AndNews 5

•

per només iodisme • me

disme • només p erio er sp

iodisme • n és per om m é no

AndNews

Andorra · núm. 5 · Juny 2016 · Preu: 2 €

• només perio dis isme iod

Víctor Naudi «Si el referèndum sobre l’acord d’associació amb la UE fos avui, dos ciutadans de cada tres votarien en contra»

CREUADA CONTRA El TABAC Europa reforça la lluita contra el consum i els països veïns ratifiquen el Protocol de L’OMS contra el comerç il·lícit

MÉS REPTES PER ALS BANCS Andorra ultima la implementació de la legislació europea en matèria bancària i financera en virtut de l’Acord Monetari

MUNTANYA I RESISTÈNCIA La vuitena edició de l’Andorra Ultra Trail reunirà prop de 3.000 corredors de 40 nacionalitats, del 14 al 17 de juliol

• per només iodisme

• me

flash

6

editorial

8

En portada

Europa reforça la lluita contra el tabac

13

dossier

18

entrevista

26

actualitat

30

actualitat

35

economia

36

empresa

Un casino per completar l’oferta turística

8 12

Víctor Naudi

Andorra última l’aplicació de l’Acord Monetari al sector financer

La investigació d’Aigua d’Arinsal aposta per dues hipòtesis

El Govern engega el Pla estratègic del comerç Agricultura responsable i qualitativa: Oli del Mar

40

cultura

Exposició de Samantha Bosque a la galeria Riberaygua

42

esports

Tot a punt per a l’Andorra Ultra Trail

45

oci

La primera edició del saló 4x4 a Encamp

46

sortim

Concerts, òpera i teatre omplen les nits de maig s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

3 ·

AndNews

És notícia

e•

Sumari

4

e • només periodi dism sm

AndNews no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.

• només perio dis isme iod

President: Josep Segura Directora general: Nelly Dedea Redacció: Glòria Gurdó Col·laboradors: Joan López, Rosa Alberch Fotografia portada: Jordi Pujol Fotografia: Jordi Pujol, Josep Segura, Nelly Dedea i Mari Carmen Grau Publicitat: Josep Segura, Nelly Dedea, Enric Suárez (director comercial per Espanya).

Disseny: Fanny Brial Impressió: Impremta Solber Dipòsit legal: AND.63-2016 NRT: F-218559-M

disme • només p erio er sp

AndNews Edita: Dona Secret Carrer de les Escoles, 2. 5.1.

AD600 Sant Julià de Lòria.

Principat d’Andorra.

Telèfon: +376 844 846 Comercial: +376 647 081 Redacció : +376 325 767 e-mail: donasecret@andorra.ad, comercial: donasecretcomercial@andorra.ad ww.facebook.com/donasecret

periodisme • no mé més no

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

26 32 42

Flash

L’OMT col·laborarà amb el Govern per desenvolupar la nova classificació dels allotjaments El Govern signarà un acord de cooperació amb l’Organització Mundial del Turisme (OMT) per desenvolupar el nou sistema de classificació dels allotjaments turístics. A través d’aquesta col·laboració es podran desenvolupar els reglaments que emanin de la Llei general de l’allotjament turístic, que l’Executiu ja està ultimant amb la voluntat de tramitar-la en breu. El desplegament de la nova llei requereix una sèrie de reglaments en el redactat dels quals intervindrà la cooperació de l’OMT i de l’empresa Magma Hospitality Consulting, especialitzada en el sector. La col·laboració de l’OMT és especialment interessant per homologar l’oferta d’allotjament del país a una «qualitat òptima» tenint en compte que es treballarà en base a estàndards internacionals.

Els EUA desestimen la demanda dels accionistes majoritaris de la BPA

Adjudicació de bons El Govern a subhastat una nova emissió de deute públic en forma de bons per un import de 100 milions d’euros. La demanda va arribar fins als 168 milions d’euros, per tant l’adjudicació final es farà pel sistema de prorrateig. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va informar a més, que les sol·licituds dels clients de Vall Banc, tenint en compte que quan es va obrir la subhasta aquest banc encara no era operatiu, s’han pogut canalitzar a través d’una altra entitat, en aquest cas BancSabadell d’Andorra.

La justícia nord-americana desestima la demanda dels germans Cierco en què sol·licitaven que el departament de vigilància financera del tresor americà (Fincen) retirés la nota emesa contra Banca Privada d’Andorra (BPA) el març del 2015 i que no emetés l’anomenada Final Rule. El jutge James E.Boasberg, conclou que no està obligat a continuar amb la causa, perquè el FinCEN va retirar la nota en què assenyalava que BPA era una preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals, i amb aquesta acció se satisfan les demandes dels accionistes majoritaris de l’entitat que exigien el tribunal declarés la nota del FinCEN contrària a dret. La resolució judicial a més dóna la raó al govern dels Estats Units, en acceptar la moció presentada per rebutjar la demanda dels Cierco.

DA assegura que afrontarà la successió de Martí amb cohesió Demòcrates per Andorra (DA) va celebrar el cinquè aniversari amb un acte en què van clar que volen passar pàgina «d’un any duríssim» i continuar amb el projecte reformista, encarant la reforma de la CASS, l’encaix amb Europa i el model territorial. L’acte va estar marcat per les contínues referències a la successió del cap de Govern, Toni Martí. El president del grup parlamentari, Ladislau Baró −que ha deixat entreveure que ell no està entre els possibles candidats− va assegurar que «afortunadament hi ha moltes opcions» i que el partit té les eines per afrontar la successió amb cohesió, cosa que farà «amb el ritme oportú». A la qual cosa Martí va afegir que potser el seu successor no serà cap dels que havien intervingut en l’acte, referint-se principalment a Jordi Cinca i Gilbert Saboya, i es va mostrar confiant que «sigui qui sigui, segur que guanyarà les eleccions, perquè aquest projecte no és únicament d’una persona». A la festa hi van assistir més de 200 militants i simpatitzants de DA. L’acte va coincidir amb la pràctica resolució de la crisi de la BPA i va tenir per l’objectiu de reforçar el partit que «ha sabut fer confluir l’estabilitat política amb la capacitat reformadora». Així Martí i el seu gabinet van reiterar la intenció d’abordar la reforma de la CASS, el nou model de finançament territorial i la culminació de l’encaix amb Europa.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

4 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Flash

La planta de la Comella incrementa el tonatge de residus a tractar L’increment és el resultat d’una major activitat econòmica i turística, segons va explicar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, després de la reunió anual de la Comissió d’Informació i Vigilància de la planta que avalua els estudis sobre contaminants que s’hi produeixen. Els indicadors de pol·lució ambiental −aigua i aire−, segons els informes presentats es troben per sota del que fixa l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Els estudis sobre contaminants són auditats per empreses externes amb un pla de vigilància de la qualitat de l’aire que vetllen pel respecte dels paràmetres de qualitat ambiental. Respecte a la possibilitat que el Centre assumeixi residus provinents de fora del país, Calvó, va explicar que no hi ha hagut cap contacte oficial amb les autoritats de la Generalitat Catalana per abordar la qüestió. Calvó ha recordat igualment la bona predisposició de la Generalitat, que va assessorar en la construcció de la planta de tractament de residus de la Comella. Així mateix, va afegir que Catalunya havia assumit part dels residus generats a Andorra mentre no va posar-se en marxa la planta. De fet, Calvó va confirmar que en l’actualitat es traslladen residus a centres de tractament de Catalunya perquè «ser autosuficients en la gestió dels residus seria molt complicat».

Els cònsols volen avançar en l’avantprojecte de la llei qualificada de col·laboració Així ho va explicar en l’última reunió de cònsols, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Vila, acompanyat de la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín. De moment, es tracta d’intercanviar informació, mancomunar serveis, i facilitar la mobilitat del personal, entre comuns i entre el Govern i els comuns. A més, els cònsols no descarten un possible acord amb les parapúbliques. Vila va avançar que «presumiblement aquesta serà la propera reflexió però s’ha d’estudiar bé perquè les parapúbliques són susceptibles de passar a ser empreses semiprivades i els acords seran diferents». D’altra banda, els cònsols també van parlar de l’avantprojecte de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGTOU), tot i que estan esperant la resposta del Govern sobre la llista dels projectes que podrien ser més sensibles.

El Govern es vol constituir com a part i actor civil en la causa penal contra BPA El Govern ha entrat a tràmit a la Batllia un escrit per constituir-se com a part i actor civil en la causa penal oberta de BPA. A partir d’ara, i després d’un període durant el qual el Govern va centrar els seus esforços en acompanyar el procés de resolució, el Govern considera que ha arribat el moment d’exigir responsabilitats per tal de rescabalar els perjudicis materials i morals que puguin derivar dels atacs a la bona reputació institucional.

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va explicar que el fet de constituir-se com a part i actor civil en la causa suposa accedir a tota la informació que forma part del sumari. Cinca va recordar que el Govern ha treballat sempre en la defensa dels interessos del país i de les institucions de l’Estat davant les demandes presentades per les parts implicades en aquest cas. El Govern entén que cal donar un pas més per reparar els danys soferts, sense excloure altres accions en un futur de les quals se n’informarà oportunament. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

5 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Editorial

Una negociació complicada

Segons el treball els fabricants són responsables del 25% del contraban, i produirien una quantitat de cigarretes massa elevada −en alguns països arribaria al 240% de la demanda del mercat− per vendre de manera il·legal.

Per això, els parlamentaris francesos no només a Europa sinó també a l’Assemblée Nationale exigeixen una traçabilitat independent per controlar la venda del producte que a més de costar molts diners als sistemes de salut dels Estats membres, també representa unes pèrdues recaptatòries de 12.000 milions d’euros anuals per a la UE. En aquest context, la negociació de l’acord d’associació amb la UE partint de la base de mantenir les prerrogatives del sector tabaquer serà difícil. Però que ningú s’enganyi, la UE també pot derogar l’Acord Duaner vigent quan ho vulgui, només caldrà que avisi –si tot va bé − amb un any d’antelació.

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

6 ·

s periodism nomé e

Al paquet neutre també hi desapareixen els logos de les marques i la traçabilitat dels fabricants.

Perquè l’objectiu final és controlar el que produeixen i com ho distribueixen amb un sistema de traçabilitat global, tal com recull el Protocol de Seul de l’Organització Mundial de Salut (OMS).

Un protocol que França i Espanya ja han ratificat i que té per objectiu controlar el comerç il·lícit del tabac.

El diputat de l’aliança progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu (S&D), Gilles Pargneaux, adverteix que «aquesta indústria no és una activitat per considerar com les altres encara que utilitzi el mateixos codis: tenim tractes amb marxants de mort!» I també explica que hi ha cada vegada més proves de «la implicació de la indústria del tabac en el tràfic il·lícit».

Una afirmació que confirma el raport del grup de control del tabac de la Universitat de Bath (Anglaterra) després de 13 anys de recerca.

e•

El paquet neutre és un paquet horrorós amb fotos horroroses dels estralls que provoca el tabaquisme en gairebé tot l’embalatge. França és el segon país al món, després d’Austràlia, en adoptar la mesura i introduirà definitivament el paquet neutre l’1 de gener de l’any que ve. Però, Anglaterra i Irlanda seguiran l’exemple.

I és que la sospita que els fabricants produeixen més del que necessita el mercat és cada dia més argumentada pels parlamentaris europeus que denuncien la pressió que exerceix el lobby del tabac a la UE i que demanen la revocació dels acords signats entre la gran indústria tabaquera i la Comissió.

e • només periodi dism sm

L

a Unió Europea endureix les condicions de venda del tabac. I una de les primeres accions és fer els paquets de cigarretes menys atractius per a acabar implementant el paquet neutre, opció que l’última directiva adoptada deixa a criteri dels Estats membres.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

NominAVANT

Vols 200 €?

*

Vine a Andbank.

*Campanya vàlida fins al 31 de desembre de 2016. Aquesta campanya va dirigida a la generalitat dels residents al Principat d’Andorra i no està dissenyada per a cap col·lectiu específic. Aquesta promoció és incompatible amb qualsevol condició privilegiada oferta a qualsevol col·lectiu concret.

Contacta amb qualsevol de les nostres oficines per conèixer les condicions.

Foto: Andnews

En portada

Una mata de tabac en flor.

Temps difícils per defensar el tabac MENTRE FRANÇA I ESPANYA JA HAN RATIFICAT EL PROTOCOL DE SEUL PER COMBATRE EL COMERÇ IL·LÍCIT DEL TABAC, ELS TRIBUNALS EUROPEUS HAN DESESTIMAT LES AL·LEGACIONS DE LES GRANS MARQUES PER ESCAPAR A LA DIRECTIVA EUROPEA DEL 2014 QUE FIXA UNES NORMES DE COMERCIALITZACIÓ EXPRESSAMENT DISSENYADES PER FRENAR-NE EL CONSUM

L’octubre de l’any passat, el senat francès va votar per unanimitat el projecte de llei que autoritza la ratificació del text aprovat per l’Assemblée Nationale el 17 de setembre. França és el desè país al món i el quart de la Unió Europea (UE) en ratificar-lo, després d’Alemanya, Àustria, Espanya i Portugal. En canvi, és el primer país a anunciar que posarà en pràctica immediatament el Protocol de l’OMS. I és que el president del grup parlamentari socialista, Bruno Le Roux va exigir que la traçabilitat independent dels productes de tabac s’apliqui a partir del proper 1 de juliol. Leroux va defensar que el Protocol, que es pot implementar immediatament al país que el ratifica i que «no hi ha cap necessitat d’esperar 40 ratificacions a tot el món com volen fer creure les companyies de tabac». e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

8 ·

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

E

l tabac afronta una nova ofensiva als països veïns. França i Espanya ja han ratificat el Protocol de Seul, el tractat internacional de l’Organització Mundial de la Salut per combatre el comerç il·lícit de productes de tabac que pretén controlar la cadena de subministrament a través de la cooperació internacional.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

En portada

El problema és que l’Acord Duaner amb la UE es pot derogar unilateralment, si Europa s’endinsa en la lluita contra el tabaquisme pot decidir derogar-lo perfumades també seran neutres i desapareixeran definitivament del mercat el 2020.

El paquet de tabac neutre en un estanc.

Amb tot, els intents de la indústria tabaquera per aturar el Protocol de Seul i la Directiva europea no han prosperat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va validar el passat 4 de maig la Directiva per reforçar la lluita contra el tabaquisme, i el Tribunal Superior de la Justícia britànic va rebutjar a mitjans de mes els recursos de Philip Morris, British American Tobacco, Japan Tobacco i Imperial Tobacco, que s’oposaven a la comercialització del paquet neutre al·legant una violació de la propietat intel·lectual.

Resistència a Andorra Davant el nou escenari que es perfila a Europa el sector tabaquer andorrà vol oposar resistència i frenar l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Una sèrie de veus quallen en el discurs del grup parlamentari de Liberals d’Andorra (L’dA) que demana a l’executiu que posi «el fre de mà» en la negociació amb la UE. I sobretot que no es toqui l’acord duaner vigent.

El problema és que l’acord duaner pot ser derogat unilateralment, o sigui que si Europa s’endinsa en la lluita contra el tabac i el tabaquisme pot decidir derogar-lo. periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

9 ·

•

Així, els fabricants ja estan substituint els vells embalatges per proveir els estanquers francesos i només tenen un termini de sis mesos per vendre els estocs existents, fins el proper 20 de novembre. De la mateixa manera, els paquets de cigarretes slim i de cigarretes

A França la Confederació d’estanquers ja ha presentat un recurs contra el decret i l’ordre d’adopció del paquet neutre al Consell d’Estat, demanant-ne l’ajornament fins que tots els països europeus no l’adoptin. De la mateixa manera, els fabricants Japan Tobacco International i Seita, filial francesa de la tabaquera britànica Imperial Tobacco, han anunciat que també ho faran.

s periodism nomé e

La nova normativa en vigor des del 20 de maig passat preveu la implementació progressiva dels paquets verds, sense el logo de la marca i fotos realment xocants dels estralls que provoca el tabaquisme en les dues terceres parts de l’embalatge.

Indústria i estanquers descontents Si fins ara només Austràlia havia adoptat el paquet neutre, Anglaterra també ha decidit fer-ho i Irlanda hauria de seguir l’exemple en breu. Un escenari que no agrada als fabricants i als estanquers.

e•

Una de les primeres conseqüències de l’aprovació del Protocol és l’establiment del paquet neutre a França que inclourà la posada en marxa del nou sistema de traçabilitat i substituirà definitivament els embalatges actuals a partir de l’1 de gener de l’any que ve.

Si bé tots els països europeus no han fet els deures amb la mateixa celeritat, d’aquí un parell de mesos tots hauran d’haver complert. I més tenint en compte que els recursos que van interposar les grans marques als tribunals europeus han estat desestimats.

e • només periodi dism sm

En opinió dels socialistes francesos la ratificació del Protocol invalida el sistema de traçabilitat de les companyies de tabac, anomenat Codentify, i des del Grup de Treball contra la interferència de la indústria tabaquera a Brussel·les, volen esperonar els Estats membres a seguir l’exemple francès amb l’objectiu que a finals d’any el Protocol pugui ser implementat a nivell internacional.

França és un dels primers països, no només a Europa sinó al món, en adoptar aquesta mesura també recollida en la directiva de la Comissió europea del 2014 que va entrar en vigor el passat 16 de maig.

La directiva endureix les condicions de comercialització dels productes del tabac, exigint més fotos descoratjadores i menys espai per als logos de les marques als paquets, però deixa a criteri dels Estats membres la possibilitat d’adoptar el paquet neutre.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

En portada

Per tant, l’acord duaner està en joc amb o sense negociació. I de poc serveix advertir-ho. En quant a l’impacte que rebrà Andorra si els ingressos del tabac minven, ja fa anys que tant el Govern com altres organismes internacionals, començant per les agències de qualificació, insisteixen en diversificar les fonts d’ingressos de l’Estat.

Així, defensar la necessitat de mantenir «sense tocar ni una sola coma, l’acord duaner que ha estat l’element clau per al desenvolupament del comerç i el turisme», com diu el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, sembla un argument improbable en el context actual.

D’aquí l’oportunitat de defensar-ne també altres aspectes rellevants com ara les franquícies duaneres pels turistes i visitants, i la inclusió dels productes agrícoles a l’acord duaner que −exceptuant el tabac− no els beneficia en res el fet d’estar-ne exclosos.

I és que amb la desaparició de les restitucions −els diners que retornava el Feoga (fons d’ajuda a l’agricultura europeu) als importadors de països tercers− aquests productes han perdut el diferencial de preu que els feia interessants als ulls dels visitants, i s’han encarit per als consumidors interns.

Així, si la negociació pot representar una amenaça per al sector tabaquer que d’altra banda té una guerra oberta no només a Europa sinó a tot el planeta, també representa una oportunitat per a altres sectors, incloent-hi el comercial.

I és que el comerç es podrà beneficiar de la desaparició d’altres gravàmens en la importació de productes, entre ells els costos dels transitaris.

Una reducció del preu de compra que pot donar una mica més d’alè no

P

només al diferencial de preu amb els països veïns, sinó també als marges comercials. Tot això sense oblidar que també beneficiarà les exportacions.

L’alternativa no consola als defensors del tabac, fabricants i pagesos, que legítimament hi veuen més inconvenients i pèrdues que no pas avantatges, per més que el sector ja estigui amenaçat de mort i que la tendència internacional sigui abandonar-lo.

Les declaracions de Pintat corroboren aquest sentiment: «si algú vol suprimir fronteres i posar els productes agrícoles dins del règim d’unió duanera ho pot fer ja que es tracta de decisions polítiques legítimes, però abans cal explicar-les».

Associació sí, integració no Com reconeixen molts polítics, el desconeixement de l’acord d’associació per part de la població és molt gran, fins al punt de confondre associació amb integració. Però, l’acord que Andorra negocia amb Brussel·les no farà del Principat un Estat membre, ni molt menys.

No obstant això i la confusió que genera el discurs de diferents polítics, el Govern no ha encetat cap campanya d’informació per esvair els dubtes de la ciutadania i la desinformació a la que es veu sotmesa reiteradament.

El mateix president del grup liberal que demana posar el fre de mà a la negociació, defensa que a «Andorra li interessa entrar al mercat interior europeu, que té les seves pròpies regles comunes», però que «s’ha de mirar de fer encaixar aquestes regles amb les especificitats del país». I reitera que «Andorra no pot ni ha de suportar les mateixes obligacions que un Estat membre».

EL PROTOCOL DE SEUL

romogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i les Nacions Unides, integra com a mesura clau el compromís dels països que l’adoptin a establir un sistema de traçabilitat global per reduir i eradicar el comerç il·lícit de cigarretes. Si en principi no havia d’entrar en vigor fins que quaranta països l’haguessin ratificat, alguns Estats volen activar-lo immediatament. De moment ja l’han firmat 140 països i 17 l’han ratificat entre ells, Espanya i França.

Segons l’OMS l’acord pretén resoldre un problema global, perquè el comerç il·lícit del tabac «augmenta l’accessibilitat i l’assequibilitat als productes del tabac soscavant així les polítiques de control i els sistemes de salut». L’organització reitera que «provoca pèrdues d’ingressos importants per als governs» i afegeix que «per tant, l’eliminació de totes les formes de comerç il·lícit com ara el contraban i la fabricació il·legal són un component essencial de la lluita contra el tabac». El Protocol de Seul també vol contribuir a protegir les persones de tot el món dels riscos que implica el tabac. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

10 ·

De fet, l’OMS assenyala que «l’epidèmia de tabaquisme és una de les majors amenaces de la salut pública, ja que mata gairebé sis milions de persones l’any». Segons aquest càlcul una persona mor cada sis segons a causa del tabac, «cosa que representa una de cada 10 defuncions en els adults». Per això, el cap de la Secretaria del conveni, el doctor Haik Nikogosian defensa que «el protocol representa una posició unificada sobre un tema de salut pública que pot beneficiar importants objectius dels governs en matèria de salut, però també pot protegir els ingressos i reforçar la lluita contra les activitats delictives».

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

· cs tu Es VE os iss rn uE oq ·M s· tE · rs PE Pa s· til

x tè ció la to rE al

Er

En

ng

aE

ur

int

·P d

a

io@

28

.3

no

eli

27

A

NC

t, ma

re lT

C

e .d

4·

A

E 00 D2

· MP

l.

Te

8· 42 4 83

Fa

4 34 x8

d ·A

b mò

7· 02

art

id

c ora ec

.a rra

o nd

Foto:Andnews

Dossier

El centre termolúdic Caldea a Escaldes-Engordany

L’oferta turística també aposta pel casino LA CREACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA DE JOC I OCI ARRIBA AL FINAL D’UN CAMÍ DE 167 ANYS PLE D’ENTREBANCS I AMB MÉS OMBRES QUE LLUMS

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

12 ·

e • només periodi dism sm

Text: Bru Noya

A

ndorra tindrà un casino. Darrera d’aquesta afirmació, però, hi ha molts interrogants. El primer d’ells és la ubicació. La que més ha sonat és Caldea, a Escaldes-Engordany. Segons els responsables del termolúdic hi ha diferents societats que han mostrat interès a utilitzar l’espai de 2.000 metres quadrats que pot acollir les ruletes i les taules de joc. Els seus responsables estan treballant en un projecte amb un grup privat, amb inversors nacionals, i una societat estrangera amb experiència en la gestió del joc. També es parla de la capital.

Segons va dir la cònsol major, Conxita Marsol, dues de les sis empreses interessades s’han adreçat al Comú d’Andorra la Vella per trobar un local adequat i hi tindrà molt a veure si es vol comptar amb més coses que una sala de joc, a més dels criteris que establirà el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) en el plec de bases.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Dossier

El que ja ha quedat ben clar és que el casino ha de tenir prou capacitat com per generar una quantitat important d’ingressos que li permeti pagar un cànon de dos milions d’euros anuals a l’Estat. A més haurà de satisfer un impost del 10% sobre la recaptació bruta de les activitats de joc. La llicència d’explotació serà per a 20 anys.

També està clar que s’ubicarà al centre del país en un nou espai o reutilitzant un edifici existent perquè com va comentar Xavier Bardina, director del CRAJ, «si s’opta per situar-lo lluny dels llocs cèntrics no hi anirà ningú». Moltes ombres i poques llums. I entre les primeres l’impacte real d’un projecte que s’arrossega del segle XIX, i més concretament des de la primavera de l’any 1849 quan un empresari francès quasi va arribar a tancar un acord amb els comuns de Canillo i d’Encamp. Segles de dubtes i negatives, de motius religiosos i morals, d’aparicions com la del bisbe Caixal, qui es va negar rotundament a l’obertura d’un centre de perversió, i de llegendes urbanes com la que fa referència a que l’actual edifici que acull el supermercat E. Leclerc−Punt de Trobada es va construir pensant en acollir el casino. La disposició de l’interior i la proximitat a la frontera espanyola són arguments esgrimits pels defensors d’aquesta teoria.

Antecedents El 2002, el Comú d’Escaldes-Engordany va adjudicar −en una polèmica sessió− l’antic poliesportiu del Parc de la Mola (actual Inúu) a la Societat d’Oci dels Pirineus participada pel grup francès Partouche, especialitzada en casinos. Posteriorment, el projecte va ser desestimat per la mateixa corporació.

Ara en ple segle XXI, la instal·lació sembla una bona idea però que arriba tard, molt tard.

Ja ha passat el tren perquè fos un atractiu turístic de gran impacte i ara queda el recurs de ser el complement a l’oferta d’oci, especialment en horari nocturn.

El castell de Peralada, casino i residència de la família Suqué-Mateu. s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

13 ·

e•

El maig del 2014, l’aleshores ministre de Presidència, Antoni Riberaygua va parlar, durant la presentació del projecte de llei de regulació dels jocs d´atzar, d’un casino amb una sala d’espectacles. Més recentment, el ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca es referia a que «el casino haurà d’incloure oci en la seva oferta i no centrar-se únicament

en el joc». Aquesta opció faria molt inviable l’opció de Caldea. Tanmateix, les previsions semblen apuntar cap a un casino de gamma mitjana, entre les grans infraestructures a l’estil de Las Vegas i les de petites dimensions com el casino d’Acs-dels-Tèrmes, el més proper a Andorra.

e • només periodi dism sm

Les previsions apunten un casino de gamma mitjana, entre les grans infraestructures a l’estil de Las Vegas i les més petites com el casino d’Acs-delsTèrmes, el més proper a Andorra

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Dossier

Las Vegas el parc temàtic per a adults més gran del món.

Entre un extrem i l’altre planeja el dubte de la seva repercussió que només es podrà comprovar un cop estigui en funcionament. Serà un risc que hauran de córrer els inversors en un país que tret de la temporada d’esquí, de la d’estiu, Setmana Santa i alguns ponts, viu temporades molt baixes. Masses. D’aquí que s’aixequin veus crítiques sobre la instal·lació del casino que consideren insuficients els arguments d’ampliar l’oferta turística i de creació de llocs de treball. Els detractors invoquen no només una possible inviabilitat econòmica sinó també altres aspectes com ara les ludopaties i l’addicció al joc, el rentat de diners i la presència de màfies. A demanda del Govern, el Centre de Recerques Sociològiques (CRES) va incloure (maig del 2013) una pregunta sobre la valoració que tenia la població davant l’arribada d’un casino al país. En general hi havia consentiment, ja que el 64,4% assegurava estar-hi d’acord.

Però això no vol dir que el tema aixequi suspicàcies i controvèrsies. Sobretot si es recorda que l’actual cap de Govern, Toni Martí, va propiciar l’any 2002, quan ocupava la presidència del Grup Parlamentari Liberal, la retirada de la Llei del joc. Martí va bastir els suports necessaris aprofitant l’absència del cap de Govern d’aleshores, Marc Forné, que era a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d’Hivern a la ciutat nord-americana de Salt Lake City. Forné va tornar precipitadament i la llei va anar a parar al calaix fins la seva reaparició dotze anys després.

El text va ser aprovat pel Consell General el desembre del 2014 amb polèmica, perquè permet fumar a les zones de joc dels casinos i dels bingos. Durant la tramitació legislativa, l’aleshores ministre de la Presidència, Antoni Riberaygua va justificar la decisió perquè el consum de tabac «va íntimament lligat a la productivitat de les sales», argumentant e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

14 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

que a les sales on no es permet fumar es recapta un 20% menys. I va prometre que s’establirien mesures de renovació d’aire, amb pantalles que informaran de la seva qualitat.

Després de l’aprovació de la llei, Toni Marti es va afanyar a destacar «la fita» aconseguida des de la «reflexió i la responsabilitat», ja que s’ha «regulat per protegir». Afirmacions que no deixen de ser paradoxals venint de la persona que en el seu moment va forçar la retirada de la Llei del joc. I encara és més curiós que el rescatador dels dossiers per tornar-la a entrar fos Antoni Riberaygua qui durant el rocambolesc episodi del complot orquestrat durant el viatge de Forné als Estats Units era vicepresident del Grup Parlamentari Liberal.

Així que els dos promotors del casino al 2014 eren, al 2002, els seus màxims

Dossier

LA REGULARITZACIÓ DELS JOCS D’ATZAR

En ple segle XXI, la instal·lació arriba tard, ja que ha passat el tren perquè fos un atractiu turístic de gran impacte, i només li queda el recurs de ser un complement a l’oferta d’oci opositors. Aquesta vegada, i segons va explicar, el ministre portaveu Jordi Cinca hi va haver una «total complicitat» del Grup Parlamentari Demòcrata.

La llei estipula que a l’interior del casino no es podran fer canvis de divises, ja que aquesta és una operació reservada al sector financer. Pel que fa als guanys, el 60% dels impostos anirà destinat a causes socials i al bingo s’homologarà la fiscalitat que serà del 10 % en lloc del 12% actual. A més, tots els jocs d’atzar es controlaran a través del Consell Regulador del Joc. Consell Regulador del Joc La creació d’aquest organisme va ser un dels primers passos previstos amb l’aprovació de la llei i penja d’un reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern aprovat l’any 2014 pel Consell de Ministres.

El reglament en distribueix les funcions en tres capítols: organització administrativa, procediments i principis deontològics. L’organigrama, a més, preveu possibles consultes a altres organismes, com la UIFAND –per garantir la prevenció del blanqueig, en un àmbit sensible per a aquest tipus de delictes−, l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) −per a consultes referents als components financers− i Andorra Telecom, de cara a possibles negocis de jocs i casinos en línia.

A banda, les comissions específiques garantiran que no se n’acabin derivant pràctiques nocives, ludopaties i «altres derivades de component social que no són desitjables i que cal prevenir», segons les declaracions del ministre de Finances Jordi Cinca. És funció també del Consell Regulador del Joc dissenyar un plec de condicions per a la licitació de la llicència del casino i d’un nou bingo. Des del Consell apunten que hi ha gent interessada però que està a l’espera de la publicació de l’esmentat plec de bases. Entre ells, un que ha tret el nas és el Grup Peralada (Inverama SA) que té el control de bona part del mercat del joc català. Aquest grup està en ple relleu generacional ja que el seu patriarca, Artur Suqué, està cedint les presidències de les companyies. Així, l’estiu del 2015 va passar la d’Inverama al seu fill Xavier Suqué Mateu.

El Govern vol que els postulants adaptin les seves propostes a les especificats del país. Ara s’està treballant per poder adjudicar la infraestructura abans que acabi l’any. Aquets requisits passen per la publicació d’un reglament de funcionament del casino, així com el seu catàleg de jocs. Per tal d’acabar de definir aquest text i tots els aspectes que hi ha al voltant del casino, el CRAJ s’ha posat en contacte amb experts del món del joc per definir, en paraules del seu director Xavier Bardina «el model que seria més convenient per les particularitats del país». Es podria afirmar que, 167 anys després, el casino entra a la seva recta final sinó fos perquè el seu recorregut sempre ha estat ple de corbes. Tan rodones com una ruleta. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

15 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

E

l Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) ha enviat un requeriment a les direccions dels organismes de loteries d’Espanya, França i Catalunya, així com a l’Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE) per regularitzar la comercialització al nostre país dels jocs d’atzar.

En el requeriment es recorda que la disposició addicional tercera de la Llei del joc autoritza el CRAJ a establir un conveni amb els organismes esmentats, que ha de regular la continuïtat de la comercialització dels productes de jocs d’atzar que ja s’està fet fins ara, tot i que sense una regulació específica.

La llei planteja que hauran de pagar un 15% de les vendes, en detriment del 25% que haurien de pagar si finalment no s’arriba a cap acord. Serien convenis per cinc anys però revisables cada any.

Amb l’ONCE hi haurà unes condicions especials, ja que hi intervindrà el ministeri de Benestar. La idea és que, com passa a Espanya, la venda dels seus cupons la puguin fer persones amb discapacitat del país en punts oficials, i que, a més a més, el 15% dels ingressos per les vendes es destinin a programes per a aquest col·lectiu. Pel que fa als ingressos provinents de la resta d’operadors, la llei preveu que vora un 60% es destinin a programes socials.

Un cop tancats els acords amb els operadors, es tancaran convenis amb els quatre distribuïdors del país.

Aquests pagaran una taxa de 5.000 euros el primer any, i de 2.500 els anys posteriors. Actualment, el 80% de la compra de loteries a Andorra pertany a l’oferta que prové d’Espanya i que comercialitza la Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado (SELAE).

L’ONCE té una presència destacada i les butlletes de la Française des Jeux (FDJ) i Loteries de Catalunya són pràcticament testimonials. La Llei del joc també obre la possibilitat de crear una loteria nacional, a l’estil de la Grossa de Catalunya.

Zoom

Andnews / Una ruleta instal·lada en una de les terrasses del Casino de Montecarlo

Joc sí, però amb transparència LA VOLUNTAT DE CERCAR NOVES FONTS D’INGRESSOS I NOUS ATRACTIUS TURÍSTICS JUSTIFICA L’AIXECAMENT DE LA VELLA PROHIBICIÓ

E

Lluny del debat «joc sí o joc no», Martí defensava que es tracta de fer «les coses com cal» i de «no deixar-nos enlluernar pels diners fàcils i posar davant de les persones, l’ordre públic, la legalitat estricta i la transparència». Així, el Govern va crear l’Oficina del Joc per «elaborar un catàleg d’accions per evitar que el joc suposi el que malauradament veiem en altres llocs».

A més, Martí també va argumentar que «per aconseguir que el desenvolupament del sector arribi a bon port, cal escoltar les autoritats andorranes i també els consells i l’opinió s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

16 ·

e•

Antoni Riberaygua va resumir les intencions de l’executiu amb la frase: «a Andorra no juguem amb el joc»

e • només periodi dism sm

Text: Andnews

l març del 2012, el Govern de Toni Martí va tornar a apostar pel joc a través del rigor i la transparència. De fet, l’aleshores ministre de presidència, Antoni Riberaygua, va resumir les intencions de l’executiu amb la frase: «a Andorra no juguem amb el joc». I Martí va defensar el seu canvi de posicionament al·legant que el 2001, quan era conseller general i president del grup parlamentari liberal, sota el govern de Marc Forné, «es va presentar una oportunitat aparentment similar a l’actual, però (...) l’estatut internacional d’Andorra encara no era madur i l’ombra del paradís fiscal i la manca de transparència no eren la millor companyia per tirar endavant el projecte».

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Zoom

dels nostres veïns, els quals ja fa temps que coneixen els beneficis i els riscos d’aquesta activitat».

Amb tot, els esdeveniments dels últims mesos topen amb el discurs de Martí, que va concloure «ara és el moment perquè els esforços que s’han fet en els últims anys han allunyat del nostre país qualsevol tipus de sospita de falta de transparència».

Sigui com sigui, legislar el joc i obrir un casino és un projecte recurrent de tots els governs des que Andorra es va dotar de la institució el 1982. L’antecessor de Martí, Marc Forné, va batallar-hi dur fins que el 1997 el seu propi partit va aturar el projecte.

EI seu antecessor, Josep Pintat, també va projectar recaptar diners per engrossir les arques publiques gravant la importació de les loteries i apostes espanyoles i franceses, en constatar que aquest tipus de joc escapava a la prohibició i es venia profusament a Andorra com passa també en l’actualitat.

De la mateixa manera, Òscar Ribas va capitanejar un projecte de llei del joc amb l’esperança d’obtenir l’acord del principal adversari a l’obertura d’un casino, el copríncep episcopal Joan Martí Alanis. La finalitat perseguida era «potenciar i multiplicar al màxim la capacitat d’atracció turística de les Valls» i «obtenir ingressos en concepte de gravàmens tributaris estatals».

El projecte de Ribas no sortia del no res i seguia les línies mestres de l’estudi de l’assessoria suïssa, Prognos AG, per obrir noves oportunitats turístiques i econòmiques a Andorra.

El model es basava en un hotel casino d’alta qualitat. Baden-Baden i Atlantic City es van interessar pel projecte que havia d’incloure a més de la sala destinada al joc, cafeteries i restaurants, sales de convencions i espectacles, una àrea comercial, piscina interior i spa, i sales de cinema i teatre.

La capacitat d’allotjament del complex es fixava en un mínim de cent habitacions de luxe i la llei també recollia la possibilitat d’obrir

Legislar el joc i obrir un casino és un projecte recurrent de tots els governs des que Andorra es va dotar de la institució el 1982 una escola de formació professional per cobrir les places de treball que generés el complex.

Com és el cas actualment, la llei del joc anava més lluny amb la normalització d’altres tipus de joc com les màquines escurabutxaques i el bingo. Amb la dimissió del cap de govern el 1984, el projecte de llei va quedar del tot abandonat, cosa que no va impedir que els ciutadans continuessin fent apostes en les loteries dels països veïns o juguessin a altres jocs tolerats i degudament disfressats.

Aquest era el cas de les màquines escurabutxaques autoritzades pels veguers. De suposat caràcter benèfic en teoria entregaven premis en especies però, a la pràctica, eren diners. A més, els quintos també havien perdut la seva condició tradicional per convertir-se en bingos. L’inconvenient d’aquestes activitats és que no aportaven cap entrada a les arques públiques, així ho va entendre el segon govern Ribas, que l’any 1990 va prohibir-ne l’explotació a l’espera de poder gravar i controlar el joc.

Ingressos variables Les diferents modalitats de joc representen una font d’ingressos estatals força variable en funció de cada tipus. Als països veïns els ingressos que generen les modalitats de joc d’un casino estan molt per sota dels originats pels bingos, les maquines escurabutxaques i sobretot les loteries ja siguin d’àmbit nacional, o supranacional. D’aquí la necessitat d’Andorra de gravar tots els tipus de joc establerts al territori. Avui per avui, l’Estat recapta impostos de la modalitat de bingo, però en canvi no obté cap retorn de les loteries i apostes estrangeres que es comercialitzen al país.

ANA /M.T /Un punt de venda de la loteria espanyola a Andorra la Vella. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

18 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Zoom

Foto:Andnews

De la ruleta a la revolució

Entrada principal del Casino de Montecarlo construït al segle XIX.

EL 1866 LA CONCESSIÓ DE LA SINDICATURA PLANDOLIT−MAESTRE PER CONSTRUIR UN CASINO OBRE UN CONFLICTE QUE CULMINA AMB LA INSURECCIÓ DEL 1881 Text: Glòria Gurdó

A

finals del segle XIX, Andorra buscava desenvolupar noves activitats per suplantar les que havien de desaparèixer. Una de les possibilitats era obrir el país al turisme a través de balnearis i cases de joc a imatge del que es feia en altres destinacions europees per captar les classes socials més adinerades.

Amb tot, les autoritats del copríncep francès van oposar-se a la creació de cases de joc a partir de les primeres concessions que el Consell General va atorgar a companyies franceses. I és que el joc era sinònim de vici o perdició i sota arguments protectors, els coprínceps van oposar-se a l’explotació d’un casino fins arribar a prohibir qualsevol tipus de joc. A més, França veia les aspiracions d’Andorra com un problema afegit a «les complicacions que li causaven els casinos de Mònaco i de Pont de Rei a la Vall d’Aran».

Sigui com sigui, el síndic Guillem d’Areny-Plandolit promotor de la nova reforma del 1866, va voler iniciar una transformació econòmica que arrancava de la pèrdua de mercats ocasionada pel tancament de les fargues i la recessió de la industria tèxtil. L’octubre del 1866, amb el suport del subsíndic Anton Maestre, va concedir a un petit banquer de Paris, Henri Duvivier soci d’Etienne Hector comte de Bearn, «els drets exclusius per utilitzar les ai-

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

19 ·

gües calentes i fredes d’Escaldes i d’altres terrenys de la República d’Andorra» per un període de 90 anys.

EI contracte, argumentat pel «desig de desenvolupar la prosperitat del país i crear un centre d’indústria i civilització», incloïa la construcció d’establiments de banys, casinos, cafès, teatres i salons oberts al públic, a imatge de Mònaco, Hasnburchez, Badem, Viasbadem i Spa. No obstant això, la concessió de Duvivier i altres ofertes posteriors no van prosperar per diverses raons: la fragilitat financera de les companyies, I’oposició del sector més conservador del Consell General i dels coprínceps, i els esdeveniments polítics als països veïns com ara les guerres carlines a Espanya o la instauració de la Comuna a França també immersa en la guerra franco-prussiana. Una o altre, va portar Duvivier a incomplir el contracte inicial i quan va intentar construir el casino a la solana del Pas de la Casa va provocar la ruptura de la sindicatura Plandolit-Maestre.

Tres lustres d’incertesa Durant els 15 anys de dilació entre la primera temptativa per construir un casino i la revolta del 1881 capitanejada per Maes-

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Zoom

tre, la classe di¬rigent andorrana renuncia en va¬ries ocasions al projecte davant un possible fracàs. En conflicte amb Duvivier, el Consell General demana el suport dels representants del copríncep francès −contraris a la iniciativa− per aturar el pro¬jecte, destituir i encausar Guillem d’Areny Plandolit.

No és fins el 1872 que es presenta una nova proposta, mentre que Duvivier ha fet fallida. A finals del 1869 un accio¬nista, Lundy Romé d’Arc, es trasllada a Andorra per revitalitzar la concessió. Romé proposa començar immedi¬atament les obres de la carretera i del balneari a Es¬caldes però la immobilitat del Consell General provoca un moviment insurreccional per exigir que s’ad¬judiquin els treballs. La reacció de les auto¬ritats franceses no es fa esperar; a través del veguer i del prefecte de l’Arieja s’ordena la detenció dels principals pertorbadors.

EI difícil camí cap a la moder¬nització d’una Andorra tancada en ella mateixa amb pocs recursos i abandonada pels coprínceps es posa de manifest en els esdeveniments posteriors. EI 1874, el Consell General transfereix la concessió de Duvivier a Lundy Romé i Fleury Flobert, que es comprometen a construir en un termini de sis anys una carretera entre Espanya i França.

Però aquest contracte també és mal vist per França.

A principis del 1874 el ministeri d’Exteriors francès demana al veguer que comuniqui oficialment al Consell General l’oposició de França a la instal·lació de casinos. EI síndic també rep l’ordre de retornar la fiança dipositada ja que el contracte subscrit entre el Consell General i la societat Romé-Fleury està anul·lat per un vici d’origen i a causa de la no aprovació per part dels coprínceps. El 1876, les temptatives per instaurar balnearis i cases de joc queden del tot reduïdes amb la sentencia d’un Tribunal de Paris que obliga al Consell General a retornar els diners del dipòsit a la societat concessionària que es dissolt. Tot i el desengany, la construcció de balnearis i casinos torna a l’actualitat el 1880 quan

diferents societats franceses demanen concessions per explotar aquest tipus d’instal·lacions sense èxit.

La rebel·lió Amb tot, una companyia franco-andorrana representada per Antoni Roger Canturri i Louis Boissel inicia una campanya a favor dels avantatges del negoci. La campanya causa efecte entre la població i el desembre del 1881, un parell de centenars d’homes armats assalten la casa del síndic i l’obliguen a entregar les claus i els segells de la Casa de la Vall.

Dos dies després es constitueix un nou Consell General que justifica la insurrecció en la mala gestió econòmica dels dirigents enderrocats i declara que vol negociar amb França i restaurar els drets de la mitra al Principat, ja que el copríncep episcopal havia retirat els seus serveis el 1874 en oposar-se a l’establiment de cases de joc.

Els sectors andorrans més conservadors demanen a la mitra i a les autoritats franceses de posar fi a la rebel·lió. Al març del mateix any, el Consell General firma un manifest rebutjant l’autoritat dels coprínceps que havien signat un acord en el qual prohibien rotundament l’establiment de cases de joc i es reservaven el dret d’aprovar definitivament totes les concessions de «moralitat incontestable».

Davant la manca de resposta per part dels andorrans, els coprínceps demanen el bloqueig del país que es fa efectiu el 22 de març i no se suspèn fins el juliol. La població andorrana enfrontada per les armes arriba al tractat del Pont dels Escalls que posa punt final a la revolució i obre l’actuació posterior del Tribunal de Corts contra els insurrectes. Al Tribunal, els veguers decreten la prohibició d’entrada en territori andorrà de qualsevol agent o representant de companyies o societats amb l’objecte d’establir cases de joc a Andorra.

El tramvia de Marignac transportava els jugadors francesos fins a Pont de Rei.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

20 ·

Una postal del petit Casino de Pont de Rei a la Vall d’Aran.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Entrevista

Fotos: G.G

Víctor Naudi

«Ens cal inversió estrangera productiva i no competencial»

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

22 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Entrevista

El president suplent del grup mixt I CONSELLER GENERAL PER SOCIALDEMOCRÀCIA I PROGRÉS (SDP), CREU QUE LES MODIFICACIONS DEL MARC FISCAL I EL BUIT LEGALISLATIU EN DIFERENTS SECTORS D’ACTIVITAT ESPANTEN ELS INVERSORS Text: Glòria Gurdó

–L’afer de la Banca Privada d’Andorra (BPA) ja està resolt?

En la meva opinió no està resolt sinó que s’ha tancat una etapa, perquè encara no sabem què va passar, quins són els motius reals de l’actuació del Fincen, perquè ja hi havia hagut advertiments abans que es van minimitzar. No discuteixo el fet que s’hagués d’intervenir el banc, però qüestiono el què va passar abans i després. Hi ha hagut una certa intencionalitat. I l’afer no està resolt perquè ja veurem quants treballadors de la BPA es queden a Vallbanc i quines seran les seves perspectives de futur que desitjo que siguin bones. D’altra banda, hi ha clients que es van quedar a la BPA però també a Vallbanc, que tenen dificultats per recuperar els diners. Hi ha un gran nombre de dipositants estrangers que es troben bloquejats, no poden recuperar els diners i tampoc no els poden declarar a les autoritats fiscals del país d’origen, cosa que generarà segurament nous conflictes. Tot plegat minva la confiança en la plaça financera i la confiança dels inversors estrangers. Ens fa mal, la situació no s’ha resolt bé.

–De tot això no es desprèn que l’INAF −potser perquè no es va crear com una institució suficientment forta de bon principi− tenia una actitud de complaença amb els bancs?

En els últims deu anys, l’INAF s’ha dotat d’una estructura potent i ha anat complint amb els requisits que se li demanaven a la vegada que el sistema financer internacional evolucionava i evoluciona molt ràpidament. Segurament encara li falten mitjans. I també és cert que els bancs ja feia anys que havien començat a fer passes per complir amb els estàndards internacionals de lluita contra el blanqueig de diner procedent d’activitats il·lícites. Tampoc no és cert que abans fóssim un país poc seriós. Sempre hi pot haver algun error, però el compliment amb les normes internacionals era bastant ferm i el bon nom de la plaça financera andorrana era reconegut.

–Tot plegat arriba en un moment desafortunat quan els bancs han de superar els reptes d’assimilar la legislació europea en matèria bancària i financera en virtut de l’Acord Monetari i integrar els estàndards de Basilea III? Els bancs ja estaven fent la feina. Aquest entrebanc no ajuda perquè, ho vulguem o no, crea una pèrdua de confiança en el sector.

–Creu que s’haurien de prendre altres mesures per reforçar la confiança en el país?

Caldria que el Govern fos més transparent i garantís la seguretat jurídica sobretot en el tema impositiu. En un moment sensible com aquest en el qual s’ha fet un camí que e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

23 ·

AndNews · núm. 5 ·

DA reivindica, però que es va encetar sota el govern de Jaume Bartumeu, la seguretat jurídica és cabdal.

Tenir una fiscalitat baixa i homologable és imprescindible per captar inversió estrangera, però també ha de ser estable.

Calia evitar els forats que s’han detectat com algunes desgravacions societàries i reduccions de l’IGI que ara es revisen.

El problema és que encara no fa un any que hem desplegat el model fiscal i ja hi estem fent modificacions. Els inversors seriosos poden pensar que tenim una imposició baixa però que res els garanteix que no es mourà, o que uns pagaran més que d’altres. També poden pensar que fem les lleis a mida.

Aquests dies hem vist com després d’haver venut a bombo i plateret que s’implantaria una clínica de fertilitat, ara resulta que no, perquè falta legislar. Tot això fa por.

–El que no s’entén és que es vulgui obrir certs sectors d’activitat quan no estan legislats, es posa el carro davant els bous?

En la legislatura anterior ja vaig dir que hi ha dues maneres de fer l’obertura econòmica. Fer les coses bé, legislant prèviament, o tirant pel dret i ja legislarem sobre la marxa. És una opció política que va triar el primer govern Martí. També cal legislar les professions liberals. Donem carta blanca als professionals estrangers però en canvi, els professionals andorrans topen amb moltes dificultats a l’hora d’establir-se fora. Els Col·legis han de fer un esforç per implementar els mateixos requisits que ens demanen els països del nostre entorn i establir una reciprocitat. En matèria de Salut, una de les qüestions més delicades és el tema de la genètica −sobretot quan encara no havíem firmat el protocol de l’Organització Mundial de la Salut. En un petit país com el nostre hauríem pogut tenir una allau de laboratoris de recerca en virtut d’un buit legal. Era de calaix que calia legislar prèviament. Cal una seguretat jurídica que a hores d’ara és inexistent. Si hi ha buits legals qui vindrà a invertir? Només vindrà a invertir aquell que té alguna cosa per ocultar.

–Continuarem en la opacitat?

Això és del què em queixo. Legislar sobre la marxa també pot significar fer la feina a corre cuita quan cal fer-la bé.

Constantment estem fent lleis que cal modificar perquè es veu que hi ha un o altre error.

–Avui, els bancs ajuden als inversors?

Ara ens estem trobant que degut al moment de canvi, els bancs van amb peus de plom. Ens trobem amb certs inversors estrangers que tot i tenir capacitat de finançament tenen tantes dificultats en matèria de transparència que els bancs dilaten molt i les inversions s’estan frenant. Evidentment, els petits que volen demanar un crèdit ho tenen magre.

Juny 2016

Entrevista

–Hauria estat possible avançar el calendari de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal per recuperar més confiança?

Hi ha un calendari establert i ens consta que els bancs estan complint, potser el Govern va una mica més a poc a poc en el tema informàtic.

La part positiva de tot això és que la gent ha entès que les coses s’han de fer bé. Pensem que no fa tant ningú pensava que Suïssa acceptés l’intercanvi i en canvi, tots els països hi estem anant i això ens beneficia perquè estem en igualtat de condicions.

–L’altre gran repte d’Andorra és l’acord d’associació amb la UE, hi ha qui diu que cal posar el fre de mà en la negociació. És convenient?

No podem posar el fre de mà i fer el ridícul faltant als nostres compromisos. Hem d’encarar la negociació amb fermesa, no és fàcil, però no ens queda volta de full. Molts pensen −és un fals debat que hi ha al carrer− que no tenim cap necessitat de negociar amb la UE si ja estem bé com estem. Això no és així, no estem bé com estem perquè Europa avança molt ràpidament i l’acord duaner del 1990 es pot revocar unilateralment, i això molta gent no ho sap. I si no fem res, tard o d’hora estem condemnats a la revisió i hi sortirem perdent. Ens interessa avançar-nos poder discutir i defensar allò que volem des del primer dia. Evidentment en una negociació no sempre es guanya tot, però hem d’intentar de perdre el menys possible. −Tan dolent seria no fer res?

Sense fer res i mantenint l’acord duaner, ja veiem com el nostre comerç està perdent competitivitat i el nostre sector turístic també. La banca ha d’adaptar-se a la normativa europea i a d’altres disposicions internacionals i ja està arribant a l’homologació. Si el comerç perd pistonada, amb el nou acord podem guanyar a nivell de taxes duaneres, transitaris i altres despeses afegides que es poden reduir. Això ens ha de ser útil, altra cosa és que no perdem les franquícies dels viatgers i salvaguardem el tabac. El tabac és un reclam per al sector comercial i també genera activitat industrial i agrícola.

–Però el consum de tabac també davalla i la pressió internacional sobre el sector és cada dia més important, no?

La gent cada dia fuma menys i hi ha menys consum i les obligacions mundials de cara a castigar el tabac són més dures. Fa uns dies es va aprovar una directiva europea per penalitzar més el consum i la venda de tabac. De fet, ja hem comprovat que els ingressos de l’Estat per importació i comercialització de tabac estan baixant. Això és una realitat, hem d’intentar aguantar el sector però sent conscients que a la llarga l’activitat anirà minvant. Per això hem d’intentar compensar aquesta

pèrdua mantenint la competitivitat del nostre comerç. Això es pot fer mantenint una fiscalitat baixa i eliminant les taxes a les duanes per mantenir un marge interessant que reactivi el comerç i el turisme.

–L’exempció dels capítols 1 al 24 de l’Acord Duaner, beneficia molt el sector tabaquer però perjudica la resta de productes agrícoles que són els que per força consumeix la població?

Aquí està. Són productes de primera necessitat que no només consumim sinó que també compren els turistes, per tant aquí hi ha un problema per solucionar al nostre favor. El punt clau és mantenir al màxim les prerrogatives que tenim amb el tabac, tot millorant les condicions d’importació i exportació dels altres productes agrícoles.

–La ciutadania és conscient de l’oportunitat de negociar amb Europa? És un repte dels que integrem el pacte d’Estat i fins i tot, de la mateixa Cambra de Comerç i de la Confederació Empresarial, explicar i

OBERTURA ECONÒMICA

COMPETÈNCIES COMUNALS

NEGOCIACIÓ AMB LA UE

«Cal una seguretat jurídica que a hores d’ara és inexistent. Si hi ha buits legals qui vindrà a invertir?

Només vindrà a invertir aquell que té alguna cosa per ocultar»

«Crec en els comuns perquè són els que gestionen el dia a dia del ciutadà, però no poden suplir l’Estat en competències que no els pertoquen»

«No podem posar el fre de mà i fer el ridícul faltant als nostres compromisos.

Hem d’encarar la negociació amb fermesa, no és fàcil, però no ens queda volta de full»

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

24 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Entrevista

Se’ns va prometre que es buscarien noves fonts d’ingressos, un nou operador... Tot això està al calaix. En canvi, s’està invertint en un edifici faraònic que potser no en tenim cap necessitat. I el pressupost en aquest tipus d’obra, contràriament al que s’estableix al principi, acaba disparant-se. Podem anar del simple al doble en uns moments de dificultat econòmica. Hem de tenir en compte que el context no és el mateix que fa deu anys. L’economia mundial no acaba d’arrencar i per això demanàvem prudència. I perquè no invertir aquests 30 o 40 milions −pel cap baix− a la CASS? Potser estarien més ben invertits. Cal una reflexió de país que no s’està fent. Es fan les coses en funció del gust de cada ministre i no hi ha un projecte definit.

–Perquè ha de servir el Cloud?

Se’ns va explicar que seria un viver d’empreses, hi haurien despatxos. Se’ns va presentar unes xifres que considero molt agosarades en quant a ingressos per lloguer. És el conte de la lletera i pot ser un fiasco.

comptar amb la participació dels ciutadans perquè hi ha un gran desconeixement del tema. El desconeixement arriba al punt que molta gent es pensa que estem negociant per esdevenir membres de ple de dret de la UE. Hi ha molta pedagogia a fer. És una de les reivindicacions d’SDP. Estem dins el pacte d’Estat i sempre hem estat a favor d’aquest acord però ens queixem del calendari, la metodologia de treball i sobretot de l’esforç de pedagogia que no s’està fent.

–I es vol sotmetre l’acord a referèndum?

Nosaltres ho vam demanar. Però si fos avui, dos ciutadans de cada tres hi votaria en contra. També és cert que la negociació s’anuncia llarga, esperem que pugui arribar a dos anys, però hem d’aprofitar el temps.

–Els preocupa molt el futur de FEDA i Andorra Telecom?

Ens preocupa perquè són empreses pioneres hi han d’anar invertint per garantir el futur. FEDA sempre ho ha fet i també se n’ha canviat la llei perquè puguin entrar operadors privats en el sector energètic.

Però ha de tenir un mínim d’ingressos per garantir el baix cost de ACORD D’ASSOCIACIÓ l’energia, continuar invertint per garantir «Si el referèndum sobre la importació dels l’acord d’associació fos països veïns i alhora avui, dos ciutadans apostar per les renovables. de cada tres hi votarien –I l’operador nacional de telefonia?

Aviat perdrà els ingressos del roaming. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

25 ·

e • només periodi dism sm

en contra. Cal fer un gran esforç de pedagogia que no s’està fent»

−L’augment del 2% a les cotitzacions a la CASS arreglarà alguna cosa? És un pedaç més de DA. No serveix de gran cosa i, a més a més, arriba en un moment de dificultat econòmica que els demòcrates neguen.

Ells viuen en un núvol com el que parlàvem fa un moment mentre al carrer la gent pateix. La pujada del 2% a repartir entre empresaris i treballadors, és encara més injusta quan els salaris no s’han apujat i el poder adquisitiu ha anat minvant. Es fa un pedaç quan el que cal és encarar la pregonada reforma sanitària per racionalitzar la gestió sense perdre prestacions i modificar la llei de la CASS en totes aquelles qüestions que no acaben de funcionar. Aquesta reforma que és llarga i feixuga ja s’havia d’haver encetat per acabar-la aquesta legislatura.

Dubto molt que s’aconsegueixi tot i que no podem esperar més si no volem que la situació esdevingui insostenible. Tal com mana la Constitució, el Govern ha de garantir la Seguretat Social i les Pensions de Vellesa a la ciutadania, i per tant s’ha de racionalitzar al màxim la gestió, no només en l’àmbit sanitari sinó també en tots els altres. −Cal reformar el model institucional del país?

Hem de tenir una estructura d’Estat sostenible. Crec en els comuns perquè són els que gestionen el dia a dia del ciutadà, però no han de suplir l’Estat en altres competències que no els pertoquen. Cal verificar qui fa què i perquè, la gestió pròpia als nostres pobles i la gestió pròpia a l’Estat. No crec en una administració única però els comuns han de gestionar millor i les transferències també s’han de revisar en funció de les competències. També s’ha de veure si es podrà estalviar. També s’han de mantenir els ingressos de l’Estat i racionalitzar la despesa. Cal mantenir la recaptació fiscal i diversificar-la, i contenir el cost funcionarial. Hi ha algunes àrees que requeriran més despesa com ara els cossos de seguretat o l’agència tributària, però tot això s’ha de poder pagar. I amb el pressupost que estem gestionant ara no es podrà fer. −Algun sacrifici caldrà fer?

Més endavant s’haurà d’apujar la pressió fiscal. Ara seria interessant tenir més seguretat jurídica i fer créixer l’economia perquè s’està venent molt fum. Hem d’augmentar el consum intern i la inversió estrangera ha ser productiva i no competencial com la que estem veient ara.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Finances

Fotos: Andnews

La implementació de l’Acord Monetari amb la UE entra a la recta final

La seu de la Comissió Europea a Brussel·les.

A COMENÇAMENT DEL 2019 S’ACABA EL TERMINI PER ADOPTAR LES DISPOSICIONS JURÍDIQUES EUROPEES EN MATÈRIA BANCÀRIA I FINANCERA

A

No obstant això, el gruix de la legislació europea en matèria bancària i financera s’haurà d’haver implementat a la legislació andorrana d’aquí al 2018 i sobretot, abans del 30 de setembre del 2017, s’haurà d’haver implementat les directrius sobre l’accés a l’activitat i a la supervisió prudencial de les institucions de crèdit i les empreses d’inversió. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

26 ·

e • només periodi dism sm

Text: Glòria Gurdó

ndorra encara la recta final per implementar una sèrie de disposicions jurídiques europees al sector bancari i financer segons el calendari acordat amb la Unió Europea (UE) en signar i ratificar l’Acord Monetari el 2011. Segons aquest calendari −modificat per la UE el juny del 2013− el 30 de setembre del 2019 és la data límit per adaptar el sector a les directives europees, i més específicament a les normes relatives als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions. Amb tot, l’Acord Monetari és un instrument viu i el Comitè Mixt, òrgan de seguiment, informa Andorra de qualsevol nova iniciativa legislativa de la UE que entri en l’àmbit d’aplicació del mateix.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Finances

Tal com va explicar Martí complir amb l’Acord Monetari significa «un augment dels efectius destinats a la supervisió financera.

Actualment, l’INAF compta amb una vintena de persones al seu servei. En els propers anys caldrà –amb tota certesa− doblar-ne els recursos humans».

Martí va explicitar que «a l’INAF també li pertocarà assumir, la supervisió de les companyies d’assegurances o noves modalitats de finançament, com les plataformes de crowdfunding. A banda −evidentment− de continuar assumint més i més funcions de supervisió en la línia de la tendència internacional».

Sigui com sigui, a banda de doblar-ne l’estructura, el Govern busca professionals altament qualificats i especialitzats per dotar l’INAF dels recursos necessaris per establir el diàleg amb els actors del Sistema Europeu de Supervisors Financers (SESF). Tot i que el Banc Central Europeu (BCE) és la màxima autoritat de supervisió de la Unió Bancària, l’SESF consta de tres organismes autònoms: l’Autoritat dels Mercats Financers (AEMF), l’Autoritat Bancària (ABE) que continuarà aportant recomanacions i supervisant els bancs més petits, i la Comissió d’Assegurances i Pensions de Jubila-

El gruix de la legislació europea en matèria bancària i financera s’haurà d’haver implementat a la legislació andorrana d’aquí al 2018» ció (CEAPJ). A més, també integren l’SESF el Comitè de Risc Sistèmic (CERS), el Comitè mixt de les Autoritats de Supervisió, els supervisors nacionals i el BCE.

Per això, el Govern ja ha entrat a tràmit parlamentari el projecte de llei per obrir el consell d’administració i la direcció de l’Institut Nacional de Finances (INAF) a persones de nacionalitat no andorrana, tal com ja va anunciar durant el Debat d’Orientació Política el cap de Govern, Toni Martí.

Fa uns dies, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar que l’única excepció serà el president del consell d’administració, que serà andorrà. I va afegir que «l’objectiu de la modificació és la necessitat de l’organisme d’assumir les noves competències que emanen de l’aplicació de l’Acord Monetari amb la UE».

Unes competències que tenen a veure amb les directives relatives a la supervisió del sistema bancari i financer, i a les activitats i la supervisió dels propis organismes encarregats d’aquesta missió, és a dir l’INAF i la UIFAND. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

27 ·

El pilotatge dels organismes supervisors andorrans pels supervisors europeus quedava reflectida al primer annex de l’Acord Monetari amb l’adopció d’una directiva i quatre reglaments i va encetar el passat 31 de març segons el calendari establert, amb l’adopció de normes aplicables als comptes anyals i als comptes consolidats dels bancs i altres institucions financeres, l’adopció del pla comptable homologat i de la normativa europea sobre solvència bancària, a més del pla estadístic per fer arribar la informació al BCE. El camí cap a la supervisió supranacional del sistema financer andorrà està obert, i les normes de transparència que exigeixen tant la UE com els organismes als quals Andorra està adscrita és d’obligat compliment.

No obstant això, Cinca va explicar que si els canvis a l’INAF estan pensats per dotar el supervisor «de les millors capacitats possibles», també s’està «debatent altres mesures per reforçar-lo, com és la necessitat de disposar d’un recurs de darrera instància per tenir una finestra de liquiditat permanentment oberta a imatge dels

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Finances

La seu del BCE a Frankfurt.

bancs que estan supervisats pel Banc Central Europeu; o la possibilitat de formar part de l’FMI». Últim prestador Des de la ratificació de l’Acord, el novembre del 2011, la legislació andorrana ha anat absorbent gran part de les disposicions jurídiques europees incloses en el document com a contrapartida a l’adopció legal de l’euro i a l’emissió de monedes destinades a la circulació i a la col·lecció.

L’article 8 de l’Acord Monetari recull el compromís d’Andorra per adoptar totes les mesures apropiades «ja sigui per transposició directa o eventualment, mitjançant l’adopció de mesures equivalents, per aplicar els actes jurídics i les normes de la Unió Europea», en els àmbits dels bitllets i les monedes d’euro, la legislació en matèria bancària i financera, «especialment pel que fa a les activitats i la supervisió de les institucions concernides»; la prevenció del blanqueig de capital, la prevenció del frau i de la falsificació en els mitjans de pagament en efectiu i altres, les normes relatives a les medalles i fitxes, i les obligacions de notificació d’estadístiques al BCE.

El pilotatge dels supervisors europeus i l’acceptació de les seves regles de joc, queda reflectida en l’adopció d’una directiva i quatre reglaments e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

28 ·

No obstant això, el Govern voldria anar més lluny per poder accedir a un prestador d’última instància per fer front a eventuals crisis financeres. Aquesta és una de les lliçons que va extreure de la crisi de Banca Privada d’Andorra, tal com va reconèixer Martí en el Debat d’Orientació Política, anunciant que el Govern iniciaria en breu contactes per analitzar els requisits que demana l’FMI per poder-s’hi adherir.

De fet i en virtut de l’Acord Monetari, el Govern pot triar a priori entre dues solucions. La primera és participar al Mecanisme Únic de Supervisió de la UE i posar el sistema financer sota la tutela del BCE, tot i que encara queda molta feina per fer a Europa; la segona és intentar que Andorra esdevingui membre de l’FMI. En anunciar la modificació de la llei de l’INAF, Cinca va precisar que cal estudiar quins requisits compleix o no Andorra «i els passos que ha de seguir per tenir la possibilitat de disposar d’un suport a nivell de finançament molt important».

El repte és complir amb els requisits d’informació que demana l’FMI per poder observar i analitzar la realitat econòmica del país.

Cinca va reconèixer que «és un dèficit que històricament ha tingut Andorra, tot i que s’han fet millores, sobretot a l’hora d’aportar dades a les agències de ràting». I va argumentar que «l’FMI és un gran demandant d’informació, i a més cal que sigui estructurada sota uns paràmetres molt específics».

El ministre va concloure que «si finalment volem fer aquest pas caldrà que el país es doti d’eines i de capacitats per poder aportar aquest volum d’informació i que alhora sigui realment útil formar-ne part, perquè l’FMI pugui generar informes i suggeriments de cap a on s’ha d’avançar».

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Finances

L’AUTORITAT BANCÀRIA EUROPEA

EL MECANISME SUPERVISIÓ ÚNIC

L

a Unió Bancària té com a objectiu enfortir els bancs fer-ne un millor seguiment i resoldre amb més facilitat les crisis financeres sense haver d’utilitzar els diners dels contribuents. Es composa d’un Mecanisme de Supervisió Únic (MSU) i d’un Mecanisme Únic de Resolució (MRU), que són obligatoris per a tots els Estats membres de la zona euro i està obert a tots els altres països de la UE. El Mecanisme Únic de Supervisió (MSU) fa del Banc Central Europeu (BCE) el supervisor prudencial central per als bancs de la zona euro (unes 6000 entitats) i dels països de l’euro que decideixin participar a l’MSU. El BCE controla directament els bancs més grans, mentre que les autoritats nacionals segueixen supervisant els més petits. La principal tasca del BCE i de les autoritats nacionals de supervisió, que cooperen estretament dins d’un sistema integrat, és assegurar que els bancs compleixin amb les normes bancàries europees i corregir els problemes abans que es tornin crítics. La UE també està desenvolupant el Sistema Europeu de Garantia de Dipòsits (SEGD) per anar més enllà de la protecció de 100.000 euros garantida als dipositaris de bancs de la zona euro. La Comissió va comunicar a finals de l’any passat que el SEGD es basarà en el dispositiu actual però que avançarà cap a la cobertura completa d’aquí al 2024 amb el desplegament de tres fases. La primera serà de reassegurança, la segona de copagament i la tercera d’assegurança completa després d’haver harmonitzat tots els Sistemes de Garantia de Dipòsits dels països de la zona euro. Evidentment, per poder accedir al sistema caldrà respectar una sèrie de garanties estrictes. Així el SEGD només assegurarà els fons nacionals que respectin la regulació jurídica de l’UE i hagin estat creats de conformitat amb les disposicions europees.

L’

ABE és una autoritat independent de la Unió Europea que treballa per assegurar un nivell de regulació i supervisió prudencial eficaç i coherent en tot el sector bancari europeu. Els seus principals objectius són mantenir l’estabilitat financera a la UE i garantir la integritat, l’eficiència i el bon funcionament del sector. L’EBA integra el Sistema Europeu de Supervisors Financers (SESF) que consta de tres autoritats de supervisió: l’Autoritat Europea dels Mercats Financers (AEMF), l’Autoritat Bancària Europea (ABE) i la Comissió Europea d’Assegurances i pensions de jubilació (CEAPJ). Aquest sistema també inclou el Comitè Europeu de Risc Sistèmic (CERS), el Comitè mixt de les autoritats europees de supervisió i els supervisors nacionals. L’EBA és independent però responsable davant el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió europea, i promociona la convergència de les pràctiques de supervisió per garantir una aplicació harmonitzada de les normes prudencials. També és responsable de l’avaluació de riscos i vulnerabilitats en el sector bancari europeu, incloent l’ús dels informes d’avaluació de riscos regulars i proves de resistència. Entre les tasques definides en el mandat de l’EBA hi ha la investigació dels casos d’aplicació insuficient de la legislació de la UE per part de les autoritats nacionals, la presa de decisions en situacions d’emergència i la mediació de desacords entre autoritats competents en situacions transfrontereres.

L’ABE també actua com a òrgan consultiu independent per al Parlament Europeu, el Consell i la Comissió.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

30 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

L‛unic centre especialitzat des del 2001

LA MILLOR AUDICIÓ

EN LES SITUACIONS LÍMIT DEL DIA A DIA · Revisions auditives gratuïtes · Venda i adaptació d‛audiòfons · Centre pediàtric · Teràpies per acúfens · Taps a mida per l‛aigua, soroll, caça, dormir · Cascs de protecció pel soroll a partir de 0 anys

· Adaptadors a mida per a mp3, mans lliures · Cascs per a TV · Àmplia gamma d‛ajudes tècniques: despertadors, smartphones, telèfons, sistemes d‛avís... · Visites a domicili, residències, hotels...

www.centreauditiu.com Av. Dr. Mitjavila, 39 · AD500 Andorra la Vella · Tel.: (+376) 80 80 70 · centreauditiuandorra@gmail.com

Fotos: ANA

Actualitat

Àlvarez Marfany i Josep Casals en la compareixença del passat 6 de juny.

La investigació de la contaminació de l’Aigua d’Arinsal explora dues pistes MARFANY EXPLICA QUE LA CONTAMINACIÓ DE LA DEU POT SER DEGUDA A DUES HIPOTÈSIS EN ESTUDI. LA FILTRACIÓ A TRAVÉS DEL SUBSÒL O BÉ UN REFLUX EN EL CONDUCTE QUE PORTA L’AIGUA DES DE LA CAPTACIÓ A LA PLANTA ENVASADORA

Àlvarez va informar que els experts francesos que capitanegen la investigació no ometen cap pista, però prioritzen dues hipòtesis a l’hora d’explicar com va arribar el norovirus a l’aigua: o bé que hi hagués una filtració a través del subsòl o bé que es produís un reflux −és a dir que l’aigua circulés de forma inversa− en el conducte que uneix la planta envasadora a la captació.

El ministre també va revelar que dos empleats de la planta van patir gastroenteritis, tot i que la possibilitat que fossin els causants de la contaminació «és molt improbable». I va anunciar que els resultats de la investigació que determinarà com es va contaminar la font d’Arinsal, que va causar un brot de gastroenteritis a Catalunya amb més de 4.000 persones afectades, trigaran encara uns mesos. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

32 ·

e • només periodi dism sm

Text: Andnews

E

l ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, acompanyat del director del departament, Josep Casals, va comparèixer davant la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient, per detallar les accions empreses pel Govern en l’afer de la contaminació de la font d’Arinsal, i exposar l’inici de la investigació que n’ha de determinar les causes.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Actualitat

Com que l’aqüífer és a 100 metres de profunditat, el més probable és que la font és contaminés per una retroalimentació del tub que va de la planta al pou la informació que tenen avui en dia no es pot prioritzar cap línia d’investigació i que «tot és possible».

A l’espera del resultat de la investigació Des del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo va considerar que la compareixença ha servit per esvair alguns dubtes inicials, com ara el motiu pel qual es va triar el mateix laboratori que Catalunya per analitzar l’aigua. Cosa que s’explica per la dificultat de trobar centres acreditats per fer aquest tipus d’anàlisi. No obstant això, Gallardo va recordar que «queda pendent la part més important», conèixer realment el motiu de la contaminació.

La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, no va amagar la seva preocupació per si hi va haver una investigació seriosa prèviament, quan diversos joves que van venir a esquiar a Arinsal van patir gastroenteritis i no es va analitzar si la causa era la font d’Arinsal. Àlvarez també va assegurar que la contaminació de la font es va produir després del 23 de març, ja que anteriorment no s’havia detectat cap afectat, i que per tant, les anàlisis per trobar norovirus, que es van fer en un laboratori de Girona perquè no és un procés habitual, es van fer agafant mostres d’ampolles envasades posteriorment. A més, cal recordar que entre el 23 i el 30 de març l’empresa va aturar la producció.

No obstant això, Casals va reconèixer a la consellera socialdemòcrata Rosa Gili, que els grups d’escolars allotjats a Arinsal que van patir brots de gastroenteritis al mes de febrer i març havien begut Aigua d’Arinsal. «En aquell moment no es tenia cap sospita que aquesta aigua podia ser el vehicle d’aquesta afecció», i és per això que no es va analitzar si l’aigua contenia norovirus. A més, Álvarez va afegir que «com passa amb molts brots, no vam ser capaços de saber la causa exacta», i va assegurar que en aquesta època de l’any hi ha molts casos de gastroenteritis lleus, habituals en col·lectius que tenen conductes grupals, ja que el virus és molt contagiós.

Amb tot, el ministre va puntualitzar que si en la investigació, que porten a terme experts francesos, s’estableix algun tipus de relació amb la contaminació de la font d’Arinsal, s’analitzarà. I també va considerar que el més probable és que els dos empleats de la planta afectats de gastroenteritis s’infectessin pel fet d’estar en contacte amb l’aigua contaminada mentre va qualificar de «molt improbable» que fossin els causants de l’afer.

Com que l’aqüífer es troba a 100 metres de profunditat i segellat amb formigó, els responsables de Salut van insistir en que el més probable és que la font es contaminés per una retroalimentació del tub de 70 metres de longitud que va des de la planta fins al pou de captació. A més, també s’investiga si la contaminació es va poder produir durant el procés de manipulació per instal·lar la nova línia de producció per envasar les ampolles d’Eden. Amb tot, Àlvarez va reconèixer que amb e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

33 ·

En canvi, la consellera de SDP, Sílvia Bonet, va mostrar el seu acord amb les línies d’investigació amb què es treballa, tot lamentant el tancament de la planta envasadora d’Arinsal ja que es tracta d’una empresa que portava el nom d’Andorra.

Per últim, el conseller demòcrata Carles Jordana també va admetre que els dubtes persisteixen i que «potser difícilment podrem saber com es va produir». Arran del debat generat en la compareixença, Jordana es va mostrar favorable a regular el sector a través de la normativa espanyola, «perquè està basada en una directiva europea», tot i que va matisar que «no es tracta de canviar la legislació», sinó de saber «si a nivell d’administració s’ha actuat bé».

Una reobertura avortada Només feia poc més de dos anys que la planta envasadora d’Arinsal havia reprès l’activitat, a començaments del 2014, quan el 15 d’abril passat, els mitjans de comunicació catalans es van fer de ressò de que almenys 300 persones estaven afectades per un brot de gastroenteritis en beure aigua embotellada a la font d’Arinsal, al seu lloc de treball.

Tres setmanes després i amb més de 4.100 persones afectades, Aigües del Pirineu anunciava el tancament definitiu de la planta i l’acomiadament dels empleats. Les analítiques fetes a Catalunya van revelar que la captació estava contaminada per un norovirus fecal, causant de l’epidèmia de gastroenteritis.

Des del primer cas, la contaminació dels 300 empleats, la distribuïdora espanyola de les garrafes contaminades, Eden, va assenyalar la planta d’Arinsal com a responsable del brot. Cosa que el Govern andorrà no va admetre fins molt més tard.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Actualitat

Botelles d’aigua d’Arinsal a la planta embotelladora de la localitat massanenca.

Si el lema «Com més alta més pura» va obrir una petita finestra al món a la dècada dels 90, tot i el complex i competitiu mercat de l’aigua embotellada, el recorregut de l’empresa ha estat molt accidentat. L’any 1994, tres nens van patir cremades a la boca i a l’esòfag en un restaurant de la localitat alacantina d’Elx després de consumir aigua de la font d’Arinsal.

Els responsables de la planta embotelladora van denunciar un possible sabotatge. Però el fet es va tornar a repetir i el 2004, l’audiència de Barcelona va condemnar Aigües d’Arinsal a indemnitzar amb 73.000 euros un home que havia begut aigua d’Arinsal contaminada amb restes de sosa càustica. El 16 de juny del mateix any, la Batllia decretava l’estat de cessació de pagament de l’empresa que acumulava deutes de 5,2 milions d’euros.

Un deute que es duplica amb la suspensió de pagaments de Sadamsa, empresa propietària de les instal·lacions. Finalment el 2011, Aigües dels Pirineus compra la planta a subhasta i el desembre del 2013 la reobre i a més, obté la declaració d’aigua mineral natural, tot i que l’aqüífer no estigui allunyat de qualsevol activitat humana que interfereixi en l’entorn natural.

I és que per preservar la qualitat de les aigües subterrànies, els grans grups explotadors s’asseguren un radi de seguretat de fins a 10.000 hectàrees, on no hi ha ni habitatges, ni cultius ni activitats ramaderes.

Tancament definitiu El passat 27 d’abril Àlvarez va fer oficial el tancament de la planta embotelladora d’aigua d’Arinsal, després de rebre els resultats de les anàlisis efectuades a les diferents mostres d’aigua recollides a les línies de producció de la planta, a la mateixa font i als diferents lots immobilitzats. Les anàlisis confirmaven la presència de norovirus en totes les mostres, incloses les de la captació. En conseqüència, el Govern va procedir al tancament de la planta d’embotellament i a l’obertura d’expedient a l’empresa Aigua del Pirineu SL, responsable de la producció i comercialització de l’Aigua d’Arinsal.

També i per principi de precaució va ordenar la retirada de tots els productes de la planta comercialitzats, prohibint-ne la venda. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

34 ·

Àlvarez, va relatar la cronologia dels esdeveniments des del 15 d’abril, quan va rebre la notificació per part de les autoritats catalanes d’un possible brot de gastroenteritis associat al consum de l’aigua embotellada a la planta en bidons de 18,9 litres.

Aquell mateix dia es van immobilitzar els productes d’aquesta línia, tant en estoc com distribuïts i el 18 d’abril es va fer una nova inspecció a l’empresa, intervenint tots els formats emmagatzemats en les dates de producció dels lots de bidons afectats. A més, com a mesura cautelar també es va intervenir la totalitat de la producció de la planta.

Tres dies més tard, es va fer una nova inspecció per procedir al mostreig oficial. Es van recollir mostres de la captació i de les dues línies de producció. El 22 d’abril, el laboratori Central de Salut Pública d’Andorra va enviar les mostres al Laboratori de Salut Pública de Girona, per ser analitzades juntament amb el mostreig recollit en els lots que hi havia Catalunya.

Les mostres es van analitzar sota els mateixos paràmetres i el mateix procediment.

Segons el ministre, el nombre de partícules virals trobades en les mostres d’aigua i el fet que l’aqüífer estigui situat en un entorn sense risc de filtracions, manté la hipòtesi que la contaminació no està produïda per una filtració d’aigües residuals.

També s’investiga si la contaminació es va poder produir durant el procés de manipulació per instal·lar la nova línia de producció per envasar les garrafes d’Eden

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Foto: SFGA/Esteve

Actualitat

Jordi Daban, Francesc Camp i Miquel Nicolau presenten la nova formació en matèria de comerç, en virtut de l’acord entre el Govern, l’Ud’A i CCIServeis

El comerç pena per remuntar posicions NI ELS PONTS DE L’ASCENCIÓ O DE PENTECOSTA, NI PASQUA. EL NOMBRE DE VISITANTS ES MANTÉ I PUNTUALMENT POTSER ES DISPARA, PERÒ ELS COMERÇOS CONTINUEN MALDANT PER OMPLIR EL CALAIX

T

La majoria de comerços no estan satisfets de les vendes que van fer per les vacances de Pasqua o els més recents ponts de l’Ascensió o de Pentecosta.

No obstant això, en el darrer tram del 2015 el comerç va mostrar «els primers signes d’estabilització» amb la millora de la percepció de la marxa dels negocis per primera vegada des del 2003. I es felicitava d’una lleu recuperació de les vendes. Una millora que Pantebre matisa assegurant que el creixement del PIB el 2015 difícilment millorarà el del 2014 (2,3%), cosa que confirmen les enquestes del primer semestres de l’any passat, quan el comerç presentava els resultat més pessimistes dels sectors analitzats.

Els comerciants es mostraven molt preocupats per la debilitat de la demanda en un context molt poc favorable, tant a Andorra com als països veïns, per la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies i unes expectatives econòmiques encara dèbils i incertes. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

35 ·

e • només periodi dism sm

Text: Andnews

ot i que segons les darreres enquestes de conjuntura publicades per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), el comerç minorista mostri els primers signes d’estabilització −que no de creixement− després de molts semestres de dades negatives, segons el president de la CCIS, Marc Pantebre, el cert és que els comerciants han expressat reiteradament el seu descontent al llarg de tota la temporada d’hivern. A més, la primavera tampoc els ha somrigut com esperaven.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Actualitat

Un cop d’ull a les últimes estadístiques de comerç exterior del mes d’abril confirma la percepció, malgrat que les importacions creixin un 5,5% en relació al mateix mes de l’any passat, el cert és que en l’acumulat dels darrers dotze mesos, les importacions només creixen el 0,7%, passant de 1.174 milions d’euros a 1.182 milions.

Unes dades a les quals s’hauria de contraposar l’augment de preu de les mercaderies que els comerciants importen quan és el cas, per saber si realment augmenten el volum de compres i subsidiàriament, si els funciona bé la venda.

Sigui com sigui, la premsa es va fer ressò de que els comerciants estaven decebuts de les vendes assolides durant el pont de Pentecosta, malgrat que l’ocupació hotelera que va oscil·lar del 60% al 80%. Per Setmana Santa, si l’ocupació hotelera va oscil·lar entre el 80 i el 95%, els comerços van registrar una caiguda de les vendes del 10% respecte al mateix període de l’any passat. No obstant això, el subsector de l’electrònica va remuntar.

Una tendència que ratifica Estadística apuntant un increment del 5% de les importacions d’electrònica en els últims dotze mesos. Menys encoratjadores són les dades per al subsector del vestit i calçat que retrocedeix un 3% en el mateix període.

Pla estratègic del comerç A mitjans de mes, el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp i els responsables de les empreses Intueri i Cushman&Wakefield van presentar al sector comercial el primer diagnòstic del Pla Estratègic de Turisme de Compres.

Es tracta d’un projecte que té com a objectiu tornar a posicionar el comerç a partir de l’anàlisi qualitativa i quantitativa de la situació actua. A partir d’aquí el Pla proposarà accions a curt, mig i llarg termini que s’hauran d’anar implementant.

La metodologia de treball d’aquesta primera fase fa una anàlisi molt exhaustiva de l’estructura comercial i un examen de les concentracions comercials dividida per zones. Per últim, també avalua l’entorn on estan situats els comerços.

Punts forts, punts febles Gràcies a la informació recollida els experts han pogut detectar les principals fortaleses, les debilitats, les oportunitats i les amenaces del sector.

Com a punts forts destaquen la concentració en continu de comerços que cobreixen tot tipus de segments; l’especialització sobretot en els sectors de l’esport, moto i farmàcia; els centres comercials, grans magatzems i grans botigues que ofereixen atractius; les botigues amb molt d’estoc i també, el comerç transfronterer.

Altres aspectes positius són que la imatge d’Andorra s’associa a les compres i l’alta seguretat ciutadana. També complementen l’oferta comercial els esdeveniments esportius, Caldea, Naturlandia, Grandvalira i Vallnord, com a pols d’atracció turística.

En quant als punts febles, l’estudi destaca la falta de marques de referència, la barreja de comerços a bon preu i de comerços de luxe, la manca d’espais de lleure, la millora de la imatge d’algunes botigues, la baixa professionalitat del personal del sector comercial, la sensació d’oferta permanent i la gran profusió d’associacions comercials.

Un cop exposada aquesta primera anàlisi, els comerciants que han participat a les entrevistes també han participat en una jornada de treball que servirà per extreure les primeres accions a implementar en la segona fase del pla estratègic.

Foto: ANA

En la primera de diagnosi s’han fet un centenar d’entrevistes personalitzades a responsables d’establiments comercials del país, un estudi de benchmarking que compara Andorra amb les zones comercials de ciutats com París, Londres, Barcelona, Milà i Luxemburg, i una anàlisi qualitativa de l’oferta comercial.

Camp va destacar que Andorra és un destí de compres argumentant que el les compres són el principal motiu de visita al país. I va afegir que Andorra ofereix preus competitius i la voluntat és continuar mantenint aquest diferencial de preu tot i que també és cert que el 84% dels turistes continuarien venint al Principat perquè consideren que el país ofereix altres atractius. El ministre també va defensar que el sector comercial és una peça clau de l’economia nacional que pesa el 14,2% del PIB, malgrat que en els últims anys hagi patit els efectes de la crisi.

L’avinguda Meritxell, el principal eix comercial de la capital e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

36 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

4X Ov O L 4 X A 4 S d O L n A a S verl O SAL 4 X d 4 n a O l L r A e S v X4 O sobre rodes r lan adamants de viatges i aventures 4 O verPer L A S d 4 Ove erlan X v 4 O O 4 L X A 4 S and SALO l r e v O AL S 4 X d 4 n a O l L r A S 4 Ove X 4 O verland L A S and l r e v O 4 SALO 4X ,

,

,

,

,

Saló 4X4

Overland

L

s ENCAMP · ANDORRA t 1, 2, 3 / 07 / 2016

Fira del Tot Terreny

4x4, quads, suv, furgons...

RUTES AMB 4X4 RETRO TT DELS ´70 / ´80 / ´90 ZONA DE PROVES BIVOUAC D´ALTURA AMB SOPAR FESTIVAL FILMS GLOBE-TROTTERS I 4X4

Horari: de 9,30 a 20 h. Visitants entrada gratuïta

Informació: Tel. 00376 731 405 joe.martin@andorra.ad Organització

Joe Martin

Col•labora:

www.overlandsalon4x4.com

Empresa

Oliveres vora el mar

A

l Baix Ebre neix un oli d’oliva excepcional, l’Oli del Mar, fet amb el producte d’oliveres tradicionals, que formen part del paisatge i que des dels seus bancals participen de la silenciosa mirada al mar, gaudint de la seva brisa, i establint un diàleg poètic i integrador entre els cultius agrícoles i la tradició marinera. Els productors han sabut fondre un maridatge en què el mar, blau intens de la Mediterrània, i la mil·lenària concepció de l’olivera, com a símbol de la terra, es donen la mà.

La producció es fa en més de 200 hectàrees negades de camps d’olivar, repartides entre la caient de la Serra del Boix i al nord del marge esquerre del Parc Natural del Delta de l’Ebre, dins dels termes municipals de l’Aldea, Camarles, l’Ampolla i El Perelló. Per les

seves diverses característiques, el terreny dóna joc a poder elaborar uns olis molt diferents, i així satisfer des dels paladars més exigents fins als més indiferents.

I és que l’oli d’oliva verge extra va directe al cor. Presenta grans beneficis a tots nivells, ajuda a la metabolització d’insulina en les persones diabètiques i millora la pressió arterial. També està recomanat per a dietes d’aprimament perquè substitueix els greixos polisaturats pels monoinsaturats, és un antioxidant en l’organisme, afavoreix la longevitat i els seus extraordinaris aromes i sabors milloren la palatabilitat dels aliments. L’oli d’oliva ajuda a prevenir malalties cardiovasculars d’estrès oxidatiu, envelliment, càncer i osteoporosi.

A més, és un hidratant natural, bon desmaquillador i té efectes relaxants.

Més informació: www.olidelmar.com e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

38 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

ÚLTIMES NOVETATES EN MAMPARES

ESPECIALITAT EN VIDRES ASSESSORAMENT TÈCNIC

AV. SALOU, S/N Magatzem Cervós, num 21 · ANDORRA LA VELLA · Principat d’Andorra Telèfon: 724978 - 723339 · Fax 724977 crisvalira@andorra.ad

Fotos: Andnews

Cultura

Samantha Bosque,

perversió, sexualitat i dones a la galeria Pilar Riberaygua L’ARTISTA QUE ENS VA SORPRENDRE AMB UNA APLICACIÓ MÒBIL PER COMPLETAR EL DISCURS DE LA INSTAL·LACIÓ MEMÒRIA OBLIDADA AMB LA QUE VA PARTICIAPaR A LA 55a BIENNAL DE VENÈCIA EL 2013, TORNA A DEIXAR-NOS SENSE PARLA AMB LA MOSTRA VARIUM ET MUTABILE SEMPRE FEMINA. BOSQUE DIU QUE NO ESTÀ FETA per «emoure» CONSCIÈNCIES PERÒ DE BEN SEGUR NO DEIXARÀ INDIFERENT A NINGÚ Text: Rosa Alberch

L

a dona que neix verge i innocent aviat s’adona que la història l’ha fet pecadora. Va ser ella qui es va deixar temptar per la serp i va menjar la fruita de l’arbre prohibit, condemnant la humanitat a una vida de mort, dolor, vergonya i treball. Zeus va crear a la bella Pandora, portadora d’una caixa amb tot tipus de mals que acabaria en mans d’Epimeteu, germà de Prometeu a qui anava dirigit el càstig per haver revelat el secret del foc als homes.

Varium et mutabile semper femina (la dona és mutant i variable) deia Mercuri a Enees perquè s’afanyés a marxar abans que Dido descobrís que l’havia abandonat. Amb aquesta locució llatina Virgili expressava així la inestabilitat de la dona en el seu sentit més misogin que en l’actualitat coneixem a través d’altres frases com «una dona mai se sap per on et pot sortir» o simplement «a les dones no hi ha qui les entengui». e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

40 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Cultura

Potser qui alguna vegada ha dit aquesta frase no s’ha parat a entrar en aquella cova que l’escriptor uruguaià Eduardo Glaeano ens defineix de manera exquisida en el seu llibre Mujeres. «Esa mujer es una casa secreta. / En sus rincones, guarda voces y esconde fantasmas. / En las noches de invierno humea. / Quien en ella entra, dicen que nunca más sale. / Yo atravieso el hondo foso que la rodea. / En esa casa seré habitado. / En ella me espera el vino que me beberá ./ Muy suavemente golpeo a la puerta, y espero”

Varium et mutabile semper femina. Fins el 15 de juliol a la galeria Pilar Riberaygua.

Per a més informació: Samantha Bosque: www.samantabosque.com

un rerefons que no nega l’artista. Amb tot, darrere aquelles línies sinuoses tant realistes que li dóna el seu traç retratista hi descobrim pensaments de caire intimistes fets obra que poden no ser aptes per a pudorosos. L’artista ens parla de l’art de la virginitat representat en el Collige virgo roses, tota una invitació a gaudir de la joventut mentre la rosa no es marceix. Ens parla de la infidelitat justificada, de la masturbació, les passions ocultes i els desitjos universals.

Una mirada al món d’una dona que es declara santa, puta, deessa o esclava, apel·lant al títol d’una de les seves obres. Pot ser un tot com Isis; la guardiana de les claus i de la porta que es veu representada en Hékate o ser Santa Teresa, que en espanyol es confon amb el pregadéus, la femella del qual un cop satisfeta es menja el cap del mascle i la que com una nina es fa mirar al seu pas.

Samantha Bosque ens obre la porta d’un espai intimista on la dona s’expressa amb tota plenitud sobre les seva sexualitat, perversions i reflexions que l’acompanyen des que va néixer.

Ella té la clau d’entrada a un món que es dibuixa amb acrílic, mina de grafit i collage per explicar-nos que el paper de la dona al llarg de la història és present i serà futur. Aquelles dones «santes, putes, deesses o esclaves», com ella subscriu en un dels seus quadres les podem trobar reunides en una mateixa persona, per separat al llarg del temps o disgregades per instants. Cadascuna d’elles són un jos conscient que ens diuen «qui sigui jo dependrà de la teva actitud».

A la mostra, però, també hi ha lloc per l’arrepentiment i l’abnegació representada en La Lechera, nom que Bosque ha donat a l’escultura que evoca les dones que fan la simple funció de mitjà de reproducció. Es tracta d’una obra inspirada en la creença d’una tribú de Papúa Guinea segon la qual el semen dels homes es transforma en la llet que surt dels pits de les dones que amamantaran els futurs fills.

A primera vista qualsevol diria que ha vingut a una exposició de temàtica eròtica, e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

41 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Fotos: Andnews

Esports

Èpica a la muntanya MUNTANYA, SUPERACIÓ I SOLIDARITAT. TRES PARAULES QUE DEFINEIXEN L’ANDORRA ULTRA TRAIL VALLNORD. LA VUITENA EDICIÓ, DEL 14 AL 17 DE JULIOL, REUNIRÀ PROP DE 3.000 CORREDORS DE 40 NACIONALITATS

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

42 ·

e • només periodi dism sm

Text: Joan López

A

l llarg de tres dies i tres nits, més de 2.500 corredors arribats d’arreu viuran una aventura única a través de camins de muntanya i guiats per la lluna plena. Amb set anys de vida, l’Andorra Ultra Trail Vallnord ha esdevingut un referent internacional de les curses de muntanya.

Ja fa setmanes que es van tancar les inscripcions per a quatre de les cinc proves del programa i només queden places per a la Solidaritrail. La cursa més extrema és la Ronda dels Cims, que fa la volta al país amb 170 quilòmetres i 13.000 metres de desnivell positiu i negatiu, un repte terrorífic que els primers classificats completen en 30 hores i els últims, en més de 60.

Per darrere venen la Mític, amb 112 quilòmetres i 9.700 metres de desnivell; la Celestrail, de 83 quilòmetres i 5.000 metres de desnivell; la Marató dels Cims, de 42 quilòmetres i 2.500 metres de desnivell; i, finalment, la Solidaritrail, una marxa que pretén fer la muntanya accesAndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Esports

sible a tothom, i principalment a persones discapacitades, amb 10 quilòmetres i 750 metres de desnivell.

Per a Gerard Martínez (Escaldes-Engordany, 1955), el creador, l’Andorra Ultra Trail Vallnord és sobretot una manera de compartir la passió per la muntanya que duu a la sang. «Els meus pares vivien al Pas de la Casa i quan vaig néixer la carretera estava tancada. Vaig néixer a Escaldes-Engordany i quan tenia uns dies el meu pare em va posar en una motxilla i vaig pujar al Pas de la Casa a través del port d’Envalira.

Em sembla que aquell dia em vaig enganxar a un virus que ja no m’ha deixat mai», riu.

Economista de professió, Martínez coneix cada pam de terreny de les curses que ha anat dissenyant des que va crear l’Andorra Ultra Trail Vallnord amb la seva dona, Valérie Lafleur, l’any 2009. «La primera motivació era donar a conèixer el país, perquè és un magnífic escenari de natura. Per la meva experiència com a corredor, sabia que aquí es podia organitzar una cursa molt dura i molt tècnica. També volia promoure el turisme i el desenvolupament econòmic i ajudar a descobrir la natura fantàstica que tenim a moltes persones d’Andorra que mai no han tingut la curiositat ni la motivació per pujar a la muntanya», explica.

Dos milions i mig d’euros de retorn L’Andorra Ultra Trail Vallnord és molt més que un esdeveniment esportiu i el seu impacte econòmic és força destacat. «Estem al voltant dels dos milions i mig d’euros de retorn durant els tres dies de curses. Això sense comptar la gent que ve durant l’any per fer reconeixements. Quan fem les enquestes de satisfacció, sabem quants acompanyants venen… Hi ha un impacte econòmic directe i un impacte mediàtic indirecte, que després pot induir a una despesa directa. Dins la diversificació econòmica del país, més enllà de l’esquí i el comerç, la nostra cursa juga un paper important», argumenta Martínez. e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

43 ·

e • només periodi dism sm

I què fa que corredors de 40 nacionalitats vulguin venir a Andorra a participar en una cursa de muntanya? «Els participants valoren que és un esdeveniment familiar però molt ben organitzat, que hi ha molta convivència i un ambient fantàstic. Veuen que tothom es bolca amb els corredors, els 400 voluntaris i els 100 professionals que hi treballen. I descobreixen que no només tenim uns racons fantàstics, sinó que també la gent d’Andorra és collonuda», afegeix.

De totes les curses, la Ronda dels Cims és el principal reclam. Amb cinc edicions, ja s’ha guanyat la fama de ser una de les curses més salvatges del planeta «pel desnivell positiu i negatiu i per la distància, efectivament, però també per la tecnicitat del terreny. Tarteres, zones complexes… Passem per camins que estan lluny de cap carretera i els corredors se n’adonen que estan plenament immersos en la natura. I això és el que els hi agrada més. Per això són tan fidels.

Em sembla que tenim uns 300 corredors que han vingut tots els anys», conclou.

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Esports

En set anys, són moltes les anècdotes viscudes pel Gerard i la Valérie. «Fa un parell d’anys, un corredor ja gran i que arribava molt desfet després d’acabar la Ronda dels Cims em va abraçar a la meta i em va dir: esteu repartint felicitat», recorda. I afirma que «la muntanya s’ha

de merèixer, no ve sola. Has de fer un esforç que la muntanya et torna multiplicat per mil. Quan et trobes a dalt d’un cim, et sents al paradís».

Amb la passió que transmet, resulta molt difícil no creure el que diu. Les muntanyes del país no podien haver trobat un millor ambaixador.

Joan Vilana, impulsor de la Ronda per la Infància 2.0 La cara més solidària de l’Andorra Ultra Trail Vallnord té com a exemple destacat Joan Vilana.

Bomber de professió i durant molts anys membre de l’equip nacional d’esquí de muntanya, Vilana (Escaldes-Engordany, 1977) s’enfrontarà aquest juliol per tercera vegada a la Ronda dels Cims. Com ara fa dos anys, torna a impulsar la L’esportista i bomber de professió, Joan Vilana. iniciativa solidària Ronda per la Infància, que vol recollir fons per a projectes relacionats amb els infants més desfavorits, aquest any amb la venda de samarretes. La primera edició va recaptar 10.000 euros per a l’ONG Aigua de Coco, amb projectes contra l’explotació infantil a Cambodja i Madagascar, i el Centre d’Acolliment d’Infants de La Gavernera. Engunay els beneficiaris seran novament Aigua de Coco i el projecte Música per viure, que treballa amb joves de Managua (Nicaragua) utilitzant la música com a eina d’integració. −Tornes a impulsar la Ronda per la Infància. Què et va motivar a posar en marxa aquesta iniciativa?

Em va motivar la idea de córrer pels altres més enllà de fer-ho per mi. Fa uns quants anys que conec Aigua de Coco gràcies a l’amistat que tinc amb el Jonathan Pisonero i vaig pensar en donar un cop de mà. Finalment, la Ronda per la Infància ajuda als que ajuden a nens desfavorits. Fa dos anys la resposta va ser enorme, vam aconseguir prop de 10.000 euros. No ens fixàvem cap objectiu, però va ser molt i molt enriquidor. Aquell mateix estiu, el Mateo López, que també hi participa, va estar un mes a Madagascar i va poder comprovar amb els seus ulls que els diners estaven ben invertits i que l’ajuda era molt necessària. −I aquest any has volgut tornar a posar el teu granet de sorra.

El fet de veure que hi ha gent propera que et dóna suport és el més maco de tot. D’altra banda, la Ronda per la Infància m’ha aportat quelcom impagable: saber que hi ha algú més que tu, que es beneficia d’una cosa que tu fas. Encara que sigui un gra de sorra, només que hi hagi una colla de nens

que es poden beneficiar, tota la feina paga la pena. Es tracta de nens que viuen en condicions molt dures i, en certa mesura, els ajudem a entreveure un futur millor per a ells. −Com va la venda de samarretes?

Portem unes 500 samarretes venudes i esperem acabar de vendre les altres 500. Animem a tothom a comprar-les. Més enllà de la vessant solidària, es tracta d’una samarreta tècnica molt bona a un preu més que competitiu. −Com a corredor, com ha estat la teva experiència en les dues edicions que has disputat?

Com a corredor, l’experiència ha estat brutal, molt positiva malgrat no haver acabat. Ja només plantejar-te un repte, esportiu o en un altre àmbit, és un estímul per millorar i per lluitar. Abandonar ha estat una circumstància, no una derrota. Mai he abandonat cap cursa de cap mena més enllà de la Ronda dels Cims i aquest any tinc la possibilitat d’acabar-la, així que no puc tenir millor estímul! −Què ha estat el més gratificant que has viscut a la Ronda? I com et prepares per superar un repte tan colossal?

El més gratificant és la solitud, el paisatge, la teva lluita interna i, per sobre de tot, la gent que saps que està pendent de tu. Pel que fa la preparació, no sóc gens rigorós, vaig fent com puc i quan puc.

M’exigeixo en la mesura en la que em ve de gust, però provo d’acumular hores d’entrenament a intensitats elevades. L’experiència de córrer a la Ronda dels Cims t’aporta el fet d’anar fins al límit de les teves forces, acabis o no. La gestió del ritme de cursa, l’alimentació, el calçat, el fred o la calor, anar ben preparat mentalment. Tots aquests factors determinaran acabar o no la Ronda, però segur que arribaràs al teu límit, acabis o no. −Com expliques l’èxit de la prova i que vingui gent de tan lluny per participar-hi?

L’èxit ve donat per una organització minuciosa, és com un gran treball de rellotgeria suïssa gràcies a l’equip humà i al recolzament social de què disposa. Es busca l’excel·lència en els diferents paràmetres que fan la diferència: un marcatge suficient, uns controls i avituallaments ben situats i fornits, molts plans B en els recorreguts, l’abans i després de la cursa molt treballats, en definitiva una feinada feta a consciència!

Qui vulgui col·laborar amb la iniciativa de Joan Vilana ho pot fer adquirint una samarreta de la Ronda per la Infància a les botigues de Viladomat Esports.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

44 ·

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Oci

OVERLAND

o la passió pel 4x4 ELS AFICIONATS AL MÓN DEL MOTOR I L’AVENTURA TENEN UNA CITA AQUEST JULIOL A ENCAMP, AMB LA PRIMERA EDICIÓ DE L’OVERLAND SALÓ 4X4

E

l responsable d’aquest Saló singular és Joe Martin, un apassionat de la natura i dels vehicles tot-terreny, i un ferm defensor de la filosofia de que és possible agermanar el motor i la muntanya, respectant el medi ambient.

L’agenda prevista pel primer cap de setmana de juliol −de divendres 1 a diumenge 3−, inclou des de passejades, fins a exhibicions de conducció i també un raconet per a que els menuts puguin passar-s’ho bé i gaudir de l’esdeveniment.

Fa anys que Martín va descobrir totes les possibilitats que els 4x4 ofereixen a muntanya i el seu interès per aquest tipus de vehicles ha anat creixent. Un interès que culmina amb el repte d’organitzar la primera trobada de vehicles tot-terreny al Principat.

El Saló té una previsió de 35 expositors i comptarà amb un circuït on es faran demostracions de conducció de vehicles 4x4, en la seva vessant més extrema. També és podran veure quads, suv (Suzuki), furgons... I vehicles tot-terreny dels anys 70, 80 i 90.

A més de les rutes en 4x4 per les muntanyes d’Encamp, l’organització ha previst altres atraccions un bivouac d’alçada per passar una nit a la muntanya amb sopar sota els estels, una experiència e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

45 ·

pensada per a totes les generacions. Perquè l’Overland Saló 4x4, pretén ser una experiència vital per als amants del 4x4, però també pels amants de la natura.

La idea és atansar aquest món i la filosofia de vida dels coneixedors a aquells que encara no el coneixen amb projeccions de films i reportatges de temàtica aventurera i de motor, i una exposició de fotografies.

Com ja va dia en la presentació del Saló, el conseller de Joventut, Esports i Turisme del Comú d’Encamp, Xavier Fernàndez, els organitzadors esperen que aquesta sigui la primera de moltes edicions de l’Overland.

Els professionals i el públic de totes les edats amants dels viatges i de les activitats a la natura, aventurers, globe-trotters, 4x4, campers… amb ganes de viatjar en contacte amb el medi tenen una cita a aquest Saló que té la vocació d’internacionalitzar-se. www.overlandsalon4x4.com

El Saló acollirà 35 expositor i oferirà activitats per a totes les edats des d’exhibicions de conducció fins una nit en bivouac

AndNews · núm. 5 ·

Juny 2016

Sortim

MÚSICA

ESPORTS

JAMBO STREET MUSIC La 3a edició del Jambo Street Music envairà de so, llum i activitats el centre històric de la capital.

De divendres 17 a diumenge 19 de juny, al Centre històric d’Andorra la Vella.

MAXIAVALANCHE EUROPE CUP La Maxiavanlanche Europ Cup torna al bike park de Vallnord el tercer cap de setmana de juny.

Del dissabte 18 al diumenge 19 de juny a Vallnord Bike Park, La Massana.

CONCERT DE CANT DE CORAL Concert de cant coral amb l’Orfeó Gandesà de Gandesa i l’Orfeó andorrà d’Andorra la Vella.

Dissabte, 18 de juny a les 20.15 hores a l’església parroquial d’Andorra la Vella.

CONCERT DE ROCK Després d’un any molt exitós fruit de la seva adhesió a l’associació britànica Rock Choir, el Cor de Rock d’Encamp té el repte d’actuar en directe acompanyat per la banda de rock andorrana Black Thursday en un concert molt especial.

Dimarts, 21 de juny a l’Auditori Nacional d’Ordino. Entrada 5 euros.

MALDITA NEREA Maldita Nerea enlluerna amb la seva Gira dentro. Un viatge sincer i inèdit a través de les seves cançons en format acústic i en ordre cronològic. El retorn al grup de Jorge Ruiz va començar el 23 de gener passat a La Guàrdia (Jaén) i va continuar per Barcelona, Logronyo i Arganda del Rei, amb aforaments plens en tots els recintes. Aquesta gira fa un repàs molt especial a la trajectòria de la banda, que es presenta en teatres i sales d’algunes de les principals ciutats d’Espanya. És també el relleu del reeixit tour del 2015, que va culminar en el Barclaycard Center de Madrid.

Dijous, 23 de juny, a les 21 hores al Prat Gran d’Encamp.

CONCERT A LA CASA DE LA VALL L’ONCA Bàsic, formació integrada per Isabel Vinardell (veu), Isabelle Laudenbach (guitarra i cors), Joan Felix (viola) i Pere Bardagí i Sergi Claret (violins) oferirà ell concert intimista Cordes a l’aire, als jardins de la Casa de la Vall.

Dimecres, 29 de juny i dijous, 30 de juny a les 22 hores a Andorra la Vella.

NIT DE RAP Per fi una nit diferent a Andorra, lluny d’Enrique Iglesias i Juan Magan. Els VeloziRAPtors asseguren un bon rap, amb bon ambient i bons grups convidats. Tercer any consecutiu, tercer èxit assegurat. Dos hores de lletres sense censura que no deixaran indiferent a ningú. Prohibida l’entrada a menors de 15 anys.

Dissabte, 2 de juliol a partir de mitjanit a la Farga Rossell, la Massana.

e•

s periodism nomé e

•

periodisme • no més més no

e• iodism només pe per rio

e • només periodi dism sm

46 ·

AndNews · núm. 5 ·

VOLTA ALS PORTS 2016 La Volta als Ports el recorregut de l’etapa andorrana del Tour de França 2016.

Divendres 3 de juny al Parc Gran del Prat del Colat a la Massana i La Coma d’Arcalís a Ordino.

FIRES FIRA OVERLAND 4X4 Els professionals i el públic de totes les edats amants dels viatges i les activitats de natura, tot terreny i outdoor, tenen una cita a Encamp. Aquesta fira neix per afavorir-ne la internacionalització.

Aventurers, globe-trotters, 4x4, campers… amb ganes de viatjar i de viure d’una forma diferent, en contacte amb la natura, respectant les persones a l’hora de recórrer el món, estem esperant la vostra visita! www.overlandsalon4x4.com De divendres 1 a diumenge 3 de juliol, de les 9.30 hores a les 20 hores, a Encamp.

EXPOSICIONS 40è ANIVERSARI DE L’INSTITUT D’ESTUDIS ANDORRANS El proper 30 de juny l’Institut d’Estudis Andorrans celebra el seu 40è anniversari. Amb aquest motiu inaugura una exposició que recull la trajectòria d’aquesta entitat de recerca.

Dijous, 30 de juny a les 19 hores al Centre de Congressos Lauredia de Sant Julià de Lòria.

Juny 2016

La clau d’una inversió real

Compra-venda i Lloguer.

Peritatges.

Gestió de Recursos Patrimonials.

Col.laboració amb els millors Arquitectes i interioristes del país.

Inversions immobiliàries.

Tot per fer realitat el seu projecte.