#Avivament2019. Festival de filosofia a València. Programa valencià

1

Avivament és un festival promogut per l’associació cultural València Pensa i el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat-MuVIM. El seu objectiu és el coneixement, la difusió i la transmissió de la filosofia com a disciplina pràctica. El festival aposta per la consideració de la filosofia com a eina fonamental per al foment d’una cultura crítica i participativa en què tothom puga sentir-se implicat.

El projecte vol eliminar així les dificultats d’accés a la disciplina, trencar les barreres acadèmiques i convertir el discurs filosòfic en un bé comú i participatiu que desdibuixe les fronteres entre l’alta cultura i la cultural popular. Així mateix, pretén fer del pensament teòric i reflexiu un element fonamental de l’experiència humana. #Avivament2019 www.avivamentfest.info

2

De forats i rialles Una brevíssima, incompletíssima, urgentíssima i esbiaixadíssima història de la filosofia occidental podria estar amollonada en les seues primeres albors per forats i rialles. I així, la caiguda al pou del savi, que, absorbint-se en la mirada, centrat el seu esguard i esperit en el cel, provocà la rialla burleta de la serventa tràcia, que, com qui no vol la cosa, era allà. O també, amb pas previ per la riota aristofànica —mordaç i implacable—, la condemna de Sòcrates a la fossa. Després de la fossa podria vindre una altra cavitat, la de la caverna, amb projecció pública d’imatges, per descomptat, i reflexió del so a les parets igualment.

Un dels problemes de la filosofia —alguns diran: el problema— és que les seues preguntes obliguen a mirar en una direcció que sovint no té res a veure amb els afers concrets d’aquest món. De preguntes, però, com de maneres de fer filosofia, n’hi ha moltes. Fer filosofia no ha de significar estar-se sempre als núvols, fora de la carregosa i grisa materialitat realitat. Aquest podria ser l’avís encriptat en el tornaveu de la rialla. Alerta, pensadors i pensadores: parem l’orella; si no obrim els ulls, correm el risc d’obrir una profunditat immensa, de precipitarnos, llavors, al fons de l’abisme. Avivament, per això, va fent. Avivament fuig de l’abismament. Així, el nostre objectiu continua sent el mateix que engegà la nostra curtíssima existència: assolar la torre de vori.

Així, Avivament fa vent. Així, en aquesta tercera edició del festival, continuem proclamant el mateix: volem situar la filosofia a peu de carrer, si més no durant uns dies molt intensos, a viva força, a festa viva, a viva ment. A ser possible, amb una rialla homèrica.

Francesc Bononad Director d’Avivament

3

Organitzen València Pensa Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat-MuVIM Patrocinen Institució Alfons el Magnànim Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València Societat de Filosofia del País Valencià Ajuntament de València Llibreria Ramon Llull Col·laborEn Biblioteca Pública de València Pilar Faus Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu

dissabte

1 Juny

Espai Joan Fuster de Sueca Sala Gestalguinos

10 h / Estació del Nord

Col.legi Major Rector Peset.

Universitat de València

Comboi Fuster

Institut Valenciá d’Art Contemporani - IVAM Radio Clásica de RNE Rivendel Restobar Cabanyal Horta Editorial Pre-Textos La Taverna d’Enric il·lustració - Disseny www.martanegre.com IMPRIMEix Impremta Diputació de València 4

Espai Joan Fuster de Sueca

El Comboi Fuster és una ruta completa de pensament. Un conjunt de persones es troba a l’Estació del Nord de València.

Aquestes persones tenen una mateixa destinació: l’Espai Joan Fuster de Sueca, i fan el camí juntes, en un tren de rodalia.

Una vegada a l’Espai coneixen la Casa Joan Fuster, el museu visitable, i assisteixen a la conferència d’Antoni Martí Monterde (12 h) sobre Josep Palàcios, autèntic maître à penser de la Ribera Baixa, un escriptor d’estil refractari a tota encesa de llums.

dimecres

5 JUNy

19 h / Col.legi Major Rector Peset

Taula redona

Poesia i Filosofia Participants: Antonio Méndez Rubio, Diego Sánchez Aguilar i Ana Gorría Moderadora: María Tomás

La filosofia, com la poesia, usa l’expressió escrita per a esdevindre’s. No n’hi ha prou amb la parla i el diàleg per a la consumació de l’acte filosòfic. La filosofia és literatura de coneixement. El filòsof és sempre un escriptor. L’escriptura l’envaeix i el penetra. En poesia es destaca en primer pla de la composició la musicalitat de l’expressió verbal i escrita, les mesures del temps, els ritmes, la rima interna i externa, l’elaboració de matèria fònica, el brollar de les imatges que a través d’explosions vocals puntuals van eixint del cràter lingüístic. Però la poesia aspira, igual que la filosofia, a conéixer, només que amb unes altres estratègies i uns altres recursos. En aquesta també es produeix un fosc treball amb la musicalitat de l’expressió; també la filosofia necessita imatges i escenaris; la materialitat de l’escriptura i de la paraula ho exigeix.

(Eugenio Trías. Filosofía y poesía.) * Activitat conjunta amb Vociferio, Festival de Poesia Oral i Escènica de València

19 h / MuVIM

Cinema. Clàssics del cinefòrum

El seté segell

Det sjunde inseglet d’Ingmar Bergman, 1957 VOSE. Entrada gratuïta. Durada 96’

El corrent existencialista va engendrar material a manta, sobretot literatura (Dostoievski, Kafka), també bona cosa de digressions filosòfiques (Sartre, Camus), i molt de teatre (Beckett, Ionescu). Però el document fílmic per excel·lència és, sens dubte, aquesta pel·lícula de Bergman. Un dels seus grans encerts va ser situar la trama a l’edat mitjana, una època amb elevades taxes de mortalitat que féu del memento mori una regla de vida. Amb tot i això, s’equivoca qui busque en El seté segell una recreació historicista, perquè en realitat es tracta d’una reflexió (intensament filosòfica, profundament humana) sobre la vida.

5

dimecres

5 JUNy

21 h / Biblioteca Pública de València Pilar Faus - Esplanada exterior

Fil(m)osofia a la fresca 19 h / Biblioteca Pública de València Pilar Faus

Filosofia cara a cara Trobada amb Tobies Grimaltos a propòsit del llibre El joc de pensar

Què sóc jo? Com són les coses realment?

Què vol dir ser lliure? Marta, amb la curiositat pròpia de l’adolescència, comença a fer-se preguntes com aquestes, preguntes que tots ens fem alguna vegada.

Ella aprofita que son pare és professor de filosofia i, com un joc nou, dedica algunes nits a parlar, discutir i dialogar amb ell sobre aquestes i unes altres qüestions, que van revelant-se cada vegada més riques i interessants. Marta descobreix que pensar no sols és necessari, sinó que pot ser divertit. * Activitat conjunta amb el Club de lectura per a joves dissidentsde la Biblioteca Pública de València 6

Jean-François i el sentit de la vida

Sergi Portabella, 2018 VOSE. Entrada gratuïta. Durada 85’

Francesc és un xiquet solitari de tretze anys que un dia a l’escola descobreix El mite de Sísif, d’Albert Camus, i queda fascinat per les idees del filòsof francoalgerià. A partir d’aleshores es fa dir Jean-François, es posa la jaqueta coll pujat i decideix convertir-se en existencialista. El seu nou objectiu serà anar a París a trobar Camus.

Lluna, una adolescent que viu el present a tota brida, l’acompanyarà en l’aventura amb una condició: fer una parada pel camí a fi de retrobar-se amb el xicot francés amb qui tingué una història l’estiu passat.

Junts emprenen un viatge per descobrir, amb Camus o sense ell, quin és el sentit de la vida. * Activitat conjunta amb Rivendel Restobar

dijous

6 JUNy 19 h / MuVIM. Saló d’Actes

Conferència inaugural

A propòsit de Tetralogía de la ejemplaridad

Conferència a càrrec de Javier Gomá, presentat per Manuel Ramírez (Pre-Textos), seguida d’un diàleg amb el públic assistent

La tetralogia són quatre llibres de lectura independent, units, però, per una mateixa visió sistemàtica sobre la idea de l’exemplaritat. Proposa una resposta nova a les dues preguntes filosòfiques fonamentals: què hi ha en el món (ontologia) i què cal fer amb el que hi ha (pragmàtica). La tetralogia respon a la primera pregunta amb una ontologia de l’exemplaritat, l’universal concret de l’exemple davant de l’universal abstracte del llenguatge. Què és l’ésser? L’exemple personal. Què és la veritat? La seua reiteració. Heus ací l’ametla de la intuïció original. A la segona pregunta respon amb la proposta de l’ideal de l’exemplaritat, que assenyala què fer per a viure la pròpia vida amb dignitat i permetre una civilitzada vida en comú.

20.30 h / MuVIM. Saló d’Actes

Presentació

Filosofía en la calle

A càrrec d’Antonio Guerrero, Irene Gálvez i Francisco García Carbonell

Filosofía en la calle és un projecte multidisciplinar que busca generar una filosofia pràctica, ja que la filosofia necessita recuperar el seu territori natural: el carrer, l’àgora, la plaça pública, la polis. D’aquesta manera sortirà del punt mort conceptual i de la crisi d’identitat dels mateixos filòsofs. La filosofia adequada per a aquest objectiu és la filosofia pràctica i intervencionista. Es fa indispensable així la creació d’una nova filosofia pràctica que no només provoque canvis socials sinó que, a més, permeta l’emancipació cultural de les persones disposades a adquirir el lliure pensament des de la filosofia.

7

divendres

7 JUNy

12 h / Biblioteca valenciana Nicolau Primitiu - Saló d’Actes

Filosofia cara a cara Trobada amb Marta Sanz a propòsit del llibre Monstruas y centauras, nuevos lenguajes del feminismo

Tres esdeveniments: el #MeToo, la carta de les intel·lectuals franceses i la vaga feminista del 8 de març, i una sentència judicial: la de La Manada. Tres esdeveniments i una sentència que han posat en el punt de mira el concepte del feminisme actual. Marta Sanz reflexiona sobre el que això implica, com posicionarse davant d’aquests fets concrets, com protegir la lluita feminista de la simplificació i comercialització d’un capitalisme que el pot absorbir per complet. L’escriptora pensa també sobre el poder, i arriba a la conclusió que tal vegada el que ha de modificar-se és la mateixa noció de poder.

Una reflexió d’una dona que es pregunta, en les seues actuacions públiques i privades, en cada gest i en cada paraula, quin és el camí cap a la igualtat. * En col·laboració amb la Biblioteca Valenciana 8

12 h / Llibreria Ramon Llull

Seminari

El disseny com a categoria estètica

per Fernando Infante del Rosal (Universitat de Sevilla) Inscripció gratuïta fins a completar-ne l’aforament

Sempre que es pregunta si el disseny és art es planteja una qüestió tendenciosa, perquè es col·loca l’art en un nivell simbòlic més alt i el disseny en una instància que ha de comparar-se amb aquell nivell superior.

Encara que el disseny és hui dia una realitat que excedeix l’art tant en volum com en proximitat, paradoxalment resulta menys visible. A través de l’anàlisi pràctica de diversos casos, aquest seminari pretén mostrar el disseny com una filosofia que es desenvolupa entre els objectes i les formes, entre les experiències i la necessitat. No només està dirigit a les persones que dissenyen, també ho està a les que volen llegir en els objectes i les imatges unes altres preguntes. * Amb la col·laboració de la candidatura València Capital Mundial del Disseny 2022

18 h / MuVIM. Saló d’Actes

Conferència

Tecnología y procomún: tácticas y prácticas para la soberanía tecnológica

A càrrec d’Eurídice Cabañes, presentada per Jaime Paulino

Pràcticament totes les activitats de la nostra vida actual estan tecnològicament mediades. Encara que invisible, la tecnologia està present quan conduïm seguint les indicacions dels nostres GPS, quan naveguem per les xarxes socials, quan caminem pel carrer amb el mòbil a la butxaca. Aquest increment exponencial de la tecnologia en les nostres vides ha de ser analitzat i reflexionat d’una manera crítica, sotmetent a escrutini les maneres de ser i estar en la xarxa, com es recopilen i monetitzen les nostres dades i la informació personal, com ens venen mercaderies i idees polítiques basades en la informació personalitzada que rebem en funció del nostre estat d’ànim, desitjos i pors. I que la xarxa no és pública, sinó privada, concentrada en unes poques transnacionals. La proliferació i predominança dels sistemes algorítmics no és només un repte públic o polític, sinó també un repte epistemològic i ontològic.

Així, en aquesta conferència abordarem i problematitzarem la tecnologia, establint un marc d’anàlisi i delineant possibles tàctiques i pràctiques cap a la sobirania tecnològica.

19 h / Llibreria Ramon Llull

Les lliçons dels clàssics

Vidas de Nietzsche

Presentació del llibre de Miguel Morey (Alianza Editorial, 2018)

Crescut a partir de la llavor de Friedrich Nietzsche, una biografía (Archipiélago, 1990), les opcions bàsiques de la qual manté, Vidas de Nietzsche es beneficia de la major contextualització que ha possibilitat a Miguel Morey el nou material del filòsof traduït al llarg dels últims trenta anys. Així, en aquest llibre polièdric elaborat a partir d’estampes heterogènies que s’articulen entorn de fites ben plenes de la seua existència, es dóna a conéixer la vida de l’escriptor Nietzsche amb l’eventual pretensió de servir d’introducció a la seua lectura i d’exposar el seu pensament —mai d’explicar-lo—, apostant, a més, per una radicalització de la seua figura inactual, és a dir, protegit de les nombroses interpretacions, lectures i recepcions que va sofrir amb posterioritat a 1930.

9

divendres

7 JUNy

20 h / MuVIM. Saló d’Actes

Taula redona

¿Es el feminismo el marxismo del siglo XXI? Una conversa entre Cristina Fallarás i Jesús García Cívico Moderadora: María Tomás (València Pensa)

Marx escrigué sobre la falsa consciència emmascarada per interessos econòmics, i, pel que fa als drets de l’home, denuncià que aquests, encara que volien passar per universals, encobrien els interessos materials d’un individu privilegiat: el burgés. L’hermenèutica de la sospita (Marx, Nietzsche, Freud) fa referència a una sèrie d’idees crítiques i visions del món que recelen de la forma convencional d’entendre l’ordre i la realitat que el sustenta, i assenyalen que, sota el que es presenta com a universal, objectiu o racional, s’amaguen elements interessats, egoistes i ocults. L’hermenèutica de la sospita aplicada a la lluita contra la discriminació estructural i de la desigualtat de gènere —el que coneixem com a feminisme— podrà servir per a pensar i implementar polítiques d’igualtat molt diferents, però, sobretot, ha revelat ja per a una generació nova de dones i homes el biaix androcèntric de la nostra cultura.

10

21 h / Llibreria Ramon Llull

Presentació del llibre

Verdolatría

de Santiago Beruete (Turner Libros, 2018)

Un nou enfocament de la màxima «viure conforme amb la naturalesa» a partir d’una altra manera d’entendre la nostra humanitat. Les plantes poden ajudar-nos a comprendre les contradiccions humanes i serveixen d’inspiració en «l’àrdua ciència de saber viure bé» (Michel de Montaigne).

Verdolatría s’articula al voltant de quatre preguntes essencials de la filosofia: què puc saber, com he d’actuar, què em cal esperar i què significa ser humà. Es nodreix del pensament ecològic, de les lliçons de l’art del jardí i de la ciència botànica per a canviar la nostra manera d’entendre la vida en el planeta i el nostre lloc en ella.

dissabte

8 JUNy 22 h / Sala Gestalguinos

Café Revolter

Discursos a la nación posmoderna Posmodernidad y política identitaria amb Angelo Fasce, de la Universitat de València. Xerrada amb debat posterior moderat per David Barberá

La sessió (golfa) se centrarà en la col·lectivització interidentitària de tall postmodern, en auge a causa de l’impacte de l’experiència d’opressió i la victimització competitiva com a categories filosoficopolítiques.

12 h / Cabanyal Horta

Filosofia cara a cara Trobada amb Santiago Beruete a propòsit del llibre Jardinosofía (Turner Libros)

Santiago Beruete és llicenciat en Antropologia i Filosofia. Es doctorà en aquesta última disciplina amb una tesi sobre jardins. Viu a Eivissa i, quan no està al jardí o escrivint, imparteix classes de Filosofia i Sociologia. És l’autor de Jardinosofía. Una historia filosófica de los jardines, i de Verdolatría. La naturaleza nos enseña a ser humanos, totes dues obres publicades en Turner Libros.

11

18 h / MuVIM. Saló d’Actes

Conferència

¿Quién se acuerda de la justicia global?

Desfondamiento de la ciudadanía y vulnerabilidad tecno-eco-social A càrrec de María José Guerra Palmero (Universitat de La Laguna) Presenta Neus Campillo (Universitat de València)

dissabte

8 JUNy

13 h / IVAM Lab

Filosofia a les ones Emissió en directe de Música y Pensamiento, de Radio Clásica (RNE).

Dirigit per Mercedes Menchero

Música y pensamiento li pega voltes a la filosofia occidental mitjançant monogràfics, relats i entrevistes realitzades periòdicament a especialistes en la matèria. La música, a més, ajuda a il·lustrar cada tema exposat a manera de paisatge sonor.

12

Després de l’optimisme globalista dels anys noranta, la primera dècada del segle XXI visqué un progressiu crepuscle del paradigma dels drets humans i un afebliment de les proteccions incardinades en l’estatus de ciutadania. L’encreuament entre la precarització laboral propiciada pel neoliberalisme i la crisi de 2008 donaren pas a polítiques restrictives que s’han saldat amb l’amenaça d’enfonsament per a les classes mitjanes, alimentant la desconfiança cap a les democràcies i el sorgiment d’una onada nacionalpopulista davant de la globalització. D’açò cal inferir la necessitat d’un ajust de comptes teòric i pràctic amb la intenció de reactivar unes teories de la justícia i de la ciutadania que s’ocupen de l’estat actual de la qüestió i que aborden amb valentia les noves coordenades ecosocials, tecnològiques i polítiques.

20 h / MuVIM. Saló d’Actes

Taula redona

La resistencia íntima 19 h / Llibreria Ramon Llull

La vida del filòsof Presentació del llibre Quan em jubilaré (Bromera, 2019), de Tobies Grimaltos

Lamentablement, al nostre país no és molt habitual que els filòsofs abandonen la seua torre d’ivori acadèmica a la recerca de públic lector no especialitzat. No és el cas de Tobies Grimaltos, catedràtic de filosofia de la Universitat de València, qui —a més de comparéixer en publicacions especialitzades— ha exercitat la divulgació filosòfica en llibres com Pren-te la vida amb filosofia o El joc de pensar, tots dos publicats per l’editorial valenciana Bromera. Ara, en vespres de la jubilació, és una bona oportunitat per a conéixer de prop la vida i la trajectòria intel·lectual d’un filòsof que s’ha esforçat per convéncer els seus congèneres que la filosofia continua servint, i molt, per a viure una bona —i més completa— vida.

Una conversa entre Vicente Sanfélix (Universitat de València) i Josep Maria Esquirol (Universitat de Barcelona)

Sanfélix i Esquirol s’entretindran parlant en públic sobre La resistència íntima.

Assaig d’una filosofia de la proximitat (Quaderns Crema, 2015; Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig 2015 i Premi Nacional d’Assaig 2016). El llibre d’Esquirol és una reflexió atenta i profunda sobre la condició humana. L’autor ens mostra com la vertadera cura d’un mateix ofereix escalfor als que són a la vora, protegintlos i fent-los de guia en el camí. «Hem de considerar resistència íntima com el nom d’una experiència, pròpia de la comarca de la proximitat; comarca que no és visita d’un dia, sinó estança habitual.

Avui, romandre en aquesta comarca no és planer. La proximitat no es mesura en metres, ni en centímetres. El seu oposat no és la llunyania, ans més aviat la monocromia ubiqua del món tecnificat.

Hem vist com la quotidianitat i el gest de la casa són modalitats importantíssimes de l’experiència de la proximitat.»

13

22 h / Sala Gestalguinos

Café Revolter

dissabte

8 JUNy

21 h / Llibreria Ramon Llull

Presentació del libre

Experiencia y pobreza, Walter Benjamin en Ibiza de Vicente Valero (Periférica, 2017)

Dos anys decisius en la vida de Walter Benjamin, 1932 i 1933, estigueren vinculats d’una manera molt especial i, fins i tot, una miqueta sorprenent, a l’illa d’Eivissa.

Durant aquells dos anys, la trajectòria vital i literària de l’escriptor berlinés es veu afectada profundament per una crisi de caràcter personal. El principal objecte d’aquest magnífic llibre consisteix a indagar en els motius que el portaren fins a Eivissa i a relatar els seus dies a l’illa.

14

Discursos a la nación posmoderna ¿Cuáles son los límites legítimos a la libertad de expresión? amb Ernesto Castro, de la Universitat Complutense de Madrid. Xerrada amb debat posterior moderat per David Barberá

Segona sessió (golfa) a Gestalguinos.

Ara discutirem sobre quins són els límits legítims a la llibertat d’expressió. En la seua exposició, Ernesto Castro repassarà les teories filosòfiques que s’han elaborat sobre aquest tema, des de la distinció de Baruch Spinoza entre la llibertat d’expressió i la llibertat de pensament, fins a la proposta recent del principi d’ofensa de Joel Feinberg, passant pel famós principi del mal de John Stuart Mill. Quina és la diferència entre fer coses amb actes i ferles amb paraules? Com definir el mal que fan aquestes últimes? Hi ha ofenses més o menys legítimes o tots els que es queixen són uns «ofendiditos» o uns «pajilleros de la indignació», com diuen alguns tuiters?

EL BANQUET D’ENRIC La Taverna d’Enric C/ Corona, 7 46003 València Durant els dies de celebració d’Avivament 2019, Enric Cassasús (La Taverna d’Enric) ofereix amorosament dos menús tancats per als assistents al festival. Simplement cal dirigirse a l’establiment (al costat de la llibreria Ramon Llull) i optar pel menú existencialista, o bé pel platònic, segons les conviccions gastroideològiques de cadascú.

Menú existencialista

Amanida de tomaca valenciana i bonítol Duo de mandonguilles (bacallà i vedella) Sépia bruta Rellom de porc Postres variades

Menú platònic

Espencat amb bacallà i pinyons Amparín (sépia en salsa amb ensalada russa) Polp amb faves Mussaca, lasanya o canelons d’espinacs Postres variades

Preu: 15 euros (beguda inclosa)

15

Remedios Zafra en #Avivament2018

AUTORS/ES AVIVAMENT 2019

Angelo Fasce És màster en Neurociència i doctor en Lògica i Filosofia de la Ciència, amb una tesi doctoral sobre el criteri de demarcació i la psicometria de la pseudociència.

Forma part del grup Méthodos, vinculat al Departament de Filosofia de la Universitat de València, i ha dut a terme investigacions tant a la Universitat de la Ciutat de Nova York com a la Universitat de Gant. El seu treball actual se centra en l’epistemologia de les creences pseudocientífiques, particularment en el marc de la psicologia clínica, i en els mecanismes subjacents a la polarització intergrupal respecte a fets contrastats, com el negacionisme del canvi climàtic. Ha dirigit nombrosos especials, en qualitat d’editor convidat, per a les revistes Mètode, Science Studies Journal i Disputatio Philosophical Research Bulletin.

Ha organitzat tres edicions del Congrés de Pensament Crític i Divulgació Científica.

També és l’autor del blog La Venganza de Hipatia, que supera el milió de visites.

Antoni Martí Monterde És professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca de Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu i el Màster BarcelonaEuropa. A banda d’articles sobre Josep Pla, Victor Klemperer, Walter Benjamin, Peter Altenberg, Joan Fuster o Xavier de Maistre, com a assagista ha publicat: J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (Edicions 62, 1998; Premi Joaquim Xirau, 1997); Un somni Europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (Publicacions de la Universitat de València, 2011); El Far de Løndstrup.

Assaig sobre la memòria moral dels espais (Publicacions de la Universitat de València,

2015), i Joan Fuster: la paraula assaig (Editorial Afers, 2019). També ha publicat poesia: Els vianants (Columna, 1995), i narrativa: L’erosió (Edicions 62, 2001; Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de 2002), relat d’un viatge literari a l’Argentina, concretament a Buenos Aires i Rosario. A L’erosió es troba també l’origen de Poética del Café. Un espacio de la modernidad literaria europea (Anagrama, 2007; finalista del Premi Anagrama d’Assaig de 2007), un llibre que indaga sobre l’evolució i l’actualitat dels cafés literaris. Acaba de guanyar el Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig de 2018 amb París, Madrid, Nova York: les ciutats de lluny de Josep Pla (Tres i Quatre, 2019).

Antonio Guerrero Ruiz És graduat en Filosofia, màster en Filosofia Teòrica i Pràctica, i articulista de premsa. Ha publicat: La mentira zurda.

Cuentos de Joseph Landowski (IEA, 2011); Literatura zurda (IEA, 2017); Temperamento.

Pensamiento filosófico en la obra de Mary Shelley (Ápeiron Ediciones, 2017); Una guerra en el limbo (Parnaso Ediciones, 2019), i Apuntes de Filosofía moral (Playa de Ákaba, 2018). Actualment col·labora en: Diario de Almería, Diario 16, Quimera i Clarín, entre d’altres. És el creador i director del projecte Filosofía en la calle, un projecte multidisciplinari i itinerant dissenyat per a impulsar la filosofia al carrer i generar filosofia pràctica. També és membre del programa radiofònic Talentos, de Candil Radio.

Antonio Méndez Rubio (Fuente del Arco, Badajoz, 1967) és professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València. La seua obra 17

poètica destaca per la manera d’entendre el compromís i la crítica social des d’una posició no realista, que dóna prioritat al treball lingüístic i intenta desconstruir les nocions convencionals d’identitat, realitat o subjectivitat. És autor dels llibres de poemes: El fin del mundo (Hiperión, 1995); Un lugar que no existe (Icaria, 1998); Trasluz (Calambur, 2002); Por más señas (DVD, 2005); Razón de más (Igitur, 2006), i Siempre y cuando (Adaba Editores, 2011). Ha publicat els assaigs: Encrucijadas: Elementos de crítica de la cultura (Cátedra, 1997); Poesía y utopía (Episteme, 1999); La apuesta invisible: cultura, globalización y crítica social (Montesinos, 2003); Poesía sin mundo (Editora Regional de Extremadura, 2004), i Ullanesca (Del Centro Editores, 2012).

Cristina Fallarás (Zaragoza, 1968) és escriptora i periodista.

Ha col·laborat en mitjans de ràdio, premsa escrita i televisió. Com a escriptora, ha estat la primera dona guanyadora del Premi internacional Dashiell Hammett amb Las niñas perdidas (Roca Editorial, 2011), una novel·la que també s’endugué el Premi de Novel·la Negra L’H Confidencial. Ha rebut el Premi Ciutat de Barbastre de Novel·la Breu de 2011 per Últimos días en el Puesto del Este (DVD Ediciones, 2011). L’any 2018 publicà Honrarás a tu padre y a tu madre en Anagrama.

Ernesto Castro (Madrid, 1990) és doctor i professor de Filosofia a la Universitat Complutense.

Autor d’Un palo al agua: ensayos de estética (Micromegas, 2016) i de Contra la posmodernidad (Alpha Decay, 2011), la seua àmplia producció intel·lectual es pot 18

consultar a la plataforma digital YouTube, ja que a través d’un format conferencial comparteix les seues classes i xarrades en vídeo. Des del trap als fonaments filosòfics de Marine Le Pen o la figura de l’humorista malagueny Chiquito de la Calzada, amb Ernesto Castro es pot parlar de gairebé tot en molts tons molt diferents.

Eurídice Cabañes És cofundadora d’ArsGames. Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Madrid, cum laude menció internacional amb la tesi La tecnología en las fronteras.

Actualment és professora en el Màster de Disseny Tecnopedagògic de la Universitat Isabel I de Castella, i en el de Comunicació i Humanitats Digitals de la Universitat del Claustre de Sor Joana (Mèxic). Entre les seues publicacions més destacades està el seu últim llibre: El aprendizaje en juego (Sello ArsGames, 2019). També ha traduït l’obra de Don Ihde, Postfenomenología y tecnociencia (Sello ArsGames, 2015). Ha comissariat l’exposició «Videojuegos: los dos lados de la pantalla», de la Fundació Telefònica. Dissenya videojocs que experimenten amb la interfície, com ara Audiogames, i també videojocs educatius amb ENOVA, videojocs radicals com Homozzaping, i videojocs independents com Grotto, guanyador del primer premi del Programa per la Innovació del Desenvolupament del Videojoc a Espanya.

Fernando Infante del Rosal És Doctor en Filosofia per la Universitat de Sevilla. Ha realitzat estudis de Belles Arts i Comunicació en la mateixa universitat. En l’actualitat és professor del Departament d’Estètica i Història de la Filosofia d’aquesta universitat i imparteix assignatures en les

facultats de Belles Arts i Comunicació, i en el grau en Disseny Industrial. Des de 1997 ha impartit més de vint matèries oficials en diferents centres de la mateixa universitat. És autor de nombrosos textos vinculats a l’estètica i la teoria de l’art. Recentment ha publicat el llibre La autonomia del diseño. Diseño como categoría estética (Universitat de València, 2018). Des de 1994 dirigeix l’estudi de disseny El golpe (www.elgolpe.net), en el qual ha realitzat la direcció d’art de nombrosos projectes gràfics per a entitats d’àmbit nacional i internacional. La seva labor com a director d’art i dissenyador s’ha centrat sobretot en l’àmbit de la comunicació cultural.

Ha obtingut nombrosos premis d’arts plàstiques i literaris i dos premis Laus de l’Associació de Dissenyadors Gràfics en 2007 i 2012. És director de Thémata Revista de filosofía i forma part de diversos comitès editorials de revistes especialitzades en l’àmbit del disseny, l’art i l’estètica, així com de museus, i és membre de la Junta Directiva de la Societat Espanyola d’Estètica i Teoria de les arts.

Francisco J. García Carbonell És llicenciat en Teologia i té un màster universitari en Literatura Comparada Europea. Ha publicat nou llibres: Los renglones mentales del inspector Borrough (2010); ¿Monseñor Lardín creía en Dios?

(2011); El mundo de unos pocos (Los enfermos de hemodiálisis) (2012); Siempre en nuestro corazón (2012); El último vuelo de la vieja halcón de ojos azules (2015); De un viajero a otro (2016); Variaciones e invariaciones (2017); Teología de la liberación y narrativa hispanoamericana (2017), i Reverso del Anverso (2018). Ha participat en l’antologia La banda sonora, de l’editorial Almuzara. Actualment col·labora en revistes i periòdics.

Irene Gálvez González Va néixer a Almeria. És Llicenciada en Humanitats i Màster en Comunicació Social per la Universitat d’Almeria (TFM Defensa de les Humanitats i el Pensament Crític a Espanya. Influència dels Mitjans de comunicació: Agenda Setting i Màrqueting Viral). Forma part de l’Associació Cultural Filosofia al Carrer des de 2017 i participa en Candil Radio en el programa Talentos, que realitza aquesta associació sense ànim de lucre. Actualment escriu una columna d’opinió, Llibertad Quijotesca en el Diario de Almeria.

Javier Gomá Lanzón És doctor en Filosofia i llicenciat en Filologia Clàssica i en Dret. Des del 2003 és director de la Fundació Juan March.

Obtingué el Premi Nacional d’Assaig de 2004 pel seu primer llibre Imitación y experiencia (Taurus, 2003), que, juntament amb Aquiles en el gineceo (Taurus, 2007), Ejemplaridad pública (Taurus, 2009) i Necesario pero imposible (Taurus, 2013), conformen la tetralogia de l’exemplaritat.

Ha publicat també els assaigs: La imagen de tu vida (Galaxia Gutenberg, 2017) i Filosofía mundana. Microensayos completos (Galaxia Gutenberg, 2016). És autor de l’obra dramàtica Inconsolable, estrenada al Teatre María Guerrero de Madrid l’any 2017, i de la comèdia Quiero cansarme contigo (Pre-Textos, 2019).

Jesús García Cívico És Llicenciat en Filosofia, Doctor en Dret i Màster en Literatura comparada i Crítica cultural (Universitat de València). Professor de Teoria i Filosofia jurídica i política a la Universitat Jaume I de Castelló, on dirigeix 19

20

el projecte educatiu “La norma y la imagen” sobre estètica, poder i representacions artístiques i literàries de la societat, la política i la justícia. Crític literari i escriptor, ha col·laborat en publicacions com El Estado Mental, Revista de Letras de La Vanguardia, Revista de Arte y Pensamiento Bostezo, Dirty Rock, Derechos y Libertades, Revista de Arte, Literatura y Filosofía (del bolsillo) Canibaal, La Bolsa de Pipas, Al revés y al derecho (blog de InfoLibre), Dilema, MAKMA, Revista de cultura El Hype o Le Monde Diplomatique (edició espanyola). Al costat de la seva producció científica en l’àmbit universitari, és autor de l’assaig «Chéjov en la calle 42: mérito y decepción» (Tirant lo Blanch, 2018), de la monografia «La tortura: aspectos sociales y estético-culturales» (Tirant lo Blanch, 2019), del llibre d’aforismes, poesia i microrelats «Una casa holandesa (ego) aforismos en Word, poemas con auto-reverse» (Edicions Canibaal, 2014) i de la novel·la breu «Singular» (Che Books, 2018).

María José Guerra Palmero És catedràtica d’Ètica i Filosofia Política de la Facultat d’Humanitats de la Universitat de La Laguna, i presidenta de la Red Española de Filosofía. Ha realitzat estades de recerca a la Universitat de Nova York (1997), la Universitat de Harvard (1998) i la Universitat de Lancaster (2005-2006). Ha dirigit les dues edicions del Màster en Estudis Feministes, Polítiques d’Igualtat i Violència de Gènere de la Universitat de La Laguna (2005-2009). Ha publicat nombrosos articles i llibres individuals i col·lectius: Mujer, identidad y reconocimiento.

Habermas y la crítica feminista (1998); Teoría feminista contemporánea. Una aproximación desde la ética (2001); Breve introducción a la ética ecológica (2001); Intervenciones feministas.

Derechos, mujeres y sociedad (2004), i Habermas. La apuesta por la democracia (2015). Les seues línies d’investigació inclouen la teoria ètica i política contemporània, el feminisme i les ètiques aplicades.

Josep Maria Esquirol És professor de filosofia de la Universitat de Barcelona, on dirigeix el grup de recerca Aporia, dedicat al pensament contemporani.

Ha publicat prop d’un centenar d’articles en revistes especialitzades, i una dotzena de llibres, entre els quals destaquen Uno mismo y los otros (2005), El respeto o la mirada atenta (2006), El respirar de los días (2009), Los filósofos contemporáneos y la técnica (2011) i, molt especialment, La penúltima bondad (Penya-segat, 2018) i La resistencia íntima (Penya-segat, 2015), que, després de ser celebrat per lectors i crítica, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional d’Assaig.

Marta Sanz És doctora en Filologia. Ha publicat les novel·les: El frío (Debate, 1995); Lenguas muertas (Debate, 1997); Los mejores tiempos (Debate, 2001; Premi Ojo Crítico, 2001); Animales domésticos (Destino, 2003); Susana y los viejos (Destino, 2006; finalista del Premi Nadal 2006), i La lección de anatomía (RBA, 2008). És autora de quatre llibres de poemes (Perra mentirosa, Hardcore, Vintage i Cíngulo y estrella) i tres assaigs (No tan incendiario, Éramos mujeres jóvenes i Monstruas y centauras).

Miguel Morey És catedràtic emèrit de Filosofia a la Universitat de Barcelona, i ha estat professor convidat en universitats com les de Buenos Aires, l’Havana, Lisboa o Venècia.

Ha col·laborat en bona cosa de revistes i ha publicat articles en Ajoblanco, Creación, Cuadernos del Norte i Quimera. També ha col·laborat en Diario de Barcelona, Diario 16, El Sol i Diario de Mallorca. Ha traduït pensadors com Michel Foucault (Un diálogo sobre el poder), André-Jean Festugière (La esencia de la tragedia griega), Gilles Deleuze (La lógica del sentido) i Giorgio Colli (Filosofía de la expresión). De les seues publicacions destaquen especialment El orden de los acontecimientos (Península, 1988); Deseo de ser piel roja (Anagrama, 1994; Premi Anagrama 1994); Pequeñas doctrinas de la soledad (Sexto Piso, 2007), i Vidas de Nietzsche (Alianza, 2018).

Santiago Beruete Compagina la seua activitat docent i investigadora amb la creació literària. És autor de llibres de poemes (El animal de dos espaldas, Visión del último invitado), llibres de relats (Los furores inútiles i Escribas) i novel·les (Sin decir adiós i Para no morir). Viu i treballa a Eivissa, on ha creat nombrosos horts i jardins privats. Porta més de deu anys estudiant les subtils connexions entre la teoria de la utopia i els estils jardiners i analitzant la manera com els vergers han constituït des de l’antiguitat una metàfora visible de la beatitud i un valuós document dels somnis de perfecció social. Es l’autor de Jardinosofía. Una historia filosófica de los jardines (2016), i de Verdolatría. La naturaleza nos enseña a ser humanos (2018), tots dos textos publicats per Turner Libros.

Tobies Grimaltos Castelló de la Ribera (València) 1958. És llicenciat i doctor en Filosofia i professor titular del Departament de Metafísica i Teoria del Coneixement de la Universitat de València. És autor d’abundants treballs acadèmics, sobretot en les àrees de la teoria del coneixement, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment. De tant en tant, però, li agrada adreçar-se a un públic més ampli amb llibres divulgatius, assaigs literaris i memòries, com ara El joc de pensar (Bromera, 1998) i Quan em jubilaré (Bromera, 2018).

Vicente Valero És poeta, autor de sis llibres de poemes, i Premi Loewe en 2007 (Días del bosque).

Com a prosista ha publicat: Viajeros contemporáneos (Pre-Textos, 2004) i Diario de un acercamiento (Pre-Textos, 2008), a més de la correspondència eivissenca de Walter Benjamin: Cartas de la época de Ibiza (Pre-Textos, 2008). En 2014 aparegué, ja en el segell de Periférica, la seua primera novel·la: Los extraños, a la qual han seguit El arte de la fuga (2015) i Las transiciones (2016). El seu assaig Experiencia y pobreza. Walter Benjamin en Ibiza, traduït a diverses llengües, ha estat publicat per Periférica el 2017.

Vicente Sanfélix És catedràtic del Departament de Filosofia de la Universitat de València.

Els seus camps d’especialització són la teoria del coneixement i la filosofia moderna i contemporània. Membre dels comités científics de múltiples revistes especialitzades, com també de col·leccions de diferents editorials, espanyoles i estrangeres, ha presidit la Societat Acadèmica de Filosofia. Recentment ha publicat el llibre Una filosofía de la cultura (Biblioteca Nueva, 2017).

21

MuVIM

ESPAis AVIVAMENT 2019 Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat-MuVIM C. Quevedo, 10 46001 València www.muvim.es Llibreria Ramon Llull C. Corona, 5 46003 València www.facebook.com/ llibreriaramonllull/ Biblioteca Pública de València Pilar Faus C. Hospital, 13 46001 València www.bibliotecaspublicas .es/valencia/

22

Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu Av. de la Constitució, 284 46019 València http://bv.gva.es/

Sala Gestalguinos C. Poeta Liern, 33 46003 València www.facebook.com/ Gestalguinos/

Espai Joan Fuster de Sueca C. Sant Josep, 10 46410 Sueca espaijoanfuster.org

Rivendel Restobar C. Hospital, 18 46001 València rivendelrestobar.com

Col.legi Major Rector Peset. Universitat de València Pl. del Forn de Sant Nicolau, 4 46001 València www.uv.es Institut Valenciá d’Art Contemporani - IVAM C. Guillem de Castro, 118 46003 València www.ivam.es

Cabanyal Horta C. Granero, 4 (El Cabanyal) 46011 València cabanyalhorta.wixsite. com La Taverna d’Enric C. Corona, 7 46003 València www.facebook.com/ enrictaverna/

calendari FESTIVALs PICUV 2018-2019

Federació d’iniciativEs culturals urbanEs DE valència

DISTRITO 008 Del 5 al 13 d’abril de 2019 / distrito008.es FACTORIA D’ARTS DE PATRAIX Del 3 al 5 de maig de 2019 / factoriadepatraix.org 9è CABANYAL ÍNTIM 2019 Del 9 al 19 de maig de 2019 / cabanyalintim.com RUSSAFART Del 5 al 7 de juny de 2019 / russafart.com AVIVAMENT, FESTIVAL DE FILOSOFIA A VALÈNCIA Del 5 al 8 de juny de 2019 / avivamentfest.info VOCIFERIO, FESTIVAL DE POESIA ORAL I ESCÈNICA DE VALÈNCIA Del 6 al 16 de juny de 2019 / vociferio.es VALENCIRC, FESTIVAL DE CIRC DE VALÈNCIA Del 5 al 20 d’octubre de 2019 / lafinestranoucirc.com CONFUSIÓN Del 19 al 20 d’octubre de 2019 / beniconfusionfest.es CIRCUITO BUCLES Del 26 d’octubre al 2 de novembre de 2019 / circuito-bucles.com FESTIVAL CIRC VORAMAR Del 25 al 27 d’octubre de 2019 / circvoramar.com MUV! 2019 muvfest.org ZEDRE, ART MURAL I CULTURA URBANA Tot l’any zedre.com

23

24 Dipòsit legal V-1536-2019