Nàdia Olm

Nàdia OLM Trencant estereotips amb el rugbi

Si bé no es considera l'ambaixadora del rugbi femení a Andorra, és una de les figures que més han ajudat a fer visible aquest esport en els últims anys. Jugadora del VPC Andorra i de la selecció nacional de rugbi 7, a més de seleccionadora júnior, fora de les nostres fronteres defensa la samarreta del Tolosa Ovalie i la selecció francesa de 13. Als seus 27 anys somia a participar en el pròxim Mundial amb el 13 de França. Quan pengi les botes vol seguir relacionada amb la pilota oval com a entrenadora. Per Redacció Dona Secret

Com vas descobrir i vas començar a practicar aquest esport?

Va ser quan anava al Lycée. Tenia 14 anys i en el col·legi un dels professors, Roger Calvell, ens va fer jugar al rugbi i em va agradar. Ho vaig fer com una activitat extraescolar, però em va agradar tant que amb una amiga vam decidir apuntar-nos al club quan teníem 17 anys.

Et sents l'ambaixadora del rugbi femení a Andorra?

No, no especialment. Jo, quan em comprometo a fer alguna cosa, la faig al cent per cent. És veritat que el rugbi, més que un esport, és una passió. Quan t'agrada molt una cosa li poses moltes ganes i intentes tirar sempre cap endavant, però hi ha altres noies que també donen molt i demostren el seu compromís. Per això no em sento com una ambaixadora del rugbi. Som un equip i totes ho som.

En els teus inicis com a jugadora de rugbi vas haver d'escoltar moltes vegades que el rugbi és un esport per a nois?

Ho vaig escoltar, però no gaire. Pot ser que més que un esport per a homes escoltés el comentari que jo era molt prima i em deien: tu fas rugbi? A nivell físic no ho veien, pot ser perquè ho assimilaven més amb un esport de nois. Però sí que s'escolten comentaris de tipus “com és que fas això”, “això és per a nois”, “us pegueu?” … I no té res a veure. Crec que ara la imatge del rugbi va canviant.

“Crec que les noies hem de continuar creient i apostant per l'esport”

Es diu que el rugbi és un esport de bruts practicat per cavallers. Quines particularitats té el rugbi femení?

El rugbi femení és un joc una miqueta diferent del masculí. De fet, a la gent li està agradant molt veure-ho. Ara és cert que, si mires el rugbi masculí de fa vint anys, no té res a veure amb l'actual. Els jugadors es preparen molt físicament i els impactes són molt forts. Si compares la melé de fa vint anys, fí-

sicament no és el mateix i les dones no tenim aquesta força bruta que els nois utilitzen en el rugbi. No sé si el rugbi femení és més atractiu, però és molt més dinàmic i col·lectiu. No apostem només per la nostra força, sinó també per a organitzar una jugada perquè la pilota arribi al final.

Un dels elements característics del rugbi és el tercer temps. Les noies ho viuen igual que els nois?

Sí, completament. Per a nosaltres també és una cosa important, quan podem sempre fem un tercer temps, un sopar amb l'altre equip. És una cosa que fa anys que està implantat i les noies ho vivim igual que els nois.

Com veus l'evolució del rugbi femení en els últims anys?

La veig molt positiva. És veritat que sempre s’ha de lluitar molt, perquè és un esport amb connotació masculina. T'has de fer el teu lloc i si no lluites tu, ningú lluitarà per tu. Durant els últims anys s'ha implantat molt a nivell mediàtic, sobretot a França. Algunes noies comencen a ser professionals i s'està començant a apostar pel rugbi femení. Crec que en els últims anys hi ha hagut un salt molt important.

Si bé l'esport femení ha fet passos de gegant en aquests últims anys, continua lluny respecte de la difusió que té l'esport masculí. Com creus que es pot arribar a reduir aquesta bretxa?

És una pregunta que em faig cada dia. Si bé és cert que l'esport femení ha anat evolucionant, continuem veient que el masculí és més preponderant i sobretot aquí a Andorra, encara és més evident. La gent mira més el masculí que el femení, però això passa a tot arreu. Crec que les noies hem de continuar creient i apostant per l'esport. És un esforç i una lluita que hem de fer, ningú no ens regalarà res. Hem de mantenir la imatge que estem donant d'aquest esport atractiu de veure.

Creus que les noies que juguen al rugbi han de trencar alguns estereotips i vèncer prejudicis?

Crec que sí, sobretot depèn d'on ju-

guis. A França, crec que a poc a poc el teu company no t'ajuda, no arribaràs la societat ho va integrant i és estrany a res. El rugbi és sacrifici i solidaritat. que trobis una persona que et digui: És veritat que reps cops, però després com és possible que juguis al rugbi? donen els seus fruits. Reps cops, però En altres països, on el rugbi no està després els gaudeixes. Tots aquests vatan desenvolupat, és una mica més lors que aprenem en el joc serveixen complicat. Aquí a Andorra he sentit al- també per a la vida, per a tirar endagunes persones que vant. Personalment, crec que si encara no saben que “El rugbi és sacrifici fas un esport, et canvia la visió. existeix un equip de i solidaritat” Fas molt bones amistats i vinrugbi femení. És una cles, perquè no has deixat d'esllàstima perquè la selecció júnior, per tar jugant al costat d'una noia que t'ha exemple, va jugar aquí a Andorra un estat ajudant. torneig europeu i va fer un molt bon paper. Encara falta fer més promoció Com compagines les diferents moi mediatitzar-ho més, però crec que, a dalitats i equips de rugbi en els quals poc a poc, les coses van canviant. Cal participes? continuar treballant i lluitant perquè Bé. El 7 és a final de temporada. Coningú ho farà per tu. mencem a entrenar sobre el mes de març o abril, sempre depenent de Què aporta el rugbi a la teva vida? quan comenci la competició, que és A més de ser una pràctica esportiva, quan acaba la lliga espanyola. Llavors, crec que l'esport col·lectiu t'aporta juguem l'europeu sobre el mes de una visió molt important del que és la juny. Amb el tretze és tot l'any, però es companyonia i els valors. En el rugbi hi compagina bé. A nivell d'esport, crec ha molt de sacrifici, no ets ningú sense que és un complement. Perquè el 13 l'altre. Pots ser molt bo individualment, no té les mateixes normes que el quinperò si no confies en el teu company i si ze i és un joc més físic. En el cas del

7 també, no són les mateixes regles ni estratègies i, fins i tot, el nombre de persones en el camp. Totes les modalitats requereixen un estat físic important.

Et veus jugant el Mundial de rugbi de tretze amb França?

Sí, m'agradaria. És l'objectiu al qual vull arribar, però depèn del seleccionador. Estic treballant fort a nivell físic en la pretemporada. Durant la temporada entreno pel meu compte perquè a Tolosa no puc anar sempre. De moment m'han seleccionat com a ala en tots els partits de preparació, però això no vol dir res. Evidentment és l'objectiu i seria un somni poder jugar un Mundial, però no et sabria dir si em seleccionaran o no.

La teva parella és jugador de rugbi, com ho porteu a casa? De quina manera desconnecteu de la pilota oval?

És complicat desconnectar perquè compartim la mateixa passió i el mateix involucrades amb la pilota oval. A Anesport, però el portem molt bé. Ell fa dorra tenim algunes noies joves que ja molts anys que juga van jugant i poden i té més experiència “L'esport col·lectiu t'aporta tenir un futur més que jo. En aquest una visió molt important del esperançador. El fet sentit m'ajuda molt. que és la companyonia i els d'haver començat La part positiva és valors” tard suposa alguns que ens veiem en límits i barreres. el camp i estem molt lligats pel rugbi. Als 27 anys és complicat passar a ser Però també tenim els nostres amics professional. En un futur m'agradaria fora del camp, fem vacances i tenim el continuar entrenant equips femenins o nostre espai fora de l'esport. masculins.

Fins a on t'agradaria arribar en el món del rugbi? Quin és el teu somni?

Si parlem de somnis, m'hagués encantat poder viure del rugbi, que fos el meu treball, però no ha pogut ser. Vaig començar en el rugbi molt tard, amb 17 anys, i el màxim que puc fer ara és intentar participar en el Mundial de 13. Després, seguiré en el rugbi, però més enllà no arribaré. Les noies que són professionals es dediquen al cent per cent i, des de petites, ja han estat

A nivell esportiu i personal Quins plans tens a futur?

A nivell personal el meu objectiu és continuar creixent i evolucionant en el treball, perquè li dedico entre vuit i deu hores per dia. Crec que és fonamental sentir-se a gust per a continuar tirant endavant. Actualment, estic en el departament d'esports del Govern. Quant a l'esportiu, m'agradaria jugar per la copa del Món en el 2021 i els Jocs dels Petits Estats d'Europa.•