David Forné

David FORNÉ joventut i visió de futur en una empresa centenària

Enguany es compleixen 100 anys des que Nord Andorrà va fer els seus primers passos amb l’objectiu d’il·luminar les parròquies de La Massana i Ordino, un propòsit que es manté vigent amb la direcció de David Forné, enginyer industrial i entusiasta de les energies renovables. Text i fotos César De Pablos

Amb formació com a enginyer industrial, a la ciutat de Barcelona, i experiència en el sector de la construcció, ja que ha format part d’empreses com ara Dragados, ACSA-Sorigué i Grup Heracles, David Forné va agafar les regnes de la Direcció General de Nord Andorrà l’any 2016, per donar continuïtat a la bona gestió del seu antecessor Lluís Molné.

En l’actualitat, Nord Andorrà és una empresa referent en instal·lacions generadores d’energia renovable, i integra, conjuntament amb la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria, la Productora Elèctrica Renovable (Persa). Tanmateix, amb la Mútua Elèctrica, Sercensa i la Unió Elèctrica d’Encamp, forma part de l’Associació d’Entitats del Sector Energètic (AESE).

Enguany, Nord Andorrà arriba a 100 anys de trajectòria. Què representa ser part de la història centenària d’aquesta empresa?

Per a mi és un orgull poder formar-ne part, ja que estem parlant d’una de les empreses més antigues d’Andorra en funcionament i per tant que s’ha hagut d’adaptar al llarg del temps als canvis que tocava viure i on ara intentem fer el mateix amb la transició energètica. Nord Andorrà, des dels seus inicis, ha estat una societat privada i anònima i té la singularitat que ofereix un servei públic. Representada per molts accionistes i alhora conciutadans de les valls del nord, cal destacar que, dins de la seva modernitat, també s’ha gestionat com una empresa familiar; el Consell d’Administració està conformat per quatre persones de La Massana i quatre d’Ordino, i tots busquen donar l’òptim servei a les dues parròquies.

Ara que portes quatre anys al capdavant de Nord Andorrà, quin balanç podries fer de l’actualitat de l’empresa en comparació a la realitat que vas trobar el 2016?

Hem posat en marxa les directrius que es van traçar aproximadament el 2010, pel que respecta a totes les inversions que estaven previstes. Vam donar una empenta a aquesta bona feina que es va fer, i hem aconseguit executar diferents projectes. També hem adaptat la imatge corporativa de l’empresa als temps actuals, s’han renovat oficines i s’ha realitzat més publicitat. Bon exemple d’això és el patrocini d’esdeveniments com ara la Copa del Món d’UCI Vallnord a Pal- Arinsal, el Trofeu Borrufa d’Arcalís i la Nit de la Candela a Ordino. Estant implicats en totes aquestes activitats aconseguim estar a prop de la gent d’Ordino i la Massana. A part d’això, volia destacar que les persones que em vaig trobar quan vaig arribar, tot i ser dels més joves de l’empresa, m’ho van fer fàcil i sempre van estar disposades a integrar-se a aquests canvis de manera activa.

Quina ha estat la clau perquè Nord Andorrà perduri tant en el temps?

Doncs... fent un símil amb l’escut na-

Instal·lació de panells solars al sostre del poliesportiu de l’Agora International School | Foto: Àlex Tena · Oriol Travesset

cional “la unió fa la força”, tant treballadors, membres del consell, com ara conciutadans, han estat units perquè la companyia pogués progressar i que aquests esforços poguessin revertir-se sobre el territori. Els pioners de Nord Andorrà van començar amb la idea de voler il·luminar les parròquies, un desig que s’ha mantingut fins ara. A principi de segle es parlava de l’avanç d’electricitat i va ser un fet disruptiu, com pot ser ara la tecnologia. En aquell moment era un món bastant desconegut, però tota una sèrie de ciutadans, juntament amb els mossens de les parròquies, es van coordinar perquè el Consell General d’aquell moment aprovés i es portessin els cables cap aquí. Això ha estat una fita que els massanencs i ordinencs tenen molt present i ens ha permès continuar fins ara.

Has trobat algun obstacle difícil de superar durant la teva gestió?

Sí, un obstacle important que vam trobar va ser quan estàvem muntant les minicentrals hidràuliques. Era un tema nou i vam ser els “conillets d’índies”; a nivell permisos entre Comú i Govern hi havia algunes llacunes que provocaven inseguretat, com per exemple qui tenia la competència de l’aigua del riu. També un fet curiós va ser que, tot i tenir l’autorització governamental, si el Comú no era favorable no es podria tirar endavant la instal·lació, fet que ens va passar en un projecte que va estar aturat 4 anys. En definitiva, van ser moments complicats però que es van poder resoldre amb l’ajuda de tothom, i amb una feina que es va fer pedagògica, per mostrar els beneficis que això podria representar pel país. D’ara endavant s’haurien de fer molt més fàcils tots els processos, i la voluntat de les administracions és aquesta.

Les energies renova-

bles són, sens dubte, Instal·lació de panells solars al sostre de l’edifici del telecabina de l’estació d’esquí Vallpart dels objectius nord Pal-Arinsal | Foto: Àlex Tena · Oriol Travesset més importants de la vostra agenda... ha soterrat totes les línies de tensió, D’ençà que estava estudiant sempre s’han destinat molts diners en aquest m’he interessat per les energies reno- sentit, des de fa vint anys. Si t’hi fixes, vables, tinc molt clar que hi ha d’haver aquí no veus cables en façanes o amb un equilibri entre el progrés i el res- pals, fet que ens ha permès reduir les pecte pel medi ambient. Penso que avaries de forma considerable. Visualel país ha assentat les bases i ara ha ment, això també té un gran valor afed’apostar fort per desenvolupar pro- git. A banda d’aquesta feina, que ja s’esjectes renovables, fent partícip a la ini- tava fent quan vaig començar, ens hem ciativa privada. La llei de transició ener- bolcat en invertir en sistemes d’informagètica preveu que per al 2030 haurem ció i amb les energies renovables; vam de generar el 33% de l’energia al país... començar amb el magatzem, una insactualment estem sobre un 15%. S’està tal·lació petita de 20 kW. Després vam treballant, però pensem que el 2030 arribar a un conveni perquè, a l’estació ja és d’aquí a 9 anys... el temps passa de Pal-Arinsal, poguéssim instal·lar pamolt de pressa. nells solars a l’edifici d’arribada del te-

La clau és combinar totes les ener- en marxa els panells solars al poliesporgies disponibles, seguir fent petites tiu de l’Aldosa, que és la instal·lació més centrals hidroelèctriques; nosaltres gran d’Andorra i té 420 kW i, com ja he amb PERSA ja vam fer una a Arcalís dit, les dues minicentrals. el 2017 i posarem en funcionament la lecabina. Fa dos anys, també vam posar d’Aixovall l’abril del 2021. Incidir tam- En aquest moment, s’està estubé amb els parcs solars, ja que, són diant un parc solar, a l’estació de Pal, fàcils de fer i de mantenir, encara que que quadraria amb els objectius que tinguin un cert impacte visual i, per úl- tenen el Comú de La Massana i EMAP tim, l’energia eòlica és quelcom que en promoure les energies renovables. hem de tenir en consideració en punts És un projecte que ens fa una especial claus del país. il·lusió, ja que serà el primer de 2MW i sobretot perquè permetrà cobrir entre Quines són les fites que heu assolit re- un 30% i un 35% del consum de tota centment i quins són els objectius que l’estació. Estem en una etapa d’estudis, us plantegeu dur a terme? resta fer algun treball de camp, i podria Som la primera empresa d’Andorra que executar-se a partir del maig vinent. •