Mònica Dòria

ENTREVISTA

Mònica DORIA

“Continuaré preparant-me tan bé com sigui possible per a tenir més possibilitats d’accedir a una medalla”

L’agost de 2017 Mònica Doria es proclamava campiona d’Europa júnior en la modalitat de canoa. Des d’aleshores, la palista de 20 anys, ha mantingut una progressió meteòrica, coronada per la brillant doble classificació olímpica en canoa i caiac, que va aconseguir el setembre passat als Campionats del Món de la Seu d’Urgell. L’anul·lació dels Jocs de Tòquio per la pandèmia del coronavirus ha ajornat un any el seu gran somni de participar i poder aconseguir una de les medalles. Per Redacció Dona Secret- Fotos: Norbert Aguilera – César Vidal

Com has passat l'etapa de confina- ningú s'esperava que fos per un períoment? Et trobaves al país? de tan llarg però, a poc a poc, vaig anar A nosaltres ens va tocar a Londres en- passant el dia a dia sense pensar tant. trenant, després vam haver de tornar Vaig aprofitar per a estudiar i posar-me en el primer vol que vam poder, en al dia amb els meus estudis. mode estampida. Ens vam haver de “Aconseguir aquesta plaça Al juliol hauries quedar a casa, com per a poder participar en els d'estar a Tòquio partothom. Al principi jocs de Tòquio ha estat una ticipant en els Jocs de les més grans fites del meu palmarès”

Olímpics. Com vas rebre la cancel·lació d’una competició que havies estat preparant amb tanta il·lusió?

El dia que van anunciar que es posposaven els jocs va ser un moment molt difícil d'assimilar, perquè era l'objectiu per al qual havia estat treballant durant tot l'any. Estàvem molt centrats en arribar allí i fer tot el possible perquè fos de la millor manera. De sobte, tot aquest treball es va aturar. Es fa difícil plantejar-te nous objectius i mirar cap endavant, perquè de moment no hi ha competicions, però cal adaptar-se i preparar-se per a l'any vinent.

Has estat entrenant en el canal olímpic de Tòquio. Què et va semblar, com ho vas viure?

Aquest viatge a Tòquio va ser molt productiu, molt interessant, perquè mai havia estat en aquest país. Va ser un canvi total de cultura, de lloc i de gent. Va estar molt bé. Hi havia molts esportistes amb els quals vam tenir l'oportunitat de veure i conèixer aquells moviments d'aigua, que són una novetat per a tothom. Tenia moltes ganes de tornar a l'abril, però amb la pandèmia no va poder ser. Vam ser-hi una sola vegada al novembre, però ja no tornarem. De moment es desconeix quina serà la propera oportunitat.

Com va afectar la pandèmia al teu calendari?

Havíem de començar al maig les competicions internacionals, i fins al setembre teníem tot l'estiu amb activitats, però a causa de la Covid es va anul·lar tot, almenys fins a l’agost. Ara estem atents per si es fa algun torneig europeu, al setembre o a l'octubre. No obstant això, no hi ha res oficial. De moment continuem mantenint la forma i entrenant en l'aigua.

Tenir un any més per a poder preparar els Jocs Olímpics, et podria beneficiar?

Crec que sí. És un any més per a poder millorar i continuar treballant fins a aconseguir el millor nivell i estar a l'altura de les millors. Considero que és una oportunitat per a intentar reduir distàncies i arribar molt millor als Jocs Olímpics.

Fins avui ets l'única esportista andorrana per als Jocs Olímpics, què suposa per a tu?

La veritat és que no ho havia pensat en això. Abans d'aconseguir la plaça en el mundial disputat a la Seu, sabíem que existia aquesta possibilitat. Va ser un treball molt intens, molt dur, però sabia que podia fer-ho. Quan vaig saber que ja era oficial, crec que va ser un dels moments més feliços de la meva vida. Va ser una sensació molt gratificant.

Haver-te classificat per als Jocs Olímpics té més mèrit tractant-se d'un esport minoritari?

No, no crec que tingui més o menys mèrit. No sóc conscient de les proves que han de superar altres esportistes per a poder aconseguir les places, però sí que sé, que tots hem de preparar-nos molt dur per a poder arribar fins aquí. Si entrenes de manera professional, et sacrifiques i tens un alt grau de compromís, tard o d'hora arriba, però no crec que tingui més mèrit que altres esports. És clar que no és un esport com altres que surten més a la televisió i que tenen més espònsors. Per a nosaltres, és molt més difícil aconseguir diners i patrocinadors, perquè no és tan mediàtic com altres esports. És una mica frustrant en aquest sentit, però l’esport va evolucionant i espero que continuï avançant pel bon camí.

És possible dedicar-se al piragüisme de manera professional?

Hi ha poca gent que viu solament d'aquest esport. Els qui viuen del piragüisme són els millors dels millors. No hi ha molts, la majoria té una carrera que els dona suport, perquè sabem que això es pot acabar fàcilment algun dia.

Estàs estudiant?

Sí, estic estudiant Administració i Direcció d'Empreses.

Com fas per a combinar l'esport amb els estudis universitaris?

Fins a l'any passat anava estudiant com podia, però enguany, amb els Jocs Olímpics i els viatges que teníem programats, se m'ha complicat una

mica més. Si la Universitat s'adapta T'imagines guanyant la primera medaa les nostres necessitats, és possible lla olímpica en la història d'Andorra? combinar-ho, perquè entre els viatges Això seria increïble. Clar que sí que tenim temps per a poder-ho fer. La si- “El dia que van anunciar m'ho imagino. Intentaré guanyar-la. tuació del confina- que es posposaven els jocs Continuaré prepament m'ha vingut bé va ser un moment molt rant-me tan bé com per a poder avançar difícil d'assimilar, perquè era sigui possible per a en la meva carrera, ja l'objectiu per al qual havia tenir més possibilique em falten apro- estat treballant durant tot tats a accedir a una ximadament dues l'any” medalla. Sóc consper a poder acabar. cient que des de tots Vas ser campiona d'Europa Júnior, vas hi ha moltes competidores, molt fortes pujar al podi en la Copa del Món i ara i de gran nivell.

t'has classificat per als Jocs Olímpics.

els àmbits estan empenyent molt i que

De què estàs més satisfeta fins al mo- L'esport femení a Andorra està vivint ment? una època d'or, els èxits més impor-

Diria que la classificació per als Jocs tants els estan aconseguint les dones. Olímpics. Per als atletes crec que és un Quina opinió et mereix? dels objectius més grans amb els quals És una molt bona notícia. És clar que somiem, ja des de petits. Aconseguir en molts esports, i en el meu que és el aquesta plaça per a poder participar que millor conec, hi ha una gran majoen els jocs de Tòquio ha estat una de ria d'homes, però sí que és cert, que les més grans fites del meu palmarès. cada vegada se sumen més dones. Les Vaig començar a remar des de petita, dones continuem tirant cap endavant, i als vuit anys, ho feia en el Parc del Se- anem pujant de nivell, a poc a poc. Està gre amb la meva germana, des de lla- molt bé que sigui així, d'aquesta manera vors, no ho he deixat. Vaig començar a moltes dones o noies s'animen a pensar competir, em va agradar i vaig trobar el que poden arribar i que és possible tenir meu lloc en aquest món del piragüis- un lloc en qualsevol disciplina esportiva, me. quan abans no el tenien.•