreu fer un incís, perquè sens dubte sota aquesta capa de rocosa heteronormativitat estaven fluint moltes altres relacions alienes a l’esquema ell per ella, ella per ell, però fins i tot havent nascut en el huitanta-set puc assegurar que els meus temps no són els d’ara i per desgràcia moltes realitats que hui respiren amb menys dificultat durant aquells anys seguien asfixiades sota el mastodòntic pes dels prejudicis.

L’arribada de l’ESO va portar amb si una evident revolució sexual, la mateixa que han viscut tots els adolescents de la història, i el concepte de bellesa infantil en el qual tant havíem cregut només uns cursos arrere es va ensorrar amb els primers canvis hormonals i l’aparició de vertaderes passions en les quals el físic jugava un paper important, no es pot negar, però on també començaven a intervindre altres aspectes arrelats en una dimensió a la qual abans no havíem pogut accedir, com la maduresa. L’Educació Secundària Obligatòria seria l’època en què descobriríem l’eròtica del més experimentat o la més experimentada. L’obertura a un món de cossos efervescents va suposar un canvi dràstic en la nostra concepció del que era bell i el que no; el bell va començar a competir amb l’excitant i vam aprendre un nou concepte: la morbositat. La lúbrica fantasia adolescent va enviar a la cuneta de la memòria els ingenus anhels de la infància. I continuem creixent. Vam créixer als parcs, en els besos furtius als portals o a les habitacions fosques. Vam créixer

40

Perfecta normalitat - Eduardo Almiñana

també amb la lletjor excitant del porno. El que vèiem als nostres primitius ordinadors de llavors no era bell, però ens agradava. El porno en una recentment coneguda internet era aquell lloc on descobries que el que no et podia excitar, t’excitava. Durant el dia no et senties atret per un company o una companya grossa, en la intimitat de la teua habitació fantasiaves amb cossos obesos.

Durant el dia la joventut era essencial, a boca de nit investigaves què era allò de mature. Internet es tornava un espill on la realitat de la bellesa es fragmentava en una infinitat de reflexos.

I llavors vam créixer encara més, i cadascun en el camí formatiu o laboral que haguera triat va constatar que aquell jo amb el qual s’havia trobat en l’oceà vastíssim dels seus desitjos era un jo molt semblant al de la resta de persones adultes o semiadultes amb les quals havia començat a conviure una vegada fora dels límits de la postadolescència: el cànon bàsic de la meua infància -el cànon de belleses úniques i excloentscontinuava sobrevivint en el televisor, en les revistes o en les xarxes socials, però especialment aquestes últimes han sabut obrir una bretxa per la qual s’ha filtrat el que com antany a la nostra habitació, després hem sabut que existeix d’una manera generalitzada al carrer: el desig autèntic per una bellesa que no es pot definir perquè no admet patrons, la bellesa s’allibera a mesura que avancem cap a la vellesa, i bellesa acabem trobant on abans mai hauríem sospitat que ho faríem, fins al punt que com vaig dir en un relat -i perdó per l’autocita-, “la síndrome de Stendhal l’experimente jo tots els dies passejant pel carrer, hi ha tanta bellesa, tanta bellesa; escolta’m, he arribat a enamorar-me diverses vegades simplement en el trajecte fins al mercat, he cregut esvair-me, veure difuminats els meus límits com a entitat individual superat per tanta bellesa quotidiana, tanta puresa, tanta perfecta normalitat”.

41

L’ambigüitat de la bellesa

kike romero Faller. Aprenent de tot, mestre de res. Llicenciat de segones, a l’escola de la vida. Observador incansable. Somniador i il.lús. Natural com els desastres. Així soc jo.

42

Enemigo de la guerra y su reverso, la medalla no propuse otra batalla que librar al corazón de ponerse cuerpo a tierra bajo el paso de una historia que iba a alzar hasta la gloria el poder de la razón y ahora que ya no hay trincheras el combate es la escalera y el que trepe a lo más alto pondrá a salvo su cabeza Aunque se hunda en el asfalto la belleza...

Luis Eduardo Aute Estem subjectes a una dictadura invisible. No. No és producte de cap ens polític que ens vullga imposar la seua ideologia a base de mètode i vara. D’aquesta ens podem lliurar amb un poc de sentit comú, alguna revolta i unes algarades de carrer, com s’ha fet tota la vida. Davant la repressió o la desobediència. Tot i que no sé si en estos temps serà correcte expressar-ho així.

Posem-nos menys transcendentals, que açò va de la bellesa, de falles i llibrets. No t’alteres, amic lector, no és que no siga prou important aquesta comesa. Li reste gravetat, mai importància.

Deia que hi ha alguna cosa a les nostres vides que ens coacciona l’existència i la manera de viure la dictadura d’allò que és bonic. L’autarquia de la bellesa. El cesarisme d’allò que és agradable de veure.

Les clíniques de cirurgia estètica mantenen llistes d’espera que competeixen amb les dels bancs d’aliments en una lluita obscena entre el deure de supervivència i la necessitat

43

L’ambigüitat de la bellesa - Kike Romero

de presumir. Ens garanteixen reparar aquella destrossa que la genètica va fer al nostre físic. Allò que la mare natura ens va donar, la dictadura de l’estètica ens ho repararà. Eixos mitxelins tan poc seductors se’n aniran d’una navallada amb el bisturí del cirurgià, llimarem el teu septe nasal fins fer que la mateixa Cleopatra se revolique a la seua tomba (o tal vegada hauria de dir piràmide) d’enveja. Llavis, galtes, cul, tot és reparable i millorable.

Els pits... per Déu, els pits, que no se’ns obiden els pits. Un estiu a Eivissa amb uns pits desproporcionats, tersos, durs i al lloc... Sin tetas no hay paraíso.

Però, és necessari tant? Són els resultats tan satisfactoris com per empenyar els teus estalvis en això i passar per un quiròfan amb els riscs que això comporta i la recuperació consegüent?

De vegades, sí. De vegades, no. Els lletjos ho tenim més difícil per progressar al món social i laboral, això és inqüestionable.

Però, a canvi, desenvolupem un sisè sentit, un instint de supervivència que ens fa irremeiablement atractius... Bo, alguna cosa hauré de dir, no?

Les dones i els homes més bonics del món es disputen el tro de ser el més Guapo del Planeta, en una competició en la que per damunt d’aptituds o actituds prioritzen els encerts que la natura va voler regalar. I això no és roïn, el pitjor ve quan, després dels resultats, pel ximple fet de ser mona, o mono, s’obri una autopista de possibilitats impossibles per a la legió de lletjos amb altres virtuts, menys físiques i més psíquiques.

Per cert, quan és el certamen de Miss o Míster Univers, per què mai ha guanyat el premi el representant de Plutó? (No espereu el xiste fàcil… ) Per a quan un alienígena posseïdor del títol de més bonic del món?

La bellesa mana, és el mercat, amics. Però ací vinc a trencar una llança en favor d’altre tipus de bellesa.

Poden haver classes de bellesa? Haguera acceptat Demi Moore una indecent proposició pels mateixos diners encara que Robert Redford no haguera sigut el promotor de l’aposta?

Bella se’n va anar, com realment diu el conte, amb bèstia per la seua humanitat? King Kong va enamorar Ann Darrow? I es va deixar seduir pels colps al pit de l’enorme goril·la i tingueren descendència?

44

L’ambigüitat de la bellesa - Kike Romero

Però sabem què és la bellesa?

Bellesa és una noció abstracta lligada a nombrosos aspectes de l’existència humana. S’estudia dins de la disciplina filosòfica de l’estètica, a més d’altres disciplines com la història, la sociologia i la psicologia social.

Sense dubte, la bellesa salvatge té un atractiu especial.

Qui no ha somniat amb conquerir una dona (sóc hetero, no em faig altra idea) d’una bellesa silvestre, una dona fora dels canons, sense prejudicis, sense mesura, sense tabús?

La més entranyable, i no m’equivoque, és la bellesa interior. Vàlida per conquerir cors i poques vegades cossos, que obri portes al carinyo però les tanca a la passió. Tampoc m’equivoque si dic que en cas que poguérem presumir tots de bellesa interior, l’exterior no importaria en excés. Però, clar, aquesta és altra història.

La bellesa amagada. És difícil de trobar. Has de posar molt de la teua part perquè algú, fent esforç, la localitze i caiga rendit als teus peus tot i els teus abruptes defectes.

Deia, millor dit, cantava i recitava alhora, el mestre Serrat que: No hay nada más bello Que lo que nunca he tenido Nada más amado que lo que perdí Perdóname si hoy busco en la arena Una luna llena que arañaba el mar I és que cadascú pot trobar la bellesa on mes li agrada.

En aquest cas, als braços d’un amor no correspost de la Lucía més famosa i més bonica mai vista. Per això mateix, perquè mai la vaig conèixer.

Tot el que té a veure amb la bellesa i el físic ens importa, ens imposa i ens marca. Tots en posem guapos per anar a un esdeveniment social, amb l’esperança de ser centre de totes les mirades per la nostra bellesa física, interna, salvatge o amagada.

Sense anar més lluny i per posar un exemple faller (que açò és per a un llibret, xe!), els mateixos artistes, aquells que dediquen el seu esforç, treball, dedicació i aprenentatge plasmat en cartró, fusta i suro per tal d’engrandir la festa, han passat en uns anys al perfeccionament del ninot. Quasi ningú planta ja les

45

L’ambigüitat de la bellesa - Kike Romero

mamelludes típiques i tòpiques del monument ni els personatges característics d’abans, con nassos gegants i altres parts del cos sobredimensionades i alletjades per a la crítica. Fins ací ha arribat la dictadura de la bellesa, el poder de l’estètica, i ara es fan cada vegada ninots més sofisticats i bonics, agradables a la vista. Així maten dos pardals d’un tir. Llueixen més, si cap, el seu art i es deixen emportar per la moda.

I ara, tornant a la cerca de la bellesa, pot semblar que tot allò anteriorment escrit siga una oda a l’extrem atractiu.

Reivindique la naturalitat de cadascú de la nostra bellesa personal, eixa que ens fa únics, la que ens dota de personalitat pròpia. Fora de cànons puntuals, de modes passatgeres, ja que el que va ser, ja no és, i probablement tornarà amb el temps, com les ones de la cançó/poema del Noi de poble Sec. No existeixen els menys bells, possiblement vam nàixer a l’època equivocada. Així que esperem el nostre torn i ens arribarà complida la venjança.

Jo vull trencar una llança en favor de la bellesa personal. La de cadascun, intransferible i única. La que es representa en nosaltres de manera distinta a la de la resta de persones. Obrim la ment i de pas els cors. Tanquem els ulls un instant i observem la immensitat de les propostes d’aquell que tenim enfront. La calidesa d’una veu, la força de la seua ànima. Els instints més humans. La bellesa mola, però em moles més tu.

I... que se mueran los feos.

46

La bellesa és Rita Hayworth

karma cereza Cantant del grup ‘Mueveloreina’, un projecte mutant àcid, polític i esteticista. Ha actuat en els festivals de música més importants d’Espanya.

48

He començat ja unes quatre vegades aquest “article”, aquesta reflexió sobre la bellesa dins de la música. I clar, dins de la música, els uns i els altres vivim contextos diferents, fins i tot entre homes i dones, per la qual cosa les direccions cap a les quals pot mutar el meu discurs són tantíssimes que m’atabale abans de desenvolupar-lo. Bo, també perquè vaig escriure sis pàgines, que vaig esborrar perquè estava prenent tot un tint massa seriós, massa analista i fins i tot pedant... i no vull que deixe de ser un article d’opinió sobre el que visc, el que veig, i les meues opinions sobre això de la BELLESA. Que, sent tan subjectiu, no deixa de tindre un component objectiu i, sobretot, un PODER innegable.

Per a atacar això de la BELLESA vull plantejar-ho des de dues direccions, una és el físic pur i dur, la qual cosa se’ns demana a nivell esteta dins del món de l’espectacle. I l’altra és la bellesa des del punt de vista creacional. Dues direccions perquè una va de fora cap a dintre i l’altra és de dins cap a fora.

Ahir discutíem la meua parella i jo sobre això de la importància que les dones siguen boniques, siguen sexys, s’exhibisquen, ballen, es maquillen, s’arreglen molt, etc…

Discutíem perquè no estàvem d’acord, ell em deia que per què deia que era una cosa intrínseca a la dona això d’elevar la bellesa per convéncer. Que els homes també, a la seua manera, s’esforçaven a elevar la seua bellesa: tatuant-se la cara, posantse dents d’or ostentosos, talls de pèl atrevits, que si la renyonera

49

La bellesa és Rita Hayworth - Karma Cereza

de collaret, que si tints de colors, fins i tot el seu llenguatge corporal... i clar, al principi vaig saltar, perquè li deia que com podia equiparar-me el nivell d’esforç i sobreproducció que comporta la “bellesa” femenina dins del “STAR SYSTEM”. Però, sobretot, perquè les meues mires estaven molt limitades al que el mainstream ens ha venut i ens continua venent hui: la dona com a exaltació de la bellesa, la dona com a musa, la dona com a diva, la dona com la figura de l’apoderament absolut. Oblidant la bellesa des d’una altra perspectiva... la que de veritat m’agrada.

Dins del món mainstream per dir-ho així: tots eixos gèneres populars que aglutinen fanàtics i devots en les seues files i en els concerts. Gèneres com el reggaeton, el pop, o fins i tot el trap, tot això que ara es fica dins del gènere “urbà”, són gèneres que reuneixen a tot tipus de públics, i sobretot diferents generacions. Hi ha per a tots. I en aquest context, els protagonistes mesuren cada cosa al mil·límetre, des del físic fins al màrqueting. Són gèneres musicals que viuen en el digital, en l’era del photoshop, del filtre d’instagram i del culte a l’estètica. El culte a la BELLESA. I què és la bellesa en aquest context? continua sent la dona el màxim exponent d’aquesta? Continuen predominant els estereotips i cànons que hem anat veient al llarg de la història? I si predominen, és a través del mateix missatge que abans?

La bellesa en aquest context mainstream se centra sobretot en les dones. Però no s’eximeix a l’home. Aquest és el punt.

L’ús quasi vital ja de les xarxes socials, i no totes, perquè facebook està sent devorat per instagram o twitter (dóna’m imatge i poca lletra), on l’únic propòsit és mostrar-se, ens ha obligat a tots a tindre una consciència de l’estètica que en altres moments no teníem. Tenim menys pudor de mostrar-nos ‘nus’ que de dir el que pensem.

Això em serveix per a posar sobre la taula el següent: que encara a pesar que el pes del físic recau sobretot en la dona, com augurava en l’aperitiu, a l’home ara se li exigeix també prendre consciència i saber explotar el seu físic. Però sí, és la dona la que continua acaparant les mirades cap al seu cos, cap a la seua bellesa física i a la qual es continua permetent, o pitjor, es continua veient com a habitual/normal, el constant bombardeig

50

La bellesa és Rita Hayworth - Karma Cereza

d’opinions sobre el seu cos; no em fa falta anar-me’n a casos d’unes altres, quan vam traure ‘Cheapqueen’ veies els comentaris que rebia jo i els que podia rebre Joaco, i eren totalment diferents.

Amb mi se centraven en el meu físic, que si lletja, que si molt flaca, que si puta, que si ‘la pepitilla del coño’, en fi…

I sí, en fer un volt per la resta de vídeos d’aquest gènere musical, les dones sempre reben aquest tipus de comentaris, “quasi sempre” sobre el físic. En canvi, respecte als homes de l’urban, els comentaris solien anar més en relació amb el contingut del que cantaven i pràcticament cap sobre com de lletjos o grossos o baixos o flacs que pogueren ser.

Històricament les dones han sigut les “muses”, se’ns pintava com a éssers inspiradors per les nostres anatomies: voluptuoses de pits prominents, malucs poderosos que transmeteren fertilitat, cares rosades, pells blanques. Passem de muses a mites com Marlene Dietrich, Lauren Bacall, de mites a dives i viceversa. Dones com Sara Montiel, Madonna, Pamela Anderson, on les proporcions es desproporcionaven per a exaltar la bellesa fins a l’exageració, fins a quasi la caricatura d’una carretera a l’infern. Corbes prominents: pits enormes, llavis exagerats, maquillatges intensos, pèls salvatges, l’erotisme al servei del consumidor, clar. Les corbes ens van fer perdre els papers tal vegada, perquè recorrem a l’extrema primesa que no tenia cap sentit per a, a poc a poc, tornar al que hui tenim: un batibull d’anatomies femenines sense un cànon marcat com a tal.

Crec que part del progrés que hem fet al llarg de la història respecte a la dona, és que aquests cànons que marcaven tantíssim cada època, ara es desdibuixen. Efectivament, és a través de la presa de consciència de la sobreexplotació de la bellesa femenina com a eina per a vendre absolutament el que siga, com hem arribat a aquest oasi de diversitat en el concepte de bellesa.

No obstant això, ull cuidat: encara que hi ha hagut un canvi sobre els cànons de bellesa, en el qual s’exigeix que tots els cossos siguen considerats bells i igual de bells uns que uns altres, si us adoneu continuem basant el nostre contingut en el continent. Encara que venem la diversitat de cossos, es ven per a continuar vivint del físic. I això és una cosa molt habitual en tot producte basat en el consum fàcil, en el simple (i no parle

51

La bellesa és Rita Hayworth - Karma Cereza

d’allò simple com una cosa negativa, sinó des del concepte de ‘senzillesa’, el mainstream, el pop): BeckyG, Lola Índigo, Bad Gyal, Lizzo, Charli XCX, Rosalía, MSNina, Nathy Peluso, Aitana... totes les noves superestrelles que fan soldouts i copen els titulars, són dones (o homes, sempre menys - Maluma, Tangana, BadBunny, Jbalvin…), que venen part del seu projecte a través del seu físic, de com i quant l’exhibeixen, el poder dels seus cossos, dels seus outfits, dels seus maquillatges. El temps que requereix ser una diva com aquestes és esgotador, ho dic per experiència, no perquè jo m’haja posat a treballar el meu físic d’aquesta manera, perquè em negue, sinó per comentaris amb els quals m’he topat abans dels meus concerts o a posteriori: “No et maquillaràs més? Vas com molt senzilla, no? I el pèl així?”. De sobte, veure’m jutjada en eixe sentit, quan en realitat mai m’he maquillat, o mai m’he parat a pensar tant què posar-me o què no, no és que haja sigut dur, senzillament m’ha fet pensar més en això, no com un problema, sinó com una realitat més que hem d’acceptar, virar o fer per canviar.

El que a cadascun li convinga més.

No vol dir que abans no fóra conscient de la realitat: una persona bella, sempre tindrà més paperetes d’èxit que una persona “lletja”, és només que ho vius més explícitament i et trobes moltes vegades anteposant el continent al contingut: dins del món dels artistes mainstream no pots permetre’t la naturalitat: posa’t filtres, maquilla’t, ensenya, mesura els teus gestos, mesura les poses que fas, no et passes gesticulant, demostra que eres una diva de veritat. I encara que és cert que ara són les dones les que abanderen la revolució, crec que encara ens queda acceptar i interioritzar que moltes basen la seua revolució en el culte al cos i la bellesa: i compte, no passa absolutament res, però no cal perdre de vista el motiu pel qual ens sobreprocessem, i sobretot i el més important, cal ser conscients i acceptar el nostre paper com a dona-musa per saber a què estem jugant.

Així que no, “encara que hàgem aconseguit trencar les regles del cànon” (que tampoc), continuem basant el nostre poder en els nostres físics. “Qué empoderada Lizzo”, sí, és una dona molt voluptuosa, en la qual veiem BELLESA pel seu cos i el coratge de sentir-se a gust amb ell, no pel que conta o el que fa. Sinó per la seua bellesa, la que siga.

52

La bellesa és Rita Hayworth - Karma Cereza

“Sóc una obra d’art” deia la Zowi, i efectivament ho és, té un físic que és una obra d’art, per la qual cosa la seua obra no és l’obra en si sinó el seu cos, el seu i el de les dones que l’acompanyen en els directes: cossos, suor, i sexe. Res ven com el sexe, res ven com una cara bonica i el cul d’una dona pujant i baixant. I després està Rosalía, la mostra que la conjunció del talent i el físic fa una bomba de rellotgeria que, en menys de dos anys, la posiciona a l’altura de Beyoncé (fins al punt de quasi desbancar-la dels titulars, no dic més). Creieu que si Rosalía haguera sigut lletja haguera arribat on està? Sona com el cul tot això, però la bellesa és la vaselina en el mainstream: vull coses fàcils de menjar i boniques de mirar.

Igual que pense que com a dones no hem aconseguit deslligar-nos del nostre físic com a vehicle per a guanyar, pense que els homes també estan sotmesos a un cànon de bellesa.

Molt més flexible, i sobretot molt menys basat en el concepte de bellesa com a tal. Estan recuperant quasi els processos dels romans o els nobles del s. XVIII, eixos homes que es maquillaven i vestien grans perruques i pitjors abillaments. Després de la Revolució Industrial, després de les grans depressions, després de la incursió dels mitjans de comunicació, de la imatge, l’home també va començar a sumar-se al concepte de BELLESA. Hui, amb els mitjans de comunicació tan basats en la imatge, és inevitable que necessiten basar part de la seua estratègia a cuidar la seua BELLESA. La diferència entre ells i nosaltres, és que la BELLESA no determina en absolut el seu continent. És molt més laxa l’auto exigència del físic. I l’exemple clar som Joaco i jo. La diferència entre el que es prepara ell i el que em prepare jo mesurat en temps (ja ni tan sols calculat en esforç físic), és abismal. Però ey!, tot són decisions pròpies, no ens oblidem d’això.

Aquesta manera d’entendre la BELLESA per a mi és com de fora a endins, és a dir, guanyar-se a la gent amb el continent per a ficar-li el contingut mastegat amb estímuls bonics. Per a mi és el format pop de la bellesa. Per això sóc més d’apostar per la bellesa que no és mainstream. Sóc més del concepte subjectiu de bellesa: el filtre amb el qual cadascun mira.

I ací entra l’altra perspectiva a través de la qual volia arribar a la reflexió de la BELLESA de dins fora. És a dir, quan des del contingut arribem al públic perquè la importància realment

53

La bellesa és Rita Hayworth - Karma Cereza

està en l’art que trau un de dins: missatges, moviments, apostes, estètica o estímuls que provoquen emocions molt subjectives.

La bellesa existeix, i és igual de valuosa, però és personal, és subjectiva. Stendhal es va desmarcar de l’estètica il·lustrada, la bellesa universal, per a obrir un nou relativisme sobre el judici estètic, ací és on entra la part que més m’agrada de la subjectivitat sobre la bellesa, la bellesa basada en l’hedonisme, la bellesa com eixe “plaer sensible”, vol dir que no és objectiu, és voluble, és capritxós.

I ací és on entrem tots els sexes i tots els cànons perquè NO IMPORTEN. Perquè la bellesa real de la majoria dels projectes musicals que sorgeixen dins d’altres estils de música com l’indie, el punk, l’experimental, el soul... valora el performatiu, la poesia, l’humor, les veus, el llenguatge corporal utilitzat, la proposta estètica, la posada en escena... vull dir, la totalitat del contingut. Perquè es valora el que es busca transmetre més enllà del purament bell universal. Perquè com deia Hobbes, “la bellesa és una promesa de felicitat”, i no es pot viure de promeses, el que construeix són els actes, és l’art.

Just quan estava escrivint això, Amarna Miller, a la qual admire i de la qual aprenc moltíssim, va penjar una foto seua posant fent una cara lletja, i va citar a Umberto Eco, dient que “les maneres de construir una frase correcta són escasses, però les maneres de fer-ho malament són infinites”, i seguidament ella deia que “per això, la lletjor sempre serà eterna i il·limitada…

Perenne. I universal clar.” Allò bell, deia ella, “s’acaba tard o d’hora, però dins d’allò fosc hi ha una atracció profunda i dividida en estrats que és immune al pas del temps”.

En definitiva, el negoci de la bellesa, com a publicista que sóc, com a escriptora que sóc, com a artista que sóc, necessite la bellesa, m’agrada veure-la, m’agrada admirar-la, m’encanta. Visc d’ella i per ella en molts moments de la meua vida. És molt poderosa, és universal, és objectiva, és NECESSÀRIA, no ens equivoquem. Però, encara que siga conscient del seu poder per a vendre, per a arribar al públic en general, també sé que és caduca.

No, no és una Edith Piaf enterrada amb l’homenatge de milions d’admiradors que segons Aznavour, ni des de la segona Guerra Mundial s’havia parat el trànsit així a París. Perquè “ella

54

La bellesa és Rita Hayworth - Karma Cereza

no entregava la seua ànima, ella la regalava, ella tirava or per les finestres”, com va dir Jean Cocteau abans de morir.

La BELLESA universal és una Rita Hayworth soterrada en una làpida sense flors… eixa és la BELLESA.

55

Cossos dissidents i cànon de bellesa mar ortega

56

Tècnica d’igualtat i integradora social especialitzada en salut mental, dona i diversitat sexual. Ha sigut coordinadora general del col·lectiu LAMBDA. Està compromesa en general amb les diversitats invisibilitzades.

“Les societats s’han convertit en llocs on els cossos dissidents busquen fer-se un lloc al món”

La bellesa és subjectiva, abstracta, difícil de definir, però totes les persones sabríem posar límits al que es considera bell. La percepció d’allò que és bonic no és nova, ha existit sempre i s’ha creat gràcies a aspectes socioculturals com la història, la religió, l’època, , el país on es viu, les experiències personals o l’estrat social al que pertanys, entre altres. La definició de bellesa ha evolucionat al llarg del temps i de la cultura, fins i tot dins d’un mateix context, depenent de factors culturals, econòmics i socials, posant en valor un model de bellesa o un altre. Tot i això, el fenomen de la globalització, Internet i els mercats fan que cada vegada més s’impose un cànon de bellesa universal, imposat pel primer món.

Es tracta d’un model mercantilitzat i sexualitzat, que fa que aquells que no encaixen en la norma (els cossos diversos o fins i tot la pluralitat sociocultural) puguen ser catalogades com no belles.

Els cossos estan exposats a la mirada externa i al juí social. Sense anar més lluny, per a que el cos de dona es considere bell, ha de ser desitjat o valorat per la mirada masculina. Açò està lligat a ser sexualment atractiva, a l’acceptació, a la possibilitat de tindre parella, i fins i tot a l’èxit social. Como a conseqüència, les dones ens submergim en una batalla contra el temps per tal d’aconseguir l’acceptació social, cosa que genera problemes de inseguretat i de no acceptació del propi cos.

En la nostra societat, se jove, blanca, prima, amb llavis grossos, dents perfectes i pits grans és l’ideal irreal de bellesa

57

Cossos dissidents i cànon de bellesa - Mar Ortega

imposat i, per això, les empreses relacionades amb l’estètica proliferen i fan negoci al voltant dels cossos perfectes, tot i posant en risc la seua salut. Estar prima és un distintiu associat a l’autonomia, a l’èxit professional, social i, per suposat, a l’èxit eròtic. Els mercats naturalitzen aquest model de bellesa i imposen una manera de comportar-se, de parlar, de caminar... que ens faça ser més femenines, belles i desitjables i, en realitat, vulnerables.

Però el control del cos de la dona no s’ha donat sempre de la mateixa manera; allò que imperava era la imatge de la dona virtuosa, mare, bona esposa, una dona relegada a l’espai domèstic, tancada a casa i a les tasques de la llar. El model sexualitat naix quan la dona comença a accedir a l’educació i al mercat laboral, fent servir el mite de la bellesa per controlar i sotmetre el cos de les dones. Com a curiositat, en altres cultures, el control s’efectúa tapant els cossos, ja que es considera que les dones són les culpables de la mirava lasciva masculina. És curiós veure com, en els dos contexts es castiga a totes aquelles persones que no s’ajusten a un ideal de masculinitat i feminitat patriarcal, que no encaixen en el binarisme sexe-gènere o en l’heterosexualitat obligada.

En l’actualitat, la cura del cos no té res a veure amb la salut, sinó amb la necessitat d’aconseguir un estatus social, una realització personal i de ser desitjables. Fonamentalment dones, i actualment homes, es sotmeten a tot tipus de règims , bisturí, gimnàs, teràpies milacre amb la finalitat de que el cos siga desitjable i adequat a un tamany, forma i edat.

Vivim en una societat de consum que ens imposa necessitats artificials baix l’aparença de la veritat. La bellesa es pot adquirir, perdre i comprar. Moltes vegades, aquest consum no té res a veure amb les nostres necessitat, sinó amb la idea d’aconseguir allò impossible, on el propi consumidor termina sent un producte. La publicitat busca que les dones siguen desitjables i els homes més masculins i virils. Segons l’informe sobre les falles realitzat pel departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de València presentat a l’Ajuntament en 2018, el 63 % dels monuments mostren una imatge de la dona hipersexualitzada.

L’accés a la bellesa s’ha convertit en una qüestió de classe, ja que tant l’alimentació saludable com els accessoris

58

Cossos dissidents i cànon de bellesa - Mar Ortega

(operacions, cosmètica, etc,) no estan a l’abast de totes. És una paradoxa que l’epidèmia d’obesitat i de desnutrició a escala mundial estan causades per la pobresa. La major part de les persones amb obesitat són pobres i el fet d’estar grossa no es considera bell. Naomi Wolf afirmava que “una cultura obsessionada amb que les dones estiguin prima no està obsessionada amb la bellesa de les dones. Està obsessionada amb la obediència d’aquestes. La dieta és el sedant polític més potent en la història de les dones; una població tranquil·lament boja és una població dòcil”.

Un altre mecanisme de control és el sistema sexegènere, que determina que en nàixer se’ns assigna un sexe i un gènere i se’ns obliga a complir amb uns papers i uns estereotips depenent de si som dones o homes. Aquesta diferenciació no és innocent. Al subjecte home-masculí, se li assignen tasques que es desenvolupen en l’àmbit públic, en general, més valorades econòmica, cultural i socialment. Al subjecte dona­femení, se li assignen tasques que es desenvolupen en l’àmbit domèstic que no estan valorades ni econòmicament, ni culturalment, ni socialment. El sorgiment d’homosexuals, transsexuals, transgèneres, dissidents, és la reacció d’aquells grups de persones que no encaixen en una realitat creada que no s’ajusta a la realitat. El sistema ens parla d’orientacions i identitats que la teoria queer deconstrueix i afirma que l’orientació sexual i la identitat de gènere són el resultat d’una construcció social i, per tant, res és innat, i rebutgen la classificació en categories com “homosexual“, “heterosexual“, “home” o “dona“, ja que són un constructe social que es sosté gràcies a la socialització de gènere, és a dir, de les influències dels mitjans, l’entorn, la cultura, la família, l’educació, etc.

Vivim en una realitat injusta, desigual i repressiva, on es produeix una por i un rebuig a qui és diferent, sense que ens qüestionem quines són les característiques que ens fan diferents a les mirades d’altres persones.

El sistema està pensat per tal de castigar-nos o fer que ens sentim malament quan tenim un cos dissident o diferent o quan la nostra sexualitat no és normativa. El col·lectiu LGTB, persones d’altres cultures, ètnies, majors, amb discapacitat, etc. reben cada dia un tracte diferent simplement per ser plurals. Als

59

Cossos dissidents i cànon de bellesa - Mar Ortega

anys 80, dins del col·lectiu gay es va començar a cultivar una imatge d’home fort, viril i masculinitzat, cosa que s’allunyava de l’estereotip d’homosexual prim, femení i fràgil. L’homosexual és insultat o menyspreat per mostrar traces o conductes femenines, impròpies en un home, i per no seguir les directrius de la masculinitat, que implica no ser gay, dona o xiquet/a. En el caso de les lesbianes, trenquen amb les directrius en no buscar la mirada i l’aprovació masculina, ni la dependència dels homes. Per altra banda, les dones trans pateixen violència quan renuncien als seus privilegis masculins i no ser tan normatives com el cisheteropatriarcat imposa. Però també dins del col·lectiu LGTBI s’està imposant un tipus de bellesa normativa que deixa fora aquelles persones que se’n ixen dels rols de gènere normatius, és a dir, cap als homes afeminats i les dones masculines, i es dona el fenomen de la plumofòbia.

En resum, la nostra societat occidental y els mitjans de comunicació són un font de transmissió de models de conducta i valors, on la bellesa física gaudeix d’un paper privilegiat per damunt d’altres qualitats humanes. Seria molt positiu que la part espiritual ocupara el seu lloc front a la part física i material, i dedicar més temps a cultivar les nostres qualitats personals, considerant-les també belles.

60

La bellesa als ulls de la cirurgia

abel llinås Llicenciat en Medicina i cirurgia, especialista en cirugia plà stica, reconstructiva i estètica.

62

La cirurgia plàstica és considerada per molts com la vessant més artística de la medicina, una fusió entre ciència i art, ja que moltes de les cirurgies requereixen destresa, habilitat manual, atenció a les proporcions i simetria i un poc de visió o gust personal, que és la part més abstracta, per tal d’aconseguir el resultat desitjat.

La tasca del cirurgià plàstic és molt variada, des de tractar cremades i malformacions fins fer reconstruccions de tot tipus desprès d’accidents o malalties tumorals. Però el cirurgià plàstic que es dedica a l’estètica intenta millorar formes anatòmiques o corregir detalls considerats defectes pel propi pacient. Ajudem a millorar l’aspecte de les persones que així ho desitgen.

Tot i que hi ha molts tipus de bellesa i moltes formes d’interpretar-la, amb la que tractem els cirurgians plàstics és l’externa, la que fa referència a l’aspecte físic de les persones, o a com ens mostrem cap a la resta de persones, com volem que ens vegen. Molta gent pot pensar que aquest és un concepte molt superficial, però el fet de millorar l’aspecte de les persones pot ser d’ajuda per augmentar la seua autoestima i confiança i ajudar-los així a ser capaços d’expressar millor la seua bellesa interior.

La bellesa, clàssicament, ha sigut associada a aspectes relacionats amb la joventut, fertilitat i salut. Hi havia molts pensadors que feien referència al número auri o Phi per tal de

63

La bellesa als ulls de la cirurgia - Abel Llinás

descriure les proporcions ideals. Al llarg dels anys, les persones que ens dediquem a l’estètica ens hem dedicat a buscar un patró o unes proporcions ideals, amb les quals els nostres pacients pogueren veure’s perfectes. Hi ha llibres sencers dedicats a l’estudi de mesures, angles i formes de diferents parts del cos, que suposadament havíem de reproduir per tal d’aconseguir la bellesa. Però la bellesa és una de les coses més subjectives que existeixen. La bellesa canvia en funció de modes i cultures, i cada persona és única, té unes faccions particulars i característiques que la defineixen. Per tant, intentar estandarditzar unes proporcions ideals és, en la meua opinió, una errada, ja que igual que a dues persones diferents no els senta igual un abric, a dues persones diferents no els senta igual el mateix nas.

En la meua opinió, la indústria cosmètica, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, el sector de la moda, etc.

Tenen un pes molt important en el comportament humà i creen estereotips que la gent intenta imitar. Alguns d’aquests patrons estètics poden resultar malaltuços o portar a visions distorsionades sobre el mateix aspecte físic. Aquesta cerca de la perfecció pot desencadenar en malalties com trastorns alimentaris, problemes de l’estat d’ànim i fins i tot derivar-se en alteracions físiques, pel que hem de tindre molta cura amb la interpretació que fem d’aquests missatges. Açò ho observe molt en la meua consulta, quan apareixen pacients que volen contractar els mateixos tractaments que s’han fet “les de sálvame” o una “influencer d’Instagram” a la que segueixen, quan són tractaments que no necessiten i prèviament no han tingut cap molèstia amb eixa part del seu cos. Un altre cas típic és el/la pacient que pregunta: Què em pots fer per estar més guapo/a o jove? I jo sempre responc que res, ja que jo puc ajudar-lo a millorar alguna cosa en concret que el moleste o amb la qual no es senta identificat, però començar a canviar coses perquè si no és cosa meua. Un cas extrem va ser el d’un home que em va demanar que el fera la cara com la d’un actor famós; quan li vaig diré que era impossible em va preguntar si podia fer-li un transplantament facial. Òbviament açò, en un pacient sa, simplement per estètica, no es pot fer.

Està bé voler cuidar-se i voler veure’s millor o intentar millorar detalls del nostre cos que no ens agraden, però sempre ho

64

La bellesa als ulls de la cirurgia - Abel Llinás

hem de fer amb responsabilitat i seguint la nostra pròpia voluntat.

Vivim en un món on la gent té accés lliure a la informació i té també poder de decisió sobre la seua pròpia imatge. La decisió de com ha de ser la nostra aparença ha de ser personal i així hauria de ser a l’hora de triar la forma del nas o el tamany dels pits, no deixar-nos influenciar pel que fa la resta de gent. I si ens agrada el que tenim no devem tocar-nos res.

La bellesa és subjectiva i probablement el més bonic és que hi ha bellesa en tot allò que ens envolta, tot depèn de qui ho mire i el seu punt de vista. Els cirurgians plàstics ajudem a realçar aquesta bellesa que ja existia prèviament per tal de que els pacients guanyen autoestima i confiança i siguen capaços de mostrar-la amb més facilitat.

65

Espais de nuesa

david vegara

66

Arquitecte especialitzat en sociologia urbana. Actualment és director general d’emergència habitacional.

Activista LGTBI, participa activament en la deconstrucció cultural d’estructures hegemòniques de les relacions interpersonals.

Imagina que un dia ens alcem del llit, obrim els nostres armaris i tota la nostra roba ha desaparegut. Ningú té res a posarse damunt del seu cos. Ningú té res amb què vestir-se. Ningú té res amb què mostrar-se al món més enllà de la seua nuesa.

El teu físic és ara la teua carta de presentació. I si vols fer les teues rutines quotidianes com anar a treballar, anar a escola, a la compra o al metge hauràs de fer-ho nu. Tothom està nu. La roba ha deixat d’existir.

Potser, aquesta realitat imaginada ens genere sensacions com por, inseguretat o angoixa. I és que la nuesa pròpia, i també la dels altres, és una mena de fantasma que ens fa vulnerables.

Recordeu allò de «quan hages de parlar en públic imagina a tothom nu» per no posar-te nerviós? Diem açò perquè estar sense roba davant d’altres persones és un element de vulnerabilitat. La roba és l’escut que protegeix el nostre cos dels altres. Camisetes, camises, pantalons, roba interior, faldes o jaquetes es converteixen en l’armadura amb la qual lluitem cada dia enfront de les mirades de la resta. I a més, ens serveixen com a element identitari. Quan ens vestim també contem a la resta qui som.

Però si eixe hipotètic dia deixàrem totes les nostres pors i inseguretats emplenant eixos armaris buits de roba i eixirem al carrer ens adonaríem de la diversitat de cossos que hi ha.

Cossos grans, mitjans i menuts. Pells arrugades, terses, negres, blanques, marrons, amb taques, lunars, cicatrius o estries. Homes

67

Espais de nuesa - David Vegara

amb vulva i dones amb penis. També ens adonaríem de que no podríem classificar aquest binarisme de gènere. Cossos forts, altres dèbils, alguns sense alguna o algunes extremitats. Cossos plenament funcionals i altres amb una mobilitat més reduïda.

Penis grans, mitjans, menuts i micropenis. Vulves grosses, mitjanes i menudes. Cames curtes. Turmells grossos. Culs molt grans. Pits caiguts. Dones sense pits.

Aquesta catàrtica experiència ens enfrontaria a una realitat desconeguda i oculta darrere de la nostra roba. Ens permetria mirar-nos des d’altra perspectiva. Descobriríem allò que imaginem, que darrere de la roba hi ha cossos molt diversos que a sovint no compleixen la normativitat del que esperem que ha de ser un cos. Perquè la cultura, sobretot la cultura visual a la qual estem exposats, ens ha imposat un ideal sobre el físic que poca gent compleix. I alhora, s’activarien molts prejudicis esdevinguts d’eixa cultura normativa que dificultarien i transformarien les nostres relacions socials, i generarien conductes com el rebuig cap a persones amb les quals habitualment ens relacionem.

La roba és molt més que un element per protegirse de la intempèrie, del fred, de la calor o de la pluja. La roba és un dels dispositius socials que ens atorga l’estatus de ciutadania. Quasi ningú imagina eixir al carrer sense roba. Seria immediatament reprovat per la resta de ciutadans i ciutadanes.

De fet es considera una mena d’exhibicionisme fer-ho, en la mesura que la nostra cultura vincula la nuesa amb el sexe. Malgrat que alguna persona fora caminant nua pel carrer sense mirar ni dirigir-se a ningú, la resta de vianants probablement es sentirien sexualitzats i agredits.

Tenim por als cossos perquè tenim molt pocs espais on reconéixer els cossos propis i aliens. La nuesa pertany a l’àmbit domèstic o privat, i ni tan sols és compartida dins de les famílies. Compartim nuesa amb els infants, però a mesura que van creixent els anem socialitzant en la seua ocultació. Només una xicoteta part de la població practica el nudisme en edat adulta en determinats espais acotats, normalment platges així qualificades, o àmbits privats on s’ha consensuat l’acceptació col·lectiva del nudisme. Es converteix així en una pràctica quasi de reivindicació política del cos, no exempta de polèmiques, dins d’un sistema que històricament ha anat ocultant la nuesa.

68

Espais de nuesa - David Vegara

No podem oblidar que existeix una construcció social dels nostres cossos determinada pel context cultural i travessada principalment per algunes institucions socials fonamentals com la medicina, la religió o l’educació. Institucions que al llarg de la història han anat definint què són i per a què serveixen els nostres cossos. Com han de relacionar-se entre ells i com han de mostrarse al món. I el resultat d’aquesta evolució històrica ha sigut la invisibilització de la seua diversitat i la creació d’una normativitat estètica i funcional que deixa fora a una part important de la societat d’àmbits tan importants com la sexualitat, el treball, l’oci o el reconeixement social. Podem parlar d’exemples molt evidents com la desexualització dels cossos amb diversitat funcional, l’exclusió del treball de persones neurodivergents o la invisibilització als espais audiovisuals de les persones grosses. I cal recordar que el que no es veu no existeix.

La roba, quan està vella, la tirem i en comprem de nova. Això ens ha ensenyat el model de consum on vivim. Cada vegada més ho fem també amb els cossos. Els utilitzem i quan ens deixen d’agradar, quan deixem de desitjar-los, els rebutgem i busquem uns altres nous. Però amb els cossos propis convivim tota la nostra vida. Per això hem d’estimar-los i tindre cura d’ells.

També ho hem de fer amb els cossos que ens envolten, els de la gent que tenim prop en les nostres vides quotidianes. No podem continuar la tendència actual d’externalització de les cures com un problema.

Tenim el repte de configurar eixos espais de reconeixement de la diversitat dels cossos des del respecte, la tendresa, la cura i l’escolta. Espais on poder despullar-nos decidint els límits propis i reconeixent el dels altres. Espais que ens facen conscients que podem aprendre a conviure i a cuidar a les persones i els seus cossos, on fer-los visibles per al món.

Espais on la nuesa no implique sexe, però sí sexualitat en un sentit ampli.

Demà ens despertarem i tindrem l’armari ple de roba, com sempre. I podrem decidir quina és la persona que volem mostrar al món eixe dia. Però no oblidem que baix la roba hi ha cossos que necessiten ser cuidats.

69

col¡lectiu cossos en lluita

70

71

La bellesa pot ser estètica i crítica alhora miquel ángel gascón Faller. Economista. Màster en Assessoria Fiscal i Contable.

Diplomat en Ciències religioses.

Poeta amb diversos premis en certàmens generalistes, fallers i als concursos de llibrets.

72

La bellesa és un concepte humà que, per tant, està obert a l’evolució i a criteris de percepció personals, encara que podem trobar certs principis permanents o comuns, no per les pròpies característiques de l’element analitzat, sino per la coincidència de les persones que determinen, o no, la bellesa d’eixe element. Esta no és una reflexió agafada al vol, perquè fins i tot la filosofia, des de principi del segle XVIII dedica una de les seues branques a l’estètica. De fet, el meu encapçalament podria dir-se que és hereu de la postura del filòsof Inmanuel Kant (17241804) que definia la bellesa com un concepte subjectiu, és a dir, un concepte que no està basat en característiques concretes que determinen que alguna cosa puga ser considerada bella per tots.

Per a Kant, la bellesa no està determinada, sino que respon a la satisfacció autèntica que puga provocar en l’espectador. En este sentit s’expressa un coetani seu, el poeta, dramaturg i, també filosof, Friedrich Schiller que aporta esta definició: “L’encant de la bellesa rau al seu misteri; si desfem la trama subtil que enllaça els seus elements, s’evapora tota la essència.”

En un recent viatge per les marismes del riu Tinto i l’Odiel, em retrobí amb el Premi Nobel de Literatura de 1956, Juan Ramon Jiménez (1881-1958) i el seu concepte de bellesa que evoca cada racó de la seua casa natalicia en Moguer. El poeta, que dedicà un dels seus poemaris, i podriem dir que tota la seua vida, a la bellesa, resumia la seua existència en una frase

73

La bellesa pot ser crítica i estètica a l’hora - Miquel Ángel Gascón

amerada d’eixa prosa poètica que el definix: “Mi vida interior, la belleza eterna, mi obra.” Jiménez aprofundix encara més en eixe concepte kantià del que partisc en la meua reflexió, la bellesa no només és subjectiva sino que respon a tot un bagatge personal, el concepte subjectiu es veu moldejat per totes les experiències que arrelen a l’interior de la persona. Per dir-ho d’alguna manera, la seua subjectivitat evoluciona però al mateix temps és permanent en quant respon a les més profundes conviccions de la persona, tal vegada, compartint espai amb el tret més definitori de cada individu, els seus sentiments.

La societat occidental en la que estem immersos fins a esta època en la que vivim, segons molts pensadors, en una canvi de paradigma, beu dels grecs antics en conceptes que han perdurat per segles com el seu cànon de bellesa, basat en la simetria i les proporcions matemàtiques. Un cànon que es trasllada a totes les manifestacions artístiques, des de les escèniques a l’arquitectura i, també, a les falles, com art efímer que són en la seua definició més concreta que podem trobar. Però les falles, la falla, té una essència anterior a l’estètica que es delata, fins i tot, en l’etimologia del mot mateix que prové de llatí “facula”, diminutiu de “facis” (torxa) i per tant està íntimament lligada al foc que convertix en efímer qualsevol art que puga dilucidar-se al voltant de la falla. Encara més, la transformació de la falla de simple foguera ancestral a flama artística apareix en el moment en el que algú introduix la crítica en manera de ninot representatiu d’alguna figura veïnal, política, o situació polèmica, establint una dialèctica entre crítica i estètica que perdura fins als nostres dies, fins i tot salvant la voluntat censuradora del poder establert.

Esta dialèctica conduix a la discussió, quan no a l’estraleig, al voltant de si la falla ha de ser estètica per damunt de la crítica, o crítica per damunt de buscar ser una obra d’art. Estes posicions s’enfronten, i més ara que vivim en l’anarquia de les xarxes socials en la que els opinadors juguen uns amb l’anonimat, i altres amb la inhibició de no parlar fit a fit amb el contrari. Però, en tot cas, no és una discussió estrictament actual, ja que gosaria dir que perseguix a la definició de falla des que deixà de ser una simple foguera i passà a ser una foguera amb pretensions. Així ho podem comprovar, per exemple, en la revista La Traca, quan ja fa 100 anys, apareixien comentaris com el del propi Vicent

74

La bellesa pot ser crítica i estètica a l’hora - Miquel Ángel Gascón

Miguel Carceller, editor de la publicació, que afirmava: “La festa de les falles guaña en art ¡qui ho ducta! Pero pert en sabor típic, en inchénit, en grasia emotiva. Les falles de carácter alegre y bullanguero, aquelles epigramátiques de chismorrería de vehinat y critica local, que constituien la caracterisació de nostre poble, s’ha convertit en uns lujosos monuments d’art, molt decoratius, molt arquitectónics, pero falts de les verdaderes característiques que deuen concurrir en una falla.”

Em quede amb esta última frase, “les verdaderes característiques que deuen concurrir en una falla”, perquè...Hi ha d’estes característiques? ¿Hi ha una falla autèntica? Per a mi no, perquè definir què és una falla és un concepte tan íntim com puga ser definir la bellesa. Poden existir característiques comunes a un determinat grup de persones i convertir-se en una tendència majoritària, així apareixen les falles de tota la vida, o les modernetes, les experimentals,... (Això sí, sense saber ben bé què identifica allò de tota la vida, modernetes o experimentals), però, al remat (Mai millor dit), seria difícil consensuar què és una falla autèntica si no anem al més bàsic i essencial: Un conjunt d’elements que un grup de persones, des d’un sentit crític, decidix plantar en un moment determinat per a cremar-los posteriorment.

I a partir d’ací, tot és un afegit.

En la meua opinió, en la falla, es poden conjugar perfectament bellesa i crítica partint de que entenc la bellesa com un procés crític. Crític en el sentit d’evolutiu, com una suma d’experiències, d’aprenentatge. El meu concepte de bellesa no és el mateix ara que el de fa 30 anys, ni espere que siga semblant al que tinga d’ací altres tants. En eixa suma d’experiències cal comparar i, si parlem de falla, anar a vore-les, quantes més millor, per a tindre més possibilitats d’arribar a una definició pròpia més correcta amb les conviccions personals.

Com dic, bellesa i crítica podem ser compatibles en una falla, és més, han de ser compatibles en la meua manera d’entendre-la, com són compatibles en altres mostres artístiques.

El Guernica de Picasso no té bellesa estètica i un gran component de crítica? Bansky no fa obres belles i crítiques a l’hora? Una falla té les mateixes possibilitats. Pot ser la clau siga que hi ha una bellesa exterior, estètica, i una bellesa interior, de contingut, que és la crítica, i en eixa combinació estiga el secret d’una falla. Una

75

La bellesa pot ser crítica i estètica a l’hora - Miquel Ángel Gascón

bellesa externa que impacte, que cride l’atenció, que et dispose positivament cap a la proposta de l’artista quan vas caminant cap ella pel carrer. I una bellesa interna, de missatge, d’experiències, de visió crítica, en definitiva, al voltant del tema que proposa l’artista faller.

Per tant, en quant a la bellesa en la falla, no aposte per un cànon establert, ni propi. Tampoc pel que fa a la crítica.

Aposte per una mirada plural, per una mirada oberta, capaç de valorar allò que es troba darrere de cada proposta i des del posicionament clar que cada persona pot tindre un concepte diferent de bellesa que caldria contrastar. Realment estem parlant d’un procés, d’una experiència d’autoaprenentatge, com parlàvem, cap a l’essència de la pròpia manera d’entendre la vida.

Tornant a la definició de bellesa de Juan Ramon Jiménez, un concepte no només subjectiu sino que respon a tot el bagatge personal. Així, com ell mateix deixà escrit en uns dels seus versos dins del poema “Mi reino”,

76

“Sólo en lo eterno podría yo realizar esta ansia de la belleza completa.”

La bellesa fallera

verónica pérez Filòloga i professora de Secundària. Escriu poesia i participa activament en la vida política.

78

La qüestió de la bellesa és ben diversa i hi arrossega autèntiques aficions. A la nostra realitat immediata hi convivim amb diferents tipus d’estètiques a molts aspectes de la nostra vida, més dels que en pensem. Ara bé, com en molts aspectes, la bellesa reposa sobre la qüestió del gust o de la distinció de la qual parlava Bourdieu. Això vol dir que admirar la bellesa és una qüestió d’educació visual. Tanmateix, totes les persones som capaces d’apreciar el que ens agrada i el que no ens agrada. De fet, l’estímul visual n’és un dels primerencs. Així i tot, hi ha tantes concepcions de bellesa com persones i maneres més o menys educades d’expressió. Aquesta qüestió em remet a una cançó de Los Punsetes que tracta sobre la incontinència verbal de la societat. Però anem a la bona qüestió i seguim-la pas a pas.

La cosa estètica es troba lligada necessàriament al terreny faller. En aquest punt, cal recordar com va nàixer la figura de la Fallera Major, que seria a mig camí entre la xicota debutant, la regina dels Jocs Florals i una sort de reina de la bellesa. No és intranscendent assenyalar que la primera Fallera Major de València, Pepita Samper, va ser abans Miss Espanya a les primeries dels anys trenta del segle passat. Quin és aquest concepte de bellesa? Un que va molt parell amb la posició social de la jove i amb els valors, moralitat i virtuts que es consideraven a l’època.

79

La bellesa fallera - Verónica Pérez

Si avancem unes dècades en el temps, comprovarem una sèrie de canvis en el tipus de, costums, la mida de les faldes i modes de pentinats. Les falleres majors als noranta i primers dos mil encara eren pentinades per amigues de les mares i podien arribar a la Cort d’Honor així. Eren unes èpoques més modestes, amb els cabells menys farcits de gomina i Falleres Majors amb un nombre més reduït de vestits. El més important sempre era el de la presentació. Ara bé, una cosa se’n deriva de l’altra i és que les majors representants falleres comptaven amb un nombre considerablement menor d’actes. Tot això implica no només una agenda més plena, sinó també més ocasions de ser admirades i el seu cruel revers, ser criticades.

Actualment tenim unes Falleres Majors i unes corts amb unes híper representativitats i no ho dic en un aspecte positiu. Tota València està pendent d’aquestes dones i això repercuteix en la seua imatge. Influeix que lluïsquen els adreços ben emparellats amb el model de vestit i segons qui les pentina, tenen possibilitats de ser les agraciades o no. Tots els vestits que duen són imitats, per tant es dóna un fenomen de doble direcció: el públic predisposa el que s’espera de la fallera major i la fallera major també pot implantar cànons de bellesa. La bellesa de la fallera pot ser ressaltada pels espectadors segons la qualitat de les teles o els complements que lluïsca. De fet, l’aspecte físic és vital, perquè no s’admet que la fallera major acudisca als seus compromisos sense arreglar o amb la cara llavada. No és ja una qüestió de bellesa només. Si no porta maquillatge, és altament infamada per això. En l’imaginari social i actual, són les seues qualitats físiques i la seua predisposició en les seues interaccions, les que la fan mereixedora d’aquest càrrec. Què passaria si a ulls dels espectadors-experts en falleres majors, la regina del Cap i Casal no somriguera amb suficient freqüència? Que els pegaria molt tort, parlant clar i ras.

La tria de les corts es dóna per influències socials però també per una qüestió de bellesa. De fet, encara no hem vist a cap fallera major de València no heteronormativa. No hi ha hagut una Fallera Major que passe de la talla L, que no tinga unes faccions simètriques. Almenys en aquest segle i part del passat.

Què és el que volem dir amb tot açò? Que la bellesa és una construcció, una sort de negociacions més o menys tàcites

80

La bellesa fallera - Verónica Pérez

sobre l’aparença d’una jove que al cap i a la fi és una representant.

Aquestes negociacions s’estenen des de la grandària de les pintes (molt variat dels anys 60-70 a avui dia) fins al maquillatge i el to dels llavis que ha de portar. La bellesa impecable és el requisit mínim que ha de tindre una jove per ser regina absoluta, sobretot al Cap i Casal. Que els cànons són uns molt marcats avui dia i se sotmetran a variacions amb el pas del temps, mitjançant acords, però sobretot, sobre els desacords socials expressats amb feresa darrere d’una pantalla.

A tall de conclusió, podríem reflexionar sobre com aquesta estètica o necessitat d’estètica, avui dia, es reclama a colp de comentari de xarxes socials i de manera enormement negativa. La bellesa hauria de renunciar a alimentar totes aquestes veus plenes de complexos i que bolquen totes les seues frustracions sobre l’aparença o les maneres d’estar al món d’unes dones que no els han fet res més que afirmar la seua voluntat d’engrossir la genealogia fallera. Fan falta lliçons d’història de la festa per sospesar què significa vertaderament l’estètica de la Festa en les nostres representants i abraçar la diferència. La veritat vertadera és que les dones vulguen participar en les falles i sobreposant-se als comentaris destructius de les persones i opinions més inconscients. És vertaderament remarcable com, a pesar de tots aquests perfils que reclamen, la virtut seguisca sorgint, d’entre les deixalles. És només així, canviant i ampliant les mires i disminuint la capacitat destructiva que les nostres representants decidiran quin és el concepte de bellesa que més els importa.

81

‘mascarada’ Juane Cortell falla gran 2020

84

ENS ANEM DE CARNESTOLTES AMB LES ÀNSIES DESIMBOLTES Que no siga per fer festes que no siga per esplai, en tot cas anem espai, puix no és el mateix les vestes, que una festa amb més esplai.

I davant tantes propostes, si no et vols marejar, ausades que cal triar, entre totes les expostes, la que més puga agradar.

Això explica que l’artista, sempre d’esperit festiu, li haja dit al guionista que faça protagonista algun festeig atractiu.

I pensant, però no massa, que no cal pegar-li voltes si les idees van soltes, es posaren la carassa d’esbossar el carnestoltes.

Per a donar-li prestància, puix esta festa a València no és de fer-se amb abundància, optaren per la substància de la farsa de Venècia.

Mascarades medievals de luxe i ostentació, disfresses artesanals naveguen per les marjals en antiga tradició.

86

A la vista perspicaç, cada escena és veneciana.

Darrere de l’antifaç, estirant de cada llaç, ix la qüestió valenciana.

(I també la torrentina que sempre és canella fina.)

CARNESTOLTES PER L’ALBUFERA TOTA DE MERDA SENCERA De la idíl·lica Albufera amb barraques i arrossera de canals i zona verda, només queden les contalles.

Està plena de deixalles, tota escampada de merda.

Eixa estampa costumista com la va deixar escrita Blasco en les seus novel·les, en la brossa s’ha estampat, quedant tot contaminat fins de les barques les veles.

Solquen els albuferencs envoltats de cels rogencs per damunt d’aigües pudentes, brutes pels abocaments d’empreses i residents amb ses costums tan dolentes.

L’all i pebre ja no és mel, a l’anguila li ha eixit pel per patir la pol·lució.

I Tonet se’n va perxant entre brutesa abundant per la contaminació.

El galduf de Sangonera, per molt que fora fartó, al llac no s’ofegaria, entre el fang i les recialles, envasos, fem i ferralles, ausades que peu faria.

Dels tres, el primer honor, és distinció de per vida, acabar sent elegida com a Fallera Major.

(De tot el poble i ciutat per un distingit jurat.)

I mentre molta gent calla, els polítics de baralla no aporten cap solució, i l’Albufera s’ajoca, morint-se des de la soca, per patir tant d’abandó.

El segon, ser capitana en les festes patronals, darrere dels caporals, en versió mora o cristiana.

(Acabant la festa grossa saludant en la carrossa.)

Despertem del carnestoltes, d’anar de visita, a voltes, fent-nos fotos i paella.

Perdem la màscara prompte que ja estem en el descompte.

Salvem nostra meravella.

El tercer fet afanyós és ser reina angelical, amb llarga capa triomfal, per a l’encontre gloriós.

(Com va manar Na Germana, aquella reina occitana.)

FER-SE AMB LA TRIPLE CORONA ÉS L’AUTÈNTIC JOC DE TRONA En la terra torrentina les reines del carnestoltes, sempre les trobes resoltes a la lluita viperina.

(Fora dels nostres barrancs no s’entenen estos fangs) Totes cobegen la trona i als sons d’algun sortilegi, abastar el privilegi de fer la triple corona.

(El títol de més esment a una dona de Torrent.)

87

Per a abastar el triplet es venen els tarongers, joies, perles, els velers, la caseta o el xalet.

(Tot esforç paga la pena per al somni de la nena.)

Si no em falla la memòria ninguna, fins al moment, de les dones de Torrent, ha pogut tastar la glòria.

(La batalla continua, la trona encara està nua.)

Veurem qui assoleix la gesta de ser màxima festera, mora-cristiana, fallera i la reina de la vesta.

(Per esta feta, Torrent, li ha de fer un monument.)

LA DISFRESSA TORRENTINA SENSE DUBTE, LA MÉS FINA Carnestoltes a Torrent és un mareig evident per estar tan prop de falles, però en este poble viu no menyspreem mai un festiu, ens encisen les rondalles.

No som com els de Picanya, però sí ens fa la castanya, gastar-nos diners a manta.

Així que en la mascarada usem roba reciclada per no ser gent abusanta.

El mono per a la Flor, amb l’aroma embriagador, serveix per a ser mecànic.

Afegint un atifell, con tisores o circell, ja pots semblar un botànic.

El saragüell de faller serveix també de forquer i de llaurador abrupte, mentre que el contrabandista per lladre, salta a la vista, com a polític corrupte.

88

El trage per a clavari et serveix com a bancari o per vendre assegurances.

I el negre de clavariessa pot valdre de vampiressa o per fer de viudes panses.

Amb la túnica i la vesta, ens unim prompte a la festa de fantasma disfressats.

Pot aprofitar de Papa, i si li afegim la capa, com a herois aqueferats.

Si amb tanta festivitat, no acabes boig, al remat, tens disfressa assegurada.

A Torrent, amb tants festejos i de campanes voltejos, tot és una mascarada.

EL CARNESTOLTES MODERN ÉS EL POSTUREIG EXTERN Ara no paga la pena anar de festa amb la colla, passar una estona amena ni soltar-se la melena, si en internet no s’amolla.

Vas viatjant per fer turisme i ho veus tot per la pantalla, puix es pot obrir l’abisme o provocar un sisme, sense compartir a tralla.

Fer-se una bona paella ja no té el mateix reclam, si roman tot en capella sense que cap foto d’ella, la pengem en Instagram.

Un pantaix segur et pega si estàs en el restaurant, i la foto no es carrega, del vi de bona bodega que amb l’estrena estàs pagant.

Pel nostre minut de glòria perdem nostra intimitat.

Per la fama transitòria de penjar una falòria que gens interessa, al remat.

Per açò del postureig, hem perdut tota vergonya.

(Ho diré sense ser lleig) Alguns mostren l’abadeig, altres la seua codonya.

En créixer tant el mostrari ensenyant les alegries i algun fet estrafolari, no caldrà que l’adversari es gaste res en espies.

AL REMAT, UNA ENSENYANÇA Mascarada torrentina ens parla del carnestoltes, com serà canella fina, pegueu-li més de tres voltes.

Si ens anem a les rebaixes i trobem quasi debades, a grapats, lluents alaixes, seriem unes cagaixes sense les fotos penjades.

Miquel Ángel Gascón

89

José Maroto Yago President Benvolguts falleres i fallers de la comissió de la Avinguda, L’inexorable pas del temps fa que quasi sense adonarnos ens trobem de nou a punt d’arribar a la nostra setmana gran, la setmana de la festa fallera, festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Han sigut unes setmanes molt intenses carregades d’activitats de tota classe, que fan que en el nostre casal estiga viu durant totes les vesprades/nits gràcies als assaigs de les diferents obres de teatre , presentacions, declamació, apropòsits, cavalcades, cant de l’ estoreta, etc.

Vull expressar el meu agraïment a tots els fallers i falleres que han fet possible que els objectius que ens vam marcar s’hagen superat àmpliament y que han facilitat la meua tasca com a president. Gràcies.

Enguany estrenem dos nous artistes fallers que ens plantaran els monuments. La falla infantil, molt innovadora, serà obra de Reyes Pe i la falla gran de Juane Cortell, dos grans artistes que ens han aconseguit il·lusionar amb les seues propostes.

Des d’aquestes pàgines aprofite per convidar-vos a disfrutar de la festa, juntament amb Sara, Blanca i Nico, en harmonia, germanor i intensitat, les portes del nostre casal estan obertes per a tots els que vullguen formar part de esta gran família que som L´AVINGUDA. Vos esperem.

90

Sara Garrigues Royo Fallera Major 2020 Falleres, fallers, forasters, familiars i amics de l’Avinguda, Si pertànyer a aquesta comissió ja és per a mi tot un orgull, més ho és poder representar a tots els fallers que la formen, i poder escriure en les pàgines d’aquest llibret com a fallera major d’una comissió que ens dona tant.

El llibret és part de l’essència de les falles, la paraula escrita i publicada, que ens permet tornar enrere per tal de recordar tot el que durant un any vam viure com a comissió.

M’agradaria aprofitar l’ocasió per donar gràcies a totes eixes persones que fan possible el que vivim a l’Avinguda, i en especial per eixa dedicació i amor que depositeu per tal de que el nom d’aquesta comissió sempre estiga al lloc més alt. Gràcies pel treball incansable, i per fer d’açò un estil de vida.

Enguany tinc la sort de poder compartir tot el que estic aprenent amb Pepe Maroto, el nostre president; Blanca, la meua xiqueta i la revolució que ha arribat per a omplir la meua vida de color, a més de ser la nostra Fallera Major Infantil; i Nico, el President Infantil amb més pólvora a les venes. Són innumerables els moments que hem viscut, però encara queda el millor, la setmana més bonica del calendari faller, on viurem moments realment especials amb la nostra comissió, i on els monuments vestiran els nostres carrers.

Només em resta desitjar-vos unes bones falles, i poder gaudir amb tots vosaltres el que està sent, sens dubte, l’any més meravellós de la meua vida.

Som grans en ser xicotets, recordeu-ho.

VISQUEN LES FALLES I SOM L’AVINGUDA!

92

Ana Garrigues Sara, eres com la felicitat, la dona més inaguantable del cosmos, i hui, nostra Fallera Major. Açò és el somni de les dues, així que gaudeix i no et perdes res. Ací estaré jo per a tu.

Et vull!

José i Mari Sara, poc a poc vas complint somnis. Enguany viuràs un altre del que papà i mamà es sentim molt orgullosos. Viu, sent, i transmet sentiment, elegància i somriures com només tu saps fer-ho. Com sempre, Ana i nosaltres caminem al teu costat per gaudir amb tu. Et volem molt.

Nuria Almenar Lleial, responsable, amiga dels seus amics, persistent en tot el que es proposa, carismàtica i alegre.

Sí, ella és la meua amiga Sara, la Fallera Major de la falla de l’Avinguda. Estic orgullosa i il·lusionada per veure’t al lloc més alt de la comissió que t’ha vist créixer i de la que gràcies a ella he pogut conèixer-te. El 2020 és teu! Riu, plora, disfruta i recorda que cada una de nosaltres estarem al teu costat. Et vull.

94

Rafa Garrigues Aquella xiqueta que cantava al meu braç.... caracol.. col...col......s’ha convertit en tota una dona i enguany en la meua fallera major. Quin orgull haver-te pogut portar del braç el dia de la teua presentació. Gaudeix del teu any, ací estaré al teu costat per a tot el que pugues necessitar.

Carlos Conejeros Fins i tot jo sé el que significa per a una fallera ser Fallera Major, i qui et conega no ha de pensar molt per a saber com has de sentir-te ara mateix. Ja estàs davant dels dies més intensos del teu any, i veient com has viscut tot el que ja has passat, no cal que t’anime a gaudir, guardar moments i persones, plorar (d’alegria, per suposat!)... perquè és concretament el que estàs fent tot l’any. Només has de continuar igual, però amb més intensitat si cap i mentre, la resta estarem contents de veure’t sempre amb el teu somriure (i també estarem preparats per a quan ens digues... “Espera, no te’n vages! Una foto!”).

95

Tot això que sempre he volgut dir-te A la meua Fallera Major, Si algun dia m’hagueren dit que em trobaria davant d’aquest full per tal d’escriure estes paraules a la nostra Fallera Major, m’haguera costat creure-ho. Potser no siga la persona més indicada o amb millor prosa. Però segurament no conega una persona que vullga a nostra fallera major, Sara, de la manera en què jo ho faig.

I dic “de la manera en què jo ho faig” perquè és molt difícil explicar en paraules el voler que li tens a una de les persones més importants que es pot tindre en la vida. Per tal d’aconseguir-ho vaig a intentar que mireu a Sara en els ulls en els que jo la veig.

Sara va arribar a la meua vida a l’estiu de 1997, en poc menys d’un any havia passat de ser la cosina més xiqueta a ser la major. Des d’eixe moment vaig sentir per segona vegada el que significava voler a algú per damunt de totes les coses. I és que la vida em regalava una “germana” xicoteta ,encara que no legalment ,a efectes pràctics era com jo la sentia. Una personeta que anava darrere de mi allà on jo anara, que suportava el que li fera només per estar amb mi. La disfressava, maquillava, pentinava, l‘afonava a la piscina, li ensenyava a muntar en bici, carreres de patins... Totes les trastades possibles que es poden fer als germans més menuts. Cada estiu a Manyes era una nova aventura quan elles arribaven. I és que, com diuen els majors, els cosins són els primers amics que tenim en la vida. I quina raó!

96

Amb el pas dels anys eixa amistat va anar creixent de la mateixa manera que nosaltres, eixe voler en forma de protecció anà transformant-se en admiració mútua. Amb el temps es convertirem en companyes de secrets, de vivències, de reginys, de festes i, com no, de falles. Eixe punt d’unió que ens ha acompanyat sempre en les nostres vides i ens ha unit més si cap.

I és que si hi ha una cosa que a Sara li agrade en la vida són les falles, però això segurament tots els que esteu llegint estes línies ja ho sabeu. El que potser no sabeu és que sara és una d’eixes persones que quan la coneixes et canvia la vida, com em va passar a mi. Una persona valenta i atrevida, sempre aconsegueix tot el que es proposa i sempre està disposada a ajudar a la resta. Quan es sent el nom de Sara Garrigues Royo, Fallera Major de l’Avinguda, ningú s’estranya, és normal, era un càrrec al que aspirava des del moment en què va nàixer, però no, no és només això, ser Fallera Major de l’Avinguda és el resultat a una carrera de fons, un treball d’any a any que totes les afortunades han dut a terme, i Sara d’una manera intensa ha sabut fer de la falla la seua forma de vida.

Sara és una de eixes falleres que contagia la màgia de la festa, el sentiment de treball i el voler per un escut, el nostre. Jo pense que una bona Fallera Major és aquella que viu i pregona les falles com allò més gran que tenim en la vida. Però més encara és aquella a qui se l’omplin els llavis de bones paraules quan parla de la seua comissió, i tot això és Sara, si em permeteu l’expressió “una hooligan de l’Avinguda”.

Quan ella diu alguna cosa de la seua falla no hi ha valent que li porte la contraria (i que ho intente). Totes estes qualitats són les que l’han portat a ser la nostra màxima representant, la representant de la falla que l’ha vist nàixer i créixer, la falla dels que la volem.

Sara, totes estes coses són allò que sempre he volgut dirte, com et veig i et vull. Perquè et vull des del dia en què arribares a la meua vida. I per molts anys que passen sempre et veuré com la meua xicoteta gran revolució. M’encanta veure com et fas major i estic orgullosa de la persona en qui t’has convertit. Sempre estaré ací per a tu. Et vull i et voldré tota la meua vida.

Als teus peus, Fallera Major.

Un bes molt fort de la teua “germana” major, Carmen.

Carmen Sirvent

97

Del subtil reflex de la llum, despunta un somriure infinit, el plaer etern del perfum que desprèn el teu esperit.

Cor i devoció, tradició i cultura, passió de valenciana, fallera, torrentina, màgica comissura, blau i cel, gloriosa Senyera.

Sang de falla, de casal i monument, sang de família, per la festa entregada, sang del poble de Torrent, sang de fallera, per sempre, enamorada.

Tresor de vocació educadora, mestra d’afectes desbordants, pel món infantil lluitadora, amor i coratge pels infants.

I als peus de nostra Mare divina, ofrena de vida, tenint ben presents, a aquells a qui el camí els destina algunes necessitats diferents.

I sempre baix la mirada del Captiu, humil, silent, pero fidel i sobirana, és emoció pura i en ella reviu l’esperança d’una terra més humana.

Que la banda que al pit vas a lluir, emblema de ta gent més volguda, provoque al carrer un sospir, per la comissió de l’Avinguda.

I recorda-ho en molt d’orgull, puix enguany tindràs l´honor, na SARA GARRIGUES i ROYO, de ser nostra Fallera Major.

Albert Sesé

99

comissió Alicia Pallardó Benavent Fallera major eixint 2019.

Fallera major de Torrent 2020.

Adrián Romero Vaquero / Adrián Romeu Puig / Alberto Capel Royo / Alfredo Prósper Escrig / Álvaro Capel Royo / Amparo Puig Medina / Amparo Santarremigia Madrigal / Amparo Valor Anchel / Amparo Vilanova Moreno / Ana Aracil García / Ana Ballestar Carrión / Ana Beatriz Royo García / Ana Garrigues Royo / Ana Isabel Ocaña Barrios / Ana María Cerdán Caballero / Andrea Salvador Pedrós / Ángel Cayetano Carrión Mondejar / Beatriz Mondragón Andreu / Candela Peris González / Carlos Alejandro Marsilla / Carlos Mercado Almerich / Carlos Piles Andreu / Carlos Piles Tordera / Carmen Sirvent Garrigues / Carolina García Benito / Cecilia Piles Andreu / Chimo Chuliá Puig / Claudia Fenoll Ramos / Claudia Ferriols Alonso / Consuelo Vázquez Payá / Cristina Vázquez Payá / Daniel López Isasi / Dorita Hernández Herraiz / Elena Balaguer Peris / Elena

100

Vivas Herrero / Elisabeth Cazorla Domínguez / Emilia Esteve Canet / Emilio Chuliá Soler / Empar Hoyo Santarremigia / Enrique Romero Martí / Eva Mª Balaguer Peris / Felipe Fernández Aparicio / Fernando Carratalá Benedito / Flavia Mares Puig / Francisco Flor Cuenca / Francisco Javier Giménez Arasteny / Gabriel Aracil Baviera / Gemma Senchermes Castillo / Guillermo Veguer Peris / Inmaculada Miquel Carretero / Irene Bresó Peiró / Isabel Izquierdo Fernández / Isidro Company Llácer / Ismael De Gracia Tendero / Jaume Silla Merchán / Javier Gascón Rocha / Javier Ruiz Comes / Javier Yago Córcoles / Joaquín Hernández Marín / Jorge Fenoll Peris / José Ballestar Carrión / José Company Llácer / José Miguel Espeleta Paricio / José Miguel Peris Gil / José Royo Martí / José Vicente Garrigues Sanchis / José Vicente Ramírez Pinilla / José Vilanova Puig / Josefina Herrada López / Juan Antonio Giménez Moreno / Juan Carlos Fenoll Gisbert / Juan Carlos Giménez Arasteny / Juan Fernando Serón Montero / Juan Pagán Ortí / Judith Aixa Puchades / Julio Vilanova Martínez / Laura Córcoles Pérez / Lorena Mares Puig / Lourdes Martínez Esteve / Lucía Company Andreu / Mª Amparo Bartual Vázquez / Mª Carmen García Moreno / Mª Carmen Royo García / Mª Dolores Jurado Rodriguez /

101

Mª Dolores Visier Robles / Mª José Almerich Llópez / Mª José Lozoya Herrada / Mª Rosa Almerich Llópez / Mara Giménez Cerrato / Marga Córcoles Pérez / María Espeleta Cabrelles / María Femenía Palacios / Marta Femenía Sancho / Mercedes Baviera Santos / Mía Vicente Doménech / Miquel Ángel Gascón Rocha / Miguel Ángel Giménez Arasteny / Mila Aracil García / Mila Córcoles Forés / Natalia Company Vilata / Nerea Sancho Huerta / Noelia Maroto Esteve / Nuria Almenar Fernández / Nuria Femenía Sancho / Pablo Fernández Visier / Patricia Almenar Fernández / Paula Simó Penadés / Pedro Fernández Olivares / Puri Soler Moruno / Rafael Garrigues Ibáñez / Ramón Sanz Martínez / Raquel Moñino Ojeda / Raquel Puchades Villarreal / Raquel Royo Navarro / Rebeca Puig Cervera / Sergio Montoro Caballer / Silvia Almerich Llópez / Simón Cerdán Caballero / Sofía Puig Cervera / Sonsoles Puig Cervera / Susana Cervera Carqués / Teresa Castillo Silla / Tomás Gómez Sánchez / Toni Villaplana Navarro / Trinidad Vilata Ortí / Vanessa Maroto Esteve / Vicente Almerich Besó / Vicent Burguera Fernández / Vicente Royo Navarro / Vicente Veguer Muñoz / Vicente Veguer Peris / Virginia Almenar Silla / Xavi Ortí Miralles

102

abonats Ana Domínguez Vilanova / Chelo Carretero Íñiguez / Concepción Planells Alandí / Elena Peris Fabiá / Enrique Ocaña López / Francisco Capel Muñoz / Francisco Gil Segura / Gemma Puchades Villarreal / Javier Capel Planells / Jesús Andreu Besó / Josefina Arasteny Pampló / Josefina Moreno Miquel / Mª Dolores Benavent Martínez / Mari Peris Fabiá / Nicolás Magán Oliva / Vicente Muñoz Mora / Virginia Almenar Silla

103

‘què és la bellesa?’

Reyes Pe falla infantil 2020

104

106

107

108

109

La creativitat...

Entre temps per a estudiar i el quefer extraescolar el dia es queda esgotat.

Açò provoca un perill que aparega un bon clavill en la creativitat. És necessària l’escola, així com fer esports, mola, per a tot és positiu.

Mes no siguem borinots els xiquets no som robots, tenim geni creatiu.

Esta part de l’esperit no pot romandre a l’oblit per educar el xiquet, o perdrem nostra infantesa per a ser persona entesa, però un humà insatisfet.

Per això la nostra artista, ha tingut molt bona vista en donar-nos un regal, dedicant unes vesprades per a fer taller, debades, de la falla en el casal, Hem pintat, vestit ninots.

Encara que uns trompellots s’han embrutat de pintura.

Però jugant amb les teles, amb els pinzells i aquarel·les hem fet falla i fet cultura.

110

Tots gaudint imaginant eixos monyicots creant.

No és per posar-nos medalles, este invent no ix en les notes però ens fa ser més devotes dels ninots i de les falles.

La moda...

Les modes són passatgeres, venen i van com les ones, afectant a les persones com sol a les bajoqueres.

Influeixen en la ment, en la roba que vestim, en voler estar més prim o en fer cas d’algun vident.

Si mirem dins de l’armari, comprovem el que vos dic, tot i tindre un rebolic muntem un gran vestuari.

Roba que es queda menuda, samarretes d’altres anys, marques que calmen afanys d’alguna ànsia complaguda.

A punt de l’esclat es troba, i encara estem vinga el plor, puix amb tot el vestidor diem que ens falta més roba.

Si esta és la realitat que estàs vivint en ta casa, pot ser et done la brasa, però açò he reflexionat: Les modes de temporada en allò del bon vestir, també es poden compartir quan la moda està passada.

O, rematant la contalla, ho podem tot reciclar per a vestir i abrigar, els ninots de nostra falla.

El disseny...

Amb el ritme que duem no ens parem mai a pensar, i si ho fem, no meditem, en el disseny que portem als vestits que hem de triar.

Fins i tot la més barata en peces del vestuari, des de la calenta bata a la brusa o la sabata, el disseny és necessari.

Pot ser més o menys artístic però sempre està present.

De vegades estilístic, altres quasi museístic i algunes pareix absent.

111

Per a fer uns pantalons primer algú ha de crear, esperar inspiracions i buscar les ocasions de posar-se a dissenyar.

Així l’artista, la falla, la pensa des del no res.

La musa en ella treballa per a que faça troballa en el creatiu procés.

Abans de plantar, s’esbossa cada detall del ninot.

Tota idea se desbrossa per a fer la festa grossa quan se planta el nou parot.

Per això paga la pena mirar cada menudalla que apareix en cada escena, per a admirar la faena del disseny que hi ha a la falla.

El teixit...

Fil a fil es fa el teixit.

Llenç a llenç es fa el vestit per teles entrellaçades.

Amb el disseny alenat per la creativitat, són les teles inspirades.

Hi ha teixits tradicionals, o més moderns i virals, depèn d’on tens el bon grat.

En els temps que vivim ara poca cosa pareix rara, mana la diversitat.

Si parlem de tradició es conrea amb devoció nostra antiga indumentària.

Els teixits artesanals, amb les arrels culturals que són de llarga fondària.

Dels capdells de bona llana ix la manta morellana per als moments de gelor.

De la seda es teix fi l’entramat de l’estopí que és un autèntic tresor.

En l’antigor, el ninot, fet de fusta i de parot, per teles era vestit.

Amb la roba del veïnat quedava com disfressat i al cadafal enllestit.

Seguint esta antiga usança fem en la falla semblança dels ninots vestits de tela.

Teixint així un cadafal que mirat des del casal, serà una gran passarel·la.

112

La bellesa...

La bellesa no és precepte ni simple definició. És diversa en el concepte És ensomni, també un repte.

Sentiment, una emoció. És abstracta unes vegades, altres és conceptual.

Barroca de vesprades i amb algunes matinades, romànica medieval.

Depèn d’època i cultura.

Segons quina societat atén diferent mesura, així com la tessitura, del present o del passat.

Pot estar en l’alegria també es troba en la tristor. És cadència, és harmonia, és també la asimetria si es pot arribar al cor.

Apareix a la natura, la llum de poqueta nit.

Al pinzell de la pintura, dins de la literatura en cada vers que s’ha escrit.

És la llàgrima sincera, la delicada rialla.

Caminar una sendera en l’esclat de primavera.

La bellesa és una falla. És el disseny esbossat.

L’artística musa tendra.

La mà que l’ha cisellat.

El color que s’ha estampat. És el foc que la fa cendra.

Per acabar el llibret no cal dir més borumballa. repetisc este secret, la bellesa està en la falla.

Miquel Ángel Gascón

113

Nico Magán Miquel President Infantil 2020 Estimats fallerets i falleretes, És un honor per a mi dirigir-me enguany a tots vosaltres com a President Infantil de l’Avinguda i estic molt content de poder representar a la nostra comissió.

Els que em coneixeu sabeu que des de ben xicotet m’agraden molt les falles i desitjava que arribara aquest moment, per això és una sort i un gran orgull per a mi poder ostentar tan important càrrec en aquest 2020 tan especial per a mi junt a Blanca, Pepe i Sara.

Espere que passem un any meravellós i vos convide a tots a participar i gaudir junt a nosaltres de les Falles 2020.Visquen les nostres festes i visca l’Avinguda!

Una abraçada molt forta i vos espere tirant petardos al casal!

114

115

Papà i mamà Nico, estem molt feliços de veure’t disfrutar tant enguany i de que estigues complint el teu somni. Tota la nostra família ens sentim molt orgullosos de que sigues el President Infantil de la falla que et va veure nàixer i de segur que el teu iaio també ho estarà. Continua disfrutant d’aquest 2020.Et volem molt!

Sara, 6 anys Tete, estic molt contenta de que sigues tu el President Infantil de la falla. Segur que enguany tiraràs més petards encara. Un bes, et vull molt!

Pau, 13 anys Nico espere que aquest any el recordes per a tota la vida. Estic segur que junts ho passarem molt be i qualsevol cosa que necessites només has de dir-m’ho. Una abraçada, amic!

116

Joan, 13 anys Et desitge que disfrutes tant o més que jo de les falles passades. I estic segur de que enguany tirarem molts petards. Tu eres el pirotècnic oficial infantil. Una abraçada!

Laia, 10 anys Nico, eres el meu amic des de que vam nàixer i sempre hem estat junts, falles, moros, fins i tot al cole. Et vull dir que disfrutes al màxim perquè enguany és un any molt especial que guardaràs sempre al record. Et vull.

Ahinara, 6 anys Ha arribat l’any que tant esperaves, un any màgic i irrepetible, el teu any com president. Nico, gaudeix al màxim amb la teua comissió i amb tota la gent que et vol, gràcies per deixar-nos formar part del teu somni.

Lucas, 11 anys Me’n alegre molt de que fores el elegit.

Junts cremaren molta pólvora, que és el que ens agrada als dos, a més de jugar i suar com a boigs.

Enguany seràs tu qui creme la falla infantil amb Blanca. No crec que t’agrade molt, però sempre gaudirem d’un any inoblidable per al record.

117

Per a Nico, el nostre pirotècnic infantil No em fa falta fer molta memòria per trobar una de les primeres imatges que tinc al meu record del nostre President Infantil, Nico. Per suposat està el dia que vaig anar a conèixer al nou falleret de l’Avinguda. Però no és eixe el primer record que em ve a la ment, sinó el d’aquell dia quan, junt a sos pares, el portaren a conèixer a la que seria la seua amiga des de xicotet i que es guarden un gran afecte.

Eixe dia en entrar a l’habitació portava una flor a la mà per a la nova fallereta de l’Avinguda. Des d’eixe moment heu estat junts en tot, ajudant-vos i compartint molts moments. L’any passat visquéreu junts un any molt especial per a Laia i enguany és el teu torn, no saps la felicitat que té Laia que veure que els seus dos amics són els màxims representats de nostra comissió, L’Avinguda.

La teua comissió des de que vas nàixer i on has passat molts i molts moments junt al teus amics, jugant, ajudant en les manualitats, participant en les activitats de la falla, i per suposat disparant bombetes, xinos, granotes, fonts... tot allò que passara per les teues mans.

I és que a Nico el voler per les falles li ve de família, els seus pares li han ensenyat des de ben xiquet el que significa ser faller i el voler per la festa; bo, per la festa de tot tipus: clavari de Sant Blai, benimerí, contrabandista, faller de l’Avinguda i fins i tot

118

de La Plaça quan era ben xiquet, en resum podríem dir que a Nico no li agrada perdre’s res. A qualsevol que conega els teus pares, Nico, de segur que no els sorprendrà res del que estic contant.

Inma i Nicko, el vostre fill és un viu reflex de tot el que ha aprés de vosaltres, ell ha anat agafant un poquet de cadascun per tal de forjar la seua personalitat: el voler per la falla, per la pólvora, els plors en la cremà, la seua afició per les manualitats, no poder quedar-se quiet quan sona Tomás Ferrús, ja que el seu cos li demana menejar la navalla de Contrabandista… De segur que no cal que diga de qui de vosaltres és cadascuna d’aquestes coses que poc a poc han anat deixant empremta en el cor de Nico.

Quan era ben xiquet ja apuntava maneres, encara el recorde carregat amb la seua caixa de ferramentes de joguet per tal de ajudar a Vicent Almerich a fer decorats i fins i tot la carrossa.

Sempre desitjava que fora divendres per tal de anar a la falla a jugar amb els amics, però, sens dubte, la major il·lusió de Nico era el dia de la reunió on se nomenaven els càrrecs per al següent exercici.

Tots els anys des de que va complir 5 li preguntava a sa mare, I si em nomenen a mi? He d’estar per si em nomenen. I sa mare pacientment li deia: Nico, encara eres xicotet, tranquil que ja arribarà el teu torn. I per fi ha arribat eixe moment, el teu somni, Nico, s’ha complit.

Enguany gaudiràs més, si cap, de tots el moments de les falles que més t’agraden, sobretot perquè al teu costat estaran no només els fallers de l’Avinguda sinó també la teua família, mirant-te ben orgullosos. Però hi haurà uns ulls que et miraran amb més admiració si cap: els de la teua germana Sara, que no pots ni imaginar com de feliç que està de veure al seu germà com a President Infantil.

Nico, aprofita cada instant perquè, quan te’n adones, la teua falla serà només cendra i dels teus ulls començaran a brollar llàgrimes.

Et puc garantir que moltes més que anys enrere, en eixe moment pensa en la sort que has tingut d’haver pogut viure aquest any i deixa brollar eixes llàgrimes d’alegria perquè el teu somni s’haurà vist complit.

Un bes enorme, Nico.

Lorena Mares

119

Blanca Giménez Vilanova Fallera Major Infantil 2020 Benvolguts xiquets i xiquetes de la comissió, És un honor per a mi dirigir-me a tots vosaltres des del nostre llibret com a Fallera Major Infantil del 2020.

Tots sabeu quant desitjava aquest càrrec i tot el que m’agrada disfrutar de la nostra festa. Ja arriba el moment que estem tots esperant. Ja s’acosta la setmana que tant hem anhelat. Enguany és especial i espere gaudir amb tots vosaltres dels intensos i meravellosos dies de falles.

La falla no és només festa, és tradició es cultura i és art. Molta gent treballa sense descans durant tot l’any però tot l’esforç i la feina té la seua recompensa . I ara es el moment de veure i gaudir de tot allò que hem aconseguit.

Els xiquets som els encarregats de transmetre eixe gran i valuós legat que tenim els valencians. Som el futur de la nostra festa. Jo vos convide a que tots junts, des de nostra volguda Avinguda, donem a conèixer al món sencer tot el nostre tresor i que cridem ben alt que som valencians i fallers.

Prepareu-vos, fallers, que comença la màgia.

Visca Torrent i visca la falla Avinguda!

120

Papà i mamà Hola “Ratita”, ja estàs ocupant el càrrec que tant has desitjat. Gaudeix, emociona’t, riu, plora i exprimeix cada moment que aquest any et regala. Ton pare i jo anem a estar sempre al teu costat recolzant-te i mirant eixe preciós somriure que tens que ens dóna la vida i ens té enamorats.

Et volem.

Laia, 10 anys Blanca eres la meua millor amiga i no puc deixar passar açò sense dir-te cap paraula , jo sempre he volgut que fores la fallera major infantil de la nostra comissió i encara recorde quan et nomenaren fallera major infantil i les dues donarem un bot. Des d’eixe moment no vam parar ni un sol minut de provar com havíem de saludar i com t’havia de posar la banda. Espere que t’ho passes molt bé durant aquest any, encara que jo no puga estar amb tu, i si em deixen m’escaparé un poc per a veure’t. Et vull.

Paula, 13 anys Hola, Blanca! Estic molt orgullosa de tu i encara que no t’ho diga, estic disfrutant moltíssim de veure’t representar a la nostra falla, la que portem al cor. Espere que aquest any siga meravellós i inoblidable com ho va ser per a mi. Recorda que el temps passa molt ràpid i has de gaudir de cada segon. T’I love you!

122

Javier, 11 anys Blanca, quin consell t’anem a donar nosaltres quan d’aquest tema eres tu l’experta!

Només desitgem que passes un any inoblidable, disfruta al màxim de tots els moments que visques. Un bes, princesa.

Mireia, 9 anys Blanca, eres una gran amiga. Ens coneguem des de fa 9 anys i han sigut les falles les que ens han unit.

Aquest any estic segura de que gaudiràs més que mai i que ho tornarem a passar genial juntes. Un bes.

Ana, 12 anys, i Carla, 10 anys Ja ha aplegat l’any que tant esperaves.

Disfruta perquè aquest any serà irrepetible i sobretot disfruta-ho juntament amb la gent que t’estima. Un bes molt fort de les teus cosines.

123

Per a una princesa...

Blanca és una xiqueta desperta, alegre i somniadora.... així començava la seua presentació. Perquè sí, amics, Blanca és desperta perquè no se li escapa res del que vol conèixer, alegre perquè li encanta cantar i ballar i somniadora perquè com tots els xiquets, està plena d’il·lusions. A més de tot això, Blanca és una xiqueta enamorada i dic enamorada perquè l’amor no sempre ha de ser cap a persones, sinó que podem estar enamorats d’una cosa que ens agrade, d’un sentiment o com és el cas de la nostra Fallera Major Infantil, d’una festa, les falles i en particular la nostra, L’Avinguda.

Com és possible estar enamorada d’una festa? Es preguntaran molts. Doncs sí, clar que és possible!

Blanca ha nascut i crescut entre les quatre parets del casal, com diu la meua filla Anna, ha fet més hores al casal que el nostre escut. Des de ben xiqueta la veies amb el seu pinzell pintant un decorat o posant purpurina; quan encara no sabia ni llegir, assajant obres de teatre i poesies per a la declamació. De tot el que li he demanat eixir ho ha fet, encara que primer sempre em diu: No Mari, d’això no. Però al remat sempre acaba fent tot el que li toca.

Blanca és d’eixes xiquetes amb les quals dona gust fer coses, d’eixes xiquetes que et demanen consell, que volen aprendre coses de falles i cultura. Ella tot ho pregunta, tot vol saber-ho, és coqueta i responsable, massa, de vegades; ella sempre busca la perfecció.

124

Doncs si, carinyo, aquest és el teu any i sé que compliràs totes les teues il·lusions, tots els teus somnis que són els de tots els qui et volem. Perquè no dubtes que tens al costat els millors per ajudar-te en tot, els iaios per aplaudir cadascun dels teus moviments, les teues amigues per a gaudir amb tu d’un any màgic, la teua germana Paula, que només en transmetre’t un poc del seu sentir per la festa, t’animarà a estar sempre on toca i com toca, tens a tota la teua falla, sí Blanca, la que sempre està i de la que estem enamorades, l’Avinguda, la seua gent, la nostra gent que vol escriure amb tu un any més a la seua història i de la que estic segura, quan sigues major, recordaràs amb orgull i voler.

Amparo i Juan Carlos, no penseu que m’oblide de vosaltres, no podria mai. No sé si dir-vos, amics, germans o què? Sou tan importants per a mi i la meua família... Va ser una alegria molt gran saber que la meua xiqueta seria Fallera Major amb la vostra filla. Ningú millor que nosaltres per a ensenyar-los què és la falla i el que significa ser les seues representants. Ara només hem de gaudir del que hem creat, fer que l’any 2020 quede per a sempre al seu cor i al de tots els que formem aquesta gran família.

No oblides mai Blanca, que la festa fallera és senzillesa, sentiment, foc i flama, soroll, pólvora i música que barrejat al teu cor, crearà un 2020 meravellós i inoblidable, estic segura. Ves replegant a la teua motxilla cada record, cada moment i cada persona que al camí et trobes perquè això és el que farà gran el teu record.

Un bes molt fort, princesa.

125

M. Carme Royo i García

Com l’esclat ensordidor d’un cohet, i la màgia encisadora de la flama, ets un remolí que no està quiet, i l’alegria que el poeta declama.

Ja vas nàixer sent fallera, i t’has fet l’ama del casal, al teatre i play-back, la primera, com una gran professional.

I siga al Cant de l’estoreta, o al concurs de declamació, sorprèn ser tan xicoteta, per posar tanta passió.

Perquè tot és divertit, si de Falles estem parlant, perquè mai t’has avorrit, sent en tot participant.

Enguany prepara’t de veritat, perquè un somni vas a complir, al ser la màxima autoritat, de la teua comissió infantil.

A l’Ofrena ompliràs el carrer de llàgrimes i sentiment, demostrant l’amor faller per la Patrona de Torrent.

I quan la nit de Sant Josep la falleta comence a cremar, que l’orgull t’inunde el coret, i tot ho pugues recordar.

Obrigueu l’ànima a la menuda i llanceu al vent la bona nova, la Fallereta Major de l’Avinguda, Na BLANCA GIMENEZ i VILANOVA.

127

Albert Sesé

comissió infantil Laia Andreu Mares Fallera major infantil eixint 2019.

Cort d’honor de la FMIT 2020.

Adriana Baixauli Hernández / Adriana Montoro Baviera / Ahinara Miquel Macarro / Aitana Garcés Cervera / Aitana Hoyo Santarremigia / Alba Aroca Vivas / Alba Olmos Mora / Álvaro Fenoll Bresó / Amparo Carrión Palop / Ana Silla Vilanova / Ariadna Vives Capel / Candela Gascón López / Carla Castelló Balaguer / Carla Serrano Vicente / Carla Silla Vilanova / Carles Andreu Mares / Carles Veguer Valor / Claudia Carratalá Moñino / Claudia Gascón López / Cristina Capel Royo / Daniel Alonso Fernández / Daniela Amorín Balaguer / Daniela Fenoll Ramos / Gemma Maria Gómez Sánchez / Gemma Ramírez Córcoles / Germán Cervera Peris / Giada Sanz Company / Guillermo Veguer Izquierdo

128

/ Inés Company Andreu / Isabel Fernández Espeleta / Javier Fenoll Bresó / Javier Giménez Cervera / Joan Quesada Royo / Joan Veguer Valor / Jorge González Aracil / Josep Burguera Maroto / Josep Company Vilata / Julia Vilanova Córcoles / Kike Silla Aguiló / Laura López Pons / Laura Silla Aguiló / Leyre Olmos Mora / Lola Piles Sánchez / Lucas Flor Aragonés / Lucía Raga Soler / Lucía Ramírez Córcoles / Luis Caro Aracil / Luna González Mondragón / Manel Segarra Vilanova / Marc Gil Femenía / Marcos Chuliá Ramírez / Mario Vilanova Córcoles / Martina Alexandra Serrano Vicente / Martina Royo Miquel / Mireia Fernández Espeleta / Natalia Caro Aracil / Natalia Sánchez Martínez / Neus Hoyo Santaremigia / Neus Ros Piles / Noa Mares Meliá / Nora González Mongragón / Pablo Mares Meliá / Pau Montoro Baviera / Paula Giménez Vilanova / Paula Navarro Vázquez / Quim Alejandro Puchades / Reyes Baixauli Hernández / Romeo Álvarez Almerich / Rubén Giménez Cervera / Sara Magán Miquel / Sento Burguera Maroto / Sofía Carratalá Moñino / Tomás Gómez Montoro / Valeria Royo Miquel / Victor Córcoles Mateu / Violeta Chuliá Ramírez /

129

Gentil sobirana, Fallera Major precioses princeses de la cort d’honor deixeu que este dia reblit d’esperances la veu del poeta senzilla i discreta entone lloances en vostra llaor.

Hui el barri esta de festa i es vist de garlandes que així manifesta sa il·lusió millor i per totes bandes el seu goig culmina perquè sou regina, Fallera Major.

Satírics poetes, autors de llibrets que fan poesia de pícara audàcia, escriuran quartets i escriuran sonets i en la seua gràcia versaran càntics reblits d´humor perquè tu somrigues, Fallera Major.

Per a tu la vega que en flors s’engalana farà una arreplegà de flors purpurines i als teus peus sultana teixirà la ufana que al verger li furta un tapís de murta i de roses fines. I els capolls ingràvids moriran d’enjoi envejant tons llavis, Fallera Major.

Un món d’harmonia que per tot alena et farà l’ofrena de l’art que atresora i en sa melodia que evoca containes les dolces dolçaines entonen un himne acordat al ritme de guitarra mora que intenta descriure l’atractiu sonor del goig del teu riure, Fallera Major.

Que hui tots alhora, la música, els versos els capolls més tersos, la guitarra mora l’alegre murmuri de l’aire embaumat són feliç auguri de ta realea la ferma promesa d’un feliç regnat puig com evidencia de goig i d’amor hui et canta Valencia, Fallera Major.

Que ataquen agregis clarins i timbals en èpics arpegis sa marxa triomfal que entonen hosannes al vol de campanes que flamege en l’aire nostra Senyera que cada fallera com cada faller unànime en l’aire son vitol primer que com un miracle que del cel davalla com una contalla de fades fadrines que et brinden llaor, ja té nostra falla FALLERA MAJOR!!!

131

Josep Bea (1938-2016)

Poesia donada a la falla

premis falla avinguda 2018-2019 Premi a l’enginy i gràcia al monument infantil secció especial / Primer premi de monument infantil secció especial / Tercer premi de monument major secció especial /Primer premi al concurs de declamació a la mare de déu de la Falla Camí Reial en modalitat major / Primer premi al concurs de declamació a la mare de déu de la Falla Camí Reial en modalitat infantil categoria A / Segon premi al campionat de futbol sala femení de la Falla Carrer Toledo / Tercer premi al concurs de fideuà otorgat per la Falla Lope de Rueda / Tercer premi al concurs d’arròs amb llamàntol otorgat per la Falla Reina Sofia / Tercer premi al campionat de dòmino Falla Sant Roc / Primer premi al concurs d’indumentaria valenciana “Narcí García” en modalitat infantil xiqueta otorgat per la Falla Cotxera / Primer premi al concurs d’indumentaria

132

valenciana “Narcí García” en modalitat infantil xiquet otorgat per la Falla Cotxera / Segon premi al concurs d’indumentaria valenciana “Narcí García” en modalitat major home otorgat per la Falla Cotxera / Tercer premi al concurs de paella huertana otorgat per la Santa Llúcia / Primer premi al campionat de futbol sala masculí otorgat per la Falla Saragossa-Parc Central / Segon premi al teatre infantil concurs de JLFT / Millor actriu al teatre infantil concurs de JLFT / Tercer premi de teatre en modalitat obra llarga concurs de JLFT / Cant de l’estoreta: 1º accèssit al millor conjunt otorgat per l’Ajuntament de Torrent - Primer premi al xiquet més típic otorgat per la Falla Sant Roc - Primer premi al xiquet més típic otorgat per l’Ajuntament de Torrent / Primer premi a la millor crítica a la cavalcada del ninot / Primer premi a la millor comparsa a la cavalcada del ninot / Primer premi a la millor carrosa confeccionada per la comissió / Premi a la millor portada del llibret / 68é premi a l’ús del valencià en un llibret de falla de la Generalitat Valenciana

133

134

_premis Falla Avinguda 2018-2019

135

136

_premis Falla Avinguda 2018-2019

137

Hernández Malillos i l’Avigunda, íntimament relacionats miquel ángel gascón Faller. Economista. Màster en Assessoria Fiscal i Contable.

Diplomat en Ciències religioses.

Poeta amb diversos premis en certàmens generalistes, fallers i als concursos de llibrets.

138

Projecte de l’Avinguda de 1926.

Font: Semana Gráfica.

La relació entre el carrer Hernández Malillos i l’Avinguda al Vedat està establida hui dia per la comissió fallera que pren el nom del principal passeig torrentí, puix en el eixe carrer es troba el seu casal i a l’encreuament d’Hernández Malillos amb l’Avinguda es planta la seua falla infantil i al punt imaginari on s’encreuen el carrer i el passeig, la seua falla major. Però la relació d’ambdós ve des de pràcticament el principi del passeig com veurem a continuació.

L’Avinguda al Vedat o del Vedat, com inicialment es va batejar, és l’artèria principal de Torrent i pot ser, fins i tot, una de les referències de la ciutat pel seu traçat i disseny. Des de 2008 sabem exactament quina és la seua llargària, 2.406 metres. Els tècnics de l’Ajuntament ho certificaren i 24 taulellets de color verd, realitzats per l’associació de discapacitats ATAM ens ho recorden des de llavors. La seua denominació ha canviat al llarg dels temps segons els règims polítics i la ideologia dels nostres governants. Avinguda de la República, dels Màrtirs, del País Valencià i Al Vedat des de 2009 després d’un referèndum popular, això sí, sense massa participació per part del poble. En tot cas, esta pareix la denominació més acceptada, com demostra que no ha estat afectada pel canvi de sigles en el consistori, ni pareix existir una demanda social per a la seua variació, alhora que es

139

Hernández Malillos i l’Avinguda, íntimament relacionats - Miquel Àngel Gascón

sembla més a la inicial. En tot cas pocs torrentins i torrentines coneixen que en el primer projecte figurava realment un altre nom, el d’Avinguda del Vedat Alfons XIII. La història de l’Avinguda del Vedat Alfons XIII va lligada a l’alcalde de Torrent durant la dictadura de Primo de Rivera de 1923 a 1930, Felix Vilar David i el conjunt de reformes urbanístiques i socials que emprengué junt als seus companys de consistori. Vilar David nasqué a Manises el 17 de novembre de 1877 i va faltar a València el 21 d’agost de 1959. La seua activitat professional era la d’industrial ceramista. En este conjunt de reformes, la peça clau va ser l’obertura de l’Avinguda del Vedat Alfons XIII que començà a projectar-se en maig de 1926. Este Hernández Malillos l’any 1929 en ser projecte estava basat en les propostes nomenat governador civil de Valéncia. de l’arquitecte Arturo Soria i la seua Font: Semana Gráfica. famosa Ciudad Lineal de Madrid. Línies rectes acompanyades de cases d’una o dos plantes d’arquitectura modernista. Les primeres passes s’iniciaren en 1929, amb l’enderrocament de les cases que encercolaven la Placeta de la Palla i que ocupaven l’espai que és actualment la Plaça del Bisbe Benlloch, però els esdeveniments polítics amb la caiguda del dictador Primo de Rivera i el conseqüent canvi a l’alcaldia, l’adveniment de la Segona República en 1931 i l’esclat de la Guerra Civil acabaren per ajornar la urbanització de l’avinguda projectada i modificar l’estil de les cases, de manera que hui dia, llevat d’algun edifici emblemàtic com el Cine Montecarlo (Inaugurat en 1948), el Liceo (Construït en 1952) i un grapat de cases que sobreviuen, podríem dir que de la primigènia avinguda, de la que es compleix enguany el 90 aniversari de l’inici de les obres, només queda el seu rellevant traçat de 2.406 metres lineals.

L’alcalde, Felix Vilar, havia d’estar ben relacionat amb les esferes del poder de la dictadura, a banda de que aquestes esferes consideraren el projecte de l’avinguda com una reforma que requeria del seu recolzament, puix als actes preparats per a l’inici de l’enderrocament de les cases per obrir l’actual plaça del

140

Hernández Malillos i l’Avinguda, íntimament relacionats - Miquel Àngel Gascón

Bisbe Benlloch, acudiren, entre altres, les següents personalitats, tal com arreplega la publicació Semana Gráfica en els números 160, 168 i 169 de 1929: El general Martín en nom del Tinent General Eladio Pin Ruano que en aquell moment era el Capità General de la tercera regió militar, que inclou València, i que no havia d’estar ben bé de salut, ja que va morir el 28 d’abril de 1931 als 67 anys, als pocs dies d’haver sigut cessat pel nou govern de la república.

L’Alcalde de València des de 1927, el Marqués de Sotelo, Carlos Sousa Álvarez de Toledo (València Ciutat, 18621937) que també va inaugurar obres en el Cap i Casal com el pont de Natzaret, el d’Aragó, l’ampliació de la plaça de l’Ajuntament o l’emblemàtic Mercat Central. Un militar de carrera que havia ingressat en l’Armada en 1879 i que s’havia convertit en el cap del districte provincial del partit únic primorriverista Unión Patriótica.

Natividad Domínguez Atalaya (Madrid 1888 - València Ciutat 1932), que s’havia convertit en 1927 en una de les tretze primeres parlamentàries espanyoles encara que d’una cambra sense poder legislatiu com era l’Assemblea Nacional Consultiva que com indicava el Real Decret Legislatiu 22/9/1917 que la va aprovar era l’òrgan del que Primo de Rivera esperava informació, controvèrsia i assessorament de caràcter general que colaborara amb el Govern i que hauria de presentar, en el termini de tres anys, i amb caràcter d’avantprojecte, una legislació general i completa. Siga com siga, Natividad Domínguez va ser triada com a assembleària per a la secció d’Activitats de la Vida Nacional, per tant, per destacar dins de la seua professió. No debades s’havia format com a mestra en l’Associació per a l’Ensenyança de la Dona, havia obtingut plaça en la capital del Túria on va arribar a ser directora de la secció de xiquetes del col·legi Cervantes on va introduir la metodologia Montessori. Natividad també va escriure llibres sobre pedagogia, fou articulista de diaris valencians i era coneguda per la seua capacitat d’oratòria, de fet, també va ser la primera dona mantenidora dels Jocs Florals de Lo Rat Penat en 1914.

Heraclio Hernández Malillos. (Cubo del Vino, Zamora 1867-¿) que des de gener de 1929 era el governador civil de València i ho seria fins a la caiguda de Primo de Rivera en febrer de 1930. Hernández Malillos havia fet la carrera militar dins de la Guardia Civil. En 1908 escriu el llibre “Nociones de Hipología

141

Hernández Malillos i l’Avinguda, íntimament relacionats - Miquel Àngel Gascón

militar” mentre exerceix com a capità en el Col·legi de Guàrdies Joves de Valdemoro. En 1918 és ascendit a Tinent Coronel i traslladat com a cap de la comandància d’Oviedo. I en 1923 arriba a coronel. En setembre d’eixe any, després del colp d’estat de Primo de Rivera és enviat com a cap de policia a Barcelona on es guanya la confiança del règim durant els cinc anys en què es manté al càrrec, passant en 1928 a ser nomenat com a governador civil Lliurament d’una condecoració a Hernández Malillos com a comandant de la Guardia Civil d’Oviedo en 1921. de Valladolid encara Font: Revista Técnica de la Guardia Civil. que només uns mesos després deixa la ciutat castellana per a ser el governador civil de València on el seu antecessor, Bermúdez Castro, havia dimitit per malaltia. Hernández Malillos ostenta el càrrec fins a la proclamació de la segona república. Durant la guerra civil torna a exercir com a governador militar de Lleida des de la caiguda de la ciutat en mans de l’exercit franquista en abril de 1938, i aquesta és l’última dada biogràfica una vegada trobada l’adjudicació per part del nou estat dictatorial de l’ocupació com a General de Brigada Honorífic en maig de 1940.

Als festejos que relataré a continuació també havia d’estar convidat Enrique Trénor Montesinos Bucelli i Sacristán, el primer Comte de la Vallesa de Mondor però el noble valencià havia faltat al desembre de 1928. Enrique Trénor, a més de ser el propietari de la residència familiar hui coneguda com a l’Hort de Trénor que pertany actualment al municipi de Torrent, s’havia significat com a defensor dels grans propietaris agraris, havia promogut el sindicalisme corporatiu agrari i, per tal motiu, havia format part també de l’Assemblea Nacional Consultiva des de la seua constitució fins al seu falliment.

Quan encara es vivia un moment expansiu econòmicament parlant que propicià reformes i projectes per tota Espanya com el de la creació de l’Avinguda de Torrent que ens

142

Hernández Malillos i l’Avinguda, íntimament relacionats - Miquel Àngel Gascón

ocupa i immersos en el segon període de la dictadura de Miguel Primo de Rivera coneguda com a Directori Civil en el que un govern format per civils intentava consolidar el règim dictatorial, no és debades que el dia elegit per a iniciar les obres de l’Avinguda fóra el 29 de setembre de 1929, dia en que es celebra l’onomàstica de Sant Miquel Arcàngel que eixe any era diumenge. En tot cas, fidels a la dita valenciana que diu “De la festa, la vespra”, els festejos començaren el 28 amb un volteig general de campanes, pirotècnia amb el llançament de morterets, passacarrer, serenata i la baixada de la imatge de Sant Lluis Bertran i benedicció del nou hàbit que s’havia confeccionat per a l’ocasió.

El 29 de setembre, per a començar el dia, novament volteig general de campanes i despertà pirotècnica a base de morterets. A les 7:00 i a les 9:00, oficis religiosos en els que les autoritats vingudes del Cap i Casal, després de la recepció oficial a l’Ajuntament, veneraren la imatge de Nostra Senyora de l’Assumpció i a les 12.00 recepció de les autoritats. El Marqués de Sotelo, fou nomenat Alcalde honorari de Torrent, mentre que a Hernández Malillos, el General Pin Ruano i al Comte de la Vallesa de Mondor, que es rotulà Comte de Montornés, títol que també ostentava Enrique Trénor pel casament amb Maria de la Caridad Despujol i Rigalt, la població els va dedicar un carrer a cadascú d’ells i s’anunciaren noms de nous carrers dedicats als pobles del districte de Torrent, com ara els d’Alcàsser, Alaquàs o el de més llargària, per ser paral·lel a l’Avinguda i que ha arribat als nostres dies de Carrer de Sedaví. Les autoritats, Moment del nomenament del Marqués de Sotelo com acompanyades per la a alcalde honorari de Torrent a la seu del consistori.

Font: Semana Gráfica. gent del poble, visitaren les obres en construcció: l’edifici de la Creu Roja, el Grup Escolar (Actual CEIP Lope de Vega, encara que molts en Torrent continuen anomenant-lo com “El Grup”) o el de la Caixa Rural. A l’hora de dinar, es celebrà un banquet als jardins de la casa de la família Conejos que era la que calia enderrocar. En ell, i en la posterior visita al Sindicat Rural,

143

Hernández Malillos i l’Avinguda, íntimament relacionats - Miquel Àngel Gascón

parlaren l’assembleista Natividad Domínguez, que com he comentat abans tenia fama de gran oradora, i l’Alcalde de València, el Marqués de Sotelo. Després del banquet, s’iniciaren simbòlicament les obres d’enderrocament de les cases que donarien pas al principi de la futura Avinguda del Vedat. Abans, des d’un dels balcons de la casa, feren el seu parlament l’Alcalde de Torrent, Felix Vilar, el secretari del Sindicat Moment dels parlaments des de la Rural, Parnies i el seu fill Juan, i el balconada de la casa de la familia Conejos. general Martin i el pare Marcelino Fernández retor fill de Torrent.

Posteriorment es descobriren les plaques amb els noms de les autoritats complimentades i, com no podia ser d’una altra manera tractant-se de Torrent, els festejos acabaren amb una processó i un concert.

Dels tres carrers dedicats a personalitats aquell 29 de setembre de 1929, sobreviu només el d’Hernández Malillos que es col·locà en un lateral de l’encara en construcció Grup Escolar, la del Comte de Montornés estaria en l’actual pati del col·legi i la del general Pin Ruano no he pogut, encara, determinar la seua localització.

La realitat és que l’aleshores governador civil de València va fer un donatiu de 300 pessetes a l’escola femenina del Sindicat Rural i socors a les víctimes de les tormentes i això, i no només la casualitat, ha fet que perdure la denominació d’un carrer que actualment discorre entre el Camí Reial i la pròpia Avinguda, encreuament on, com Hernández Malillos donant el colp de he comentat a l’encapçalament, piqueta simbòlic a la casa de la familia es planta la falla infantil de la Conejos actual plaça del Bisbe Benlloch.

Font: Semana Gráfic. comissió fallera de l’Avinguda

144

Hernández Malillos i l’Avinguda, íntimament relacionats - Miquel Àngel Gascón

que té el seu casal, actualment, al carrer d’aquell governador civil que donà la primera piqueta simbòlica a la casa que donà pas a l’obertura del passeig torrentí.

Moment de la inauguració de la placa del carrer Hernández Malillos.

29 de setembre 1929.

Font: Semana Gráfica.

REFERÈNCIES: LAS PROVINCIAS (2008, 9 d’agost) “La Avenida mide 2406 metros.”

BESÓ, Adrià (2015) “El patrimonio arquitectónico de Torrent” en “Torrent, historia, geografía y arte” Universitat de València. Facultat de Geografia i Història.

PANIAGUA FUENTES, Javier i PIQUERAS, José Antonio (2005) “Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2005” Institut Alfons el Magnànim. Valéncia.

DIAZ FERNANDEZ, Paloma (2005) “La dictadura de Primo de Rivera. Una oportunidad para la mujer.” en “Espacio, tiempo y forma. Serie V. Historia contemporánea” UNED. Pp. 175-190 LÓPEZ ÍÑIGUEZ, Julio (2018) “El primorriverismo valenciano: Origen y funcionamiento de sus élites militares (1923-1930) en Saitabi. Revista de la Facultat de Geografia i Història. València.

OÑA FERNÁNDEZ, Juan José (2008) “Tensión en capitanía: Los sucesos de Valencia de 1929.” en Revista de Historia Militar n.º 103. Madrid.

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

Estimats amics i amigues, fallers i falleres de la falla Avinguda, la meua comissió.

Enguany tinc la tasca però sobretot l’orgull de dirigir-me de nou a tots vosaltres amb unes paraules al nostre llibret. És un plaer per a mi, com a fallera, valenciana i torrentina, mostrar-vos el més sincer agraïment cap a vosaltres, la meua família fallera.

Sou una comissió amb solera, i que demostreu any rere any, cada vegada més ganes de participar i treballar pel món de les falles.

Molts són els concursos als que participem, concurs de teatre tant de modalitat d’obra curta, com llarga, de Junta Local, presentacions i als concursos de declamació i teatre infantil, entre altres, dels més menuts, així com a les diverses activitats que s’organitzen al voltant de la cultura valenciana, a altres falles. A més, organitzadors del concurs d’aparadors fallers, ja amb vint edicions.

Enguany les falles de 2020, estaran representades per vosaltres, Blanca, Nico i Sara que junt amb Pepe com a president, teniu la tasca de representar a la nostra comissió allà on aneu i portar amb orgull el nom de l’Avinguda per tots els racons de la nostra ciutat.

Nico, un falleret de cap a peus que somiava amb aquest any des de xicotet. Blanca i Sara, elegància i dolçor, valenciania pura corre per les vostres venes. Junts formeu l’equip perfecte. No tinc cap dubte que ho fareu de meravella i portareu aquesta empremta amb il·lusió i ganes, i recordeu que enguany sereu l’espill on es miraran tots els fallers de la nostra comissió.

Blanca, Nico i Sara, teniu la sort de contar amb Pepe, president amb llarga trajectòria i experiència, i de segur, vos guiarà i farà el camí més fàcil. Jo l’any passat vaig tindre l’oportunitat de viure el meu any amb ell, que junt amb Joan i Laia, enguany component de la cort d’honor de la fallera major infantil de Torrent, vam viure i sentir tot allò que sé que ara està passant per les vostres ments i els vostres cors. Joan i Laia, els meus xiquets, els meus complements perfectes del 2019. Per sempre.

No parpadejeu, que açò avança molt ràpidament, i guardeu cada instant d’aquest regnat als vostres cors.

Fallers i falleres de la nostra volguda Avinguda, podem estar ben orgullosos de pertànyer a aquesta comissió. Sols em queda desitjar-vos que passeu unes bones falles i gaudiu de cada acte i de cada moment al nostre casal “Pensat i Fet”. Enguany vos trobaré a faltar però no dubteu que en acabar l’any tornaré amb més ganes que mai.

Una abraçada amb afecte i estima de la vostra Fallera Major de 2019 i la vostra Fallera Major de Torrent 2020.

168

Alicia Pallardรณ i Benavent

Fallera Major de Torrent 2020

programació 22

de febrer dissabte 08:00_Macrodespertà 20.00_Crida des de la Torre

23

de febrer diumenge 10.30_Cavalcada del Ninot infantil

26

de febrer dimecres 20.30_Inauguració Exposició del Ninot

29

de febrer dissabte 19.00_Cavalcada del Ninot

170

Arreplegà: Del dilluns 2 de març fins el 14 de març a les 19:30 h / Dissabtes 22 i 29 de febrer pels comerços de l’Avinguda a les 12:00 h

171

01

de març diumenge 11.30_Festa infantil amb castells inflables i dinar al casal 18.00_Berenar infantil amb tallers d’activitats 20.00_Entrega de recompenses de fulles de llorer i brillants al Saló d’Actes de l’Ajuntament

04

de març dimecres 20.30_Entrega premis del Concurs d’Aparadors fallers al casal de l’Avinguda

06

de març divendres 20.30_Acte de presentació de la revista oficial de falles “El Granerer”, intercanvi fotografies i lliurament dels premis de Llibrets al Saló d’Actes de l’Ajuntament 22.00_Presentació del Llibret de la Falla Avinguda al casal

07

de març dissabte 21.30_Sopar oferit per la Fallera Major Sara Garrigues i Royo als fallers de la comissió major al casal

08

de març diumenge 18.00_Berenar oferit per la Fallera Major Infantil Blanca Giménez i Vilanova i el President Infantil Nico Magán i Miquel als fallers infantils de la comissió i entrega de recompenses infantils al casal

15

de març diumenge 21.30_Plantà. Sopar de plantà i entrega de recompenses al casal

16

de març dilluns 08.00_Despertà 14.30_Mascletà a l’Ajuntament 18.30_Acte del Trasllat de la Mare de Déu organitzat per la Falla Cotxera

17

de març dimarts 08.00_Despertà 11.30_Passacarrer i acte entrega de premis de Junta Local Fallera 14.30_Mascletà a l’Ajuntament 17.15_Acte d’Ofrena a la Mare de Déu

18

de març dimecres 08.00_Despertà 11.30_Activitat al monument infantil 13.30_Mascletà manual al passeig de l’Avinguda al Vedat 14.00_Paelles al carrer del casal 14.30_Mascletà a l’Ajuntament 18.30_Acte homenatge a Sant Josep i Nit del foc.

Danses en honor a Sant Josep

19

de març dijous 08.00_Despertà 12.00_Passacarrer per assistir a la Missa de San Josep 13.00_Missa en honor a San Josep i Operació Quilo a l’església de Sant Josep 14.30_Globotà infantil i mascletà a l’Ajuntament 21.00_Cremà Infantil ??.??_Cremà major (pendent d’horari)

172

173

coneixes la teua falla infantil?

Quin és el lema de la falla Infantil? __________________________________

Com s’anomena l’artista de la falla infantil? __________________________________

Quin color és el que més destaca de la falla infantil? __________________________________

Quin material s’utilitza per a vestir els ninots? __________________________________

Què representen els ninots de la Falla Infantil? __________________________________

176

Retalla

munta la teua pròpia passarel¡la

177

Retalla

179

Retalla

181

Retalla

vist el teu maniquí com vullgues i que desfile per la teua passarel¡la!

183

Pinta i retalla

Pinta la teua mĂ scara com vullgues i desprĂŠs retalla-la

185

Unix els punts i descobrix la figura que s’amaga

36 16 22

30 37 35 31

38

17

29

15

23 21

34 32

24

28

14

18

39

20 33

25

27

13

40

19 26

12

41

11

1 2

10 3 4

187

9 5

6

7

8

la teua moda

dissenya la teua pròpia moda, utilitza els gomets i adhesius que vÊnen amb el teu Llibret

189

la guia Torrent Avinguda

forn Avinguda

la guia Torrent Avinguda

Avda. al Vedat, 71, baix 46900, Torrent

192

automòbils Nemesio

la guia Torrent Avinguda

Ctra. Torrent / Picanya km 1,5 46900, Torrent

NUNCA SABES DÓNDE TE LLEVARÁ LA AVENTURA.

PERO SABES CUÁNDO VA A EMPEZAR. Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km).Emisiones de CO 2 : de 148 a 203 (g/km), según procedimiento de ensayo WLTP conforme a lo dispuesto en el Reglamento EU 2017/1151 (emisiones CO 2 de 126 a 173 g/km según procedimiento de ensayo NEDC correlado establecido en los Reglamentos EU 2017/1152-1153219). Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

AUTOMÓVILES NEMESIO, S.A.

Ctra. Torrente/Picanya km 1,5 - Tel. 96 159 50 40 - Torrente

193

llegums Andreu Llustre

la guia Torrent Avinguda

Carrer Frare Luis Amigรณ, 19 baix 46900, Torrent

194

clĂ­nica dental Amparo Vilanova

la guia Torrent Avinguda

Carrer Baviera, 8-2 46900, Torrent

195

administraciรณ finques Qualitat Habitatge

la guia Torrent Avinguda

Carrer Constituciรณ, 53 baix 46900, Torrent

196

la Tara’ra

la guia Torrent Avinguda

Carrer de Pare MĂŠndez, 154 baix 46900, Torrent

197

clínica dental Sergio Baviera

la guia Torrent Avinguda

Plaça Amèrica, 5 baix 46900, Torrent

198

la Maison du Petit

la guia Torrent Avinguda

Plaรงa Corts Valencianes, 14 baix 46900, Torrent

199

Carlos Fenoll Gisbert

la guia Torrent Avinguda

46900, Torrent

200

BigMat Aldino

la guia Torrent Avinguda

Carrer Llibrers, 4 (Pol. Ind. Mas del Jutge) 46900, Torrent

201

Magama

la guia Torrent Avinguda

Carrer Pere el Cerimonios, s/n 46930, Quart de Poblet

202

sc indumentaria

la guia Torrent Avinguda

Plaรงa de la Llibertat, 16-2 46900, Torrent

capel home Avinguda Juan Carlos I, 20 baix 46900, Torrent

203

farines segura

la guia Torrent Avinguda

Mas del Jutge, Carrer Dels Carnissers, 11 46900, Torrent

204

farinera la meta

la guia Torrent Avinguda

Polg. Industrial El Segre, Carrer Industria, 204 R 25191, Lleida

205

flors Amparo

la guia Torrent Avinguda

Carrer Mont - Siรณ, 18 A 46900, Torrent

206

jamones PeirĂł

la guia Torrent Avinguda

Carrer Sant Cristòfol, 12 baix 46900, Torrent

207

escaioles Juanlo Romรกn

la guia Torrent Avinguda

46900, Torrent

el serranet ferralles i metalls Pol. Industrial Mas del Jutge, Carrer F 46900, Torrent

208

administraciรณ loteria nยบ3

la guia Torrent Avinguda

Avda. al Vedat, 69 baix 46900, Torrent

209

caixa rural Torrent

la guia Torrent Avinguda

46900, Torrent

210

salons el Pino

la guia Torrent Avinguda

Avda. Sant Llorenรง, 98 baix 46900, Torrent

211

persianes alejandro e hijos

la guia Torrent Avinguda

Avda. al Vedat, 54 baix 46900, Torrent

centre òptic Carrer Constitució, 10 baix 46900, Torrent

212

multiespai Cuni Carrer Frare Luís Amigó, 37 baix 46900, Torrent

la guia Torrent Avinguda

joieria i rellotgeria Antonio Cordón

213

Avda. al Vedat, 48 baix i 98 baix 46900, Torrent

a l’antiga

la guia Torrent Avinguda

Carrer GarbĂ­, 8 baix 46900, Torrent

el serranet desguaix i grues Polg. Industrial Mas del Jutge, Carrer Gelaters, 30 46900, Torrent

214

aves Torrent

la guia Torrent Avinguda

Ctra. Mas del Jutge, 32 46900, Torrent

Rinol Polg. Industrial Mas del Jutge, Carrer dels Ferrers, 16 46900, Torrent

215

temval

la guia Torrent Avinguda

Polg. Industrial Albal. Carrer Santa Ana s/n, nau 5 46470, Albal

216

electricitat Germanias 40

la guia Torrent Avinguda

Carrer Germanies, 40 baix 46900, Torrent

217

clínica Miguel Ángel Giménez

la guia Torrent Avinguda

Carrer Albocàsser, 13 baix 46900, Torrent

la cuina de Gemma Avda. Pablo Iglesias, 49 baix 46970, Alaquàs

218

joieria Andreu

la guia Torrent Avnguda

Plaça Corts Valencianes, 1 baix 46900, Torrent

persianes i tendals De la Cruz Carrer Juez Ă ngel Querol, 10 baix 46900, Torrent

219

panificadora Conquense Agricola

la guia Torrent Avinguda

Carrer Hermanos Becerril, 25 16004, Conca

220

podologia Peuets

la guia Torrent Avnguda

Carrer Calvari, 2 baix 46900, Torrent

221

sweet mandarina

FALLA AVINGUDA CONCEPTE, DISSENY I REALITZACIÓ DE LA FALLA GRAN: JUANE CORTELL CONCEPTE, DISSENY I REALITZACIÓ DE LA FALLA INFANTIL: REYES PE

LLIBRET DE LA FALLA COORDINACIÓ: ANA ROYO, RICARDO RUÍZ I REYES PE DISSENY EDITORIAL: ALTRE ESTUDI. RICARDO RUÍZ I DANIEL ESCOBEDO TRADUCCIÓ LINGÜÍSTICA: CECILIA PILES, MARÍA VEGUER I TERESA GUERRERO ADEQUACIÓ I REVISIÓ LINGÜÍSTICA: RICARDO RUÍZ PORTADA: REYES PE I RICARDO RUÍZ

LA FALLA AVINGUDA NO ES FA RESPONSABLE DE LES IDEES I OPINIONS EXPRESSADES PELS SEUS COL·LABORADORS EN ELS ARTICLES.

COL·LABORADORS: ALBERT SESÉ, TERESA JUAN, TERESA RAMIS, INMA PÉREZ, ISBEL MESSEGUER, EDUARDO ALMIÑANA, KIKE ROMERO, KARMA CEREZA, MAR ORTEGA, ABEL LLINÀS, DAVID VEGARA, MIQUEL ÁNGEL GASCÓN, VERÓNICA PÉREZ, COLECTIVO CUERPOS EN LUCHA, LORENA MARES, M. CARMEN ROYO, CARMEN SIRVENT

© D’ESTA EDICIÓ: ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA AVINGUDA FILA MORA TUAREGS © DELS TEXTOS I DE LES SEUES TRADUCCIONS: ELS AUTORS. © DE LES FOTOGRAFIES: ELS AUTORS. IMPRESSIÓ: LA IMPRENTA CG DIPÒSIT LEGAL: V-1041/2011

FOTOGRAFIA: FALLA AVINGUDA I ADJACENTS, VIFALLAS, ESTUDIOS AVIÑÓ, FOTO ESTUDIO TONI I RICARDO RUÍZ

LA FALLA AVINGUDA VOL EXPRESAR EL SEU AGRAÏMENT A LES PERSONES I ENTITATS, PER LA SEUA COL·LABORACIÓ EN BÉ DE LES FALLES, I EN PARTICULAR DE LA FALLA AVINGUDA, PERQUÈ AMB L’AJUDA DE TOTS S’HA FET POSSIBLE LA PUBLICACIÓ D’ESTE LLIBRET 2020.

Llibret Falla Avinguda i Adjacents 2020 la mĂ scara de la bellesa