Especial Meritxell

Un Dia de Meritxell

per a celebrar i reflexionar

No hi ha cap dubte que la celebració del Dia de Meritxell d’enguany té un component històric gairebé irrepetible, on la fe i la tradició ens acosten com a país per a viure una de les festes més importants del nostre territori. Aquest 8 de setembre de 2020 celebrem la vida i l’esperit indomable del nostre gentilici, però també reflexionem sobre les coses que han canviat, els amics i veïns que hem perdut, sobre els familiars que ja no hi són.

Fotos: Nelly Dedea / César De Pablos

La pandèmia de la Covid-19 ha estat un cop dur i impredictible, tant per als ciutadans com per a aquells que dirigeixen el destí d’Andorra des de la cúpula polítila Nostra Senyora de Meritxell. Però a banda de celebrar la coronació canònica de la Mare de Déu com a Patrona del Principat, quin reconeixement va ser oficialitzat el 1921 gràcies l’aquiesforma de la sanitat, el recurrent problema de les pensions, les esllavissades, l’avortament, l’encariment del cost de la vida i els alts preus en el mercat de lloguer d’habitatges, qüestions que, si ca. Mai no ens havíem imaginat que un cència i l’empeny del bisbe barcelonès bé queden subordinades a l’evolució virus ens trencaria la bombolla de be- Dr. Justí Guitart i Valardebò, hem vol- de la pandèmia, no poden restar al nestar i tranquil·litat a la qual estàvem gut recordar amb respecte i afecte a fons del calaix. acostumats, ni que els nostres valors tots aquells que, de manera activa i com a societat serien posats a prova conscient, en major o en menor me- En un dia com aquest, especial per a en una de les lluites més significatives sura, han posat el seu granet de sorra tots nosaltres, cal recordar l’homilia que de la història moderna i contemporà- perquè Andorra continués essent un Joan-Enric Vives, copríncep episcopal nia del Principat. Han estat molts els país segur i d’acollida, malgrat les vi- i Bisbe d’Urgell, va oferir l’any passat al sacrificis i les pèrdues a les quals hem cissituds. Santuari de Meritxell, on va manifestar estat sotmesos, però la celebració de estar convençut que “la bona política ha

Meritxell, com sempre, és un recorda- El Dia de Meritxell, tot i ser una jor- d’estar al servei de la pau, ha de respectori de tot el que ens queda i és, igual- nada d’expressió de fe, també marca tar i promoure els drets humans fonament, una oportunitat irrepetible per l’inici del nou curs polític. En l’actuali- mentals, que són igualment deures rea replantejar-nos com afrontar la resta tat, els actors d’aquest sector tenen en- cíprocs, de manera que es pot teixir així del 2020. cara molts reptes per assumir i temes un vincle de confiança i de gratitud entre per resoldre, com ara garantir la con- les generacions presents i les generaCom ja és habitual, any rere any, tenció de la pandèmia i disminuir a la cions futures del Principat”, i que, segons a Dona Secret us oferim l’Especial mínima expressió tots els seus efectes va expressar a la missa funeral d’Estat

Meritxell com a un recull informatiu i adversos, però sense oblidar o deixar en honor a les víctimes de la Covid-19, històric del Santuari i de la tradició ma- de banda els problemes neuràlgics la crisi viscuda sigui l’oportunitat de ser riana que l’envolta, i per a retre tribut que encara continuen essent una pre- “més solidaris, més agermanats com a a la Patrona de tots els andorrans i de ocupació per a bona part de la ciuta- poble, més orgullosos del país que entre quins, malgrat venir de fora, demos- dania, com ara l’encaix amb Europa, el tots anem fent. El lema continua essent tren el seu respecte i devoció envers dèficit en infraestructures viàries, la re- exigent i valuós: Virtus, unita, fortior”.•

Benvolguts ciutadans i ciutadanes d’Andorra,

La tradició fa que cada any la Síndica o el Síndic que ocupa el càrrec s’adreci als ciutadans i a les ciutadanes del país amb la salutació del Dia de Meritxell, a fi de compartir unes reflexions amb tots ells.

Sempre s’hi recullen els bons propòsits per a l’inici del curs polític i també algunes idees més personals al voltant de la celebració, però sens dubte enguany és un any especial, un any en què tot allò que formava part de la nostra vida quotidiana ha canviat.

La pandèmia de la COVID-19 iniciada al nostre país al voltant del dia de la Constitució ens ha dut situacions que no havíem viscut mai: hem estat confinats, hem patit per la salut de totes les persones que viuen al país, hem hagut d’adequar protocols per respondre a les necessitats de la gent gran i dels nostres infants, hem après que la mascareta i el distanciament social són eines inevitables per a la recuperació d’un dia a dia diferent.

Vull fer una menció especial, i amb profund respecte, a les persones que ens han deixat i al dolor que han viscut els seus familiars i amics. També vull agrair els esforços de tots els col·lectius que des del primer dia van aportar tota la seva energia a les necessitats que la pandèmia ha creat.

Ara encara estem corpresos per la dimensió de la situació, que té unes conseqüències socials i econòmiques que caldrà adreçar de manera ferma, rigorosa i ponderada. I tots haurem de ser responsables de les nostres accions i decisions.

Per tant, hem arribat a una celebració del Dia de Meritxell que no hauríem imaginat mai, però aquí som i d’aquesta realitat n’hem d’extreure la força per continuar ja que així podrem avançar en la reflexió que ens porti a un nou paradigma de vida.

Us encoratjo a tots i totes a aprendre a escoltar-nos, a entendre des de dins de nosaltres allò que està succeint i, a partir d’allí, compartir-ho amb els altres. Que siguem actors d’una realitat que incorpori un nou humanisme a les nostres vides. La COVID-19 ens ha mostrat les nostres febleses de manera fefaent; aprenguem a desenvolupar amb actitud resilient les nostres fortaleses.

Des del Consell General i en nom de tota la Sindicatura, us desitjo un Dia de Meritxell ple d’esperança en el futur.

Roser Suñé, Síndica general

acostem-nos a Meritxell En temps de pandèmia

Acostem-nos un any més, ni que sigui espiritualment, o de forma virtual, al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, la nostra Patrona, per celebrar l’Aplec de tot el país unit. Acudim a Ella perquè ens ajudi a superar les dificultats i els reptes d’aquesta pandèmia del Covid19 que colpeix la humanitat sencera.

Aquests mesos passats hem viscut moments molts tristos a causa de les pèrdues de vides humanes. També pels malalts, i els qui pateixen les conseqüències de la crisi humanitària que estem vivint. Des de Meritxell pregarem per tots i enviarem un missatge d’esperança a totes les persones grans i vulnerables; especialment les que viuen en residències o tasten la dura prova de la soledat; sense oblidar els infants que han estat tancats i sense escola, especialment els qui pateixen més carències. També els empresaris i els treballadors que veuen perillar els seus llocs de treball. Els estimem a tots i els necessitem. Caldrà l’esforç de tots per trobar solucions a les noves necessitats.

També Des de Meritxell agrairem a tanta gent bona que amb treball i sacrifici han fet possible, i encara ho estan fent, que tirem endavant dins de la pandèmia, especialment els qui treballen en el món de la salut. També les autoritats del país i els responsables de la vida social, les institucions, les famílies i també cadascun de nosaltres. Pensem en tants gestos petits i grans de servei i de bondat. Res no serà oblidat davant de Déu! Gràcies Verge Maria perquè infoneu bondat en el cor dels andorrans i les andorranes d’avui.

Hem de sortir units i enfortits d’aquesta prova, potser més humils, però segur que també més forts i més solidaris, més atents al que realment és essencial en la vida i que les proves ens ajuden a reconèixer-ho. Posem a les mans de la Mare de Déu el nou curs escolar, social i polític que comença, i demanem-li que beneeixi l’antic i noble Poble Andorrà, que sostingui i renovi la nostra fe cristiana, i que ens concedeixi un amor ardent envers tothom, especialment solidari amb els més necessitats. I que allunyi de nosaltres aquesta pandèmia.

El Papa Francesc en la dramàtica situació actual demana que acudim a Maria i que busquem refugi sota la seva protecció. Va proposar una oració que entre altres peticions demana: “Maria, feu créixer en el món el sentit de pertinença a una única i gran família, prenent consciència dels llaços que ens uneixen a tots, perquè, amb un esperit fratern i solidari, sortim en ajuda de les nombroses formes de pobresa i situacions de misèria”. I hi afegia la pregària més antiga que coneixem dirigida a la Verge Maria, que fou trobada escrita en un papir copte, escrit en grec, datat vers l’any 250 i que segur que moltes generacions l’han cantada davant la imatge sagrada de Meritxell: “Sota la vostra protecció (“Sub tuum praesidium”) ens refugiem, oh Santa Mare de Déu; no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats. En tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda.”

Deixem que Maria ens amoroseixi el cor endurit, i que sigui la nostra protectora enmig de les pors. Joiosa festa de Meritxell!

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

EL MÉS IMPORTANT ÉS SENTIR-SE ESTIMAT

LA RESIDÈNCIA CLARA RABASSA US DESITJA UN FELIÇ DIA DE MERITXELL

Agenda

de Meritxell 2020

Enguany, la festa de la patrona d'Andorra, Meritxell, se celebrarà de manera inusual, sense la tradicional missa dels pelegrins, que tenia lloc, a les 7 i 9 del matí i, a les 9 del vespre. I és que, la crisi sanitària provocada per la Covid-19, afecta el calendari previst i el desenvolupament normal de totes les activitats que es realitzaven tots els anys per a aquesta data. L a celebració, que sí que es manté en peu, és la missa d’autoritats, la qual tindrà lloc, a les 11 del matí del dia 8 de setembre, amb un aforament limitat. La cerimònia 7 del matí i fins a les 12 de la nit, per a rebre als pelegrins. L'accés només romandrà tancat, de 10 a 12 hores, a causa de la missa de les autoritats. amb la interpretació de “l'última primavera” d'Edward Grieg. Cal ressaltar que el concert comptarà amb la col·laboració de la Fundació Anna Riera.• comptarà amb la participació de l'ar- D'altra banda, el dia 20 de setem- DIA 8 DE SETEMBRE quebisbe, Joan Enric Vives i “Els Petits bre, a les 12 hores, a l'Auditori Nacio- 7:00h Obertura del

Cantors”, entre altres convidats. nal d'Andorra d’Ordino, tindrà lloc el Santuari per rebre tradicional Concert de Meritxell, sota el els pelegrins. Mossèn Ramon, per a compensar títol d’“Innovació i dinamisme”. Una re- 10:00 a 12 h Tancament l'anul·lació de les diferents activitats presentació, que estarà protagonitza- temporal del que es realitzaven en anys precedents, da pels joves estudiants de corda de la Santuari per missa va decidir celebrar una missa diària. JONCA d'Andorra, acompanyats per d'autoritats.

Per tal motiu, des del dia 27 d'agost i músics professionals de l’ONCA. L'ac- 11:00 h Missa d'autoritats. fins al dia de Meritxell, es realitzarà una tuació estarà dirigida per Jordi Coll, 12:00 h Reobertura del missa cada dia, a partir de les 7 de la violí de l’ONCA, que amb la col·labora- Santuari. tarda. Mossèn Ramon explica que, fa ció d'Albert Gumí, comissari artístic de 24:00 h Tancament de la cent anys que van coronar a la Verge la Fundació ONCA, van dissenyar un basílica. de Meritxell, i és per això que farà un total de 12 misses, cadascuna corresponent a les dotze puntes de la corona de la Verge de Meritxell. Cal aclarir que, el dia 8 de setembre, el santuari romandrà obert, de les programa exclusiu per a cordes. L'espectacle serà un viatge del settecento venecià a l'Anglaterra del segle XX. S'interpretarà l’incoronazzione di Dario RV 719, d'Antonio Vivaldi, entre altres. A més, es realitzarà un homenatge a les víctimes de la Covid-19 d'Andorra DIA 20 DE SETEMBRE 12:00 h Concert de Meritxell de l'ONCA. Auditori Nacional d'Andorra, a Ordino.

Nota:

La resta de l'agenda prevista per al dia de Meritxell, dependrà de les activitats que permeti el Govern d'Andorra, una informació que no hem rebut el dia del tancament d’aquesta edició de la nostra revista (28-08-2020), així com tampoc la salutació del Cap de Govern, motiu pel qual, un any més, només comptem amb les salutacions de la molt Il·lustre Senyora Síndica, Roser Suñé i de l’Excel·lentíssim Copríncep Episcopal, Joan-Enric Vives.

Un recorregut per la

història de Meritxell

EL POBLE DE MERITXELL

El 8 de gener de 1176, tres-cents vuitanta caps de família de la vall d'Andorra van signar una concòrdia amb els canonges de la catedral de la Seu d'Urgell. Aquest és el primer testimoniatge escrit conegut on apareixen els noms de Meritxell i Molleres. Es creu que, probablement cap al segle XI, aquest nucli ja estava habitat i que havia de ser una petita comunitat formada per Meritxell i Molleres, aglutinats per l'església de Santa Maria i el seu cementiri.

L'església estava situada en una roca marcada per un important desnivell per sobre del riu Valira d’Orient. Malgrat les transformacions que va patir l'església l'any 1650 i dels canvis en el seu entorn, el poble no va deixar de ser un petit nucli agrícola i ramader. La construcció de la carretera general 2, allunyada de Meritxell, li va fer perdre la seva condició de lloc de pas, la qual cosa va afavorir la preservació de la seva actual fisonomia. En l'actualitat, el nou Santuari li ha atorgat al poble de Meritxell una destacada importància entre els diferents poblats d'Andorra per la història que amaga.

LA LLEGENDA DE MERITXELL

Conta la llegenda que era el dia de Reis. Els habitants del poble de Meritxell es dirigien cap a Canillo per a assistir a missa i, en passar per l'actual Santuari, van veure un roser silvestre florit. Es van estranyar en veure-ho florit en aquesta època de l'any, es van acostar i van observar que als peus de l'arbust hi havia una bella imatge de la verge. Van córrer cap a Canillo proclamant el miracle i van explicar tot al senyor rector. Al costat de tot el poble, es van dirigir cap a Meritxell per a recollir la imatge i portar-la cap a Canillo.

Una vegada allí, la van col·locar en l'altar major i van prometre construir-li una bonica església per a acollir-la. No obstant això, l’endemà al matí, en obrir les portes de l'església, el sagristà de la parròquia es va adonar que la imatge de la verge havia desaparegut. Al crit de “Sacrilegi... han robat la Verge!”, tot Canillo va quedar afligit, però un viatger, que ignorava els fets de la nit anterior, es va presentar i va al·legar que, en passar per Meritxell en el seu viatge des d'Andorra, havia vist una bella imatge de la verge als peus d'un roser silvestre prop de Meritxell. Això vol dir que la verge prefereix quedar-se a Encamp, van concloure tots els presents. I així s’ho van fer saber als vilatans d'Encamp que, agraïts per la preferència de la Mare Celestial, van acudir en piadosa processó a buscar-la, prometent-li construir una església en el seu honor.

Van tornar a Meritxell i, una vegada més, van trobar la verge als peus del roser, que, malgrat la intensa nevada de la nit anterior, no tenia gens de neu al seu voltant. Els presents van proclamar de nou el miracle. És així com els habitants de Canillo i d'Encamp li van construir la seva capella. El roser va seguir en flor i cada any floreix de nou, així com la devoció dels andorrans que, agraïts pels favors que els ha concedit la Verge de Meritxell, la van nomenar Patrona de les Valls.

L'ESGLÉSIA

L'edificació de l'església de Meritxell és d'estil romànic, posteriorment transformada en època barroca. Es tracta d'un temple erigit sota advocació mariana. L'especial veneració envers Nostra Senyora de Meritxell va promoure l'última reforma de la capçalera durant el segle XIX, amb la inclusió d'un cambril per fer més accessible la imatge de la verge romànica als devots. Foto: PdlP | Arquitectura y paisaje

EL PATRONATGE

El 24 d'octubre de 1873, el Consell General declara a Nostra Senyora de Meritxell com a patrona i protectora dels andorrans. El suport progressiu dels diferents bisbes i coprínceps a Meritxell, van portar al bisbe 23 d'agost de 1913, la declaració canònica del Patronatge de la Verge sobre les Valls d'Andorra, que va ser concedida pel Papa Pio X l'any següent. El procés de reconeixement va culminar el 8 de setembre de 1921 amb la coronació de la Verge de Meritxell com a patrona d'Andorra.

ELS RETAULES ALTAR MAJOR

Es tracta d'un retaule tallat en fusta de l'any 1754. Tenia caràcter didàctic i il·lustrava el culte marià de l'època. Els retaules tenen una estructura molt simple amb dos registres verticals i un frontó amb la imatge de Déu Pare dividits en tres seccions. Aquest retaule, d'autoria anònima, com la majoria dels del Principat, era un dels més monumentals de les valls.

ALTAR DE SANTA ANNA

És un retaule original del primer edifici romànic i ha estat adaptat a la ubicació de l'església barroca. Joan Benlloch Vivó a sol·licitar, el

Constava de quatre carrers verticals, dividits per un cos central ample que incloïa la fornícula amb la imatge de la verge. Si bé és conegut per ser dedicat a Santa Anna, la seva iconografia gira al voltant de la vida de la Mare de Déu, ja que l'església original estava dedicada a Santa Maria. La seva cronologia s'ha fixat a principis del segle XVI i s'inscriu en un estil de tradició gòtica popular.

ALTAR DEL REMEI

Aquest retaule barroc data de l'any 1804 i va ser pintat per Josep Caselles de Solsona. La superfície del retaule presentava una abundant decoració a base de motius pintats que imiten el marbre, així com d’elements vegetals pintats i tallats. El repertori iconogràfic era típic del barroc: Sant Francesc Xavier amb la creu del misericordiós, la Verge del Remei i Sant Isidre Llaurador amb les eines de camp.

L'INCENDI

En la nit del 8 de setembre un voraç incendi va acabar amb gran part de l'església i tot el que albergava en el seu interior, un fet que va commocionar al poble sencer. El malestar va ser generalitzat i tots van fer sentir el seu desassossec i pèrdua d'identitat. Es desconeix les causes que van produir l'incendi. L'any 1974 Ricardo Bofill va presentar un nou projecte per a portar endavant la construcció del nou Santuari i, 20 anys després de l'incendi, es va rehabilitar l'església i es va transformar en un espai anomenat “Meritxell Memòria”.

CELEBRACIÓ DE MERITXELL

El dia 8 de setembre, com cada any, se celebra a Canillo i a tot el país el dia de Nostra Senyora de Meritxell, una celebració que es converteix en un punt de trobada tant per a autoritats polítiques i religioses del país, com per als pelegrins provinents de diferents parts del Principat i d'altres països del món. • Font: Departament de Patrimoni Cultural Govern d’Andorra |Andorra Turisme

Especial Meritxell | ANTIGA ESGLÉSIA

L'antic Santuari

de Meritxell

L'antic temple de Meritxell va ser destruït en gran part l'any 1972, arran d'un important incendi produït la nit del 8 de setembre. L'incendi no només va destruir l'edificació, sinó que també va acabar amb els documents originals del santuari i les imatges i retaules que decoraven l'interior del temple, inclosa la talla romànica de la Verge de Meritxell. L' antic temple és una edificació d'estil romànic, aixecat durant la segona meitat del segle XII. S'estima que cap al segle XVII, s'hauria aixecat el L'incendi, que es va produir en 1972, va arrasar gairebé tota l'església. No obstant això, les ruïnes que van quedar van permetre l'obertura, 20 anys després, de la capella de Santa En l'actualitat, l'església disposa d'una planta rectangular, un absis de planta quadrada amb una coberta de dos vessants, un campanar d'espadanya i un porxo adossat al mur sud. De la primer porxo adossat a la façana sud Maria de Meritxell, concretament l'any primera església romànica només es pot i, cap a l'any 1658, data probable de 1994, un espai que s'ha convertit en apreciar el mur oest, que s'integra dins finalització de les obres, s'hauria cons- una sala d'exposició permanent amb de la paret lateral de ponent de l'edifici truït una nova església barroca que en el nom ‘Meritxell Memòria’. En el seu barroc, i els fonaments de l'absis, descogran part es correspon a l'actual, a ex- interior, diversos panells de vitrines bert durant les excavacions arqueològicepció de la capçalera que va ser mo- similars a retaules fan de marc per a ques de l'any 1991. A l'interior de la nau, dificada el segle XIX. Posteriorment, se explicar els detalls sobre poble, la his- a conseqüència de l'incendi i de les sucli va afegir un cambril i la decoració de tòria, el patronatge i l'incendi de Me- cessives restauracions, només destaca la l'interior, amb pintures murals de l'ar- ritxell. A més a més, s'hi exposen les reixa de ferro que separa els espais de la tista Joseph Oromí. peces que van sobreviure a l'incendi. nau i de l'absis.•

El nousantuari

La nova construcció de Meritxell fusiona les formes del món romànic, i les ruïnes del vell Santuari, amb els elements arquitectònics del renaixement florentí i de l'art islàmic. La seva edificació s'inicia posteriorment a l'incendi produït la nit del 8 setembre de 1972, que va destruir gran part de l'església de Santa Maria de Meritxell. Fotos: PdlP | Arquitectura y paisaje · Juan Manuel Hervás

El projecte per a la seva reconstrucció va ser presentat pel reconegut arquitecte espanyol Ricard Bofill, l’any 1974. Va tenir com a objectiu principal recuperar l'estil romànic de l'església. El nou Santuari tindria un viaducte per a connectar amb les muntanyes de la vall, un llac artificial amb pont, un carrer amb importants botigues i restaurants. També, una gran escalinata amb terrasses, grans escultures i un amfiteatre per a l'activitat cultural i social. No obstant això, només va ser possible la realització d’una part de la planificació inicial. Les obres es van iniciar el 8 de setembre de 1974 i la inauguració es va realitzar, el 8 de setembre de 1976, sense haver finalitzat la construcció, coincidint amb el dia de celebració de la patrona d'Andorra, la Verge de Meritxell.

El nou Santuari de Meritxell es recolza en tres pilars: fe, identitat i cultura, els quals es fusionen amb el paisatge natural i cultural que els envolta. La imatge principal que omple l'espai del Santuari és la de la Verge de Meritxell. La reproducció de l'antiga verge és obra de l'artista andorrà Sergi Mas. La nova talla de la verge va ser creada a partir de diverses fotografies de l’original i recull els trets més característics de les imatges marianes romàniques.

Els set patrons de les set parròquies del Principat acompanyen a la imatge de la verge en diferents punts del santuari. Es tracta de Sant Serni de Canillo, Santa Eulàlia d'Encamp, Sant Corneli d'Ordino, Sant Iscle de la Massana, Sant Esteve d'Andorra la Vella, Sant Julià de Sant Julià de Lòria i Sant Pere Màrtir d'Escaldes-Engordany.•

El Santuari Basílica

de Meritxell tradició i modernitat arquitectònica

La nova Basílica de Meritxell recull la història de la devoció del poble andorrà per la seva patrona i, cap a fins del segle

XX, es va transformar en un dels símbols de l'arquitectura andorrana. L a construcció del nou edifici va anar a càrrec del prestigiós arquitecte Ricard Bofill, i es va organitzar a partir d'una nau de creu grega distorsionada amb L'interior del Santuari es caracteritza per l'austeritat i absència d'ornamentació. La reproducció de la Verge de Meritxell és obra de l'artista andorrà Sergi Mas. La talla va ser creada a parun absis de planta quadrada. La co- tir d'antigues fotografies de la Verge berta es va realitzar en volta de canó. original, la qual es troba acompanyada

Disposa d'un claustre obert amb arca- dels set sants patrons pertanyents a les des al descobert i sala dels miracles. parròquies del Principat. És una imatge

L'ús de la pissarra connecta la nova estàtica i geomètrica.

Basílica amb l'entorn i la tradició andorrana. Compta amb grans ober- El principal punt de referència en tures que permeten el pas de llum el disseny del Santuari són els endecap al seu interior i una font d'aigua rrocs de la capella de Santa Maria de situada en el centre del claustre. El Meritxell, un homenatge de l'arquicampanar de torre és de planta qua- tecte a l'antiga església, plasmat en drada inspirat en els antics campanars els enormes arcs blancs de mig punt de monestirs romànics catalans. Els que s'observen en l'edifici. Les formes materials utilitzats per a la construcció avantguardistes del Santuari juguen són propis de la zona i s'integren amb amb els arcs i torres inspirades en les el paisatge que l'envolta. restes barroques de l'església cremada i amb les formes pròpies del romànic monumental de regions veïnes.

L'arquitecte també es va inspirar en el corrent artístic del renaixement italià, la qual cosa es pot apreciar en les figures geomètriques del paviment, que combina el blanc i el negre, com a exemple l'exterior del Santuari, aixecat amb pedra de color negre i rematat amb peces prefabricades de color blanc.

L'eclecticisme monumental de Ricardo Bofill en aquesta obra enriqueix la cultura material del país i crea un espai grandiós de reunió i de peregrinació, que s'integra en un majestuós paisatge. En l'actualitat, l'edifici forma part d'un dels conjunts monumentals més emblemàtics del Principat d'Andorra.•

La Verge de Meritxell

la patrona de tots

Nostra Senyora de Meritxell, patrona del Principat d’Andorra, és símbol inequívoc dels valors que fonamenten la identitat del nostre país. Estimada i admirada per andorrans i forans, la Mare de Déu de Meritxell, cada 8 de setembre, rep devots de diferents racons del món, tots ells amb un sentiment de pertinença i admiració que transcendeix fronteres. Fotos: Nelly Dedea A ndorra és un país molt particular, tant des del punt de vista polític com del sociocultural, ja que, si bé admet la llibertat ideològica, religiosa i de culte cep episcopal, personificat pel Bisbe d’Urgell, quins orígens es remunten al segle XI. Posteriorment, aquesta figura va ser confirmada pels Pareatges que Martín IV va subscriure el 1278, i que, nera indivisible amb el president de la República Francesa– com a executor de les funcions de cap d’Estat. La singularitat d’Andorra no passa dels seus ciutadans, també té vincles com bé recull Carlos Corral en ‘Trata- només per la seva estreta relació amb tradicionals molt forts amb l’Esglé- dos Internacionales (2003-2012) de la l’Església o per ser l’únic país del món sia Catòlica. I quan diem tradicionals, Santa Sede con los Estados’, reconeix en comptar amb un sistema polític fofem referència a la figura del coprín- al Bisbe d’Urgell –en conjunt i de ma- namentat en un coprincipat parlamen-

tari, sinó també perquè, a banda de les seves especificitats, és un país que s’ha obert a tot aquell que vulgui enaltir les tradicions i valors de germanor, hospitalitat i solidaritat que identifiquen el gentilici andorrà. La celebració del Dia de Nostra Senyora de Meritxell, és una festivitat que retrata perfectament l’harmoniosa convivència entre andorrans i estrangers, entre els nouvinguts i els que porten generacions aquí, entre els que parlen com nosaltres i els que, de mica en mica, ens enriqueixen amb la seva cultura. Meritxell ja no és només la patrona d’Andorra, sinó que també s’ha convertit en objecte de fe de persones de diferents latituds.

Any rere any, el Santuari de Nostra Senyora de Meritxell, Basílica Menor des del 2014, acull centenars de feligresos que pelegrinen per les principals carreteres del país, alguns d’ells provinents de pobles francesos i catalans, tot i que hi ha qui ho fan des d’altres països d’Europa, Àsia o Amèrica Llatina. Molts altres, com nosaltres mateixos, visitem Meritxell des d’alguna de les set parròquies del Principat, amb la il·lusió intacta i la fe renovada, per a demanar favors a la Mare de Déu o bé per a agrair la seva intercessió, particularment durant un any que ens ha posat a prova, en primer moment, com a individus, i també com a part d’un tot; perquè, en definitiva, poques vegades hem estat tan units per un mateix objectiu com durant la successió del 2020.

Tot i que les seqüeles de la pandèmia encara són latents i que les mesures preventives obliguen a modificar parcialment la celebració del Dia de Nostra Senyora de Meritxell, aquest 8 de setembre no deixarà de ser especial. Una vegada més, vinguem d’on vinguem, acudirem massivament –de manera responsable, per descomptat– a retre tribut a qui mai no ens ha deixat desemparats. •

La pandèmia, un neguit que continua vigent de cara al

nou curs polític

Com ja és tradició, el Dia de Nostra Senyora de Meritxell suposa l’inici d’un nou curs polític, on el Govern d’Andorra es prepara per a rescabalar els deutes pendents en matèria de pensions, els preus dels habitatges o l’alt cost de la vida, qüestions que han passat a un segon pla, de manera obligatòria, arran de l’expansió de la pandèmia de la Covid-19.

Fotos: Dona Secret | SFGA/JAViladot | Comú d’Andorra la Vella/Tony Lara

De ben segur que, cap dels membres de l’Executiu i del Consell General, s’havien imaginat afrontar un primer any de legislatura tan complide 20 anys, provinent de Milà, va donar positiu com a portador d’aquesta malaltia infecciosa. El jove rebria l’alta sis dies després, però amb aquest cas començaria la carrera contrarellotge del primer cas detectat. L’endemà, el nombre d’infectats ja era de 131, amb 19 hospitalitzats, 3 d’ells a la Unitat de Cures Intensives; 44 sanitaris també es van veure afectats. Quedava en evicat i impredictible com aquest. Marcat per a contenir l’avançada de la pandè- dència la delicada situació a la qual esper una pandèmia d’una malaltia ales- mia dins del territori andorrà. tava sotmesa la nostra societat. hores desconeguda i que va posar en escac el sistema sanitari andorrà. El Amb la cancel·lació del concert Sí, es va paralitzar momentània2020 ha estat un període que va posar amb motiu de la celebració del Dia de ment la vida com nosaltres la coa prova el caràcter i les capacitats dels la Constitució, la suspensió d’activitats neixíem. Les trobades i actes que ens nostres polítics, però també, evident- escolars i l’aturament de gairebé tota treien somriures també van ser canment, de la nostra ciutadania. l’activitat econòmica, es van començar cel·lats, i encara al mes de setembre a deixar entreveure els primers traços patim algunes de les conseqüències. El passat 2 de març, es van acti- de l’estratègia governamental a mi- No obstant això, vam ser testimonis var els primers protocols de control tjans de març. El coronavirus ens va del veritable aflorament de quelcom a partir del primer cas de Covid-19 arrabassar la primera víctima el 22 que sempre havíem sentit però que diagnosticat al Principat, quan un jove d’aquell mes, tot just 20 dies després no havíem vist en tal magnitud: el ta-

rannà solidari i de consciència social de la grandíssima majoria dels que formen part d’Andorra. Excepcions i casos molt concrets a part, representants polítics del Govern i de l’oposició, empresaris i grups gremials, autònoms i assalariats, voluntaris i sanitaris, joves i grans, van començar a remar cap a una mateixa direcció que ens permetés sortir airosos de la pandèmia.

Amb més de 1.000 casos positius diagnosticats i 53 vides perdudes, la nostra quotidianitat ha quedat tocada. Trobem a faltar les vides apagades, sens dubte, i també aquelles que han estat colpejades pels imminents embats de la crisi econòmica, una de les conseqüències més tangibles de la pandèmia. Hi ha qui va perdre la seva feina o qui va tancar les portes de la seva empresa; tots, d’una manera o d’altra, hem patit en carn pròpia el que significa viure aquests dies tan infausts, però d’aquesta dura experiència han sorgit –i continuen sorgint– oportunitats per a créixer com a país.

LA TRANSFORMACIÓ DE LA CLASSE POLÍTICA

Abans de l’arribada de la pandèmia a les Valls d’Andorra, ja calia que la classe política estigués a l’altura de les expectatives de la població que, des de l’anterior legislatura, demanava solucions concretes sobre el dèficit en infraestructures viàries, la reforma de la sanitat, el problema endèmic de les pensions, les freqüents esllavissades, l’avortament i l’alça de preus en el lloguer d’habitatges, entre altres qüestions. Naturalment, molts d’aquests debats es van quedar endarrerits donada la urgència que comporta la contenció de la pandèmia de coronavirus, però si de quelcom no podem acusar els representants polítics, tant de la majoria com de l’oposició, és de mostrar una manca d’esforç, de disposició o de ganes de tirar endavant el país. Certament, s’han comès errors, alguns molt vinculats a la transparència en l’administració de recursos públics en situacions com ara l’assignació dels crèdits tous, dels quals no hi ha cap dada pública que aporti llum sobre les empreses beneficiades, o bé sobre els honoraris i salaris que van rebre els professionals sanitaris cubans com a contraprestació dels seus serveis.

Des del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López ja posava l’accent sobre la necessitat d’aclarir aquests aspectes i trobar una fórmula sinèrgica que permeti la resolució dels problemes que afronta l’Estat, on la majoria tingués en consideració les aportacions fetes per l’oposició. A aquesta petició, subscriu Pere Baró, Secretari d’Organització del PS, qui ha reconegut que el Govern d’Andorra s’ha mostrat transparent en la comunicació de les dades sanitàries a la població general, però no ha estat així quan ho han requerit els representants de l’oposició.

A les demandes de transparència i sinergia, se suma la necessitat de trobar finançament internacional en benefici de l’Estat, per la qual cosa el Govern d’Andorra contempla l’opció d’adherir-se al Fons Monetari Internacional (FMI), una mesura que sembla coherent però que no compta amb el beneplàcit total del PS, ja que aquest escenari contempla que l’FMI imposarà unes condicions sota les quals el Principat perdria part de la seva sobirania, segons opinions de Baró.

Per al parlamentari i economista, Josep Pintat, líder de Terceravia, la importància d’Andorra en l’entorn europeu és un fet que podria facilitar demanar suport a la Unió Europea, amb la qual es manté un acord de cooperació des del 2005. En aquest sentit, el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, va anunciar que el Govern pre-

veu emetre deute públic internacional l’any vinent, i per això l’Executiu ha avançat en les negociacions corresponents amb entitats com ara el Banc Europeu d’Inversions, el Banc de Desenvolupament Europeu i la xarxa bancària francesa Crédit Agricole, a banda de l’FMI.

Traçar un full de ruta que prevegi escenaris a llarg termini, que diversifiqui l’economia andorrana i atregui la inversió estrangera, sembla que és el punt on totes les parcialitats polítiques troben un acord. Resta veure si, després de celebrat el Dia de Nostra Senyora de Meritxell, la majoria i l’oposició convergeixen en les particularitats que comporta un pla estratègic de tal transcendència. •

Ruta Mariana Meritxell i la

El Santuari de Meritxell s'ha convertit en els últims anys en un dels punts de peregrinació més importants dels Pirineus. En l'actualitat, forma part de les Rutes Marianes. E l títol de Basílica Menor atorgat pel Papa Francesc, l'any 2014, li va permetre formar part del recorregut marià que reuneix els santuaris més imgrins, atrets per la bellesa paisatgística i el patrimoni cultural i religiós que cadascun amaga. És un viatge que facilita el coneixement dels conjunts religiosos i el seu entorn, i en el qual L'origen d'aquesta ruta se situa en l'antic camí marià, entre els santuaris del Pilar-Torreciutat-Lourdes que, des de fa anys, recorren els pelegrins. En l'actualitat, es recomana recórrer la portants d'Espanya i França. Es trac- moltes persones arriben com a turistes ruta amb cotxe, moto o autobús, de ta d'un itinerari religiós, espiritual i i marxen com a pelegrins. manera particular o a través d'agència cultural que li proposa al pelegrí, al de viatges. No obstant això, algunes viatger, al turista o a l'amant de la his- El culte marià té un caràcter molt persones opten per fer alguns trams tòria i de l'art, conèixer cinc santua- especial i particular, que és el seu ad- amb bicicleta o caminant. ris, Meritxell inclòs; tots ells destacats mirable amor, devoció i respecte enper la seva gran càrrega simbòlica i vers la Verge Maria. És per això que el La majestuositat del paisatge que devoció mariana. Santuari de Meritxell s'ha transformat l'envolta i la seva bellesa arquitectòen un dels destins més triats per a la nica fan de Meritxell una parada més La Ruta Mariana acull, cada any, peregrinació, motivats per la fe i l'es- que obligada, tant per a pelegrins com més de 12 milions de visitants i pele- piritualitat. per a devots i feligresos de tot el món.•

transcendeix límits

La Ruta Mariana

TORRECIUDAD

MONTSERRAT LOURDES MERITXELL

La devoció per la Mare de Déu transcendeix totes les fronteres i barreres geogràfiques, ideològiques i culturals. La Ruta Mariana és un itinerari de fe i cultura que uneix cinc santuaris, situats a Espanya, França i Andorra, sota una mateixa peregrinació i com a destí global. Cadascun dels santuaris ofereix la possibilitat d'acostar-se a la Verge

Maria i permet apreciar conjunts artístics i monumentals únics. Els santuaris que integren la Ruta Mariana i donen sentit al recorregut són els següents:

EL PILAR (SARAGOSSA, ESPANYA)

És un dels santuaris més importants del món catòlic i està situat a la vora de l'Ebre. Segons la tradició, la nit del 2 de gener de l'any 40, “la verge Maria va ser a Saragossa per a confortar a l'Apòstol Santiago que estava predicant l'Evangeli a la vora de l'Ebre”, deixant com a testimoni una columna. Sobre la columna o pilar que va portar la verge en la seva vinguda, es va construir la primera capella, la qual cosa la va convertir en el primer temple marià de la cristiandat.

TORRECIUTAT (OSCA, ESPANYA)

Es tracta d'un modern santuari situat a la província d'Osca. La seva construcció es va realitzar a pocs metres de l'antiga ermita, lloc que va donar origen a la devoció de la Verge de Torreciutat. La imatge de la verge és de fusta d'àlber i es troba en perfecte estat de conservació. Les seves faccions, l'actitud frontal de la figura, la desproporció del cap i mans, entre altres detalls, corresponen al cànon romànic.

MONTSERRAT (BARCELONA, ESPANYA)

Està situat al cor de la muntanya més emblemàtica de Catalunya: Montserrat. El primer esment documental data de l'any 888. La basílica va ser construïda en el segle XVI, d'estil gòtic-renaixentista. Va ser consagrada en 1592, la façana actual data de l'any 1901 i el seu interior va ser restaurat després de la destrucció napoleònica l’any 1811. A més de ser Santuari, és monestir i muntanya.

LOURDES (FRANÇA)

Bernardeta Soubirous i les aparicions de la Verge són claus per a comprendre

Foto: Ricardo Bofill Escofer

l'origen del Santuari. En 1858, quan Bernardeta tenia 14 anys, la Verge se li va aparèixer en 18 ocasions. Això va donar lloc a les primeres peregrinacions i l'aixecament de la capella. Està formada per tres cavitats desiguals i la més gran és el lloc on se celebra la missa. La talla de la verge es va realitzar seguint les indicacions de Bernardeta.

MERITXELL (PRINCIPAT D'ANDORRA)

El complex del Santuari de Meritxell ha estat declarat Bé d'Interès Cultural pel Govern d'Andorra. L'any 2014, el Papa Francesc li va atorgar el títol de Basílica Menor, la qual cosa l'ha convertit en un dels espais de culte més important del país. La imatge que es pot veure en l'actualitat és una còpia de la talla romànica que va desaparèixer després de l'incendi del 8 de setembre.

Aquest recorregut de peregrinació a través de la Ruta Mariana és un viatge que permet manifestar la fe, mentre s'aprecia part de la història, l'art i l'arquitectura dels cinc santuaris que conformen l'itinerari.•