Especial Meritxell
| INTRODUCCIÓ
Un Dia de Meritxell per a celebrar i reflexionar
No hi ha cap dubte que la celebració del Dia de Meritxell d’enguany té un component històric gairebé irrepetible, on la fe i la tradició ens acosten com a país per a viure una de les festes més importants del nostre territori. Aquest 8 de setembre de 2020 celebrem la vida i l’esperit indomable del nostre gentilici, però també reflexionem sobre les coses que han canviat, els amics i veïns que hem perdut, sobre els familiars que ja no hi són.
L
a pandèmia de la Covid-19 ha estat un cop dur i impredictible, tant per als ciutadans com per a aquells que dirigeixen el destí d’Andorra des de la cúpula política. Mai no ens havíem imaginat que un virus ens trencaria la bombolla de benestar i tranquil·litat a la qual estàvem acostumats, ni que els nostres valors com a societat serien posats a prova en una de les lluites més significatives de la història moderna i contemporània del Principat. Han estat molts els sacrificis i les pèrdues a les quals hem estat sotmesos, però la celebració de Meritxell, com sempre, és un recordatori de tot el que ens queda i és, igualment, una oportunitat irrepetible per a replantejar-nos com afrontar la resta del 2020. Com ja és habitual, any rere any, a Dona Secret us oferim l’Especial Meritxell com a un recull informatiu i històric del Santuari i de la tradició mariana que l’envolta, i per a retre tribut a la Patrona de tots els andorrans i de quins, malgrat venir de fora, demostren el seu respecte i devoció envers
118
::: Dona Secret ::: núm. 66 ::: Setembre 2020 :::
Fotos: Nelly Dedea / César De Pablos
la Nostra Senyora de Meritxell. Però a banda de celebrar la coronació canònica de la Mare de Déu com a Patrona del Principat, quin reconeixement va ser oficialitzat el 1921 gràcies l’aquiescència i l’empeny del bisbe barcelonès Dr. Justí Guitart i Valardebò, hem volgut recordar amb respecte i afecte a tots aquells que, de manera activa i conscient, en major o en menor mesura, han posat el seu granet de sorra perquè Andorra continués essent un país segur i d’acollida, malgrat les vicissituds. El Dia de Meritxell, tot i ser una jornada d’expressió de fe, també marca l’inici del nou curs polític. En l’actualitat, els actors d’aquest sector tenen encara molts reptes per assumir i temes per resoldre, com ara garantir la contenció de la pandèmia i disminuir a la mínima expressió tots els seus efectes adversos, però sense oblidar o deixar de banda els problemes neuràlgics que encara continuen essent una preocupació per a bona part de la ciutadania, com ara l’encaix amb Europa, el dèficit en infraestructures viàries, la re-
forma de la sanitat, el recurrent problema de les pensions, les esllavissades, l’avortament, l’encariment del cost de la vida i els alts preus en el mercat de lloguer d’habitatges, qüestions que, si bé queden subordinades a l’evolució de la pandèmia, no poden restar al fons del calaix. En un dia com aquest, especial per a tots nosaltres, cal recordar l’homilia que Joan-Enric Vives, copríncep episcopal i Bisbe d’Urgell, va oferir l’any passat al Santuari de Meritxell, on va manifestar estar convençut que “la bona política ha d’estar al servei de la pau, ha de respectar i promoure els drets humans fonamentals, que són igualment deures recíprocs, de manera que es pot teixir així un vincle de confiança i de gratitud entre les generacions presents i les generacions futures del Principat”, i que, segons va expressar a la missa funeral d’Estat en honor a les víctimes de la Covid-19, la crisi viscuda sigui l’oportunitat de ser “més solidaris, més agermanats com a poble, més orgullosos del país que entre tots anem fent. El lema continua essent exigent i valuós: Virtus, unita, fortior”.•
