Pere Joan Tomàs

ENTREVISTA

Pere Joan TOMÀS celebra els 25 anys d’estreta col·laboració diplomàtica entre Rússia i Andorra

El cònsol honorari de la Federació de Rússia al Principat d’Andorra, Pere Joan Tomàs, reconeix els esforços que ambdues nacions han realitzat per mantenir unes excel·lents relacions diplomàtiques, que enguany arriben al seu 25è aniversari. Per: César De Pablos · Foto: César De Pablos

Va ser el 13 de juny de 1995 quan es van formalitzar les relacions diplomàtiques entre Rússia i Andorra; l’aleshores ambaixador rus a Espanya, Víctor Kompléktov, acompanyat per Alexei Meshkov, viceministre d’Afers Exteriors de Rússia i aleshores Conseller en Cap de l’Ambaixada de Rússia a Espanya, van visitar la capital andorrana per a lliurar el document acreditatiu que marcava l’inici d’una cooperació mútua entre ambdós països. Actualment, Yuri Korchagin és al capdavant de l’Ambaixada de la Federació Rússia a Espanya.

Pere Joan Tomàs, cònsol honorari de la Federació de Rússia al Principat d’Andorra, recorda amb il·lusió les diferents fites assolides arran d’aquest lligam diplomàtic, que ha permès la supressió de les formalitats de visat en viatges mutus dels ciutadans d’ambdues nacions, signat el passat 5 de desembre per la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i el seu homònim rus, Sergey Lavrov. L’intercanvi comercial, turístic i cultural ha estat també un altre dels punts forts, essent aquest últim un dels quals destaca el cònsol honorari, arran de la publicació del llibre ‘Andorra i el Poeta’, de Maximilian Voloshin, famós poeta, assagista i autor del ‘Segle de Plata’ de la literatura russa. L’obra conté diverses poesies, tant en rus com en català, que evoquen part de l’estada de l’autor al Principat, el 1901.

Què representa per a vostè ser partícip de la relació entre Rússia i Andorra? Com va començar el seu cicle diplomàtic?

El dia 13 de juny celebrem l’aniversari 25 de l’establiment de les relacions diplomàtiques entre Rússia i Andorra. D’aquests dies de celebració, he tingut la sort de viure 14; els primers quatre anys, del 2006 al 2010, els vaig passar com a ambaixador d’Andorra a Rússia. En complir la meva missió, va ser Rússia la que em va demanar ser cònsol honorari, un càrrec en el qual porto deu anys.

Com a ambaixador, vam mantenir converses amb el Kremlin perquè hi vinguessin turistes russos a esquiar. Anyalment –tot i que hi ha anys bons i alguns una mica dolents–, Andorra rep 25.000 visitants russos. Ara bé, com a cònsol honorari, atenem a 550 ciutadans russos que resideixen al Principat. La meva feina és atendre’ls quan tinguin un problema; malgrat que les competències d’un Consolat Honorari són molt limitades, sí que ofereix l’oportunitat de ser el primer punt en la línia d’atenció dels problemes de la gent. Val a dir que, la missió del cònsol honorari és voluntària i gratuïta; és realment honorífica, perquè és un gran honor que un ciutadà andorrà pugui representar un gran país com Rússia.

Quina ha estat la clau per a establir aquest lligam entre dos països amb

geografies i realitats polítiques tan diferents?

Andorra és un país neutral que no té enemics i no l’ha declarat mai la guerra a ningú, així que això és un factor que ens ajuda a establir relacions amb tothom. Des del moment que es va signar la Constitució, Andorra va començar a obrir-se i a tenir contactes bilaterals amb cadascun dels països del món, ja que, abans de la signatura de la Constitució, eren els coprínceps els responsables de les relacions internacionals d’Andorra; ara és el Govern qui assumeix aquesta responsabilitat, mentre els coprínceps continuen essent caps d’Estat, però amb les gestions del Cap de Govern i el Ministeri d’Afers Exteriors.

Ara fa 25 anys, em va tocar la missió de parlar amb Rússia, un país que es va mostrar molt receptiu i aleshores es va formalitzar aquesta relació. A partir d’aquell moment, han estat nombrosos els contactes diplomàtics entre ambdós països.

Després de 25 anys de relacions diplomàtiques entre Rússia i Andorra, com les avalua?

Excel·lents! Ser ambaixador o cònsol no estava entre els meus objectius vitals, però les circumstàncies ho ha fet possible. És un gran orgull i un gran honor que Andorra sigui un país que, tot i que és petit, el seu vot tingui tant pes com el de la Xina als fòrums de les Nacions Unides. Diplomàticament i internacionalment, ens respecten molt com a país. Tenim la sort que Rússia, amb el suport dels ambaixadors que ha tingut, ha estimat molt Andorra; qualsevol cosa que demani el nostre país, si està en les mans del govern rus, ho faran.

Hi ha hagut en cap moment alguna situació de tensió entre ambdós països? No, mai! Mai que jo sàpiga. Juguem amb el gran avantatge de ser un país petit i que Andorra, difícilment, portarà cap litigi contra Rússia, els Estats Units o algun altre país. Crec que Andorra ha sabut aprofitar la postura de no ingerència i no ha estat un incordi per a ningú, al contrari, a totes les orga-

A l’esquerra, Pere Joan Tomàs a l’acte d’acreditació com a ambaixador d’Andorra a Rússia. A la dreta, el president rus Vladimir Putin. | Arxiu

nitzacions internacionals, el Principat sempre busca aplicar el seu vot amb el millor criteri i consciència del que pot ser beneficiós per al nostre país.

Com és la seva relació amb el president Vladimir Putin?

De fet, tinc una anècdota. El dia que vaig presentar les meves credencials al Kremlin, hi érem 8 ambaixadors; com que jo era ambaixador no resident, va ser l’últim en ser atès. La resta d’ambaixadors parlàvem en anglès amb el president Putin, amb el suport d’un traductor, però jo, que era l’últim, havia estudiat unes frases en rus i li vaig fer escapar un somriure a Putin, que es va relaxar mentre gaudíem de xampany. Directament, ell em va contestar en anglès i em va preguntar on jo havia après rus. Li vaig contestar que a través dels llibres i es va mostrar molt simpàtic, la qual cosa és una imatge molt contrària a la que s’acostuma a tenir d’aquests líders.

Quins han estat els reptes més significatius de la cooperació russa-andorrana?

Encara en queden alguns, però ja feia temps que, els andorrans que volien anar a Rússia, havien de demanar un visat, com no passa amb ciutadans de països com Argentina o Veneçuela. Els ciutadans i residents de la Unió Europea (UE) i Andorra necessitaven un visat; per als provinents de la UE, el visat té un cost d’uns 35 euros, mentre que els andorrans hauríem de pagar 85 euros. La ministra Maria Ubach ho va treballar molt bé i va aconseguir un èxit diplomàtic extraordinari a Bratislava, el passat mes de desembre, en el marc de la conferència de l’OSCE. Es va trobar amb el Sergei Lavrov; ambdós ministres d’Exteriors, van aconseguir que els andorrans no requereixin visats per a entrar a territori rus. Va ser del tot una victòria diplomàtica, i ara només resta la seva ratificació, amb la signatura dels coprínceps i, possiblement, a l’agost podria entrar en vigor. Amb només presentar el passaport andorrà, es podrà entrar a Rússia les vegades que siguin necessàries, per un període màxim total de 90 dies. Per a una estada superior, si caldrà demanar un visat.

I què em pot dir dels objectius que encara falten per assolir?

Ens falta la convalidació del permís de conduir, perquè una de les classes de camió per a optar al permís de conduir rus té una petita diferència amb la resta d’Europa, i estem negociant per trobar una solució perquè es pugui convalidar aquest permís a Andorra. Aquesta és una sol·licitud que els ciutadans ens han fet, perquè a vegades surt més viable fer l’examen una altra vegada a una autoescola d’aquí, que no pas esperar per una convalidació. Estem en això.•