Anna Arias

Quin és el paper de la Creu Roja en aquesta crisi?

Com totes les societats de la Creu Roja arreu del món, la missió és primer de tot l’ajuda humanitària i a la població. És la base de la Creu Roja, la seva essència. Entitats com la nostra són les primeres en situacions de crisi, emergències, conflictes, epidèmies... sempre en coordinació amb la resta d’actors socials i sanitaris dels països on s’intervé. La Creu Roja hi ha dedicat 312 efectius, als quals s’han sumat uns 650 voluntaris més dels que teníem fins ara. Recorda l’Anna que l’essència de la Creu Roja és l’ajuda humanitària i a la població, una missió que està portant a terme des dels inicis de la pandèmia. Hi estan dedicant 312 efectius, que compten amb el suport de més de 650 voluntaris nous que s’han bolcat en l’ajuda als que més ho necessiten. L’Anna

Arias és la cap de l’àrea Social de la Creu Roja Andorrana. “Atenem les demandes de la població prioritzant aquelles situacions més crítiques”

En concret com ha canviat les vostres tasques diàries a la Creu Roja amb la crisi?

Les nostres prioritats van canviar des del primer dia. A l’àrea Social vam deixar de banda totes les activitats i projectes que no revertissin d’importància en aquests moments per focalitzar tots els esforços en donar assistència immediata a les persones. A més, ens

“Hem ampliat horaris i estem disponibles els set dies de la setmana per respondre a totes les necessitats que puguin sorgir”

hem adaptat creant tres equips de treball reforçat per voluntaris un al matí, un a la tarda i un el cap de setmana i festius per donar un servei continu i també evitar els contagis i la propagació entre nosaltres; apliquem totes les recomanacions sanitàries. Hem ampliat horaris i estem disponibles els set dies de la setmana per respondre a totes les necessitats que puguin sorgir. En moments complicats, hem d’estar presents sempre que faci falta i ens hem d’adaptar a la situació.

A l’àrea social com doneu suport als col·lectius que ateneu tot i la distància i el confinament?

Atenem les demandes de la població prioritzant aquelles situacions més crítiques i donant resposta a diferents demandes urgents com l’alimentació, la distribució de medicaments o les afectacions emocionals causades per la soledat. Per resoldre aquests serveis de distribució hem comptat des del principi amb l’ajuda del nostre grup de voluntaris de Logística, de la xarxa de joves del país i d’altres voluntaris. Aquest servei ha permès a les persones de risc com la gent gran sortir el mínim possible de casa, apropant-los les compres i tenint sempre la seva medicació al dia. Ara, des que es pot sortir una hora al dia, hem tornat a activar també el servei Sempre Acompanyats destinat a les persones que tenen més dificultats de mobilitat o a la gent gran que en aquests moments requereixen un suport per sortir de casa, no sentir-se soles i reprendre un semblant de vida més normalitzat. Els nostres usuaris de la Teleassistència també reben trucades diàries de seguiment. És un vincle fascinant que ens permet entendre com es troben en tot moment i ens serveix per garantir que ens contactaran davant qualsevol imprevist que tinguin.

Que és el que es fa més difícil per a vosaltres i per als padrins?

En això estem tot l’equip d’acord: la vulnerabilitat i l’aïllament no voluntari que estan vivint les persones. Nosaltres destinem molts esforços en mantenir-hi un contacte freqüent i molts voluntaris estableixen un gran vincle amb elles. Aquesta estreta relació és ara mateix una unió plena de sentiments que ens afecta a tots.

Creu que es pot treure una lectura positiva de la pandèmia?

Aquí jo insistiria que de totes les coses sortim més forts, que malauradament la pandèmia s’ha cobrat vides i ha deixat famílies adolorides per la pèrdua d’un ésser estimat. Però que també la societat andorrana ha reaccionat molt bé, la majoria ha estat molt responsable respectant el confinament i les mesures de prevenció. I que també s’ha demostrat una gran unió i solidaritat entre les persones. •