Hi ha racisme a Andorra?

La mort de George Floyd, un afroamericà, a mans de la policia estatunidenca ha causat indignació en el món sencer, generant massives manifestacions. Andorra, igual que altres regions de

Catalunya, no s'ha mostrat indiferent a aquesta problemàtica social, que encara s'evidencia en ple segle XXI. Pol Cerdà

Cassi, membre de Rebel·lió o Extinció Andorra i Elisa Muxella, presidenta de l'Institut de Drets Humans d'Andorra, admeten que al Principat existeixen conductes racistes i que la millor eina per a poder combatre-les és l'educació.

Per Redacció Dona Secret - Fotos: Facundo Santana / Bondia

L' associació Rebel·lió o Extinció Andorra va convocar el passat 7 de juny una marxa per a dir no al racisme, no a la violèndes de l'associació lluiten per a acabar amb les desigualtats socials, ja que consideren que, sense justícia social, no pot existir justícia climàtica. “Ens ha sorprès molt la resposta de cia policial i a l'abús “El respecte pels drets la gent. Ens vàrem de poder. Es tracta humans és un passaport reunir al voltant de d'una associació internacional, amb seu al nostre país, que reuneix 11 joves annecessari per a conciliar les diferències culturals del món en el qual vivim” 150 persones, però crèiem que anaven a ser moltes més. Crec que a Andorra hi ha dorrans. El lema de la convocatòria ha por de manifestar-se i d’expressar opiestat “Sense justícia no hi ha pau". Un nions” indica Cerdà. acte que ha finalitzat guardant un minut de silenci i la lectura d'un manifest El membre de l'associació adverteix en rebuig a tota mena de discrimina- que a Andorra sí que existeix el racisme. ció. Sosté que aquesta problemàtica social s'evidencia, sobretot, a les escoles, espai Pol Cerdà Cassi, membre de Re- on observa un increment d'actituds masbel·lió o Extinció Andorra, afirma que clistes i xenòfobes entre els joves. Considera que la clau per a acabar amb el racisme i aquest tipus de conductes està en l'educació. Cerdà assenyala que el Ministeri d'Educació hauria d'implementar mecanismes de regulació perquè els centres educatius puguin transformar aquestes actituds entre els alumnes.

“Esperem que aquestes mobilitzacions serveixin per a modificar conductes. Molts mitjans de comunicació apunten al fet que aquest tipus de manifestacions són ‘postureo’. La mort de George Floyd ha acabat d’omplir el got. La discriminació racial, des de fa molts anys, genera distanciament social. No entenem com pot continuar existint en ple segle XXI. Esperem que aquestes protestes portin canvis, el futur depèn de les noves generacions” afirma Pol Cerdà.

D'altra banda, Elisa Muxella, presidenta de l'Institut de Drets Humans d'Andorra afirma que, des de la institució es continua treballant per a lluitar contra la discriminació, els estereotips i tots aquells actes discriminatoris, que posen en evidència la tendència que tenen alguns éssers humans a ignorar, a vulnerar, a calcigar els drets d'uns altres i, fins i tot, matar a tots aquells que considerin inferiors. “La millor manera per a combatre aquesta problemàtica és ensenyant als més petits, perquè des de molt petits en-

tenguin la Declaració dels Drets Humans conductes i generar major consciència. i, sobretot, la respectin. El respecte pels “S'aplica sobre les accions que exerceix drets humans és un passaport necessari un grup dominant de la societat, sobre per a conciliar les di- uns altres” assenyala ferències culturals del “S'aplica sobre les accions Muxella. Afegeix que món en el qual vivim”. que exerceix un grup molts antropòlegs, Assenyala que és positiu que els joves i la societat andorrana es dominant de la societat, sobre altres” sociòlegs, psicòlegs i especialistes en la matèria afirmen que reuneixi i es manifesti en contra del racis- l'home tendeix a desconfiar de tot allò me, però considera que encara queda que desconeix, això ocasiona aquest un llarg treball per fer. tipus de comportament pel diferent o

Muxella sosté que l'assassinat de George Floyd ha sacsejat les conscièn- Muxella considera que, Andorra pocies del món sencer. “Coincideixo amb dria ser un país que brindi un exemple el que ha dit recentment George Cloo- basat en l'educació pràctica, no només ney als Estats Units: hi ha una pandèmia en la teoria. Sosté “és bo que els nens code més de 400 anys, que no té bovina i és el racisme”. Indica que al nostre país s'han registrat alguns atacs racistes, que s'evidencia en actes de violència sobretot entre els joves. Recorda l'atac que va patir un jove jueu fa alguns anys, només per la seva condició. Admet que aquests episodis racistes en moltes ocasions es passen per alt. El racisme transcendeix el color de pell, va moltes més enllà d'això. Les actituds racistes es poden expressar de diferents maneres, indica Muxella, ja sigui pel color de pell, per tenir un origen diferent, tractant a una persona de manera despectiva pel seu origen, etc. Afegeix, que en la realitat del dia a dia hi ha actituds, gestos, manifestacions i, fins i tot, agressions que tenen com a origen algun tipus de discriminació. Insisteix que és necessari entendre a què fa referència aquest terme per a transformar desconegut a un mateix. neguin i estudiïn la Declaració dels Drets Humans, però a més d'entendre-la han de posar-la en pràctica en el dia a dia i integrar-la dins del seu comportament. No és una tasca fàcil”. Afegeix que “en aquestes qüestions crec que podem rivalitzar amb els països grans. La petitesa del nostre territori no sempre és un hàndicap, al contrari, ens converteix en un petit laboratori on poden sorgir treballs d'aplicació per a altres poblacions més importants”.

La directora de l’IDHA indica que tota aquella persona que pateixi discriminació podrà presentar-se en el IDHA o davant el Col·legi d'Advocats. Aclareix que davant de qualsevol fet delictiu serà necessari presentar proves, sempre que sigui possible. “Hem de continuar treballant per a aconseguir una societat andorrana més cohesionada i més respectuosa amb les minories” afegeix.•