LA DRETA I ELS ESPECULADORS CONTRA EL PARC NATURAL DE L'ALBUFERA
Dels atacs verbals a les agressions físiques: l'oficina dels biòlegs i l'embarcador ja han estat víctimes d'incendis provocats.
A tot el món l'ha sorprés una mica la manifestació d'agricultors del passat dia 3 de desembre contra el Parc Natura! de l'Albufera, com a culminació d'una campanya d'AVA (CEV-CEOE), mobilitzant agricultors i caçadors en contra del Pla Especial de Protecció. El "mèrit" d'AVA ha estat el fet de presentar com a interessos generals de la gent dels municipis afectats els propis d'un sector de propietaris agrícoles i els dels caçadors. Per fer-ho, no ha dubtat de recórrer a la demagògia o a les mentides més inversemblants. Sense oblidar que la campanya també ha obtingut ressò per la forma d'actuar de les Conselleries: des de d'alt i sense baixar del despatx a explicar les coses als afectats. Així. s'explica que un dels eixos de la campanya orquestada per AVA haja estat de dir que el Pla va contra el conreu de l'arrossar. Ai senyor!, la dreta valenciana, sempre amagant pel lloc contrari d'on volen anar! Però si tol el món amb un mínim de trellat sap que hui la pervivencia de l'Albufera com a ecosistema passa per garantir, al seu torn, la pervivència (continua
a la pài>. 2}
L'OPINIO D'ACCIO ECOLOGISTA - AGRO SOBRE LA LLEI D'ESPAIS NATURALS Abans de tot una afirmació ben clara: en principi, ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ dóna públic suport a qualsevol mesura que tendesca cap a la conservació dels espais naturals. A partir d'aquesta afirmació inequívoca, entrem en el terreny de les matisacions, de les insatisfaccions i de les exigències. Per començar, no hi ha dubte que els indrets trials per la llei són merescudament necessitats de protecció, tant pels seus valors naturals -ben palesos- com per la variada gamma d'amenaces que pateixen. En aquest sentit -sense que això signifique cap menyspreu per a la resta d'espais a protegir- volem destacar especialment les Salines de Santa Pola, les Llacunes de La Mata i Torrevieja i el Fondo d'Elx. Es troben tots tres paratges inclosos als llistats de zones humides d'importància internacional, i en particular compleixen els criteris establerts per tel
La Casa Verda
d'incloure'ls a la llista del Conveni de Ramsar gràcies a llur elevada capacitat per esdevenir refugi d'hivern de milers d'ocells aquàtics i per ser àrees de nidificació de diverses espècies, algunes de les quals es troben en perill d'extinció. A més amés, precisament per ésser zones humides i per llur importància ornitològica, estan teòricament protegides per la Llei d'Aigües, la Llei de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, i la Directiva del Consell d'Europa relativa a la Conservació d'Aus Silvestres.
Tanmateix, aquesta impressionant evidència en favor de llur protecció no ha evitat que interessos clarament especuladors en planegen la destrucció. La nostra Associació posseeix informació d'absoluta credibilitat provinent d'organitzacions internacionals de protecció de la natura per la qual ens hem assabentat que una empresa londinenca elabora un projecte de construcció que afecta
una extensió de 1500 ha. al Fondo i a les Salines de Santa Pola i que inclou hotels, camps de golf i altres infraestructures turístiquesd'impactepermanent i irreversible. (continua a la pàg. 3)
LA DRETA I ELS ESPECULADORS CONTRA EL PARC NATURAL DE L'ALBUFERA ( ve de la pàg. I)
dels arrossars!! O serà que els fot precissament açò ?. Pel que fa a aquest lema, cl Pla Especial diu que : "es regularan la utilització de productes fitosanitaris" i que " estaran prohibits els productes de categoria C " . Què vol dir això ?, doncs bé. ni més ni menys que l'Albufera no pot ser excepció al tractament que, sobre aquest tema, te qualsevol zona humida, siga parc natural o no ho siga. i això per una normativa estatal com és la Llei d'Aigües. L'única novetat del Pla és restabliment d'un cinturó pcrimetral de 500 metres al voltant del llac on s'establiran més restriccions, en el sentit d'utilitzar productes fitosanitaris menys impactants. I ací, nosaltres sí que pensem que hi ha d'haver previstes indemnitzacions generoses i àgils, cas que minve la producció d'aquests terrenys respecte de la mitja dels anys anteriors a l'entrada de la normativa. Per tant, és aquest el problema?, parlem del conreu de l'arròs....? Si fora així, potser ens posaríem d'acord. Dissortadament l'interés d'AVA no és el manteniment dels arrossars sinó TOT EL CONTRARI: LA SEUA DESAPARICIÓ, la possibilitat de continuar amb els re iterats aterraments i transformacions d'arrossars, i especular d'aquesta manera amb un sòl més rendible pera hivernacles o tarongerars, sense oblidar l'especulació immobiliària a la franja litoral. Especulació que no està precisament a l'abast dels xicotets propietaris, sinó del capital que hi ha darrere de l'operació. Per això no ens posarem mai d'acord: perquè l'atac frontal al Pla no persegueix la
regulació concreta del tema de possibles indemnitzacions a un sector d'agricultors sobre la base de mantindré el conreu de l'arròs, sinó que AVA vol que no hi haja cap Pla. Altrament com s'atrevirien a dir que el Parc ha d'estar reduït als límits estrictes del llac? Plantegem-nos algunes preguntes: On són els representants de la Generalitat quan hi ha reunions estatals de responsables de zones humides per parlar de subvencions?, S'han explotat al màxim totes les possibilitats de conseguir fons de la Comunitat Econòmica Europea en un futur? Per què AVA no PROTESTA contra la contaminació industrial del llac, - per exemple contra l'empresa INCUSA propietat del senyor Silvino Navarro-?. (I quan parlem de protestar ens referim, naturalment, a accions concretes o mobilitzacions dels agricultors). I els alcaldes de la zona, molts dels quals ara es sumen al carro de la protesta, què han fet front a les empreses contaminants dels seus municipis en un tema en què tenen competències? ... Res, llevat d'el cas de Silla.
Breument, pensem que l'Albufera i el seu entorn és un espai fràgil d'un altíssim interès per a tots els valencians, que cal protegir a curt termini si no volem que desapurega ràpidament. Aquesta protecció és perfectament compatible amb els interessos dels agricultors arrossers, però no amb els dels especuladors i absentistes. Sabem, i ho hem repetit una pila de vegades, que el problema més greu: pel que fa a la contaminació del llac, és sobretot de tipus industrial i urbà, i el Pla haurà d'actuar radicalment en aquest sentit. Una vegada dit això, ara que s'iniciarà el període d'al.legacions, opinem que la Generalitat (no oblidem que el senyor president Lerma ho és de la Junta Rectora del Parc) té l'obligació de baixar des de les altures a explicar el Pla als agricultors de la zona afectada. I no seria balder que l'oficina del Parc estigués dins d'aquest, a és a mes d'unificar les responsabilitats, actualment dividides entre diversos departaments, com en general passa amb tots els temes relacionats amb el medi ambient.
Grolleres amenaces prepuren un clima on .sembla que tol és possible. Is l'anomenada estratègia de la tensió. L'objectin és fer recular les mesures protei < i om si es per evitar mals majors ".
ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRO associació per la defensa i l'estudi de la natura al País Valencià La Costera St. Francesc 5 2a 46800 XÀTIVA La Ribera Sta. Teresa 2 2a.4a 46600 ALZIRA
XK
C
C
I
Ó
ECOLOGISTA
Camp de Morvedre St. Josep 11 46520 PORT DE SAGUNT
L'Horta La Casa Verda Cura Fe me nia 15 46006 VALÈNCIA
La Safor Casa de la Cultura 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA
HORARI DE LES COMISSIONS DE TREBALL D'A.E.-A. A VALENCIÀ
V « / r n O Ie i o fallida ,M Mar II) M.BOKMA
Imprès
mnh
Difusió
ara tiii
Dipòsit
Legal:
paper
n-iicia,
ta.
1.692-
/ .<AV.S
Tdctoiiiu |Xïu»iULi;u lONSDl·DUl'Ml·NMIC)
Butlletí
L'OPINIO D'A.E.-A. SOBRE LA LLEI D'ESPAIS PROTEGITS (ve de la pàft. i)
Davant d'aquests projectes urbanístics, la protecció d'aquests espais ha esdevingut mes urgent que mai. És evident que la política de protecció d'espais portada endavant per la Generalitat quedaria molt compromesa cara a l'opinió pública i perdria tota credibilitat davant dels sectors conservacionistes si no fóra capaç -o no estiguera disposada- a garantir la salvació d'uns paratges tan valuosos. Esperem doncs del Govern valencià que a curt termini adopte mesures en aquest sentit, per bé que l'experiència recent pel que fa a la voluntat proteccionista de la Generalitat no és precisament encoratjadora. Per altra banda, i tornant als projectes de protecció dels sis espais naturals considerats en conjunt, mantenim fortes reserves sobre la modalitat legal que s'ha escollit, sobre la seua efectivitat pràctica i sobre els límits territorials de les zones proposades. Ara bé, som realistes i sospitem que no serviria de res entrar en aquestes qüestions, per la qual cosa ens limitem a aportar alguns suggeriments als esborranys dels decrets: . La Llei de la Generalitat Valenciana 5/1988 -de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana- estableix que es podran redactar Plans Rectors d'Ús i Gestió, Plans Especials o també totes dues categories de pla integrades en un sol document, en funció de "les característiques territorials del paratge". Doncs bé: als sis esborranys de decret s'estableix la redacció d'un Pla Rector. Segons la nostra opinió, les "característiques territorials" precisament el que aconsellen és que -almenys en el cas de les Llacunes de La Mata i Torre vieja, el Fondo, el Prat de Cabanes-Torreblanca, i les Salines de Santa Pola- es redactc, a més a més, un Pla Especial ja que faria possible de vincular-lo a la Llei del Sòl i al Reglament de Planejament i permetria -en cas de necessitat- la suspensió de llicències tot garantint la participació ciutadana en el període d'informació pública. Aquest darrer aspecte ens preocupa especialment donat que no es preveu la constitució de Juntes Rcctores. .Una altra mancança important dels projectes consisteix en l'absència de terminis per a la redacció dels plans. .Per acabar, als projectes de decret del Racó del Duc i Naixement del Riu Algar s'estableix que "no es podrà classificar com a urbanitzable cap àrea del Paratge Natural". Aquesta disposició s'hauria d'incloure també, per raons evidents de coherència, als projectes dels altres quatre paratges.
LaCasaVerda
TRIBUNA D'OPINIO
Però, de veritat, feia falta aquesta llei? Ací està, per estrenar encara. Li atorgaren el número 5 del '88 amb el títol de Llei, és la responsable de regular els "PARATGES NATURALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA", i va néixer com havia de ser, en un dia assenyalat, el dia de Sant Joan. Si tenim en compte que tal dia és el 24 de juny, ja podem treure'n una primera conclusió: els senyors diputats d'aquest País no prediquen amb l'exemple precisament perquè si aquesta és la cinquena llei de l'any i són 89 diputats, tenim que la producció per senyoria durant el primer semestre puja a 0'05 lleis. Compte amb "l'stress", que toqueu a línia i mitja mensual! La segona conclusió? Això: ja tenim més paper per calfar-nos el cervell. Ara bé, feia falta aquesta llei? Diuen que els sectors més oficials o seriosos del "mundillo" ecologista ho reivindicaven, mentre que altres grups no tan formals (de "formes") passaven prou. El cas és que la cosa oficial va començar a moure's amb el Projecte de Llei que va presentar la Conselleria d'Obres Públiques pel desembre de l'any passat. Els grups parlamentaris, d'acord amb llurs proclames electorals manprengueren la faena: tot pel futur de la nostra Comunitat Valenciana!, tot pel seu medi ambient! Al mes de febrer el grup d'Esquerra Unida - Unitat del Poble Valencià presentà una esmena a la totalitat amb incorporació d'un text alternatiu. La resta de grups? preguntcu-losho... Doncs bé, una mica d'ací (la d'EUUPV) i quatre miques d'allà (la del PSOE), au!, per les Fogueres, llei al carrer. Però, de veritat, feia falta aquesta llei? Home!, tot i que no tan originals en la data del part, anteriorment també altres comunitats autònomes havien legislat sobre el tema en qüestió. Els pioners foren els illencs allà per l'any 1.984 amb la llei anomenada d'Ordenació i Protecció d'Àrees Naturals d'Especial Interès; aquesta llei. tant curta i senzilla ( 7 articles) com incompleta, semblava més aviat una mesura d'urgència per tal de salvar alguns indrets, encara que només fóra a nivell testimonial. No va tindré quasibé res a veure amb la següent, la catalana (39 articles), un text prou complet pel que fa a continguts proteccionistes, clar i ben ubicat dintre de l'entramat legislatiu. Amb més poc trellat, i cadascuna a la seua, Andalusia, Navarra i Canàries també tenien ja llei pròpia d'espais protegits quan tombava el '87; nosaltres no haviem de ser menys. Bé. tornemhi: feia falta aquesta llei? Fins ara havíem funcionat amb la llei espanyola d'Espais Naturals Protegits (1.975), amb la qual s'havien declarat un
grapat d'espais naturals, tots com a "Parcs Naturals" (L'Albufera, Ifac, Montgó. Font Roja i Columbretes), i és que sembla que era problemàtic emprar altres figures de protecció perquè, segons el Reial Decret de traspassos en matèria de conservació de la natura (1.984), la Comunitat Valenciana assumia la funció de declarar únicament parcs naturals (B.12). Tal vegada això explique que les Illes Columbretes siguen avui Parc Natural en lloc de Reserva Natural o qualsevulla altra figura més restrictiva de l'activitat humana. Però això no està gens clar: com sinó s'explica l'existència de la Reserva Marina de l'Illa de Tabarca des d'abril de '86?, cóm entendre la protecció i, fins i tot recuperació, de la Devesa del Saler molt abans de ser inclosa dins el Parc Natural de l'Albufera? Molt senzill: aprofitant altres disposicions legals (Llei del Sòl, de Muntanyes, d'Activitats Pesqueres, etc.) i, sobretot, estant per la faena. Aleshores, feia falta aquesta llei? És delicat el tema. Sovint, l'anunci de creació d'una nova àrea protegida provoca una mena de condescendència general cap a la resta de l'espai: "no és tan greu que destrossen una mica per ací perquè està protegit allò d'allà". Sovint, les raons de selecció de zones a protegir responen més a criteris de rendibilitat electoral, o turístics, o de moda, o fins i tot especulatius; i més poc a d'altres més relacionats amb els valors ecològics, o també - per què no?- a les possibilitats de gaudir de llur bellesa. Sovint, la declaració d'una zona com espai natural protegit i la publicitat que açò suposa comporta un fum de problemes nous a causa de l'increment de persones que accedeixen a veure el "fenomen". Massa sovint, els espais protegits es degraden, fins i tot els més reconeguts i acurats. Doncs bé, feia falta aquesta llei? El temps ho dirà. En principi i en vista de l'estat en què es troba avui la natura al País Valencià i amb el futur tan poc encoratjador que té per davant, mai no es pot rebutjar una eina nova que sobre el paper pot aprofitar (quant més sucre més dolç!), encara que sempre per damunt estarà la voluntat de qui tinga en la seua mà fer-la servir i ferla complir... fora de la tribuna, és clar! L'anàlisi concreta de la Llei en qüestió, l'emprendrem un altre dia. Ah! si sabeu d'algun indret que encara es conserve en bon estat i ningú no s'en recorda, gaudiulo, no cl reivindiqueu gens, deixeu-ho córrer. VICENT i JOSEBA, geògrafs
Associació per ala Defensa dels Drets dels Animals (A.D.DA.)
CONTRA LA CRUELTAT AMB ELS ANIMALS Aquest estiu passat va redactar-se per fi el Projecte d'Informe preparat per Gerhard Schmidt, diputat al Parlament Europeu, en nom de la Comissió de Medi Ambient d'aquest parlament, que tracta sobre la prohibició de les manifestacions cruels amb els animals. L'informe. molt esperat pels amants dels animals, ha estat aprovat darrerament per la Comissió, a desgrat de les maniobres per retardar-ho a càrrec de la representació espanyola, i esdevindrà Directiva del Parlament tan punt siga sancionat pel Plenari. El treball conté un detallat estudi de les crueltats que encara es cometen contra els animals als països comunitaris, les quals es desitja que hagen desaparegut per a l'any 1992. Cita breument el Regne Unit, Alemanya, França i Portugal, però és l'Estat Espanyol qui s'emporta la màxima atenció i a qui es dediquen les crítiques més importants. Fem un breu extracte de les propostes que inclou el Projecte: *S'invita els estats membres que es replantegen i, si fos necessari, modifiquen les disposicions legals que fan referència a les manifestacions esportives o tradicionals amb participació d'animals i que formen part de la legislació vigent sobre protecció d'animals. *S'expressa cl desig que a la nova redacció o reforma de la normativa pel que fa a la protecció d'animals, la Comissió i els Estats membres es guien pels següents principis: *S'han de prohibir les crueltats públiques comeses amb animals, encara que siga a l'empar de la tradició. *Per tal que es conserven de forma mo-derna les tradicions en les quals es basa la tauromàquia, el reglament taurí s'ha de modificar de manera que es convertesquen les corregudes de braus en una competició sense sang on l'home i l'animal puguen mesurar llurs respectives destreses. *S'ha de suprimir l'ús de cavalls a les corregudes de braus.
*A l'empar de les legislacions en matèria de protecció de la joventut que existeixen a tots els Estats membres i parant especial esment en l'efecte deseducador del mal exemple, es demana que s'aparte la joventut europea d'aquells espectacles on tinguen lloc crueltats amb animals, així com dels centres de formació en aquestes activitats. *Es demana a les agències turístiques que no incloguen als seus programes els espectacles on es cometen crueltats amb animals. Arran de l'enllestiment d'aquest informe, ADDA va organitzar el passat 5 d'octubre una roda de premsa a Madrid a la qual l'eurodiputat A. Picrce en va fer la presentació. En aquest mateix acte també es va fer pública la PETICIÓ -extreta de l'informe Piercc- promoguda per la Societat Mundial per a la Protecció dels Animals (WSPA), que es centra bàsicament al cas de l'Estat Espanyol degut a la gran quantitat de crueltats que s'hi cometen a l'empar de la inexistència de legislació protectora. Alguns dels paràgrafs més significatius de la petició són precisament els que hem reproduït suara.
MALGRAT QUE. la vergonyosa pressió exercida per alguns eurodiputats espanyols (Carmen Llorca, José Luís Valverde i Carmen Díaz de Rivera, principalment) sembla que ha conseguit evitar que la Resolució es presente al Plenari mentre duré la presidència espanyola, confiem que aquesta pírrica victòria dels sectors defensors de la barbàrie no evite en un futur una presa de posició ferma per part del Parlament europeu, tal com desitja l'opinió pública europea i, també, la majoria de la peninsular. En qualsevol cas la campanya de recollida de signatures iniciada per ADDA continuarà com estava prevista.
La PETICIÓ es presentarà a primers de gener del '89 al President del Govern Espanyol, Felipe Gonzalez, que aleshores presidirà el Parlament Europeu. Vindrà avalada pel suport de les signatures que s'estan recollint pertota Europa, de les quals ADDA ja en té 300.000 i confia d'arribar al mig milió. El senyor Pierce va manifestar que per a l'any 1992 hi ha d'haver una llei de protecció animal uniforme per a tota la CEE que haurà de ser complerta obligatòriament per tots els estats membres. També va assenyalar que l'Estat Espanyol és l'únic soci comunitari sense una llei efectiva de protecció animal.
ADDA us demana per tant a tots que col·laboreu per tal d'assolir una veritable defensa dels animals. Necessitem les vostres signatures i les que us siga possible de conseguir entre els vostres amics i coneguts. Es una tasca important que, a la llarga, també beneficiarà l'home ja que la violència contra els animals es transforma tot sovint en violència contra les persones. FEU-NOS ARRIBAR ELS FULLS DE SIGNATURES ABANS DL 3 1 DE GENER DEL ' 8 9 .
ADDA és reuneix a La Casa Verda els dimecres a les 20 hores
Un miserable espectacle massa sovint repetit a les nostres festes populars
Butlletí
Jn altre espai en perill En la confluència dels rius Xúquer i Magre es conforma un ecosistema amb diferents espècies característiques, d'animals i vegetals, que la gent d" Algemesí hem denominat de tota la vida La Xopera. Aquest espai ha estat reivindicat per tots els ecologistes, com un lloc important i necessari per dos raons fonamentals: Primerament, la Xopera, és un ecosistema on s'ajunten dos rius, formant una zona natural molt rica i alhora molt fràgil degut a les riuades que ens visiten any rere any. En eixos moments és una zona de vital importància per al pas de les aigües del Magre al Xúquer. El segon aspecte, no menys important, és el de la Xopera com a espai d'esport i esbargiment, és a dir, de convivència entre les persones. En aquest aspecte el Grup Ecologista d'Algemesí hem portat una tasca important, reivindicant-lo en tots aquells actes que hem organitzat (xerrades, setmanes del medi ambient, publicacions, ete),tant d'una manera teòrica -monstrant el treball biològic que s'ha fet sobre la Xopera-, com pràctica -plantant xops i organitzant aplecs al lloc-. Com que nosaltres tampoc no tenim tots els mitjans a l'abast per millorar aquest espai, hem pressionat a totes aquelles institucions que hi tenen competències, com per exemple, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Generalitat, Pex-ICONA i el mateix Ajuntament d'Algemesí. En aquest camp hem conseguit xicotets triomfs, que s'han traduït en l'acondicionament de la Xopera com a espai de reunió i convivència per a totes les persones que hi hem anat tota la vida a menjar-nos-hi la
LA XOPERA D'ALGEMESÍ "mona" el dia de Pasqua, a fer una paella o a passejar tranquil·lament amb els nostres fills. Entre aquestes millores podríem assenyalar la construcció d'un refugi i d'unes taules i cadires de pedra per part de l'ICONA. També cal destacar l'anual "plantà" de xops que organitzem nosaltres des de fa uns anys, convertint aquest paratge en un lloc més fresc i ombradiu. Així mateix, l'Ajuntament ens ha escoltat en diferents ocasions, quan li hem demanat que netejarà i buidarà més sovint els bidons de fem que nosaltres col·locàrem. Per tot el que hem exposat abans, volem donar a conèixer la doble importància de la Xopera i com una modificació en aquesta zona tan crítica pot repercutir en altres llocs dels dos rius, Xúquer i Magre, d'una forma desastrosa. Després de patir l'agressió més greu, que va ésser la construcció d'una gravera per a l'extracció d'àrids del fons del riu, la Xopera ha sofert molts danys, tant per part dels elements naturals com per part de les persones. Les riuades sobretot han anat conformant un espai que cada any ha estat diferent, conservant, però, les seues pròpies peculiaritats. També han fet molt de mal algunes empreses oportunistes que han tret, després d'una riuada i sense permís oficial, diferents quantitats d'arena, deixant tot tipus de forats que han provocat més d'un accident i en particular la mort de quatre xiquets d'Alzira que estaven jugant a la Xopera i quedaren enterrats per culpa de l'arena que els va caure damunt. 1, després de tots els esforços per conseguir una zona natural digna per a tots, ara ens trobem amb una altra dificultat que canvia
novament el plantejament de la Xopera com a lloc de pacífica convivència. Es tracta de la imminent construcció d'un camp de tir amb què tan sols es beneficia un grup d'afeccionats a la cacera, en detriment de tot un poble que gaudeix de la Xopera d'una forma totalment diferent. Les conseqüències negatives per a la Xopera són múltiples : Primerament, en les obres de remodelació per a crear el camp de tir, ja s'hi ha fet un important moviment de terres i runes, alterant alguns camins o accesos naturals i deixant tot un seguit de "ripios" que dóna l'aspecte més d'un femer que d'un paratge natural. També s'hi ha fet un forat molt perillós, ja que les parets són d'un tipus d'arena molt feble que pot ocasionar qualsevol accident. Per altra banda, tots els projectils inútils queden a terra escampats amb el consegüent aspecte de "batalla campal". El soroll eixordador de les escopetes provoca un desequilibri que farà que molts animals que ara viuen a la zona hagen d'emigrar a llocs més tranquils. Igual que moltes persones que, en busca de pau i tranquil·litat, trobaran una Xopera plena de sorolls molestos i qui sap si algun accident provocat per perdigons perduts. Aquests són alguns dels problemes que veiem en l'equivocada ubicació del camp de tir. Per tot açò, el GRUP ECOLOGISTA, junt a totes les entitats i organismes adherits, demanem a l'Ajuntament d'Algemesí que no el deixe construir a la Xopera, donat que afectaria greument tant el paratge natural com les persones que el visiten. GRUP ECOLOGISTA D'ALGEMESÍ
L'amenaca de Valdecaballeros i el transport de residus radioactius
LA C.E.A.N. ES VA REUNIR A LA RIOJA A Valdezcaray, La Rioja, va tindré lloc els passats 8 i 9 d'octubre la reunió de tardor de la Coordinadora Estatal Antinuclear, el més antic dels llocs de trobada i de debat dels ecologistes. Hi van participar grups d'Euskadi, La Rioja, Aragó, Catalunya, Castella-Lleó, Extremadura. Madrid, Andalusia i el País Valencià. Els temes de més interès que s'hi tractaren van ser:
Valdecaballeros: Es molt probable l'aprovació del Grup I d'aquesta central; la del Grup II, per bé que no la podem descartar, sembla menys possible. Aquestes autoritzacions vindrien emmarcades en una revisió del Pla Energètic Nacional (PEN), que ampliaria l'actual, tot estenent Ics previsions fins l'any 2000. El projecte, cas de dur-se endavant, topetarà sens dubte amb una important oposició popular a la zona i. fins i tol, trobarà resistències entre els polítics de la Junta de Extremadura, els quals continuen afirmant que si la central arriba a funcionar, ells dimitiran. Ja veurem què fan!
LaCasaVerda
Residus Radioactius: Es imminent l'eixida dels residus de baixa i de mitjana activitat de les centrals de Zorita i de Garona, ja que els magatzems estan plens a totes ducs. La destinació: el Cabril, és clar, tot i el problema jurídic de si és legal o no ho és de deixar-los allà, a més a més del problema d'espai físic, ja que caldrà ampliar les instal·lacions, per a la qual cosa ja han sol·licitat el permís adient. La Coordinadora organitzarà campanyes per intentar impedir aquests transports radioactius. El seny or Kindelan, president d'ENRESA -empresa pública encarregada de la gestió dels residus radioactius- va contestar d'aquesta manera a una carta on es demanava informació sobre aquests transports: "<,Qué le importa a un grupo ecologista el transporte de residuos de una central nuclear?" Pel que fa a l'estat de la resta de magatzems de residus, no en sabem res. Ens podem imaginar que el Govern esperarà a fer les properes eleccions per decidir els emplaçaments definitius. No endebades encara estan socarrimats per la derrota d'Aldeadavila.
Mi nedaran i: zona^^r fcrjii prop de les JFtu" i dins tam Xarxa europea d'alerta front a una emergència nuclear: Existeix un projecte per organitzar una xarxa alternativa de control de la radioactivitat. Hi participaran grups que puguen mesurar la radioactivitat ambiental i prendre mostres per a posteriors anàlisis. L'objectiu serà d'evitar el retard i la tergiversació de dades i informació en cas d'accident nuclear, tal com va passar arran de l'accident deTxernòbil.
Cau al futur Després del balanç genera! de la tasca duta a terme, l'Assemblea es va centrar en les activitats concretes desenvolupades pels respectius grups locals i equips de treball. En aquest sentit també ens podem sentir satisfets: la llista d'intervencions directes que hem portat endavant és realment impressionant. No podem esmentar-les totes per manca d'espai. El butlletí se n'ha fet ressò de moltes però no, ni de bon tros, de totes. I ja mirant cap a l'esdevenidor, varen presentar-se tres projectes concrets de treball que pretenen unificar i engrescar tot el grup: *Zones humides: al voltant de tota la llarga relació d'agressions que pateixen les zones humides i tot basant-nos en els
esforços per a llur protecció que ja hem anat fent, es planteja de realitzar una campanya global que inclouria -entre altres- objectius com l'edició d'un fullet descriptiu i de certa extensió -que contingués, a més, propostes concretes de protecció-, consolidar un equip d'advocats que donés suport a les mesures legals de protecció que proposem, i facilitar el compromís d'alcaldes i regidors per a la conservació de llurs zones humides. *.Transformacions agrícoles: en base al treball fet pel col·lectiu de Xàtiva, coordinaríem altres iniciatives (a Bétera o a la Valldigna, per exemple) respecte d'aquestes pràctiques agronòmiques que, en molts casos, no tenen cap racionalitat agrícola i sí moltes connexions especuladores. Un objectiu possible fóra de presentar un projecte de
regulació de les transformacions a les Corts valencianes. * Defensa del litoral: aquest tema, ultra l'evident importància que té. s'adiu perfectament amb l'eix de treball de les zones humides i facilita una bona ocasió per treballar conjuntament amb altres col·lectius d'arreu del País. Es, però, un tema sobre el qual encara cal treballar molt. L'Assemblea General d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO es va cloure amb l'elecció de les persones que formaran part de la nova Taula Gestora. D'ara endavant, la constituiran Iban Roure -com a President-, Elvira Blanquer, Vicent Camarasa, Toni Montesinos, Maties Riera i Jandro de la Cueva.
COORDINADORA PER A LA DEFENSA DEL BOSC AL PALS VALENCIÀ
Reunió de Tardor: comunicat de premsa Els passats dies 26 i 27 de novembre tingué lloc a La Vila-Joiosa la reunió de Tardor de la Coordinadora per a la Defensa del Bosc al País Valencià, a la que acudiren representants d'una quinzena de grups ecologistes d'arreu el País Valencià. A més d'intercanviar informacions sobre les activitats dels diversos col·lectius i sobre les coordinadores a nivell estatal, els grups reunits acordaren DENUNCIAR: 1.- La incessant destrucció del litoral valencià i l'avanç incontrolat de les urbanitzacions que continuen fent malbé paratges de gran valor ecològic tant a la costa com a l'interior, com les que estant afectant Aigua Amarga (Elx-Alacant). el Clot de Galvany (Elx) i la Serra del Mugrón (Ayora), entre altres. 2.- Les actuacions forestals destructives efectuades o tolerades per l'Administració, com ara les tales de carrasques, savines i roures a la comarca de l'Alt Palancia. l'ús de maquinària pesant per realitzar "repoblacions" d'efectivitat més que dubtosa als temies d'Elx i Crevillent, i l'ampliació de pistes forestals i agrícoles en diverses comarques (Marina Baixa i Alta, l'Alcoià, la Safor,...); ampliacions que superen amb escreix les necessitats reals i que són un camí obert a l'erosió del nostre País. 3.- La lamentable i incoherent política d'espais naturals de la Generalitat, que deixa degradar els espais teòricament protegits, com es el cas del Parc Natural de la Font Roja només protegit sobre el paper, mentre dia a dia es succeeixen noves mostres de deixadesa, com el pas d'un rallie pel seu interior, o la no renovació dels contractes dels guàrdies que hi havien. 4.- El perill nuclear de Cofrentes. on continuen produint-se irregularitats encara sense aclarir, com el recent vessament de líquids radiactius en condicions estranyes. 5.- El Centre de Recuperació de Rapinyaires que la Conselleria d'Agricul-
LaCasaVerda
tura té a la Mata del Fang, que es troba en un estat desastrós per manca de mitjans econòmics i de voluntat i interès. El Centre no serveix per complir el seu paper, més bé perjudica que recupera els animals ingressats. 6.- El P.G.O.U. de València, fet a la mesura dels interessos dels constructors i en contra de l'Horta. 7'.- El perill de dessecament de l'ünicestany interior valencià, la llacuna de San Benito, a Ayora, de gran interès faunístic i amenaçada de desaparició.
Entre els PROJECTES INMEDIATS de la Coordinadora tenim: - La preparació d'una campanya de protecció de la Serra de Mariola. - L'elaboració d'un audiovisual de denúncia de la pèsima gestió forestal de la Conselleria d'Agricultura. -L'elaboració d'un cens d'espècies arbòries del País Valencià. - La preparació de dues jornades d'estudi i defensa de la fauna i del litoral respectivament.
A més d'açò, els grups de la Coordinadora van recórrer el pla de declaració de Paratge Natural Protegit del Circ de la Safor actualment en exposició pública- ja que deixa fora de l'àrea protegida zones d'alt interès ecolòeic.
Finalment la Coordinadora rebutja els plans de la C.E.E. de fer plantacions d'eucaliptus a gran part de les muntanyes cantàbriques, solidaritzant-se així amb els companys ecologistes del Nord de la Península.
L'ús de nuu/iiinàriti pesant no ha estat desterreu encara de les nostre muntanyes
ASSEMBLEA GENERAL D'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ Una mirada al que s'ha fet i al que es farà L'Assemblea General d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO va ajuntar un bon nombre de companys membres del grup el passat 12 de novembre. El Centre Verd de Bétera ens va oferir, amablement i eficaç, els seus locals. Una assemblea és sempre una bona ocasió per fer balanç: un colp d'ull enrere, al curs passat, i una reflexió sobre els projectes i campanyes que ens esperen. A tall de resum -molt breu- esmentarem el més interessant del que s'hi va exposar/comentar/discutir, sobre tot amb la intenció que tots els membres del grup que no varen poder acostar-s'hi tinguen una idea sobre la marxa general de la nostra associació. En primer lloc es va presentar el balanç econòmic, que és globalment positiu i fins i tot presenta un superàvit que ens permet de no tindré les angoixes habituals i facilita que ens plantegem algunes noves iniciatives. La cara negativa és que aquest superàvit no és tant el resultat d' un increment en els ingressos com d'un descens en les despeses (principalment del butlletí). En segon lloc, la Taula Gestora -que
acabava el seu període de funcions- va exposar el balanç global de gestió del lapse de temps que va des de la unificació d'ACCIO ECOLOGISTA i d' AGRO fins a l'actualitat. No és el nostre estil de complaure'ns massa en allò que creiem que hem fet bé, per la qual cosa el debat es va centrar, preferentment i de manera constructiva, en les mancances.
lo i el procés tècnic feixuc i lent per editar-lo. El segon punt està en vies de solució, amb la qual cosa tindrem molta més agilitat i ens podrem plantejar d'estendre la difusió ja que hem disminuït els costos. Per resoldre el primer, fem una crida a la col·laboració de tots els interessats (dibuixants, fotògrafs, aprenents de periodista...).
En aquest sentit, continua sent un punt dèbil la dificultat d'incorporació de nova gent per treballar al grup. Això no permet que cien àrees de treball poc o gens tocades fins ara, per més que siguen qüestions objectivament importants. Ha estat molt interessant, però, la nostra participació en les discussions públiques sobre el PGOU de Sagunt i de València, un tema, precisament, dels que no teníem massa hàbit de tractar.
L'Assemblea es va refermar en el suport a les coordinadores ecologistes existents (Coordinadora per la Defensa de les Aus -CODA-, Coordinadora Assembleària del Moviment Ecologista -CAME- i Coordinadora Estatal AntiNuclear -CEAN- pel que fa a l'àmbit de l'Estat, i Coordinadora per la Defensa del Bosc al País Valencià), tot i que no sempre tenim capacitat per dedicar-los l'esforç que es mereixen.
Un objectiu que ens vàrem marcar arran de la nova etapa fou d'incorporar al grup a gent i col·lectius que portassen un treball rigorós i continuat en defensa de l'entorn. Tot i que s'ha incrementat de molt el nombre de socis, la perspectiva d'extensió sembla una mica bloquejada, més per falta de capacitat organitzativa nostra que no pas per manca de ressò arreu.
La paràlisi -molt a desgrat nostre- del projecte de nova Casa Verda es va qualificar de veritable assignatura pendent del grup de València. L'Assemblea va decidir d'incrementar les mesures de pressió cara a l'Ajuntament per tal d'acabar amb aquesta intolerable situació de boicot que patim.
Pel que fa a la necessitat d'oferir a l'opinió pública i a 1' Administració una imatge més unitària i coherent del moviment ecologista, s'ha conseguit avançar força. A hores d'ara som un punt de referència molt més clar que fa un any. De fet, ens hem guanyat la credibilitat dels mitjans de comunicació en qualsevol tema de medi ambient.
Les Jornades sobre natura i medi ambient (\ alència. 21 maig-17 juimy '(S'iS'j. una de les més importants activitats públiques organitzades pel nostre grup el curs passat
Al llarg del debat alguns assistents varen manifestar la seua preocupació per la manca d'intervenció en temes "urbans" (contaminació, crítica als sistemes de transport individuals, reciclatge...), absència que, com s'ha esmentat, és només deguda als pocs recursos humans de què disposem i no pas a falta de voluntat per fer-ho. També hi va haver preocupació per la poca presència a les coordinadores. La intervenció del grup als mitjans de comunicació fou valorada críticament per alguns membres, no tant perquè no siga un objectiu desitjable sinó perquè és una tasca que cal no mitificar ni sobrevalorar. El col·lectiu d'Alzira va demanar una atenció més intensa envers la premsa comarcal.
S'ha intervingut en nombroses ocasions en l'àmbit del Parlament Valencià, col·laborant amb les forces polítiques disposades a fer-se ressò de les nostres iniciatives (usualment. IU i la UPV), o adreçant-nos directament al conjunt de grups parlamentaris. A nivell municipal també s'ha col·laborat amb aquestes o altres forces de manera puntual: quan i on s'ha coincidit en temes concrets.
Diverses intervencions insistiren en la importància d'adoptar un estil de funcionament que permeta a qualsevol persona interessada en les activitats del grup d'integrarse plenament en la seua marxa quotidiana. En aquest sentit s'insistí en la importància de les iniciatives del tipus de les excursions que han programat (i portat ja a terme) els grups de València i d'Alzira, així com l'acampada prevista pels del Camp de Morvedre.
El butlletí, que considerem que hauria d'ésserel mitjà principal de contacte tant amb els socis com amb la societat en general, ha patit dos problemes: la poca gent per elaborar-
Acabàvem així aquest breu repàs de la marxa general del grup amb una certa sensació ambiental en el sentit que ens haviem consolidat molt, que s'havien fet les coses prou bé... i que queda encara molt per assolir.
Butlletí
FONS DE DOCUMENTACIÓ DEL MEDI AMBIENT CONTINGUT
Des de fa 8 anys funciona a la Casa Verda el FONS DE DOCUMENTACIÓ DEL MEDI AMBIENT, conegut familiarment com "el Fons". Al llarg d'aquest temps els companys que s'hi dediquen han dut a termini una tasca valuosíssima, recopilant i classificant articles de premsa, llibres i revistes , sobre temes relacionats amb la defensa de l'entorn i de la pau. A hores d'ara, el Fons pateix una veritable manca d'espai, problema que es resoldria si l'Ajuntament deixés de posar entrebancs a l'obertura de la nova seu de Portal de Valldigna. Recentment, s'ha enllestit el Catàleg de Llibres i Revistes, el qual roman pendent d'un ajut institucional per publicar-lo. Tot seguit, us oferim un xicotet resum dels continguts i activitats del FONS DE DOCUMENTACIÓ.
- Més de 2O.000 articles de premsa, d'uns 15 diaris estatals i locals d'ençà 1.975. -119 col·leccions de revistes especialitzades i butlletins de grups ecologistes, tant de l'estat com estrangers. -1.500 llibres i monografies. - Al voltant de 500 articles de revistes no especialitzades. - Arxiu de fotografies, cartells i material de propaganda. - Catàlegs de publicacions, directoris i repertoris bibliogràfics. ÀREES COBERTES Tots els aspectes bàsics relacionats amb l'energia nuclear, l'ecologia i el medi ambient i totes les àrees que s'hi relacioneni.de forma molt selectiva, temes d'armamentisme, moviment per la pau i desarmament. El Fons
SERVEIS AL PUBLIC
FONS DE DOCUMENTACIÓ DEL MEDI AMBIENT
*Biblioteca i hemeroteca. Sala de consulta. *Recerques bibliogràfiques. * Assessorament bibliogràfic i tècnic. ^Elaboració de dossiers Tots els serveis són gratuïts i funcionen els dimecres per la vesprada.
ïgUip \
LJQC3 ;
atén especialment tot allò relacionat amb el País Valencià. En concret, es recull informació sobre:
- ENERGIA: fonts, producció i consum, indústria elèctrica, energies alternatives... - ENERGIA NUCLEAR: cicle del combustible nuclear, centrals, accidents, oposició, risc sanitari, plans d'emergència... -CONTAMINACIÓ AMBIENTAL: de l'aigua, del sòl , de l'aire, pluja àcida, soroll urbà... -ESPAIS NATURALS: incendis, parcs naturals, erosió, repoblament forestal... - URBANISME: ordenació del territori, espais urbans,jardins... -TRANSPORT: carrilbici, transport alternatiu... - FAUNA I FLORA: espècies en perill, censos... -ARMAMENTISME: política armamentista, blocs militars, moviment antimilitarista, armes nuclears...
EN QUE POTS COLABORAR? Pots col·laborar de forma permanent (una vesprada cada setmana) o bé ocasionalment, en : -Suport informàtic o introduint dades per pantalla. -Retallada i classificació de premsa. -Catalogació de llibres. -Recerques bibliogràfiques. -Classificació de fotografies, cartells, articles de revistes. -Treballs de recopilació bibliogràfica sobre temes monogràfics. Com veieu, el FONS DE DOCUMENTACIÓ té un pila de faena, per tant, qualsevol col·laboració, per xicoteta que siga serà ben rebuda.
Animeu-vos-hi!
r i
~i
i
Butlletí