Aurora Casadevall

Horòscop

“El moment més dramàtic que vaig viure va ser la tragèdia del Monsa”

Aurora CASADEVALL la llevadora

Prop de 50 anys d’experiència n’han fet tot un referent en l’àmbit sanitari al Principat. La infermeria, en totes les seves vessants, no té secrets per l’Aurora, que acaba de plasmar en un llibre el gruix de les seves vivències. Un treball de tres anys que ha culminat just en plena pandèmia de la Covid-19, una prova de foc per a la sanitat andorrana. Una mirada clara que inspira confiança i una professionalitat sense falla, fan de l’Aurora tota una autoritat en la matèria. Per Mari Carmen Grau

“S empre havia volgut ser llevadora, de ben petita ja era el meu somni”, confessa l’Aurora, ben orgullosa d’haver aconseguit que la seva dèria es fes realitat. “Als 17 anys el meu pare em va portar a

Barcelona, a l’hospital de la Creu Roja, on vaig estar interna tres anys per obtenir la titulació d’infermera”, explica, però per obtenir l’especialitat de llevadora, va marxar a Madrid. “Als 15 anys començo a escriure un diari, on anoto totes les coses que em passen pel cap i tot el que fa referència a la meva vida personal i professional. Tot això m’ha estat molt útil a l’hora d’escriure el llibre ‘Quaranta-tres anys a la sanitat d’Andorra: vint moments màgics i vint-i-tres d’altres històries’. M’ha portat molt a feina, han estat tres anys de treball i estic molt contenta del resultat; el meu editor, Josep Dalleres, d’Anem Editors, de seguida es va entusiasmar pel projecte i també n’està ben satisfet”.

-Què fa exactament una llevadora?

-La tasca de la llevadora és acompanyar i fer el seguiment de la dona des de la pubertat fins a la menopausa, però més particularment durant tot l’embaràs. Assisteix al part, tot i que ara cada vegada més són els ginecòlegs qui els fan, i també controla la mare i el nadó durant el puerperi. A la clínica, vaig treballar molts anys al costat del Dr. Pujol, que va morir fa poc. Va ser el meu mestre, vaig aprendre moltes coses amb ell, era un gran professional i tenia molta paciència... Precisament em vaig ocupar de tots els tràmits del seu enterrament perquè no tenia familiars propers aquí, va ser una gran pèrdua.

-Per què llevadora i no metgessa?

-Doncs la veritat, no ho sé... Jo el que volia era fer parts, pensa que en aquell moment els ginecòlegs només intervenien si sorgia algun problema, els parts eren cosa de les llevadores.

-Quants infants ha ajudat a néixer?

-Ui.... moltíssims! Ja t’ho pots imaginar, són 20 anys de llevadora! És una feina

molt agraïda, no hi ha dia en què no tant va ser durant els aiguats del 1982, em trobi algú que em recordi que la teníem la carretera d’Encamp tallada vaig assistir al part. i a mitjanit vaig rebre una trucada del doctor Manel Pallarès que em deia que -Quina és la història més colpidora havia d’assistir un part a una dona que que ha viscut? es trobava en una casa d’Encamp i que -N’he viscut tantes... En el llibre n’ex- degut a les circumstàncies no es poplico una colla! Vaig patir molt quan la dia traslladar a l’hospital. Estava sola, meva germana gran va tenir una placenta prèvia i el doctor “Amb la crisi de la Covid-19, s’ha confinat sense llum ni calefacció i sense instrumental, només vaig tenir l’ajuda Antoni Vilanova em molt aviat la població i això d’una veïna que vivia al va dir que em salva- ha estat una bona cosa” pis de dalt i que em va ria la germana però facilitar fil gruixut... Jo no la criatura... va ser un moment molt disposava de gases, tisores i alcohol, dur, que al final es va resoldre amb que vaig utilitzar per desinfectar les una cesària d’urgència i es van salvar tisores i que després vaig cremar per la mare i el bebè. Pensa que feia pocs escalfar l’habitació, perquè feia molt mesos que havia acabat la carrera i fred. Vaig passar molts nervis, però que el primer problema greu el vis- tot va acabar bé! Però el moment més qués amb la meva germana, realment dramàtic que vaig viure va ser la tragèva ser difícil. Un altre moment impac- dia del Monsa. L’accident va passar a les 4 de la tarda i jo no vaig tornar a casa fins a les 8 del matí de l’endemà. Va ser un drama terrible.

-Com aconsegueix no implicar-se emocionalment?

-Crec que l’experiència t’enforteix. De cara als altres, has de demostrar que ets forta -tot i que sovint la processó va per dins- per donar-los seguretat, tranquil·litat i confiança.

-Com ha viscut l’evolució de la sanitat a Andorra?

-En pocs anys ha canviat molt tot, amb una evolució positiva. Vaig començar a treballar amb xeringues de vidre i reciclant les gases! Pensa que vaig aprendre a clavar les agulles en una patata... Ara els estudiants d’infermeria practiquen amb maniquins! Però crec que tot això et fa fort, amb pocs mit-

L’Aurora Casadevall Medrano neix a Girona el 7 de juliol de 1949. Als 10 anys arriba a Andorra amb la seva família i estudia a l’escola d’Encamp. Després comença el batxillerat a l’institut que hi havia al darrere la plaça Guillemó. Als 17 anys marxa a Barcelona per estudiar infermeria i seguidament a Madrid per treure’s l’especialitat de llevadora, l’any 1970. Amb el diploma a la butxaca, s’instal·la a Andorra com a llevadora liberal i anava a assistir els parts a la Clínica Vilanova i també a la Clínica Meritxell, quan es va obrir l’any 1971. L’any 1975, Jordi Marquet, que era el gerent de la Clínica Meritxell, la contracta per entrar-hi a treballar. El 1990 es presenta a un edicte per ser directora d’Infermeria, un càrrec que exerceix fins al 2006. Després és nomenada directora de Relacions Externes de l’hospital, fins que es jubila l’any 2014. Està separada, té un fill i una neta. El seu fill, el Carles, té 43 anys, està casat amb la Rosa i tenen una nena de 7 anys, la Mariona. És aficionada a caminar a l’aire lliure, li agrada la jardineria i l’horticultura, i també li encanta l’òpera i el cinema.

jans t’espaviles i aprens molt, no t’ho posaven tan fàcil com ara.

-Com valora la gestió que s’ha fet de la pandèmia de la Covid-19?

-Penso que s’ha actuat força bé. S’ha confinat molt aviat la població i això ha estat una bona cosa. Ningú es podia esperar una crisi d’aquesta magnitud. Em van proposar anar de voluntària als Stop-Labs i ho vaig fer.

-Fins i tot pertanyent a un grup de risc?

-Sí, perquè crec que cadascú ha d’aportar el que pugui en la seva mesura. Els hi faltaven voluntaris i hi vaig anar, em vaig sentir útil. -És optimista de cara al futur de la viuen al Principat, un fet poc freqüent. pandèmia? És un exemple de solidaritat, d’estima-Encara hi ha molt desconeixement, ció i de complicitat. El patriarca, a punt però crec que serà com la grip, però de complir 101 anys, encara és una amb més virulència, persona molt activa, que hi ha persones no li fan por les noves que ho agafen i d’altres “Vaig aprendre a clavar les tecnologies i és aficioque no. Crec que ens en sortirem, cal ser prudents i molt vigilants, però soc optimista. agulles en una patata... Ara els estudiants practiquen amb maniquins” nat al futbol i a la música. Ell mateix ha compost diverses sardanes i és un gran melòman. L’Aurora parla d’ell amb emoció, a la La família Casadevall Medrano és com vegada que parla amb enyorança de un clan. Ho celebren absolutament tot la seva mare, que va morir fa uns anys, i tots junts, a l’hivern a Andorra i als es- “tots dos formaven una parella fantàstitius als diferents llocs de platja on pas- ca, que van saber inculcar-nos a tots sis sen les vacances. Són sis germans i tots l’esperit de família”. •