Butlletí de La Casa Verda. Número 69. Setembre-Octubre 91

69

S E T E M B R E - O C T U B R E

91

El bosc era una falla

Desolador panorama després dels Incendis de l'estiu Després d'uns anys de "relativa calma", el foc ha tornat a les muntanyes valencianes amb gran virulència. Només a la Foia de Bunyol s'han destruït entre 20.000 i 30.000 has. i gairebé totes les comarques valencianes han patit en major o menor grau incendis durant l'estiu. Dues persones van perdre la vida mentre participaven en l'extinció dels incendis.

Una forta tronada elèctrica va provocar el 28 de juliol l'espectacular incerdi de Bunyoi. Ei dia 7 d'agost un aitre toc es va declarar a Aiora i va acabar amb unes 5.000 has. Incendis importants van produir-se també a ia Plana, a la Marina, a la Canal de Navarrés i a d'altres comarques.

Siga per l'acció dels llamps (un 15% dels casos fins al mes d'agost, segons la Conselleria d'Agricultura), per negligències o amb intencionalitat, el cert és que l'any 1991 suposa un pas més en la progressiva destrucció del patrimoni forestal valencià.

A les zones afectades han estat freqüents les crítiques als responsables de la coordinació de les tasques d'extinció, encara que s'ha elogiat la nombrosa participació d'equips i voluntaris.

El conseller de Medi Ambient considerava positiva l'actuació

contra el foc; matisava, però, que s'havien detectat deficièn cies en les telecomunicacions. en ía mobilitat dels equips i altres.

Amb ia intenció d'una ràpida res posta a la catàstrofe, el Consell aprovava un Pla de "Restauració Forestal" que en el termini de 5 anys suposarà una inversió de 3.600 milions de pessetes. El Pla parteix de la constatació que la política de repoblació duta a terme fins ara era negativa, segons afirmacions del conseller d'Agricultura.

El Pla preveu una intervenció decisiva dels ajuntaments dins d'una clara estructuració comarcal.

Suposa la posada en marxa d'estudis científics (recursos, condicions ecològiques, etc) i opta per zones d'experimentació d'espècies autòctones que s'utilitzaran en la reforestació. (passa a pàg. 4)

Incineradora

Pel fum se sap on està el foc El passat dia 6 d'octubre uns centenars de persones convocades per la Coordinadora Antiincineradora ens manifestà-rem des de la plaça de l'Ajuntament del Barri del Crist fins a l'Ajuntament de Quart de Poblet, per protestar contra la construcció de la planta incineradora que Fervasa té previst instal·lar a l'antiga planta de tractament d'escombraries d'Aldaia. Aques-ta incineradora i la que es construirà a la depuradora de Pinedo suposen una greu amenaça contra la comarca de l'Horta.

Manifestació contra la incineradora.

No és una qüestió residual Cada vegada es fa més evident que el tema dels residus constitueix un eix clau en la tasca del moviment ecologista.

Es tracta d'una tema difícil, sense la popularitat d'altres temes conservacionistes, però inajornable per a les societats actuals.

Dia a dia es fa més difícil trobar "catifes" sota les quals soterrar la gran quantitat de deixalles produïdes per una societat consumista i malbaratadora d'energia i matèries primeres.

Una societat -la dels països rics- que s'està acostumant a "usar i llançar" i a comprar coses per l'embolcall sense mirar que hi ha dins.

Manifest contra la incineradora A quatre mesos de les eleccions municipals i autonòmiques, i amb l'estiu pel mig, sembla que les bones intencions i les preocupacions pel medi i la salut de les persones va apaivagant-se.

En època electoral els dicursos eren encesos quan es parlava d'aquests temes; ara sembla que ja entren els primers freds. Però per a nosaltres la lluita per a defensar el medi ambient i la salut de les persones ens ve d'abans de les eleccions i continua ara mateix també. Per això cal recordar públicament que el Consell Metropolità de l'Horta té prou avançats els plans per a la construcció d'una incineradora de residus sòlids urbans a Quart de Poblet-Aldaia, així com una altra per cremar els fangs de la depuradora de Pinedo.

(Passa a pàg. 3)

SETEMBRE-OCTUBRE

91

9 d'octubre Defensar el País, defensar-ne la terra A continuació reproduïm el Manifest que llegírem a la plaça dels Furs de la ciutat de València al final de la manifestació commemorativa de la diada nacional del Pafs Valencià.

El 9 d'octubre suposa la reivindicació nacional del País Valencià. Els valencians quan parlem d'aquesta reivindicació sempre hem reclamat el dret a viure en la nostra llengua i a administrar-nos des d'ací. Açò ha estat la reivindicació de les forces polítiques i les organitzacions socials democràtiques i nosaltres, que en som, hi hem col·laborat.

Avui, però, com a ecologistes no volem parlar en aquest acte des de'aquest punt de vista. O, almenys, no sols des d'aquest punt de vista. Els ecologistes en la diada nacional del País Valencià volem subratllar l'obligació que tenen els valencians en la defensa de la terra, en la

necessitat d'estimar-la; perquè cap projecte nacional no serà viable si es fa sobre un país despersonalitzat i desfet.

I quan parlem de defensar la terra, els ecologistes ho entenem al peu de la lletra: defensem el dret de totes les persones que viuen en aquest País a tenir un territori habitable on la terra no se'ns escole literalment entre les mans després dels incendis de cada any; un país on les aigües interiors i de la mar no es convertesquen en un pur clavegueram, un país on no s'hagen malbaratat els recursos en nom d'un desenvolupament mal entès.

Perquè un País degradat i poc respectuós amb el seu entorn -és a dir, amb si mateix- difícil-

ment esdevindrà un país a estimar i amb consciència de futur.

Es per això que els ecologistes entenem que hi ha una vinculació entre nacionalisme i ecologisme: perquè la defensa del planeta i de les persones que hi habiten és inseparable del respecte a les particularitats de cada poble, perquè els ecologistes estem en contra de l'uniformisme i l'empobriment que resta després de la destrucció de la natura i de l'uniformisme i empobriment que resta després de la destrucció de la cultura i personalitat de qualsevol poble. Si no volem que ens passe això hem de treballar perquè aquesta no siga la nostra "pobra, bruta, trista i dissortada pàtria".

Ha eixit al carrer el Catàleg de Publicacions del Fons de Documentació del Medi Ambient Una eina imprescindible per a col·lectius ecologistes, periodistes, col·legis, biblioteques i per a totes aquelles persones que estiguen interessades en temes d'ecologia, energia; i en llurs relacions amb la pau i qüestions d'armamentisme Amb repertori bibliogràfic, índex alfabètic d'autors i organismes editors, índex alfabètic de matèries i catàleg de revistes i butlletins.

Per si de cas, denúncia Aquest és un model de denúncia per si cal fer-ne ús. En teoria posant en coneixement de la fiscalia qualsevol acte delictiu, a aquesta li cal actuar d'ofici. Però si presenteu un escrit d'aquestes característiques, millor.

Podeu fer-ho a la capçalera del partit judicial (aquests solen coincidir amb els caps de comarca), o bé directament a les capitals provincials. !Lm. Sr. En/Na (Ací cal posar les dades personals i, si s'actua en nom d'una entitat o col·lectiu), davant V.l. compareix i com millor procedesca en dret.

DIU, Que de conformitat amb allò preceptiu a ......(ací cal assenyalar el fonament jurídic: llei, ordre ministerial, decret..) i havent tingut coneixement d'uns fets pressumptament constitutius de delicte (si es coneix el delicte caldrà assenyalar-lo), sense prejudici d'una millor i ulterior qualificació, els pose en coneixement del Ministeri Fiscal, per tal de procedir a llur investigació, i determinar la persona o persones que puguen ésser pressumptament responsables de la comissió d'aquestos, tot aço segons els següents

FETS (Ací caldrà narrar el fets que donen lloc a la denúncia, fent-ho de manera més detallada possible i de forma numerada, és a dir 1) Que 2) Que....

(Un cop complimentat els fets, s'acabarà l'escrit indicant:) Per tot allò exposat, PREGA A V.I.: Que havent presentat aquest escrit, es tinga a bé admetre'l i, segons les manifestacions contingudes referides als fets que s'hi inclouen i després dels tràmits legals oportuns, practique les diligències convenients per llur comprovació, amb la depuració de les responsabilitats que hi hagués lloc.

Data i signatura

butlletí

2

SETEMBRE-OCTUBRE

91

RESIDUS

Incineradora

6 d'octubre: marxa contra la incineradora L'Estat espanyol produeix 11 milions de tones de residus urbans al quals cal afegir els industrials, tòxics i perilllosos, la quantitat dels quals abocada sense control s'estima en uns 1,5 milions de tones.

Quart de Poblet: concentració contral incineradora.

(Ve de primera pàç.)

Des de fa ben be dos anys, la Coordinadora Antiincineradora de l'Horta ve lluitant per oposarse a la instal·lació d'aquestes plantes que, com està demostrat per gran quantitats d'estudis científics, provoquen uns nivells de contaminació molt alts i perillosos amb l'emissió de dioxines, furans i metalls pesants. Unes incineradores de fem que, per art de màgia, apareixen al PEN (Pla Energètic Nacional) com a plantes recuperadores d'energia,

i el fem com una font energètica renovable. La veritat és que ja no saben què fer per amagar el que és evident: el fem és fem, i cremar-lo contamina.

Així, doncs, davant el nou Consell Metropolità de l'Horta, eixit d'unes eleccions en què s'ha parlat molt del respecte medioambiental i de la conveniència del reciclatge i la recollida selectiva front a la incineració, tornem a manifestar la nostra oposició més enèrgica contra uns plans tan desgavellats com

cars i perillosos. Una vegada més reiterem la nostra disposició a aportar alternatives dintre del reciclatge i la recollida selectiva, i a treballar per elles de manera decidida, seriosa i oberta.

Per tot açò, els sotasignants ens veiem en la necessitat de manifestar-nos el proper 6 d'octubre a les 12 del matí eixint de l'Ajuntament del Barri del Crist fins al de Quart de Poblet, per dir No a la Incineradora!

Document de la Federació Ecologista del País Valencià sobre els residus Els residus: un tema no resolt Resulta d'una normalitat "immunitzant" el fet de parlar de la problemàtica dels residus: residus urbans, industrials, radioactius.... I sempre que se'n parla, sobretot quan és l'Administració el portaveu, es posa molta "convicció" en separar, en classificar els residus i, per tant, el seu impacte en el medi i en la salut. Es tracta de donar, o intentar-ho, una sensació de control o de cosa sabuda i resolta. La realitat i els discursos, però, no sembla que caminen junts. Un exemple: els enderrocs -residus sòlids de la construcció- han estat considerats i tractats com a inerts, com a productes innocus.

Doncs bé, en treballs d'investigació s'ha demostrat que també produeixen una petita quantitat de lixiviats i, com a conseqüència dels vernissos i altres productes amb què són tractats i barrejats, els lixiviats presenten un grau de toxicitat prou significatiu. I si bé és cert que moltes veus diuen que açò és una prova de laboratori, que s'han buscat condicions extremes, etc; la qüestió és clara: aquesta gent tan enfeinada a negar açò.. <j,ha fet estudis i prospeccions del que passa dintre d'un abocador un, dos o deu anys després del seu funcionament? iTenen capacitat per controlar i conèixer les condicions que s'hi donen en mesclar productes tan diferents, de forma aleatòria i, fins i tot, incompatible?

Tres postulats a tenir en compte És clar que ningú no pot afirmar que siguen iguals els residus nuclears que els urbans; fins i tot caldrà diferenciar els radioactius d'una central dels d'un hospital. Tindran diferent tractament l'emissió de gasos que el vessament de l'íquids o l'abocament de sòlids. En tots els casos, però, independentment del seu origen i composició, ens hi trobem una sèrie d'elements que unifiquen la problemàtica dels residus.

1.- Relació inversa entre la producció i les possibilitats de tractament i/o eliminació.

Cada cop hi ha més residus i menys terres on soterrar-los, així com una minva preocupant en els processos "d'inertització" i eliminació i, fins i tot, de possibilitats de reciclatge. Ara per ara, els processos "d'inertització" i eliminació es fonamenten en tractaments físico-químics i en la incineració. I amb aquests tractaments tot el que s'obté és

butlletí

passar el problema d'un lloc a un altre, amb l'obligació de dissenyar nous tractaments per a resoldre la nova situació. I pel que fa al reciclatge, si bé és un procés tècnicament viable per a quasi tots els residus, la viabilitat econòmica desaconsella en molts casos el seu ús; a més de la inconveniència, per la seua perillositat, de molts dels processos que s'hi empren.

2.- Relació exponencial entre la quantitat de residus a tractar i el perilt que representen per a i'entorn i la salut En afegir més quantitat de residus, e! perill que representen no augmenta sumant el perill corresponent al residu que tenim més el corresponent a la nova producció, sinó que es multiplica exponencialment.

3.- Relació inversa entre la necessitat objectiva per a la societat d'un producte i la seva perillositat (en el procés de fabricació i com a residu).

Aquest és un procés tan vàlid per a la indústria d'armament com per a l'evassament dels productes alimentaris.

Mirant des d'una òptica gestora del problema, aquests tres postulats poden semblar una sortida de to. Al gestor tot el que li cal saber és què ha de desfer i amb quins recursos compta.

Però ara per ara, cal considerar els residus, tots els residus, com un producte més que hi ha al mercat. Cal pensar que sempre i de manera inevitable tot procés de producció dóna dos productes al mercat: el voluntari i el residual. Per tant, tan sols hi ha una eixida: planificar i controlar la producció de residus. Amb aquesta visió de planificació i control, és com tenen plena vigència les afirmacions anteriors.

Les eixides parcials no han d'estar en contradicció amb els plantejaments globals D'altra banda, cal considerar que des del moviment ecologista ens caldrà moure'ns entre dos nivells diferents: el de la gestió i les eixides immediates i el de la planificació i les eixides globals. Per resoldre aquesta situació i no caure en una certa esquizofrènia, ens cal utilitzar un únic llenguatge: tota eixida parcial al problema no pot entrar en contradicció amb una eixida global. Aquest és un criteri que ens permetrà de mantenir un llenguatge i unes postures coherents, malgrat que entrem en el terreny dels gestors (i volguem

Planta de Fervasa. o no ens caldrà entrar-hi) per trobar eixides concretes i parcials. La problemàtica dels residus és massa complexa, a l'hora que ens involucra personalment, com per haver de plantejar la denúncia i entrar alhora en propostes i alternatives que possibiliten eixides davant fets concrets.

La situació a l'Estat espanyol Fins 1986 Dissortadament, fins aquesta data la situació és massa fàcil de resumir: una legislació quasi inexistent sobre el tema, una sensibilitat social molt baixa fins i tot per part del moviment ecologista- amb excepcions concretes motivades, com sempre, per la necessitat de resoldre problemes greus (Gibraleón, Papiol, El Cabrit...).

Des de 1986 Aquesta és la data en què l'Estat espanyol s'incorpora a la CEE. Pel que fa al tema dels residus, açò provoca tres fets determinants: a) obligatorietat d'incorporar i adequar la legislació estatal a la comunitària, b) necessitat dels organismes públics "competents" d'iniciar una política "activa" i "d'intervenció" envers els problemes plantejats, c) obligatorietat del món empresarial d'adequar els seus sistemes productius respecte de la qualitat, l'impacte ambiental i consum energètic.

Pel que fa al moviment ecologista, un any abans (1.985) a iniciativa de la CAME, es du a ter-

me la I Trobada d'Amants del Fem. Aquesta acumulació de fets generalitzà el debat sobre els residus.

Quatre fites Dintre d'aquest nou front de lluita que resta obert, cal considerar quatre punts importants que polaritzen tant les accions institucionals com les lluites populars; 1.- Proposta comunitària de considerar la incineració de residus com una font renovable d'energia.

2.- Aparició a l'Estat espanyol de la Llei sobre Residus Tòxics i Perillosos (1986).

3.- Publicació del Pla Nacional per als Residus Tòxics i Perillosos, que contempla, entre altres, la creació d'una empresa pública per a la gestió dels residus.

4.- La paralització a Catalunya, després d'una gran mobilització popular, del Pla de Residus Industrials de Catalunya.

La situació al País Valencià Si bé pel que fa al plantejament general es pot considerar que hi ha un marc comú al de la resta de l'Estat, determinades característiques del nostre país fan que la problemàtica es particularitze molt. De manera resumida es pot plantejar així: Utilització generalitzada de la xarxa de sèquies de reg com a clavegueram. De fet açò provoca que aproximadament un 80% de la producció agrícoia es regue amb aigües residuals no tractades.

Un sistema productiu fonamentat en les petites indústries. Pràcticament el 85% d'aquestes empreses són instal·lades dins de les ciutats, abocant els seus residus al clavegueram i els contenidors domèstics, escapant-se als possibles controls. De fet, la Llei estatal de Residus Tòxics i Perillosos planteja que els petits productors (menys de 1-000 Kg. a l'any) no tenen obligació de declarar. Moltes de les indústries del nostre país que entren dins d'aquesta categoria es dediquen a activitats com ara niquelats, galvanotècnia, revestiments plàstics, fabricació de pintures i vernissos, lacat de fustes, etc.

Generalització de les escombreres com a conseqüència de l'activitat constructora. La proliferació d'urbanitzacions, apartaments, modificacions dels habitatges, etc. en provoca l'aparicio per tot arreu. A més, és normal trobar-hi restes de pintures, olis, decapants, àcids, .... Productes tots ells emprats en les tasques de la construcció. Açò provoca l'emmascarament de molts abocaments industriais.

Tot sobre Residus i Legislació Atenció: Per a totes les persones interessades teniu un magnífic dossier sobre el tema en el Fons de Documentació de la Casa Verda.

3

BOSC

SETEMBRE-OCTUBRE

Un Pla Forestal per a les comarques afectades

(Ve de la primera pàg.)

Ara caldrà estudiar el Pla amb deteniment i fer-ne un seguiment de com es duu a terme; un exemple: el Pla Comarcal de Defensa Contra Incendis i el Pla de Prevenció de les Àrees no Cremades d'Alta Valor Ecològic no s'han adjudicat encara, malgrat que la data d'adjudicació era el passat setembre. Perquè el Pla de Restauració funcione caldrà inserir-lo el marc de la necessària Llei Forestal que des de fa tant de temps exigim i l'Administració encara no ha aprovat. Aquesta Llei ha de contemplar mesures que són d'urgent aplicació com ara la declaració de zona protegida per a les àrees cremades, la repoblació amb espècies autòctones després d'uns estudis de viabilitat i adequació ecològica, l'increment dels mitjans de vigilància, la millora de les condicions i preparació de les brigades forestals, i la millora de les condicions de vida dels habitants de les zones rurals.

La desert i tzació: el major perill Segons un informe que la Secretaria d'Estat del Medi Ambient presentarà en la propera Conferència Mundial del Medi Ambient, més del 18% de la superfície espanyola (9'2 milions d'hectàrees) pateix greus fenòmens d'erosió i una altra extensió semblant en pateix de moderats, la qual cosa fa un total del 36% del territori estatal.

El paper del bosc Nosaltres sempre hem considerat el bosc no sols pel seu valor -fusta i altres aprofitaments- sinó pel seu paper en la conservació del sòl, com a regulador del cicle hidrològic, pel seu suport a la vida flora i fauna-. En el País Valencià, a més a més, el bosc és un agent important a l'hora d'esmorteir els efectes de les riuades. A poc a poc, el temps ens dóna la raó als "Iconaclastes" i destacades figures de l'Administració, com ara el Conseller d'Agricultura, han de reconèixer que el bosc no és, fonamentalment, una fàbrica de fusta.

Les causes dels incendis Les causes dels incendis -negligències, piròmans, llamps, línies d'alta tensió, etc- són diverses. La gran majoria, però, són d'origen humà. Tots els estius les

4

91

Desertització: un mot complex

històries de piròmans -de vegades una mica fantàstiques- amaguen una altra cara de la moneda: que la major part dels incendis s'originen per negligències, per la falta de vigilància i per la descurança en què es troba el bosc.

Les causes del problema són, per tant, múltiples i en conseqüència no hi ha una única solució màgica. Sense ànim d'exhaustivitat, podem dir que el fenomen cal abordar-lo abans, durant i després dels incendis.

Abans, amb mesures positives: mentre no hi haja un augment gran de la sensiblització popular serà difícil eliminar el gran percentatge d'incendis originats per negligències -la paelleta, la torrada de xulles, la crema de rostolls, les deixalles abandonades, etc.-. A més, cal un major incentiu perquè les poblacions de zones de muntanya obtinguen un profit de la conservació dels boscos tant públics com privats.

Junt a l'augment de la sensibilització i la rendibilitat cal un increment de la vigilància -la futura policia autònoma, per exemple- i de les sancions. Cal incrementar també els mitjans humans i tècnics de prevenció.

Durant l'incendi resulta clau, a més de l'ajuda de les poblacions properes, l'existència de brigades altament especialitzades i amb mitjans tècnics (hidros, helicòpters). Cal evitar la situació actual de treballadors amb sous de misèria, dense seguretat social i mancats de formació.

Després dels incendis cal un estudi cas per cas per tal de determinar el comportament a seguir.

En qualsevol cas són urgents mesures contra l'especulació: declaració de zones protegides, prohibició de requalificació de terrenys, impossibilitat d'aprofitament de la fusta, prohibició de pasturatge durant 5 anys, etc.

Per a més informació sobre aquest tema podeu consultar anteriors Butlletins o els dossiers de la Coordinadora del Bosc.

En l'anterior número del Butlletí (juny-juliol) publicàvem un extens article de Patricio García Fayos sobre els incendis al País Valencià. Ara amb una entrevista amb José Luis Rubio i amb un article seu sobre la desertització, intentem aprofondir encara més en les conseqüències del foc per al nostre entorn.

Una paraula amb moltes accepcions El mot desertització dóna lloc a una immediata imatge de zones amb greus problemes de deteriorament i amb forts condicionaments per al desenvolupament de la vida. La facilitat de resumir i transmetre aquest missatge ha estat possiblement un encert en la selecció d'aquet vocable que ha facilitat enormement la difusió i mentalització d'un dels més grans problemes medioambientals del nostre temps. No obstant, l'ús d'aquest mot també ha donat origen a un cert confusionisme i ha provocat nobrosos i interminables debats i discussions.

A partir de l'ús generalitzat del terme en el mitjans de comunicació i en fer una primer lectura simplista, hom ha visualitzat futurs paisatges de l'Europa mediterrània solcats de dunes d'arena i oasis aïllats, travessats per caravanes de nòmades del desert. Aquesta imatge és incorrecta perquè les nostres condicions climàtiques són, evidentment, diferents de les existents en els grans deserts com ara el Sàhara, Namib, Kalahari, Thar, Atacama amb règims de precipitació, temperatura, radiació i evapotranspiració molt diferents dels mediterranis. El confusionisme s'esdevé, en part, de l'amplitud del concepte biològic de "desert" i també dels diferents enfocaments conceptuals que se'n fan. Actualment hom coneix més d'un centenar de definicions sobre el procés de desertització; la qual cosa cosa es deu a la complexa naturalesa i caràcter multifactorial dels processos involucrats. A més a més, cal considerar que ultra el concepte biològic o geogràfic del terme "desert" existeixen d'altres accepcions tan dispars referides a temes tan dispars com poden ser els moviments demogràffics, les situacions d'aïllament o a determinats aspectes de percepció psicològica. En els diccionaris de sinònims hem trobat les següents entrades per a desert: erm, despoblat, buit, inhabitat, desolat, inexplorat, infreqüentat.

Un punt en comú: la baixa producció de biomassa Fins i tot en l'àmbit estricte del concepte ecològic de desert, ens

trobem amb situacions d'enorme disparitat pel que fa als paràmetrs biofísics que caracteritzen a les zones esmentades.

Existeixen el que podríem anomenar àrees clàssiques dels grans deserts a què ens referíem adés (Sàhara, Kalahari....) que no s'assemblen gens als deserts freds de les zones polars. També existeixen d'altres zones desèrtiques que no tenen res a veure amb la latitud sinó amb l'orografia i que es produeixen a sotavent de formacions muntayenques que retenen a barlovent la precipitació dels fronts plujosos.

De tot això és fàcil visualitzar l'amplitud i disparitat de les situacions biofísiques (per exemple pel que fa a temperatures i latituds geogràfiques) que poden considerar-se. No és d'estranyar per tant que el terme desertització haja estat utilitzat amb diferent abast i significat per diferents autors i organismes, donant origen a interpretacions confuses o equivocades.

procés, a les diferents condicions climàtiques, a la varietat de processos de degradació considerats, als diferents agents involucrats i a l'abast i magnitut de les repercussions.

L'enfocament del PNUMA En la Unitat Estructural d'Investigació sobre Desertització del CSIC hem optat per l'enfocament conceptual que estableix el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), a partir de la Conferència sobre Desertització celebrada a Nairobi (Kènia) en 1977. Aquest és l'enfocament generalment més acceptat, per la seua perspectiva global i pel seu caràcter sintètic. Per als organismes de l'ONU es tracta del "procés de conversió a condicions de desert de les zones que climàticament no són deserts" o bé "la minva o destrucció del potencial biològic del sòl que, en última instància, pot conduir a condicions de desert. Aquesta ampla defincició pot incloure tant els porcessos naturals com els procesNo obstant, hi ha un nexe comú sos induïts per l'home. Tampoc no a la varietat de zones que hom pot classificar com a desert i és es limita a zones climàtiques determinades i pot incloure des de l'escassesa o nulitat de la producció biològica. Xifres de 0,1 zones tropicals humides fins a zones àrides, passant per les condiKg/m2 com a producció de biocions semiarides (400 mm) que massa mitjana de les zones s'hi poden trobar a la zona sahadesèrtiques, contrasten colpidorament amb produccions de 60 riana-sudanesa o a la conca del Mediterrani. La definició del PNUKg/m2 corresponents a zones MA requereix, per altra part, els de pluviselva. A aquesta escassegüents comentaris i matisos: sa producció biològica o al procés de disminució de la mateixa, apunta el vocable desertització Múltiples processos involucrats ai marge dels diferents escenaa) Si hem considerat que el neris biofísics en què puguen dexe comú dels diferents deserts senvolupar-se. Per això existeix del globus era llur escassa biouna coincidència quasi absoluta massa i producció biològica, deen els aspectes essencials del sertització serà, doncs, el proprocés i, al mateix temps, una cés o conjunt de processos que gran disparitat en altres aspecd'una forma gradual i progressites que hi incideixen. Les zones va condueixen, finalment, a una de confluència de les diferents situació irreversible en el funciodefinicions rauen, en primer lloc, nament de l'ecosistema que a considerar que fonamentalanul·la la seua capacitat de sument es tracta d'un procés de port de vida vegetal o animal. destrucció o degradació del sòl b) El procés pot tenir lloc en que, al seu torn, repercuteix en qualsevol àmbit climàtic encara la resta de components de l'ecoque les zones climàticament sistema (vegetació, cicle himés extremades -com són les drològic, fauna....) i, en segon àrides o asemiàrides- siguen lloc, que es tracta d'un procés més sensibles per la seua meinduït directa o indirectament nor resistència. per l'home. c) Els principals processos de desertització són: la degradació A partir d'aquests conceptes bàde la coberta vegetal, l'erosió sics s'introdueixen variables diferents que es refereixen a les del sòl, la salinització, la contaminació i la degradació de l'escauses i factors i a l'àmbit getructura edàfica. ogràfic on es desenvolupa el d) L'expansió urbana i industrial no es considera en aquest enfocament, perquè no es tracta d'un procés gradual de degradació sinó una eliminació brusca del sòl com a suport biològic i perquè, a més a més, no condueix a condicions de desert. e) Els efectes dels processos de desertització per la seua pròpia naturalesa incideixen, a més dels aspectes ecològics i de productivitat agrària, en desequilibris socials i forts impactes econòmics en la xarxa física de les relacions humanes.

Aquesta perspectiva global de múltiples processos involucrats i de múltiples repercussions i conseqüències obliga també a dissenyar mesures correctores de lluita que tinguen en compte a tots i cadascú dels factors que hi intervenen. La dimensió real de l'amenaça de desertització va més enllà de les seues repercussions ecològiques i constitueix un problema socioeconòmic que obliga a considerar-la des d'una perspectiva integradora, en la qual aspectes tals com la problemàtica del bosc mediterani troben acomodament operatiu junt a d'altres problemes sectorials que necessàriament han d'encarar-se de forma conjunta.

José L. Rubio Unitat de Desertització CSIC València

Foto Enric Martínez (Papers de Xàbia).

La Casa Verda

SETEMBRE-OCTUBRE

91

BOSC

Entrevista a José Luis Rubio sobre les conseqüències dels incendis "Sembla, tristament, que cal una gran catàstrofe per mobilitzar els mitjans i els pressupostos' cialització de la fusta, conflictes entre particulars o entre particulars i entitats oficials com l'ICONA, l'estructura actual del bosc mediterrani, etc. Però crec que, a hores d'ara, no s'ha fet cap estudi definitiu sobre les causes últimes dels incendis.

El que tinc clar és que no és possible donar respostes simplistes. No crec, per exemple, que es puga explicar el creixement dels incendis simplement perquè hi ha hagut un progressiu abandonament dels boscos i aquests estan "bruts", com de vegades sentim.

José Luis Rubio és cap de la Unitat de Desertització del CSiC a València. El seu interès pels problemes medioambientals combina el treball investigador i la preocupació per conscienciar ia societat i el poder polític de Sa necessitat d'una acció decidida a favor del nostre entorn.

P.- iSón conscients eis ciutadans de les greus conseqüències dels incendis?.

R.- Crec que als últims anys es nota un augment de ia sensibilitat popular en el tema dels incendis forestals. Però falta la pressió social que faça que l'Administració adopte mesures adequades. Sembla, tristament, que cal una gran catàstrofe per mobilitzar els mitjans i els pressupostos.

I a més, està demostrat que el nombre d'incendis es pot reduir, com es pot comprovar a Galícia o a Catalunya, gràcies a una adequada política.

R- Els científics tenen un im-

portant paper en aquest terreny. i,Quin és ei nivell actual d'investigació en el tema dels incendis?

R.- Nosaltres, en concret, facilitem dades sobre els ecosistemes mediterranis en condicions normals i en condicions d'impacte. Sempre que podem o que ens ho demanen participem en el tema, com ara amb la Conferència sobre les conseqüències dels incendis forestals celebrada a Barcelona i València impulsada per la Societat Europea per a la Conservació del Sòl. La Conferència tenia com a objectiu, a banda del científic, l'augment de la sensibilitat social front a la pèrdua del

patrimoni forestal. La Unitat de Desertització, en col·laboració amb la Universitat Politècnica, ha elaborat un informe per al Parlament Europeu on s'hi dóna notícia de la gravetat dels fenòmens de desertització a l'àrea mediterrània. Totes aquestes iniciatives afavoreixen l'atenció sobre els problemes medioambientals i suposen també una important ajuda posterior de tipus econòmic i estructural per als equips investigadors.

Però aquestes iniciatives europees no tenen una contrapartida adequada al nostre país. El País Valencià és la penúltima autonomia espanyola en recursos dedicats al medi ambient, un 0,7% .

P.- A part de les causes immediates, {.Existeixen causes més profundes per a la multiplicació d'incendis en les últimes dècades?

R.- Es clar que l'acció humana és la principal causant dels incendis, potser en un 95% dels casos. En el sistema mediterrani els incendis són un paràmetre ecològic, però el que resulta anormal és la intensificació dels últims temps.

Hi ha un ventall de causes que normalment contemplem: l'especulació urbanística, la comer-

P. Què opines del paper dels tallafocs o de les pistes forestals en tot aquest problema?

R.- Encara que no sóc gestor ni tècnic forestal, opine que els tallafocs, a la vista dels resultats, són prou inútils antiestètics i antieconòmics. No garanteixen realment que el foc no passe i el seu manteniment resuita car.

Amb tot, en alguns casos el tallafoc pot ser positiu, no hem d'oblidar que en temes medioambientals no hi ha receptes úniques.

P.- Com s'ha d'actuar després d'un incendi?

R.- Es un tema complex i que demana una resposta interdisciplinar. Jo, com a especialista en sòl, puc dir que hi ha diverses opcions. En moltes ocasions és millor no tocar, sobretot, quan no es té la seguretat que actuar puga ser pitjor que no fer res.

S'ha de tendir a la diversificació en l'ús del bosc. Cada porció dej terreny té una potencialitat. Si es parla de repoblar, cada zona demanarà un tipus de vegetació, un sòl serà apropiat per a les espècies frondoses o per a matoll, un sòl esquelètic demanarà el pi, etc.

Als països mediterranis hi ha deficiències de tipus tècnic quant a la repoblació. Hi ha un buit i cal omplir-lo. Cal un debat sobre política forestal en què participen investigadors i organismes implicats.

tius, ecològics, de patrimoni natural, de riuades, etc. La Llei és positiva, però sols representa un primer pas. Cal una gran atenció pressupostària als temes forestals valencians. Tot el que siguen declaracins d'intencions no serveix.

Ací, durant molt de temps, l'esquerra ha pensat que l'ecologia s'oposava al progrés, que era un retorn a les cavernes. Ha sigut un trampa i, a| contrari, una política medioambiental racional significa treball, noves tecnologies, desenvolupament respectuós amb l'entorn. Crec que ha sigut un error històric. L'Estat espanyol és un país amb taxes rècord quant a erosió, sobreexplotació d'aqüífers, contaminació, pèrdua d'endemismes, incendis forestals, etc.

Encara és possible frenar el procés Calactuarja.

A pesar de l'estat de coses actual s'ha de pensar que l'Estat espanyol continua sent una àrea amb grans valors naturals, superior a la resta de països europeus, i sembla que la gent no n'és conscient, potser per raons de tipus cultural. En una societat com ia nostra, on en bona mesura s'han cobert unes determinades necessitats matenaís de la població, ha arribat l'hora de preocupar-se de l'entorn natural, i ia consciència ecològica ha de passar de l'estadi rudimentari actual a un estat de ple desenvolupament.

Evidentment, el moviment ecologista hi ha de jugar un paper important. Ja compta amb un saldo molt positiu quant a capacitat de mobilització i denúncia, però no ha de perdre de vista el rigor. El discurs ecologista ha d'estar més argumentat, perquè els temps ho exigeixen.

P.- Hi ha una Llei del Bosc que no acaba d'arribar...

R.- En conenc l'esborrany i des de la Conselleria ens hi van demanar comentaris. Nosaltres insistírem en els ternes conservacionistes i d'erosió. No sé si tindran en compte les nostres observacions. Crec que és una Llei feta un poc amb presses i que despatxa el tema de política forestal en uns pocs paràgiafs.

Cal una filosofia forestal que contemple els aspectes produc-

Conclusions de ia Conferència sobre erosió i degradació dei sòl com a conseqüència dels Incendis forestals Organitzades per ia European Sseiety for Sosl Conservatiers tingué Hoc a Barcelona i València durant ei 3-7 de setembra les jornades esmentades, de les quals indiquem les conclusions 1.- En l'actualitat, el nombre i extensió dels incendis forestals representa, a moltes àrees del Mediterrani, el major problema ambiental ja que pot conduir a una degradació irreversible del sòl.

2.- Els incendis forestals, sobretot els repetits i incontrolats, donen lloc a una progressiva pèrdua de qualitat ambiental.

3.- Existeix una urgent necessitat d'investigacions multidisciplinars al voltant del caràcter dels processos de degradació del sòl causats pels incendis forestals.

4.- El nombre i intensitat dels incendis forestals poden ser reduïts mitjançant una eficaç acció

butlletí

coordinada entre gestors forestals, grups tècnics i científics i l'Administració.

5.- Les mesures estructurals adreçades a reduir l'amenaça dels incendis forestals han d'incloure la diversificació de l'ús del sòl, la gestió i control dels espais d'esbargiment i dels abocaments il·legals, i ia introducció i potenciació dels intruments legals apropiats.

6.- Les mesures recomanades per a reduir l'impacte dels incendis forestals inclouen: la reducció del temps necessari per a la seua detecció, la intervenció immediata i l'aplicació de noves tecnologies per a l'extinció dels focs.

5

ENERGIA

SETEMBRE-OCTUBRE

El tema energètic: un eix condicionador de ia política ambiental

Resolucions de la Coordinadora Estatal Antinuclear Els dies 14 i 15 de setembre, amb l'assistència de 15 grups de tot l'Estat es va reunir la Coordinadora Estatal Antinuclear a Logrono (La Rioja). S'hi tractà la valoració sobre la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular i el Pla Energètic Nacional; s'hi aprovà al respecte un manifest contra el PEN i una declaració a favor de les energies renovables.

Campanya de la CEAN contra el PEN i a favor de les energies renovables Els grups assistents a la Coordinadora Estatal Antinuclear acordaren encetar una campanya en contra del PEN i a favor de l'estalvi energètic i de les energies renovables. En la Coordinadora s'aprovà el manifest que a continuació reproduïm.

Grups assistents a la Coordinadora de la Rioja

•-*,'.. -.**••>?

AEDENAT (Madrid) AEDENAT (Conca) AEDENAT (Astúries) GARVA (Múrcia) EKI (Guipúscoa) EGUZKI (Viscaia) COMITÈ ANTINUCLEAR DE SALAMANCA ARCE (Miranda de Ebro) CEPA (Sevilla) EKI (Viscaia) EKI (Araba) ADENEX (Extremadura) WISE (Tarragona) ERA (La Rioja) C. PROMOT. ILP (Barcelona) ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO (País Valencià)

Manifest contra el PEN

Els grups de la CEAN (Coordinadora Estatal Antinuclear) hem presentat un recurs davant el tribunal Constitucional per aconseguir un pròrroga de tres mesos en la campanya de la Inciativa Legislativa Popular, a causa dels problemes i entrebancs que la campanya de recollida de signatures ha patit. Fins ara, se n'han recollides 500.000, però caldria obtenir-ne més en previsió de possibles errades.

Les crítiques al Pla Energètic Nacional (PEN) Quant al debat sobre el PEN, cal destacar-ne la valoració negativa, ja que des del punt de vista ecològic suposarà agreujar les conseqüències dels impactes ambientals més perillosos i el no encetar la necessària renovació tecnològica i energètica en aquest terreny.

En primer lloc, els grups ecologistes ressalten que davant un 70% de l'opinió publica contrària a l'energia nuclear -segons una recent enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS)-, l'Administració insisteix a mantenir aquesta font d'energia.

Malgrat que el Pla manté la moratòria de les centrals nuclears en construcció, contempla, però, allargar la vida de les centrals en explotació. Davant aquesta posició, el moviment ecologista demana un tancament urgent de totes les plantes nuclears en funcionament, ja que només la producció de residus radioactius sense comptar el perill d'accidents ni la contaminació, etc- és una de les amenaces més greus que tindran com a herència les generacions venidores.

Pel que fa a la contaminació atmosfèrica produïda per l'ús de l'energia, els objectius del PEN són igualment rebutjables per la manca de sensibilitat medioambiental. El Govern espanyol pressiona contínuament en la CE perquè disminuesquen els nivells de reducció de la contaminació acordats, demanant un tracte de favor i al.legant un menor desenvolupament econòmic, per tal d'obtenir llicència per contaminar més.

Els nivells de contaminació Aquest Pla és altament contaminador: de manera que per al diòxid de carboni (CO2) s'hi es-

6

tima que es pot continuar augmentant les emissions actuals fins el 56%, quan és de sobres conegut que el CO2 causa quasi la meitat de l'efecte hivernacle 0 canvi climàtic. La conferència intergovernamental celebrada a Toronto el 1987 va recomanar reduir en un 20% les emissions d'aquest gas per a l'any 2005; i per ara, divuit països han adoptat polítiques per a estabilitzar o reduir llurs emissions de CO2.

Quant als contaminants responsables de les pluges àcides, la situació és també preocupant: en el PEN, el Govern espanyol es compromet a aconseguir per a l'any 2.000 una reducció del 30% del diòxid de sofre (SO2), respecte dels nivells de 1980.

Per al moviment ecologista resulta possible i necessària una acció més enèrgica fins aconseguir retalls del 80%, ja que el deteriorament de grans extensions de boscos en gran part d'Europa -i al País Valencià en tenim un bon exemple als Ports 1 al Maestrat-. La pluja àcida, juntament amb els incendis forestals, l'especulació urbanística i altres fenòmens acceleren els processos de desertització.

Pel que fa als òxids de nitrogen (NOX); la situació és similar; segons el parer ecologista seria possible i urgent de reduir en un 60% les emissions totals d'aquest producte, igual que la reducció d'altres contaminants atmosfèrics (hidrocarburs, partícules,..). No obstant això, aquestes qüestions resten imprecises i vagues en el PEN. Energies renovables Fet i fet, a l'Administració li manca sensibilitat ecologista i l'ambició i la imaginació suficient per a solucionar els greus problemes medioambientals que ens amenacen. I quan aposta per les velles fonts energètiques hipoteca el futur i ajorna la possibilitat de posar en marxa energies netes i renovables. En aquest punt el Pla no pot ser més descoratjador; l'apartat dedicat a les energies renovables és purament marginal i evidencia una manca de voluntat política de desenvolupar les: fins a l'any 1995 es remet a l'anterior Pla d'Energies Renovables (PER) actualment vigent, quan proposa repetir els seus resul-

tats en el quinqueni següent. En aquests moments, les energies renovables aporten el 2,9% de! total, i s'hi preveu que només arriben al 3,4%. A més a més, en aquests valors de renovació tecnològica s'inclou la incineració de residus urbans, que és rebutjada pel moviment ecologista, perquè encara que s'intente aprofitar la combustió de les incineradores per a generar electricitat, suposa un greu atemptat contra el medi ambient i la salut de les persones. Ara mateix, a l'Horta de València reprendem la campanya de lluita contra la incineradora de Pinedo i la de Quart de Poblet-Aldaia.

Estalvi energètic Lògicament, per a la sensibilitat ecopacifista, l'estalvi energètic és la font d'energia més barata, neta i solidària.

El Govern espanyol pressuposa la hipòtesi sostinguda d'un escenari internacional eufòric i guanyador on es considera que les fonts tradicionals continuaran barates durant tot aquest segle i on no es preveu la possible escassetat de recursos energètics. De manera que el PEN adopta objectius d'estalvi energètic ridículs, i es preveu augmentar el consum actual en un 24% fins a l'any 2000. En canvi, països com Dinamarca un dels de major nivell de vida de la CEE- espera poder reduir el seu consum d'energia en un 15% per a l'any 2000. El càlcul i la planificació de l'estalvi sembla "conditio sine qua non" per aconseguir una reducció del consum actual.

La dependència energètica és una més de les tendències que propicia aquest PEN, ja que als apartats tradicionals -petroli, gas, urani, carbó- s'afegeix ara la importació d'electricitat de França. Fins ara l'Estat espanyol n'era lleugerament exportador. Així, doncs, cal un nou Pla que aposte per les energies renovables, la viabilitat de les quals està avalada per nombrosos informes. El principal problema del PEN és que estimula el malbaratament de recursos energètics -un gest insolidari amb els països pobres- i augmenta els nivells de contaminació i deteriorament del medi.

Sal.lus H. Gomar

1.- Abandonament de l'energia nuclear. Tancament urgent de totes les centrals nuclears, iniciantlo per les de la primera generació (Zorita i Garorïa). Desmantellament del cementeri de residus radioactius de El Cabril.

2.- No retribució a les companyies elèctriques pel tancament anticipat de les centrals nuclears ni per la interrupció dels plans de construcció de les centrals afectades per la moratòria.

3.- Reducció per al 2.005 de les emissions de diòxid de sofre en un 80%, de les de diòxid de nitrogen en un 60% i de les de diòxid de carboni en un 20% respecte dels nivells actuals. Hom instal·larà tecnologies descontaminants a les centrals tèrmiques que continuen en funcionament i es tancaran aquelles on no siga possible l'adaptació a les noves tecnologies netes.

4.- Adopció d'un pla global de millora de l'eficiència energètica amb compromissos ambiciosos d'inversió en tot el sistema elèctric, energètic, industrial, de transport i de serveis. Cal millorar l'eficiència energètica en un 35% en l'horitzó de l'any 2000.

5.- Duplicació per a l'any 2000 de la producció d'energia mitjançant fonts renovables facilitant la seua difusió amb subvencions i crèdits a baix interès.

6.- Foment decidit de la cogeneració, tant en les indústries com en el sector domèstic i de serveis, fins arribar a 2.000 MW adicionals de potència instal·lada en l'any 2000.

7.- No es construirà cap embassament més, i es procedirà a aprofitar millor els que hi ha en l'actualitat, amb sobreequipament per la prevenció de riuades i producció elèctrica en els embassaments on ara no es produeix.

8.- Reducció al mínim de la utilització de béns innecessaris, com ara embalatges i embolcalls excessius i productes d'usar i llançar. Hom promocionarà la reutilització de productes i el reciclatge de tot tipus de materials en la indústria, en els serveis i a les llars, mitjançant plans de destriament en l'origen. Es descarta la incineració de residus encara que siga amb aprofitament energètic.

9.- S'establirà amb caràcter obligatori i en un termini màxim de dos anys l'etiquetat energètic de tots els dispositius de consum d'energia. S'assessorarà els con' sumidors sobre la seua eficiència [

i el seu impacte ambiental.

10.- Aprovació i aplicació de normes de qualitat energètica i ambiental en la concessió d'obres de construcció i rehabilitació de tot tipus d'edificis, en fomentar l'aïllament tèrmic, els sistemes centrals i eficients de calefacció i refrigeració, aigua calenta solar i de gas natural; en prohibir les calderes elèctriques per a usos domèstics i de serveis i en oferir auditories energètiques i sistemes tous de finançament a totes les persones que vulguen reemplaçar els sistemes existents.

11.- Iniciació de plans exemplars de millora de l'eficiència i l'estalvi en il·luminació, calefacció i refrigeració dels edificis públics de totes les administracions.

12.- S'aplicaran taxes ecològiques per llei, destinades al finançament de plans d'eficiència, a la promoció de les energies renovables i a la descontaminació, a penalitzar la ineficiència energètica i la destrucció medioambiental.

13.- En cap cas es disminuiran en termes reals els preus dels derivats del petroli destinats al transport. Si baixarà el preu del cru, l'augment del guany de l'Estat en impostos, es destinarà a un fons d'ajuda a les energies renovables en el Tercer Món no exportador de petroli.

14.- Es potenciarà el transport col·lectiu (excepte el T.A.V. i l'aviació) amb la consegüent redistribució de la inversió en infraestructures. S'establiran nous límits de velocitat en la circulació de vehicles.

Es tendirà al tancament progressiu del trànsit en el centre de les grans ciutats amb l'objectiu de millorar l'eficiència en les despeses de combustible i desestimular l'ús irracional del transport privat. S'atendrà la promoció de l'estalvi energètic en l'elaboració de les Polítiques Territorials i de les Normes de Planejament Urbà.

15.- S'afavorirà una dràstica descentralització de lactual model energètic per aconseguir un millor aprofitament dels recursos renovables i per reduir el poder dels grups financers i companyies elèctriques, i alhora garantir ei controi i la participació ciutadana en la presa de decisions a tots els nivells facilitant en aquest terreny el ple assoliment de sobirania de les diverses nacionalitats de l'Estat espanyol.

La Casa Verda

SETEMBRE-OCTUBRE

91

ENERGIA

Dos importants documents elaborats per Greenpeace: "Estalvi i Eficiència Energètica" i "Energies Renovables a Espanya; una opció de futur" Signant per la ILP.

En 1990, el consum mundial d'energia primària va superar lleugerament els nou mil milions de tones equivalents de petroli (Tep). La producció, transformació i consum final de tal quantitat d'energia és la causa principal de la degradació de la Terra. Accidents nuclears com el de Txernòbil, els residus radioactius, les pluges àcides, el recalfament del planeta, la contaminació de l'aire, la desertització originada pel consum de llenya als països capitalistes en la misèria i la inundació de grans extensions provocades per la construcció de grans centrals hidroelèctriques, són alguns dels efectes indesitjables d'un alt consum energètic. La Guerra del Golf, així com les crisis del '73 i 7 9 també en són conseqüència. Tot seguit extractem dos informes de Greenpeace que tracten temes claus: l'estalvi energètic i les energies renovables. Tots dos informes els teniu a la vostra disposició al Fons de Documentació de la Casa Verda.

Per José Manuel Fernàndez de Mata i Michael Vollbrecht

"Estalvi i eficiència energètica " Un enfocament des del punt de vista de la demanda per a la planificació elèctrica Informe elaborat per a Greenpeace per José Manuel Fernàndez de Mata i Michael Vollbrecht que proposa l'aprovació amb caràcter d'urgència d'un programa de llarg abast per millorar l'eficiència energètica i el foment de l'estalvi, de manera que es puga acomplir el tancament anticipat de totes les centrals nuclears existents. L'informe encara l'aconseguiment de la transició en una societat energèticament eficient mitjançant la crítica als últims Plans Energètics Nacionals, la situació del sector elèctric estatal, les anàlisis del consum domèstic i industrial, etc. Tot seguit us donem un resum del document.

El Pla Energètic Nacional (PEN) 1.- El 19 de setembre passat el govern va presentar al Congrés i al Senat el nou PEN (Veg. article d'aquest Butlletí) per als propers quatre anys. El primer que cal constatar és que l'estratègia elèctrica del govern passa per establir un enfocament des del punt de vista de l'oferta, de tal manera que, previstes les variacions del PIB i les de la demanda d'electricitat (millores d'equipament=millores del benestar), el centre de les anàlisis i previsions i alternatives -i per tant, el centre de les discussions-, passa a ser l'augment de la producció (capacitat) i els problemes de les pròpies empreses elèctriques. L'error de tals càlculs és enorme tal i com es va demostrar amb el PEN-75.

2.- Sembla, per tant, més racional jugar sobre segur. En aquest sentit l'Informe adopta l'enfocament de la demanda d'energia elèctrica avaluant sector per sector tots els consums

butlletí

finals d'electricitat.

L'estalvi: primera font energètica 3.- Els resultats a què han arribat indiquen que l'aplicació de tecnologies estalviadores ja existents en el mercat (MTM) als sectors finals consumidors d'electricitat, generarien un estalvi global de 32,5 TWh/any (1 TWh/any = mil milions de kWh), és a dir, el 30% del consum net peninsular (109 TWh en 1.988).

Cas que s'aplicaren tecnologies avançades (TA) l'estalvi fóra considerablement major, és a dir un 49% del consum.

4.- Evidentment, els anteriors resultats espectaculars poden ser qüestionats en la seua real aplicació, amb preguntes a l'entorn dels costos i terminis d'implantació de les esmentades tecnologies. A aquest respecte, la resposta ofereix la senzilla lògica del mercat (Millor Tecnolo-gia del Mercat). Si es ven és que són rendibles per al fabricant i, si es compren, és que estalvien diners al consumidor i fa més competitives les empreses que les adquireixen.

5.- En definitiva, durant els pròxims 10 anys es pot reduir la demanda d'electricitat de forma dràstica -en un 50% del seu nivell actual-.

6.- Per al càlcul de l'estalvi total -amb xifres de 1.988- es parteix que les MTM i les TA generen un estalvi de 32,5 TWh i 53,3 TWh, respectivament. Si considerem que les pèrdues actuals són el 17,4% del consum net total peninsular -distribuïdes entre un 11,1% de pèrdues en la xarxa, un 5,1% per autoconsum i un 1,2% per bombament- els estalvis, després d'evitar les pèrdues, serien de 39,5 i 64,8 TWh rerspectivament.

A tall d'exemple 7.- Com a conseqüència, re-

sulta lògic dedicar grans esforços a millorar l'Eficiència Energètica del país, que ha de ser considerada com un nou i

Extracte de l'informe fet per a Greenpeace per José Santamaría

vital recurs energètic. Per ado-

nar-nos del poc cas que l'Administració en fa, només cal dir que aquella ha millorat menys d'un 3% en els últims 16 anys.

Pel que fa als terminis d'implantació de les noves tecnologies, depèn fonamentalment de les intencions del govern. ció

Estalvi versus nuclearitza-

8.- En relació amb la possibilitat d'obrir nous grups nuclears com el de Valdecaballeros, senzillament el càlcul econòmic l'exclou; segons les dades disponibles la inversió actualment realitzada a Valdecaballeros és de 300.000 milions de pessetes.

L'acabament de la central exigiria una quantitat superior a la ja esmerçada. Doncs bé, si l'oferta de producció elèctrica ha de competir amb l'estalvi, cal comparar els costos de producció d'una central nuclear amb els corresponents a l'Eficiència Energètica amb MTM: unes 1418 pts/kWh(central nuclear) i 2 pts/kWh (estalvi).

9.- A més a més, ha de tenirse en compte la situació del sector elèctric i les seues possibilitats d'inversió: el 31.12.88 el balanç agregat de les empreses elèctriques -excepte les illesmostrava una situació alarmant, a l'igual que el compte de Pèrdues i Beneficis. La reordenació i racionalització de les elèctriques és una tasca de la suficient magnitud com per complicar-la, encara més, amb noves inversions.

10.- Finalment, la no construcció de potència elèctrica adicional evitaria efectes medioambientals de gran importància per a la població 12.- En definitiva, des del punt de vista d'instal.lació de potència elèctrica adicional, el sector productor i les empreses elèctriques han estat transmetent la seua ineficièricia a la resta de la societat. Aquests efectes han estat i són negatius per al medi ambient i per als consumidors finals de l'electricitat.

"Energies Renovables a Espanya; una opció de futur" En aquest informe José Santamaría fa un repàs a les principals energies renovables, enquadrant-les en la situació actual. Per a cadascuna d'elles (solar tèrmica, solar foto-voltaica, hidràulica, eòlica, geotèrmica i biomassa) s'hi analitzen les diverses tècniques d'aprofitament energètic, la seua evolució històrica, avantatges i limitacions, els costos i les necessitats d'inversió.

L'estudi conclou que les energies renovables poden aportar 8.560 Ktep (milers de tones equivalents de petroli) per a l'any 2005, quantitat que pujaria a 14.100 Ktep a les envistes del 2020. Més interessants són les conclusions referides a l'aprofitament elèctric, on la potencial aportació de les energies renovables se situa en els 48,8 TWh (1TWh= mil milions de kilowats) en el 2005 i arribaria a 89,1 en el 2020, amb un destacat creixement de l'energia foto-voltaica que es col·locaria quasi al nivell de l'energia hidroelèctrica.

No parlem d'utopies Aquests resultats cobren major importància si se suma el potencial d'estalvi i l'eficiència energètica. Cal subratllar que aquestes quantitats són prou realistes, fins i tot conservadores (no s'hi inclouen totes les aplicacions ja desenvolupades ni les que podien resultar de les actuals investigacions). Només cal un decidit suport institucional cap a un sector que, després de l'empenta inicial, i amb uns ajuts que avui li manquen (i dels que sí gaudeixen les energies més contaminants i perilloses) s'imposaria per raons d'economia, seguretat, senzillesa, autoproveïment i, òbviament, netedat.

Activitats Pròximament proposarem a la Federació Ecologista del Pafs Valencià la presentació d'urt escrit adreçat a fes Corts Valencianes respecte de la seua posició davant del PEN, ja que al País Valencià està la Centra! de Cofréflts i farr pl·lació de ta Tèrmica d'Andorra, Junt a la Federació Ecologista es fa xiníra ei Pfa Energètic i per ios energies nete Mrtts de la CEAN contra el Pla Energètic.

Corren rumtirs d* ï Uf)

7

ESPAIS NATURALS

SETEMBRE-OCTUBRE 91

L'informe del Fiscal en Cap del Tribunal Superior de Justícia ha estat ignorat en la pràctica

Com ja denunciàrem: una carretera travessa l'Albufera sense informe previ d'impacte ambiental El mes de maig denunciàvem que l'Ajuntament de Sueca -amb finançament de la Conselleria d'Agricultura- estava fent una carretera pel mig del llac de l'Albufera sense que la Junta Rectora del Parc ni l'Agència del Medi Ambient se sentiren al·ludides per una actuació que vulnera el Pla de Protecció del Parc Natural. L'excusa de l'Ajuntament de Sueca consisteix a dir que les obres són una ampliació de l'antic camí rural d'Utxana i que, com a tal ampliació, no és preceptiu l'informe previ d'impacte ambiental.

Agró vam fér la denúncia encara s'hi estaven fent les obres de preparació prèvies a l'asfaltat; ara, quan ix l'informe de la Fiscalia, davant d'uns "fets acomplits" -ço és, l'asfaltat de la carretera-, la Fiscalia demana mesures corectores.

La contestació de l'Agència del Medi Ambient (19-7-91) indica que "En aquest moment, les Conse-lleries d'Agricultura i Medi Am-bient treballen conjuntament en el disseny de mesures correctores sobre afecció mediambiemtal de les obres realitzades, mesures que oportunament seran posades en coneixement general del públic a través de l'Ajuntament de Sueca, entitat executora de les obres".

Les obres del camí d'Utxana.

Davant d'aquests fets, Acció Ecologista-Agró va presentar ía corresponent denúncia, arran de ia qual el Fiscal en Cap del Tribunal Superior de Justícia emeté, amb data de 25 de juliol, el corresponent informe en el

qual s'indica que "és discutible" considerar "com a ampliació d'un camí rural" una carretera asfaltada que duplica el camí original. En tot cas, el que assenyala l'informe de la Fiscalia és que la reconstrucció de les

sèquies adjacents a la carretera amb formigó, tal i com s'ha fet, sí que exigeix el preceptiu informe d'impacte.

Camí sense retorn Quan des d'Acció Ecologista

Quan, després del plenari de l'Ajuntament de Sueca del dia 3 d'octubre, siguen exposades les mesures correctores, ja direm la nostra.

No obstant, en veure les declaracions de l'alcalde sueca -que el Calvo Ortega el guíe!- respecte dels ecologistes -"A quien no tiene faena Dios se la da"-, ens temem l'opinió que tindrà sobre les mesures. Per cert, senyor aícaide, també li haurà de donar faena el nostre Senyor al Fiscal en Cap.

Els guisats de "La Matandeta" El restaurant de La Matandeta, inaugurat el passat dia 3 d'octubre amb l'assitència de consellers i forces vives, ha estat possible gràcies a una modifiració del Pla Especial del Parc Natural de l'Albufera respecte del document d'Avanç i del del document resultant de la primera exposició pública.

La redacció final permet establiments de restauració a la vora de carreteres en zona de Protecció Especial Ecològica sota certes condicions d'edificabilitat.

Per evitar que se seguesca l'exemple, demanem la supressió del paràgraf 9 de l'article 34 del Pla Especial, perquè suposa el perill de proliferació d'aquest tipus d'establiments al bell mig del Parc.

La crítica gastronòmica la farem en la secció corresponent; de totes maneres, però, hem d'advertir que no ens agraden massa els "guisats" encara que es presenten com a "cuina de mercat".

Convocats per la CODA, l'Alguer i Falcó per protestar contra la mortaldat de vertebrats que aquesta origina

Tall de la carretera nacional 332 a les Salines de Santa Pola El dia 22 de setembre, convocats per la Coda, l'Alguer de Santa Pola i Falcó d'Alacant, un grup de companys tallà la N-332 Alcant-Cartagena al seu pas per les Salines, prop de la torre de

afegir als que provoquen ia creTamarit. Protestaven així contra ma de canyissars, la contaminal'elevadíssima mortaldat de verció de pesticides-plaguicidestebrat -especialment ocells- que herbicides, el furtivisme, la proliprovoca la carretera alhora que feració d'abocadors (fins i tot un demanaven mesures esmorteïmunicipal), l'especulació immodores de l'impacte ambiental, biliària i els que provocarà la com ara la limitació de velocitat prevista autopista Alacanta 60 km/h., bandes sonores caCartagena que passarà entre el da 250 m., cartells d'avís per als Fondo i les Salines. conductors, passos subterranis per als animals, col·locació de Ün problema semblant a la catanques que impedesquen el vol rretera Natzaret-Oliva ras de les aus, etc.

Aquesta carretera, al seu pas Segons estudis fets pels comentre la Devesa del Saler i panys de Falcó, els 6 km. de la N-332 que passen per les l'Albufera, origina també una gran quantitat de morts entre els Salines són el punt negre més invertebrats del Parc, taal i com important de l'Estat pel que fa a es demostra en l'estudi que remortaldat d'aus per atropellacentment han fet els companys ments -entre 3.000 i 4.000 l'any. Aquest és un impacte més a del grup Roncadell.

Projecte d'yrbanlízació ai cap de l'Àljub L'Ajuntament de Santa Pola s'ha entestat a urbanitzar una part del cap de l'AIjub -antiga denominació de! cap de Santa Pola-, un dels últims espais semiverges que resten del litoral del municipi. Segons l'alcalde, Pacual Orts, "la zona no té cap catalogació de protecció natural i e! que s'hi vol fer no va en contra del medi ambient per tractar-se de construccions de baixa intensitat relacionades amb el turisme"("lnformación" 23-9-91). Clar que de seguir urbanitzant el litoral no sabem a quina classe de turisme es referirà el senyor alcalde. Crisi: "what crisis?".

8

La Casa Verda

S ETEM B R E O C T U B R E

91

ESPAIS NATURALS

La pretesa construcció d'una pedrera: un impacte més

Prou d'agressions a la Calderona!

Encara no s'han apaivagat les veus de protesta contra l'ampliació -fins a extrems exagerats per a un paratge natural- d'unes pistes forestals, quan tot un poble s'ha mobilitzat per evitar un nou atemptat a la Serrra Calderona: una pedrera al terme de Marines.

El passat estiu, alguns veïns d'Olocau i Marines Vell observaren cert moviment de tècnics per la zona i, preguntant, s'assabentaren que s'hi estava estudiant la ubicació d'una pedrera a la Partida del Juerves, a 2 Km. d'Olocau i a 1,5 de Marines Vell. Poc a poc s'hi va escampar la veu i una sensació de malestar s'estengué entre els veïns, que organitzats, començaren a mobilitzar-se: articles a la premsa, consultes als organismes competents, sql.licitut d'ajuda a tècnics i moviments veïnals, ecologistes i tots aquells que pogueren donar suport a les seues reivindicacions. Una pedrera no entrava en els seus plans per a la Serra.

El període d'exposició pública fou durant el mes d'agost -el millor per complir la llei i alhora evitar-se dificultats-, però malgrat ser un mes de vacances molts férem un parèntesi per presentar les al·legacions pertinents.

Les raons en contra de la pedrera Moltes són les raons adduïdes en contra; algunes citades per l'estudi d'impacte ambiental (EIA) contractat per la mateixa empresa sol·licitant. Aquest cita els següents impactes durant els 30-50 anys (pag. 49) que duré l'explotació: - "Producció de pols, gasos, sorolls i vibracions com a conseqüència de voladures, excavacions, transport, trituració i d'altres". "L'aire es contaminarà amb els gasos d'emissió dels motors diesel... que consumeixen 260 I/h de gasoil..(pàg. 21 EIA)".

- Sorolls i vibracions per les explosions (112.000 kg. d'explosius en 4.000 kg. per voladura), els motors, les màquines de picament i classificació.

- "Contaminació d'aigües superficials per elements fins residuals de l'explotació" (Es rentaran uns12.000 Tn./any de fins).

També pot haver-hi, excepcionalment, fuites o vessaments de combustible i olis. La hidroiogia de la zona es veurà afectada

pel consum de 400 l/min. d'aigua durant 8 hrs. al dia, (pàg. 68 EIA)- per al rentat d'arena. L'informe no especifica d'on se n'obtindran ni quantifica les repercussions del seu vessament.

Per la composició dels sòls les aigües subterrànies tenen una alt grau de vulnerabilitat.

- Pèrdua de sòls i materials geologies i risc d'augment d'erosió per aigües pluvials. Eliminació temporal de la vegetació existent i emigracions, per greus alteracions de l'hàbitat, de la fauna local.

Fauna i flora També es veuran afectades les espècies vegetals de les proximitats a conseqüència de la pols i la contaminació dels motors. Espècies entre les quals n'hi ha de protegides -omeses en l'EIA- com ara la savina, l'arboç, la murta, el margalló, el timó, etc, segons Decret de 1312-85 (DOGV 3-2-86).

La pedrera espantarà la fauna, amb espècies protegides -també omeses en l'informe- com ara el duc, l'àguila cuabarrada, el xoriguer, l'àguila marcenca, els mussols, les òlibes, els córvids i fins i tot falcons.

Un paisatge d'excepció Paisatge que l'EIA defineix com "de gran qualitat que ha de ser conservat amb particular interès" (pàg. 31).

El valor de la Serra ha estat reiteradament reconegut: el 1.978 s'hi va incloure en el Catàleg d'Espais a Protegir per la Llei del Sòl, la Comissió Provincial d'urbanisme aprovà inicialment el Catàleg de Protecció Especial, que no fou ratificat ja que hi havia una polèmica entre els partidaris d'un urbanisme a l'estil de Nàquera i els de la conservació. Deu anys després quedàrem gratament sorpresos quan els primers que parlaven de protecció eren els propis ajuntaments de la Serra. I si bé les paraules no s'ha convertit en fets; potser siga l'Ajuntament d'Olocau el més "decidit" a què el seu desenvolupament passe per

Les novetats del Montgó El 17 de setembre es va celebrar l'última reunió de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó, òrgan col·legiat que pot intervindre directament en la gestió de l'espai natural. El representant dels grups ecologistes en la reunió és Joan Sala.

Amb ell intercamviem impressions sobre l'estat actual del Parc.

butlletí

una promoció i millora de la Serra que hi porte a visitants curosos de l'entorn i interessats en els seus valors naturals.

I, a més a més, afegim - En el cim de la muntanya on es pretén ubicar-la existeix un jaciment arqueològic de l'Edat del Bronze: el Musgany.

- Passarien dos camions pesants cada tres minuts per l'estreta, esquerpa i perillosa carretera d'Olocau, amb la qual cosa s'incrementarien els riscs d'accidents per als residents i la farien incompatible per a usos com ara el ciclista -tan utilitzat actualment-, el de Ruta turística i d'interés paisatgístic, que són els més adequats.

- Risc per a la salut i seguretat de les persones que hi transiten (soroll, pols, caiguda de pedres, etc).

- La pedrera suposa un benefici econòmic privat en detriment d'n interès públic i del medi ambient. Només es crearien 9 llocs de treball.

- La pedrera suposa un ús del sòl incompatible amb el desenvolupament turístic rural, basat en la difusió i millora del valor cultural i medioambiental de la zona, pel qual ha optat l'Ajuntament d'Olocau i que és cada vegada més el motor de la seua economia. La pedrera aniria en detriment de l'economia local.

La pedrera vol fer-se al bell mig d'una serralada que posseix uns valors naturals i culturals de general reconeixement per la qual cosa està inclosa en tots els catàlegs d'espais d'interés natural. El mateix informe reconeix "el seu potencial ecològic i la seua estreta vinculació a l'àrea metropolitana de València". En efecte, la Serra Calderona és el pulmó natural i la zona d'esbargiment de l'àrea metropolitana de València per la seua proximitat i els seus valors. No té vocació industrial "dura", sinó turístico-cultural, naturalística i de pràctica d'activitats de muntanya i d'educació ambiental; compatibles, totes elles, amb la defensa dels seus valors ecològics.

P.- Quins han estat els temes tractats en la reunió?

R.- Es va parlar en primer lloc de la desdafortunada Pujada Automobilística a les Planes, amb una exposició dels representants de l'Automòbil Club de Dénia -organitzadors de la prova- sobre les condicions a què es subjectava l'autorització. Açò venia motivat per una carta que el 28 d'agost envià l'organització a la Junta Rectora del Parc sol·licitant autorització per última vegada -al·legant que una interrumpció d'una any suposaria la pèrdua de la categoria internacional- i que en posteriors edicions la prova es celebrarà al Coll de Rates.

P.- Quina fou la reacció de la Junta davant d'aquest fet?

R.- Gil Corell, com a President de la Junta, va estimar que per evitar més polèmiques -atesa la implicació de l'Ajuntament de Dénia que dóna suport a la prova- es podria concedir autorització per última vegada sota les següents condicions: compromís de l'Ajuntament de no concedir més subvencions per celebrar la prova al Montgó, compromís escrit de l'Automòbil Club de Dénia de no tornar a sol·licitar la prova en el Parc; no permetre l'accés del públic a la zona A -màxima protecció-; i establir durant la prova un servei de vigilància de guardes jurats.

Les mobilitzacions Organitzada per les Asscociacions de Veïns d'Olocau i Marines Vell, es va fer els passats 5 i 6 d'octubre una concentració festivo-reivindicativa per reclamar que no se seguesca agredint la Serra Calderona i evitar que s'hi instal.le una pedrera.

Acció Ecologista Agró, a través del Col·lectiu València en Bici es va fer ressò d'aquesta reivindicació i acudiren als actes pujant amb les bicis fins a Olocau.

Malgrat les fortes pluges de divendres nit, ens citàrem uns 20 ciclistes a la Plaça de l'Ajuntament de València, des d'on partírem a les 10,30 sota un sol radiant. Durant el trajecte se'ns ajuntaren altres companys. Un gran nombre de veïns d'Olocau ens esperava a l'entrada d'un poble que lluïa als balcons uns llançols amb crespó negre on posava "No a la Pedrera".

Després d'un dinar al qual fórem convidats ens mostraren el poblat ibèric d'El Puntal dels Llops.

Cap a les 19,30 s'obrí l'exposició sobre Olocau i la Pedrera,

Aquest compromís entre l'Ajuntament i l'ACD es va fer públic en roda de premsa. No obstant els aficionats no estan d'acord amb la decisió de la Directiva de l'ACD de deixar el Montgó.

P.- Quins altres temes s'hi tractaren?

R.- Un altre punt fou la futura solicitut de Reserva Marina per als fons del Parc. El representant de la Conselleria d'Agricultura va dir que el projecte estava acabat i seria tramés en breu als Ajuntaments de Dénia i Xàbia. També s'hi va parlar de la nova delimitació del Parc Natural que proposa "l'etern" Pla Especial. Es tracta d'eliminar la zona B tot incloent-ne el sòl no urbanitzable en la zona A, amb la qual cosa es trauria del Parc totes les urbanitzacions i el sòl urbanitzable encara no desenvolupat. Digueren que tant el Pla Especial com el nou Decret de Delimitació estarien a final d'enguany cosa que no crec-.

En la meua opinió no té massa sentit mantenir les urbanitzacions perifèriques dins del Parc Natural.

S'hi va comentar també la notíca apareguda en la premsa sobre la futura instal·lació d'una Estació de Seguiment Marítim que gestionaria la Marina Mercant, als terrenys de la zona del cap coneguts com a partida de Navarro Rubio. L'Ajuntament de Xàbia s'hi oposa

així com un xicotet planetari.

Per la nit hi hagué una animada verbena popular.

El diumenge partírem amb les nostres bicis cap a Marines Vell, on ens ajuntàrem amb nombrosos veïns de la jocalitat i l'autobús de les Associacions de Veïns del País Valencià i visitàrem l'exposició sobre Marines amb la lecura d'un manifest final. De tornada a Olocau, amb una paella gegant finalitzaren els actes.

Cal reconèixer la bona organització, l'atenció que en tot moment rebérem a ambdós pobles: i el sentiment generalitzat en contra de la nova agressió a la Serra que suposa la pedrera.

Olocau i Marines Vell han apostat perquè el desenvolupament local de les seues migrades economies passe per una vessant necessària del turisme rural i cultural, compatible con la promoció dels valors naturals i culturals de la Serra i no per iniciatives que produesquen beneficis per a bocs a costa de carregarse la Calderona.

Jaume Portet

i assenyala que podrien aprofitar-se les instal·lacions del far. La Junta acordà oposar-se al projecte.

P.-1 què passa amb la SER? R.- Doncs que recentment han instal·lat sense autorització una antena de ràdio de 72 m. a la zona de les Planes.

L'Ajuntament de Xàbia i l'Agència del Medi Ambient afirmaren haver obert expedient i s'hi resolgué exigir retirada de l'antena.

A la reunió es va parlar també de la vigilància i els incendis forestals. Durant l'estiu s'hi produïren tres focs i l'AMA no instal·la cap servei de vigilància, tot i que l'any anterior donà bons resultats, i que es repetirà en anys posteriors. Carlos Auernheimer fou criticat per no vigilar el Parc ni tan sols durant l'estiu.

Auernheimer se'n va eixir per la tangent ("a mi em digueren que no passaria res1').

R- S'aprecien canvis en l'actitud dels representants municipals després de la renovació?

R.- Ara a Dénia governa la UPV i espere que es produesca un canvi favorable per a la conservació del Parc. A Xàbia també la regidoria de Medi Ambient està en mans de la UPV i el titular sembla més proteccionista -fins ara- que el seu antecessor.

9

ESPAIS NATURALS

SETEMBRE-OCTUBRE

91

Organitzades a Alacant el 6 i 7 de juliol amb la col·laboració especial d'Amics de Tabarca

Conclusions de les Jornades Ecologistes de País Valencià sobre la Mar Mediterrània La Mediterrània és una mar menuda i tancada envoltada de països densament poblats i industrialitzats. Així mateix és una de les zones del Planeta a n b una major intensitat de trànsit marítim. Cal afegir-hi l'impacte del model de turisme actual, que duplica ia població de la Mediterrània a l'època estiuenca. Amb aquestes caracterís-tiques es comprèn la greu degradació que pateix concentrada principalment a la zona litoral.

Els efectes de l'alteració de la Mediterrània són: * Regressió de les praderies de Posidonia oceànica, originada pels vessaments d'aigües residuals, per l'increment de la terbolesa i per la hipersedimentació produïdes per les obres costaneres -com ara ports esportius i platges artificials- i a la pesca d'arrossegament il·legal. * Degradació de la qualitat de les aigües del litoral pels vessaments urbans, agrícoles i industrials; amb pèrdua de valors recreatius i econòmics. * Introducció d'elements i substàncies tòxiques en el medi, com el petroli, els PCBs, els pesticides, els metalls pesants o els radio-isòtops que s'acumulen a les cadenes tròfiques i constitueixen un risc per a la salut humana. * Sobreexplotació dels recursos vius amb l'esquilmació de ies poblacions d'espècies explotades i la disminució dels beneficis obtinguts pels pescadors.

Tot açò ens duu a una regressió d'espècies i comunitats amb una pèrdua de la diversitat biològica.

Davant d'aquesta situació considerem imprescindible per salvar la Mediterrània: I.- Protecció d'hàbitats i espècies Protecció legal i efectiva de les praderies de Posidonia oceania i Cynodocea nodosa. Així mateix és necessari que s'amplie el nombre d'espècies marines protegides incloent-hi les nacres (Pinna spp.), les gorgònies (Eunicella spp., Paramunicea clavata, Lophogorgia ceratophyta), els dàtils de mar

(Lithophaga lithophaga), les espardenyes (Seyllarides latus), etc, en la línia proposada pel Congrés d'Espècies Marines a Protegir (Carry le Rouet, 1.989) i el "Llibre roig de la flora i les comunitats marines a protegir en el Mediterrani" de les Nacions Unides.

II. Aigües Residuals II.1.- Cal que es complete amb caràcter d'urgència el tracta-

10

ment i el reciclatge de les aigües urbanes, amb la construcció de depuradores a totes les poblacions que encara no en tinguen i la substitució dels emissaris per sistemes dt. depuració i reciclatge que funcionen adequadament.

11.2.- Les depuradores actuals de tractament secundari no eliminen els nutrients ni els elements tòxics i creen problemes d'eutrofització. Cal elaborar un pla de sanejament amb recursos econòmics suficients per part de la Conselleria d'Obres Públiques, que preveja en el termini més curt possible la instal·lació de depuradores de tractament terciari per a totes les indústries i nuclis importants de població i que contemple, a més a més, la reducció en origen del volum dels vessaments.

11.3.- S'han de potenciar els mecanismes de cooperació internacional, a fi que els països del sud de ia Mediterrània puguen dur endavant programes de sanejament que eviten que s'hi reproduesca la degradació actual de la part nord-occidental de la mar.

III. Alteracions de la línia de costa III.1.- L'impacte dels ports esportius és molt elevat. La demanda de llocs d'atracament s'ha de cobrir mitjançant la reestructuració interior de les instal·lacions portuàries ja existents i no fent-ne de nous.

III.2.- L'impacte de les regeneracions de platges és també molt elevat. A més, cal considerar que les inversions de diners públics són molt fortes i, en alguns casos, poc efectives. Cal impedir les regeneracions generalitzades de les platges, almenys a les zones en què hi haja praderies de Posidonia. En qualsevol cas, les actuacions sobre la costa haurien d'estar sotmeses a estudis d'impacte ambiental i seguiment posterior.

III.3.- També és necessari que siga obligatori l'elaboració d'estudis d'impacte ambiental per a totes les operacions de dragatge i abocament de sediments.

III.4.- Els passeigs marítims, malgrat que garanteixen l'ús públic del litoral, en molts casos suposen un greu impacte sobre comunitats molt fràgils i castigades (particularment les formacions dunars, on contribueixen a l'alteració de la dinàmica dels sediments) i han d'estar sotmesos a estudis d'impacte.

IV. Substàncies tòxiques IV. 1.- Cal prohibir la producció, importació i ús dels PCBs (ploriclorobifenils), com es fa en les legislacions més avançades.

IV.2.- Cal evitar l'abús de pesticides, fertilitzants i adobs en l'agricultura. Es necessari prohi-

bir els pesticides més tòxics i persistents (particularment els organoclorats) i desenvolupar mecanismes selectius, com els mètodes de control biològic de plagues, l'ús de feromones i l'agricultura biològica en general.

IV.3.- Hi ha mecanismes que poden reduir les fuites de petroli a ia mar, com són els sistemes de neteja de tancs als ports (L.O.T.) o les mesures de seguretat dels petroliers (doble casc, compartimentació de la càrrega en tancs aïllats i de reduïdes dimensions, tripulacions professionalitzades i la no utilització de banderes de conveniència de països amb legislacions permissives, etc). De qualsevol manera és necessari que es desenvolupe una alternativa energètica real, basada en una millora en l'ús de l'energia (estalvi energètic) i en la utilització de les fonts energètiques renovalbes, que possibilite la substitució de l'energia nuclear i del petroli.

IVA- Cal reduir dràsticament les entrades d'elements tòxics al medi marí, particularment d'aquelles substàncies menys biodegradables, mitjançant l'aplicació i el desenvolupament del Reial Decret 258/1989 de 10 de març pel qual s'estableix "la normativa general de substàncies perilloses des de terra a la mar" (BOE 18.3.89).

V. Recursos vius V.1.- Aplicació estricta de la normativa pesquera en vigor. Cal que s'augmenten els mitjans de vigilància a la mar i als ports, per tal de dificultar les infraccions (potència màxima, malles, zones de pesca, tamanys mínims de captura,, etc). S'ha de subratllar la mancança de mitjans i la falta d'efectivitat de la Conselleria d'Agricultura i Pesca per a controlar les infraccions que es produeixen a les aigües interiors i de les Comandàncies de Marina a les aigües exteriors.

Així mateix és menester una actuació més decidida dels inspectors de Sanitat i Consum als ports, pescaderies i restaurants.

V.2.- Elaboració d'un pla d'ordenació dels recursos que contemple mesures de reducció de l'esforç de pesca, de potenciació d'aquelles arts i aparells més selectius, l'avaluació dels recursos com a base per a l'ordenació pesquera i les subvencions als productors en compliment de la resolució 241/11 del Plenari de les Corts Valencianes de 20.12.89 sbbre l'elaboració d'un Pla per a l'Ordenació i Modernització del Sector Pesquer i de la Aquicultura a la Comunitat Valenciana.

Aquest Pla ha de fer especial referència a la creació de noves reserves marines i d'esculls artificials antiarrossegament per a

la protecció de les praderies de Posidonia.

Les àrees marines a protegir al País Valencià han de ser com a mínim: Serra d'Irta al Baix Maestrat; Cap de Sant Antoni i cap de Sant Martí a la Marina Alta; Punta de Moraira, Penyal d'Ifac, Morro del Toix, Serra Gelada, Racó del Conill i Punta Prima, a la Marina Baixa; així com les que ja estan en tràmits: el Campello i l'Illa de Benidorm.

V.3.- Reestructuració de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, tot i separant les àrees d'Agricultura i de Pesca, la qual cosa permetria un millora de la gestió pesquera i la protecció d'hàbitats i espècies.

V.4.- S'han de potenciar acords internacionals que permeten la regulació de la pesca per fora de les 12 milles en el ft/ïediíerrani, per tal d'impedir l'actuació de les grans flotes que estan esquilmant les poblacions de tonyines i tortugues marines, amb palangres de superfície i xarxes de deriva.

VI. Investigació VI.1.- Es menester una major investigació sobre la problemàtica de la Mediterània. Particularment cal fer un seguiment continuat dels nivells de nutrients i substàncies contaminants, aixícom de les seues fonts de procedència, inventari i evolució de ies praderies de Posidonia, estat de les poblacions de les espècies d'interés pesquer, etc.

Aquesta informació ha de ser pública.

En aquesta línia és necessari un pla d'investigació que coordine i optimitze els diferents organismes públics i privats que hi treballen. Així mateix calen més recursos per al foment de la investigació sobre els diferents aspectes del medi marí.

VII. Divulgació VII.1.- Calen campanyes informatives per fomentar el coneixement i grau de sensibilitat de la societat respecte dels problemes que afecten els ecosistemes de la Mediterrània, mitjançant la col·laboració de les institucions i associacions privades (grups ecologistes, cofradies de pescadors, clubs d'escafandrisme, etc).

Com a conclusió final volem cridar l'atenció de ciutadans, científics, sectors econòmics involucrats, etc, de la urgència en l'acompliment per part de l'Administració de tots els convenis internacionals i de la legislació estatal i autonòmica existent.

Federació Ecologista del País Valencià Greenpeace

La Casa Verda

MOVIMENT ECOLOGISTA

SETEMBRE-OCTUBRE 91

La Federació Ecologista del País Valencià

Entrevista amb Víctor Navarro sobre la marxa de la FEPAV Després de diverses reunions preparatòries a començaments d'any, el 13 d'abril es constituïa la Federació Ecologista del País Valencià; aquesta venia a substituir les funcions d e l'antiga Coordinadora del Bosc.

A finals de l'any passat (reunions de 8 de setembre i 27 d'octubre) des de l'anterior Coordinadora del Bosc es va insistir en la necessitat de reflexionar sobre un augment del grau organitzatiu del moviment ecologista valencià, així com dels seus objectius i formes d'intervenció social i política.

Reespecte de l'organització la Coordinadora del Bosc constatatava les seues mancances en aspectes com ara el baix nivell d'organització i l'aïllament dels grups, la dependència del voluntarisme d'uns pocs per tirar endavant les campanyes, la falta d'agilitat per donar respostes i la falta d'incidència en l'opinió pública.

Al llarg del procés aparegueren dues postures: la d'una minoria -entre ells Acció Ecologista Agró- que propugnava la creació en el termini d'un any d'un únic grup ecologista que deixés en mans dels col.ectius locals una gran autonomia i la de la majoria que estava per una estructura federada dels grups ja existents.

Fruit d'aquestes assemblees va nàixer la Federació Ecologista del País Valencià que es va estructurar en una Gestora integrada per Acció Ecologista Agró i l'Assemblea Comarcal Ecologista de l'Horta (ACE) i en Comissions de Treball -Energia, Residus, Litoral i Bosc.

Han passat uns mesos i aprofitem l'ocasió per parlar amb Víctor Navarro -"representant" d'Acció Ecologista en la Gestora- sobre la marxa de la FEPAV.

P.- No penses que va resultar contradictori que a gent que va perdre la votació sobre el model organitzatiu -com és el nostre cas- se li encomanarà que passés a encapçalar la Gestora de la FEPAV? R.- D'entrada a mi no m'agrada el nom de "Gestora"; em sembla massa gran, suggereix una direcció i no és així. A mi m'agradaria anomenar-la Comissió Tècnica. I és lògic que s'haja radicat a València per qüestions de mitjans.

La tasca de la Gestora és la d'enviar les actes, posar-se d'acord en convocar, rebre i distribuir materials i, pràcticament, res més.

Respecte de la contradicció que planteges, en part tens raó; però el marc ecologista no és un partit convencional; el fet que fracassés la proposta d'Acció Ecologista Agró de fer un grup plural més ampli amb els grups que fem un treball similar -que segueix sent una proposta oberta, encara que des d'Acció Ecologista Agró no estem fent res per continuar-la- no significa que no acceptarem un marc mínim per fer millor les coses, per coordinar-nos, etc. Respecte d'aquest punt tinc ganes i interès en veure si a l'assemblea de nadal d'Acció Ecologista Agró debat el tema en profunditat; perquè, a mi em dóna la impressió d'estar moltes vegades en la

FEPAV amb els peus en l'aire.

Jo no represente -que quede ben clar- a Acció Ecoloigsta Agró en la FEPAV perquè no en tinc un manament clar.

He demanat que la propera assemblea de la Federació siga en gener a fi que ens done temps a debatre aquest tema en AE-A i, també, perquè la Federació ho faça després d'una any de funcionament.

algunes coses: primer, el contingut de treball ja no queda reduït al "bosc" sinó que parlem de residus, litoral, etc. Estem intentant una fórmula mixta mitjançant la qual aquestes Comissions de Treball funcionen amb el suport d'un grup específic; per exemple el Litoral amb els Amics de Tabarca, Residus i ACE, etc.. De totes maneres el perill existeix i serà un dels temes de reflexió.

parlem d'episodis anteriors que per a molta gent que ara està als grups els sonen a històries passades.

A mi em preocupa aquest buit generacional -per dir-li d'alguna manera-. Queden persones amb llargs anys en la moguda i molts grups nous que treballen en temes molt concrets i no es plantegen més.

P.- Nosaltres oferirem el Butlletí de la Casa Verda -amb P.- I no hi pot haver un conti- aquest nom o amb un altreper a posar en comú les ininu teixir i desteixir com manifesten propostes com ara la ciatives dels grups.

R.- La falta d'un Butlletí comú jo de fer un Fons de Documenla veig com un buit molt clar tació? una altra cosa és l'edició de doR.- Per a mi es difícil de responcuments, monografies, etc. que dre. Hi ha un gran desconeixees puga fer-, perquè les notícies ment d'uns grups respectes dels que generen els companys de altres i de les coses que s'estan fent. Jo recorde que en la prime- les comarques del Nord tenen repercusió en el "Mediterràneo", ra assemblea algú va demanar que la Federació fes un Fons de en Castellón Diario", els del Sud en "Información" etc. i no hi ha Documentació; açò es va resolun coneixement mutu d'allò que dre:ja existeix un Fons de Documentació que nos és s'està fent. Sense oblidar que, a P.- Quins grups assiteixen d'Acció Ecologista Agró i no es - més, açò és la visió dels mitjans amb regularitat? de comunicació, no la nostra. limita a l'Horta.

R.- Uns 20/21 grups, diguem-ne els "clàssics". No hi ha cap co- La Federació, encara que no simarca que quede despenjada si ga la fórmula ideal, almenys P.- No et fa la impressió que, exceptuen les Marines i la Safor, permet pal.liar aquest desconeial cap i a la fi, tot açò es queon jo no sé que passa exactaxement mutu. Aquest és un país da a casa?. Si tu preguntes ment. desvertebrat per a moltes coses pel carrer que és la FEPAV, i nosaltres no en som una ex- t'imagines la resposta? Podem comparar amb el GOB de P.- No correm el risc de reedi- cepció.

Mallorca, ADENEX d'Extretar la Coordinadora del Bosc i També, pel que dius de teixir i madura o AEDENAT? estar on estàvem? desteixir, hem de pensar que les R.- La meua opinió és que la persones es renoven, sempre R.- Pense que ja s'han superat P.- S'han tornat a plantejar la qüestió la resta de grups?

R.- Les coses són lentes. El que s'ha fet, en les poques comissions que funcionen, sí que ha tingut una resposta per part dels grups. Ara bé, una valoració global jo crec que no se n'ha fet. Venim de la "resaca" de la ILP -en la qual s'implicaren la major part dels grups- i en els altres temes (litoral, residus..) encara s'estan encetant les campanyes.

Federació ha funcionat -dins de les seues limitacions i condicionaments- millor, fins i tot, del que jo pensava en un principi. A mi m'han semblat molt importants les Jornades del Litoral, els documents de Residus i el plantejament de la campanya i, de moment, em quedaria on estem. Respecte del que tu planteges, ja ho veurem d'ací tres mesos, tan poc no és esperar massa!.

Jo no voldria tornar a plantejar un tema que ha suscitat recels i desconfiances.

Jo crec que el terme d e Federació ha estat acceptat ràpidament perquè, a més a més, des de fora es troba lògic; és fàcil d'assumir perquè no hem d'oblidar que la presència dels diferents grups a les comarques és notable i és el que dóna presència al moviment ecologista.

Jo crec, parlant des d'Acció Ecologista que el treball en la Federació no dificulta ni contradiu els nostres plantejaments, veig que no es duplica el treball ja que s'han encetat temes novedosos.

Per tant la Federació és positiva perquè ha suposat no fer un bot en el buit després de la magnífica campanya de la Coordinadora del Bosc i corríem el risc que desapareguera una mínima coordinació entre els grups.

Fes-te soci d'Acció Ecologista - Agró envieu aquesta butlleta a La Casa Verda

BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

FULL D'INSCRIPCIÓ

Senyor/a Carrer

|\|om '.

,.

núm.

., ..

Codi postal i població

2

1. e r COg.

- cog.

Professió

—

Banc

.Agència

Adreça: carrer num

Adreça: carrer

-

codi postal i població Compte corrent/ Llibreta núm Distingits srs.: Els pregue que atenguen, amb càrrec al méV compte i fins a nova ordre, els rebuts de pessetes que (periodicitat) els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Aprofito l'avinentesa pera saludar-los berv cordialment.

do 19.....

de

núm.

COdi postal i població comarca

Telèfon

Observacions ganc

Aaència ~

Carrer

"~~ núm.

:

Codi postal i població

Signatura

Compte corrent/ Llibreta núm.

Quota: L J 1100 L J 3.000

butlletí

•

10.000

•

11

SETEMBRE-OCTUBRE 91

Des de platges nudistes a metges naturistes passant per l'adreça de grups d'ajuda al Tercer Món, tot ho trobareu a.....

"Pàginas Verdes" la guia alternativa Editada per Integral ha eixit al carrer la primera edició de "Pàginas Verdes" un llibre que inclou, en forma de guia, totes les associacions, recursos, entitats que treballen amb motivacions ecològiques i socials d'arreu l'Estat espanyol. Hi figuren més de 10.000 associacions, entitats, empreses, professionals, amb les dades completes per localitzar-los i altres detalls d'interés.

Impresa sobre paper reciclat amb un format similar al de les pàgines grogues de les guies telefòniques; amb 440 pàgines on s'hi inclouen divuit seccions sobre Pacifisme, Ecoagricultura, Salut, Restaurants, Consum, Educació, Ecologia, Consum, etc. El preu: 1.950 pts.

Notícies d'Aedenat Aedenat i la "Fundación Casa por la Paz" compraren i reconstruïren una casa al poble maragat de Quintanilla de Somoza, a menys de 20 Km. d'Astorga (Lleó), al bell mig del camp de tir d'El Teleno, amb l'objectiu d'oposar-se a la militarització de la zona i servir de punt de suport a l'encontre de moviments socials.

La casa té llum, aigua, serveis, dutxes, cuina, forn per fer pa, saló de reunions amb fumeral, taller, biblioteca, dormitoris i zona d'acampada.

Per a més informació: (987) 61 60 22 (Manolo o Marisa).

Aedenat, gràcies a un conveni amb l'Ajuntament d'Albacete ve desenvolupant tasques de reproducció i investigació d'espècies-forestals autòctones en un intent de potenciar la recuperació dels ecosistemes, fer-ne repoblacions, etc. Fruit d'aquest treball ha estat el segon premi a la Investigació Agrària de Castella-La Manxa (EXPOVICAMAN91).

Tots els serveis que presta el viver són gratuïts, plançons inclosos. Per a més informació: Tf (967) 21 44 63 (José M. Pérez Pena).

25 d'octubre a les 20 h., xerrada-debat amb el tema "IDIOMA I ECOLOGISME", hi haurà passe de video. Organitzat pel KolJectiu Ekologista Radíkal (EKORAD), i tindrà lloc al Kasal Popular.

1, 2 i 3 de novembre es celebren els 7 Encontres Estatals d'Amants del Fem (C.A.M.E.) en la Granja Escola de Mijares, en Cedillas (Teror). Organitzat pel "Equipo Mandragora i OTUS-ATENEO".

12

El racó de la bici Resum de les darreres activitats

de dur endavant un Pla de Carrils-bici.

En tot cas, al Bulevar Sud potser posaria un lloc per anar amb bici, sense pintar i sense especificar com a carril-bici.

El dia 27 de juny hi va haver "Està mal vist", va dir. una xerrada a la Facultat de El que sí que farien és una Psicologia de València amb el pista bici-des de Mislata al Saler cap de Trànsit Provincial, ja projectada en el PGOU Roberto Ramírez; el Degà de la Facultat, Luis Montoro i un (Vegeu unes línies més avall). I pel passeig Marítim volen fer un membre de València en Bici. Va carril-bici a on diuen que els sofaltar, com sempre, el represencialistes no l'han projectat. tant de l'Ajuntament, al qual haEl dia 1 d'octubre tinguérem víem convidat. una reunió amb l'assessor del El Sr. Roberto Ramírez va Regidor de Trànsit, Sr. Isidro. recollir les nostres inquituts.

Per començar, ens va dir que no També el Degà ens oferí tot el era la persona adequada, però material que hi ha sobre segureque transmetria a una altra les tat vial i estudis sobre el connostres inquietuds. Segons les cepte psicològic i social que seues pròpies paraules "l'agahom té de la bici, enquestes, rraren en pilotes". Ell no va amb etc. bici, ni deixa anar-hi a la seua filla, perquè té por. No sap quin és el plantejament de la seua Regidoria per a defensar la bici de la resta del trànsit urbà.

L'única manera, segons ell, d'aconseguir més carríís-bici seria per demanda de les diferents associacions de veïns. Afegí que desconeix si el seu partit té una filosofia concreta al respecte.

d'escriure nombroses cartes als diferents grups municipals de la ciutat de València, hem rebut contestació del d'Esquerra Unida; que se'ns ha ofert per col·laborar en una de les seues comissions de treball que té com a objectiu la realització d'un projecte de carril-bici. També ens van informar que el passat 20 de setembre es votà en un Ple de l'Ajuntament una moció sobre la contrucció de la Pista al Saler que no fou aprovada pel vot negatiu de la dreta (PP i UV) i quedà pendent d'estudi per Comissió.

Quin viatge!

Tenim també la satisfacció de notificar-vos que ja estan de tornada els companys de València en Bici que durant els mesos d'agost i setembre van fer el seu projecte: "Entre llamas i nevades: Bolivià en bici". El viatge ha estat d'allò més emocionant; visitaren cims de més de 6.000 m. d'altitud, !es mines de Potosí, la Vall de Cocha-bamba, el llac Titicaca i un llarg etc.

Pròximament realitzarem una passada de diapositives a la Casa Verda; hi esteu convidats!.

La cara Els ferrocarrils i la bici Poquet a poquet anem millorant l'aspecte del transport de |a bici. Pel que fa als F.G.V. des d'agost podem dur -els diumenges i festius- dues bicicletes per plataforma al preu de 20 durets.

En Renfe hem aconseguit, després de la moguda que ja coneixeu del 14 d'abril (Veg. últim Butlletí), un aparcament per a bicis a l'estació terminal de València. A més a més, tenim aparaulat ei transport de la bici en els trens de rodalies i de la quarta zona, per als caps de setmana i per a unes hores que hem de concretar.

Com a notícies més optimistes, tenim dos oferiments de col·laboració amb nosaltres: per un costat el diputat del Psoe Sr. Paniagua se'ns va adreçar perquè col·laborem en una Proposició no de Llei per afavorir l'ús de la bici, que presentarà en el Congrés del Diputats a Madrid i ens sol·licità assistir a la propera reunió de la Coordinadora Estatal "Con Bici", que tindrà lloc el dia 19 d'octubre a Madrid.

Per altra banda, després

Gaudir de l'Horta Actualment estem preparant una Volta amb bici pels camins de l'Horta en col·laboració amb el Consell Metropolità de l'Horta, per cridar l'atenció sobre l'impacte medioambiental negatiu de la contaminació i exigir la preservació de la tranquilitat dels nostres senders i camins.

Sobre la moguda contra la pedrera d'Olocau podeu veure l'article en aquest Butlletí.

Rafael García Perelló

L'Ajuntament de valència.

La creu Continuant les nostres negociacions, ens reunírem el 26 de setembre amb el regidor d'urbanisme, Sr. Castanyer -d'Unió Valenciana-. Ens va dir que ell té una bici, però que anar .amb bici per València és inviable; negant així, qualsevol possibilitat

La Casa Verda