Celebracions: 49è aniversari de Jose Costa

CELEBRACIONS

Festa sorpresa per a celebrar el 49è aniversari de l’empresari Jose Costa

La festa d’aniversari de l’empresari de la construcció Jose Costa es va planificar amb premeditació, traïdoria i nocturnitat. Tots els ingredients per a intentar sorprendre el protagonista en el seu 49è aniversari, en unes circumstàncies encara una mica especials, a causa de la Covid-19. Malgrat tot, els seus empleats i alguns amics, van esperar al desconfinament generalitzat per a organitzar aquesta festa sorpresa, que va emocionar i sorprendre, a l’homenatjat, a parts iguals.

Jose Costa va complir anys el passat dia 26 de maig, però no va ser fins al dia 5 de juny, que part dels seus empleats, pares i amics, li van preparar una reduïda festa sorpresa. El motiu del retard va ser, esperar el màxim de temps, després del desconfinament generalitzat, per a poder-li retre homenatge com es mereix, però amb un nombre molt reduït de persones, a causa de la conjuntura sanitària.

L’escenari escollit va ser, les noves instal·lacions que l’empresari ha adquirit per a l’expansió del seu grup d’empreses, uns despatxos que encara no estan habilitats, però

que van servir de refugi perfecte per a poder amagar els preparatius. Per a Jose Costa va ser un divendres normal, amb tot el que significa l’operativitat d’un dia normal de feina i els problemes que cal solucionar, així que mai podia imaginar que algú estaria preparant aquesta festa.

Poc abans de l’hora de plegar a la feina, alguns empleats es van desplaçar cap a les instal·lacions i van portar el menjar, les begudes, els pastissos i els regals. En una de les noves dependències es va habilitar una petita sala, decorada amb motius típics per a aquest tipus de celebració, i els organitzadors van anar arribant, de mica en mica, per tal de no aixecar sospites.

Una vegada habilitada la sala de festa, amb tots els preparatius a punt, i amb els convidats esperant, només faltava el protagonista de la festa; però, com era un secret que s’havia pogut guardar, gràcies a la connivència de tothom, s’havia d’ordir una estratègia per fer-lo desplaçar a l’escenari d’aquesta.

El varen convèncer que hi havia un problema amb els comptadors de la llum i que havia d’anar a solucionar-ho, ja que ningú no entenia d’aquest tema, així que el parany va funcionar. Amb tothom tancat en la sala habilitada per a l’ocasió, i en absolut silenci, ja només faltava sentir la seva veu, un indicador que delatava la seva presència.

Només va entrar al local, van començar les seves sospites, ja que va comentar que feia olor de menjar, tot seguit li van obrir la porta de la sala on esperava tothom i, al ritme del tradicional ‘Per molts anys, per molts anys’, va quedar impressionat en veure la festa que l’havien organitzat.

Tot seguit, i després d’una estona, que va servir perquè Costa pogués reaccionar després de la sorpresa, vindria l’aperitiu. Després va tenir lloc el ritual d’apagar les espelmes del pastís d’aniversari, les fotos amb tots els assistents i el ja tradicional ritual de l’entrega de regals, entre els quals hi havia un excel·lent exemplar d’Andorra Romànica, obsequiat per l’Alfred Llahí. També va rebre roba esportiva, una motxilla, xampany francès i alguns licors escocesos i francesos i pastissos, per part de la resta d’amics i empleats.

La festa, tenint en compte la situació actual, no es va allargar gaire estona i tampoc va comptar amb un gran nombre de persones, però segur que quedarà en el seu record, ja que no va ser fàcil organitzar un esdeveniment com aquest, amb les dificultats que comportava, però al qual no li va faltar il·lusió i emotivitat. •