Butlletí de La Casa Verda. Número 75. Gener-Febrer 93

75

GENER/FEBRER '93

Abrigar-se sense crueltat

El Reis d'Orient visiten l'alcaldia de València Amb una gran sorpresa assistírem al lliurament de la carta que reproduïm, per part dels Reis d'Orient, a l'alcaldessa de València, Sra. Rita Barberà. A nosaltres, a l'igual que a la premsa, ens havia convocat Baltasar a través d'un fax a la Casa Verda

ESTP.ANGULADOS ASFIXIADOS DE GANÒRENA DE FRIO DE INANICION ASI MUEREN LOS ANIMAIES EN US TRAMPAS

fSTRANGUlADOS ASFIXIADOS •ïANGRENA Of

ELECTROCU'ADOS GASEAD ENVENENAL ASI MATAN A LOS A N l LAS GRANJAS

• 'NANIOOM

VESTIRTE A !.

Protesta a la porta de "El Corte Inglés" de València De tota la vida, les persones han utilitzat les pells dels animals per abrigar-se o calçar-se. Aquesta manera d'actuar és la que ha tingut la humanitat durant milers d'anys en totes les civilitzacions. Però, a mida que augmentaven les desigualtats dins d'una societat o entre països, i de manera paral·lela a l'increment de les facilitats en el transport de mercaderies, una moda o un capritx d'una societat determinada o, més exactament, dels rics d'aquesta societat, provoquen grans alteracions per a comunitats d'espècies senceres, o bé el patiment innecessari d'animals que acaben envoltant d'una manera patètica voluminosos cossos de persones més necessitades d'exercici que no pas de sobreprotrecció calòrica.

Històricament, poblacions senceres de mustèlids, mamífers marins, aus, etc. minvaren o desaparegueren degut a les modes "europees". Freqüentment es diu aquesta ximplesa: sobre gustos no hi ha res escrit (suposem que per a desesperació dels professors/res d'estètica i per a divertiment dels editors de revistes de modes). Ara bé, a ningú se li escapa que, una vegada exclòs el món irreal de les i dels top models, la major part de les persones que porten abrics de pells arrodoneixen molsudament una figura amb problemes de bàscula, la qual cosafa que, ells i elles, tinguen el divertit aspecte dels "senyors" i les "senyores" de les pel·lícules dels Marx. Per arribar a això no cal

gastar-se uns quants milers de duros. Reproduïm part del text que repartírem al dia de l'acció.

240 animals per a tapar-ne un altre Cada any moren gairebé 44 milions d'animals per a la producció de pelleteria. Un abric de visó salvatge d'un metre de llarg pot representar la mort de fins a 60 animals "desitjats" i 180 víctimes no "desitjades".

D'aquestes víctimes, algunes han perdut la vida en automutilar-se per intentar escapar de paranys i ceps.

La majoria dels articles de pelleteria procedeixen d'animals capturats per paranyers. Encara que així ho afirme la indústria pelletera, el paranyer no constitueix una pràctica útil per al control dels animals salvatges, ja que pertorba les poblacions en matar animals sans, necessaris per mantenir el bon estat de les espècies i en eliminar els pares de les cries joves.

Per altra banda, és important tenir en compte que la indústria pelletera, amb l'únic propòsit d'augmentar les vendes ha introduït al mercat el que han anomena pelll ecològica, enganyant el consu midor sobre la naturalesa i l'origen d'aquestes pells. El que les empreses no expliquen és com viuen els animals de les granges, tancats en estretes gàbies metàl·liques, víctimes de l'estrés, de la por i l'automutilació. Per tal de maximitzar, encara més, els beneficis els animals són despatxats mitjançant l'electrocució anal, l'enverinament i l'asfíxia.

El 24% dels abrics de pell procedeixen d'animals criats en captivitat. Fins a quatre raboses arriben a ficar-se a gàbies de només 075 m2.

Els visons i d'altres espècies malviuen a gàbies de 30x90 cm. amuntegats en grups de fins a quatre.

La Unesco va aprovar el 1978 la Declaració Universal dels Dretsdels Animals - assumida més tard per l'ONU-,que proclama: "Tot acte que implique la mort d'un animal sense necessitat és un biocidi, és a dir, un crim contra la vida" i també 'Tot acte que implique la mort d'un gran nombre d'animals salvatges és un genocidi, és a dir, un crim contra l'espècie."

Senyora alcaldessa: Cadaanyquetornemaaquesta estimada ciutat de València veiem amb molta preocupació que continua sent un lloc inhabitable per als nostres benvolguts xiquets i suposem que també ho és per als seus estimats progenitors.

Veia vostè que hem hagut d'agafar la bicicleta i deixar els camells als afores de la ciutat per ; i\ com ens resulta ja del tot punt impossible de convèncer-los d'entrar. Laqual cosa, encaraque puga resultar-nos profitosa per a la salut, no deixa de ser un greu atemptat en contra de la conservació de les tradicions, aspecte que vostè entendrà perfectament.

I no ens estranya gens ni miqueta que els camells no vulguen entrar-hi, ja que l'any passat perderen molt de temps a causa dels embussos de trànsit i, després, quasi que a Baltasar ens l'atropella una moto que anava esperitada passada la mitja nit!. Sort que no portava tub d'escapament! i bé que la sentírem!, si no, a aquestes hores en seríem dos, de reis.

Per acabar-ho d'adobar els cotxes en triple fila no ens deixen

passar; les tavernes nocturnes en alguns carrers n'hem comptat fins a dotze i quinze!- amb la gatzara que fan impedeixen el nostre treball, que ha de fer-se de manera silenciosa i reservada. I la pudor!, Déu meu, la contaminació que tenen vostès!: fins a 143 microarams oer metre cúbic hem mesurat en alguns llocs, cosaque fa que la ciutat siga una de les més contaminades a causa de la pol- iució d'origen automobilístic.

I encara ens han dit, cosa que no creiem, que la corporació que vostè tan dignament presideix vol fer un aparcament subterrani a la plaça de la vila per atraure més" cotxes.

I encara, bé que ho sentim!, hem de dir més: laciutat està molt bruta. Comprenem que hi ha persones a les quals no els fa res el fet d'embrutar -directament o través del seu gosset- els carrers de la vila, però això no lleva la responsabilitat de l'Ajuntament en la descurança lamentable que pateixen alguns barris, especialment els més populars i el centre històric. (passa a pàg. 3)

La política dels magatzems Per tot això, volem manifestar el nostre rebuig més enèrgic a "El Corte Inglés" (i a totes les empreses que es dediquen a la venda de pells), no sols per la venda de pells salvatges sinó també per animar els consumidors a comprar-les abaixant-ne els preus, amb la qual cosa, en incrementar-se les vendes augmenta també el perill d'extinció per a moltes espècies i el manteniment d'aquest tipus de pràctiques tan sanguinolentes.

Si vols acabar amb aquestes matances, aporta el teu xicotet gra d'arena i no compres pells salvatges o ecològiques, així podrem aconseguir viure en un món on el dret a la vida i a la llibertat per tot ésser viu siga una realitat.

Ells t'ho agrairan!

L'alcaldessa no va voler eixir i envià el seu assessor

GENER/FEBRER "93

Pàg. 2

Els límits de la passivitat Demolició del Venturi Convocatòria de Conselleria No saben què fer amb les piles Els Reis visiten l'alcaldessa Centre d'Investigacions per ala Pau Informe sobre el paray Entrevista aRicardo Almenar El G A T El PEIN de Catalunya Negligències en salut laboral Productes tòxics: la solució és substituir-los I Jornades sobre Residus Tòxics al País Valencià La Planta de tractament de residus al Camp de Morvedre James Lovelock: Gaia, una ciència per a guarir el Planeta AEA de Borriana es posa en marxa La Serra de les Palmes: un desert de cendres Hotelers i promotors immobiliaris contra mallorquins Antàrtida: fred o calor?

Novetats dels fons Bicicletes insubmises

2 3 3 3 3 4 5 6 7 i9 8 10 11 12 12 13 14 14 15 15 15 16

La crueltat i la destrucció entre els éssers humans no és, certament, un fenomen novedós. Però sí que n'és relativament recent ei coneixement (i visionament) detallat de tot el que ocorre al nostre voltant. En el nostre àmbit geogràfic, almenys, ja no existeix ignorància dels fets, encara que ens coste entendre'ls; en tot cas, existeix indiferència, o impotència, o permissivitat, o complaença; qualsevol cosa excepte desconeixement.

La Ribera Santa Teresa, 2 - 2a.4a.

46600 Alzira (tlf.: 96/2400221)

El Camp de Morvedre Sant Josep, 11 46520 Port de Sagunt L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 València (tlf. i fax: 96/3917864)

La Safor La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavernes de la Valldigna

La Plana Baixa Barranquet, 68-3 Borriana

Redacció Carles Belda, Jordi Bigas, Francesc Hernàndez, Miguel Anlés, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva

Maquetació Juanjo Villanueva

Col·laboradors gràfics Manolo Roldan, Carlos Lario, Àngel Juan

Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que els signen, per tant no responen, obligatòriament, a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització.

Dipòsit legal: 1692- 1985

La informació, no obstant, ha estat decisiva per elevar el llistó de la consciència sobre les nostres responsabilitats davant d'alguns problemes. Des de la Conferència de Rio, per exemple, són moltes les persones que s'han convençut, per fi, que en termes mediambientals hem fregat ja els límits d'allò permissible i tolerable, i s'ha donat la raó als avisos i propostes dels moviments ecologistes. Però, i,quantes persones han arribat a la conclusió que, en termes de dignitat humana, fa ja temps que hem sobrepassat, i amb escreix, els límits del que és tolerable o comprensible respecte al patiment i la destrucció aliena (o d'altres)?

Iugoslàvia, sense anar més lluny, ós un bon exemple dels filats de pues i cortines que hem anat construint al voltant nostre, no per protegir-nos d'atacs, sinó per evitar veure i eixir de la nostra sagrada individualitat.

Però davant la nostra incapacitat d'influir en el transcurs dels esdeveniments balcànics, convé recordar que hi hagué en el seu moment uns elementals marges d'actuació preventiva que no foren considerats seriosament, com era l'embargament del combustible que permetia el funcionament dels carros de combat, o el bloqueig del mar Adriàtic per impedir els primers bombardejos navals.

El desconcert de les primeres setmanes es va transformar en un posterior excés de confiança respecte de l'autoregulació del conflicte;després,.ja completament descol·locats enfront de la magnitud de la tragèdia, ni la vergonya ens va empènyer a actuar. Ara som presoners de la passivitat acumulada durant un any i mig, i d'una suma de contradiccions i incoherències que paralitzen la nostra capacitat d'actuar

davant d'aquesta i altres situacions dramàtiques.

Durant anys, alguns països han gastat sumes immenses per armar les guerrilles afganès que lluitaven contra els soviètics, després, però, no donem ni una pesseta per reconstruir el país quan arriba la primera pau; plorarem per les matances de Tailàndia i per les dotzenes de milers de malalts de la SIDA i nens i nenes dedicats a la prostitució en aquell país, però no per això deixarem de construir-los un portaavions perquè en gaudesquen els seus corruptes militars; publicarem multitud de reportatges sobre les "pateres" i els immigrants ofegats a l'Estret, però callarem davant la venda d'armes per valor de 100.000 milions de pessetes al Marroc; així fins a no acabar mai. i,Què és el que passa?. Hem atresorattal grau d'egoisme, sota la cobertura del dret a l'individualisme i ladefensade les nostres llibertats i el nostre progrés, que se'ns oblidà la nostra identificació com a éssers de la mateixa espècie, les nostres senyes d'identitat més elementals.

Quan la raó no és suficient per entendre la realitat que ens envolta, cerquem signes que ens orienten. Però quan n'hi ha tants, com a Iugoslàvia, com els missatges de Rio, com les "pateres" de l'estret, com els 16 milions d'africans que ens han anunciat que moririen de fam aquest any del 92, i no incorporem en la nostra política i en el nostre quefer quotidià els mecanismes d'"alleujament immediat" al sofriment d'altres éssers humans, els signes deixen de constituir un sistema d'alerta, per convertir-se en notes marginals a la nostra enlluernadora història de frivolitat, el nostre perpetu carnestoltes.

No obstant, les grans línies orientadores que ens permetrien eixir d'alguna manera d'aquesta dinàmica cap al fracàs col·lectiu, hi són, estan a l'abast en la nostra pròpia història, disponibles perser utilitzades i desenvolupades, i es basen en la justícia, l'equitat, la igualtat d'oportunitats, la tolerància, el respecte, el suport mutu, la cooperació, la solidaritat, l'empatia, l'altruisme, l'afecte, la tendresao la col·laboració. Encara que poc publicitades, són velles receptes per construir relacions humanes una mica més fraternes. Per usar-les, no obstant, cal eixir-se d'aquesta cultura d'anunci en què ens hem ficat, encaraque mirant suplementsdominicals i cadenes de TV, un estiga confós. Però el que és cert és que la vida no és un spot. En qualsevolcas, la publicitat, elconsum sense saviesa, la primacia de l'automòbil i la valoració d'allò superflu, per posar sols alguns dels elements representatius de la nostra immaduresa en realitzar sacralitzacions culturals, tenen molt a veure amb la passivitat, i en el millor dels casos, la incertesa i, fins i tot, el desassossec, amb què contemplem ara l'escena internacional.

La política tradicional ha arribat també als seus límits. No pot donar més de si perquè ha estat incorporant vicisque li impedeixen resoldre problemes creats per ella mateix i acostar-se als problemes d'altres col·lectius. El divorci entre la pràctica política convencional i la realitat social, la impunitat amb què actuen els mecanismes de dominació, l'augment de sectors captius de la marginalitat, la brutalització de certs comportaments col·lectius i la incapacitat del gènere masculí per alliberar-se de perniciosos i agressius llasts seculars, són alguns dels símptomes de la mala interacció existent entre la cultura política i la societat.

L'esperança en un món més humà, més solidari i una mica millor organitzat és, certament, eterna. Potser arribarà el dia en què els moviments socials, autèntica llavor de l'únic futur possible, aconsegueixen convèncer i fer partícips suficients persones en la transformació de les nostres societats. Mentrestant, però, el patiment és e! dia a dia per a massa col·lectivitats del Planeta.

L'infern no és cosa de la natura, l'hem creat els éssers humans.

Araque s'ha acabat el 92, que hem guanyat tantes medalles olímpiques, la Copa d'Europa, el Giro i el Tour, potser fóra un bon moment per donar un respir a tanta quantitat d'ego i a tanta complaença, i pensar una mica en els centenars de milions d'éssers que, des del seu infern, maleiran aquest anys i la nostra indiferència. No es pot demanar més, però tampoc menys.

VICENÇ FISAS Investigador sobre desarmament del Centre Unesco de Catalunya MembredelCentred'Investigació per ala Pau (CIP) Aquest article ens el va enviar fa dos mesos l'amic Vicenç. Tot i que, amb posterioritat, haapareguten'EIPaís", pensem que vaí la pena i que, desgraciadament, és de plena actualitat.

La Casa Verda / Butlletí

Pàg. sòlids, li hem de dir que el seu Ajuntament no està fent res per iniciar una recollida selectiva: els pocs contenidors de vidre i de paper simbòlics és ben pocacosa.

En aquest punt li hem de renyir i recordar-li les regles d'or que han de seguir les persones, i els Ajuntaments clar!, per no embrutar ni contaminar: - Tot allò que pot complir la mateixafundó hade RETORNAR-SE. - Tot allò utilitzable per a una altra finalitat s'ha de RECUPERAR. - Tot allò que pot transformarse per a un altre ús s'ha de RECICLAR.

(Ve de primera pàg) Finalment, tot i que no voldríem fer-nos pesats, li hem de pregar a vostè i sobretot als seus conciutadans que tenen xiquetes i xiquets- per una qüestió del tot inajornable: pensen que aquells nens d'altres països que compadeixen en televisió a l'hora dels abundosos menjars de nadal són, en part, la contrapartida del malbaratament de productes i

energia que fan vostès en ciutats com València. Una manera, mínima si es vol, de contribuir al bon sentit, és la de no consumir de manera estúpida una gran quantitat dels joguets plastificats amb què la publicitat els renta el cervell. Per favor, encarreguen-nos joguets imaginatius i en la quantitat adequada. No carreguen més la producció de residus sòlids urbans. I, ja que parlem de residus

La nostra proposta A la vista de l'ordre del dia i de la representativitat més aviat escassa, sol lícitàrem que s'ajornara una setmana la convocatòria per tal de donar temps a que els grups estudiassen la documen-

Per la demolició del "Venturi" Membres de Samaruc/Acció Ecologista Agró, junt amb personesde la Safor i la Marina, férem una concentració a Oliva i unamarxaambbicifinsalVenturi per reivindicar-ne la demolició.

En 1984, en plenafebredessecadoradelamarjald'Oliva-Pego, l'IRYDAvaduraterme un projecte anomenat"Venturi"aladesembocaduradel riu Bullent o Vedat.

L'objectiudel'obrafaraònicaera afavorireldesaigüedelriucapala mar en el cas de fortes pluges.

Aquest projecteformava part de la desgavelladaideadedessecació delamarjal.

-

-

Carbó,pelmalcomportament generalentemesambientals.

Una màscara antigàs perquè suporte el trànsit infame de la ciutat.

Com a excepció, un joguet educatiu i didàctic on s'explica el funcionament de la recollida selectiva.

Com que tenim pressa, li desitgem un bon any.

GASPAR, MELCIOR iBALTASAR

No saben què fer amb les piles

desafortunada

EH 5 de desembre la Conselleria ens va convocar, junt amb altres associacions, per elegir un representant de les Associacions de Defensa Mediambiental per al Consell de Participació de l'Entitat Pública deSanejament de les Aigües Residuals del País Valencià i de dos per a la Comissió de Control de la Qualitat de les Aigües Potables de Consum Públic Ni hi eren tots els que són ni són tos els que hi eren La nostra sorpresa va venir quan constatàrem que només hi estàvem una mínima part dels grups que formem l'ecologisme valencià. En canvi, hi havia entitats, molt respectables, però que no tenen res a veure amb aquesta història.

En aquestes condicions, el consellervoliaqueférem l'elecció amb el següent peculiar procés: presentació de candidats pels grups (10 minuts) i, a continuació, exposició de llur programa (dos minuts per candidat) abans de passar a la votació.

-

Als ciutadans no se'ls pot demanar que seleccionen els residus en origen si l'Administració no disposa del corresponent servei de recollida selectiva. Aleshores, quedaben clarque en aquest tema primer s'han de posar els mitjans adients per conscienciar la població.

Crega vostè que si inicien aquesta recollida selectiva no seran els primers, a Alemanya, des del 1986, és obligatòria la

La Conselleria de Medi Ambient convoca una reunió per triar representants de l'ecologisme i se n'oblida de gran part de les organitzacions

Una convocatòria

recollida selectivade vidre, paper i cartó a tots els Ajuntaments.

Per totes aquestes raons fins ací exposades, i algunes que callem en virtut de la mànega ampla que ens envaeix en dates tan assenyalades, ens veiem en l'obligació de no portar-li ni els joguets ni el regal que ens havia demanat (que per altra banda no pertany a la nostra Secció, jaqué de les cohabitacions, i més si són polítiques, s'encarrega un altre negociat). És per això que resolem portar-li:

3

tació que la Conselleria els acabava de lliurar i garantir l'assistència d'un gran nombre de grups ecologistes absents. A més a més, comentàrem que els representants de les Associacions de Defensa Mediambiental, sembla lògic que isquen del propi entramat ecologista, una vegada que aquest haja debatut sobre la utilitat i objectius. És absolutament irrisori el fet de negar el dret a participar a la Federació Ecologista del País Valencià, al·legant que no està legalitzada, i sospitós que no hi estigueren grups representatius com LaCarrasca o La Colla Ecologista de Castelló, per citar-ne dos exemples, mentre que hi havia un ventall de grups, digníssims tornem-ho a dir, però als quals no se'ls coneix vinculacions amb l'ecologisme, com ara "Ornitologia Nulense", "Asociación Espanola de Supervivència", "Asocia-

Arribaren les pluges Però, lespluges arribaren i el Venturi esvademostrarincapaçdedesallotjartantaaigua:hicalguéobrir unanovadesembocaduraalcostat.Durantalguntemps, lesaigües estigueren eixint per lesduesdesembocadures;després,elVenturi s'haanat omplint de brutícia i arena.

Cal assenyalar que, des del grupecologistaSamaiucjaadvert irem que el Venturi no aprofitaria per ares; el temps ens hadonat la raó: el Venturi només ha aprofitat perdestruirunadelespoquesdesembocadures verges que encara hi haviaal País Valencià.

Peraixò,els membres delGrup Ecologista"Samaruc"denunciem públicament elbalafiament inútil i contraproduent dediners-quesón

ción Ornitològica de Ibi", ACIA (on?), "Grupo Excursionista para los Lepidópteros", etc.

Tutela intolerable En la nostra propostatambé estava implícit el fet de decidir com i quan l'ecologisme tria els seus representants. El senyor Conseller, per contra, s'entestà a tractar els grups com a membres d'entitats menors d'edat, afirmà que l'ajornament de la reunió, tal i com proposàvem, tenia per objectiu que no s'elegiren mai els representants.

La votació En aquest ambient enrarit, Escarré demanà que es decidirà entre la seua proposta i la nostra. Els grups ecologistes -minoritaris a la reunió- no aconseguírem l'ajornament. Passats a la votació, va eixir triat el representant d'Acció Ecologista Agró per al Consell de Participació de Sanejament de les Aigües Residuals i també en la Comissió de Control de Qualitat de les Aigües de Consum Públic ens elegírem per a un dels dos llocs.

detots-en unaobra ineficaç, innecessàriaidetristimpactepaisatgístic. Cal recordarque el pressupost inicialeradevora50milionsde pessetes. Enspronunciemperlademoliciódel Venturi, tal com vaacordarelplenaridelaCorporacióMunicipald'Olivaper unanimitat i per un ràpidaclarimentde l'organisme aquicorresponduraterminiaquestademolicióid'onsortiranelsduros necessarisperfer-la. Considerem, també, que seria molt lamentable queeltraspàsdecompetènciesde l'IRYDAalaConselleriad'Agri-cultura,fóra un problema afegit a l'horad'establirquis'hadefercàrrecdeianetejadelaporqueriade pedra i formigó que l'IRYDA ha deixata la nostraplatja.

Grup Ecologista "Samaruc'7Acció Ecologista Agró

El passat novembre, membres del grup tornàrem a dipositar uns 300 kg. de piles a la porta de la Conselieria de Medi Ambient per protestar contra la falta d'interés per resoldre el problema Les piles, com a residus tòxics i perillosos, ens interessen especialment pel gran impacte ambiental que originen. En novembre de 1991 i ,ara, en novembre del 92 dipositàrem a la Conselleria de Medi Ambient diversos paquets de diferents tipusde piles, senseque hàgem obtingut contestació. La nostra inquietud augmenta en paral·lel al volum de residus i a la faltadepolíticade l'Administració.

La situació actual del País Valencià resulta preocupant: mentre que diversos col·lectius com ara estudiants, comerços, veïns, etc. recullen les piles, no hi ha cap instal·lació adequada per tractaries. Tenim la paradoxa que després de campanyes de sensibilització del Ministeri d'Obres Públiques perquè la gent recollirà les piles, la Generalitat no en sap quefer.

La pila de residus i els residus de les piles En el cas de les piles també és possible assumir la política general respecte dels residus: potenciar la disminució en origen, produir piles recarregables, reciclar els components amb cura dels impactes que es puguen produir

en els processos associats en el procés de recuperació.

Atesa lagravetatdelasituació actual i el fet que no existesca cap lloc on es puguen dipositar, l'Administració valenciana ha d'actuar en conseqüència iniciant la recollida, l'ordenació i el cens dels residus de piles existents. Les piles, especialment algunes varietats com les anomenades popularment piles-botó, tenen un enorme potencial contaminador, per la qual cosa el seu emmagatzemament es converteix en matèria perillosa, és adir, mésexactament en residustòxics i perillosos i, com atals, no poden estar en poderde particulars no autoritzats (segons R.D. 833/1988 que aprova el Reglament de la Llei de Residus Tòxics i Perillosos). Si a aquesta circumstància, afegim que és competència de l'Administració ambiental (Decret 194/1991 de28 d'octubre) la planificació i gestió dels residustòxics i perillosos, ens trobem que només hi ha, de moment, unasolució a les piles recollides per particulars, comerços, institucions: enviar-les a la Conselleria de Medi Ambient (c/Arquitecte Alfaro, 39. València), acompanyades d'una instància.

GENER/FEBRER '93

Pàg. 4

Centre d'Investigacions per ala Pau: una institució que cal conèixer Amb aquest article volem oferir-vos un panorama sobre les activitats del CIP i una bibliografia de les publicacions que fa. Gran part d'aquesta bibliografia la podeu consultar, com sempre, al Fons de Documentació del Medi Ambient de la Casa Verda.

Història Per iniciativa de la Fundación Hogar del Empleado (FUHEM), una institució de promoció d'estudis i recerques als camps educatiu, econòmic, social i ecològic (per exemple, col labora a l'edició de la revista Ecologia Política), l'any 1984 es va crear el Centro de Investigación para la Paz (CIP). Aquell any ei govern socialistavadeixarpalesalaseua orientació pro-OTAN. Des de febrer fins a juny, milers de ciutadans participaren en manifestacions pacifistes i marxes contra les bases estadounidenques.

Per atendre a la seua funció de recerca, ben aviat el CIP organitza una biblioteca sobre desarmament (a hores d'ara amb més de 1.500 volums) i un fons de documentació on s'organitzen articles de premsa i documents relatius a les relacions Est/Oest, Nord/Sud, seguretat ambiental, etc. El fons està informatitzat i obert a les consultes públiques.

La difusió Seguint el model d'altres centres d'investigació sobre el desarmament i la pau, com ara l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI -Institut Internacional de Recerques per a la Pau d'Estocolm-), que publica un prestigiós anuari (el SIPRI Yearboock, Oxford: Oxford University Press), a partir del 1986 comencen a confeccionar-se al CIP anuaris, que ofereixen una avaluació dels esdeveniments sobre política internacional, política exterior de l'estat espanyol, processos de rearmament i desarmament, guerres i resolució de conflictes, etc. Els anuaris de 1990-1991 i 1991 -1992 han estat coeditats per i'editoriai Icaria, aprofitant la seua xarxa de distribució, per la qual cosa s'ha multiplicat la presència bibliogràfica del CIP. El CIP també edita la revista Papeles para la Paz i difon el suplement de bibliografia i recursos Infor-Paz, aquest amb la col laboració del Seminario de Educación para la Paz de la Asociación Pro-Derechos Humanos. Així mateix, el CIP s'ha encarregat de publicar traduccions i editar treballs dels col laboradors (Vegeu el llistat de PUBLICACIONS) L'orientació ecopacifista de destacats col·laboradors, com ara Vicenç Fisas, el general Alberto Piris i Nicolau Barceló, va deixar el seu senyal a l'organització del Centre. Des del 1991 ei CIP s'ocupadeqüestionsdepau, medi ambient i economia. Mariano Aguirre va coordinar el CIP des del la creació fins el 1992; des d'aquest any en coordina l'àrea

de pau. La historiadora i economista Graciela Malgesini en coordina la d'economia i Francisco Rey, biòleg dedicat a les relacions internacionals, la d'ecologia.

L'adreça de la FUHEM és c/ Alcalà 117, 6a planta. 28009 Madrid. Tel. 91.575.19.75 i Fax 91.577.95.50.

PUBLICACIONS El CIP publica: * El Anuarío del Centro de investigación para la Paz: paz, militarización y conflictos del que han èxit 6 números des de 1986. Els dos últims (els corresponents a 1990/91 i 1991/ 92 editats amb Icaria). * La revista Papeles para la Paz (els últims números corresponents a 1992 són el 44,45 i 46) * El suplement bibliogràfic Infor-Paz, suplement de bibliografia i recursos, coeditat amb el Seminario de Educación para la Paz de la Asociación Pro-Derechos Humanos (Adreça del SEP: Ortega y Gasset 77, 2on. 28006 Madrid. Tel. 91.402.23.12).

Alguns col·laboradors i un mostrari de la seua bibliografia AGUIRRE, Mariano Mariano Aguirre Ernst va nàixer a Argentina l'any 1950. Exiliat a Europa el 1974, ha viscut al Regne Unit, Portugal i Espanya. Resideix a Madrid des de 1976. Dirigeix l'àrea de Pau del CIP i de les publicacions "Papeles para la Paz" i del "Anuario sobre paz, militarización y conflictos". És periodista, M (phil) en Peace Estudis, Trinity College, Dublin1990. amb una tesi sobre els conflictes d'intensitat feble i la repercussió de la política de seguretat dels EEUU en el Tercer Món. Professor convidat de la UNED, premi Justícia I Pau de periodisme el 1983 i Premi Drets Humans de Periodisme l'any 1992. Col·labora habitualment en la premsa estatal, nacional i en revistes estrangeres.

A més a més, és Director associat del Transnational Institute, d'Amsterdam, membre de l'International Institute of Strategic Studies, de Londres, de l'International Peace Research Association, etc.

Com a mostra de la seua ampla trajectòria, posem només alguns dels treballs publicats l'any 92, com a autor, coordinador o coautor: VAnuario del Cip sobre la paz, militarización y conflictos. Coordinador. Icaria. Barcelona.

La proliferación nuclear en Oriente Medio. (coautor amb Nicolau Barceló i Vicente Garrido. (Informe per a Greenpeace International).

The UN and the Sàhara War, en TNIdeas. Amsterdam. £7 debaté sobre la defensa europea (coautor).

E/ Nuevo Orden y la segunda guerra del Golfo, Greenpeace/Fundamentos. Madrid..

Guerra y Paz en el Nuevo Orden, a Justícia y equilibrio mundial (coautor amb Eduardo Galeano i José Luis Sampedro) Fundación comín..

Misiles o microchips. La conversión de la indústria militar en civil. Amb Graciela Maígesini (coord.): FUHEM/lcaria, Barcelona, 1991. (Amb capítols també de Jordi Molas, Luis Miguel Fernàndez i Vicenç Fisas Armengol)

RIUS, Xavier Xavier Rius: La objeción de conciencia. Motivaciones nistóricas y legislación actual. Integral, Barcelona.

ALONSO, Ana * A més a més, edita estudis i anàlisis, com ara: AGUIRRE, Mariano, TAIBO, Carlos, KALDOR, Mary et al.: £/ debaté de los euromisiles.

Professora associada a la Facultat de Ciències de la Informació de la Complutense de Madrid, periodista de la secció internacional de El Mundo, editora literària i col.laboradaora de Papeles para la Paz.

la secció ambiental del Centro de Investigación para la Paz (CiP) de Madrid."

Nicolau és, també, membre de la redacció d'Ecologia Política., la primera revista d'ecologia política publicada a l'Estat espanyol, coordinada per J. Martínez Alier (Ap. Postal 82, UAB, Bellaterra, 08193 Barcelona) i James O'Connor i editada per FUHEM. Durant l'estiu de 1991 (5/VIII-7/X/1991), Nicolau, va marxar al Golf Pèrsic, amb el vaixell "MV Greenpeace", d'aquesta organització. Els resultats de l'experiència estan arreplegats a les seues contribucions: -

Un capítol al llibre: Laguerra del Golfo. Elimpacto. Ed. Fundamentos, Madrid, 1992.

-

"No mas victorias como esta: los efectos ecológicos de laguerra del Golfo", en Papeles para la Paz, núm. 44, CIP, Madrid, 1992.

-

"El viaje del «MV Greenpeace» al Golfo Pérsico", Ecologia Política, núm. 3, pp. 99-105 (amb un toc d'ironia, l'article s'inclou a la secció "Ecoturisme").

Nicolau ha participat en les activitats ja esmentades del CIP. A YAnuario CIP 1991-1992. Paz, Militarización y Conflictos, ha publicat l'article "Preguntas e hipòtesis sobre las armas nucleares en los mares", pp. 99-109.

També hi ha referència d'una obra inèdita: Mariano Aguirre / Nicolau Barceló / Vicente Garrido: The Proliferation of Nuclear Weapons and Ballistic Missiles in the Middle East, Centro de Investigación para la Paz, gener 1992.

També ha col laborat en l'apèndix "Erosión y desertificación en Espana" de l'informe State of World 1992, del Worldwatch institute . Lester R. Brown et al.: State of the World 1992. New York, London: W. W. Norton & Company, lyaü.

[Versió castellana: La situación en el mundo. Un informe del Worldwatch Institute sobre desarrollo y medio ambiente. Madrid / Barcelona, Edics. Apóstrofe / Edhasa / Fundación Hogar del Empleado / Centro de Investigación para la Paz. Maig de 1992.

403 pp. (311 notes, 375 apèndix a la vers. castellana: "Erosión y desertificación en Espaha", J. Araujo / N. Barceló / R. Serra, 397 notes a l'apèndix, 401 índex)].

FISAS ARMENGOL, Vicenç AGUIRRE, Mariano - MATTHEWS, Robert: Guerrasde baja intensidad.

BARRACLOUGH.SolonetaL: Nicaragua. Desarrolloysupervivència.

CIP: La propuesta de Bush de control de armas nucleares (octubre 1991).

CIP: Medidas para el control del comercio de armas (1991) [vegeu la bibliografia de Vicenç Fisas Armengol] GEORGE, Susan: La trampa de la deuda.

HALLIDAY, Fred: La historia de la segunda guerra iria.

SANGER,Clyde:Desarmeycfesarrolio en los anosochenta.

SIVARD, Ruth Leger: Gastos militares y sociales en el mundo(1985) i El planeta en la encrucijada (1992) TAIBO, Carlos: La Unión Soviètica de Gorbachov.

Fundador del Comitè Antinuclear de Catalunya (CANC) i expert en temes de pacifisme, és assagista i autor d'una dotzena de llibres.

Centrales nucleares: imperíalismo tecnológico y proliferación nuclear. - Madrid : Campo Abierto, D. L, 1978. 283 p. Col. Ensayo, 10.

Despiifarro y control de la energia. - Barcelona : Edicions 2001, D. L, 1981. 127 p. Col. El Viejo Topo, 8. Bibliogr.

Guia bibliogràfica sobre estratègia i proliferació nuclear = Guia bibliogràfica sobre estratègia y proliferación nuclear. Barcelona. Fundació Jaume Bofill, 1983. 255 p.

Paz, guerra y defensa: guia bibliogràfica. - Barcelona: Fontamara, 1985, 245 p. Col. Paz y Conflictos.

Las armas de la democràcia. Exportaciones espaholas de armamento 1980-1988. Barcelona: Crítica, 1989.

El mito de la amenaza Sur. Seminario de Investigación para la Paz. Saragossa, 1991.

Mesures per controlar el comerç d'armes. - Barcelona : Centre UNESCO de Catalunya, 1991. 40 p.

Un capítol a: Mariano Aguirre - Graciela Malgesini (coord.): Misiles o microchips. La conversión de la indústria militar en civil. FUHEM/lcaria, Barcelona.

1991

BARCELÓ, Nicolau "Membre dei GOB (Grup Ornitològic de Balears, encarregat durant un temps de la campanya "Desarmar la mar" de Greenpeace. És responsable de

Altres col·laboradors habituals Ana Alonso, Raül Benítez, Miguel Àngel Benito, José Manuel Bustamante, Vicente Garrido, Rafael Grasa, Maria Murïiz de Urquiza, Alberto Piris, Pedró Sàez, Isabel Sànchez, Dan Smith, Fred Halliday, Maxine Molyneaux, Diana Johnstcne, Saul Landau.

La Casa Verda / Butlletí

Pàg. 5

El parany: un forat negre on desapareixen milions d'aus

Els tords pertanyen al grup de migratòries presaharianes, de manera que les seues casernes d'hivernada se situen als països riberencs de la Mediterrània, preferentment als del litoral nord. Aquests països mantenen, en condicions naturals, una sèrie de formacions vegetals perennifòlies de fructificació tardorenca i hivernal on les poblacions d'aus hivernants troben nodriment i abric. L'acció atropogènica, però, ha substituït enormes extensions per monocultius, sobretot oliveres i vinya, que han esdevingut el nou substrat biològic per a una abundosa avifauna abans sustentada per la vegetació original.

0.125% dels habitants del País Valencià.

La sofisticació que ha aconseguit el sistema, arriba fins al punt que als paranys poden veure's tot tipus de comoditats: bateries que alimenten la llum artificial, llits, estufes i taules. Fins i tot hi ha alguns connectats per subterranis.

El caçador de tords captura les aus per a matar-les i menjar-selesovendre-les. Utilitza una trampa fixa anomenada parany consistent en un arbre (olivera, garrofera, o de vegades, carrasca), en les branques del qual es col·loquen unes canyes horitzontals on es disposen unes varetes d'espart verticals plenes de vesc.

L'arbre es troba rodejat per una estacada feta de canyes, tela metàl lica o, fins i tot, pot estar feta de ciment. Així, una vegada que el tord ha quedat enganxat en el vesc i cau a terra no pot escapar-se'n. Al paranyer només li cal pegar-li un, colp amb una espècie de raqueta, per a matar l'animal.

alimenten la llum artificial, llits, estufes i taules. Fins i tot hi ha alguns llocs de cacera connectats per subterranis.

Les captures han augmentat espectacularment, fins al punt de convertir-se en moltes zones en una pròspera indústria: moltes grives capturades han estat venudes a la indústria conservera. D'aquesta manera el parany s'ha convertit en un sofisticat mètode per a matar aus de forma massiva i sense cap justificació, ja que actualment està molt allunyat de l'art tradicional i ningú millora la seua subsistència amb aquest tipus de cacera.

Antigament les aus s'atreien amb cants de grives que els paranyers imitaven amb uns xiulits de canya. Aquest tipus de cacera de temporada realitzada per un nombre reduït de persones constituïa una forma barata d'obtenir proteïnes en comarques d'economia deprimida i, per tant, la seua influència sobre la fauna deuria ser molt limitada. La majoria dels tords i grives eren posats en conserva per a ser consumits a l'hivern.

Estimació del nombre de captures d'aus als paranys La quantitat de llicències concedides al País Valencià, en l'any 1990 per caçar amb parany pujava a 4.763, segons les xifres de la Conselleria d'Agricultura. No se'ns han facilitat dades oficials des d'aleshores, encaraque les hem demanades insistentment.

En latemporada actual considerem que deuen haver-hi al voltant d'uns 5.000 paranys, entre autoritzats i no autoritzats, que es distribuirien per províncies de la següent manera:

Tanmateix, amb el temps s'han incorporat els avanços de la tècnica a la cacera tradicional.

S'han substituït els reclams artesanals per cintes magnetofòniques alimentades per bateria, i últimament, fins i tot, per discos compactes. En l'actualitat no existeix cap paranyer que no treballe amb magnetòfon, amb un bon assortiment de cants, cintes que, per altra banda, es troben comercialitzades com qualsevol altre tipus de gravació. El parany té, a més a més, de dos a quatre altaveus exteriors i freqüentment un entramat de cables i bombetes que l'il·luminen per la nit perfer la replega de les aus. Aquesta tecnificació i, sobretot, la comoditat que suposa la seua utilització, ha fet d'aquesta modalitat de cacera una pràctica assequible a moltes persones, en conseqüència, els seus seguidors han augmentat de forma considerable. La sofisticació que ha aconseguit el sistema, arriba fins al punt que als paranys poden veure's tot tipus de comoditats: bateries que

Castelló València Alacant

4000 700 300

La captura de tords en cada parany se situa al voltant de 1.000 exemplars per temporada. Per tant el total d'aus que moriran durant la temporada 1992-1993 serà de 5.000.000 de tords. Tanmateix és una xifra lleugerament inferior a la, teòricament, autoritzada per la Conselleria de Medi Ambient que és de 5.250.000 aus.

I, a més dels tords...

Un altre dels danys que provoca aquest sistema de cacera és que, a més dels tords, grives, etc, el parany també atrapa a"us insectívores -espècies protegides- que són atretes pels insectes que s'han quedat enganxats al parany. Els càlculs realitzats en base a recuperacions d'aus

anellades ens permeten considerar que per cada tres tords capturats es captura una au d'un altre gènere, generalment insectívora, i, per tant protegida per la llei. Hom estima que en la temporada 91 -92 es van capturar 1.665.000 d'aus que no eren tords. Dins de les espècies insectívores les que es capturen amb major freqüència són el pit-roig i el picamosques.

Per altra banda, cal considerar el nombre d'aus rapinyaires que són capturades al parany. EIG.E.R. (Grup d'Estudi de les Rapaces) calculava que en latemporada 9192, només a la província de Castelló, se n'havien caçat 280 exemplars, ales quals cal afegir al voltant de 300 mussols capturats per a utilitzar-los com a reclam. La quantitat estimada per a la present temporada en tot el País Valencià, hauríem de situar-la en 725 aus: uns 400 mussols i uns 325 rapinyaires no mussols.

Estimació del nombre de captures d'aus en parany. *1000 tords/parany/temporada *333 aus no tords/parany/temporada 'Nombre de paranys:5000 Estimació captures grives Estimació captures no grives Estimació captura de rapaces TOTAL

5.000.000 1.665.000 725 6.665.725

Quant costen?

Si considerem el valor de reposició en el cas de les espècies protegides i el valor comercial en el cas de les no protegides, segons l'Ordre de 17-111-1987 de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, aquest seria de 9.859.000.000 pessetes, que es desglossarien de la següent manera (300 pta. el tord, 5000 pta les passeriformes, 20.000 els mussols i 80.000 de mitjana les rapinyaires).

Ens haurem de preguntar amb quin dret la Generalitat disposa de 6.665.725 aus que tenen un valor, segons el seu barem, de quasi deu mil milions de pessetes, simplement pera complaure a 5.000 caçadors, que només representen el

Què diu la legislació?

El parany és un mètode de cacera massiu i no selectiu. Massiu perquè pot atrapar un gran nombre d'aus i no selectiu perquè atrapa moltes aus que pertanyen a espècies protegides com insectívores i rapaces. En l'actualitat, aquest mètode de cacera és prohibit per la legislació espanyola, Llei de Conservació de la Naturalesa i els seus Decrets de desenvolupament, concretament pel Reial Decret 1095/89. Igualment aquesta tècnica de cacera es troba prohibida per la Directiva 79/ 409 de la CE i pel Conveni de Berna.

Accions dutes a terme per Acció Ecologista Agró HempresentatdenúnciesalaCE. També enviarem al voltant de 10.000 targes postals al President de la Generalitat, Joan Lerma, on es demanava la prohibició del parany.

Per fer palesa la descurança i descontrol en les llicències de parany, demanàrem -i obtinguérem!- permisos per instal·lar paranys a llocs que són reserva integraldinsdel Parc de l'Albufera, la qual cosa va demostrar el nul control que existeix sobre l'expedició dels permisos de cacera en aquesta modalitat.

Tot i que els mitjans de comunicació s'han fet ressò del problema al llarg dels últims anys i, malgrat les accions esmentades, la coacció exercida pels caçadors ha fet que la Generalitat no s'haja

atrevit a aplicar el Real Decret 1095/89, les Directrius Comunitàries i els Convenis Internacionals sobre la protecció de la fauna.

Les excuses Un any darrere d'un altre, els Serveis Territorials de la Conselleria del Medi Ambient i, anteriorment, els de la Conselleria d'Agricultura, donen permisos per als paranys escudant-se en suposats danys a l'agricultura, encara que açò no està demostrat científicament. A més a més, durant el període per al qual es concedeixen els permisos, les olives, fruit sobre el qual presumptament els tords exerceixen la seua important acció depredadora, es troben absolutament verdes i, per tant, en aquesta època ni tan sols les aus les consumeixen.

De qualsevol manera, si realment provoquen importants danys a l'agricultura, una forma de control més selectiva i efectiva és, sens dubte, la utilització d'escopetes i no d'un mètode tan poc selectiu com és el parany.

Gràcies a la pressió realitzada per Acció Ecologista Agró, s'ha aconseguit que darrerament la Generalitat haja realitzat unes tímides temptatives de control de caràcter cosmètic. Tanmateix, tot segueix igual; una vegada més l'excusa de la tradició s'ha convertit en una butla per a justificar la cruel matança de milers d'aus indefenses i en un autèntic mercat negre d'aus destinades al consum humàsensecaptipusde control sanitari.

GENER/FEBRER '93

Pàg. 6 Com va gestar-se el llibre?

Quan ací es van publicar les versions en espanyol de l'Atlas Gaia i després la traducció de i'Informe de la Comissió Brundtlandt, el primer en el 87 i el segon en el 88, aquests dos llibres tingueren un cert impacte en una sèrie de càrrecs de la Conselleria d'Obres Públiques, que era on aleshores estaven les competències de Medi Ambient. El director del Gabinet va encarregar el projecte. Just quan es va firmar el contracte es creava l'Agència del Medi Ambient; aquest llibre, per tant, ha passat per tres Conselleries (Obres Públiques, Administració Pública i la Conselleria de Medi Ambient) i quatre consellers. Entre unes coses i altres, passen tres anys des que comença la idea del projecte fins a la impressió.

Te l'has treballat pràcticament a soles?

Sí, en aquest llibre, excepte les fotografies -cedides per molts amics- hi han intervingut tres persones: jo mateix, que he fet els textos, la idea de l'obra i la supervisió, Jesús Lapaz, que ha fet la part gràfica i la maquetació i després, la tercera persona que ha revisat els diferents capítols fou Carlos Auernheimer, antic director de l'Agència de Medi Ambient.

Entrevista a Ricardo Almenar a propòsit de l'"Atlas de la Gestión del Medio Ambiente" exemple, quan es va fer no estava a l'abast el cens de població del 91 (que va sortir endarrerit).

Haurfem de demanar-la, aquesta continïtat, al cap i a la fi, segons una Directiva de la CE les dades mediambientals són públiques...

Sí des de fora de l'Administració hi hagués una certa pressió perquè, com un dret dels ciutadans, les dades medioambientals eixiren a la llum pública cada any o cada dos anys, pense que no seria gens difícil: l'actual Conselleria de Medi Ambient, amb uns 600 funcionaris, podria fer-ho dedicant-ne un percentatge mínim.

Això permetria passar de "consignes" ecològiques-fàcilment manipulables- a quantificar les propostes...

Per exemple, ací hi ha una avaluació de la situació del sòl a un

Ricardo Almenar Asensio, biòleg, 39 anys. Expert en temes mediambientals. Ha treballat durant dotze anys per a diferents administracions públiques valencianes. Fou coordinador del llibre el "Medio Ambiente en la Comunidad Valenciana" aparegut el 1987 editat per la Conselleria d'Obres Públiques.

Com estem veient en aquests darrers anys en els informes que es publiquen per tot arreu, anem a una quantificació econòmica dels problemes ambientals. Hem arribat a un punt en què, a molts països, un conseller o un ministre de medi ambient s'asseu amb ei seu homòleg d'economia. Ací estem molt lluny de veure que el departament de l'Administració que duga el tema ambiental està destinat, junt amb el d'economia, a marcar les línies bàsiques de la política d'un país. Ací, en canvi, aquests tem es són una mica com de...

De f iorer...

Sí, i s'han de canviar. Els grans temes internacionals d'ara: CFC's, Maastricht, etc. tenen una vessant econòmica i una altra ecològica. Perquè, al capdavall, la qüestió és quants diners dediquem als CFC's, quants a transferències a països menys desenvolupats., etc.

Pérdida de diversidad sinespecífica Quin suport de dades has manejat?

Teníem un problema i és que les dades no serveixen de massa si no són comparables en les mateixes dates. Com que el llibre va començar-se en el 89 i les dades completes -o quasi- més properes eren del 85, decidírem fer el següent: treballaríem amb les dades bàsiques (població, activitat econòmica, etc.) del 85 i, després, per a coses més concretes del territori valencià -utilitzaríem, quan en teníem, dades del 89-.

En aquells casos en què pensàvem fer prospectives, treballaríem amb dades del 89 i del 90. El llibre estava acabat a finals del 91.

He seguit el criteri de treballar amb dades oficials -sense prejudicar si són correctes o no-, quan les he trobat contradictòries he procurat seguir la línia més probable. També he utilitzat dades d'àmbit superior (OCDE, CE, MOPT) i semioficials (projectes d'investigació, Universitat).

No penses que el llibre hauria de tenir una continuïtat?

Sempre vaig pensar que existiria la possibilitat de fer-ne una segona edició, ja que els llibres d'aquesta mena acumulen molts endarreriments des que comença la idea fins que eis tens a la mà: sempre tendeixen a eixir desfasats, però, com a contrapartida, resulta que ós molt fàcil actualitzar-los; només cal revisar les dades i, com l'estructura del llibre és per apartats (en té 100) sempre és senzill intercalar-ne de nous, perquè, és clar! hi falten coses.

En una nova edició jo voldria haver posat temes com la Conferència de Rio, Maastricht i les repercussions medbambientals, la Mediterrània, etc. Crec que hi ha unes quantes coses que seria molt fàcil d'afegir-hi i, després, actualitzar algunes parts: per

electricitat. Repercuteix en tots, però en uns més que en altres.

Totes aquestes coses ens obliguen a pensar en un nova dimensió, on els problemes de les desigualtats adquireixen un nou sentit, perquè, a més de l'enorme desigualtat econòmica pura i dura hi ha la relativa a l'entorn: molts països, poc responsables de la deterioració ambiental, l'estan patint d'una manera desproporcionada Tornant al llibre, no creus que podria servir com a manual per a l'ensenyament ara que en la reforma escolar vol posar-se l'assignatura d'ecologia en el batxillerat?

Quan vaig fer el llibre no sabia açò del batxillerat. Pensava que tenia una exida per a l'educació en un sentit molt ample: des de FP, BUP, o fins i tot un vuitè d'EGB, fins a cursos de postgrau.

Sobretot, perquè a partir de la informació que hi ha i de les referències bibliogràfiques del final, es pot ampliar. He intentat que una persona sense coneixements especials sobre medi ambient o ecologia el puga llegir. De fet, el llibre comença amb la pregunta: Per què el medi ambient? i la perspectiva de relacionar les coses amb l'entorn. Al cap de dues o tres pàgines hi ha un exemple on es fan explícites les relacions entre economia i ecologia -seguint autors com Naredo i Martínez Alier-. És a dir, el llibre serveix com a punt de partida i, alhora, com a panoràmica general.

Per què penses que la Conselleria de Medi Ambient n'ha fet un tiratge de només 2.000 exemplars?, quan podria haver-se enviat a col·legis, instituts...

Quan es va presentar el llibre vaig comentar que això podia enviar-se al llistat de biblioteques, escoles, instituts., perquè hi ha molts capítols que es poden aprofitar per a l'àrea de socials en EGB i, altres, en Geografia, Història, Ciències Naturals, etc. on el llibre pot servir de punt de partida per la posterior elaboració, discussió, discrepàncies, de les situacions plantejades.

cert tipus d'escala i d'una sèrie de comarques d'una manera més detallada; però no hi ha un inventari de degradació de vegetació al mateix temps que la degradació de del sòl, de la salinització, etc. O temes com el de l'asfaltatment (ocupació de sòl per carreteres, edificis, carrers..) on no he gosat d'utilitzar dades perquè aquestes són de "sòl urbanitzable" o "no urbanitzable", cosa que no vol dir res perquè, moltes vegades, eis "no urbanitzables" ja ho estan i al contrari. És curiós que en una època que tant s'ha parlat de l'ús de la teledetecció i tecnologies semblants, això haja quedat en no res.

Potser no interessa concretar massa...

Hi ha diversos motius. Primer, l'Administració és prou dolenta a l'hora de donar informació als ciutadans sobre el que està gestionant; de vegades per interessos en amagar les coses, però, fonamentalment, perquè no està dissenyada per fer-ho. No deixa de

ser curiós que els llibres que fa l'Administració siguen bé una mica free-lance, com aquest, o d'una gabinet de difusió molt concret. Els tècnics tampoc no tenen un especial interès: qualsevol cosa que altere la rutina és vista com un destorbament.

L'Admi-nistració està cada vegada més compartimentada, la qual cosa dificulta el transvasament.

Tot plegat fa que l'Administració no obtinga els resultats que podrien esperar-se del gran potencial de mitjans i de persones de què disposa.

En segon lloc, els ciutadans d'ací no estem prou acostumats a exigir certes coses, com ara una informació veraç i actualitzada.

Sense aquesta, l'elecció i ia tria, no tenen sentit.

No hi ha un grup d'interés que ho demane. Enfront d'una Llei de Costes, de seguida hi haurà grups de pressió que s'informaran itractarand'influir. Però, qui està interessat -com a grup de pressió- davant de la degradació del sòl?

Lògicament, l'ecologisme hauria de fixar-se més en altres departaments que en aquells que tenen el "rètol" de medioambiental...

Sí, cal mirar què fan altres instàncies de l'Administració, entre aitres raons perquè tenen més diners. Fins i tot, crec que, sense deixar la crítica a l'Administració, hauríem d'anar més lluny.

L'Administració és un espill de la societat i no canviarà d'actitud si aquesta no ho fa. Si no, a la més mínima crisi o conflicte d'interessos, les qüestions ambientals es consideren supèrflues i cauen.

Recordem que estem treballant amb ideologies decimonòniques sorgides en un marc ambiental prou diferent dels actuals a nivell global. Per exemple, com s'avaluen els costos d'un canvi climàtic?; resulta que les tones de carbó anglès cremades el segle passat -cosa que permeté forjar un imperi- ens estan afectant ara al mateix temps que ho estan fent les indústries dels països en desenvolupament o les tones de carbó dedicades per la Xina a produir

Si fos una editorial supose que li'n trauria el suc complementant-lo amb fitxes, diapositives, làmines i materials que pogueren aprofitar-se pels professionals de l'ensenyament, l'educació ambiental...

Nosaltres, fins i tot havíem pensat que l'estructura de l'obra feta a dobles pàgines permetria d'extraure'n làmines que, ampliades, permeten fer una senzilla exposició. Per exemple, si en vols fer una sobre l'aigua, hi ha dotze apartats dels quals ixen els panels corresponents.

Perquè, encara que el llibre estiga referit al País Valencià, també té un contingut genera I itzador...

El llibre, adaptant les dades, podria haver servit per a qualsevol comunitat mediterrània europea, des de ia Península Ibèrica fins a Grècia Tot això -pensem en la modèstia del projecte- és un primer pas en l'avaluació de l'avaluació de la qüestió ambiental valenciana en la famosa perspectiva: "pensar globalment per a actuar localment". (passa a la pàg. següent)

La Casa Verda / Butlletí I si l'Administració no fa la continuació d'aquesta tasca, £no seria desitjable un "Paísvalenciàwacht Institute",com plantejava Francesc Hernàndez des d'aquestes pàgines?

Pàg.

Els camins de l'Administració són insondables

Mira, l'altre dia a Barcelona vaig sentir que un grup, entre els quals hi és Folch i Guillén, Jordi Bigas i molts altres, pensen proposar a la Generalitat un treball titulat "Catalunya sostenible". Es tracta de posar damunt la taula l'aplicació per al propi territori del criteri de tendir cap a una major sostenibilitat ambiental. Han fet una oferta perquè hi puga participar un equip molt ampli. Si la Generalitat accepta, doncs bé, si no, ja tenen previst el finançament.

Imagine que ells ho fan amb la idea de posar a la Generalitat davant del dilema. La idea em sembla bona, a l'administració cal anar així: nosaltres tenim un projecte, si pensen que té un interès social, doncs, vostès diran; si no, ja ens ho muntem a soles. Amb aquesta iniciativa vol canviar-se la idea, molt estesa en la societat, que l'ecologisme és bo per criticar les malifetes que fan altres, siga l'Administració o les empreses, però no té propostes.

Per tant, volen marcar "línia", obrir una discussió social. I això és molt interessant perquè, a hores d'ara, els partits polítics tenen un buit de propostes molt gran a llarg termini, on no hi ha massa diferències programàtiques -després pot haver-hi matisos molt importants en la pràctica-.

Atlas del Medio Ambiente en ia Comunidad Valenciana Redacció i direcció: Ricardo Almenar Asensio. Supervisió: CarlosAuernheimerArguinano. Disseny i realització gràfica: Jesús Lapaz Rico. Edita: Generalitat Valenciana, Conselleria de Medi Ambient.

Com ja advertien en el pròleg a la primera edició (J. Bigas, K. Hatherley i A. Altés) sabem que el canvi d'habituds, tot i ser imprescindible, no resol els problemes ambientals, però situa el lector davant del dilema de ser "part del problema" o "part de la solució".

En aquesta segona edició, Ramon Folch, fa un divertit pròleg d'on extraem alguns paràgrafs:

Els treballs d'impressió de l'Atlas es trobaven pràcticament acabats a finals de 1991. Certs problemes amb la impremta, per una banda, i amb la Conselleria, per l'altra, feren que l'edició no estiguera disponible fins a la primavera de 1992. El llibre podria haver estat presentat el Dia de la Terra, el 20 d'abril, la qual cosa s'haguera adit perfectament amb la pretensió de presentar la realitat ambiental valenciana en un marc global..

Es va decidir, al final, presentar-lo el 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient. Malgrat que en aquells moments se celebraven les sessions de la Conferència de Rio i, per tant, els temes relacionats amb el medi i el desenvolupament estaven en les pàgines de tots els diaris, la repercussió en els mitjans de comunicació fou gairebé nul. la degut, en bona mesura, al fet que l'acte se celebrà a Alacant fent-lo coincidir amb la presentació de les "banderes blaves" de l'any.

Per acabar d'arrodonir els desficaci, el llibre, del qual només se n 'han fet2.000 exemplars, continua als calaixos de l'Administració i no ha pogut ser comprat durant tot l'any 1992.

El comerç internacional, l'ecologia i el GATT Quina relació hi ha entre el moviment ecologista i les darreres protestes dels llauradors sobre els acords del GATT? Què hem d'entendre per conceptes com "dumping ecològic" o "intercanvi ecològicament desigual" recentment introduïts? Heus-ne ací un aclaridor fragment del professor Martínez Alier.

El cas de la NAFTA1 no és més que un exemple d'un problema molt rnés general. Ja siga que el comerç s'ampliï a tot arreu del món o a determinats blocs, els efectes ambientals seran nocius.

El GATT (que és un Acord General sobre Arancels i Comerç) ha argumentat equívocament que el comerç lliure és bo per a l'ambient perquè estimula el creixement econòmic, i això proporciona diners per "netejar" l'ambient. Hi ha alguna relació entre el creixement econòmic i l'ambient net: per exemple, la contaminació per diòxid de sofre disminueix als països rics. Però hi ha molts casos contraris:

"50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra" "La Caixa" (Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona) distribueix de manera gratuïta a la seua xarxa d'oficines del llibre del Earth Works Group (Grup de Treball per la Terra) 350.000 exemplars d'un atractiu manual.

Veig difícil que siga l'Administració qui encapçale un projecte d'aquestes característiques

quant més rics, més escombraries domèstiques i industrials, més energia nuclear, més emissions de diòxid de carboni.

Deixem, doncs, de banda l'argument que el comerç estimula el creixement econòmic, i vejam els arguments ecològics directes contra l'augment del comerç2. En primer lloc, el cost ecològic del transport: adoneu-vos, per exemple, la reacció social a Àustria i a Suïssa contra les externalitats 3 causades per l'increment de trànsit a la CE, amb transports tan absurds com el de camions de toma-

ques holandeses cap al sud. En segon lloc, el dumping ecològic, és a dir, el comerç es fa a preus que no inclouen els costos ecològics. Certament és difícil, impossible en realitat, d'incloure en els preus els costos ecològics exactes. ^Quant val un kilowat-hora nuclear si hi incloem els efectes negatius del plutoni dintre de 24.000 anys4? Els costos ecològics, però, hi són. Vejam alguns exemples: -

-

Lesexportacions d'electricitat de França, ara liberalitzades dintre de la CE, no inclouen els costos actuals i futurs de l'energia nuclear.

Els preus de les exportacions

7

"Aquest llibre fou pensat per a un públic nord-americàmig "marine", mig "salvation army", sempre apunt d'obeir ordres..., acondició que les entengui, i per això l'obra és un entremig de "Reader's Digest" i de "Popular Mechanics", publicacions molt famoses anys enrera i encara ara. Sembla que a prou americans els encanta d'adquirir estris electrònics cars i complexos per poder-se fer el pa a casa o els iogurts a la cuina pròpia, incoherència desconcertant que els predisposa a l'ecologismepessebrísticoacombatre els destrets petroquímics amb tèniques de pissarrí. En aquest sentit l'obra present peca

de gas ò'Argèria i de Rússia cap a la CE no inclouen els costos de les emissions de diòxid de carboni, òxids de nitrogen, etc, i infravaloraren la demanda futura d'energia.

Històricament, les discussions sobre l'Intercanvi Desigual han destacat dues qüestions: el treball mal pagat dels pobres porta a què les exportacions dels països pobres siguen barates, i en segon lloc, el deteriorament de la relació d'intercanvi (és a dir, que faci falta cada volta més sacs de cafè per a comprar un tractor), ja que els mercats de productes agraris d'exportació sofreixen major competència. Cal afegir ara la nova noció de \'lntercanvi Ecològicament Desigual, del qual ha sorgit un Deute Ecològic que serà reclamat amb més i més força.

JOAN

MARTÍNEZ ALIER

Per a més informació vegeu l'article sobre el GATT de la pàgina 9

d'ingènua, alhora que resulta entranyable i molt positiva: l'assumpció quasi calvinista del sentit de la responsabilitat personal és un camí realment eficaç per a subvertir l'obsoleta moral col·lectiva d'aquest hipòcrita fi de segle industrialista. I és que "els camins del Senyor són insondables"... A més, si tan per sobre ens creiem volar, què ens hauria costat fer un llibret com aquest, però original i llatí de cap a peus?.

Vet aquí la virtut d'ells i la nostra mesquinesa: excel·lim en el sarcasme, no tant en la ironia, ben poc en l'eficàcia. Així ens va, així.

En poques paraules aquest és un llibre ingenu, senzill i pràctic."

"Si els lectors d'aquest llibre, pel fet de llegir-lo, milloren les seves actituds envers les qüestions ambientals, si esdevenen actors ambientals entusiastes, si s'adonen que l'estalvi d'energia i l'ús eficaçdels recursos «elements centrals de l'obra- són ia base del veritable progrés postindustrial, i si incrementen el seu respecte per l'entorn natural -tanmateix només moderadament tractat en aquest llibre- com acte de respecte envers ells mateixos, aleshores autors, traductors, adaptadors, revisors, editors i promotors, malgrat tot, hauran fet dòmino. És clar que això depèn tant del llibre com dels lectors mateixos: aviso.

Notes ' Àrea de Lliure Comerç a Amèrica del Nord (Canadà, E.U.A. i Mèxic). Paradoxalment les sigles refereixen el combustible.

2 Alguns escrits crítics sobre comerç i medi ambient: Arden-Clarke, Charles, "The General Agreement on Tariffs and Trade, Environmental Protection and Sustainable Development", World Wide Fund for Nature, Gland, Switzerland, 1991; Daly, Herman, i Cobb, John B., For the Common Good, Beacon Press, Boston, 1989, chapter 11; Ropke, Inge, "Trade, Development andsustentability. A critical assessment of the «free trade dogma»", SecondMeet'mg oof the International Society for Ecològica! Economies (ISEE), Estocolm, August 3-6, 1992.

3 Efectes negatius que no es comptabilitzen, i per tant romanen "externs"al mercat (N. del T).

4 24.300 anys és la vida mitja de l'isòtop de plutoni-239, que es produeix a les reaccions nuclears (N. del T).

GENER/FEBRER '93

Pàg. 8

El Pla d'Espais d'Interés Natural de Catalunya: l'ocasió perduda El desencís davant un Pla sense assignació pressupostària i que enalguns casos ofereix menys garanties de conservació que un pla municipal El Pla d'Espais d'Interés Natural és una figura de planificació que deriva de la Llei d'Espais Natural i que havia de tenir la finalitat de definir la xarxa bàsica d'espais a protegir del territori de Catalunya.

Tot i que el mandat de la llei és de 1985, fins a les darreries de 1992 no se n'ha enllestit el redactat definitiu després de vèncer la forta oposició inicial que va generar entre alguns sectors productius.

Tal i com queda definit per Llei, el seu objectiu és "la delimitació i establiment de les determinacions necessàries per la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació del quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics i/o paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen". En la pràctica,

sols es contemplaven algunes mesures provisionals similars a les previstes en els sòls rústics d'especial protecció, és a dir: qualificació de sòl no urbanitzable, no circulació motoritzada lliure, necessitat d'un pla de restauració aprovat abans d'efectuar activitats extractives i obligatorietat de realitzar estudis d'impacte ambiental abans d'iniciar qualsevol activitat susceptible d'alterar o degradar els espais catalogats.

Un Pla d'Espais d'Interés... per a qui?

Malgrat les expectatives inicials, el retard considerable i la desvir-

tuació de l'esperit inicial del Pla fa que, a més d'una gran decepció, ens preguntem sobre l'interés actua! d'un PEIN, que podria arribar, fins i tot, a esdevenir contraproduent respecte dels objectius esmentats en la Llei. Així, segons el darrer redactat -modificat durant la informació pública- es permet requalificar sòls que abans eren urbans o urbanitzables dins

de les zones del PEIN, sense passar per una informació pública. Aquesta mesura situa la Pla per sota dels nivells mínims de protecció i va en contra de la mateixa raó de ser del PEIN, a mésd'ésserde legalitat molt dubtosa. Cal tenir en compte que, abans de veure la llum, el Pla ha patit múltiples retocs pertal de no intervenir àrees susceptibles d'ésser urbanitzables. D'aquesta manera, un pla que recull el 18% del territori de Catalunya, i només una part dels sòls rústics de protecció especial, té, paradoxalment, menys garanties de conservació que els sòls ordenats

per un pla municipal.

Un altre dels aspectes més preocupants és que no es fa cap previsió pressupostària específica. Aquest punt desvirtua per si mateix qualsevol altra consideració que es vulgui fer al respecte, perquè sense dotació econòmica no hi ha manera que la protecció pugui fer-se efectiva, tal i com ha demostrat la realitat dels espais de protecció especial a Catalunya, amb les excepcions que confirmen la regla.

Si no hi ha diners no hi ha plans Si no hi ha recursos econòmics per garantir el manteniment d'unes pràctiques i d'uns usos del sòl determinats, ni per a la vigilància i gestió, i tampoc no existeixen les bases jurídiques per assegurar la vigència indefinida del Pla -tal i com preveu la Llei-, llavors, en què consisteix la protecció?

L'impacte ambiental L'avaluació de l'impacte ambiental de les obres que puguin perjudicar notòriament els espais del Pla, continua essent obligatòria en laredacciódefinitiva. L'aspecte conflictiu és la idea que el Departament de Medi Ambient, a més desuporttècnic, puguidonar també suport econòmic als promotors de les actuacions susceptibles de degradar els sistemes naturals. Aquest fet, vistes les garanties jurídiques que emparen aquests espais, afavoreix, de facto, que determinades obres es facin als llocs del PEIN perquè en resuita més econòmic que feries fora. Recordem que la Llei d'Espais Naturals preveu que les línies d'ajut només poden anar destinades a afavorir la conservació dels espais "d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials, didàctics i recreatius que posseeixen", tot promovent en el seu cas activitats rurals tradicionals.

Seria totalment inadmissible que els escassos recursos que en el seu dia es destinin als espais del PEIN serveixin per finançar els estudis d'avaluació d'impacte ambiental d'unes actuacions que no tenen cap de les funcions que preveu la Llei en aquests dissortats espais.

Manca de coherència amb els criteris ecològics i urbanístics de planificació i gestió Els diferents espais que s'han inclòs en el PEIN sempre han estat considerats de forma aïllada i desconnectada del territori; com si els sistemes naturals fossin susceptibles de ser concebuts de forma tancada. Així, no s'hi preveu cap fórmula que permeti la interrelació completa entre els diferents indrets, a manera de corredors biològics, zones externes, etc, tal i com prèviament s'havia deixat entendre per part de l'Administració. Volem fer referència especial a la xarxa hidrogràfica, que conforma una intricada trama de corredors biològics i indrets estratègics pel seu valor intrínsec, i per l'elevat interès per als ecosistemes veïns i, fins i tot, per a les persones. Creiem que s'haurien d'incloure íntegrament en el PEIN totselstramsfluvialsjamb més motiu encara si tenim en compte que es tracta bàsicament de terrenys de domini públic i amb dificultats òbvies per a ésser urbanitzats.

En alguns casos ens trobem que les superfícies dels espais "a protegir" són ridícules i no permeten el tancament del cicle vital de moltes espècies faunístiques. Em molts altres casos s'engloben dins el PEIN àrees molt homogènies, amb molt poca variació de sistemes naturals, fet que n'invalida la possibilitat d'autosuficiència. És reaimentgreu

que, a aquestes hores, el PEIN no incorpori els criteris ecològics d'uns quants decennis enrera sobre les àrees mínimes de protecció i la inefectivitat a curt i mitjà termini de les àrees tancades o aïllades.

Si entrem en la lògica dels criteris d'exclusió o aïllament utilitzats en elaborar el Pla, hi ha el perill, fonamentat, que aquests espais inconnexos, homogenis i sense dotacions destinades a la seva gestió i manteniment, esdevinguin el pretext -molt barat, certament- per transformar el 80% del territori català, pretesament mancat "d'interés natural". D'altra banda, si no hi ha voluntat de vetllar i gestionar mínimament aquests espais, és preferible fer un pla sectorial d'ordenació ben fet, que englobi tot el sòl no urbanitzable del país i que pugui tenir una coherència global, almenys per permetre la inserció de les activitats socio-econòmiques i urbanístiques sobre el territori sense deixar àrees naturals aïllades o nuclis urbans ofegats pel formigó.

L'opció que s'ha triat per part de la nostra Administració no pot satisfer ningú, sobretot els interessats en la conservació dels espais naturals, que hem vist com una antiga aspiració ha esdevingut, finalment, un frau en forma de plànol del Principat pintat de verd.

Article elaborat pels companys de DEPANA per al Butlletí

La Casa Verda / Butlletí

Pàg. 9

El GATT:

climatològiques no es poden cultivar en aquell- degut a les subvencions, a l'elevada mecanització i a les grans aportacions energètiques que hi ha en l'agricultura del Nord. No cal dir que aquests aportaments energètics són factibles pel "reduït" preu del petroli, un recurs les reserves del qual tenen una duració d'uns 50 anys.

uns acords que tenen repercussions a tot arreu Malgrat l'escàs ressò que està tenint en la societat espanyola la renovació de l'Acord General sobre Comerç i Tarifes (GATT), aquest és un dels convenis que més conseqüències socials i mediambientals té per al Planeta.

Què és el GATT? L'Acord General sobre Comerç i Tarifes (General Agreement on Trade Tariffs, GATT) signat en principi per 23 estats, va adoptar-se en 1948. A partir d'aquesta data, el Conveni ha estat regulant l'aplicació d'aranzels, contingents d'importació i altres acords relacionats amb la circulació de mercaderies en el mercat internacional.

La Ronda Uruguai La tendència de totes les rondes anteriors ha estat de liberalitzar els intercanvis econòmics internacionals. No obstant, la Ronda Uruguai que començà el 1986 a instàncies dels EEUU és diferent de les set anteriors en aspectes fonamentals. Es tracta d'una ambiciosa i complicada negociació que intenta reestructurar i remodelar les regles del sistema comercial internacional, afavorint els interessos de les nacions de major pes comercial: els països industrialitzats del Nord Econòmic. De fet, malgrat que en iniciar-se les negociacions, 67 dels 96 països firmants del GATT es trobaven entre els menys desenvolupats, són els EEUU i el bloc dels països industrialitzats els que porten la paella pel mànec. Cas de tirar endavant certes propostes incloses en la negociació, assistiríem a la consolidació d'un Nou Ordre Econòmic Internacional.

Un ordre que barraria, encara més, les aspiracions de desenvolupament dels països pobres. i afavoriria un model global de creixement econòmic desequilibrat, injust i insostenible per al benestar de la humanitat i la supervivència del Planeta.

Allò que és bo per a les multinacionals...

La premissa bàsica que impreg-

na la negociació de la Ronda Uruguai és que, quan l'empresa privada i les companyies multinacionals poden fer llur activitat lliurement, ho fan de manera eficaç en benefici de tots. En conseqüència, la Ronda pretén limitar el dret dels governs a protegir llur economia nacional, fent que renuncien a importants parcel les de sobirania en benefici d'interessos comercials i eliminen traves a les multinacionals.

El GATT fou concebut per facilitar el lliure comerç de mercaderies; la Ronda d'Uruguai va molt més lluny: vol ampliar l'espectre d'actuació del GATT i liberalitzar l'accés a parcel·les fonamentals de l'activitat econòmica alhora que, per contra, protegeix la tecnologia dels països més industrialitzats.

Els aspectes clau Els temes en què EEUU, amb el suport del grup de països industrialitzats, pressiona per incloure en el GATT, són els següents: 'Mesures inversores Relacionades amb el Comerç (Trade Related Investment Measures, TRIMs).

Segons la proposta, atès que les condicions imposades a la inversió de capital estranger per alguns països tenen un efecte distorsionadordel mercat, el GATT ha de regular aquest aspecte per evitar-ne els efectes perversos sobre el comerç. Es tractaria, doncs, de liberalitzar les inversions i impedir la utilització de mecanismes de protecció de la indústria domèstica, afavorint així la instal lació i el control de les multinacionals als països en desenvolupament. En canvi, la demanda per part dels països del Tercer Món perquè s'hi aborde les distorsions provocades per les pràctiques comercials de les multinacionals, ha estat exclosa de la negociació.

D'aquesta manera, la planificació de! desenvolupament dels països on la inversió estrangera és un motor imprescindible per al seu enlairament quedarà supeditada a les decisions preses en els departaments de planificació de les multinacionals; entitats, no cal dir-ho!, totalment alienes a qüestions socials, culturals o ambientals. La indústria local difícilment podrà competir amb les poderoses xarxes multinacionals: els països menys avançats queden condemnats a una nova era de colonialisme i dependència. *Serveis.

Tot i que l'acord multiiateral sobre serveis (banca, assegurances, assessories tècniques...) quedarà establert en un protocol addicional annexat al GATT, la seua inclusió en el Tractatté una gran transcendència. En l'actualitat, el sector serveis constitueix un deis grans eixos de l'economia mundial, i controlar-lo és de vital importància. Els serveis són el sector amb major creixement als països industrialitzats, al contrari del que passa als menys avançats, on el seu nivell de desenvolupament és petit. La incorporació del sector serveis al GATT, afegida a la liberalització de les inversions, comportaria una pèrdua de control local sobre un sector essencial per al desenvolupament econòmic i cultural dels pobles.

"Propietat Intel lectual Relacionada amb el Comerç (Trade Related Intel·lectual Property Rights, TRIPRs).

L'objectiu dels països industrialitzats, en incloure la propietat intel lectual en el GATT, és la protecció de llurs innovacions tecnològiques mitjançant drets d'autor i patents, obligant tercers països a reconèixer i respectar aquests "drets", i perpetuard'aquesta manera els avan-

tatges competitius de les empreses i nacions més avançades.

Els Estats Units, fins i tot han arribat a plantejar la possibilitat de patentar varietats de plantes i animals, pensant que el gran negoci de ladècadapropera serà el de les empreses capdavanteres en biotecnologia.

Front a aquesta postura, els països menys desenvolupats sostenen que ha d'establir-se un equilibri entre el dret de l'inventor sobre el seu descobriment i el dret de la societat a la difusió de nous coneixements o avanços tecnològics beneficiosos.

'Agricultura.

El gran cavall de batalla de la negociació entre els EEUU i la CE és l'agricultura.

L'àmbit del GATT, en teoria, sempre ha abastat les produccions agràries; en la pràctica, però, i degut a una hàbil redacció de l'Acord, aquest no s'hi aplicava.

La seua exclusió es justificava per la importància de! sector agrícola en la formulació de les polítiques i prioritats de cada país.

En l'actualitat, els ingents excedents d'algunes regions front a !a falta d'aliments en altres, i les enormes distorsions introduïdes en els mercats per tot tipus de subvencions, han fet que siga inclosa en la Ronda d'Uruguai.

L'objectiu de la negociació, com en la resta de casos, és l'eliminació de mesures proteccionistes i la liberalització del comerç agrícola. Els principals productes afectats són els cereals, la carn, els productes lactaris, les llavors oleaginoses, els olis vegetals i el sucre.

A més a més, l'agricultura del Tercer Món no pot competir amb els preus de l'agricultura del Primer Món -excepte en els productes que per les condicions

El Tercer Món, on els productes agraris suposen el 50-100% de les exportacions, és importador net de productes agrícoles. D'altra banda, mentre que als països de l'OCDE, l'agricultura suposa tan sols el 3% del PIB i el 7% de l'ocupació, al Tercer Món en suposa el 19% i el 60% respectivament. La importància d'quest sector per als països en desenvolupament és, doncs, fonamental. L'aplicació pura i dura de retalls als ajuts agrícoles, sense tenir en compte criteris socials i ambientals, afecta de manera immediata l'agricultura de tipus familiar tradicional, habitualment menys intensiva i més vulnerable que la gran agricultura industrial. El resultat, com s'ha posat de relieu a Europa amb els recents retalls d'ajuts a la producció, conseqüència directa de la negociació del GATT, és la fallida del petit agricultor i, amb ell, la desintegració del món rural amb tots els seus valors humansculturals i ambientals.

El gran pes dels acordsdel GATT ve donat pel fet que l'incompliment d'alguna de les seues clàusules per un país signant pot donar origen a represàlies comercials per les altres parts. Aquesta amenaça, que un país industrial podria permatre's el luxe de no prendre-se-la seriosament, exigirà dels d'economia més dèbil un rígid compliment dels acords.

Fins i tot la protecció d'un recurs cultural, ambiental o social per part d'un país podria considerarse "anti-GATT", la qual cosa pot arrossegar represàlies comercials. La Ronda d'Uruguai qüestiona, fins i tot, el "principi de desenvolupament" que, fins ara, eximia els països en desenvolupament del compliment dels acords del GATT en determinades circumstàncies.

Una cara a Rio i una altra al GATT Així, mentre els governs del Nord competien a la címera de Rio de Janeiro per demostrar llur "compromís" amb en el desenvolupament sostenible, la diplomàcia del GATT negociava amb representants d'aquests mateixos governs la supremacia del lliure comerç sobre qualsevol consideració ambiental, social o cultural.

Al mateix temps que els països industrialitzats proclamaven la necessitat de transferència de tecnologia als menys desenvolupats, llurs representants en el GATT negociaven un acord sobre Propietat Intel lectual que dificultarà extraordinàriament l'accés a la informació sobre noves tecnologies.

ISABEL BERMEJO (representant de

la CODA al BEE)

GENER/FEBRER "93

Pàg. 10

El "Cas Ardystil": profundes negligències en salut laboral

Al País Valencià sempre hi ha hagut una gran quantitat de dones en la indústria Ulls que no veuen En repetides ocasions s'ha assenyalat la incapacitat de l'Administració no sols per prevenir les malalties laborals, sinó ni tan sols per registrar-les adequadament. Respecte de les 17 comunitats autònomes de l'Estat Espanyol, el País Valencià, segons dades oficials, ocupa el q uart lloc en incidència d'accidents de treball i, paradoxalment, el número tretze en malalties professionals reconegudes.

Extrapolant les taxes de països de l'OCDE, tenim un subregistre estimat del 90%. És a dir, per cada malaltia professional reconeguda en el País Valencià, n'hi ha deu de no detectades. Pot estimar-se en unes 500 les morts anuals per malalties relacionades amb el treball, de les quals no es reconeix cap ni una. Tot això comporta un greu problema de desprotecció dels treballadors malalts pel treball, impossibilita d'aplicar una eficaç política de prevenció i crea una situació d'invisibilitat social dels costos en salut que acompanyen el creixement econòmic.

Las precarietat augmenta el risc La situació del mercat de treball i les expectatives de la política econòmica no semblen afavorir un canvi de panorama. La precarietat augmenta el risc: es produeixen tres vegades més accidents entre els treballadors amb contracte temporal que entre els fixos. Ladesregulació, el treball a domicili i l'economia submergida dificulten el control i la vigilància de la salut. En profit de la competitivitat es toleren situacions insostenibles. El subregistre de malalties professionalsdesviacap a la Seguretat Social indemnitzacions i costos que haurien de gravar-se sobre els empresaris.

Les negligències patronals són, doncs, evidents.

No obstant, la responsabilitat institucional al respecte està fora de dubte, per més que en alguns casos especiaiment greus, com les morts que han donat origen a aquestes reflexions, s'hi intervinga amb més o menys contundència i amplitud, i també amb importants mancances.

Una manca crònica de recursos En l'anomenat "Cas ardystil", en primer lloc, convé preguntar-se per la causa de la incapacitat per identificar de manera precoç el problema. Passen dos mesos des que es produeix la primera mort d'una treballadora fins l'actuació de la Inspecció de Treball. Aquesta lentitud de reflexos de l'Administració té unes causes estructurals. Així, la Inspecció de Treball no compta amb prou recursos per fer front de manera eficaç a les funcions de control que té encomanades (hom calcula que amb la plantilla actual d'inspectors es tardarien 10 anys a visitar totes les empreses); la Conselleria de Treball dedica les seues actuacions i recursos en aquesta matèria, de manera quasi exclusiva, al control dels accidents de treball, amb una escassíssima atenció als riscs de malalties (el Gabinet d'Alacant sols disposa d'un higienista a temps complet per a tota la província).

La Conselleria de Sanitat i el Servei Valencià de Salut incompleixen sistemàticament les obiigacions que, en matèria de salut labora!, els encomana la Llei General de Sanitat.

Amb tot, cal reconèixer, en aquest cas concret, que la identificació del probiema potser estíga relacionada amb el fet que l'Area de Salut d'Alcoi és l'única de tot el Servei Valencià de Salut amb un Departament de Salut Laboral en funcionament. Cal insistir, al respecte, en la necessitat de crear departaments similars a totes les àrees de Salut i de millorar la

coordinació entre les Conselleries de Treball i Sanitat.

La desinformació Per altra banda, és absolutament criticable ia falta de transparència informativa sobre un problema tan greu. Els sindicats no han estat informats a temps per l'Administració. Han hagut de sol.licitar-la de manera insistent per no obtindré'n més que dades parcials. Per altra banda, encara no s'han facilitat els noms dels productes sospitosos investigats.

La marginació sindical en aquest terreny és inadmissible.

No es pot pensar en programes eficaços de prevenció sense la participació activa dels interessats, en aquest cas els treballadors í llurs organitzacions representatives. La presència dels sindicats en òrgans tripartits de participació institucional com ara les "Comissions Territorials de Seguretat i Higiene en el Treball" hauria de comportar una informació puntual de situacions especialment greus, quan no la convocatòria urgent d'aquests òrgans. En aquest sentit, no cal un altre qualificatiu per a l'actuació institucional que el de tecnocratisme.

Més greu, encara, és l'amagament davant l'opinió pública d'informació d'utilitat preventiva.

Ens referim als productes sospitosos investigats, encara no revelats oficialment. Això pot propiciar que continuen utilitzant:se sense les degudes precaucions i, per tant, és possible que no estiguen tallant-se situacions de risc semblants. Aquesta manca de transparència informativa revela una major preocupació de l'Administració per no da-nyar el prestigi d'una multinacional (la Bayer, en aquest cas) que en prevenir possibles mals en la salut dels treballadors.'res exposats. Ací e! qualificatiu ja seria el d'irresponsabilitat.

PERE BOIX I FERRANDO RAFAEL GADEA MERÍNO

Una confluència necessària Moltes vegades, l'ecologisme no presta gens d'atenció al medi que ens envolta durant una gran part de la nostra vida: l'ambient laboral. Pensem en la quantitat de residus, vessaments perillosos, etc. que es produeixen en els processos de fabricació.

Oblidem, però, que dins de lesfàbriques, oficines, comerços, una gran part de la població hi passa una gran part de la seua vida.

Edificis "malalts", productes tòxics, sorolls, fan que el treball siga un patiment per a la majoria. Un patiment al qual cal accedir desesperadament si no es vol passar a incrementar les files de ('"exèrcit de reserva": els desocupats.

L'economia, moltes vegades tracta les coses vertaderament importants, com la salut, la contaminació o el plaer, com a extemalitats al procés productiu de les empreses. Així, tenim ridículs cànons per contaminar aigües, malalties professionals no reconegudes, workalcohòlics com autòmates, exhauriment de matèries primeres, contaminació de l'aire. Totes aquestes "partides" no formen part del PIB, no es comptabilitzen en el creixement econòmic.

La interrelació entre les reivindicacions relatives a l'explotació (salaris) i les protestes medioambientals sempre ha estat prou elevada en la història dels treballadors. En lel moviment obrer sempre hi ha hagut lluites per millorar les condicions de treball (l'ambient físic, els ritmes) dins de les fàbriques i en els barris populars. A Europa, és coneguda la freqüència de la disposició geogràficadel barris: els obrers a l'est de la ciutat i els benestants a l'oest, degut a lafreqüènciadels vents dominants (oest-est) i llur repercussió en la qualitat de l'aire.

Això no obstant, l'esquerratradicbnal -i més encara l'anomenat "socialisme real"- no va adonar-se de totes les conseqüències de la crisi ecològica i, amb poques excepcions, tant en el socialisme real, com en el capitalisme realment existent, els partits i sindicats oposaren la problemàtica localitzada i puntual a la global. Amb poques excepcions (com ara als països nòrdics) els sindicats i partits veien l'ecologisme com una desviació dels objectius de classe. i,Com explicar, -pensaven- el fet que molts informes pessimistes foren finançats per grans empreses transnacionals?. Si a això afegim que una bona part dels joves arribats a la tasca ecologista/conservacionista semblaven més disposats a commoure's per la situació de l'ofegabous Pleurodeles waltque pels riscs que en el treball tenen els membres de la pròpia espècie, la impossibilitat de retrobament estava servida.

Mala sort: dones, joves i treballadores Isabel, Milagros, Josepa, Yovana, Soraya... xiques molt joves que tractaven d'ajudar a casa aportant un jornal escàs obligades a entrar en el circuit, prou sinistre, de l'economia submergida.

Paraules com acomiadament lliure o "flexibilitat del mercat laboral", economia submergida, tenen un rerafons humà realment dur: fàbriques que abans havien servit com a granges, persones sotmeses a fortíssimes oscil·lacions de temperatures, socarrimats a l'estiu i gelats a l'hivern en espais sense ventilació. Com a conseqüència les emanacions del productes utilitzats en l'estampació de les teles es converteixen en un poderós verí. És la punta de l'iceberg: la por a l'atur i la necessitat fa que les persones no s'estiguen de treballar en condicions inhumanes.

Si, a més a més, treballes com a dona jove sense qualificar, aleshores estràs col·locada al final deia cadena i ja pots abandonar tota esperança.

WHIN en espanyol Una iniciativa del Gabinet de Salut Laboral de Comissions Obreres del País Valencià La revista "Worker's Health International Neusletter" (WHIN), en la versió original va iniciar-se el 1985 i té subscriptors a 25 països. Es publica i distribueix des del Regne Unit i centra el seu contingut en articles i informacions sobre riscs i recursos de seguretat i salut laboral dels treballadors, així com també sobre organitzacions, publicacions, existents als diferents països. Destaca les experiències de col·laboració internacional contra empreses multinacionals per a aconseguir millores en salut i seguretat.

La revista serveix també com a nexe d'unió entre diferents grups i persones (sindicalistes,

professionals, científics) que treballen en aquest camp i que aspiren a crear un moviment de defensa de la salut i seguretat dels treballadors. Aquesta xarxa, també promou campanyes internacionals contra riscs laborals i la Conferència Europead'Activistes en Salut Laboral.

La Casa Verda / Butlletí

Pàg. 11

La indústria utilitza actualment al voltant de 80.000 productes químics

Productes tòxics: la solució és substituir-los

Fins els 70, la preocupació més gran per l'exposició de productes tòxics en el treball se centrava en els efectes aguts. Actualment, molts països dediquen grans esforços a augmentar els coneixements sobre els riscs tòxics a llarg termini: càncer, canvis genètics, risc reproductiu, al·lèrgies, neurotoxicitat.

Tanmateix, el problema no sols consisteix a conèixer les conseqüències de l'exposició als productes químics, sinó aplicar aquests coneixements per al disseny de processos de treball més racionals, que tinguen en consideració la salut dels treballadors i la protecció del medi.

L'eliminació dels materials nocius i llur substitució per altres de menys tòxics apareix com una de les millors alternatives. Amb això, es pretén arribar a una situació en què els productes químics utilitzats suposen un risc sensiblement inferior al de la situació inicial, sense que la producció es reduesca substancialment.

La substitució és, doncs, una estratègia de prevenció eficient per fer minvar la contaminació química derivada dels processos productius.

ment, la humanitat prohibeix que la salut dels treballadors i la dels pobres, a la llarga, haja de ser sacrificada per estalviar mig penic en el preu de les ceràmiques. És molt desitjable l'abandó de la utilització del plom en l'esmaltat".

Va ser, però, el químic Justus von Liebig (1835) el primerque va fer possible una substitució. En aquella època, les intoxicacions per mercuri eren molt comunes en la fabricació d'espills. Liebig, observà que calfant una solució amoniacal de nitrat de plata junt amb acetaldehid, el tub d'assaig quedava recobert de plata i feia un espill perfecte, millor que si estigués fet amb amalgama de mercuri. Havia substituït el producte perillós amb un resultattècnicament superior.

A partir d'aqueix moment, hi ha hagut diverses substitucions: la prohibició del fòsfor blanc en la fabricació de llumins, substituintlo per fòsfor vermell; la substitució del raig d'arena per arena d'acer per eliminar el risc de la silicosi; la del bencé per altres derivats degut al risc de leucèmies. Igualment, la substitució ha estat l'objectiu de diferents lluites dels treballadors arreu del món: campanyes contra l'amiant, contra la "dotzena bruta" de pesticides o per la substitució dels isodanats.

Una mica d'història Des de l'antiguitat es coneixien els efectes nocius d'alguns tòxics industrials com ara el plom i el mercuri; i s'empraven mesures elementals de prevenció: ventilació, protecció respiratòria.

Amb la Revolució Industrial, els problemes de salut dels treballadors per exposicions a productes tòxics adquireixen dimensions epidèmiques degut a les pèssimes condicions de treball, com descriu F. Engels en 1985 en "La situació de la classe obrera a Anglaterra". En aquesta època, un metge anglès, Charles Turner Thackrah (1830),vaproposarper primera vegada lasubstituciód'un tòxic. Així, en relació a la contaminació per plom dels treballadors de la ceràmica escriu: "<j,No pot realitzar-se el procés sense la immersió de les mans en la solució metàl·lica? ^No podria fer-se això amb una màquina? <j,O no podria substituir-se el plom per una substància menys nociva?... Segura-

La substitució com a alternativa La intervenció higiènica tradicional es caracteritza per estudiar llocs de treball aïllats sense prestar l'atenció suficient al procés globai. Una alternativa consisteix a considerar el procés de treball en conjunt i preguntar-se si es pot aconseguirel mateix resultat pràctic amb menys risc tòxic o, fins i tot, sense utilitzar cap tipus de tòxics. L'objectiu, en aquest cas, és més ambiciós que el mer control en l'exposició d'un lloc de treball aïllat. S'hi persegueix la substitució dels productes i materials tòxics per altres menys nocius per a la salut. Amb això s'aconseguirà una major eficàcia preventiva i millorarà la situació, no sols de l'ambient ai treball, si nó també del medi ambient.

La substitució té com a punt de partida l'existènciad'unasubstància o producte perillós. El que es pretén és eliminar-lo, de tal

manera que l'alternativa proposada mantingalafuncionalitat del procés de producció, si no en idèntiques, si, almenys en condicions prou acceptables.

Alguns resultats Des del 1986, un grup d'investigadors danesos ve realitzant un estudi sobre les substitucions fetes a les empreses. Han recollit 162 casos de l'anàlisi dels quals oferim algunes dades. Els productes més substituïts són, per aquest ordre, els productes de neteja, les gomes d'enganxar, les pintures, i els refrigeradors i lubricants.

Els beneficiaris de la substitució han estat, en la major part dels casos (39,5%), treballadors no qualificats. La principal motivació que va originar la substitució fou la possibilitat d'efectes nocius d'un determinat producte o l'aparició de símptomes i molèsties entre els treballadors (mal de cap, angúnia, problemes a la pell, olors pudents). En la meitat dels casos estudiats, els símptomes desapareixien totalment o parcialment després de la substitució. En general, els resultats insatisfactoris foren deguts al fet que el producte substitutiu contenia altres substàncies nocives per a la salut, o a què no s'adaptava prou bé a les condicions tècniques del procés productiu.

Una breu valoració global dels diferents grups de productes substituïts ofereix les següents conclusions: Anticongelants: La substitució de l'etilenglicol pel propilenglicol com a refrigerants resulta satisfactòria en la majoria dels casos, laqual cosa elimina el risc de cardiopaties i mort sobtada. Malgrat que el propilenglicol es considera pràcticament sense risc de toxicitat, pot provocar lleugeres irritacions de les mucoses.

Decolorants: La substitució de substàncies que continguen clorur de metilé per àícalis o pols per rentar ha donat bons resultats en diversos casos.

El clorur de metilé presenta neurotoxicitat i suposa un risc reproductiu en treballadores embarassades. En canvi, la substitució del procés d'immersió en solució fenòlica per la utilització de raigs

Vista de fàbriques del segle passat als rius Barxell i Molinar d'Alcoi. Al fons grups de cases de treballadores La industrialització tèxtil i la paperera a l'Alcoià-Comtat ocasionà unes dures condicions de vida tant ales fàbriques com a les vivendes. Aquest va ser el rerafons humà de la Revolució del Petroli i de novel·les com "Júlia", d'Isabel Clara Simó

de granulat plàstic no ha donat bons resultats per problemes econòmics i ergonòmics.

Pintures: Hi ha hagut experiències de substitució amb resultats satisfactoris mitjançant la disminució del contingut percentual de diluents, l'eliminació del plom i del crom, la disminució en el contingut d'etilenglicol i la disminució de vapors de formaldehid.

Gomes d'enganxar: En molts casos s'ha substituït el procés d'enganxat mitjançant productes químics per altres procediments mecànics o físics, amb bons resultats.

Productes de neteja: En general, les substitucions en aquest camp han donat bons resultats. La tendència generalitza-

da és la d'utilitzar productes solubles en l'aigua.

Diluents: El resultat de la substitució de diluents basats en oli mineral per productes basats en aigua o olis vegetals és, en general, bo. En tots els casos hi ha resultats positius amb l'eliminació de diluents careinògens com ara el cloroform, el bencé o el formaldehid.

Aquests exemples mostren la importància i la viabilitat de les alternatives de substitució. Laqüestió per al futur rau a determinar com es poden dur a terme.

RAFAEL GADEA PERE BOIX

Gabinet de Salut Laboral de CC.OO PV

Diversos països europeus (Àustria, Dinamarca, Alemanya) disposen des de fa anys de legislació específica sobre substitució. Així, la legislació danesa, una normativa de 1982, basada en la Llei d'Ambient al Treball, recomana: "No s'hi usarà una substància o material que puga constituir un perill o causar efectes adversos en la salut i en la seguretat, si pot ser reemplaçada per una altra d'innòcua, menys perillosa o menys perjudicial". Aquesta norma, a més, adverteix que "si la substitució no pot fer-se , o és refusada a causa d'una sobrevaloració que demostre que l'ús de la substància o material substitutiu comporta un cost addicional no raonable per a l'empresari, això haurà de ser comprovat a requeriments per la Inspecció de Treball".

També la normativa europea sobre salut laboral inclou l'alternativa de substitució encara que de manera menys desenvolupada que en l'exemple citat. Així la Directiva Marc sobre la Salut i la Seguretat dels Treballadors (89/3917CEE), després d'establir com a obligació de l'empresari la de "garantir la seguretat! la salut dels treballadors en tots els aspectes relacionats amb el treball" (Art. 5), assenyala, entre els principis de prevenció a què haurà d'ajustar-se aquesta obligació empresarial, el de "substituir allò que siga perillós per allò que comporte poc o gens de perill" (art. 6.2.Í.).

La necessitat que tots els països membres apliquen com a mínim les directives europees, junt amb ia possibilitat de desenvolupar-les mitjançant una legislació pròpia hauria de servir per donar una major empenta a les alternatives de substitució en el nostre medi.

GENER/FEBRER '93

Pàg. 12

I Jornades sobre Residus Industrials al País Valencià que s'apropen al problema pertractar-lodesoca-rel.

Si a aquests fets afegim la manca de coneixement real sobre lasituació de partida, tant pel que fa a la producció i tipologiadelsRI generats, com pelquefaalasituació de contaminació de fonsque presenten les nostres aigües i sòls (a més de la mancade voluntat política per resoldre aquestes deficiències), ens queda perfectament dibuixada la realitat al dia d'avui respecte què hi ha i què esfades de les instàncies "responsables" per resoldre el greu problemadels Rl al nostre País.

Conclusions

Aflorament d'aigües en les obres de l'abocador de residus tòxics deSantovenla (Valladolid) que evidencia els risc de filtracions als aqüífers de les substàncies que s'hi emmagatzemen

Elsdies27i28de novembre se celebraren al Centre Verd de Bétera les I Jornades sobre Residus Industrials (Rl) al nostre País, de les quals hem transcrit més endavant el seu comunicat final. Unacrònicamoltbreu had'assenyalarcom les duesprimeres ponències, a càrrecde membresde la Conselleriade Medi Ambient, el SEPI VA i laCambra deComerçde València, palesaren laimportànciadela generació de Rl, agreujada per la dispersió i absència d'ordenació de la proliferació industrial, i per la manca d'inf rastructu res de recuperació i reciclatge, per laqual cosa esdevenien urgents mesures de minimització i reutilització. El paper dels consumidors, latransferènciadeRIdelNordalSud, ila necessària recerca permanent desistemes productius nets, foren els assumptes tractats en laterceraponència, amb representantsde la CambradeComerçilaFEPAV. Lestresponènciessegüents, presentades perrepresentants d'empreses recuperadores, laboratoris d'investigació i ecologistes, aprofundiren en qüestions força preocupants: els impactes mediambientals de la recuperació d'olis usats, del tòxic PCB, odels inadmissibles sistemes d'incineració.

Ladarrera ponència va consistiren unataularodona.

Una solució complexa * El teixit industrial es troba constituït en més d'un 75 % per petites indústries (d'entre 0 i 5 treballadors/ res), amb una potència productivabaixa, i unatecnologia deficitària. Açò fa que

trobem una producció de Rl molt dispersa, ambquantitats mitjanes i baixes. Es deriva d'aquesta situació una dificultat afegida a la pròpia de caracteritzar i resoldre satisfactòriament la problemàtica plantejada. * Atesa la política, tot i suposant i acceptant que n'hi ha, de l'Administració Central, aplicadaperla Generalitat, dedeixara la iniciativa privada la responsabilitat bàsicadedonar eixida i tractament als Rl, es pot afirmarque al nostre País, el seu fracàs és doble: per la mancade recursos i voluntatdemostrades pels nostres "responsables" en aquesttema, iperlaimpossibilitat real de propiciar alguna iniciativades d'una xarxaproductivatan dispersa i precària. És important analitzar la problemàtica que presenten leslíniesdetractament propiciades ara per ara des dePad-ministracióideterminats sectors econòmics abocament, tractamentfísico-químic i incineració-.

En conjunt, es veu que totes elles aborden el problema "a la fi de la canonada", quan el residu s'ha produït. De cap manera es propicien i plantegen iniciatives

* Cal dissenyar i propiciar un Pla Director Integral peralsRI.contantifentparticiparatoteslespartsimpücades -sectors productius, moviment social i ecologista, i els diferents nivells administratius-. * Cal parlar i promoure des d'ara mateix la minimitzaciódels residus, així com considerar aquesta metodologia com elfonamentde totes les activitats de gestió i possibles destins dels Rl. * Plantegem una oposició ferma i decidida contra tots els processos de tractament incentivats avui dia.

Considerem inacceptable l'abocament, eltractament físico-químic, laincineració, i qualsevol altretractament propiciats sense més nord i propòsit que l'immediatisme miop i economicista de les "autoritats responsables".

Aixídoncs.iencoherència amb aquestes primeres conclusions, ensoposem de forma clara i solidària amb Sagunt i la Comarca del Camp de Morvedre, a la construcciód'unaplantade tractament físico-químici d'un abocador de Rl: El tractament de residus industrials ni a Sagunt ni a cap lloc! Minimització.

Cal considerar aquesta darreraconsignacom una conclusió més d'aquestes I Jornades, jaqué arreplega perfectament l'opinió i el sentir, no només de la FEPAV.sinódelamajorpartde les persones assistents a aquestes Jornades sobre Residus Industrials al País Valencià.

AEA fa una primera valoració del Projecte

La planta de tractament i abocador de residus industrials al Camp de Morvedre

El Consell de la Generalitat Valenciana, a proposta de la Conselleria d'Indústria, va decidiria construcció d'una planta de tractament i d'un abocador de residus tòxics industrials a Sagunt. Són entitats promotores d'aquest projecte, d'una banda la Cambra de Comerç i el SEPI VA, i d'altra organitzacions patronals, com ASEREM (Associació Empresarial de Recobriments Metàl·lics) i FEMV (Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana). Acció Ecologista -Agró del Camp de Morvedre, en un primer apunt d'urgència, ens ha fet arribar una anàlisi del projecte, que està a la vostra disposició, i del qual arrepleguem ací la urgent (nov. del 92) valoració global. * Al nostre parer no està fonamentada la necessitat de la planta de tractament de residus industrials (Rl) perquè les xifres del volum de residus han partit d'una enquesta insuficient, i no de dades reals. Com exemple, ens sembla irreal la xifra de 229 m3/any de residus produïts a Sagunt. * L'estudi d'impacte ambiental és incomplet i no està suficientment fonamentat, es limita a relatar una sèrie de possibles problemes. Aspectes tan importants com el trasllat de 10.000 tones anuals per les carreteres i camins de la província no hi són contemplats. Dins de la planta únicament es fa esment del perill dels gasos cianurats sense contemplar altres perills, com ara els que se'n deriven de la manipulació incorrecta dels materials. * Les 10.000 tones anuals que reciclaria la planta implica una circulació d'aproximadament 1.000 vehicles de transport a l'any de mercaderies perilloses, cosa que comporta una possibilitat prou elevada que es produesquen accidents d'aquests vehicles per causes pròpies o alienes, la qual cosa obligaria a evacuar les poblacions properes al fet. * El poblat del Grau Vell situat a 1 Km., s'hauria d'evacuar en cas d'incendi o sinistre deia planta per camins veïnals, els quals no estan en òptimes condicions pel seu terra deficient i estretor. * També s'hauria d'evacuar en cas d'incendi o sinistre la IV Planta Siderúrgica, on treballen permanentment 300 persones, ja que es troba molt pròxima a la planta, així com també ENFERSA. * En cas de produir-se gasos per escapaments o incendis, el vent arrossegaria els productes tòxics a distàncies considerables. Segons la direcció del vent podrien arribar a nuclis molt poblats com el Port de Sagunt (situat a menys de 2 Km.), principalment si coincideix l'escapament o emanacions amb un fenomen d'inversió tèrmica. * Aquests gasos tòxics poden produir en les persones des de simples molèsties 0 pudors (en petites proporcions) a irritacions de mucoses, problemes respiratoris, inconsciència, i inclús la mort (en cas de grans concentracions o de llarga exposició als gasos). * El lloc triat per ubicar la planta de tractament de residus industrials està en zona humida o inundable, el que podria provocar greus inundacions en la mateixa planta amb la possible reacció d'alguns productes amb l'aigua i el seu posterior drenatge a la zona de la Marjal del Moro, classificada com d'importància internacional, on crien 1 habiten diverses espècies en vies d'extinció, i per a la qual la Generalitat, l'Ajuntament i les associacions cíviques han expressat el desig de declarar-la Paratge Natural. * En relació a l'abocador, hem de dir que els estudis geològics son teòrics, sent del tot impossible decidir res sense estudis in situ (calicates, sondeig d'investigació i assaig de permeabilitat). El buscar l'emplaçament de l'abocador en la capçalera dels barrancs dels voltants de La Font de Quart que recorren tota la zona citrícola de la Vall de Segi i desaigüen a les marjals de Sagunt, Almenara, Benavites i Quartell, és obviar les implicacions de la possible contaminació de les aigües d'escorrentia superficial (barrancades). * Igualment es pot dir del perill d'infiltració a l'aqüífer de la zona (hi han diversos pous de reg) que aflora a les bases d'Almenara i als ullals de La Llosa. * En cap cas es pot parlar del present projecte com d'una activitat de reciclatge, és un tractament de residus amb l'objectiu de neutralitzar-los i inertitzar-los, que generarà nous residus que hauran d'anar a l'abocador. No hi ha recuperació de materials, tots els residus que tracte la planta aniran al clavegueram municipal o a l'abocador. * La tecnologia de la planta no està suficientment experimentada, la qual cosa pot produir perills complementaris per efectes no previstos, com ho demostra l'experiència de PETROLEV.

La Casa Verda / Butlletí

Pàg. 13

James Lovelock: Gaia, una ciència per a guarir el Planeta malalt i no és possible contactar amb cap expert o aquest no ens pot ajudar." (p. 18 vers. cast.).

Lovelock formula la Hipòtesi Gaia (cap. 1), ens presenta la seua Anatomia i la seua Fisiologia (caps. 2 i 3), el seu sorgiment (Epigenesi, cap. 4) i les relacions homeostàtiques que afecten les cel.luies (cap. 5), el metabolisme planetari (cap. 6) o el clima (cap.

7). Per últim, considera aquesta mena de "microorganisme patogen o cèl·lules d'un tumor" que serien els éssers humans (cap.8).

La conclusió

"Allò que posseeix raó, és millor que allò que en manca; però res no és millor que el món; aleshores ell posseeix la raó." (Zenó, l'estoic, cit. per Ciceró, De nat. deor., II, 21) L'autor James Ephraim Lovelock va nàixer a Hertforshire (Gran Bretanya) l'any 1919. Cursà estudis de Medicina i Biologia a Londres i Manchester i va realitzar recerques a Londres, Houston, Harvard i al "Jet Propulsion Laboratory" de la NASA fins l'any 1964, quan decidí continuar aïlladament els seus estudis, que elabora a la seua granja-laboratori.

John Gribbin en diu: "Lovelock dóna la imatge d'un «filòsof natural» d'edats passades mésque la d'un científic de la fi del segle XX. És tant de caràcter independent com, literalment, un investigador independent, que opera des del seu propi laboratori, a casa, al llindar de Dartmoor, al sud-oest d'Anglaterra. Aquesta habilitat, però, com a dissenyadord'einesi la seua reputació en la comunitat científica són suficientment elevades com per a ésser pagat pels fabricants d'eines Hewlett-Packard, o per haver contribuït amb experiments a les missions Viking que dipositaren material de reconeixement en la superfície de Mart; també ha estat elegit membre de la Royal Society." {El forat del cel, vers. cast., p. 58).

La idea L'any 1972, J. Lovelock va formular per primera vegada l'anomenada "Hipòtesi Gaia". En síntesi, com diu Lynn Margulis, és "la idea que explica que la superfície de la Terra, la troposfera, està regulada, des del punt de vista de temperatura, composició química, alcalinitat, i algunes altres característiques, d'una manera fisiològica per la vida, per tots els éssers vius."

Altrament dit, la Terra es concep com un organisme viu, regulat per tots els organismes que l'habiten, amb lafinaíitat de mantindré un clima (amb una temperatura mitjana superficial d'uns

13 fiC i no els 200 8C que hauria de tindré per la seua posició entre Venus i Mart) i una composició atmosfèrica (amb el 21 % d'oxigen, quan hauria d'ésser pràcticament nul) favorables per a l'equilibri ecològic. Ja que el planeta s'entén com una mena d'organisme viu, el més gran del Sistema Solar, rep el nom de "Gaia", la deessa Terra per als antics egipcis, un suggeriment del novel·lista William Golding a J. Lovelock.

Les obres Per exposar la seua hipòtesi, J. Lovelock redacta l'any 1974 el llibre Gaia: a NewLookat Life on Earth [Gaia: una nova visió de la vida sobre la Terra], que seria publicat cinc anys després (hi ha versió castellana: H. Blume, Barcelona, 1983[Fonsdedocumentació, 00469]).

La hipòtesi Gaia comença a rebre crítiques, com ara les del neodarwinista Richard Dawkins (conegut per El gen egoista i El rellotger cec) el qual objecta que Gaia no es pot reproduir i no hi ha cap tipus de gen a escala planetària {The Extended Phenotype [El fenotip estès]). Per defensar-se de l'allau de crítiques, Lovelock va redactar una segona obra, TheAges ofGaia: A biografy of our Living Earth [Les edats de Gaia: Una biografiadeia nostra Terra viva] (1989) on va reescriure la història del planeta en termes gaians. Mentre la Terra es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, Gaia va sorgir amb la colonització dels bacteris, fa uns 3.C00 milions d'anys. També hi dóna un esborrany d'una nova ciència, la Geofisiologia, síntesi de diversesdisciplines naturals, que hauriad'ajudaracomprendre el precari estat de salut del planeta, degut sobretot a la mala agricultura. Aquest camí envers una mena de medicina planetària es completa a la darrera obra seua: Gaia. Una ciència per a guarirel planeta. En diu l'autor: "Aquest llibre està escrit amb l'estil d'aqueixes enciclopèdies mèdiques domèstiques, en les quals les famílies busquen informació o tranquil·litat quan algú està

En definitiva, si Gaia és un superorganisme... quin és el seu estat de salut? Pateix una malaltia: la humanitat, o, per dir-ho en llatí com els antics metges de capçalera, la "primatemia disseminata", quelcom que s'adverteix en símptomes tan preocupants com l'exfoliació, la indigestió (pluja) àcida, l'anozonemia (pels CFC) i, en definitiva, la febre (rescalfament). Aquesta crida a viure en harmonia amb Gaia té una conclusió lamentable. Com assenyala Gribbin: "Des del «punt de vista» de Gaia, la destrucció de la humanitat pot realment ésser una bona cosa. Lovelock em va resumir aquest punt de vista, tranquil·lament, durant un cafè a Berlín [Seminaris Dahlem sobre l'atmosfera i el forat d'ozó, la primera setmana de setembre de 1987]. «La gent, de vegades té, l'actitud», diu, «que 'Gaia' cuidarà de nosaltres. Però això no és cert. Si el concepte de Gaia significa alguna cosa, això no serà així en absolut: Gaia cuidarà d'ella mateixa. I la millor manera que té de fer-ho, molt bé podria ser lliurar-se de nosaltres."

L'estat de la qüestió A començaments de 1992, Lynn Margulis (biòloga, professora a la Universitat de Massachussets a Amherst, i autora d'un important i cabdal nombre de llibres de biologia, com ara L'origen del sexe, Els cinc regnes, L'evolució de /acè//u/a...)resumiaaixí l'estat de la qüestió "gaiana": "És important saber que s'ha publicat recentment [1992] un treball que es titula 25 anys de publicacions científiques sobre la teoria de Gaia. En aquest llibre ja s'aprecia que la ideade Gaia existia abans que es formularà explícitament...

De tota manera, com qualsevol altra teoria científica, ha evolucionat molt durant aquests últims anys... Fa unes setmanes va sortir un llibre publicat que es deia Scientisis on Gaia (M.I.T. Press) i que és fascinant, ja que es descobreix que molta gent treballa en Gaia: climatòlegs, atmosferòlegs, etc. Com més va més gent s'adona que el seu treball està relacionat amb Gaia."

La crítica Gaia és més que una hipòtesi.

Pertant, no l'afecten les objeccions puntuals que el científics "reduccionistes", que diu Lovelock, li puguen adreçar. Gaia és una posició davant la crisi ecològica, que anomenarem ací ecoestoïcis-

me. Fa més de vint segles, els pensadors grecs contemplaren la crisi del seu món, forjant unes orientacions teòriques, que reapareixen sempre que hom albira un nou col·lapse històric: l'escepticisme, que, reconeixent la complexitat d'allò que ens envolta, suspèn lacomprensióde la realitat; l'estoïcisme, que, en contemplar fredament l'esdevenir harmònic del món, estima de savis acceptar-ho impertorbablement; i l'epicureisme, que, malgrat tot, no renuncia a reivindicar el gaudiment del plaer com el màxim bé. També, davant l'actual crisi ecològica havien de repetirse aquestes orientacions. Hom pot entendre l'Economia i la Sociologia ecològica, inspirada per l'obra de Nicholas GeorgescuRoegen,com el camp de confrontació amb l'escepticisme. La seua consideració de la llei de l'entropia dilueix les certeses tradicionals

sobre el procés econòmic i, alhora, pretén de copsar-lo mitjançant una nova epistemologia. El debat sobre l'eco-estoïcisme s'ha desenvolupat en un altre camp, aquell que podem anomenar, tot seguint Lovelock, Geofisiologia.

En tant que estoïcisme, la Hipòtesi Gaia amaga un ideal de saviesa gairebé d'acceptació de la fatalitat. L'extirpació de les passions (dels patiments), literalment \'apatia, i la impertorbabilitat són els ideals del savi que arriba a copsar la importància dels microorganismes marins en la reíroalimentació del clima o la possibilitat d'un marasme total per l'impacte d'un meteorit. El moviment ecologista no ha estat mai una iniciativa "apàtica". Tot el contrari, està més pròxim d'una ètica epicúria, que porta el gaudiment de la vida coma senyera. És un acte de voluntat comuna... potser, arrogant.

Un fragment significatiu "^Podríem, per algun acte de voluntat comuna, canviar les nostres natures i esdevenir administradors correctes, jardiners tendres que tenen cura de la vida natural del planeta? Crec que el simple plantejament de la qüestió, o la descripció del nostre treball com a administradors de la Terra, són una arrogància. És clar que fracassem en la tasca de controlar-nos a nosaltres mateixos i a les nostres institucions. Abans confiaria en una cabra com a jardinera que en la conversió dels humans en administradors responsables del planeta.

I Volem realment ésser els buròcrates de la Terra? i Desitgem que caiga sobre nosaltres tota la responsabilitat de la seua cura i la seua salut? Per a les persones no pot haver-hi pitjor destí que ésser recluiades per a una tasca tan desesperançadora -responsabilitzar-se pera sempre del funcionament correcte del clima, de la composició dels oceans, de l'aire i de la terra...- Quelcom que, fins que començàrem a desmantellar la creació, era un regal gratuït de Gaia.

Des del meu punt de vista, el nostre autèntic paper com a administradors de la Terra s'assembla més al del representant sindical: no som directius ni mestres de la Terra, sinó simples treballadors, elegits perla nostra intel -igència com a representants del altres, de la resta de la vida sobre el planeta. El nostre sindicat representa els bacteris, els fongs i els llevats, així com els peixos, ocells i altres animals, els arbres nobles i les plantes menors. Tots els éssers vius són membres d'un únic sindicat; i estan enfadats per les llibertats que les persones ens hem pres amb el seu planeta i la seua vida. Hauríem de viure en harmonia amb els altres membres del planeta, sense explotar-los a ells ni als seus hàbitats. Si un metge planetari observés la misèria amb què castiguem i ens castiguem a nosaltres mateixos, ens advertiria que hem d'aprendre a viure en companyonia amb la Terra. Si no, la resta de la creació, com a part de Gaia, portarà instintivament la Terra a un nou estadi; un estadi en el qual els éssers humans no seran ben rebuts."

(Conclusió, pp. 185-186 de la vers. cast.)

Bibliografia complementària Durrell, G. i altres: Gaia. Atlas del conservacionismo en acción (H. Blume).

Lovelock, J.: The Great Extinction, the Solution to one of the Great Mysteries of Science: The Disappearance of Dinosaurs (Doubleday, 1983).

Lovelock, J.: The Greening of Mars (St Martins's, 1984).

Lovelock, J.: Gaia's Defense (Norton, 1988).

Lovelock, J.: [Entrevista a] Guy Sorman: Les vrais penseurs de notre temps [vers. cast. Barcelona: Seix Barral, 1991, pp. 26-33, 290].

Lovelock, J.: [Col·laboració a] Bryan Cartledge (edit.): Monitoring the environment (Oxford University Press, 1992).

Lovelock, J., Toffler, A. i altres: Atlas Gaia de la gestión del planeta (H. Blume).

Lovelock, J., Sagan, D. i altres: Simposium sobre la Tierra (Kairós).

Lovelock, J. i altres: Gaia. Implicaciones de la nueva biologia (Kairós) El calendari d'Integral per a 1993 està dedicat a Gaia. Una ciència para curar el planeta

Comentaris: Article sobre la "Hipòtesi Gaia" a Integral, núm. 39.

Entrevista a J. Lovelock de Tomàs Mata, /'ò/o'., núm. 98.

Entrevista de Fritjof Capra a Lynn Margulis, ibid., núm. 125.

Informació sobre la Hipòtesi Gaia i la nova consciència al monogràfic 22 d'Integral.

Pigem, Jordi: "James Loveíock, autor de la hipòtesis Gaia, diagnostica: la salud del Pianeta", Integral, núm. 138 (juny 1991), pp. 470-475.

John Ryle: "El regresode Gaia", El País, 6/X/1991, "domingo", pp. 14-15.

"La Terra: un pianeta rodó", entrevista de Martí Domínguez i Juli Peretó a Lynn Margulis, El Temps, 3/11/1992, pp. 62-64.

GENER/FEBRER "93

Pàg. 14

Acció Ecologista Agró de Borriana es posa en marxa

La Serra de les Palmes: un desert de cendres 7^

hi han d'anar amb les garrafetes.

Ara volen fer un canal des del Millars: tot són intervencions sobre els efectes, intervencions finals i dures, en cap moment no es plantegen d'anar a la causa de la contaminació que ós l'excessiu ús d'adobs nitrogenats en l'agricultura de la zona. Per altra banda, el pou que antigament subministrava aigua al terme està salinitzat. Caldria també reduir el consum superflu d'aigua.

Tres nous col·lectius de la nostra associació han començat a funcionar al llarg del 1992: Jalance, Oliva i Borriana. A poc a poc anem consolidant una organització ecologista arreu del País Valencià. Els companys de Borriana i d'Oliva compten, però, amb un bon grapat d'anys d'experiència de treball ecologista al damunt.

Oferim ara la paraula a dos membres del nou col lectiu de la Borriana-Plana Baixa. Parlem amb Josep Miquel Olivares i Óscar Jor-

La incorporació a Acció Ecologista Agró la vàreu fer la passada primavera però com a grup ecologista de Borriana funcioneu des de fa ja temps. Per ferho breu, qui sou i d'on veniu?

A Borriana hi ha hagut des de sempre una certa tradició associativa. A més a més de la històrica Associació Borrianenca de Cultura (ABC), ja els anys 70 hi funcionaven els Amics del Poble, dedicats a la defensa de l'entorn natural ideï patrimoni artístic. Una colla de persones van donar continuïtat a aquesta tasca organitzant una setmana ecologista anual. Aquest és el nostre antecedent immediat. Ja fa dos anys que ens vàrem plantejar d'organitzar-nos de manera més sòlida i per això ens hem unit a Acció Ecologista Agró.

Quin abast geogràfic tenen les vostres activitats?

Sobretot tractem temes d'àmbit comarcal i municipal (protecció del Delta del Millars, recollida de vidre a la nostra ciutat...) però també intervenim en d'altres de més generals com les campanyes contra els paranys o la participació en la Coordinadora per a la protecció de la Serra d'Espadà.

Com ja hem comentat, els ecologistesdeBorrianahemtingutcom

a columna vertebral, del nostre quefer la celebració anual de les Jornades Ecologistes. Enguany anem ja per la setena. L'anterior va tractar sobre el medi ambient a les comarques del nord del País Valencià.

Parlant d'això... com està el moviment ecologista en aquestes comarques?

Hi ha força grups amb experiència i que fan una tasca interessant. Mantenim contactes sobretot amb la Colla Ecologista d'Almassora, APNAI de Benicarló, Colla Pacifista Ecologista de Betxí, l'Arquet de la Vall d'Uixó, El Grup Ecologista de Vilafranca, la gent del Mas de Noguera (Casa d'Oficis de Caudiel) i el Grup d'Estudis de Rapinyaires de la Vila-Real. És molt interessant la Coordinadora d'Amics de Il'Espadà ja que hi participem els grups ecologistes i d'altres que no ho són específicament. Tots vàrem col·laborar a apagar el foc arran de l'incendi de la Serra l'estiu passat..

Quins són els problemes més greus als quals heu de fer front a la comarca?

Els que més ens preocupen són la contaminació provocada per la indústria de taulellets, l'impacte de Petromed, la protecció del delta del Millars... A nivell supracomarcal, ens interessa sobretot la pluja àcida ocasionada per la Tèrmica d'Andorra i la cacera indiscriminada mitjançant els paranys.

La contaminació de l'aigua és molt forta a Borriana, no?

Molt. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) assenyala un màxim de presència de nitrats en l'aigua per a beure de 50 ppm (parts per miiió) i n'hi tenim 200.

La gent no beu aigua de l'aixeta L'Ajuntament ha instal·lat tres fonts d'aigua depurada i el veïns

Les empreses del taulell són una font important de contaminació...

No hi ha depuradores. Les empreses productores deleguen en altres empreses per a la gestió dels residus i, sovint, els aboquen al subsòl. Properament es construirà un col lector que ho vessarà tot al Millars. Només en una segona fase han previst de fer una depuradora industrial. És intolerable...

Què hi ha de la protecció del delta del Millars?

Gaudeix de reconeixement legal per part de l'Ajuntament de Borriana però falta que faça el mateix el d'Almassora, jaqué la gola és compartida per tots dos municipis.

Porteu una campanya contra l'Ajuntament pel tema de l'Arenal. Què ens en podeu dir?

Degut a i'efecte barrera de l'espigó del Grau, construït ja fa anys, es va produir una gran acumulació d'arena a la vessant nord del port. En aquest terreny guanyat al mar s'hi ha fet un càmping municipal, és a dir, una obra d'impacte lleuger i reversible. Ara, però, l'Ajuntament s'ha embarcat en una maniobra especulativa de gran volada i ha declarat el sòl urbanitzable. Hi ha projectes concrets d'edificació però ho mantenen tot en estricte secret.

Nosaltres opinem que cal protegir la zona per tal que mantinga el caràcter d'ús públic i de baix impacte.

Quines campanyes feu?

A banda de ia Setmana Ecologista (a hores d'ara no sabem quin serà el tema monogràfic d'enguany), hem elaborat una col lecció de cartells ecologistes, col·laborem amb l'Aula de la Natura en una campanya adreçada a les escoles i també portem endavant accions de pressió cara a l'Ajuntament per tal d'organitzar la recollida selectiva de fem.

El col lecctiu d'Acció Ecologista Agró de Borriana té la seu a: Barranquet, 68 - 3a.

12530 Borriana (Plana Baixa)

A la lluna de València

Calendari de la lluna 1993 L'horari de les fases de la lluna des de la Terra On podràs trobar un regal per quaranta duros per a aquell amic o amiga tan original i "estupendo"?

Si vols adquirir-ne: truca per telèfon i te l'enviaran per correu

El dia 8 de desembre, cap a les dotze del migdia va produirse un conat d'incendi al Paratges del Desert de les Palmes que va degenerar en tragèdia ecològica.

Segons les primeres informacions, el foc va encetar-se al lloc conegut com a Font de la Salut, al terme de Castelló, com a conseqüència, sembla, d'una descurança d'uns joves en deixar-se una foguera encesa. Tals fets no han seigut aclarits per les autoritats. També s'ha parlat d'un foc amb tres focus diferents alhora. No importa massa: en les condicions en què es trobava el Desert havia de cremar-se un dia o altre Els dies de ponentada el bosc valencià tremola Seguint amb la crònica, cal dir que el vent, com en tantes altres ocasions, va ésser el principal aliat del foc i el culpable d'impedir que pogués ser sufocat en l'inici.

El Desert, com tantes altres vegades va estar solcat de banda a banda per les flames que afectaren aquesta vegada la part que es va salvar de l'incendi del 85.

Per la nit, la tragèdia podia ser contemplada des de tots els pobles de la Plana, en veure's totes les muntanyes de Castelló i Benicàssim roges per les flames.

La deforestació en la part del Desert orientada a Castelló ha estat quasi del 100%. La morfologia de la Serra, molt propera a la mar (tres quilòmetres escassos) i la gran quantitat de barrancs d'acusats pendents, li confereixen un elevat perill de desertització. Si les tasques de repoblació i contenció no s'inicien prompte, amb les primeres pluges un poquet intenses aflorarà la roca mare i perdrem l'escassa coberta fèrtil, com va ocórrer a l'altra part de la Serra (Barranc de Miravet a Cabanes i la part d'Orpesa) on només han crescut matolls i argelagues.

La inutilitat dels tallafocs evidenciada per l'A-7 Se'n van desallotjar 600 persones que viuen a les urbanitzacions (El Refugio, Montornès i La Parreta) i el monestir dels Carmelites. Si per un miracle no hi va haver cap desgràcia personal, no podem dir el mateix dels danys ecològics, que són incalculables: prop de 2.000 hectàrees socarrades. El foc va arribar a 100 metres de Benicàssim, després de travessar la A-7 (cosa que demostra ben palesament que no per més pistes i camins li tallarem el camí al foc en una dia de ponentada).

Si bé els mitjans tècnics i humans que hi van actuar feren tot allò que pogueren, la falta de recursos contra el foc es va fer evident. I per molt que s'esforce el senyor Escarré a dir que n'hi ha prou, ací van haver de vindré a ajudar-nos des de València, Alacant i Tarragona perquè Castelló només compta amb quatre o cinc vehicles motobombes, i per fortuna gaudeix dels millors boscos, ara per ara, del País Valencià. Si hem de tirar-li les culpes a algú, tots els números els té l'Administració d'aquest País que es dedica a fer paratges "protegits" i no cap està com toca. El Pla d'Ús i Gestió del Desert de les Palmes fa dos anys que està paralitzat, mentre que els cartells que l'anuncien ja fa molt que hi són clavats. La guarderia forestal és, ací i en tots els llocs, insuficient i inadequada. Ara, encara que només queden les cendres, és quan més s'ha de protegir, ho demanem amb humilitat. No volem almoines de 400 milions que no arriben ni per a l'arbre de nadal. Si, ara, la consciència popular està molt afectada, ja veurem d'ací tres mesos qui se'n recorda. Aquest estiu es va perdre molt i ningú no va preocuparse'n. Sembla que la gran quantitat d'incendis han fet d'aquesta desgràcia costum i del costum, desinterès. Només faltava que alguns mitjans de comunicació (Canal 9 i Mediterràneo) patiren en aquest moments de desgràcia un greu cas d'amnèsia, oblidant com es trobava i en quines condicions "Lo Desert de les Palmes".

Totes les tasques de repoblació fetes fins hui en dia han estat inútils i, ara, es pensa inculcar la gent la idea que hem de ser nosaltres qui hem de replantar allò destruït. Una mica més de vergonya, per favor!.

Acció Ecologista Agró de Borriana

La Casa Verda / Butlletí

Pàg. 15

Èxit de la manifestació de la Plataforma formada pel GOB i un centenar d'entitats cíviques en contra de la modificació de la Llei d'Espais Naturals de les Illes Balears

Fred o calor?

Hotelers i promotors immobiliaris contra mallorquins

Segons un estudi publicat recentment, el grossor de la capa de gel de l'Antàrtida està augmentant lentament malgrat l'escalfament global que pateix el Planeta.

A finals de setembre passat, el Partit Popular de les Illes va presentar una proposició per modificar la Llei d'Espais Naturals, a fi d'excloure dues àrees senceres i una part considerable de vuit àrees més, així com rebaixar el grau de protecció a totselsespaisnaturalsd'Eivissa i Formentera. Com a reacció, el GOB va impulsar una Plataforma Ciutadana on s'integraren 120 entitats. A la manifestació acudiren a Ciutat unes 20.000 persones!.

de promotors immobiliaris. A Mallorca es tracta d'excloure una superfície de 1.215 hectàrees repartides entre sis espais. A cinc dels sis casos es tracta de desprotegir-losperfacilitarlaconstrucció d'urbanitzacions i camps de golf.

A Menorca es lleva un espai sencer (Cala Alcaufar), d'una superfície aproximada de 130 hectàrees, a fi de permetre la construcció d'un camp de golf i un complex hoteler. A Eivissa, s'exclouen unes 516 hectàrees de tres espais actualment protegits,

Mésd'un 15%dels espais naturals de les Balears que actualment gaudeixen de protecció quedaran parcialment o totalment desprotegits en aprovar-se la proposició del grup parlamentari PP-UM que s'ha fet per afavorir els interessos

amb l'objectiu de permetre laconstrucció d'un camp de golf, apartaments i un port esportiu. D'altra banda, a Eivissa i Formentera es rebaixaelgraudeprotecciódetots els espais naturals, jaqué, malgrat continuar existint sobre el paper, les Àrees Naturalsd'Especial Inte-

rès (ANEI) i les Àrees Rurals d'Interés Paisatgístic (ARIP), de fet, es desvirtua la normativa mitjançant la reducció de la parcel·la mínima necessària per edificar una casa, que passa de 200.000 metres quadrats a només 30.000 a les ANEI i a només 10.000 a les ARIP.

Novetats del Fons Revista tècnica de residus urbanos e industriales.

Portavoz de ATEGRUS (Asociación Tècnica para la Gestión de Residus Sólidos Urbanos) Adreça: RESIDUOS. Begofia Undabeitia Zabala. c/Benoeta Aldamar, 6-1 s . 48001 -BILBAO. Tf. (94) 424 43 87/423 69 46 i Fax (94) 464 44 34.

Preu de la subscripció anual (6 números) Estat espa-nyol: 7.000 PTA+IVA DIRECTORIO de empresas de ingeniería y consultoría medioambiental. València, Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació, 1992,171 pàgs.

Informació de les empreses d'enginyeria i consultoria que poden prestar suport a la indústria per a la protecció del medi.

En un món cada vegada més habituat a pensar en els problemes que comportarà en els propers anys l'escalfament global, resulta sorprenent, com a mínim, el que ha publicat la revista Nature, en afirmar que està augmentant la grossària de la capa de gel de l'Antàrtida.

Per a l'autor de l'article, el geòleg de la Universitat Colúmbia de Nova York, S.S. Jacobs, la causa que podria explicar un fenomen aparentment contradictori és que, l'augment de la temperatura mitjana que s'hi està produint està afavorint l'evaporació d'una major quantitat d'aigua de mar que, després, es precipita en forma de neu sobre els Pols.

gels en altres llocs, dilatació de l'aigua degut a l'augment de la temperatura...)

Encara ós molt el que desconeixem sobre el comportament del Planeta. A més, resultats com l'esmentat ens mostren que, encara que l'evolució global es produesca en un sentit, localment existeixen grans variacions. Per exemple, en grans extensions de l'Atlàntic Nord, les aigües situades a profunditats mitjanes estan avui més fredes i són menys salines que fa trenta anys. Existeix un projecte d'observacions sistemàtiques al llarg de 1994-97 que s'espera que aporte noves dades sobre la futura evolució de dites aigües i llur influència en la resta d'oceans del Planeta.

Efectes aparentment contradictoris Conèixer la dinàmica que sofrirà el gel de l'Antàrtida és de vital importància per poder predir les futures variacions de nivell del mar ja que, a diferència del Pol Nord, el gel antàrtic està sobre terra ferma, i és precisament aquest el que té influència sobre el nivell del mar, quan guanya o perd rnassa.

Fins ara, es donava com a inqüestionable el fet que l'escalfament del Planeta produiria la fusió de part del gel dels Pols, la qual cosa suposaria que el desgel de l'Antàrtida, i altres llocs com les costes de Groenlàndia, faria augmentar de manera significativa el nivell del mar atot arreu, amb greus repercussions socials i econòmiques quan les aigües negaren grans extensions del litoral a tot el món.

Si es confirmen les dades aportades pel científic nord-americà, l'efecte produït pel gel de l'Antàrtida podria endarreriro, fins i tot, compensar els augments de nivell deguts a altres causes (des-

FULL D'INSCRIPCIÓ

BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Nom

Senyor/a

i.-fcog.

Altímetres làser Amb els nostres coneixements actuals és massa prompte per predir com evolucionarà el gel de l'Antàrtida i la influència que tindrà sobre el futur nivell del mar.

Són molts els factors que hi intervenen i, a més, les condicions ambientals varien contínuament, de manera que la grossària del gel pot estar creixent en una zona i minvant en una altra molt propera i que, poc després, s'invertesca la situació. Un estudi complet de tot el continent exigirà infinitud de medicions al llarg de tota la superfície i durant molt de temps.

En col laboració amb la NASA s'hi empraran altímetres làser instal·lats a bord de satèl·lits que permetran l'estudi sistemàtic de tota l'Antàrtida, analitzant dia a dia les variacions que s'hi produesquen. Tot dependrà de la pròpia dinàmica interna de les masses de gel i dels canvis mediambientals a l'Hemisferi Sud, dels quals, en gran part, és responsable la nostra civilització.

MIGUEL ANGLÈS

Carrer 2

"C°9· Adreça: carrer

Professió :

núm.

Adre

codi postal i població T«iA««r,

comarca

núm.

Codi postal i població Banc ?

a:

1

i Agència

carrer

núm

codi postal i població

Telèfon

Observacions . . .

Carrer

núm.

Codi postal i població

Compte corrent/ Llibreta núm Distingits Srs.: Els pregue que atenguen, amb càrrec al meu compte i fins a nova ordre, els rebuts de pessetes que (periodicitat) . . . ' T r i m e s t r a l els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA- AGRÓ. Aprofite l'avinentesa per a saludar-los ben cordialment

de

de19 Signatura

Compte corrent/ Llibreta núm.

Quota:

C ! 2.200

•

3.000,

ED 10.000

i

I

Pàg. 16

GENER/FEBRER '93

Bicicletes insubmises Convocats per València en Bici i el MOC, el passat 13 de desembre, un grup de persones feren una marxa amb bici fins a la presó de Picassent com a mostra de solidaritat amb Vicente Sànchez Ortells que recentment ha estat condemnat a 2 anys, 4 mesos i un dia per actuar seguint el dictat de !a seua consciència.

Luis M. Roncero Heras i Vicente Daniel Azana Rodríguez Ctro Penitenc. "La Torrecica" Carretera Ayora, km. 72 02071 Albacete

La festa anual d'Acció Ecologista Agró, tot un èxit

Francisco J. Barrera Mena Prisión Provinc. de Cartagenta 30290 Cartagena (Múrcia) José Luis Moreno Pestana Prisión Provincial de Granada Avda. de Madrid, s/n 18003 Granada Patxi Leone Prisión Provincial de Iruna c/ San Roque, s/n Apartado 250. 31011 Iruna Miguel A. Martínez Martín Prisión Provincial de Zamora Carretera Almaraz, km. 2 49002 Zamora.

Insubmisos empresonats que esperen les teues cartes Miguel Líorens Cano Centre Penitenciari "València 2" Mòdul 2, cel.la 225.

Apartat de correus 1002.

46220 Picassent (València)

José Manuel Chisco Fernàndez Prísión Provincial de Oviedo c/ Arcipreste de Hita, 2.

33012 Oviedo (Astúries)

Les tertúlies de la Plataforma Verda-Alternativa

Els dimarts al Micalet Els promotors de la Plataforma Verda-Alternativa tenen el desig d'experimentar un espai per a l'encontre, el debat i la convergència. Crear un nexe d'unió entre totes aquestes actituds i formes d'expressió, com ara l'ecologisme, el pacifisme, el feminisme, el moviments de solidaritat amb el Tercer Món, el sindicalisme alternatiu...

Per això, entre altres activitats, fan un sopar d'entrepans seguit d'un animat col·loqui els dimarts a la Societat El Micalet del carrer Guillem de Castro de València.

Sopar a les 21 hrs.i debat a les 22

Els propers debats..

2 de febrer "Deu Mesures per aprofondir la democràcia". Moderada per Els Verds del PV 2 de març "Ecologisme polític al País Valencià?". Moderada per Toni Iglesias i José Merlo 6 d'abril "Agricultura biològica com a alternativaç". Moderada per Alfonso Domínguez (ADAE) 4 de maig "Turisme rural i natura" Moderada per Carles Arnal

Si desitges paper reciclat: encarrega'n a la Casa Verda.

600 folis, 500 pta.

Més informació: MOC. PI. Manisses, 2, 3a, 15.

Tlf. 3923095. (València).

Coordinadora Pacifista: c/ Cura Femenia, 15-2 Tf. 3745737 (València)

Veus de la la Safor i la Valldigna

Lliurament d'un premi "Carrasca" als fiscals Com ja sabreu tots aquells que hi anàreu, la festa anual del grup va ser, com se sol dir, un èxit absolut de públic i crítica. Enguany, a més de! lliurament dels premis "Carrasca" i "Residu" s'hi va homenatjar el Fons de Documentació del Medi Ambient pels deu anys de treball continuat al servei de l'ecologisme.

Els premis recaigueren en els fiscals de les Audiències d'Alacant, Casteiló i València per haver-se destacat en traure-li el

"Barrim-Barram" i "L'Ull del Bou" Dónagustdeveurecom apareixen noves publicacions, dues, geogràficament molt properes: l'Ull del Bou, editada perl Departament de Medi Ambient de Tavernes de la Valldigna i BarrimBarram, un "ecolofanzine" de la Safor i la Valldigna.

Lectors i lectores del Butlletí!

Per a totes aquelles persones que hi puguen estar interessades hem fet un index alfabètic de les matèries tractades en els Butlletins dels últims anys.

Si en voleu una fotocòpia demaneu-nos-la a la Casa Verda.

El darrer número deCruïllaté,com sempre, un contingut d'allò més interessant. No perdeu l'oportunitatd'adquirir-lo o, millor encara, donades les dificultats de distribució, de subscriure-vos-hi.

Els socis podeu demanar-ne de manera gratuïta un exemplar a la Casa Verda.

suc ambiental a una legislació tan poc adequada com és la nostra.

En segons lloc, es va premiar el poble de Catarroja per l'aferrissada lluita contra la contaminació de l'aigua de l'aixeta. Els premis residu van recaure en RENFE (per l'obstrucció reiterada al transport de bicicletes).

Les carrasques que constitueixen el premi als guanyadors, originàries de la Muntanyeta dels Sants, seran plantades a la comarca dels Ports a finals de gener.