Francina Cardona

“Jo tenia 4 anys quan vaig conèixer l’Estanislau. Però ell ja en tenia 19...”

Francina CARDONA l’encant discret

Té una capacitat d’empatia digna d’elogi, un somriure dolç que s’encomana i un encant sense estridències. Així és la Francina Cardona, una dona que sempre ha sabut estar discretament al seu lloc, tot i que les circumstàncies la van portar a ser la primera dama del país, quan el seu espòs, l’Estanislau Sangrà, era el síndic general, en l’època on la sindicatura era la màxima autoritat a Andorra. Per Mari Carmen Grau

La Francina és una dona forta. Malgrat la seva aparença delicada, és una persona que ha hagut de fer front a moments difícils de gestionar com la pèrdua d’un fill o la malaltia greu. Però ha sabut tirar endavant la seva família, amb una presència d’ànim envejable i sense perdre el somriure. Va néixer fa 77 anys a Barcelona, i va viure a Mataró fins que es va casar. “Tenia 19 anys, i l’Estanislau en tenia 15 més que jo”, revela somrient i orgullosa del camí recorregut. Va conèixer el seu futur marit quan ella tenia 4 anys... “Va ser el primer cop que vaig venir a Andorra amb els meus pares, i ens vam allotjar a l’Hotel Muntanya, a Escaldes-Engordany. Havíem vingut a trobar-nos amb el meu oncle que vivia exiliat a Tolosa i també era el meu padrí de bateig. Llavors l’Estanislau tenia 19 anys, ja conduïa, i ens va acompanyar a la Seu d’Urgell per agafar l’autocar fins a Puigcerdà, per agafar el tren”. Fins que un bon dia, 13 anys després, la Francina va tornar a Andorra, “vaig retrobar l’Estanislau quan jo tenia 17 anys; vaig anar a passar un mes a Tolosa, amb els meus oncles, i amb ells vaig venir a l’Hotel Muntanya a prendre les aigües termals durant 15 dies. A partir d’aquell moment vam començar una relació, ell em venia a veure a Mataró, també ens trobàvem a Barcelona on ell tenia una germana i jo els avis, però el viatge d’Andorra a Barcelona llavors era molt llarg, i ell tenia pressa perquè ens caséssim. Jo volia començar la carrera de psicologia, però vaig abandonar la idea i al cap de dos anys vam casar, el 23 d’octubre de 1961”, precisa.

-No se sent frustrada per no haver estudiat psicologia?

-Doncs la veritat és que no... M’agrada la psicologia, escoltar la gent, analitzar com actuen, sempre em fixo en les relacions entre les persones.

-Es considera feminista?

-No, però crec en la igualtat d’oportunitats, penso que homes i dones han de cobrar el mateix per idèntica feina, que han de tenir les mateixes oportunitats en política i en el món laboral. No he sentit mai la necessitat de ser reivindicativa en aquest sentit.

-Per què no s’ha posat mai en política?

-La política no m’ha atret mai... i mira que a casa l’hem viscuda molt intensament, sempre se n’ha parlat. Però he tingut una vida molt plena, una gran família, els hotels... no tenia lloc per a la política! A casa ja n’hem tingut uns quants de polítics...

-Un marit síndic, un fill ministre, filles al comú...

-Sí, va ser síndic durant tres anys, del 1979 al 1982. L’Estanis va ser ministre, i la Francina i la Meritxell van estar al comú d’Escaldes-Engordany, la Francina, quatre anys amb el primer mandat de la Lydia Magallón i la Meritxell va fer dos mandats amb el Toni Martí i quan ell va plegar, va ser cònsol menor.

-Durant uns anys, abans que hi hagués Govern, va ser la primera dama del país, perquè el síndic n’era la primera autoritat. N’era conscient?

-Sí, però m’ho agafava com una cosa natural. A més, sempre anàvem als actes oficials amb el subsíndic, l’Enric París, i jo m’entenia molt bé amb la Colette, la seva dona.

-Té la sensació d’haver viscut a l’ombra de l’Estanislau?

-La veritat és que no... tot i que sempre m’he situat un pas enrere.

-I això li molestava?

-Ui no... de cap manera! Sempre m’ha agradat compartir-ho tot amb ell, les decisions les hem pres junts, la comunicació és sempre fluida i completa. La seva opinió compta molt per mi.

-Quins records guarda d’aquella època?

-Un dels grans records és quan va venir el copríncep De Gaulle, ben abans que l’Estanislau fos “He tingut una vida molt tinc bons records de síndic. Va ser un per- plena, una gran família, els l’època, com les tres sonatge que em va hotels... no tenia lloc per a vegades que vam impactar, el meu pare la política” anar a París a portar li va fer una fotogra- la quèstia, ens van refia des de l’Hotel Muntanya, quan bre fantàsticament bé. baixava amb el cotxe descapotable per l’avinguda Carlemany. Recordo -Què és el millor que ha fet en la que vaig baixar des de l’hotel fins a seva vida? la plaça Rebés amb el meu fill Xavier -(S’ho pensa un moment) Els meus a coll, sempre seguint la comitiva. fills, tirar endavant la meva família. Sí, També tinc un bon record de quan va sens dubte és el millor que he fet. venir el Giscard d’Estaing, més tard François Mitterrand i Jacques Chirac. -Quins valors ha inculcat als seus

-Què la va impactar més durant el -Sobretot la humilitat. Els he intentat mandat de l’Estanislau com a síndic? ensenyar que mai s’havien de creure -Va ser quan va morir el nostre fill més que els altres, que es fessin amb Xavier, soc incapaç de recordar res tothom. També he volgut que estumés. Em vaig ensorrar, i gràcies a un diessin, que tinguessin una carrera, psiquiatre de Barcelona, vaig sortir cosa que han fet tots. del pou. Em va sacsejar, em va fer

fills?

reaccionar i adonar-me que tenia un -Com ha viscut l’evolució d’Andorra marit i cinc fills més. Els meus pares i en tots aquests anys? la meva germana també em van aju- -Pensa que quan jo vaig arribar, hi hadar molt. Deixant de banda aquest via 12.000 habitants i l’acollida que gran daltabaix, et diré que, amb tot, vaig tenir va ser fantàstica. Em vaig

La Francina Cardona Puigcercós neix a Barcelona el 26 de setembre de 1942, però quan tenia un any i mig, la família s’instal·la a Mataró a causa de la feina del pare. Va a l’escola Cor de Maria a Mataró, on va fer el batxillerat i on després dona classes de reforç durant un any i mig. Als 19 anys es casa amb Estanislau Sangrà Font i ve a viure a Andorra, on comença a treballar als hotels familiars. La parella va tenir sis fills, l’Anna Maria de 57 anys, l’Estanis de 56, la Meritxell de 55, el Xavier, que va morir als 13 anys i que ara en tindria 54, la Francina que té 50 anys i l’Albert, que en té 45. Té 10 nets, entre 10 i 30 anys, vuit nens i dues nenes. Entre les seves aficions destaca estar amb la família, la música i el cant. Va estudiar fins a quart de piano i durant 20 anys va cantar a la coral d’Escaldes. També va estar molts anys a Mans Unides.

Amb tota la família al complet

sentir molt estimada per part de tothom, estat completament confinats, sobretot Andorra va ser de seguida casa meva. preocupats perquè no l’agafés l’EstanisAquest país ha experimentat grans can- lau que té 92 anys. vis, el turisme l’ha fet evolucionar d’una manera espectacular. Sense les persones Quan li pregunto a la Francina sobre que en aquell moment van venir per treballar al país, Andorra no hauria prosperat. Andorra l’ha fet “No tinc la sensació d’haver viscut a l’ombra de l’Estanislau, tot i que els seus projectes per als anys a venir, somriu. “Penso que després d’aquesta pandèmia, val tothom, els uns i els altres, sempre m’he situat un pas més no fer gaire projectots ens necessitem. enrere” tes. Els negocis, segur -Com està passant la Covid-19? comptar més... Crec que el millor projec-Primer de tot, vull donar el condol a te és ajudar els altres tot el que puguem, les persones que han perdut éssers es- que és la satisfacció més gran que es pot timats, ha estat molt trist. A casa, hem tenir. I viure al dia”. •

moments de vida

que aniran a pitjor, cada dia haurem de Els meus pares amb el primer besnet

Al mig, el meu fill Xavier, que va morir als 13 anys, amb tres dels seus germans i el seu pare Amb el meu pare i la meva germana, jo soc la de l’esquerra