Butlletí de La Casa Verda. Número 83. Desembre-Gener 94/95

83 desembre/gener '94/95

"HocesiCuchillos" i alternatives menys tallants: el dilema de l'autovia a Madrid Per entendre la posició dels ecologistes en la qüestió de l'autovia Madrid-València cal que ens remetem a la visió que venim mantenint sobre el sobredimensionament del transport per carretera a l'Estat espanyol i l'enorme despesa en la xarxa de carreteres que preveu el Pla Director d'Infraestructures. Aquest "leitmotif'és el que contraposa dues visions: la de l'Estat, que prima un model insostenible a la llarg termini, amb una hipoteca en despeses de manteniment molt elevada i depenent d'un recurs no renovable com és el petroli i, per altra banda, la dels que volem més inversions en actualitzar la xarxa ferroviària convencional en detriment del transport per carretera i, com a norma general, la potenciació del transport públic front al privat.

No és una postura de visionaris: la CE fa temps que ha donat la veu d'alarma qüestionant la viabilitat ecològica i la funcionalitat econòmica i social del sistema de transports actual.

Per tenir una visió de conjunt de les nostres postures recomanem vivament la lectura de l'apèndix de l'Informe del Worldwacht Institute, "La estabilización ecològica del transporte en Espana"d'Antonio Estevan i Alfonso Sanz. ció estava presentada pel potent equip d'enginyers del Ministeri. No era, com s'ha presentat, una proposta dels ecologistes.

Alternativa B: Situada entre les altres dues, suposaria la destrucció de "Los Cuchillos", zona d'alt valor ecològic, geològic i paisatgístic. Descartada pel propis enginyers del MOPTMA. A més, seria la més cara.

En realitat, més que una alternativa tècnica és una mena de figura retòrica de contrast: fa el paperd'espantaocells ja que l'impacte sobre el medi és tan brutal que, per comparació, les altres

alternatives semblen desitjables. Ningú no se n'ha pronunciat afavor. És adir, una opció de palla.

AJternaticaÇ: Situada a uns quilòmetres al sud, trencaria un valuós ecosistema excepcionalment ben conservat pel seu aïllament. És la preferida pels enginyers per ser l'opció més barata i més senzilla tècnicament. Petit inconvenient: passa pel bell mig de Las Hoces.

La decisió del Ministeri ha estat decantar-se per la que ha estat anomenada opció "C modificada". Aquesta opció creua el riu 300 metres més al nord (Pussa ci pàg. 3)

Simulació informàtica de com quedaria el paratge

El conflicte de l'autovia El tram d'autovia conflictiu s'estén al llarg de 12 km. aproximadament entre Minglanilla (Conca) i Caudete de las Fuentes (València), l'execució del qual inclou el pas sobre el Cabriol, divisòria natural entre el País Valencià i Castella. Aquest tram és la dècima part del tram general que resta per construir-110 km. entre Honrubia i Requena- de l'autovia MadridValència (que a la capital del Reino diuen de "Levante") i que no té cap recurs pendent.

Tot aquest trajecte es va incloure en el Pla de Desenvolupament Regional de la CE per al període 1989/1993, no obstant, no és fins al 1993 quan el MOPTMA inicia els tràmits previs a la redacció del Projecte: l'Avaluació d'Impacte Ambiental. És a dir, quan ja havia acabat el termini perquè la carretera estigués funcionant encara se n'estava fent la redacció del projecte preceptiu. Ni a la Generalitat ni al Ministeri els va preocupar massa la urgència de l'obra. És ara, quan hem posat entrebancs perquè no seguesca un disbarat com suposa el desfer un ecosistema únic, quan se'ns diu que els ecologistes "seran responsables delsaccidentsdetrànsitqueocórreguen actualment en aquest tram"(sic).

El que està en joc El traçat definitiu acordat pel Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) el passat3 d'agost, conegut com a opció C modificada, suposa el fraccionament d'un ecosistema verge de considerable extensió, frontera natural entre Castella-La Manxa i els País Valencià. Sobre aquest gran indret no existeix en l'actualitat cap tipus d'infraestructura. L'absència d'ac-tivitats humanes l'ha convertit en una joia ecològica. Aquestaïllament, les condicions orogràfiques i l'acció dels elements naturals al llarg de milions d'anys ha permès que el lloc es convertirà per les seues riqueses de flora, fauna, i condicions geològiques, en un museu natural.

Les opcions En agost 93: el MOPTMA dóna a conèixer el seu Estudi d'Impacte Ambiental -amb la calor d'agost, ja és casualitat-on es contemplaven les tres famoses opcions: Alternativa A: travessaria el riu Cabriol tan a prop com fos possible de l'embassament de Contreras, resseguint el corredor que ja existeix format per l'actual N-HI i la carretera vella.

L'impacte ambiental d'aquesta op-

ció es presentava alleugerit per l'existència de les inf raestructures esmentades i d'altres com la mateixa presa, cinc pedreres i una fàbrica de ciment. El mateix estudi la presentava com la més adient des del punt de vista ambiental, perbéqueunamica més cara que les altres.

A la vista d'aquests estudis, va ser l'opció triada per Acció Ecologista-Agró i una llista molt llarga d'organismes com l'ICONA; la Dirección General de Montes de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha; el Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Biològiques de la Universitat Complutense; l'Institut Tecnològic Geominer d'Espanya; la Càtedra de Geologia de la Universitat de València; la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana; La Diputació Provincial de València; laConsejeríade Agricultura y Medio Ambiente de la Junta de Castilla-La Mancha; AEDENAT (Albacete); la Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA); la Federació d'Amics de laTerra; ADENA; Hoces de Cuenca; GreenpeaceEspana; Unitat del Poble Valencià; i tots els Ajuntaments de la zona.

Cal fer esment en què aquesta op-

L'opció A passa per Contreras,una zona ja degradada

DESEMBRE/GENER '94/95

El Baix Maestrat: El Pont 28, 12500 Vinaròs Tlf. ifax: 964.452104

La Safor "Casa la Pebrella", St. Cristòfol 10, 46780 Oliva / també: Apartat 43 / fax: 96.2851249

La Plana Baixa Barranquet, 68-3 12530 Borriana

La Valldigna La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavernes de la Valldigna

La Vall d'Aiora Jalance

La Safor c/Algepseria, 69 46600 - Gandia

VALENCIÀ: Comissió Jurídica: reunió:dimecres, al local, 7'30 hores

La Casa Verda

El II Pla de Carreteres de la Generalitat Valenciana Creiem que el "II Pla de Carreteres de la Generalitat Valenciana" parteix de premisses equivocades, maneja dades insuficients o esbiaixades, i que moltes de les propostes que formula produeixen més efectes negatius que no positius, tant per al medi ambient com per al conjunt de la qualitat de vida dels valencians.

Comissió d'Educació Ambiental: reuníó:dimarts, al local, de 7'30 a 9'30 de la nit Lliurament de ciment a Ui Conselleria d'Obres Públiques València en Bici: reunió:dimarts, al local, de 9 a 11 de la nit

L'opció de les carreteres.

Comissió de Residus: reunió:dilluns (quinzenal), al local, de 7'30 a 9 de la nit Comissió de Territori: reunió:dimecres, al local, de 8 a 10 de la nit (de tots els Grups de Treball) a) Grup de Treball de Cacera i Espècies b) Grup de Treball d'Aigües c)

Grup de Treball d'Espais Naturals

Comissió d'Energia: reunió:dijous, al local, de 8'30 a 9'30 h.

Comissió "Vianants": reunió:quinzenal 1er i 3er dijous de mes .

Comissió del Bosc: reunió 1er i 3er dilluns de mes a les 8'30 h.

GESTORA reunió:dilluns, a La Casa Verda, de 7'30 a 10'30 de la nit

El II Pla, en definitiva, dóna per evidents coses força discutibles, com ara que la construcció d'infrastructures, per si mateixa, és beneficiosa; en menysprea els efectes negatius, i, pertant, no es molesta a raonar la necessitat ni a avaluar els costos reals de les actuacions que proposa. Pertot això, en un document que hem adreçat a la Conselleria d'Obres Públiques n'hem demanat la retirada, i la realització d'estudis adequats i debats públics sobre l'ordenació del territori valencià, les necessitats d'infrastructures, i el model de transports a impulsar.

Si el I Pla de Carreteres de la Generalitat ja va millorar el 71 % de la xarxa autonòmica de carreteres, tot posant-les, com s'afirma, a "nivell europeu". ..i,d'on ve ara la necessitat de tornar a ampliar la xarxa, abans que no es deixen sentir els suposats efectes benefactors de l'esmentada inversió?.

L'actual dependència de l'economia espanyola respecte dels transports per carretera (major que la mitjana dels països de l'OCDE), suposa una càrrega sobre l'eficiència productiva i social, per l'increment de costos directes (inversió en parc mòbil i combustible), dels costos indirectes (construcció de carreteres a càrrec dels pressupostos), de costos socials i ambientals importantíssims (ocupació d'espai, emissions de gasos nocius, contaminació,sorolls,...),que no són imputats al seu causant: el transport ambautomòbil.

El camp de Morvedre Sant Josep, 11 46520 Port de Sagunt

La Ribera Pastora, 22 baix 46600 Alzira

l'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003-València (Tf. i fax 96/391 78 64)

Correspondència i subscripcions: Redacció del "Butlletí" (La Casa Verda de València)

Redacció Caries Belda, Jordi Bigas,AlbertGrau,FrancescHemàndez, Carme López, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva,

Maquetació Juanjo Villanueva

Col·laboradors gràfics Manolo Roldàn, Conxa Merino Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que els signen, per tant, no responen obligatòriament a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització Dipòsit legal: 1692 -1985

Els efectes de les diferents emissions de gasos nocius, en una àrea de característiques climàtiques tan estables com el Mediterrani, i en particular al corredor costaner, relativament estret, molt poblat i amb una agricultura intensiva, són especialmentgreus. Com analitzava recentment (Octubre 1994) el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), les emissions d'òxids de Nitrogen, tenen com a efecte la formació d'Ozó a les capes inferiors de l'atmosfera, la qual cosa resulta greument perjudicial pera la vegetació (tant per a les masses forestals, com per als conreus), i pera l'ésser humà.

"El CEAM considera que el factor decisiu que ha desencadenat l'espectacular augment de les concentracions, rau més, en aquests moments, en les emissions de fums del parc de vehicles que no en l'augment dels nuclis industrials.

Les crítiques europees al model automobilístic. És un greu error pretendre que la tendència actual del transport (provocada i aguditzada per una sèrie de circumstàncies històriques, per unesdecisions polítiques determinades, i per la pressió dels "lobbies" de les constructores i empreses automobiIístiques), és una tendència "natural", irreversible, i que es perllongarà en el futur. Finsitot des de visions modernes no precisament compromeses amb un model alternatiu de vida, es vénen llançant senyals d'alerta sobre la impossibilitat de continuar amb l'actual model, i menys encara, d'estendre'l al conjunt de la població mundial. Informes del Clubde Roma, l'Informe Bruntland, declaracions de la Comissió i del Parlament Europeus,...

Tots donen la veu d'alarma sobre la ne-

cessitat de limitar l'increment dels transports, especialment eltransportpercarretera. Totes aquestes tendències, ben urgents, apunten a alternatives que hauria estat desitjable que fossen tingudes en compte pels redactors del 11 Pla de Carreteres. En aquests temes, com en tants, nosaltres hi anem quan altres en tomen.

La debilitat dels objectius del Pla Existeixen alternatives més raonables a totes les propostes i objectius del II Pla: per exemple, la construcció d'Autopistes és la inversió en infrastructura pública que genera menor nombre de llocs de treball.

Hi ha millors maneres d'aconseguir més Fons Europeus.

La solució per al trànsit a les àrees urbanes no passa per l'augment de la superfície sacrificada al cotxe, sinó per la reducció del trànsit. Això no significa "reducció de la mobilitat", sinó millorament del'accessibilitatperatotes les persones (propietàries o no d'automòbil) i, en definitiva, millorament de la qualitat de vida.

Per facilitar les relacions amb la resta d'Espanya i els països de la Unió Europea, seria més interessant recórreral ferrocarril, transferint passatgers i càrrega de mercaderies, i evitar el pas pel corredor costanerde milers de camions, la majoria dels quals, procedents del Sud, no suposa cap benefici per a la nostra economia.

Al Pla de Carreteres es plantegen com a objectius, simultàniament, possibilitar l'increment de la velocitat, i augmentar la seguretat de la circulació. I tanmateix, l'excés de velocitat és sempre el responsable de la majoria dels accidents mortals i greus.

Hom arriba a afirmar que el 11 Pla és "clarament respectuós per al Medi Ambient", i no obstant, això amaga el fet que la construcció de 260 quilòmetres de noves autovies i el millorament de l'asfaltat i del traçat de 340 quilòmetres de carretera, tindran un fortíssim impacte ambiental, es vulga o no; podem calcular un mínim de 15 milions de metres quadrats de terres destruïts pel 11 Pla; en la major part terres fèrtils i en producció (moltes vegades de regadiu), ja que estan situades al corredor litoral o a les valls. Això equival a una superfície de més de 16.000 fanecades: o a uns 3.000 camps de futbol.

L'Estudi d'Impacte Ambiental: inexistent L'Avanç de l'Estudi d'Impacte Ambiental, al qual es dedica un volum és, paradoxalment, una de les parts més deficients del II Pla. Tot l'Apartat del Medi Físic s'ha basat en una mala còpia del llibre "Guia de la Naturaleza de la Comunidad Valenciana", en el qual, a més, s'escolen errors tan cridaners com incloure espècies pròpies dels Andes, o el Linx com a propi de lafauna valenciana, o el detallat i pintoresc enunciat dels cetacis (dofins, balenes, catxalots), citats a la Comunitat Valenciana per a l'Estudi d'Impacte Ambiental ...d'un pla de carreteres! (evidentment, l'impacte és nul en aquest cas).

Quant a allò que es considera en l'Avanç com a Medi Ambient i Qualitat Ambiental, és fonamentalment la comoditat per al ciutadà (preferentment la pobla-

ció u rbana) per a desplaçar-se amb automòbil, iaia descongestió del trànsit de les vies actuals, o el simple fet de traure el trànsit del centre de la ciutat (cosa que, en tot cas, millora l'entornurbà, però trasllada l'impacte ambiental a un altre lloc).

Per últim, tampoc no podem estar d'acord amb la identificació, extensió i delimitació dels espaisd'interésambiental proposats. Com a exemple, podem dir quelaMarjaldePego-Oliva,de pròxima declaració com a Parc Natural, i que pertany al Conveni Ramsar, on es troben catalogades les Zones Humides més importants del món, és tractat com "d'interés secundari". O àmplies zones del Maestrat, on es troben les àrees de majorvalorecològicde la Comunitat, com els carrascarsiles colònies de voltors, estan senseinventariaroconsiderar.

Les nostres propostes 1.- La retirada del Pla per a efectuar un estudi seriós de la seua necessitat i conveniència.

2 - L'obertura a la participació per a recollir propostes i alternatives de sectors més amplis de la societat.

3.- El debat sobre el model de transport a potenciar.

4.- La prioritat absoluta a l'acabament de la doble via ferroviària entre València i Madrid i Barcelona.

5.- La recuperació i millora de I ínies ferroviàries abandonades: Madrid perConca, Saragossa-Canfranc, la d'Alcoi, Gandia a Dénia, etc.

6.- La plena utilització, ja, de l'Autopista A7. Moltes circumval·lacions proposades podien ser evitades amb el rescat del peatge.

7.- L'assumpció de les propostes sobre Transport Sostenible que s'estan fent des de la Comissió i Parlament Europeus. I una tria clara pels mitjans de transport menys contaminants.

8.- Inversions públiques en altres projectes més respectuosos amb el medi ambient, menys devoradors d'energia i territori, menys agressius pera les persones, més generadors de qualitat de vida, més creadors de treball.

9.- Una autèntica Ordenació del Territori que reduesca les desigualtats entre àrees Metropolitanes, petites ciutats, icomarques rurals; i pertant, la necessitat de desplaçaments. Es tracta de complir la Llei d'Ordenació del Territori de la Comunitat Valenciana, que assenyalava la necessitat de marcar directrius de caràcterterritorial,delesqualsesderivassen les sectorials.

10.- Justificació de les carreteres a construir, per estudis de necessitat econòmica i social, i amb Estudis d'Impacte Ambiental de les carreteres que es construesquen.

11.- Moratòria en la construcció de grans obres d'infrastructura viària (autovies, AVE), mentre es fan els Estudis i Actuacions sol·licitats anteriorment.

Aquest comunicat és un extracte de les consideracions i propostes presentades a la Conselleria d'Obres Públiques per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ, el 27 d'octubre del 1994.

DESEMBRE/GENER '94/95

Butlletí (ve de primera pàg.) del lloc previst inicialment, s'allunya, per tant, de las Hoces i s'acosta a los Cuchillos. Com és evident, continuafraccionant aquest ecosistema únic. Aquesta modificació s'estima que apujarà les obres en 3.000 milions de pessetes.

tHi ha més opcions?

Actualment la carretera Nacional III va estar construïda en els anys 70 amb tres carrils per vessant (dos de pujada i un de baixada). Amb les circumstàncies actuals, la carretera -segons un conegut article de Antonio Estevan- admet més de 20.000 vehicles al dia. La intensitat de trànsit en aquest punt el 1992, segons el Mapa de Trànsit del MOPTMA, fou de 9.951 vehicles/dia de mitjana. Al ritme actual de trànsit, aquest tram necessitaria 40 anys per saturar-se. La velocitat amb les condicions actuals pot arribar als 90 km/h. de mitjana, pertant eltemps del recorregut d'aquest tram és de 5 minuts. Seguint amb el raonament d'Antonio Estevan: si la velocitat màxima permesa a les autopistes és de 120 Km/h. la diferència és de... 2 minuts!

Hi ha més possibilitats, unaaltraen seria el desdoblament de la carretera, tot mantenint el traçat actual per a un sentit, i estudiar -com es fa a Despenaperros- una altra variant més al nordque creuaria el pantà per un punt on la distància entre les dues vores és mínima.

No és que siga la nostra alternativa: senzillament diem que també caldria estudiar-la i comprovar si tindria un impacte ambiental baix, sobretot si la comparem amb la C modificada.

é,Per què hem acabat en els tribunals? o la història d'un procediment viciat El MOPTMA va sotmetre les tres alternatives (A, B i C) a informació pública i obrí un període d'al.legacions segons disposa la legislació. Acció Ecologista Agró presentà el seu escrit defenent l'alternativa "A" com la més idònia de les tres que s'hi plantejaven, en ser la menys impactant percoincidiramb altres infraestructures ja existents.

La sorpresa i l'escàndol va sorgir, quan el propi Ministeri d'Obres Públiques, autor de l'Informe que establia les tres opcions, una vegada finalitzat el període d'informació pública i de presentacions d'al.legacions, difon l'opinió d'alguns enginyers en el sentit que l'alternativa "A" és tècnicament inviable degutauna inestabilitat de terrenys per a on passa el traçat.

Aquesta falta de rigor i seriositat en el disseny d'una infraestructura de gran envergadura suposa la vulneració de la legalitat ambiental, en oferir mitjançant una informació pública propostes de traçat que es consideren opcions possibles i realitzables pera, després, una vegada acabat el tràmit, declarar-les inviables. Açò, junt al greu atemptat contra el patrimoni natural que suposaria l'execució de l'opció elegida pel MOPTMA, són el vertader origen de l'actual controvèrsia que de forma tan banal i virulenta ha eixit en els mitjans de comunicació.

Peraquestes raons Acció Ecologista Agró va interposar un contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid

HocesiCuchillos contra la Declaraciód'lmpacte Ambiental feta per la Direcció General de Carreteres del MOPTMA. Aquest contenciós, junt amb la declaració de zona protegida per part de Castella-la Manxa de laseuapartdel paratge, suposarà una paralització de les obres. De totes maneres, cal recordarque estem parlant d'un tram de 12 quilòmetres dins d'un altre de 100 que no té cap tipus d'impediment i que està sense fer.

La Generalitat Valenciana es queda amb el "cul a l'aire" Acció Ecologista Agró no s'identifica amb cap dels contendents d'aquesta batalla a diverses bandes -la majoria en mans del mateix partit- que sembla més orientada per previsions electorals de parròquia que per sentit de govern. No obstant, ens dol que la Generalitat Valenciana, que en el mes de febrer d'enguany va presentar al.legacionsa favor de l'opció "A", haja renegat del sentit de les seues pròpies propostes i, a hores d'ara, siga més papista que el papa i, fins i tot, quan el ministre dóna senyals de negociació la Generalitat no en vol parlar.

Només s'insisteix en què l'obra és urgent. Volen dir: feu el que vulgueu que nosaltres no volem cremar-nos per aquesta qüestió-, però feu-ho aviat... i, per tant els ecologistes que deixen d'emprenyar.

Mentrestant, en alguns mitjans de formació d'opinió se sol reduir el debat Vista de "Los Cuchillos"

a una anecdòtica lluita de poders: un problema ambiental profund i amb implicacions envers tota la política de comunicacions queda empetitit a una picabaralla interna del PSOE, més o menys tavemària, entre un jove llop emergent i un baró regional amb ganes de perpetuar-se en el poder. És la típica visió epidèrmica de la premsa de Madrid. Així, el senyor Bono (José, president de C.astilla-La Mancha) és acu sat d'electoralisme i demagògia verdolaga per haver-se oposat a la destrucció de Cabaneros fa uns anys i voler protegir el Cabriolarà.

El ferrocarril Volem recordarque, amb tot aquest fulletó s'està oblidant que l'alternativa més eficient, barata i ràpida, la que menys contamina i menys sòl destrueix, és acabar els trams que falten per a completar al llarg de tot el recorregut la doble via. .. en la I ínia de ferrocarril entre València i Madrid. Açòsí que és urgent -i moderni ningú novol recordar-ho. Amb la doble via i tecnologiaTALGO (sense necessitat de les foteses faraòniques i poc competitives de l'AVE) València-Madrid estarien a dues hores i mitja... de centre a centre de ciutat.

¿Què hi ha darrere?

Aquests articles estan redactats abans del Seminari de finals de desembre que se celebrarà a Madrid i a on es podran veure les posicions últimes dels actors de la comèdia A falta que els actors diguen les últimes posicions en el proper Seminari del Consell Assessor de Medi Ambient que tindrà lloc a Madrid el 21 de desembre, la veritat és que no ens hem fet una idea clara sobre el motiu de l'encabotament de la Generalitat Valenciana, i del Ministeri, a matenir una posició difícil i, sembla, amb poc de futur que, per la paralització dels contenciosos i l'elaboració dels PORNS pot fer que les obres estiguen endarrerides 3 o4 anys. Pertant, les raons que apuntem a continuació han de ser provisionals a l'espera dels posicionaments finals.

Perla nostra banda, intuïm dues possibles línies pera tractar d'entrende'is: la que anomenem visió de la "modernitat" i el gust per l'obra faraònica i, l'altra, seria perquè pensen que l'autovia es convertiria en una obra de peatge.

Panoràmica de "Las Hoces"

La modernitat Els coneixedors de les intimitats del Ministeri parlen de lluites entre clans (enginyers contra ambientalistes), difícils de creure pera ingenus perifèrics però probablement certes. Tanmateix, quan Borrell ha tocat el xiulet, els presumptes ambientalistess'han posat del cantó que tocava.

No cal caure, però, en cercar explicacions anecdòtiques: la raó de l'entestament del Ministeri, que fins i tot l'enfronta a l'opinió pública manxega (no massa, ai!, a la valenciana), és, potser, d'ordre més profund. La construcció de l'autovia aprofitant infraestructures ja existents (encara que fos en la m ínima part que implicaria l'opció A), desfà la idea de les grans infraestructures que són capaces de vèncer qualsevol "obstacle" natural. La manera de pensar del polítics i tècnics "del segle XXI" és de concentrar la inversió en gegantescos projectes de tecnologia sofisticada i molt de remenament de diners (si és possible, europeus). El fet que en un tram d'autovia s'hajade reduiria velocitat a, posem per cas, 90 km/h els és inadmissible: qui vaja en cotxe de València a Madrid no pot notar que la natura li imposa cap restricció. Es a dir, no se n'ha d'adonar que passa per damunt del que era un paratge fins aleshores verge i desconegut (el paratge, tanmateix, ben bé que se n'adona del pas de l'autovia...). Anàlogament, ca/un tren de gran velocitat (l'AVE) per poder anar a 250 km/h; és irrellevant el fet que amb l'equipament actual es podria arribar a220 km/h.

Les obres faraòniques es justifiquen perse.

Els planificadors autènticament de punta -i Borrell n'és un-ja ni és molesten a mostrar l'esquer de l'alta tecnologia o dels llocs de treball. Per a ells, la necessitat de preservar el (poc) que queda de paisatge no antropitzat no ha de doblegar mai la prepotència de la tècnica. És més, gràcies precisament a aquesta capacitat tècnica (Passa a pàg. 4)

DESEMBRE/GENER '94/95 poden protegir l'hàbitat x de i'espècie z: un viaducte eteri i alhora sòlid, fins i tot bell (i, naturalment, el-més-llarg-d'Europa), "salva", a mig aire, l'indret emblemàtic. La sensibilitat ambiental del Ministeri ha quedat demostrada.

La Casa Verda

Hoces i...

Una autovia de peatge Si el MOPTMA i la Generalitat s'han aferrat al traçat conegut com a "C1", que és el tram central del que encara està pendent per construir entre Honrubia (Conca) i Requena (València) d'aproximadament 120 km. de longitud, podria ser perquè esta pensat i dissenyat per fer-lo de peatge. A aquesta conclusió es podria arribar a través de tres fets verificables en aquests moments: a) el MOPTMA s'ha negat reiteradament a contemplar altres alternatives viables tècnica i econòmicament propostes per experts de reconegut prestigi. Per contra el MOPTMA ha insistit sempre en les tres famoses alternatives ("A","B" y "C"), de les quals cap ha resultat ser viable, cosa que al final ha obligat al Sr. Borrell a inventar-se, per Ordre Ministerial, una quarta ("C1"), paralitzada en aquests moments pels tribunals.

Els motius del MOPTMA per a no acceptar altres estudis mai ha estat seriosament raonats, amb unes respostes que han oscii.lat entre la demagògia i la manipulació de l'opinió pública. Dels pocs arguments manejats pel MOPTMA en sobresurt un: que en aquests 100 km de l'autovia es puga circular a 120 km./hora, condició que rara vegada s'acompleix a las autovies espanyoles al llarg de distàncies tan extenses, però que, no obstant, és un requisit ineludible que han de tenir les calçades de peatge. b) El segon fet és que aquest tram central de l'autovia, entre Honrubia i Requena, on està inclòs el pas conflictiu, no discorre ni en un sol quilòmetre sobre l'actual CN-III, al contrari del que sí passa en els altres trams que ja estan en servei, entre Madrid-Honrubia i Requena-València. En efecte,

sés

No s'entén

Tren arribant a Madrid

en aquests casos, tant en el que parteix de Madrid com en el que parteix de València, l'autovia s'ha construït utilitzant el corredor de la CN-III, desdoblant-la en bona part del seu recorregut i, en tot cas, substituint-la i aprofitant la plataforma existent allí on ha estat possible. Cosa que ha suposat minimitzar l'impacte ambiental, la menor destrucció de sòl fèrtil i l'obtenció d'un estalvi econòmic considerable, ja que, per una banda s'actuava sobre terrenys de domini públic, és a dir, sobre sòl que ja pertanyia a l'Estat, i per tant amb menys necessitats d'expropiar, i, por altra, es reduïa el volum de les actuacions constructives, ja que es produïen sobre una franja parcialmente condicionada.

D'aquesta manera, l'autovia entre Honrubia i Requena, pensada i executada al marge i sense substituir la N-HI, donarà lloc a dos vies alternatives, paral·leles i independents l'una de l'altra, en servei simultàniament, en una zona on la intensitat del trànsit no les justificaria: és evident que el manteniment de la CN-111 com a via alternativa, destinada a qui no puga, o no li interesse, pagar peatge, és l'altre requisit, legalment inel.ludible, pera imposar el peatge. c) I, per últim, el tercer fet: la particular creuada del Sr. Borrell i del Sr. Lerma, implicats fins a cremar-se en un assumpte: han intentat guanyar la seua guerra particular mitjançant l'ús massiu -i de vegades ofensiu- de tota classe de mitjans, manipulant dades i oferint informacions parcials o falses. No caldrà recordar las declaracions del Sr. Lerma, indicades abans, on ens imputava demagògicament als ecologistes els accidents de trànsit o amenaçant, si estiguera en les seues mans, d'enviar-nos a CN-III, "a contar camiones", negant-se, però, a que el departament d'obres públiques duguera a terme un estudi detallat de les propostes que li explicarem personalment.

Hem de recordar que el Sr. Borrell, en fer-se càrrec del Ministeri digué, quasi textualment que "caldria replantejar-se els criteris actuals de finançament de les carreteres de l'Estat i anar pensant en l'aplicació del peatge per a algunes autovies". Els ecologistes potser estaríem d'acord en un peatge selectiu -amb diferents criteris per al transport privat que per al públic- per a totes les autovies. Allò que no quedaria massa clar és el fet provar primer a veure que diuen els valencians; recordaria massa els temps en què un inquisidor va dir "la gente desta tierra es blanda de suyo"ratificat més tard pel comte-duc quan va comentar "tengo a los valencianos por mas muelles..."

L'entestament de la Generalitat Valenciana, desdint-se de les postures inicial de la Conselleria de Medi Ambient, i ara que el ministre Borrell insinua la possibilitat de negociar, suposa una pedra al coll del President de la Generalitat Valenciana. Encabotar-se en l'opció C suposarà, possiblement, que entre recursos judicials, PORN's, etc. l'autovia no s'acabe fins d'acíquatreocinc anys.

De manera, creiem que equivocada, tant el President Lerma -com el seu fidel escuder, Sr. Burriel- potser pensen que rectificar i estudiar altres opcions seria una derrota política, o que així seria interpretat pel seu electorat? Gran error que esperem siga rectificat.

Cronologia última Any 93 Agost: en tan caloroses dates, la Direcció General de Carreteres, organisme depenent del MOPTMA va publicar el seu Estudi d'Impacte Ambiental preceptiva per a obres com la que ens ocupa. Confiava en què seria un pur tràmit administratiu.

Novembre: apareix l'anunci d'informació pública per fer tes al·legacions al tram Mingalnilla-Caudete de las Fuentes.

Desembre: presentem les nostres al·legacions Any 94 Abril: es publica la Declaració d'Impacte Ambiental de la Direcció General de Política Ambiental del MOPTMA a on es considera que l'alternativa més viable és la A, la B és descartable i la C es reserva peral cas que hi hagués dificultats tècniques en la A. Agost: el MOPTMA dicta una ordre per la qual s'estableix el traçat definitiu per l'opció C. Agost: presentació del Recurs Contenciós-AdministratJudavantdelTribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid.

Agost: la Consejería de Agricultura

yMedioAmbiente de Castilla-La Mancha inicia un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la zonadel riu Cabriol.Cosa que implica la paralització, per llei, d'actes o llicències que suposen transformacions de l'entom.

Setembre: el Govern Valencià acorda inciar els tràmits peradeclarar espai protegiria seua banda del Cabriol.

Aquesta postura fa que, en afectar dues Comunitats, haja d'intervindre el Ministeri d'Agricultura.

Setembre: Conversa d'Acció Ecologista Agró amb el President de la Generalitat Valenciana per explicar-li afons les nostres postures sobre el tema de l'autovia.

Octubre: el Govern Manxec interposa un contenciós-administratiu contra l'Ordredel MOPTMA. 19 d'octubre: Borrell diu, aToledo, que estaria disposat a admetre alternatives si així li ho demanen les institucions implicades.

8 de novembre: reunió a Madrid del Consell Assessor de Medi Ambient queacordaque,perl'especificitatdel problema, cal fer-ne un Seminari. El CEDEX, depenent del MOPTMA assegura que l'alternativa "A" no és viable tècnicament.

Falcó pelegrí de la zona

Borrell: pes pesant del govern socialista. Ministeri "punta" manifasserde les infraestructures estatals.

Bono, José. Condottieromanxec, gran comunicador, més hàbilque elmalaguanyatBurí Lancaster en fer equilibris itombarelles. Perlesraonsquesiguen-incordiarBorrell,guanyarvotsovocacióproteccionista-decideixprotegirlavoramanxegadel Cabrioli iniciar el corresponent PORN (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals). Hem de dir que a Bono també li agraden les carreteres: de 1988a1991 el Pla Regional de Carreteres de Castella-la Manxa va costar 52.000 milions de pta. iper al92/97 enpreveu97.733milions.

Lerma, Joan. President de la invertebrada. Pels matins pregunta quèdiu "LasProvincias"permuntarelgabinetdecrisi.

Posició voluble: de laA a laP("P"de "pressa") passantper la C1.En demanartambé -13 de setembre- un PORN pera la vora valenciana del Cabriol provocà-sense voler-la intervenció del Ministeri d'Agricultura, ja que l'ordenació del territori afectava dues comunitats autònomes, cosa que encara pot endarrerí més les obres delaCI. El Ministeri d'Agricultura. Eltitulardel qual sembla queno té gaires simpaties polítiques pel d'Obres Públiques. Comque un PORN duu uns quants mesos de treball, consulta pública, etc...

Els Tribunals, lents. ..lent... Ien...te.../...tardaran en resoldre el litigi.

Els ecologistes. Pepito Grillo.

Cristina Narbona. "damajoven".

Mitjans de comunicació. Boxa a Tele 5: Xiquet de la Manxa contra elxato del Cabanyal. El vencedora la final contra el xuto de Lleida.

Burriel. Escuderfidel. Manefla.

Butlletí

DESEMBRE/GENER '94/95

Cuchillos

Conclusions unitàries de la reunió del 17-11-94 Adena-WWF, Aedenat, Amics de la Terra, CODA, CC.OO, Coordinadora en defensa de las Hoces del Cabriel, Greenpeace, Hoces de Cuenca i Acció Ecologista Agró.

En la reunió celebrada per a tractar la convocatòria per part del Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) d'una jornada de debat sobre el problema suscitat per la construcció de l'autovia Madrid-València al seu pas pel riu Cabriol, acorden: 1.- Reiterar que l'objectiu principal que anima a totes les organitzacions és salvar el conjunt natural format pel congost conegut com "las Hoces" i "los Cuchillos", per la qual cosa cerquem solucions adients.

2.- Considerar l'anomenada "alternativa C" que faria passar l'autovia entre "las Hoces" i "los Cuchillos" suposa un greu impacte ambiental sobre l'esmentat conjunt natural, i expressar la nostra ferma oposició a aquesta alternativa i a qualsevol altra que afecte ala integritat d'aquest espai natural.

3.- Proposar que l'alternativa C siga retirada pel MOPTMAi abandonadadefinitivament 4.- Valorar les taxatives declaracions de la inviabilitat a l'alternativa A realitzades pel MOPTMA com una retirada "de facto".

5.- Constatar que, a hores d'ara, el MOPTMA no ofereix cap alternativa tècnicament viable que resolga adequadament la connexió viària que ha donat origen al problema, garantint alhora la integritat del conjunt natural de "las Hoces" i "los Chuchillos" 6.- Mostrar el nostre desacord amb una política d'infraestructuresviàriesque discriminen negativament el ferrocarril, particularment deficient en el corredor Madrid-Conca-València. Ha de ser objectiu prioritari les inversions públiques per a completar la doble via València-Madrid.

7.- Considerar que la connexió de l'autovia entre València-Madrid (segona autovia que enllaça el País Valencià amb les comunitats de Castella-la Manxa i Madrid) ha de fer-se amb els criteris de màxima responsabilitat social i mediambiental, per la qual cosa, i seguint l'elemental criteri d'economia pressupostària i ecològica, l'esmentada connexió hauràde fer-se aprofitant en el major grau possible el traçat i la infraestructura de l'actual carretera Nacional III, garantint de manera suficient capacitat i fluïdesa per al trànsit real que caldrà canalitzar, així com la màxima seguretat.

8.- Instar el MOPTMA a estudiar amb urgència noves alternatives acords amb aquest criteri a f i de poder celebrar l'anunciat debat en condicions que permetesquen trobar lapromptasoluciódel problema.

9.- Manifestar la nostra disposició a un debat racional en la recerca d'una solució ecològica i socialment raonable. "Últimes notícies, pàg. 20"

L'autovia l'Alcúdia aTavernes de la Valldigna Els problemes Actualment sí que hi apareixen petits problemes quan circulen vehicles agrícoles lents, com ara tractors o carros, però açò pot resoldre's senzillament adequant els arcens que calen -en alguns trams no els hi ha-. Una altra qüestió a resoldre és que la carretera divideix el municipi de Guadassuar: cal treure-la amb una senzilla i mesurada circumval·lació. De la mateixa manera, cal obrar amb les branques que uneixen actualment Alzira amb Carcaixent i amb la Barraca d'Aigües Vives. Per últim, caldria corregir punts concrets que, a hores, d'ara, són inadequats o perillosos.

Endefinitiva, obres de millora assenyades, barates i beneficioses per a la comarca.

Dins del II Pla de Carreteres de la Generalitat Valenciana, la Conselleria d'Obres Públiques i Transports pretén construir una autovia entre l'Alcúdia i Alzira, de 9 Km (més 2,5 Km de la branca cap a Carcaixent), amb una amplària mínima de 40 metres, i màxima d'uns 130 als nus.

L'altura mitjana seria d'uns 1,5 m per damunt dels camps, la qual cosa suposaria la destrucció d'uns 500.000 metres quadrats de la terra més fèrtil. La segona fase, Alzira-Tavernes, tindria 20 Km i aniria per la Barraca d'Aigües Vives i la Valldigna, que quedaria tallada pel mig, travessant horts, muntanyes i urbanitzacions.

Aquesta autovia pretén unir la Nacional València-Madrid per Albacete, al seu pas per l'Alcúdia, amb la costa. La justificació es redueix a uns pocs dies de l'any: els canvis de quinzena a l'estiu, per als estiuejants que vénen del centre. La carretera actual que comunica l'Alcúdia i la N-340 amb Alzira té un volum de trànsit important, però, malgrat açò, no resulta col·lapsada ni tan sols a les hores punta. Tampoc l'enllaç Alzira-Tavernes pateix especials problemes a causa de la densitat de trànsit, ni tan sols a l'estiu, quan és més freqüentada.

Els impactes del Projecte Al mateix Projecte es reconeixen ja quatre alteracions ambientals positives (sobretot l'abans comentat a Guadassuar) i vint-i-vuit de negatives: augment de contaminants i soroll a tot el traçat, destrucció de sòls fèrtils i de ribera, de fauna edàfica, vegetació i cultius, impactes paisatgístics, efecte de tanca en les relacions locals, afecció de camins veïnals i vies pecuàries, etc. etc. Pertant, des del punt de vista ambiental resulta absolutament desaconsellable. Malgrat això, les Declaracions d'Impacte Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient són positives.

Aspectes hiràulics Aquest tram del Xúquerque travessaria l'autovia, probablement és el més complicat i perillós, per la confluència de tants rius, barrancs i sèquies, amb les

diferents cabals que conflueixen en les riuades. El Projecte talla transversalment els rius Verd i Xúquer, els barrancs de Barxeta, l'Estret i la Vilella, diverses sèquies, amb tres ponts, tres passos elevats i altres dos ponts a la branca de Carcaixent; tot això en sols 4 Km. No sembla exagerat, davant deriusi barrancs tan imprevisibles i destructors, extremar les precaucions i considerar les dades corresponents per a tots ells en els últims 500 anys i no sols en l'últim segle com marca la llei. Per altra banda, tot i que el drenatge calculat siga, teòricament, suficient; en la pràctica pot no ocórrer així per la gran quantitat de fangs, canyes, troncs, plàstics que arrosseguen les aigües i en dificulten la circulació. Si els tubs de desguàs van construïts de 100 en 100 metres i amb diàmetres d'un metre, poden quedar obturats pels materials que arrossega l'aigua.

L'altra gran víctima L'altra gran víctima de la construcció de l'autovia seria la Valldigna.

Aquesta autovia afectaria negativament una de les zones agrícoles més riques del País Valencià on ja conflueixen en una estreta vall -en escassos tres quilòmetres- l'autopista A7, la Nacional València-Alacant, el ferrocarril ValènciaGandia i la comarcal Tavernes-LLÍria.

El juliol de 1993 eixiaa informació pública el projecte "Variant de Tavernes de la Valldigna de la carretera CC3322" que, de fet, consiteix en una nova carretera, amb amplària d'autovia, que travessaria la Valldigna de gairó.

A hores d'ara, els Ajuntaments de la Valldigna que ja s'han pronunciat en contra del projecte d'Autovia són els de Tavernes, Simat, Barx i Benifairó. La Coordinadora continuafent gestions amb ajuntaments de la Ribera i la Valldigna.

Sense entrar en el plantejament global que ja fem en un altre apartat d'aquest Butlletí, pensem que cal redefinir les premisses per les quals les administracions estan llançant-se a construir carreteres com qui ratlla una llima. Sabem que hi ha un cert consens entre la població a qui s'ha venut la idea que és un preu necessari que cal pagar. No compten els milers de morts i ferits, la contaminació, les molèsties i malalties, els elevadíssims costs econòmics, l'ocupació d'espai. Tot es dóna per bo en oferiment a l'amo de les rodes. Estem, per tant, per millorar i ampliar les carreteres comarcals, traient-les fora dels cascs urbans i afegint-los arcens suficients que servesquen també com a carril per a les bicis. Estem per potenciar la xarxa de transports públics existents, especialment els ferrocarrils i el metro, per fomentar l'ús de la bici. Tot això resultaria més efectiu, ecològic i barat que construir una nova autovia.

DESEMBRE/GENER '94/95

La Casa Verda

I... més al voltant del parany La Comissió fantasma L'1 de març de 1994, la Comissió de Medi Ambient de les Corts Valencianes va resoldre acceptar la proposició no de Llei sobre "Regulació de la caça del parany" presentada pel diputat D. Luis Tena i quatre diputats més del Grup Parlamentari Popular.

Resolgueren instar el Consell perquè constituesca una Comissió integrada per representants de la Conselleria de Medi Ambient, dels Ajuntaments, de les associacions de practicants del mètode de caça de parany, i membres del Consell Assessor del Medi Ambient.

Quan ens vam assabentar de la resolució, vam enviar una carta a la Comissió de Medi Ambient de les Corts Valencianes sol·licitant estar com a membres de la Comissió. Se'ns va contestar que es desconeixia l'existència d'aquesta Comissió. Finalment, a través del Consell Assessor del Medi Ambient, aconseguírem tenir representativitat.

L'única finalitat que hauria de tenir la Comissió -per als paranyers que presentaren la Proposició no de Llei- és la legalització, no tan sols del parany, sinó també del magnetòfon -en comptes del reclam- i del mussol, que s'utilitza per terroritzar un tord captiu i que amb els seus xisclets atraga els companys que van volant.

Les perles En la primera reunió de la comissió el Sr. Tena va fer afirmacions de la següent riquesa científica: "No és cert que els tords es troben en perill d'extinció, ja que al meu poble, San Jorge, fa 20 anys només hi havia 30 paranys i 5 escopetes, i ara hi ha més de 100 paranys i almenys 200 escopetes, i cada dia es cacen més tords" Podeu comprovar que el Sr. Tena és un il·lustrat de la dinàmica de poblacions.

En el mateix vessant de la seua intervenció anterior va afirmar que: "calia legalitzar el magnetòfon perquè els paranyers es trobaven amb estrès perquè en qualsevol moment podien ser denunciats per la guàrdia civil i, a més a més, cal adaptar les noves tecnologies a la caça amb parany". Qualsevol dia el diputat Sr. Tena, i en aquell moment alcalde de Sant Jordi, sol·licitarà a les Corts Valencianes la utilització de llançamíssils per adaptar les noves tecnologies a la cacera amb escopeta.

Li va dir el lladre al sereno...

Una altra magnífica intervenció va ser la de Manuel Molina Macian, president dels paranyers d'APAVAL (Associació de Paranyers Valencians), va defensar la utilització del mètode tradicional del xiulet per atraure els tords i la no utilització del magnetòfon. A més a més ens va donar una dissertació de com s'havia de col·locar el vesc a l'arbre perquè no quedaren atrapades aus insectívores i tan sols es capturaren tords... dies més tard el Sr. Molina Macian va ser denunciat per la guarderia de la Conselleria de Medi Ambient per estar caçant amb magnetòfon, i a més tenir en possessió diversos exemplars d'aus insectívores.

El Sr. Molina Macian és periodista i ha publicat diversos reportatges defensant la caça amb parany amb el mètode tradicional.

Segurament una cosa és la teoria i una altra la pràctica.

Acció Ecologista-Agró, segueix en la seua línia de denúncia d'aquesta modalitat de caça i tenim prevista la interposició d'un recurs contenciós-administratiu i també una querella per prevaricació contra el Conseller de Medi Ambient per autoritzar aquest mètode de cacera. Així mateix continuem endavant amb el nostre greuge davant la Direcció General XI de la Comissió Europea.

Sembla que és impossible que entre en el cap dels nostres governants, per no parlar dels paranyers, que aquesta modalitat de cacera està prohibida tant per la legislació europea com per l'estatal.

Ells continuen insistint, entossudits, tractant de legalitzar no tan sols el parany sinó també el magnetòfon i el mussol. Obliden que per a poder realitzar-ho, prèviament haurien de canviar la legislació europea i estatal.

Paranys "en bateria"

Legislació Llei 4/1989 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre (BOE 74, 28.3.1989) Ampla llei, coneguda popularment com a Llei de Conservació de la Natura. Constitueix un marc legal pel qual han de regir-se les lleis i ordres autonòmiques en assumptes de medi natural, fauna i flora. Hi inclou la regulació de la cacera i la pesca. Per al seu desenvolupament s'han desenrrolat una sèrie de Decrets Llei que tot seguit comentem.

Reial Decret 1095/1989 pel qual es declaren les espècies objecte de cacera i pesca i s'hi estableixen normes per a la seua protecció (BOE 219, 12.9.1989) Llista a la inversa de les espècies protegides al nostre país en enunciar aquelles, les menys, que poden sercaçades i pescades (Annex I del RD) i relació dels mètodes prohibits per a la captura dels animals.. S'hi aplica en tot el territori estatal i sols els governs regionals, en funció de llurs competències autonòmiques en matèria de caça i pesca, poden variar la llista i autoritzar la captura d'espècies de l'Annex 11 del Decret (llop, tórtora, la gavina fosca -Larusfuscus-...)o protegint espècies incloses en l'Annex I. Qualsevol altra variació de la llista o dels mètodes de captura, requerirà una autorització excepcional i expressa de l'organisme competent de la Comunitat Autònoma.

El Decret prohibeix taxativament qualsevol mètode de cacera no selectiu: llaços, xarxes, ceps, vesc, parany i altres, iricloent-hi lacaçadesd'embarcacionsamotor, les armes automàtiques, els verins i la falconeria. Pel que fa a les espècies, en queden excloses totes les passeriformes a excepció de la garsa, les graules, la cornella, els estornells -tant l'un/co/orcom el vulgarís- caçables solament mitjançant l'escopeta.

Ha de quedar clar que l'autorització d'un mitjà de caça o una espècie sols pót concedir-se excepcionalment, isota uncontrol estricte de l'Administració, tal icomexigeixIaDirectiva d'Aus. Real Decret 1118/1989 pel qual es determinen les espècies objecte de cacera i de pesca comercialitzables i es dicten normes al respecte (BOE 224, 19.9.1989).

Relació de les espècies que poden ser objecte de comerç, on es fa la distinció si és en viu -en aquest cas només si procedeixen d'explotacions industrials o mortes-. També es regula el comerç exterior i la importació d'exemplars vius d'espècies cinegètiques i piscícoles. Queda, per tant, totalment prohibida la venda de fringílids silvestres, tords i tordanxes, grives i, pertant, la venda de pardalets fregits en bars i la de conserves de tords.

CEE) (més coneguda com a Directiva d'Aus) Lesgislació trascéndental sobre la conservació de les aus als estats membres de la CEE. Va tenir una revisió després de la incorporació de Grècia i, actualment està en revisió per adequar-la la l'avifauna de l'Estat espanyol i Portugal. Ha influït molt en la reforma legislativa espanyola en matèria de medi natural.

En essència estableix la protecció de totes les aus que viuen normalment en estat feréstec a la Unió Europea i la de llurs hàbitats. Conté diversos annexos que, grossomodo, classifiquen les espècies en: estrictament protegides (Annex I) i caçables -sempre que es garantesquen uns nivells de població que n'asseguren la conservació-. Queda prohibida la caceraicapturaoerqualsevd mètode les espècies del'Annex I, així com la destrucció de nius, pollets o ous; les molèsties intencionades, el comerç d'exemplars i la destrucció dels hàbitats. També s'hi prohibeix qualsevol mètode de cacera no selectiu -vesc, xarxes, cep, parany i pràcticament, qualsevol mètode distint de l'escopeta no-automàtica, i estableix les condicions en què podran acceptar-se excepcions per part dels estats membres, per a nivells no inclosos en l'Annex I, sempre per causes excepcionals i per mitjans no selectius, amb notificació puntual a la Comissió Europea i sota control estricte, tot indicant les espècies la cacera o captura de les quals s'autoritza, les causes raonades, les condicions i períodes, l'autoritat que ho decidirà i els controls que s'hi aplicaran. Anualment informaranala Comissió sobre l'aplicació d'aquestes excepcions.

Instrument de ratificació del Conveni relatiu a la conservació de ia vida silvestre i del medi natural a Europa. Fet a Berna el 19 de setembre de 1979 (BOE 235, 1.10.1986).

Conveni internacional conegut com a "Conveni de Berna", ratificat per Espanya, en el qua s'hi va fer reserva de quatre espècies de fringílids la captura dels qual es podria autoritzar al nostres país (cadernera, passerell, verderol o verdum i gafarró) però no va fer cap reserva als mètodes de captura habituals d'aquestes aus (vesc o xarxa), per la qual cosa s'aplica una regulació tan estricta com la comentada en la Directiva d'Aus. En qualsevol cas, aquest Conveni és de gran interès en aquells països exclosos de laUnió Europea on la Directiva no és d'aplicació.

Instrument de ratificació del Conveni sobre la conservació de les espècies migradores d'animals salvatges. Fet a Bonn els 23 de juny de 1979 (BOE 259, 29.10.1985).

Un altre conveni ratificat per l'Estat espanyol, conegut com a "Conveni de Bonn", específicament relatiu a la conservació d'espècies migradores i llurs hàbitats. De gran interès per quan s'aplica també en un sèrie de països on no regeix la Reial Decret 439/1990 pel qual es regula el Canormativade la UE, els territori dels quals, però, constitueixen tàleg Nacional d'Espècies Amenaçades (BOE 82, llocs d'hivernada de grammportànciaperalesaus europees.

5.4.1990) L'aplicació dels convenis és vigilada, normalment, per Cataloga les espècies de fauna vertebrada ifloraque poden un comitè Permanent o una Conferència dels Estats Memser inclosesendos grups: en perill d'extinció-que requereixen bres que es reuneix periòdicament i per una Secretaria del accions urgents de conservació- i d'interés especial -que reConveni que até les demandes entre cada reunió. quereixen mesures de protecció-. Cridem l'atenció sobre el fet que espècies com ara les busquetes-Sy/waundaía, $ylA la UE és la Comissió Europea l'encarregada de vigilar via conspidllata, Sylvia cantillans, etc., els pinsans i d'altres l'aplicació deies Directives: la Direcció General XI (Medi Ampasseriformes, objecte de captura freqüent en el parany, hi bient) és l'encarregada de recollir les denúncies per incomsón considerades d'interés especiali, pertant, posseir-ne pliment de la Directiva 79/409, tramitar-leso rebutjar-lessi exemplars vius, morts o despulles, és considerat infracció no existeix evidència i, cas que l'Estat Membre, persistesca d'acord amb aquest Decret. en la infracció, traslladar l'assumpte al Tribunal de Justícia de Luxemburg, màxim òrgan de decisió. La condemna per partd'aquest òrgan obliga l'estatacompliramb la sentència Directiva del Consell de 2 d'abril de 1979 relativa i repararel dany causat. a la conservació de les aus salvatges (79/409/

Butlletí

DESEMBRE/GENER '94/95

Conclusions del Fòrum Alternatiu: "50 anys en són prou" El passat mes d'octubre se celebrà a Madrid l'Assemblea General del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial (BM). Aquestes organitzacions, que en nom dels països del "Nord" regeixen les relacions econòmiques internacionals, hi celebraren també els seus 50 anys d'existència.

Els descobrirem... "para que aprendan" L'actual divisió Nord-Sud, Centre-Perifèria, o com vulgueu, va començaria ja cinc segles. El "Descubrimiento" enceta un procés de colonització que a la llarga converteix la perifèria dels imperis en subministradors de matèries primeres destinades a cobrir les necessitats de les metròpolis. La industrialització intensificarà el desequilibri d'aquestes relacions i, malgrat els processos descolonitzadors del segle XIX, continua fins ala meitat del XX. Acabada la Segona Guerra Mundial, els vencedors dissenyen un nou ordre econòmic internacional els instruments fonamentals deíqual seran el FMI, el BM i el GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç).

El'nou context econòmic, orientat pels països industrialitzats, suposa, entre altres conseqüències, l'esgotamemt dels recursos del planeta (erosió, escassesa d'aigua...), acumulació de residus, contaminació de l'aire i de les aigües, canvi climàtic, aparició del forat a la capa d'ozó, etc. El malbaratament energètic per part dels països del "Nord" contrasta amb la penúria del "Sud", que es veu en l'obligació de talar massivament els seus boscos pertal de proveir-se d'energia.

En l'àmbit de l'agricultura, la demandadels països industrialitzats orienta les formes de cultiu, i s'origina un desenvolupament intensiu de monocultius acompanyat de l'ús desorbitat d'energia i contaminants del medi, la qual cosa incideix negativament en el manteniment de la biodiversitat. L'agricultura s'aboca a l'exportació en detriment de les pròpies necessitats. Grans extensions de boscos es converteixen en prats.

A tot aquest panorama se suma una nova divisió internacional del treball, una vegada entra en crisi el model d'industrialització de la posguerra. Aquesta nova divisió consisteix a transferirà determinats països de la perifèria (Taiwan, Hong-kong, Singapur, etc.) alguns sectors productius intensius en mà d'obra, manufactures de baixa tecnologiaocerts processos altament contaminants. Les condicions d'explotació de la mà d'obra en aquests països suposa un abaratiment dels costs de la producció i una garantia de manteniment de la capacitat de consum dels països avançats, cap a on majoritàriament es dirigeixen els productes. Moltes indústries salven també, d'aquesta manera, les restriccions que en relació amb l'entorn s'imposen als països del "Nord". , Els gestors de l'ordre econòmic Beneficis i alt consum són la base, doncs, del sistema. El benestar i la riquesa d'uns reposa sobre l'explotació i la misèria dels altres. Les regles del joc les imposen el FM I i el BM, els organismes encarregats de la"política correcta". El Fons garanteix el manteniment de tipus de canvi estables que faciliten el comerç internacional; el BM facilita el finançament internacional dels grans projectes d'infraestructuresque possibiliten al "Sud"acomplirel seu nou paper. El GATT, per la seua banda, imposa les regles als mercats, que s'hauran de plegar als interessos de les grans empreses transnacionals del països desenvolupats, les quals es beneficien de la "llibertat" que l'acord planteja.

Terratrèmols socials amb epicentre llunyà El greu problema del deute extern és el resultat d'aquesta classe de política. Arran de la crisi energètica dels seixanta, els països occidentals, incapaços d'absorbir la quantitat de capital acumulada que prové, bàsicament, dels enriquits països de l'OPEP, comença a efectuar préstecs a països subdesenvolupats. Aquests crèdits, concedits alegrement i amb baix control, enriqueixen les classes dirigents d'aquests països, són desviats a projectes faraònics o, massivament en molts casos, són invertits en armament. Amb el temps, aquests països són incapaços de fer front al pagament dels crèdits. El deute, producte fonamentalment de la rapinya privada, serà ara assumit pels governs dels països pobres i carregarà, encara més ladèbil economia de les pobla-

cions (afectant de manera particular a les dones i els menors).

El FMI, en veure el perill de pèrdua de solvència del sistema financer internacional, dissenyaunes condicions d'ajustament que garantesquen, almenys, el cobrament dels interessos dels crèdits. Les poblacions dels països perifèrics veuran com aquest ajust recau fonamentalment en les seues espatlles: retallades de subsidis, de drets i despeses socials, baixada de salaris, restricció de crèdits privats, devaluació de monedes, etc. Aquesta nova situació ha provocat, d'una banda, greus conflictes socials (recordem Caracas, Tunis, ElCaire, Chiapas...), i, d'altra, la subjugació dels països del "Sud" a la política de "lliure" mercat dictada pel "Nord". L'última bomba col- locada pel FM I és la transformació de l'economia planificada dels països de l'Est d'Europa a una "de lliure mercat".

El llavat de cara que tant el FMI com el BM han intentat darrerament, no amaga la realitat de misèria que assola els països endeutats. Malgrat que es vanaglorien de l'avanç dels països asiàtics o celebren espectaculars muntatges com ara el de Rio, aquests organismes no poden ocultar la vertadera cara de les seues polítiques: desprotecció social; ultraliberalisme; model de desenvolupament antiecològic; conflictes bèl·lics; onades migratòries,, rebutjades després pel "Nord"; dislocació dels mecanismes tradicionals de regulació demogràfica; hiperurbanització del "Sud", etc. A més a més, aquestes institucions continuen patint una mastodòntica burocràcia, secretisme i manca de transparència en llurs decisions. La manca de responsabilitat financera és absoluta, ja que, contràriament al que passa en els bancs comercials privats, el BM escapa a qualsevol control comptable, i els seus fracassos i pèrdues són pagats pels contribuents dels països membres.

Encara més poder L'assemblea general del FMI i el BM, que aplegàa Madrid banquers, executius de multinacionals i polítics, buscà augmentar encara més el poder de control de les institucions i, així, els desequilibri entre països pobres i rics. Uns desequilibris fàcilment (i tristament) traduïbles a xifres: 1.200 milions de persones en la misèria més absoluta; una cinquena part de la humanitat que disposa només de l'1 % dels ingressos, de l'1 % del comerç, del 0'2% dels préstecs comercials; 1 bilió i mig de dòlars de deute extern; 800.000 prostitutes menors de 16 anys només a Tailàndia; no se sap quants conflictes de "baixa" (sic) o "alta" intensitat; etc.

Cada volta més el bo i millor de la joventut se n'adona No és casual que hagen coincidit tota aquesta temporada amb les mobilitzacions d'amplis sectors socials, especialment entre la joventut, a favor de destinar el 07% del PIBen solidaritat amb els països del Tercer Món. Es podrà argumentar que el sentiment ha tingut aspectes de "moda passatgera", que en altres ocasions diverses institucions han tractat d'afegir-se a l'onada de solidaritat amb plantejaments que recordaven a les "seiïorasdel ropero". Però, tots aquests "peròs" no poden oblidar l'explosió de solidaritat i de presa de consciència que aquesta campanya ha significat pera milers de joves -i no tan joves-. Moviments d'aquest tipus són una vacuna contra el feixisme, la xenofòbia, el racisme i la insolidaritat. Per entendre que la qüestió és com repartim equitativament el 99,3% de cada país-dintre i fora- cal començar a petites dosis. Però cal començar.

Text de la Declaració: Les altres veus del Planeta, en pàgines 8 i 9

Breu diccionari del "nou ordre" Bretton Woods. La ciutat nordamericana on, ei juliol de 1944; es van aplegar ministres de finances, economistes i banquers dels països aliatsperdissenyarlesinstítucionsque regirien el nou ordre econòmic. Era necessariampliariglobalitzarelsistema capitalista a escala planetària.

Les "Institucions de Bretton Woods" són: El FMI. L'organisme encarregat de mantenirestables les relacions entre les monedes pertal de facilitar la penetració de mercaderies i l'ampliació delcomerçmundial. Dotadeliquidesa al mercat amb préstecs subjectes a dures mesures d'"ajust" econòmic.

Són membres del FMI més de 150 països, però només cinc (EE. UU, Regne Unit, Alemanya, FrançaiJapó) controlen el44% dels vots. Els24 països de l'OCDE(en què estan inclosos els anteriors) tenen la clau de quasiel55%, i els de l'OPEP del 10% El BM. Facilita la finançament internacional dels grans projectes d'infraestructures (transport, hidràuliques, energètiques...), tot impulsant un model de "desenvolupament" que afavoreix la concentració de riquesa en els sectors monopolistes i financers del "Nord" i les élites del "Sud". Entre altres espectaculars projectes, el BM ha finançat l'embassament de SardarSarovara l'índia, d'enorme impacte mediambiental, amb la inundació de 350.000 Ha de bosc i 200.000 Ha de terres de cultiu. El projecte, desplaça 250.000 persones dels seus llocs de residència. EIBM, després de campanyes i pressions n 'ha abandonat lafinançament, encara que les obres continuen. Amb resultats ecològics i humans semblants, el BM finança la construcció de la presa de Pangue, a Xile; la de Balbina, aBrasil; o elprojecte Grande Carajas, destinat a l'explotació de recursos amazònics per ser exportats a preu de saldo als mercats de Japó, EE.UUila UE. El GATT. L'acord que estableix les regles del comerç mundial i que obliga a l'obertura dels mercatsperifèrics, amb la consegüent ruïna delpetitproductor local en favor dels productes de les empreses transnacionals.

L'acord no evita, però, la guerra comercial entre els països del "Nord" (per exemple entre EE. UUiJapó), o la decisió de Japó deportar-se a casa toteslesinversionsfetesaEspanyai que tants beneficis els havien reportat (Suzuki, Kubota, etc.)

DESEMBRE/GENER "94/95

1.- La Responsabilitat de les Polítiques del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional en la pobresa global, la destrucció ambiental i la guerra.

La Casa Verda

dial) hi vacrear les condicions favorables per a l'aparició d'avalots civils, conflictes ètnics i afebliment de l'activitat econòmica.

A Ruanda, el deteriorament de l'entorn econòmic que va seguiral'enfonsamentdel mercat internacional del cafè entre 1987 i 1989 i la imposició de devastadores reformes econòmiques, per part de les institucions de Bretton Woods, va servir per exacerbar les tensions ètniques latents, i per accelerar el procés d'enfonsament polític. En el cas de Somàlia, el programa del FMI-Banc Mundial anava dirigit a l'eliminació de l'economia d'exportació ramadera, a la vegada que contribuïa a la destrucció del petit camperol a causa de l'afluència al mercat local d'excedents de cereal nord-americà.

Atot arreu d'Àsia i Amèrica Llatina, a partirde la revolució verda, els programes del Banc Mundial han contribuït a la destrucció de la biodiversitat i a la usurpació dels drets dels camperols. La recenttemptativadel Banc Mundial d'apoderar-se de totes les col·leccions de llavors dipositades en els bancs genètics internacionals deteriora encara méselsdretsdelscamperols.

Per tant, els acords del GATT recentment signats a Marràqueix violen encara més els drets fonamentals dels pobles, en particular en el terreny de la biodiversitat i dels drets de propietat intel·lectual. Diversos apartats del Programa d'Ajustament Estructural han estat incorporats amb caràcter permanent a l'articulat de la nova Els homes i dones del món que hem vingutacípera defenOrganització Mundial del Comerç (OMC). El manament de l'OMC sar una convivència equitativa, autònoma i en pau amb el placonsisteix a regular el comerç mundial en benefici dels bancs neta, volem ferpública la nostra convicció que cal construir un internacionals i de les corporacions transnacionals, així com a superllenguatge iuna realitatdistintes. Perquèjaconeixem algunes visar (en estreta col laboració amb el FM I i el Banc Mundial) l'aplicació paraules. Sabemque, en anomenar aquest Fòrum "Lesaltres veus delplaneta", estem dient que centenars de milers d'homes de les polítiques nacionals de comerç. Als països desenvolupats del i dones que habiten la terra han deciditparlar. Sabem que quan Nord, els governs nacionals estan aplicant polítiques econòmiques igualment opressives des del punt de vista social. Les conseqüències anomenemelshomesidonesdelmón,noenslimitemarefíectir són l'atur, els baixos salaris i la marginació d'amples sectors de la un tret de l'espècie humana, sinó que fem present l'exigència societat. Les despeses socials estan patint retalls i s'eliminen molts d'un sistema de llibertat des d'on els dos gènerespuguen conèixer-se. Sabem que cada vegada que diem "autosuficièn- dels aconseguiments de l'Estat del Benestar. Les pol ítiques estatals estimulen així mateix la destrucció de la petita i mitjana empresa. cia", "equitat" o "comunitat autocentrada", estem defenent la Atot arreu, en el Sud, en l'Est i en el Nord, una minoria social possibilitat de viure, deserjustosiestarenpau. Icada vegada privilegiada ha acumulat gran quantitat de riquesa acosta d'una gran que assenyalem el dreta la diversitatcultural, estem proclamant majoria de la població. Aquest nou ordre financer internacional alimenta la nostra confiança en la saviesa de tots els homes i les dones que han triatmirar, escoltar/preguntar-se, moguts pel respecte la pobresa humana i la destrucció del medi ambient natural, promou la segregació social, impulsa el racisme i els conflictes ètnics, soscava a la Terra que els envolta. els drets de les dones i sovint precipita els països cap a destructius Desd'acídeclaremlanostravoluntatqueaquestasaviesa enfrontaments entre nacionalitats. noesdestruesca, sinó que siga, pel contrari, el fonament de Els grups ciutadans i les organitzacions no governamentals que qualsevol actuació. Hi ha un món que ve. Unmónqueesdiu promouen la Declaració de Madrid denuncien vigorosament les políamb altres paraules. No estem disposats a delegaren ningú la tiques de genocidi econòmic posades en pràctica pel Fons Monetari responsabilitatdepensar-les.Peraquestmotiuhemparlaten Internacional i el Banc Mundial. Les organitzacions participants en el aquest Fòrum Alternatiu, i avui tenim algunes propostes afer.

Fòrum de "Les altres veus del planeta" refermen el dret de les persoPer això desentranyàrem el vell discurs de l'explotació i la cobnes al manteniment, a la sobirania econòmica nacional, al desenvoludícia, i anem a combatre'l. pament sostenible i democràtic i a la justícia social.

El Fòrum de Madrid denuncia aquest model econòmic destructiu i demana lacancel.lació de tots els deutes. Demana igualmentque es pose terme a les interferències de les institucions de Bretton Woods La liberalització imposada pels acords crediticis amb el Banc Munen els assumptes interns dels països sobirans. El Fòrum de Madrid dial ha anat dirigida cap a la destrucció de l'agricultura i la indústria apel. la també als parlaments nacionals i a les organitzacions populars •• manufacturera. A l'Àfrica subsahariana ha aparegut lafam com a rede tot el món perquè s'oposen a la ratificació dels acords del GATT i sultat de la desintegració del conjunt del sistema agrícola: els ingresala projectada creació de l'Organització Mundial del Comerç. sos per les collites comercials destinades a l'exportació han caigut per davall dels costos de producció dels camperols com a resultat de les devaluacions periòdiques i de la davallada dels preus mundials de les matèries primeres. Al mateixtemps, la producció d'aliments per al mercat intern ha estat destruïda com a resultat del dumping dels excedents alimentaris subvencionats per la Unió Europea i per NordAmèrica.

La destrucció de totes les formes de manteniment econòmic (basades en els mercats tant interns com externs), combinada amb el desmanteliament dels serveis públics i de congelació de la inversió pública (d'acord amb el Programa d'Inversió Pública del Banc Mun-

Declaració de Madrid "Les altres veus del planeta"

Hi ha poques raons per alegrar-se que la comunitat internacional commemore el 50 aniversari de l'Acord de Bretton Woods, que va portar a lafundació del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i el GATT. Els Programes d'Ajustament Estructural imposats per les institucions de Bretton Woods han provocat tant la fam com el brutal empobriment del món en desenvolupament, al temps que contribueixen a latercermonització dels països de l'antic bloc de l'Est. Contràriament a l'esperit de l'Acord de Bretton Woods, que advocava per la reconstrucció econòmica i l'estabilitat de les principals taxes de canvi, els Programes d'Ajustament Estructural han contribuït amplament a la desestabilització de les economies nacionals, a la destrucció del medi ambient i a la desvertebració de la societat civil. En aquest context, les institucions de Bretton Woods són responsables també de la distorsió de les arrels profundes de la crisi econòmica, així com de falsificar els indicadors socials i econòmics.

Malgrat que el manament del Banc Mundial consistia a combatre la pobresa, la seua actuació ha contribuït al desmanteliament dels programes de salut i educació. El seu recolzamentaprojectes hidroelèctrics i agro-industrials a gran escala, ha accelerat els processos de deforestació i la destrucció del medi ambient natural, i així ha conduït al desplaçament i l'expulsió forçosa de milions de persones.

En el Sud i en l'Est, a centenars de milions de xiquets malnodrits se'ls nega el dret fonamental a l'educació primària. En diverses regions del món, la brutal reducció de les despeses socials, en combinació amb el col·lapse del poder adquisitiu, ha conduït a un ressorgiment de les malalties infeccioses, entre lesquals es troba la tuberculosi, la malària i el còlera. Les manifestacions recents d'epidèmia de pesta

Per una convivència equitativa i autònoma en pau amb el planeta. Madrid 1 d'octubre de 1994.

Canons o mantega?

Míssil entrant per la finestra d'un camió en marxa. Tecnologia fina bubònica i pneumònica a l'índia és conseqüència directa de l'empitjorament de la infraestructurasanitària i de salut públicaque va acompanyar la reducció dels pressupostos nacionals, amb el Programa d'Ajustament Estructural de 1991, al qual va donar suport el FMI i el Banc Mundial.

2.- Per l'autonomia i llibertat de les dones.

El concepte de progrés econòmic, i encara la mateixa visió occidental d"'econom ia" actual ment domi nant a tot el món, esfonamentaen una jerarquització dels processos de producció i reproducció. Aquesta visió de l'economia oculta les condicions i la quantitat de treball que les dones realitzen per assegurar-se la supervivència i la de les seues famílies, de les quals majoritàriament són responsables, i facilita la desvalorització social i retributiva de la dona assalariada, obligada a atendre simultàniament les tasques de producció i reproducció.

El darrer cicle econòmic, amb la crisi i els consegüents processos de reestructuració, ha destapat l'extrema vulnerabilitat de la situació de la dona. En totes les societats, però principalment en lesmésdesprotegides, lafeminitzaciódela pobresa és ja una evidència.

El comerç regulat pel GATT i els Programes D'Ajustament Estructural estan aconseguint reduir els recursos alimentaris, augmentar la dependència de-les companyies transnacionals i retallar les despeses socials en salut i educació. Les dones són les primeres afectades per aquestes polítiques. Marginades de l'accés a la propietat o als sistemes de finançament, quan no desplaçades per l'impacte dels grans projectes, milions de dones s'han vist obligades a emigrar a les ciutats o a altres països, on lluiten per sobreviure assumint les ocupacions més marginals. En aquest context, s'intenta solventar el desigual repartiment de recursos mundials incidint sobre els processos de creixement de la població, passant perdamunt

Preàmbul

La llet artificial per a nodriment de la infantesa és una de les exportacions més perilloses del món industrialitzat. La lactància feta amb llet en pols -sovint massa diluïda en aigua no potable i administrada en un biberó no esterilitzat- ha augmentat molt als països pobres, provocant la mort de milers de nens. Mentrestant, el món ric assisteix a un descobriment dels avantatges de la lactància natural.

dels drets de reproducció de cada dona.

Aquesta combinació de responsabilitat familiar i subordinació social i econòmica es manté a través d'estructures socials, culturals i ideològiques, i per múltiples formes de violència (sexual, corporal, reproductiva...). Mentrestant, el discurs internacional delsdretshumans individualscontinuasilenciant aquestes situacions, davant la sistemàtica manipulació del dret a l'especificitat cultural que les élites polítiques o religioses esgrimeixen per perpetuar el seu poder.

El BMiel FMI despleguen polítiques instrumentals que apel Ien als drets de les dones i a la seua incorporació al "progrés", mantenint i reforçant el marc de desigualtat existent. Les polítiques econòmiques i socials han d'eliminar aquests desequilibris, que serveixen de pretext a moltes élites dirigents per mantenir les estructures de dominació patriarcal.

En conseqüència, mantenim que la superació de l'actual situació de desigualtat és la condició de partida per a la construcció d'una convivència equitativa i autònoma. Les organitzacions de solidaritat internacional haurien de situar aquest concepte al principi dels seus objectius donant suport al camí propi que, en cadaàmbit cultural, segueixen les dones en la seua lluita per la llibertat i l'autonomia.

Butlletí

DESEMBRE/GENER '94/95

3.- Acabar amb el creixement de l'economia de mercat

5.-Afrontar la crisi ecològica global des de l'autonomia i la responsabilitat local.

El creixement indefinit de l'economia monetària, recolzat en l'expansió contínua del consum per part dels privilegiats de tot el món i en la continuació de l'explotació neocolonial, és la principal causa de l'agreujament de les diferènciesentre els pobles i les classes socials, de l'expansió de la pobresa, i de l'exhauriment dels recursos naturals.

La possibilitat d'aconseguir, a través dels avanços tecnològics i la reestructuració econòmica, un nou model de creixement indefinit i que no erosione la base de recursos naturals, és una creença sense recoIçament empíric i desmentida perl'experiència. S'ha revelat igualment falsa la idea que aquesta és l'única via per a superar la pobresa, resoldre el problema del treball i evitar la destrucció de la naturalesa. Aquest tipus de falses alternatives, habitualment proposades pel BM i el FM I, sols beneficien els poderosos, i els sectors privilegiats als quals totes dues institucions defensen i representen.

En conseqüència, com a punt de partida per a la superació dels desequilibris socials, ambientals i econòmics, el creixement de l'economia monetària ha de ser detingut. Pera la superació de la pobresa i la marginació, i per avançar capa la justícia social, cal basarse en la redistribució de la riquesa i no en el creixement, evitar la mercantilització de la vida de les persones i posar en pràctica de manera autònoma altemativesjustes.sdidàriesirespectuoses amb la naturalesa.

El GATT perillós

4- Fer front a la globalització econòmica i financera des dels pobles i les comunitats.

La globalització de l'economia constitueix l'etapa actual del procés seculard'expansió del sistema capitalista. Implica la mercantilització, a una escala molt major que l'observada fins ara, de lescapacitats productives i creatives de les persones, aixícom dels recursos naturals, socials i culturals dels pobles i les comunitats, per facilitar-ne la connexió als circuits de l'economia mundial, dominats perles empreses transnacionals i pel sistema financer internacional. La globalització econòmica determina l'arrasament cultural dels pobles, icondueix, abans o després, al deteriorament de les seues condicions de vida. El

procés de globalització és, a més a més, intrínsecament insostenible des del punt de vista ecològic perquè provoca un creixement exponencial del transport i del consum d'energies no renovables, i perquè les exigències de competitivitat dels mercats mundials imposen la utilització dels recursos naturals en cada lloc en règim no sostenible, i així desplaça les formes d'utilització tradicionals adaptades a les condicions naturals locals.

Després dels processos de liberalització i desregularització de les últimes dècades, i la incorporació massiva de recursos tecnològics, el sistemafinancers'ha convertit en un gegantesc instrument de manipulació global de l'estalvi, els preus, les monedes, la producció i la riquesa dels pobles del món, en benefici d'uns pocs privilegiats. La immensa majoria de les transaccions financeres ha passat a ser de caràcter simplement especulatiu, sense cap vinculació a valors o referències físiques, productives o territorials. Contínuament es realitzen operacions il·legals a gran escala i amb total impunitat, mentre" proliferen els paradisos fiscals i els refugis per a tota classe de moviments financers encoberts sota l'anomenat "secret bancari". Laintervenció ideològica, política i tècnica de les institucions de Bretton Woods, queforen creades pergarantJrl'estabilitatfinancera internacional, ha conduït directamentaaquestacaòticasituació.

A l'ombra de la bombolla financera global, continua creixent un règim de comerç internacional injust, situat sota el control de les empreses transnacionals i els governs dels països del Nord, i organitzat en benefici exclusiu de les classes privilegiades de tot el món. El comerç internacional ha deixat de ser un mitjà pera cobriraquelles necessitats reals que no poden ser resoltes localment, peraconvertir-se

en un mitjà de realitzar grans negocis, intercanviant més i més béns superflus per als països del Nord a canvi de menys i menys bens necessaris per als països del Sud. Aquest ha estat el resultat de les polítiques del GATT, que ara l'Organització Mundial del Comerç pretén estendre a sectors de gran transcendència social i cultural, com la propietat intel·lectual i els recursos genètics. Un règim de comerç just, que garantesca la conservació de l'equilibri sòcio-cultural i ecològic de les comunitats involucrades en els intercanvis, sols pot donar-se entre sistemes econòmics amb capacitats tecnològiques relativament pròximes, o entre grups i comunitats amb actituds solidàries.

En conseqüència, perfacilitar la pervivència i la recuperació de les comunitats autocentrades, basadesen l'autosuficiència i en la proximitat, cal detenirel procés deglobalització de l'economia capitalista. La circulació internacional del capital ha de ser sotmesa a noves formes de control

social, establint la vinculació obligatòria de les transferències financeres a intercanvis reals de bens o serveis, el tancament dels "paradisos fiscals", la derogació del secret bancari, i la persecució internacional dels fraus i delictes monetaris i financers. El comerç internacional ha d'enquadrar-se en un nou marc institucional que no contemple el creixement dels intercanvis com un objectiu en si mateix, sinó que afavoresca especialment el comerç entre les nacions del Sud, i que facilite als pobles la lliure protecció dels seus recursos, les seues formes de vida i la seua identitat cultural, sense exposar-se a repressions ni represàlies.

Els pobles de tot el món han de mobilitzar-se per impedir la ratificació de l'Organització Mundial del Comerç.

L'ecologia global no pot separar-se dels problemes ecològics locals.

L'administració global de la crisi ecològica, tal i com va ser establerta a la Cimerade Rio de Janeiro, no aconsegueix de resoldre els problemes ambientals. Només condueix a la instauració d'una "ecocràcia" mundial, que gestionarà els recursos naturals al servei del procés de globalització econòmica, reproduint i agreujant els conflictes ecològics. Les institucions de Bretton Woods, i particularment el Banc Mundial, s'han convertit en els principals defensors d'aquesta destructiva política ambiental i hi reclamen el protagonisme de la seua gestió.

Globalització econòmica i globalització ecològica es perfilen aixícom les dues cares inseparables de la nova configuració del sistema capitalista, amb la qual aquest intenta adaptar-se al greu deteriorament de les condicions naturals de producció que ell mateix ha provocat. Si hi arriba a imposar-se aquest model de control i gestió des de dalt de l'ecologia i l'economia, assistirem a una immensa destrucció de la natura, i un creixent deteriorament de les condicions de vida de les comunitats i els grups socials més dèbils en tot el món.

En conseqüència, cal oposar-se a aquest procés tornant a les comunitats i als pobles del món la plena capacitat de decisió sobre la utilització responsable dels seus propis recursos naturals. La gestió dels problemes ecològics cal que siga separada de l'àmbit tecnocràtic i retornada a l'àmbit polític, d'on mai no hauria d'haver eixit. Els problemes d'àmbit superior al local han de ser abordats amb un enfocament de baix cap a dalt, mitjançant la col·laboració i la discussió entre les comunitats afectades en fòrums oberts i democràtics.

6.- Anul·lar el deute extern.

Sense una solució definitiva al problema del deute extern no existeix cap possibilitat d'avançar cap a una situació de justícia en el pla internacional. L'anul·lació immediata de l'anomenat "deute dels països del Sud" és la condició de partida imprescindible per avançar cap aaquesta solució. Gran part dels deutes que avui en dia constitueixen el deute extern va ser contractada en condicions de dubtosa legitimitat política, tant per part de les entitats prestamistes com dels governs prestamentaris. Els pobles han pagat ja enormes sumes a conseqüència dels deutes que els seus governs van contraure amb les institucions financeres dels països rics, en forma de pagaments d'interessos, reintegraments del principal, fugues de capital i adquisicions de productes del Nord a preus imposats en els mateixos contractes de préstec. Nombrosos analistes estimen que els pagaments de capital i interessos ja efectuats pels països pobres endeutats superen amb escreix el deute pendent. Els països del Nord tenen, a més a més, un altre immens deute amb els països del Sud, per les matèries primeres que aquests els vénen subministrant a preus manipulats a la baixa per les corporacions transnacionals. En conjunt, les dades disponibles indiquen que el que en realitat existeix és un gegantesc deute econòmic del Nord cap al Sud, al marge d'altres deutes socials i ecològics que es donen des de fa molts segles, la dimensió dels quals és incalculable. L'anul·lació sense condicions de la totalitat del Deute Extern és el primer pas, imprescindible i urgent, per a l'establiment d'unes relacions internacionals equitatives.

7.-Replantejar l'ajuda internacional A causa de l'agreujament dels desequilibris socials, ecològics i econòmics acumulats en les últimes dècades atot el món, la solidaritat és ara més necessària que mai. Però no és menys cert que la forma en què s'ha organitzat l'ajuda oficial en el passat ha contribuït, en molts casos, a agreujar els problemes i no a resoldre'ls. Moltes empreses dels països rics han fet grans negocis i han rebut grans subvencions encobertes a compte de l'ajuda, amb el suport actiu dels seus governs. Aquests han arribat a presentar com ajudes operacions indignes, com el subministrament d'armament, i fins i tot l'assessoria o la col·laboració directa en la repressió pol íticaisocial. Bona partde l'ajuda oficial es perd, per ambdues parts, en els viaranys de la corrupció i la incompetència, i acaba engreixant la càrrega del Deute en prejudici dels grups socials més vulnerables, que inclouen les minories, les comunitats indígenes, les dones i els xiquets. Les institucions de Bretton Woods, i en particular el Banc Mundial, han fracassat en els seus pretesos objectius de reducció de la pobresa, perquè només són capaços d'articular programes d'ajuda i cooperació imposats des de dalt, que ignoren les veus i les necessitats dels grups locals.

El Fòrum Alternatiu "Les altres veus delplaneta"ha constatat la necessitat de realitzar una revisió a fons no solament del conjunt de

DESEMBRE/GENER

10

94/95

La Casa Verda

les intervencions que es realitzen sota la cobertura dels sistemes oficials d'ajuda, sinó del propi concepte d"'ajuda". El Fòrum insta les organitzacions dedicades a aquestes activitats a aprofundiren aquest debat, i a elaborar alternatives d'actuació en aquest terreny que faciliten l'autonomia i no generen dependència, que siguen gestionades per les comunitats interessades i que no siguen utilitzades per emmascarar els efectes de les polítiques d'ajustament. L'ajuda no potconstituiren cap cas ocasió de negoci per als països o entitats donants.

8.- Abolir les institucions econòmiques internacionals Per a la gran quantitat de persones de tot el món que pensen que els fets socials, culturals i ecològics han de primar sobre l'economia, les institucions de Bretton Woods -i laseua germana bessona GATT/OMC- estan definitivament fora de lloc. L'estructura interna del BM i el FMI, on el poder de decisió és proporcional als diners que aporta cada país membre, constitueix un paradigma de la ideologia capitalista, que consagra la primacia dels valors econòmics sobre qualsevol altre valor humà, social o natural. Les conseqüències de la intervenció es resumeixen en la crisi ecològica, social i políticaque regna en la major part del planeta, en un panorama dominat per l'extensió de desigualtat i pobresa en proporcions mai no vistes. Aquests resultats són els únics que es poden esperar de les actuacions d'uns aparells burocràtics que no estan sotmesos a cap tipus de control democràtic.

Ha arribat el moment de posar un termini a l'existència d'aquest tipus d'institucions.

Els conflictes d'interessos i els desajustaments monetaris que poden sorgir entre comunitats, pobles i nacions han de resoldre's en fòrums polítics oberts i democràtics, on poden considerar-se tots els aspectes de cada problema sense que cap ortodòxia econòmica s'haja d'imposar sobre els drets de les persones.

Cal concretar un calendari i uns mecanismes que garantesquen el control social •del procés de desmantellament de Bretton Woods. Aquest procés haurà d'iniciar-se amb una immediata reducció dels seus fons. A més a més, els recursos del Fons

Global del Medi Ambient i de l'ajuda concessional, que gestiona actualment e! grup del Banc Mundial, hauran de ser posats de forma immediata sota el control d'altres institucions, per facilitar la ràpida reorientació de la seua gestió.

En el llindar del canvi de segle, la penosa història de les institucions de Bretton Woods cal que siga només un mal record, una lliçó a no oblidaran el futur.

Crida a la solidaritat amb el poble sahrauí

Qui no se n'assabenta...és perquè no Mig Llibres de BAKEAZ (coeditats, entre altres, per Acció Ecologista Agró) a 500 pta.

"El empleo en una economia sostenible " Michael Renner

Caravana d'ajuda al poble sahrauí El grup SALAM, de solidaritat amb el poble sahrauí ens ha fet arribar una crida d'urgència de la Mitja Lluna Roja per organitzar una "Caravana per la Pau al Sàhara" d'ajuda humanitària als Campaments de Refugiats Sahrauís deTinduf. Aquesta caravana, programada per als últims dies de l'any, va haver de ser avançada al dia 16 de desembre a causa de les inundacions causades per lespluges torrencials que devastaren els campaments de refugiats els dies 29 i 30 d'octubre.

Crida d'urgència Després de les inundacions del 8 i 9 d'octubre, per segona vegada consecutiva, la Wilaya de El Aaiun es troba totalment sinistrada. Set morts, 6.000 famílies sense abric, la pèrdua dels estocs alimentaris col·lectius i individuals dels refugiats, l'enfonsament detotsels abrics (escoles, dispensaris, hospitals, dipòsits alimentaris de les Dairas i de la Wilaya) i la pèrdua de totes les tendes és el balanç provisional de les fortes inundacions de finals d'octubre.

En aquest moment les necessitats més urgents continuen sents: tendes de campanya, mantes, productes alimentaris, medicaments de primera necessitat, ambulàncies i generadors elèctrics.

Situació crítica Aquestes inundacions, vénen a incrementar encara més els sofriments dels refugiats sahrau is, que porten 19 anys de guerra i exili (des de l'ocupació marroquina), a l'espera que se cèlebre el Referèndum d'Autodeterminació promès segons el Pla de la ONU i de la OUA. El 28 d'octubre de 1994, la Comissió de Descolonització de Nacions Unides adoptà la resolució d'organitzar un referèndum d'autodeterminació imparcial, tot esperant que les dues parts en conflicte enceten un diàleg que permeta de crear el clima de seguretat i confiança necessaris per a la realització del Referèndum. El rei Hassan II, però, no ha tardat gaire a definir-se. Els passats dies 29/30 d'octubre, en unes declaracions al diari francès Liberation, refusà amb anterioritat el resultat del referèndum si no fos favorable a la seua tesi ú'annexió:" Els partidaris de Marroc al Sàhara estaran exposats a un genocidi i serà necessari defensar-los. Marroc es retirarà, però deixarà a aquestes gents els mitjans desupervivènciaperassegurarlaseualegítimadefensa".E\Fmn\Po\\sanoiauna crida a Ta Comunitat Internacional perquè exercesca pressions sobre Marroc pertal que respecte l'elecció del poble sahrauíialce tots els obstacles que impossibiliten la descolonització del Sàhara Occidental.

"Discriminación de genero: un obstàculo para el desarrollo sostenible " Jodi L. Jacobson Monogràfics d'Acció Ecologista Agró "El problema del fem" "El transport de material radioactiu" "La Central Nuclear de Cofrents "Las Hoces del Cabriel" "Dossier Forestal" (reedició) 1.500 pta

El racó del "merchandising" Disposeu de xapetes, enganxines, encenedors, samarretes... i un llarg etc.

Samarretes: Solet antinuclear: 500 pta. per a grups (800 PVP) Solet antinuclear mànega llarga: 600 pta. (1.000 PVP) AEA: 400 pta. (600 PVP) AEA mànega llarga: 500 pta. (800 PVP) "València en Bici": 800 pta.

València en Bici", mànega llarga: 1.100 pta.

Monografies d'una gran qualitat sobre: múm 1: "Quince preguntas sobre los conflictos yugoslavos" núm 2: "Antirracismo" núm 3: "Eqüilibrio ecológico, crecimiertto y empleo" núm 4: "Sobre la intolerància y lo intolerable"

Tots aquells que vulgueu col.laborar econòmicament (l'embarcament de la campanya de l'any passat costà més de 5 milions de pessetes) o amb matèries de primera necessitat podeu posar-vos en contacte amb Emilio García Calvo, president de SALAM, Carrer Baix, 8,1 r; 46003-València. Tf. 3921731 o podeu adreçar-vos a La CasaVerda.

Butlletí

DESEMBRE/GENER '94/95

Nota d'atenció sobre el Conveni cT'Endesa"

La Incineradora deBunyol: el desenllaç

A les parts i entitats signants...

11

Després de les primeres reunions de la Fundació "Els Ports-Maestrat" i de la presentació dels primers projectes acollits, veiem com part dels signants del Conveni, tenen més tendències a eixir-se'n que a llaurar dret.

esprés de 8 anys de lluita reivindicativa i jurídica contra els greus danys que la contaminació procedent de la Central Tèrmica d'Andorra ha causat a la Comarca dels Ports-Maestrat es va subscriure un conveni entre la Generalitat, Endesa, els Ajuntaments afectats, i els ecologistes. La finalitat del Conveni és triple: la preservació mediambiental de les zones boscoses, la recuperació i millora ecològica de la zona i la contribució al desenvolupament sostenible dels PortsMaestrat.

D

El primer dels compromisos esmentats s'ha concretat en l'acord formal d'Endesa, que s'incorpora a la primera acta de la Comissió de Vigilància i Control i, pertant, al contingut del Conveni, d'efectuar una reducció addicional de les emissions contaminants en el marc d'una taula d'emissions acordada.

La segona de les finalitats, la reparació del deteriorament causat a la comarca, havia d'instrumentalitzar-sea través de les aportacions econòmiques que, tantl'empresacom la Generalitat, es comprometien a efectuar. Per a tal finalitat, es va constituir laFundació "Els Ports-Maestrat", que ha d'elaborar i canalitzar els programes d'inversions que vingueren a recuperar el deteriorament ambiental causat durant tants anys pel funcionament de la Tèrmica.

Els Convenis s'han de complir El moviment ecologista ha actuat en tots aquests acords segons un principi de bona fe i de claredat que no s'està reflectint en l'actuació d'algunes de les entitats públiquesque hi intervenen. Les associacions ecologistes hem fet un esforç per posar fi a l'empitjorament de l'entorn de les comarques afectades amb una actitud de diàleg. Ara, des d'Acció Ecologista Agró exigim que la nostra actitud siga corresposta per la resta dels signants de manera que l'esperit del Conveni no siga vulnerat.

Així, hem de denunciar l'actitud de la Generalitat Valenciana, que no ha inclòs en els Pressupostos del '95 les quantitats necessàries per a afrontar les obligacions econòmiquesque va assumiren la signatura del Conveni, ni haformulat fins a la data res que puga ser considerat com un programa d'actuació dels que, segons l'acord signat, es va comprometre a realitzar. Després de l'última reunió de la Fundació, els representants de la Generalitat donaren un termini de dos mesos per indicar com "pensaven cumplir el compromís de la Generalitat. Exigim que, de manera expressa, figuren les quantitats acordades en els Pressupostos de la Generalitat per al 1995 i que, en breu termini, s'hi aporten, amb la qualitat necessària, els Programes de Millora Ecològica de Gestió Sostenible dels Boscos inclosos en l'acord.

Benvingut míster Marshall Pel que fa als projectes presentats en la convocatòria d'ajudes dels Plans d'Inversió per a 1994 i 1995, volem advertirdel perill que la proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques del proper maig, puga conduirà una pressa i una certa banalització de les inversions previstes i que, amb l'objectiu de. constituir inf raestructures abans del

període electoral, es realitzen actuacions que no tinguen res a veure amb el propòsit del Conveni, i només cerquen la satisfacció immediata d'unes necessitats municipals que han de ser realitzades per l'actuació ordinària de les diverses Administracions (Programes ordinaris de la Diputació o la Generalitat) . Una gran part dels projectes presentats pels Ajuntaments en la convocatòria d'ajudes formulada, se situa en una línia que no seria respectuosa amb la filosofia de l'acord. Pertant, hem de recordarque, entre els tres objectius de l'acord, el de desenvolupament sostenible de la comarca ha de buscar-se de manera que seri'afavoresquendirectament les altres dues finalitats: la preservació de les masses boscoses i la recuperació i millora ecològica de la zona.

Una inter-pretació unilateral del Conveni basada únicament en actuacions d'infraestruc-tu res trairia la lletrai l'esperit d'allò concertat i actuaríem en conseqüència.

Els Ports i el Maestrat han de ser els únics beneficiats Nosaltres interpretem que el desenvolupament sostenible, en aquest cas, és el que uneix els beneficis econòmics del major nombred'habitants de lazonaamb la millora d'un medi natural greument castigat per l'activitat de la Central Tèrmica d'Andorra. El desenvolupament econòmic i la restauració mediambiental poden anar junts si no ens deixem dur per una visió miop i, possiblement, electoralista i, per contra, encarem projectes globals.

Per tant, davant del que venim exposant, entenem que la "Fundació Els Ports-Maestrat" hauria de vetllar pel compliment del Conveni i no permetre actuacionsque tan sols representen un rentat de cara, especialment en períodes preelectorals com l'actual. Fóra convenient que, des del Patronat s'exercira una reflexió respecte al contingut i filosofia del Conveni, així com del propi funcionament del Patronat, dirigida a assumir el compliment de l'objectiu per al qual es va constituir i que no és altre que el d'impulsar i avaluar les actuacions de recuperació i millora ecològica de les zones afectades. I açò, tal com queda explícit en el propi conveni, passa per: a) l'elaboració del Pla de Desenvolupament Integral de la comarca, tenint en compte els tres objectius indicats en l'acord; b) l'elaboració del programaGlobal d'Inversions i c) que totes les aportacions econòmiques previstes en aquest acord siguen gestionades directament pel Patronat de la Fundació "Els Ports-Maestrat" com a mecanisme coherent amb els seus objectius i com a forma de control i d'intervenció de les esmentades aportacions.

Aquests tres aspectes són fonamentals perquè la fundació acomplesca amb l'objectiu peral qual vasercreada. Actuar d'una altra manera no és més que desvirtuar un acord molt important, que convé no oblidar com de difícil va serdegestar.

Per últim, volem posar de manifest el nostre desig de preservar l'acord a què es va arribar, però també el de no callar i advertir contra els intents de desvirtuar-ne el contingut.

Taula del col·loqui al Diari "Levante"

E

I dia en què començaven les festes locals, caent ja agost del calendari, els veïns de Bunyol es desdejunaven amb un "Ban de la Alcaldia sobre la instal.laciód'una Indústria de Tractament de Residus Industrials". El seu Alcalde, que aixífirmavafVuestro Alcalde"), sense nom ni res, florit i verbós com ja és tradicional en ell, els sotmetia a una terapèutica sessió d'anàmnesis (osuperacióde l'oblit): "Recordaran los màsviejoslaspolémicassurgidascuando elalcantarillado hubo de introducirseenlascasas. Novedososistema que ademàsdeproducirdestrozostemporalesenlosinmuebles,parasuinstalación, suponía un cambio radical de conducta. O aquella otra que surgió cuando se instaló la primera recogida pública de basurasdomésticas. Faena tuvoelalguacilpara denunciarà quienessenegabanapagarelservicioycontinuaban vertiendodemodoincontrolado. Eltiempo demostro que el cambio de cultura y aún depensamiento sobre estos temas convenia a la salud pública (sic)". Saber és recordar, va deixar escrit el gran Plató, i l'Alcalde de Bunyol creia saber bé el que convenia a la salut pública dels seus conciutadans i que aquests, mancats de cultura i dèbils de pensament, ignoraven.

Les mobilitzacions Des d'aquell calorós dia d'agost fins aquest 21 de novembre, en què més d'un miler de persones de la comarca de la Foia es concentrava davant l'Ajuntament de Bunyol per mostrar el seu rebuig al projecte d'incineradora patrocinat per Terraire i obligava l'Alcalde (i diputat autonòmic, per altra banda), el socialista Andrés Perelló, a paralitzar l'aprovació del pla parcial del polígon industrial en què havia d'ubicarse la instal·lació, a Bunyol i la seuacomarca no ha passat ni un sol dia que la gent no estiguera pendent del que hom estava ordint al voltant de la incineradora. Perelló no ha desaprofitat cap fòrum per escometre contra els qui s'oposaven al projecte de Terraire, com si es tractarà d'una qüestió personal: "Aquellospracticantes de la ecologia medievalizante, que nos quieren llevar al siglo XIII, son un peligro real para el medio ambiente que debemos desenmascararycombatir". I s'hi va dedicar amb l'entusiasme del condottieroúentífico-tècnic posat en la profilàctica tecnologia de la incineració, per a major glòria de Bunyol i de don Emilio Serratcsa.

Dissabte 26 de novembre publicava la premsa local que Terraire havia decidit "aplazar la presentación de su proyecto (...) hastaconocerel plan de residuos industriales cuyo proceso de

elaboración ha iniciado el gobierno valenciano".

Què ha passat a Bunyol?, es preguntaran molts, durant aquests tres mesos que separen el no res argumentatiu del ban d'agost de la misèria políticadel21 de novembre, amb la comarca en un carrer infestat de forces antidisturbis i l'Alcalde de Bunyol emetent un missatge patètic cada dues hores per la ràdio i la xarxa de megafonia locals en què advertia contra els avalotadors?

Doncs molt senzill, no ha passat ni més ni menys que el que ocorre a d'altres països, on la lluita contra aquesta menad'indústrieshipercontaminants té ja dècades. El prestigiós biòleg americà Barry Commoner, directordel Centre pera la Biologia dels Sistemes Naturals, institució pionera en la lluita contra les incineradores de) EEUU, ho resumeix aixíen el seu llibre En pau amb el planeta : "L'oposició a les incineradores de fem ha donat lloc a un nou escenari per a l'exercici de la democràcia, tot generant deba ts al voltant de les decisions ordinàriamentpresessensecapdiscussió pública".

A la Foia de Bunyol, com a d'altres

comunitats, la decisió de construir una incineradora ha sigut protestada mitjançant la creació d'un grup d'oposició, la Plataforma Antiincineradora, integrada per EU, CC.OO, els grups ecologistes TAMUS i Acció Ecologista-Agró, associacions de veïns, cooperatives agrícoles, claustres de professors, la major part del personal sanitari comarcal i una gran quantitat de veïns sense cap filiació.

A l'abril de 1988, conta Commoner en el llibre adés citat, una societat d'inversions que havia estat promovent activament emissions de bons per a finançar incineradores va advertir que "l'oposició pública continuarà sent el més fort obstacle pera aquesta indústria durants els pròxims anys. Les preocupacions pel que fa a les emissions de dioxina i els residus de cendra en grans concentracions de metalls continuaran acomplint un paper fonamental en el desenvolupament d'aquesta indústria."

A la Foia de Bunyol, l'opinió pública autoorganitzada ha convocat concentracions, actes informatius i debats i ha presentat 15.000 plecs d'al .legacions al pla parcial del polígon industrial, fins a bloquejar la proposta d'incineradora. A la democràcia ambiental no li ha resultat senzill obrir-se pas entre la democràcia institucional. A l'Alcalde de Bunyol, tot apel·lant enutjosament a la legitimitat democràtica que li confereix haver guanyatunes eleccions municipals, li ha faltat la sensibilitat i la capacitat de reflexió necessàries per a veure que aqueix no és aval suficient pera decidir la instal·lació d'una incineradora que posaria en greu risc la salut de tots els habitants -actuals i potencials- de la comarcaihipotecariaelfutureconòmic de la zona. Així ho ha entès la comarca i, davant la negativa de l'alcaldia a convocar un referèndum, li ho ha fet saber de l'única maneraque, segons sembla, entenen certes coses els sords d'esperit: a plena veu.

ANACLETO

Edil i Civils

FERRER

,

El passat 27 de novembre la Guàrdia Civil es presentava als domicilis de sis ciutadans de Bunol, alguns destacats membres de la plataforma antiincineradora, per comunicar-los verbalment que els havia estat imposada una sanció governativa per participació en una "manifestació il·legal". Pel fet de tractar-se d'una comunicació un tant irre-3 guiar -no per escrit, sinó verbal- alguns sospiten que podria tractar-j se d'una maniobra d'intimidació o de represàlies. i Per altra banda, l'alcalde de Bunol sembla que continua ignoranr l'opinió contrària al projecte de 4.000 ciutadans i ciutadanes de Bunol i s'encabota a denunciar la participació de ciutadans i alcaldes d'altres pobles de la Foia i d'altres col·lectius: "violació de la intimitat local", en diu l'edil-.

El final, per ara, d'una fosca història El passat 21 de novembre es reunia a l'Ajuntament de Bunol la Comissió Informativa d'Obres Públiques i Urbanisme per informar sobre el Pla Parcial del Polígon Industrial "La Solana" que, en principi, havia d'acollir la incineradora. Des de les cinc van anar concentrantse a les portes de l'Ajuntament ciutadans i ciutadanes de Bunol i de la comarca: Chiva, Cheste, Alborache, Macastre, Yàtova, Turís, Godelleta, Siete Aguas... més de 3.000 persones, malgrat que l'edial havia dit que la manifestació era il·legal.

Després d'hores de tensa negociació, i després de reunir-se els alcaldes de Bunol, Chiva, Cheste, Godelleta, Turís i Macastre, s'hi va acordar que l'Ajuntament de Bunol paralitzava l'aprovació del Pla Parcial i, pràcticament, tots els municipis de la comarca s'obligaven a redefinir la seua política industrial, de manera que no fóra Bunol l'únic on no siga possible la instal·lació d'indústries d'aquesta mena.

Dos dies després, el Consell d'Administració de Buinsa (empresa municipal encarregada de la compra dels terrenys per al Pla Parcial) acordava deixar de mantenir relacions amb l'empresa Terraire, promotora del Projecte. Poc després, Terraire renunciava a la presentació del Projecte fins que la Generalitat no concretarà un Pla general de Residus.

Ho tornaran a intentar en un altre lloc.

DESEMBRE/GENER '94/95

12

La Casa Verda

Conclusions de les Jornades de Gestió i Defensa del Bosc Enguany s'han cremat més hectàrees que mai a les nostres muntanyes, però l'Administració està entestada a no canviar de política. La reforestació i la prevenció s'enfoquen de manera que resulten ineficaces, inadequades, i amb contrapartides ecològiques força negatives. Si els ecologistes i la resta de col·lectius implicats en la defensa del medi ambient no fem un gran esforç a coordinar campanyes i actuacions més decidides i a fer arribar les nostres alternatives a tots els sectors de la nostra societat, açò no canviarà: lamentacions a l'estiu i oblit a l'hivern Aspecle de les Jornades LesJornades Durant els passats 22 i 23 d'octubre se celebraren les Jornades Ecologistes de Gestió Forestal, organitzades per Acció Ecologista Agró i la Federació Ecologista del País Valencià.

Les Jornades foren un èxit total de participació, hi intervingueren unes 130 persones representants de la pràctica totalitat de col·lectius ecologistes valencians i d'altres entitats i grups interessats en la defensa del medi ambient. Al l[arg d'un atapeït programa s'hi debateren quatre ponències sobre incendis, repoblacions i altres aspectes de la política forestal. Un extens dossier, d'unes tres-centes pàgines i tot just tornat a reeditar, amb abundant documentació sobre la situació dels nostres boscos ha servit de base a les discussions. Aquest. dossier està sent difós entre grups polítics, sindicats, entitats excursionistes, organitzacions de consumidors.asscciacions de veïns, etc.

Al llarg dels debats s'hi va denunciar la política forestal de l'Administració valenciana com a ineficaç per a evitar ladegradaciódelsboscos.rcausantper si mateixa de novesagressbnscontraels ecosistemesque,enelscasosmésgreus, s'estàestudiantdenunciarals tribunals.

En les Jornades s'hi va qualificar de continuïsta -de la pèssima actuacióde l'Icona franquista-les actuacions sobre reforestació i prevenció d'incendis, que són, a més d'ineficaces, inadequades i nocives peral medi ambient. Elscanvis han estat més en les aparences i en les paraules, però no en la major part de les actuacions. En aquest sentit, els responsables polítics valencians semblen estar "segrestats" pels tècnics heretats de l'Icona, que no han canviat de plantejaments ni d'actuacions i són els que marquen en la pràctica la política de la Conselleria de Medi Ambient. Així, i com a mostra, continuen efectuant-se les repoblacions bàsicament amb pins i maquinària pesant, i continua sense abor-

dar-se amb profunditat una prevenció d'incendis basada en l'evitació de les causes, en la vigilància i la dissuasió.

La mal anomenada "silvicultura preventiva", tal com està aplicant-se, és una estafa i una malversació de fons públics: a més de no ser preventiva, té greus ínpactes'sobre la vegetació i el sòl, danyant inclús ecosistemes d'alt valor ecològic.

Els acords Entre els acords adoptats destaca la decisió d'impulsar una àmplia Plataforma Cívica per la Defensa del Bosc en la qual es proposarà la participació de tots els sindicats, entitats associatives de les d iferents comarques valencianes, tècnics i especialistes en problemes ambientals, associacions excursionistes, culturals, de consumidors, cooperatives del món rural, agrupacions d'ensenyants, etc.

Els objectius prioritaris d'aquesta Plataforma seran: tant el fet de desenvolupar campanyes de conscienciació ciutadana i d'educació ambiental destinades al coneixement, valoració i defensa dels nostres boscos.com l'evitació d'incendis i altres greus impactes ambientals.

Per altra banda, es tractarà de defensarfronta l'Administració una taula reivindicativa de mínims consensuats pertota la societat, emprant peraaçò tots elmitjansdisponíbles: informes tècnica, actes públics, interpel·lacions parlamentàries, denuncies legals, campanyes divulgatives, etc.

Els punts que podrien formar part d'aquesta taula reivindicativa són 1.-Realització d'una auditoria sobre el funcionament del dispositiu de prevenció i lluita contra incendis, per a detectar les mancances i errors i, en base a aquesta, demanar-ne una reestructuració afons que millore els efectius, distri-

Incendi a Audi I la

bució, preparació i coordinació del sistema de lluita contra incendis.

2.- La protecció urgent de les àrees de major valor ecològic de les nostres muntanyes, el 2% delterritoriva\er\cià que encara conserva fragments dels boscos originaris (una extensió similarà la que es crema en anys "normals").

3.- Un Pla-Marcde turisme rural que regule aquest sector i que incentive les modalitats d'interès ecològic i social.

4.- Mesures socials de compensació per a les zones rurals de predomini forestal, com perexemple: milloresen les infraestructures i dotacions socials, creació d'ocupació vinculada a la protecció del medi ambient; la instauració d'un cànon ecològic que compense la preservació i el manteniment dels ecosistemes ben conservats, subvencions i ajuts per aactivitats tradicionals compatibles amb la conservació, etc.

5.- Concreció d'un compromís concret per part de l'Administració d'un increment del patrimoni públicforestal.

6.- Un Pla de Repoblació Forestal on es tinga en compte no sols les extensions sinó l'adequació de les actuacions, i no siga resultat de més improvisacions, sinó un pla de futur destinat a mantindré's i noa perdre's en un incendi com passa amb els pins.

En aquest sentit, s'haurien de prioritzar arbres i arbusts rebrostadors que no moren després del foc i poden recuperar-se ràpidament, amb la qual cosa protegeixen el sòl i recarreguen els aqüífers i, alhora, mantenen una gran biodiversitat i valor ecològic.

7.- Una ambiciosa campanya d'educació ambiental tant en centres escolars com fora; pera menors i adults, d'àrees urbanes i rurals.

8.- Una regulació efectiva, amb vigilància operativa i sancions adequades, que evite els danys a la vegetació natural i al sòl fèrtil que puguen derivarse de males actuacions d'explotació o gestió.

Manual d'ús davant d'agressions forestals a.- Mesures immediates 1.- Seguiment de les actuacions.

Cal que entre tots els col·lectius ecologistes valencians fem un seguiment continuat, sobre el terreny, de les actuacions negatives que fan impacte als ecosistemes forestals: pedreres, pistes, tales, rompudes de terres, extracció de fusta cremada, tancats cinegètics... però també de repoblacions efectuades amb maquinària pesant, danyant el sòl i la vegetació natural i/o amb espècies inadequades.

També hem d'estar a l'aguait de falses mesures de "prevenció" d'incendis. Amb aqueix nom estan perpetrant-se autèntics atemptats ecològics amb el beneplàcit de l'Administració i molts ajuntaments, basant-se en la ignorància de l'opinió pública. Pertot arreu del País valencià estan perpetrant-se obertures de pistes, "tallafocs" inútils i "neteges" de vegetació verda, que suposen greus danys a la vegetació, lafauna i el sòl fèrtil, que arriben a tenir impactes tanto més greusque un incendi. Se n'estan fent, fins i tot, en llocs d'altvalor ecològic.

Cal recordarque estan destinant-se milers de milions a aquestes activitats, sense que existesquen ni plans coherents ni mesures escaients de control de les actuacions.

Des de València, en el Centre de Coordinació de la Plataforma, s'intentarà aconseguir els plans i projectes d'aquestes actuacions per a, amb antelació, fer-hi front en la mesura del possible, però cal la col·laboració de tothom.

2.- Recollida d'informació.

Cal aconseguirtotes les dades que siga possible de cada actuació a denunciar: promotor del projecte; empresao entitat executora, propietari dels terrenys, subvencions que s'han rebut; característiques físiques i ecològiques del lloc; pendent i tipus de substrat; vegetació existent; localització exacta; data de les actuacions; efectes, impactes i conseqüències de les actuacions, etc..Cal fotografiar i/o filmarenvídeo les actuacions i les conseqüències.

3.- Intercanvi d'informacions.

A València, a la seu de la Casa Verda, s'establirà un Centre de Recollida i Distribució d'Informació, comptant amb el treball de la Comissió forestal d'Acció Ecologista Agró i de la FEPAV. 4.- Aturar l'actuació si es pot.

Sempre que siga possible cal impedir o interrompre l'actuació, o almenys manifestar públicament el rebuig a aquesta (desplegant pancartes, repartint octavetes, etc). En tot cas, cal ser molt prudents i evitar situacions de perill i d'enfrontament amb els treballadors,

amb els veïns o elsajuntaments de la zona. Les actuacions d'oposició han de resultarcomprensibles pera la població local.

5.- Denúncies en premsa.

Cal, com més aviat millor, donar a conèixer a l'opinió pública l'actuació a denunciar, elaborant articles periodístics o informes molt documentats i raonats, que resulten comprensibles perla població i que puguen generar solidaritat.

6.- Denúncies, preguntes i interpel·lacions administratives.

Calprepararuntexten quèesdescriga l'impacte i s'hi argumente les raons de l'oposició, es demane la paralització de les actuacions i la sanció corresponent.

L'informe també pot incloure peticions d'informació. Per exemple:l'actuació tenia permís o autorització? De qui?

L'actuació tenia estudi d'impacte ambiental? Existia supervisió tècnica? De qui? Hi ha projecte previ?

Es poden sol·licitar aquests informes o projectes. Les denúncies conveenviar-lessimultàniamentadiferentsadministracions i donar-ho aconèixera la premsa. També es pot sol·licitar una entrevista amb un alt responsable per mostrar-li les fotos de les actuacions, explicar-li el motiu de l'oposició, etc. En concret, convé enviar-les a: Serveis Territorials de la Conselleria de Medi Ambient. Direcció General de Medi Natural. Direcció General de Qualitat Ambiental. Direcció General de Recursos Forestals. Ajuntaments, Diputació (si es creu convenient), etc.

Calferconstarsempre el document en registre d'entrada. Es convenient, a més, contactartelefònicament amb tècnics o responsables dels diferents departaments per assegurar-se que el document no es perd, operfer-loarri bar al lloc més escaient. (Pera contactes, adreces, etc, podeu consultarà l'equip

DESEMBRE/GENER '94/95

Butlletí de coordinació).

En els escrits adreçats tant a la premsa com a l'Administració convé incloure, si és el cas, legislacions contraposades, informes contraris, etc.

En aquest sentit, convé conèixer la qualificació del sòl en el Pla General d'Ordenació Urbana, consultar els mapes geocientífics provincials (especialment les recomanacions d'usos, i els riscs), els projectes de protecció, els PORNs, acords de protecció de caràcter local, etc. Cal veure si les espècies

ca d'Acció Ecologista-Agró, sempre que es díspose d'informació suficient i el tema siga denunciable per via penal o administrativa.

8.- Assessorament.

Per acontactesamb periodistes, pera ajudarà redactardenúncies, articlesde premsa, incorporació de dades tècniques, etc, es pot contar amb el Centre deCoordinaciósempreque, prèviament, s'haja fet una recollida exhaustiva de dades, així com fotografies de l'actuació. En casos greus es podrien

vegetals afectades estan entre les ressenyades en els annexos de l'Ordre de Protecció d'Espècies.

7.- Denúncies legals.

Aquestes caldria reservar-les per als casos mésgreus. Es pot comptar amb l'assessorament de la Comissió Jurídi-

organitzar visites conjuntes peraveureho "in situ".

En el Dossier forestal presentat a les jornades hi ha documentació bàsica per a poder argumentar i redactar informes, així com models de denúncies, legislació, etc.

b.- Mesures a llarg termini.

1 - Constitució de la Plataforma Cívica per la Defensa del Bosc.

Estan començant ja les gestions per a aglutinar en aquesta Plataforma el màxim d'entitats d'àmbit de País.

2.- Actuacions a nivell comarcal I local. És molt convenient que a escala local els diferents col·lectius ecologistes passen afer el que s'està efectuanta nivell de País Valencià: presentar el dossier forestal i les conclusions de les propostes al màxim d'entitats de caràcter local i comarcal.

3.- Tasca formativa i educativa. És essencial contactar amb escoles, instituts, ajuntaments, centres culturals, etc. per efectuar xerrades, debats, conferències i altres activitats com concursos fotogràfics sobre medi ambient, excursions, concentracions, etc.

4.- Fons documental i audiovisual sobre el bosc.

Demanem a tots els col·lectius la col·laboració en aquest projecte, pera fer-nos arribar articles de premsa, denúncies, informacions, fotografies i imatges de vídeo. El Fons constaria de dues parts: a.- Una part de documents, articles, legislació, informes, denúncies, etc. que complementarial'extensa documentació existent ja al Fons de Documentació de la Casa Verda i els diferents informes i dossiers elaborats recentment pel moviment ecologista. b- Una altra part constaria de filmacions en vídeo i de diapositives. Demanem que tots els col·lectius ens facen arribar una selecció de diapositives d'agressions al medi forestal de la seua comarca, tractant-se sempre de fotos amb una mínima qualitat i nivell de denúncia. Amb el mínim temps possible se'n farà una còpia de seguretat i es retornarà l'original al propietari. La selecció d'imatges es custodiarà a la Casa Verda, i s'elaborarà una selecció bàsica de les de més impacte o poder demostratiu i es faran còpies a petició de col·lectius peraemprar-les en xerrades i actes públics.

5.- Preparació d'una "carpeta bàsica de documentació".

Peraajudaraaquesta tasca educativa i divulgadora, el Grup de Coordinació prepararà una "carpeta bàsica per

a un debat forestal" que conste d'uns quants documents fonamentals, uns quants guions per a xerrades, transparències i una selecció de diapositives.

La carpeta es podrà llogarocomprarper part de cada grup que ho demane.

Cal recordar que ja existeix un audiovisual sobre el bosc valencià i que s'està elaborant una pel. lícula en vídeo professional.

6.- Contactes.

L'Equipde Coordinació tindrà un llistat d'adreces de contactes amb periodistes, col·lectius ecologistes, entitats ciutadanes, tècnics, advocats, etc, pera ajudar al treball dels col·lectius.

7.- Centre de Coordinació i participació dels col·lectius.

La coordinació de totes les activitats de la campanya correràacàrrecd'un equip de treball format per la Comissió Forestal d'Acció Ecologista Agró i la FEPAV, així com totes les persones que hi vulgen col.laborar. L'adreça de contacte és: COMISSIÓ FORESTAL D'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. LACASA VERDA. CA Portal de Valldigna ns 15, baix.

Telèfon i fax: 96/391 78 64. De 11 a 14h. i de 18 a22h. hi trobaureu membres de la Casa Verda. Els dilluns de 20 a 22h. és la reunió de la Comissió Forestal.

7.- Reunions de coordinació.

De les Jornades de Gestió Forestal va sorgir la proposta de celebració de dues jornades més: sobre Legislació i Medi Ambient, que organitzarà la Comissió Jurídica-d'Acció Ecologista Agró i sobre els temesque van quedar pendents: protecció d'espais naturals, turisme rural i voluntariat ambiental.

13

Les responsabilitats de l'Administració Valenciana Si no vols brou... dues tasses L'Administració valenciana, en comptes d'assumir els errors i fer una anàlisi en profunditat del terrible estiu d'incendis per posar-hi remei, per exemple a partir de l'auditoria que els ecologistes i altres sectors socials demanem; està perpetrant un greu atemptat contra els ecosistemes forestals, en alguns llocs tan negatiu com els mateixos incendis, i amb l'agreujament d'estar presentant-se sota el títol de prevenció dels incendis i de regeneració dels boscos.

Aquesta campanya actual només quedarà com un intent per fer oblidar la debacle d'aquest estiu i, de pas, rentarli la cara al govern valencià davant de les ja properes eleccions. Es pretén gastar molts diners i molt de pressa per tal de demostrar que s'està fent molt pel Medi Ambient i que l'opinió pública pense que, per fi, s'estan arreglant les coses.

Un frau i una estafa Allò que l'opinió pública ignora és que les mesures que estan adoptant-se constitueixen un autèntic frau i són un important atac als nostres boscos. El COM s'estan executant les actuacions resulta totalment inacceptable.

Són una estafa perquè aquestes mesures no evitaran els focs, ja que no van adreçades a evitar les causes dels incendis; i constitueixen, també, un frau perquè, invocant el medi ambient i emprant diners destinatsafinalitats ecològiques, en la pràctica originen greus impactes ambientals, i traeixen, així, la finalitat a què estaven destinades.

Amb el nom de "prevenció"es pretén obrir i ampliar centenars de quilòmetres de pistes forestals, malgrat que moltes vegades els equips d'extinció desconeixen les que ja existeixen.

Aquestes pistes permeten l'increment de penetració a les àrees forestals, la qual cosa arrossega l'augment de la degradació de la vegetació, augment de deixalles i impactes de tota mena, i es multiplica el risc d'incendis, que en més d'una tercera part s'originen a la vora de les pistes.

Amb el nom de "silvicultura preventiva"^ esXan obrint tallafocs malgrat l'impacte paisatgístic i els efectes erosius que suposen, i a pesar que l'experiència dels darrers anys demostra que, en moltíssimes ocasions, el foc els bota sense dificultats.

Amb el nom de "nefegies"s'elimina en alguns llocs tota la vegetació que no siguen els arbres: així es fa malbé l'ecosistema i es deixa el sòl desprotegit front l'erosió, fent aparèixer una nova vegetació més inflamable que la que se n'ha eliminat, i es deixa, a més, una gran quantitat de llenya seca fragmentada, que és un magnífic combustible. (Les branques seques abandonades anys i anys a les muntanyes, i els fems i deixalles que es poden veure pertot arreu, resten, però, sense netejar).

Totes aquestes actuacions no són preventives perquè no impedeixen de cap manera l'origen del foc i, a més dels seus greus impactes paisatg ístics, ecològics i erosius, incrementen la inflamabilitat de la vegetació i fan permanents les situacions més degradades i de major risc d'incendi.

Tot açò està fent-se sense estudis d'impacte ambiental, sense seguiment i control acurat de les actuacions, de manera extensiva i no puntual, pertot arreu i no de forma selectiva, amb ús de

maquinària pesant, sense objectius específics clars, sense un pla de seguiment posterior que avalue les actuacions... i ignorant l'alt valor ecològic d'alguns llocs afectats (Espadà, Calderona, Ports de Morella) on estan danyant-se precisament alguns dels pocs indrets on encara es conserven fragments dels boscos potencials valencians, on s'haurien d'extremartotes les precaucions.

La política de tota la vida Les repoblacions continuen fent-se com abans: sense planificació, amb ús de maquinària pesant i bàsicament amb pins...Tants anys d'incendis, d'erosió, d'estudis científics, d'investigacions del CEAM,...peraseguirfent el de sempre!

Que poc els ha ensenyat l'experiència!

Senyor Conseller, vostè és el responsable polític d'aquestes actuacions destructives i de malbaratar milers de milions de pessetes que ens arriben d'Europa amb la finalitat "teòrica" de protegirecosistemesique vostè empra peraseguirdegradant-los.Vostéésel responsable de no haver introduït canvis significatius en les pèssimes directrius forestals que des de fa anys han estat degradant les muntanyes i que han contribuït no poc als incendis d'aquests darrers anys, malgrat tindré plenes competències i possibilitats materials, tècniques i polítiques perafer-ho.

Senyor Conseller, vostè no es creu el que diu. En les declaracions oficials no es cansa de repetir que el principal valor de les nostres muntanyes és l'ecològic, i que el major risc ambiental de les comarques interiors és la desertització. En açò tots estem d'acord. Però després vostés'oblidadelqueacabadedir i actua com si tot això li importarà un rave.

Si el principal valor dels nostres boscos és l'ecològic... ^com és que tracta una part important de la vegetació com si foren males herbes, com si en compte de tractar-se d'un ecosistema es tractésd'un conreu? Són cosesdiferents, icada cosa téunlloci una gestió específica. Si el major risc és l'erosió... i,com és que permet, fomenta i finança actuacions que tenen com a resultat l'eliminació de la protecció del sòl, iel removimentambmaquinàriapesant?

Els diners destinats a prevenció d'incendis s'han de destinar precisament a això: a previndre, és a dir, a evitar que s'encenga foc a la muntanya i a impediries causes que provoquen els incendis (en un 90% d'origen

humà), amillorartot el dispositiu de vigilància, detecció i dissuasió que s'ha demostrat un any més (i no és el primer) que fracassa totalment i continua sent unaassignatura pendent.

Cal que les actuacions de fragmentació de la vegetació es basen en les discontinuïtats naturals i semi-naturals, aprofitant entre altres coses els antics conreus agrícoles abandonats, mantenint alguns d'ells llaurats i conservant els seus murs de pedra i les vies d'accés tradicionals. És essencial que les repoblacions estiguendissenyadesacuradament, responent a un pla global rigorós i allargtermini, distingint diferents situacions i establint objectius escaients per acadacas. S'ha d'evitar sempre danyar el sòl i la vegetació preexistent, i s'ha de basar en l'ús d'espècies autòctones rebrostadores, tant arbòries com arbustives (fins i tot herbàcies, ocasionalment) Totes aquestes intervencions han de contemplar estudis d'impacte ambiental i s'han d'inserir dintre de plans territorials amb objectius específics per a cada actuació, amb mecanismes de supervisió sobre el terreny i de seguiment dels efectes en el temps, on participen tècnics de lesdiferents àreesimplicades(enginyers,botànics,edafòlegs,ete.).

Quan estem parlant dels nostres boscos, d'ecosistemessumamentvaluosos i fràgils, el com es fan les coses no es cap banalitat, ben al contrari, és allò fonamental. La falta derigoren els controls i en la previsió d'impactes de moltes intervencions han conduït a lamentables efectes de contaminació, a accidents i a l'acumulació de problemes que, com més tard s'aborden, més milions requereixen per a la seua solució.

Quina llàstima que tot un Senyor Consellerde Medi Ambient no tingaaixò ben present i només vulga gastar-se molts diners en una campanya d'imatge (i molt de pressa, perquè estan a prop les eleccions) i es bote així els estudis d'impacte ambiental, el control de les actuacions, el seguiment posterior i la formació d'equips interdisciplinars (no sols ambenginyers forestals, atèsque no són els únics tècnics implicats, ni dominen tots els temes afectats) i continue lligat a lespolítiquesdel passat, que ja no serveixen per a una realitat que s'ha transformat enormementals darrers anys, i que ens han conduït a l'actual situació de degradació que patim.

Vostè, Senyor Conseller, n'és el responsable.

CARLES ARNAL IBANEZ.

DESEMBRE/GENER '94/95

14

Abocador de Nàquera: transgressió sistemàtica de la legalitat

La Casa Verda

Itoiz: versió actual de Riaho El projecte d'embassamnent d'Itoiz, a Navarra, es va ordir l'any 1985. El pla consisteix en la construcció d'una presa de 130 metres d'altura que inundaria 1.100 ha de les valls dels rius Irati i Urrobi, situats en la zona pre-pirinenca. La seua capacitat seria de 48 Hm3, amb una regulació anual de 635 Hm3. L'Estat ha pressupostat l'obra en aproximadament 16.400 milions de pessetes.

Abocadorde Nàquera La Llei de ResidusTòxics i Perillosos i Residus Sòlids Urbans, estableix en el Capítol 11, ART. 3sr que: "l'eliminació dels residus sòlids urbans haurà de dur-se a terme evitanttota influència perjudicial peral sòl, vegetació i fauna, la degradació del paisatge, les contaminacions de l'aire i les aigües i, en general, tot allò qüe puga atemptar contra els éssers humans o el medi ambient que l'envolta".

Tot i que ja es troba obert un expedient per al segellat de l'abocador a termini mitjà, aquest ha gaudit d'una il·legalitat consentida que mereix una denuncia contra el seu gestor: l'Ajuntament de Nàquera.

Aquest abocador es troba cremant nit i dia des de fa anys. Malgrat les múltiples protestes, ningú no hafet res perfer minvar la contaminació atmosfèrica provocada.

Cal recordar que, entre els gasos emesos es troben substàncies perilloses com són les dioxines i elsfurans.

Segons l'Ordre de 30 de maig de 1994 de la Conselleria de Medi Ambient, queda prohibit calarfoc per qualsevol motiu ais boscos del País Valencià-i en unafranja de 500 metres al voltant- durant els mesos de juliol, agost i setembre. Les sancions a aquesta norma s'estableixen en l'article 74 de la Llei Forestal del País Valencià. Cal recordar que aquest abocador es troba a pocs metres d'una de les zones arbrades que encara resten a la Serra Calderona.

De nou un altre incompliment: la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient ha remés a tots els Ajuntaments amb abocadors il·legals, com el de Nàquera, una ordre per mantenir-los apagats durant els mesos de juliol, agost i setembre... i l'abocador continua cremant. En aquest sentit, cal citartambé l'abocador de Serra, que, malgrat haver ocasionat un incendi forestal durant el present any i, estar en un procés judicial, continua cremant.

No hi ha hagut prou amb tres avisos i un escrit a l'Ajuntament amb registre d'entrada. Les administracions, incloent les locals en aquest cas, haurien de donar exemple i començar a complir la llei.

L'Ajuntament de Nàquera ha sol·licitat ajuda a la Conselleria de Medi Ambient peraincrementar la vigilànciai preservar el seu patrimoni forestal, és de lloar aquest esforç de prevenció però, siguem seriosos: comencen percomplir amb les mínimes mesures de prevenció i facen el favord'observar la normativa vigent: apaguen d'una volta l'abocador.

Si vols un País com cal, no l'esperes de regal!

Acció Ecologista Agró s'ha llançat a l'organització del Congrés Jaume I de Medi Ambient al País Valencià, en homenatge al botànic A.J. Cabanilles, amb motiu del 200é aniversari de la publicació de les "Observaciones sobre la Historia Natural del Reino de Valencià".

Aquest Congrés s'inclou en el conjunt les realitzacions que impulsa

per sectors el Bloc de Progrés Jaume I a través de la Fundació "Ausiàs March". Altres Congressos sectorials, com ara sobre la Cultura Popular, l'Esport, la Cultura Popular, el Món del Treball, l'Economia, la Sanitat, etc.

Us podem dir que, com a activitats precongressuals organitzarem 13 taules rodones per comarques en col·laboració amb altres col·lectius, un concurs escolar destinats a xiquets d'EGB, etc.

El Congrés, conclourà, amb unes Jornades celebrades a la Universitat Literària a finals d'abril o començaments de maig, del detall de les quals, ponències, temàtica, etc. us oferirem completr informació quan estiguen ultimats els detalls.

Megalomania sense sentit La principal finalitat prevista per a l'em-bassament per part de les institucions és el reg de la Zona Mitja i Sud de Navarra, a través del canal que porta el mateix nom, fet aquest que contradiu l'actual PoI ítica Agrària Comunitària (PAC), tendent a no crear nous regadius perquè atempten al medi ambient i provoquen encara més excedents de productes agrícoles, d'ací que es promocionen campanyes de reforestació i abandó de cultius.

Amés amés, la inversió necessària peradura cap aquests nous regadius és enorme, ja que només el Canal de Navarra suposa més de 100.000 milions de pessetes, sense haver-hi realitzatprèviament estudis de sòls, de cultius, reparcel.lacions, i canalitzacions. L'embassament està destinat, en teoria, a regar 50.000 Ha. de les quals, en realitat, només 9.000 en són aptes i 5.000 de les quals podrien regar-se amb altres alternatives. A més a més, hem de pensarque només en 1993 s'abandonaven a Navarra 1.000 Ha de regadiu. Aquesta política d'augment de regadius no té en compte les conseqüències de la Política Agrària Comunitària (PAC)oles delGATT. Així mateix, hom va impulsar la idea que aquesta obra hidràulica serviria per a l'abastiment d'aigua de la capital, Pamplona, i la seua comarca. En el cas de l'abastiment urbà, Pamplona i la comarca posseeixen uns subministraments aqüífers més que suficients després de les recents inversions econòmiques.

La mateixa Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), através d'un document que va enviarà la Mancomunitat d'Aigües de la Comarca de Pamplona, va refermar que la capital navarresa n'estava perfectament abastada i no calia una presa d'aigua del projecte d'Itoiz. D'aquesta manera, l'organisme estatal va deixar ben clar que és l'Estat qui té la competència sobre l'aigua i qui en decideix la distribució.

El vertader negoci deu ser la construcció del pantà i els transvasaments a altres conques És clar que no s'ha fet un estudi de les necessitats reals d'aigua i que aquestes no estan justificades pera un projecte d'aquesta magnitud, les obres del qual es van iniciar el maig de 1993, abans que ni tan sols s'haguera aprovat el tan qüestionat Pla Hidrològic Nacional. En aquest pla prima l'oferta perdamunt de la demanda, sense promocionar una política d'estalvi d'aigua i fomentant els transvasaments entre conques i elsconsegüents desequilibris territorials.

L'embassament d'Itoiz és la pedra de toc d'aquesta política i el seu vertader destí és formar part del Transvasament de l'Ebre cap a altres conques i contribuiral negoci de la infraestructura. Dos amics de Luis Roldàn, Antonio Aragón

caràcter científic com la SEO (Societat Espanyola d'Ornitologia), l'Estació Biològica de Dorïana i un conjunt de tècnicsmediambientals navarresos amb l'estudi "Itoiz 93". I fins i tot l'informe de l'ICONA, que contempla la possibilitat de no construir l'embassament perser major l'impacte ecològic que els presumibles beneficis.

Finalment, la recent reunió de la UICN a Buenos Aires i l'assemblea de la ANPED a Polònia, en què s'insta a l'Estat Espanyol a rebutjar diversos projectes, entre ells Itoiz, demanantne la immediata paralització de les obres, són la mostra patent que l'oposició a aquest projecte és àmplia i unitària.

En conclusió, l'última paraula perquè aquest projecte no es duga a terme la tenen el MOPTMA i el Govern de Navarra, i pera això cal que obliden la seua política tancada, amb destitucions sense sentit com en el cas de Juan de Benito, si volen oferirunaimatgevertaderamenmt defensora del medi ambient. (ex-president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre) i Gabriel Urralburu (exsecretari del PSOE navarrès i ex-president del Govern) foren dos dels principals impulsors del pantà.

Una zona ben conservada Però ésque,amésamés d'aquesta falta de justificacióquanta les necessitats, la zona a inundar posseeix una riquesa ecològica extraordinària pertractar-se d'una àrea on conflueixen el clima pirinenc, mediterrani i atlàntic, fet que provoca l'existència d'una multitud de subclimes que la converteixen en l'últim refugi d'un gran nombre d'espècies, la major part de les quals estan protegides per la llei o en perill d'extinció.

Així, cal destacar la presència de varietats faunístiques com ara el Trencalòs, l'Àguila reial, l'Aufrany, el Duc, el Falcó pelegrí, el Milà reial, el Voltor comú,laLlúdria,etc.

Tot i que açò és ben greu, encara ho és més el fet que el Govern de Navarra, organisme competent en matèria de medi ambient, realitze una delimitació sui generis, perraons polítiques, delazona a protegir. Així, va retallartant les Reserves Naturals com les ZEPAs (Zones d'Especial Protecció per a les Aus), tot ajustant els seus límits a l'altura de la làmina d'aigua que existiria en construir lapresa: la cota de màxim embassament seria d'aproximadament 590 metres i el límit de protecció natural se situa per damunt dels 595-600 metres, quan és ben conegut en cercles científics que la major riquesa ecològica es troba en la zona més pròxima al riu, és adir, en la seuariba,que, en aquest cas, quedaria inundada.

Aquest enormeimpacte ambiental ha provocat que se'n posicionara en contra un ampli ventall de partits polítics i sindicats, tota mena d'organitzacions de defensa mediambiental com ara els grups ecologistes bascos, la CODA, Greenpeace, ADENA; organismes de

La Mesa sobre Itoiz El passat 25 d'octubre va fer-se la trobada en el Consell Assessor de Medi Ambient, on participaren ornitòlegs, representants de sindicats agrícoles, membres del govern navarrès, representants de l'Estat i delegats de la Coordinadora d'Itoiz. La primera dificultat era llegir-se els 27 kg. de documentació que es va lliurar a la Coordinadora uns dies abans. La segona, contrarrestar-los en tots els apartats: jurídics, econòmics, socials i ambientals.

En la reunió va quedar demostrada lafalsedat del plantejament "Itoiz de i per a Navarra" i es va demostrar que el pantà està concebut dins de les errònies directrius del Pla Hidrològic Nacional.

Juntaaixò, l'ICONA, màxim òrgan mediambiental de l'Estat, tornà a ratificar públicament que no era partidari de la construcció de l'embassament.

La situació actual En aquests moments no hi ha decisió oficial sobre la qüestió. El mes de novembre es tancava amb la notícia que la Unió Europea decidia arxivar les denúncies referides a la construcció del pantà. Els grups interessats no n'han rebut cap comunicació oficial i tot feia pensar, pertant, en una filtració interessada del MOPTMA. Pèro, a principis de desembre, eixiaalapremsaqueel ministre Borrell havia aconseguit que tots els informes de la mateixa Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea quedaren en el no res. Després d'una conversa amb el comissari de Medi Ambient de la UE, el senyor Paleokrassas,vadonarelvist-i-plau.

Encara que es tancarà definitivament la viaeuropea, la Coordinadora està disposada a continuar les mobilitazacions.

Butlletí

DESEMBRE/GENER '94/95

Continuació de la campanya "Com comprar sense danyar el medi ambient

El Golf del Parador

15

Acció davant de PRYCA Al País Valencià es generen anualment 1.200.000 tones de residus, de les quals el 16,75% es llança a abocadors incontrolats, el 25,67% a abocadors controlats i la resta, el 57,58%, és objecte de reciclat.

Només es recupera actualment un 7% del consum de vidre, un 41 % de consum de paper i cartró i un 4% del consum de plàstics.

Si tenim en compte que els envasos i embolcalls són la causa principal del creixement de les escombraries, representen entre un 40% i un 70% del contingut del poal del fem, ens podem imaginar la magnitud del problema i l'immens interès que té l'èxit d'aquest tipus de campanyes per reduir el consum d'envasos i embolcalls.

Com hem arribat ací?

Aaquestasituaciós'haarribatperdiverses causes i per una una varietat de responsables: en primerlloc, la indústria de l'embolcall, que actualment genera mig bilió de pessetes/any al'Estat espanyol, i continua creixent. El nostre marc legal, que no ha creat una legislació que limite aquest creixement, malgrat les directrius de la Unió Europea. Les grans superfícies comercials que, davant la diversificació d'envasos, els inconvenients del'emmagatzemament, l'augment de personal i l'absència d'una normativa oficial, han optat clarament peraliar-se amb la indústria de l'envàs no-retomable, afavorint-nef ins i tot, el consum; el màrqueting i la publicitat, que han contribuït airresponsabilitzarelconsumidormitjài, perúltim, recentment, algunes companyiesdebegudes,comlaCoca-Cola,qüe handeciditeliminardel mercat elsenvasos delitretnoretomables.

fics amb gasos CFC i aerosols amb HFC i HCFC, aquests últims també destructors delacapad'ozótotiqueenmenormesura queelsCFC. En relació amb la nostra pròpia salut, existeix un sobreconsum de carn i aliments elaborats industrialment, que són perjudicials en comparació amb ladieta tradicional basadaencerealsintegrals, llegums, hortalisses i productes lactaris naturals. L'arteriosclerosi i malalties degeneratives estan lligadesaaquests nocius hàbits alimentaris. L'efecte carcinogen delsnitrats,plaguicidesialgunsconservantsestàsobradamentdemostrataniveII experimental. No pensem que trigue massa pe rquèaquestes mateixes conclusions siguen establertes perals éssers humans.

Objectius immediats de la campanya En relació als òrgansgestorsdelesgrans superí ícies comercials, aconseguiria comUna situació delicada prensió i acceptacions d'unes mínimes Exemples com íabocadorde í Horta (Bas- propostes: seta Blanca) satu rat de fa temps, ens 1.- Eliminació dels aparadors de les safaindicaque no hi ha solucióa les tones de tes de poliestiré expandit (suro blanc) tot residusquegeneremdiàriament. L'única substituint-los permaterials nocontamien seria la reducció de residus i l'augment nants com ara el cartró. de la recollida selectiva.

2.-Possibilitatd'adquisiciódetotesles D'altra banda, laterra i lesaigües de begudes amb envàs de vidre retomable l'Horta estan contaminades ambunex- 3.-Venda de vegetals de cultiu biològic cés de nitrats, i en ocasions herbicides i (sense plaguicidesnifertilitzantsquímics) plaguicides.degutaunabúsperpartde 4.-Venda de productes de neteja que l'agricultura convencional. L'ús massiu malmeten el menys possible el medi amde detergents i productes de neteja cau- bient. sen, també, deteriorament en la qualitat 5.- Venda de paper reciclat. dels nostres rius, llacs i mars.

6.-Utilitzacióaltemativadebossesde Segueixencomercialitzant-se frigorí- paper-cartró.

Qui es "Pryca", alls ... o qui s'enfada té dues faenes Lagran superfície triada perfer-hi una acciósimbòlicasobrel'abundord'envasosde plàstic i envasos no-retomables vaserel "PRYCA"de Paterna, atèsquevaserl'única empresa que no va voler entrevistar-se ni donarcap tipus de resposta en aquesta campanya. El gerent de Prycà va cridar la policia-amés del dispositiu de seguretat delsmagatzems-quevaenviar... un helicòpter!

Lesgrans superfícies, sancíasanfdrumpopulardelsistemadeconsum.sembla que viuen amb l'ai al coramb malsomnis d'avalots semblants als de "Los Angeles" o Veneçuela. Que no és per a tant! Reciclen-se!

Quan ja estàvem tancant l'edició, el Jutjat ha començat a citar a persones en relació amb l'acció del camp de golf del Saler.

Es dóna la circumstància que algunes de les persones citades no tenen res ( a veure amb Acció Ecologista Agró, ja ques la denúncia es basava en matrícules d'automòbils. Hem tornanr a oferir la "llista" de les persones que hi anaren. Moltes persones de partits, sindicats, etc. s'han oferit a autoinculpar-se en l'acció.

El Ministeri d'Obres Públiques i Medi Ambient (MOPTMA) i la Conselleria d'Obres Públiques i Turisme (COPUT) invertiran importants quantitats dins del Pla de Reordenació del Litoral, que forma part de les actuacions incloses en el Conveni signat per ambdues Administracions per aturar la degradació del Parc Natural de l'Albufera. El Pla afecta una franja de 4,5 Km. de la zona de Pinedo fins al Saler. óQuè fa un camp de golf en un lloc com aquest?

Aquest Pla de Reordenació, deixa, no obstant, fora de l'àmbit d'actuació determinades àrees al Sud que incideixen directament en la degradació deíParc: tal és el cas del camp de golf i del Parador "Nacional" Lluís Vives.

PeraAcció Ecologista Agró,cal recuperar com més aviat possible els terrenys que a hores d'ara ocupa el camp de Golf-térrenysque, òbviament, pertanyen al Parc Natural de l'Albufera- que, a més a més són de titularitat pública i sobre els qual s'ha d'efectuar el corresponent Pla de Regeneració perquè la Devesa recupere en aquesta zona la vegetació i fauna que li són pròpies (i no la que tenen actualment).

La recuperació, per tant, per a ús públic pot ser immediata, només cal modificar els usos actuals, d'acord amb les orientacions del Pla Especial de l'Albufera. Sembla impensable que l'Ajuntament estiga recuperant i pagant parcel. les venudes en la dècada dels 70 als particulars, i que són part del Parc i, alhora, en els terrenys que són públics, com aquest, es continue amb una activitat depredadora. Cal rectificaries barbaritats fetes en 1970.

Cal recordar que la major part dels terrenys que ocupa el camp de golf manté les dunes i depressions que tenien originàriament i que, pel seu valor geomorfològic, aquesta zona està considerada com una de les més valuoses del Parc, i forma part de l'Area de Reserva Integral de la Devesa. En mantindré's el sistema dunar, la regeneració de lazona seria molt ràpida, poc costosa i els resultats serien espectaculars en poc de temps.

El Parador "Lluís Vives" El Parador "Nacional" "Lluís Vives", al nostre parer, ha de complir una tasca didàctica i divulgativade l'ecosistema que l'envolta i és per això que proposem que siga transformat en un Centre de Turisme Ecològic integrat en el Parc. El canvi tindria un efecte positiu sobre tota aquesta Àrea de Reserva Integral i, a més a més, afavoriria el control de la zona, sense es: tar subjectes a servituds que manté l'actual Parador, amb objectius, evidentment, molt diferents als interessos del Parc que són, en definitiva, interessos públics.

Aquest és l'objectiu que ha d'abastar el Parador i no el de continuar potenciant un turisme "depredador" de l'entorn i que només té com a finalitat la utilització del camp de golf. És el moment, doncs, de qüestionarse <j,què fa un camp de golf en un parc natural?, quan, amés, aquest es va construir destrossant la vegetació autòctona de la zona. Sembla il·lògic pensar que aquesta utilització privada haja de fer-se utilitzant una immensa quantitat d'aigua en temps de sequera- provinent de l'Albufera (de juny asetembre 5.263.488 m3) per la qual no es paga ni un duro!.

Pertant, proposem a la Conselleria de Medi Ambient: 1.- Que elabore un Pla de Regeneració de l'actual camp de golf per retornar a la Devesa allò que li pertany i puga ser visitat, en les condicions que s'elaboren- pels ciutadans.

2.- Que elabore un Pla d'Usos del Parador Nacional Lluís Vives, amb l'objectiu d'adaptar-lo a criteris de turisme ecològic relacionats amb el Parc.

3.- Que s'estudie amb el Ministeri de Tu-

risme els Plans elaborats afi que aporte finançament perquè puguen ser viables en un termini d'un any.

Un "Green... sense peace" o "Golfus de pals" El passat 19 de novembre, un pacífic escamot d'Acció Ecologista Agró efectuava un acte simbòlic: la repoblació amb tres plançons de murtra i uns pins autòctons sobre terrenys del Parc Natural de l'Albufera ara ocupats pel camp de Golf del Saler. Amb l'acció reivindicàvem la devolució dels terrenys al domini públicque li corresponen.

Mentre es feia l'acció es va repartir el corresponent comunicat a la premsa.

Una vegada passada la primera imprès-" sió, jugadors i empleats insultaren els companys i volgueren retenir-los per la força quan se n'anaven -malgrat que aquests, tranquil·lament s'identificaren i donaren les dades d'Acció Ecologista Agró-i llançaren pedres contra els cotxes. Enmig de la tensa situació, el senyor Antonio Gómez, directordel camp de Golf del Parador va declarar als mitjans de comunicació que ha presentat una denúncia reclamant danys per valor de dos milions i mig de pessetes. "Aún fuimosprudentesporque losjugadores iban a partiries la cabeza con suspalos a ecologistasyperiodistas" "Nosotros sísomos verdadesros defensores de la naturaleza dando de comera zorrosy conejos".

Desconeixem si aquestes últimes paraules cal interpretar-les en sentit metafòric o real.

Per la nostra part, també hem presentat la corresponent denúncia per agressions. Continuarà.

DESEMBRE/GENER '94/95

16

La Casa Verda

L'extincióde lacaoba

JORNADAS sobre reducción de riesgosgeológícosen Espafía. (Madrid, 16-18 Nov. 1994). Sessions dedicades a risc sísmic, volcànic, moviments de vessants, erosió de costes, riscs ecològics i societat.

PRIMERAS Jornadas de gestión pública y medio ambiente. (Vitòria, 4-6 oct. 1994) Ponències dedicades a desenvolupament, ecologisme i desenvolupament sostenible, planificació i gestió ambiental i a la indústria de gestió ambiental.

IIENCUENTROCazaynaturaleza:losvalladoscinegéticos.(Maór\ü, 1718 sept. 1994). Impacte ambiental dels tancats; influència en la fauna i regulació.

VOlCESfrom Àfrica. Geneva. NGLS,1994. Desenvolupament sostenible i medi ambient en el continent africà. Paper de la dona i de les ONG's.

ANTEPROYECTO de ley del medio ambiente en Euskadi. Vitòria, Gobierno Vasco, 1994. Memòria i text de l'Avantprojecte de Llei.

Avís per a professors i particulars El Fons disposa de materials bibliogràfiques d'interés especial per a biblioteques escolars o particulars. * Catàleg de Publicacions 1991 del Fons de Documentació del Medi Ambient. \ Últims exemplars al preu especial de 200 pta! Informació sobre part del fonsdellibresipublicacionsperiòdiquesexistentsenelFonsiunaformadecol.laborarhi econòmicament. * Números solts de diverses revistes i butlletins de temes ambientals. Gratuït * Llibres de temes ambientals i d'altres temes. Gratuïts Alguns dels temes disponibles són: * COSTA MORATA, P. Centrales nucleares en Espafía. Fundación IESA, 1987. • * PARDO PASCUAL, J. E. La erosión antrópíca en el litoral valenciano.

GeneralitatValenciana.Tesisdoctorals,núm4.1991. * EL TRANSPORTE metropolitano en el àrea de València. Generalitat Valenciana, 1992 * CARRERSarborats de la nostra ciutat. València, Ajuntament. /ICONGRESO internacional sobre las carroneras. Madrid, AEDENATCODA.1991. * LLEI sobre la utilització d'aigües per a reg. Generalitat Valenciana, 1987. * TORRES SALVADOR, A. AVELLA i REUS, L. La ganadería en la CEE, Espafía y la Comunidad Valenciana: situación general. Generalitat Valenciana, 1989. * LA SERRANIA de Ronda. Fundación Cultural Banesto. 1994 * ESCUIN PALOP, C. Aprobación definitiva de los planes de urbanismos por las Comunidades Autónomas. Generalitat Valenciana, 1991. * JORNADAS sobre la protección penal del medio amto/enf (Madrid, 2021 Oct. 1990), CODA-AEDENAT. * LA MEDITERRÀNIA: la nostra mar. Comunicaciones y ponencias (València, 28-29 jun. 1984) Generalitat Valenciana. * ORDENANZAS generales del medio ambiente. València, Ajuntament.

i,Com vol l'abric, senyora? òGasejat, escanyat, electrocutat?

Un procés en augment Enlesúltimesdècadeslaresponsabilitat delaindústriafustaneraenladestrucció deia selva amazònica era considerada relativamentpetita.encomparar-laamb altres factors degranpoderdestructiu com lescarreteres, la ramaderia, els projectes de colonització i els grans embassaments hidroelèctrics. L'activitatfustanera en les selves es restringia, bàsicament, a les voreres dels rius, en un. volum relativament reduït. Les grans empresesfustaneresdel Brasil prioritzaven l'explotació de les selves del litoral la Mata Atlàntica o la Mata d'Araucàriamésproperesalsgrans centres de consum. D'aquesta manera en 1976, per exemple, de la Regió Nord se n'extreia ú nicament el 14% deia producció total del Brasil. Amb la delmacióde les selves litoralsi l'obertura de carreteresd'accés. a la selva de terra ferma a l'Amazònia, la situació va canviar radicalment. En 1989, el 70 % de la fusta extreta procedia de la Regió Nord. Elsasserradorses multiplicaven.

Efectes destructius sinèrgics Avui,amésamésdel'impactedirectede l'acció de les companyies fustaneres sobre la selva, el sector representa un catalitzador que impulsa altres forces destructives. La venda de laf usta s'ha convertit en una important font de renda peralspropietarisdelesgranshisendes de ramats, que troben aixícondidonsper amantenirlaseuaactivitatdelmadora, principal via de destrucció de la selva.

L'obertura desordenada decarreteres en direccióala selva inexplorada és un altre greu impacte indi recte de l'activitat fustanera.Finsara,415.000quilòmetres quadrats de selva han estat destruïts.

L'ocupació s'ha dut a terme de la pitjor manera possible. Avui grans hisendes de ramat improductives i que generen poc treball, dominen el paisatgede ladevastacióiniciadaperlesfustaneresquesón la punta de llança pera incorporaràmplies àrees de selva en el mateix model anihilador i inútil que va dominar l'economia de la regiófins ara.

Què és la caoba?

La caoba de l'Amazònia -mognoen brasilerimahogenyenanglés-ésunarbrede característiques nobles, lafustadelqual posseeix un alt valoren el mercat internacional, amb uncostd'uns 850 dòlars el metre cúbic. "Aqjjest valortradicionalment alt sempre va atiarlacobdícia dels fustaners", afirma José Augusto Padua encarregatde les campanyes amazòniques de Greenpeace-Brasil. Des dels inicisdel'exploraciód'Amèricallatina,els colonitzadorseuropeusdescobrirenles qualitatsd'aquestafustai la transformaren en unobjectedeconsumdeluxeper a les classes altes europees. Amb la quasi extinció de dues espècies de caobasituadaaAmèrica Central ("Swietenia humilis') i al Carib ("Swetenia mahoganï) el comerç internacional passà a concentrar-se en l'espècie amazònica: la "Swieteniamacrophylla".

On es troba?

Les majors reservesdecaobaamazònica es troben a les selves brasileres i bolivianes. Al Brasil, l'àreà d'ocupació natural de l'espècie és una franja de l'Amazònia entreelparal·lel4iel12del'hemisferisud.

L'estat d'Acre i el Parà són les zones on es concentren els arbres de la caoba, encaraque també se'n troben als estats de Mato Grosso, Rondonia i Amazones.

Es tractad'àrees amb una gran concentració de terres indígenes i territoris amb unitats de conservació ecològica.

comportasón bastant restringits si considerem els grans lucres i danys ecològics i sociològics que aquesta activitat comporta. Les fustes de caoba són exportades i tan sols un 20% queda destinatalmercatinteriorde Brasil. Dos països -Regne Unit, que consumeix quasi la meitat deia produccióexplotada- i Estats Units monopolitzen el consum mundial d'aquesta fusta.

Moratòria d'extracció Greenpeace Brasil vaparalitzarunasserradordelamajorempresadecaobael 17denovembrede1.992,Ambaquesta acció directa no-violenta, l'associació ecologista va iniciarunacampanya per aaconseguiruna moratòria deíextracció de caoba de la selva amazònica. Una "Coalición contra ocorte predatório de madeira"formadapersindicats, ecologistes i entitatscíviques brasilenyes pretenen aconseguir incloure a lacaoba dins de l'apèndix 11 del conveni mundial CITES, Açò comportaria el control del seu comerç internacional i de manera precautòriacontrolaria la comercialitzaciód'aquestafustapreciosa.CITESsón les sigles del Conveni Sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres, també conegut com el conveni de Washington, ciutat on es va acordar en 1973. La propera tardortindralloc una reunióa Florida on podria decidir-se la inclusió de la caoba a l'Apèndix 11. Diferents grups ecologistes de tot el món han començat unacampanyaperaconseguir-ho.

La revista Integral va promoure una reunió d'associacions involucrades en Explotadors I consumidors la defensa de la selva amazònica i els L'explotaciódelacaobaés un negoci molt seus habitants. A la reunió celebrada lucratiu compartit per molts pocs particiamb motiu del Dia de la Terra, el22 pants. Actualmentnomés23asserradors d'abril, van participar-hi representants d'una vintena d'associacions cíviques, de l'estat de Parà concentren la quasi totalitat de la caoba asserrada. Lesprinci- humanitàries i ecologistesjunta un portaveu de Greenpeace Brasil. Aquests palssón:Maginco,Peracchi,Bannach, Juary, Campos Altos, Impar, Semasa, Pau collectiushanredactatunmanifestdestinata donarà conèixer el problema de d'Arco, Brazwood, Masul, Selectas i Norlacaobaiinstaralesautoritatsespanyodisk. Algunes pertanyen a empreses esles que influesquen en la inclusió trangeres; la majoria, però, han estatfund'aquestaespècieenelconveniCITES. dadesperempresarisque treballaven en altres regions del país. El sector de Peracol-laborar,demaneuinformal'exportació també està molt concentrada ció i el llistat de les associacions participenes algunesagènciescomercialscom pants a: Amazònia Assemblea de RobinsonLumber.GulfstreamTradersi Solidaritat. Carrer Avinyó, 29.

Mundials, en controlen laquasitotalitatde 08002 Barna. tf (93) 268 22 02.

JORDI BIGAS vendes internacionals. Tot plegat, una quantitat reduïda d'empreses que ocuArticle publicat, en la versió resumidaal pen un petit grup de treballadors. Els Dossier MADERAS DEL MUNDO, rebeneficis socials que aquesta activitat vista Integral núm 176, agost de 1994

Els danys provocats Invasió d'àrees protegides. Un dels aspectes més absurdament II legals de l'acció de les fustaneres de caoba és la invasió de les àrees indígenes, reserves ecològiques i reserves extractivistes. Encara que estan protegides per laconstitució, que prohibeix l'espoliació econòmica d'aquests territoris, les àrees indígenes són les més visitades. Al voltantde 90 comunitats indígenes viuen en aquestesterres.itribus com els U ru-eu-wau-wau a Rondonia han estat envaïdes i saquejades. Altres tribus accepten acords d'espoliaciódels seus territoris generalment lesiusdes del punt de vista econòmic. Existeixen també proves de la violació d'altres àrees com la reserva ecològica de Guaporé a Rondonia i la reserva extractivista Chico Mendes a l'estat d'Acre.

Impactes en la selva. Entre 1970 i 1990, segons estimacions oficials conservadores, almenys3.100.000 milionsdemetrescúbicsdecaobaforenretiratsde la selva amazònica. L'impactedirecte d'aquesta retirada potseravaluat en base als estudis quedemostren que percadacaobaextreta28arbresd'altres espècies resten danyats i al voltant de 1.450 metres quadrats de selva destruïts.

Obertura de carreteres. Amb la cobdícia peraconseguircada vegada més caoba, les fustaneres obren.de forma caòtica carreteres en direcció a la selva. Com que es tracta d'unarbre que té una presència molt dispersa, els fustaners obren carreteres de centenars de quilòmetres per trobar-ne noves taques. Comaconseqüència, més de3.000quilòmetres de carreteres il·legals i pistes han estat obertesal sud del Parà.

La seua obertura ésqualificada de crim ecològic, jaqué l'objectiu és arribar el més prompte possibleiambelmínimcostalsvoltantsdelestaquesd'arbres. Quan afirmen que les carreteresquedentancades per la regeneració delaselva no tenen en compte que són utilitzades per nouscolons, hisenders i especuladors que ocupen la selva abansinaccessible.Uncas típic és la carretera coneguda com Morada do Solque ix de laciutatdeTucumàal Parà, oberta en 1985, avui avança 500 quilòmetres en direcció al nord de l'estat i que està sent ocupada per grans quantitats de colons amb el suport de I'l nstitut Nacional Agrari (I NC.RA).

Caos econòm/c. "Les fustaneres tenen un comportament que mai podria ser qualificat com socialment responsable", insisteixGreenpeace Brasil. Les evidències inclouen la "sonegaçao"d'impostosqueassoleixenxifresdel95%;tambéeícomerç internacional de fusta està fora de control. És molt significatiu veure com les xifres facilitades perl'administracióbrasilerasobreelvolumexportatsóninferiorsales xifres d'importacióde països com Anglaterrao Estats Units. Les evidències de corrupció sondares.

DESEMBRE/GENER '94/95

Butlletí

El nou Pla General d'Ordenació Urbana de Moixent i el paratge del Bosquet

Arreplegament d'escombraries al Bosquet Els valors de la zona El Bosquet és un conjunt -presa, sèquies i horts- molt interessant com a exemple d'obra civil hidràulica vinculada a l'explotació agropecuària. Es tracta d'una construcció molt antiga que tradicionalment és datada del segle XVIII .Cabanilles la cita i atribueix la seua promoció al Sr. D. Pasqual Caro, oncle i administrador del Marqués de la Romana, per a fomentar i millorar l'agricultura en les seues possessions de la zona.

A més a més té un notable valor ecològic i ambiental per la gran diversitat

d'espècies vegetals autòctones que s'hi troben i gran valor etnològic per ser lloc de pas de la ramaderia (primer mitjà de vida de la zona). A les seues rodalies hi ha una antiga nevera circular (darrerament aterrada). Des del punt de vista arqueològic és un lloc de trobades de restes ibèriques i de l'època del bronze tardà i no hi manquen les pintures rupestres que decoren alguns recers pròxims.

La postura de l'Ajuntament L'Ajuntament de Moixent, l'any 92 va realitzar el Pla General d'Ordenació Ur-

banaqueoncanviava la classificació de l'entorn: de Sòl No Urbanitzable d'Especial Protecció passava a Sòl Urbanitzable Turístic Res i d e n c i a I. Actualment comprèn 119 Has. de les quals es dedicaria el 70% a la delimitació de parcel·les amb 82 construccions (inclouen un càmping, un alberg, una granja escola, un restaurant i altres instal·lacions d'oci i esport, incloen-t'hi un aparcament que se situaria on actualment hi ha una xopera i molt a prop d'un recer amb pintures rupestres). Aquestes instal·lacions tindrien per principal atractiu l'embassament i el seu entorn, que tan sols estaria protegit en uns 100 metres.

Oposició als projectes En l'exposició pública del PGOU es van presentar les següents al·legacions: 1. Que es mantinga la zona com Sòl No Urbanitzable d'Especial Protecció.

2. En cas de portar a terme les infraestructures, es demanava que aquestes es realitzen en un radi mínim de 1000 metres de l'embassament i que es porte

17

a terme l'estudi d'Impacte Ambiental (que hi mancava); es va demanar també que es numeraren els folis del document per evitar el que més tard va ocórreríAjuntament canviava les determinacions sense intervenció del Ple. Al col·lectiu de ciutadans que defensàvem l'indret, quan encara no estàvem constituïts com a grup afiliat a Acció Ecologista Agró, va contestar-nos l'Ajuntament, de manera verbal i informal, menyspreant els arguments aportats i intentant desprestigiar-nos.

En febrer del 94 presentàrem les al·legacions on assenyalàvem que les raons adduïdes per l'Ajuntament són comues a altres paratges naturals (problemes d'acampada incontrolada, construccions il·legals, gran afluència de gent, manca d'infraestructu res iserveis).

Nosaltres considerem que el que cal fer és posar mitjans per solventar aquests problemes per exemple fent complir la llei en el cas d'acampades o femers incontrolats i no agreujar el deteriorament de l'espai físic amb aquesta urbanització.

Les argumentacions de l'Ajuntament Les raons que amaga l'Ajuntament són, com no, econòmiques: crear una infraestructura urbana entre tots els propietaris per a benefici dels futurs promotors del càmping i d'altres instal·lacions d'oci (moltacostatsal'Ajuntament),i així, estalviar els costos de pujar llum, aigua, realitzar el clavegueram, accessos, aparcaments, manteniment, enllumenat públic, etc.; en definitiva, reduir els costos per iniciar el negoci particular en una zona sense cap tipus d'infraestructura a costa de la resta de propietaris i del poble de Moixent, a qui ni tan sols es va consultar.

Vam demostrar que aquest projecte fa malbé el patrimoni històric i arqueològic (inicialment el PGOU no es referia

a les pintures rupestres, al·legant posteriorment que no les coneixia, encara que havia donat la llicència necessària per construir una tanca al seu voltant!); malmetia, també, el paisatge i la tranquil·litat del lloc, i el medi ambient, especialment l'hàbitat i l'aigua.

Pel que fa a l'aigua prevista per abastir les instal·lacions i vivendes construïdes a la zona, hi resultaria contaminada. El vessament de les aigües fecals de forma indiscriminada al barranc del Bosquet contaminaria els aqüífers del Pou de Sant Joan, situat aigües avall del barranc. Així els futurs propietaris dels xalets i els usuaris de les instal·lacions patirien les conseqüències del consum d'aigua no potable. Posar una depuradora o canalitzar els vessaments fins el poble amb el soterrament de la canonada per evitar-hi l'impacte ambiental, tenen un cost i un manteniment tan elevat que faria inviable el projecte.

Els nostres moviments S'han portat a terme diferents actuacions per donar a conèixer a l'opinió pública les pretensions de l'Ajuntament sobre el Bosquet: es va comunicar al SI P, amb un informe favorable de l'arqueòleg encarregat de la zona; es va realitzar una campanya de recollida de fem al voltant de l'embassament amb una gran participació i els corresponents comunicats de premsa; es va sol·licitar la incoació de l'expedient en la Conselleria de Cultura per a declarar l'embassament i les sèquies Béns d'Interés Cultural amb la categoria de Monument (actualment avalat per unes 700 signatures). La Conselleria ha emès un informe tècnic en contra de la urbanització de la zona, assumit pel Director General del Patrimoni Artístic.

En aquests moments esperem l'informe de laConseferiadeMediAmbient sobre l'estudi d'impacte ambiental.

Premis "Carrasca" i"Residu" El 16 de desembre passat dins del marc -incomparable- de la Festa Anual d'Acció Ecologista Agró es lliuraren els premis CARRASCA i RESIDU. En els últims anys hi ha hagut il·lustres mereixedors els guardons positius i negatius. Entre els primers, destaquen els concedits als pobles d'Olocau, els Serrans, Catarroja; i a persones com els fiscals de l'Audiència, o institucions com el Centre Excursionista de València. La llista de "residuals" és llarga; com a mostra: Endesa, Campsa,

Elsguanyadors

Renfe...

Enguany han estat:

els guanyadors

permetre que li encolomen allò que no li toca: les escombraries de l'Horta de València

Del Premi Carrasca:

Del Premi Residu:

* El poble de Burïol, per l'oposició -unànime- mostrada al Projecte de construcció d'una Planta Incineradora de Residus Tòxics i Perillosos.

* El Conseller d'Obres Públiques de la Generalitat Valenciana, Sr. Burriel, com a representant oficial del II Pla de Carreteres de la Generalitat Valenciana -unafaraònicadespesa en infraestructures- amb repercussions ambientals molt negatives. Els Reis d'Orient s'han oferit per lliurar-li el premi en persona.

* L'organització Greenpeace per la coherència i l'audàcia amb motiu del 50 aniversari que aquestes institucions celebraren a Madrid el passat octubre. * El poble de Llombai per no

Fes-te soci d'Acció Ecologista-Agró envieu aquesta butlleta a La Casa Verda BULLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Senyor/a Carrer ; Codi postal i població Banc Agència Adreça: carrer : codi postal i població Compte corrent / Llibreta núm

FULL D INSCRIPCIÓ núm : núm

Distingits Srs. Es pregue que atenguen, amb càrrec a! meu compte i fins a nova ordre, els rebuts de pessetes que amb periodicitat semestral els seran presentats per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. Aprofite l'avinentesa per a saludarlos ben cordialment. .'

de

Nom 1er cognom 2on cognom Professió Adreça: carrer „ núm. codi postali població , comarca telèfon Observacions Banc Agència Carrer núm Codi postal i població Compte corrent / Llibreta núm

de 19 Signatura

Quota Anual

D

5.000

D

10.000

DESEMBRE/GENER '94/95

18

Els espais naturals coma paradigma El cas valencià El territori del País Valencià concentra per raons climàtiques, geogràfiques i topogràfiques, entre altres, una de les biodiversitats més riques del continent malgrat que la seua reduïda superfície no passa dels 23.000 km2. Però també és un dels territoris on més evidents apareixen els desequilibris i la degradació de l'entorn natural, gràcies, en gran mesura, al model de desenvolupament patit en aquesta última meitat de segle, i que s'ha traduït en un contrast entre la intensa concentració humana de la franja litoral i el despoblament de les comarques de l'interior.

Es a dir, mentre que a les zones rurals de l'interiordesapareixien, per enfonsament de la qualitat de vida dels seus moradors, totes les activitats, agrícoles i ramaderes, que durant segles havien conservat l'entorn en un relatiu equilibri, a les planes costaneres es desenvolupaven intenses concentracions d'activitats humanes i es propiciava la construcció d'infraestructures desmesurades, la instal·lació d'indústries en qualsevol lloc i l'expansió d'un urbanisme a gran escala, desordenat i improvisat, dominat per interessos especulatius.

La imprevisió de les autoritats, i sovint la complicitat, ha multiplicat els efectes ambientals negatius d'aquest procés que, sense les mesures correctores adients, ha produït pertorbacions que han sobrepassat la capacitatde l'entorn per encaixar, integrar i pal·liar impactes d'aquesta intensitat. La mentalitat que ha dominat, ique malauradament encara domina, ha considerat la destrucció del territori com una servitud inseparable del progrés que ha menat el medi natural a una espècie de pati de darrere de les ciutats, font de mà d'obra barata i abocador de deixalles considerades inservibles.

Així ha ocorregut que, als darrers anys, el País Valencià ha vist, al llarg i ample del seu territori, com s'incrementava l'erosió de les muntanyes; com els rius, llacs i aqüífers es transformaven en clavegueres; o com s'enfosquia el cel que abans havia estat clar i blau...Totes aquestes pertorbacions han abastat escales de tals proporcions que avui pocs neguen que estem a la porta d'una crisi ambiental de conseqüències molt negatives.

Els espais valencians protegits Malgrat que la degradació ambiental era evident des de ja feia temps, no és fins 1986quan es decideix de protegirel primer espai natural. En efecte, el juliol d'aqueix any, la GeneralitatValenciana va declarar el llac de l'Albufera com a Parc Natural. Un poc abans, l'Administració Central havia declarat la protecció dels Fons Marins de Tabarca i una Llei especial de la Generalitat do-

La Casa Verda

L'espai natural com a instrument de protecció

Bosc mediterrani a Eslida. En primer terme una surera nava protecció al Palmerar d'Elx (abril i maig de 1986, respectivament). L'última declaració va ser el Desert de les Palmes, en octubre de 1989. Entre aques: tes dues dates es declararen parcs o paratges naturals protegits el Penyal d'Ifac (gener de 1987), el Montgó (març de 1987), el Carrascarde la Font Roja (abril de 1987), les llíes Columbretes (generde 1988), El PratdeCabanes-Torreblanca (gener de 1989), El Fondo d'Elx (generde 1989), Les Salines de Santa Pola (gener de 1989) i per últim, les Llacunes de la Mata i Torrevella (gener de 1989).

Aquesta activitat legislativa, essencialment basadaen normes protectores específicament dirigides a espais concrets, va ser la principal característica de l'Administració ambiental -el departament competent aleshores era la Conselleriad'Obres Públiques, Urbanisme i Transport (COPUT)- durant la segona meitat dels anys vuitanta. És indubtable que aquestes actuacions representaren un avanç respecte del que hi havia, però, també és ben cert que, a la vista del que hauria d'haver-se protegit, va ser del tot insuficient, sobretot si tenim en compte que després de l'any 1989 no s'han declarat més espais protegits.

En altres paraules, en els últims cinc anys, delsqualselsdosprimerscorresponen al període de l'Agència de Medi Ambient i els tres darrers a la Conselleria de Medi Ambient, no s'ha declarat cap Parc ni Paratge Natural Protegit.

A això cal afegir que cap dels Parcs i Paratges Naturals, a excepció del de l'Albufera, tenen director ni guarderia específica. A més a més, els plans especials de protecció dels Paratges Naturals declarats en 1989 han estat aprovats molt recentment, afinals de 1994.

Cal deduir d'aquesta situació que, o bé l'Administració ambiental no confia en l'eficàcia de la figura legal del Parc o Espai Natural protegit, i en aquest cas hauria d'explicar-ho, o que estem davant la deixadesa originada pel plegament a les exigències dels sectors socials més refractaris a la protecció. Tant en un cas com en l'altre, els resultats són lamentablement descoratjadors. En primer lloc, perquè queden nombrosos espais naturals que necessiten d'una protecció urgent i que, a hores d'ara, no

la tenen. La marjal de Pego-Oliva, per exemple, la zona humida més important del país després de l'Albufera, que encara manca de protecció legal, viu un procés que ésunmonument al despropòsit, amb diversos projectes legals de declaració mai acabats, encara no sabem exactament què serà d'ella tres anys després que el President Lerma proclamarà solemnement a les Corts la. voluntat de la Generalitat de protegir-la.

L'últim que se sap d'aquesta promesa és la declaració del Parc natural de la Marjal de Pego-Oliva que s'inclou en una Disposició Addicional d'un projecte de Llei d'Espais Naturals que encara ha de discutir-se a les Corts (Ha començat, perfi, el 21 de desembre. N. delaR.) El ben cert és que, avui, la destrucció d'aquella marjal continua imparable en benefici de transformacions destinades a cultius excedentaris (gira-sol) el quals sols té sentit conrear-los en el context de substancioses subvencions que dóna la Conselleria d'Agricultura.

La figura de l'espai natural com a instrument de protecció del medi ambient és de recent creació, encara que les arrels cal buscar-les al segle passat Aquest instrument legal s'ha propagat al llarg del món durant les tres últimes dècades com a conseqüència de les alarmants pertorbacions que l'acció humana ha produït en extenses àrees del planeta i la demanda social o científica, o ambdues coses alhora, de preservar aquelles que són més significatives i vulnerables des del punt de vista ecològic, històrico-cultural o paisatgístic.

El manament legal de protecció d'un espai natural prèviament delimitat, va dirigit a regular, quantitativament i qualitativa, els usos potencials de les riqueses naturalsqueconté, aixícomaestablirunslímitsqueasseguren lasostenibilitatde les estructuresf ísiques, químiques i biològiques que el conformen com a ecosistema per tal de garantiria preservació "in situ" la diversitat biològica.

El terme "diversitat biològica" o "biodiversitat" ha adquirit els últims anys especial importància en al·ludir a l'alarmant procés d'extinció que pateixen nombroses espècies, animals i vegetals, i l'efecte que se'n deriva sobre l'organització, l'estructura i les claus del funcionament de la biosfera, atesa la dependència mútua que hi ha entre els organismes i les comunitats d'éssers vivents que la integren.

Hom calculaque prop de 3.000 espècies, animals o vegetals, desapareixen cada any, moltes d'elles sense haver arribat a ser conegudes per la ciència.

Undels principals objectius fixats en la Cimera de Riode juny de 1992 sota els auspicis de les Nacions Unides, era el reconeixement de la vàlua intrínseca de la diversitat biològica i dels valors ecològics, genètics, socials, econòmics, científics, educatius, culturals, recreatius i estètics que la integren. Malgrat el fracàs global d'aquella Conferència, cal ressaltar, com un dels escassos resultats positius, que l'Estat espanyol, juntamolts altres han ratificat el Conveni Internacional sobre Protecció de la Diversitat Biològica.

Però els espais naturals, entesos en sentit ample, és a dir, com aquelles àrees no urbanitzades ni excessivament colonitzades on dominen encara els components naturals sobre qualsevol altres, són, més enllà de contenidors de biodiversitat, factors d'equilibri de l'entorn i del medi ambient global. Així és que la preservació de recursos bàsics com l'aigua, l'aire o el sòl, que són imprescindibles pera la supervivència de totes les espècies, inclosa l'espècie humana, depenen en gran mesura de l'estat general del conjunt del territori. Avui ja ningú no gosa a negar que la conservació del bosc redunda en benefici directe de la immesurable biodiversitatqueconté,perònoésmenysimportantelpaperdeterminantquejuga com a factor de protecció del sòl contra l'erosió, esmorteint la caiguda de les pluges torrencials, retenint les aigües, recarregant els aqüífers i evitant inundacions; com a reguladordel clima; com aconsumidorde l'anhídrid carbònic de l'atmosfera; o com a productor d'oxigen... o un altre exemple que és present al territori valencià: les marjals, les quals no són només l'hàbitat natural d'abundants espècies animals i vegetals, sinó que, a més a més, conformen una eficaç barrera contra la penetració subterrània de les aigües marines, protegint de la salinització els aqüífers, dels quals es pren l'aigua per a consum humà o per a usos de l'agricultura.

Els dos exemples esmentats són una petita mostra de les funcions socials globalitzadores que juga la natura i evidencien com la conservació de la biodiversitat i el seu contenidor, el medi natural, incideixen de forma determinant en la qualitat de vida dels éssers humans i són un segur perquè les futures generacions troben un planeta habitable.

El medi ambient no depèn, exclusivament, de la Conselleria d'aquest nom.

Algun dia caldrà tractar amb deteniment el paper que ha jugat aquesta Conselleria d'Agricultura en la destrucció ambiental del País Valencià, "gràcies", entre altres raons, a la seua política de foment subvencionat del monocultiu del taronger sobre sòl forestal i zones humi-

La protecció està en el rètol

des. Les conseqüències ecològiques, socials i econòmiques derivades d'aquesta política encara no s'han avaluat, però ja es pot af i rmar que han suposat, en l'aspecte ecològic, una qualificada contribució a la proliferació d'incendisforestals, ja que, perunabanda, era el mitjà que justificava la sol·licitud de transformació a conreu, la qual era autoritzada ràpidament i sense

DESEMBRE/GENER '94/95

Butlletí objeccions. Per una altra banda és a l'origen d'altres nombrosos incendis amb la crema de rostolls agrícoles fets a la vora del bosc envaït. A tot açò, cal afegir la contribució qualificada, també, a la contaminació de les aigües per nitrats, la salinitzaciód'algunsaqüíferso l'esgotament d'altres; en l'econòmic i social ha suposat l'enfonsament del model tradicional d'explotació agrària i futures "guerres de l'aigua" que ja s'apropen per haver-se tolerat més regadiu del que pot abastir-se amb les disponibilitats hídriques reals.

Els menyspreats Tornant al centre de la qüestió, cal assenyalarque són nombrosos els paratges naturals significatius, per la seua vàlua ecològica, que no tenen cap protecció legal. Aquest dèficit de protecció afecta, avui, a zones de la importància de la marjal de Peníscola, la marjal d'Almenara, la marjal de Xeresa, l'Estany de Cullera, les Salines de Calp, la Serra d'Irta, etc. I, si mirem terra endins, es comprova com encara és més alarmant la desprotecció i el desinterès de l'Administració: no hi ha cap parc o paratge protegit a les comarques de l'interiorexcepteelCarrascard'Alcoi.Tot això, malgrat la inqüestionable vàlua de la recentment socarrimada Serra de Penyagolosa, la Serra Calderona, la Serra Mariola, la Serra d'Espadà, El Vall de la Murta i Serra de les Agulles, el Montdúver, la comarca dels Serrans... fins arribar a Los Cuchillos-Hoces del Cabriel (vegeu el tema en aquest Butlletí).

Les infraestructures Per acabar de reblar el clau, en matèria d'infraestructures tenim la més recent obsessió de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport perconvertirtranquil.les carreteres comarcals i locals en autovies (Dénia-Ondara, L'Alcúdia-La Valldigna, etc.) que fraccionaran, encara més, els ecosistemes, amb l'únic objectiu de satisfer el trànsit d'automòbils privats sobre paràmetres d'intensitat calculats peral mes vacacional d'agost. Noves desfetes ambientals perquè el rei cotxe arribe uns minuts abans a l'apartamentet.

Lo Regne del nyap, o els primers per la cua.

No fa massa temps, en mitjans de la pròpia Conselleria de Medi Ambient, suggerint una explicació i, tal vegada, anticipant pretextos (no sé si ingenus o cínics) per justificar la manca d'una política de conservació i protecció del medi natu ral valencià, algú/una declarava que el nus de la qüestió consistia a aclarir que allí no estaven per aprovar nous espais naturals protegits que, al cap i a la fi... l'única protecció consistia ainstal.lar-hi un cartell. Acontinuació, aquest/a càrrec públic, no explicava, aleshores, per què els espais protegits tenien un cartell com a única protecció o quins eren els nous projectes que s'aportaven per a la protecció del medi natural.

Aquesta declaració, una més de les moltes amb què les autoritats ambientals dissimulen l'erràtica política ambiental que practiquen o l'inconfessable sotmetiment al model insostenible de desenvolupament econòmic que ha dominat el País durant les últimes dècades, contrasta amb la injustificable desprotecció -normativa i real-, que pateix el territori valencià, del qual són expressives les següents xifres comparatives: tan sols l'1 '5% de la superfície del País Valencià té algun tipus de protecció legal mitjançant la declaració de parc, paratge natural protegit, reserva, etc. frontal 3'37% de l'Estat espanyol o el 3'9% del continent europeu, el 8% dels EE.UU.oel4'9% de la superfície terrestre, segons dades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.

Una desfeta històrica, la Devesa del Saler Illes menudes i sense finançament Però a l'extens territori insuficientment protegit cal afegir-hi altres aspectes de la pol ítica ambiental que són criticables perdiverses raons.

En primer lloc, el model actual que centra la protecció dels ecosistemes en el disseny d'un mapa format per "illes de natura", espais de superfície menuda i amb distàncies considerables entre si, separades per extenses àrees sobre les quals continua imparable la degradació i sobreexplotació dels recursos naturals. Perquè les zones protegides siguen funcionals a llarg termini, haurien de ser suficientment amples i estarconnectades entre elles a ser possible.

Aquesta característica és la que afavoreix que les gransàrees naturals puguen suportarels impactes de les variacions aleatòries del clima i altres pertorbacions (incendis, plagues, pressió humana...) que en afectar, normalment, a una fracció de la superfície, permet la recuperació gràcies a l'àrea que ha restat intacta. Per contra, els hàbitats menuts són mes vulnerables perlafacilitat amb què qualsevol pertorbació els abasta en tota l'extensió. En aquest cas, i propi-

ciat per les grans distàncies de les unes amb les altres, les poblacions de vida silvestre no poden mantindré tot el seu complement de persones, espècies i funcions. A més a més, a aquestes petites "illes", la cura i l'administració han de ser més intenses i, en conseqüència, més costoses.

En segon lloc, perquè la declaració d'espais protegits no ha estat acompanyada, en general i llevat d'alguna excepció, amb el finançament suficient per a fer-ne eficaç la gestió. En efecte, la major part dels espais naturals declarats a penes disposen de recursos humans i materials. En la major part no s'ha inver-

tit ni una pesseta en millora i conservació de l'ecosistema, quan estudis de tota solvència consideren que assignant un finançament de 17 milions de pessetes anuals per cada 1.000 hectàrees protegides, s'assegurarien els recursos modestament suficients per a superar el dèficit de protecció. Un parc natural com el Montgó, per exemple, té dins dels seus límits l'abocador municipal de Dénia. Aquest abocador ha estat el causantd'innümerables incendis sense que cap autoritat haja fet res per eliminar-lo.

Per un altra part i directament relacionat amb l'absència d'aquest finançament, però també com a conseqüència de la concepció urbana que les autoritats tenen del medi natural, ha passat una cosa més greu: en mancar plans i programes per al sosteniment dels espais naturals amb avantatges per a les comunitats humanes que hi viuen, les actuacions protectores s'han reduït a dictar normes eminentment formals i exclusivament restrictives, basades en un compendi de prohibicions i limitacions ques'han descarregat injustament sobre terres i persones. Aquesta manera

insolidària i del tot i n a d e q u a d a d'entendre la gestió dels espais naturals, ha propiciat el trencament entre els habitants de les zones necessitades de protecció i els objectius de preservació perseguits, recollint hostilitats i generant moviments de resistència i oposició cap afuturesactuacions protectores.

En aquells llocs on les pràctiques normals o desitjades són incompatibles amb la conservació de l'ecosistema, les autoritats que advoquen per la conservació, haurien de negociar amb els moradors lesfórmules protectores i les compensacions pels beneficis a què han de renunciar. La Societat en el seu conjunt

ha d'assumir aquest nou contracte social per la natura, la qual causa no es altra que el reconeixement de la dimensió comunitària i social de l'equilibri ecològic i les funcions de defensa de l'espècie humana que conté el patrimoni natural.

Pal·liar o invertir la tendència que condueix cap a la crisi ecològica, requereix un canvi de valors i un conjunt d'actuacions complexes i interdisciplinars, de contingut científic, ètic i econòmic, les quals sols es poden dur a terme tenint en compte, entre altres qüestions, una adequada i concertada gestió del territori consiaerai, no com un simple suport físic per a les activitats humanes, sinó com un recurs natural limitat, constituït per un sistema d'interconnexions de factors físics, químics i biològics en un equilibri vulnerable sobre el qual es manté la supervivència de les espècies, inclosa la humana.

El futur El futur dels espais naturals està directament vinculat a la política d'ordenació territorial que les autoritats dissenyen segons conjuntures. Es més, els espais naturals vénen a ser un aspecte més a contemplar en la gestió del territori. Allò desitjable seria que aquesta gestió es basarà en la utilització racional i responsable dels recursos naturals, que respectarà i garantirà l'ús del sòl d'acord amb la seua capacitat d'acollida fixada després d'una avaluació dels ecosistemes i proposant estratègies que reduesquen el conflicte entre la creixent necessitat de recursos naturals i el respecte a la producció sostinguda de l'entorn.

Els temps que corren apunten cap a una altra direcció i anuncien mals averanys: les temptatives mun i c i p a I s d'edificar a la vessant del Parc Natural del Penyal d'Ifac, d'urbanitzar la marjal de Peníscola, 0 les dunes de Sant Llorenç (Parc Natural de l'Albufera-Cullera)... són alguns dels casos més significatius que ens decanten cap al pessimisme.

Tot el que ha passat, i passa, hauria de ser motiu de reflexió 1 anàlisi, perquè és evident que el problema no rau en el millor o pitjor funcionament d'una o altra Conselleria i que va més enllà del major o menor nombre de paratges naturals declarats. És una qüestió d'ample contingut social, que requereix anar al fons de les causes de la degradació ambiental. Previndre abans que posar-hi remei. Deixar *d'infravalorar les necessitats futures i tindré més en compte les servituds que arrossega aquest model de desenvolupament que encara creu que els recursos naturals són inesgotables.

Cal reflexionar sobre l'ecologia en-

19

Els instruments legals Pera evitaraquestes tendències depredadores i altres també negatives, esmentades al llarg d'aquest escrit, existeixen actualment, sense que ningú els faça cas, instruments legals de planificació dirigits a ordenar el territori cap a objectius allarg termini, que incorporen la participació pública de forma democràtica, i que tenen continguts globalitzadors, multidisciplinars i interdisciplinars. En efecte, entre ells està la "ignorada" Llei de la Generalitat Valenciana 6/1989 d'Ordenació del Territori, la qual tenia per objectius la millora de la qualitat de vida, la gestió responsable dels recursos naturals, la protecció del medi ambient i la utilització racional /'equilibrada del territori. Entre les actuacions previstes hi haviene totes aquelles tendentsa preservarles condicions mediambientals i els elements naturals d'accions agressives.

També es contemplava en l'esmentada Llei, que en el termini de tres anys, és a dir abans d'acabar 1992, estaria aprovat el Pla d'Ordenació del Territori de la Comunitat Valenciana el qual hauria de contenir les determinacions que constituirien els fonaments dels criteris i les pre visions a tenir en compte en els Programes Econòmics Valencians. Aquest Pla d'Ordenació Territorial estava previst que continguera, com a mínim, l'estudi del medi físic del País Valencià, fent referència als elements determinants del paisatge natural, la classificació agrològica i l'estudi edafològic, l'inventari i la localització d'espais naturals ipautes de conservació, l'assenyalamentdàreesizonesinundables, l'assenyalament de riqueses naturals, l'anàlisi de les condicions climàtiques, eòliques, marítimes i del medi atmosfèric, etc.

Les autoritats autonòmiques no han redactat aquest necessari i desitjable Pla d'Ordenació Territorial, ni sembla que vulguen fer-ho. S'incompleix aixíun manament legal dirigit a planificar i coordinar les actuacions de totes les administracions pera la defensa del medi natural... sensequeningú demaneexplicacions peraquestincompliment malgratque la llei continua vigent. tesa com una ciència per a la supervivència, difícilment compatible amb la filosofia d'una economia que busca encara el benefici ràpid sense pensar en l'endemà i acostumada durant segles a traslladar al conjunt de la societat els costos ambientals dels seus comportaments egoistes.

El més greu del que ens està passant és que les nostres autoritats continuen convençudes que, amb esquemes del Segle XVIII, poden escometre amb èxit els problemes que presenta el Segle XXI. Les conseqüències ja les estem patint.

JOAN A. LLINARES I GÓMEZ

Junyde 1994

Aquest article, amb lleugeres variants va publicar-se l'estiu passat a la revista SAÓ. En el moment d'enviar la revista a la impremta (21-12-94), ix a la llum pública que el Ple de les Corts Valencianes iniciaren el debat sobre el Projecte de Llei d'Espais Naturals de la Comunitat Valenciana, en el qual figura la declaració de Parc Natural per a la marjal de Pego-Oliva. Simptomàtica la posició de la dreta valenciana en un anunciar que el Projecte de Llei està inspirat pels "comunistes infiltrats que treballen en la Conselleria de Medi Ambient"] que "els ecologistes -la seua influència- segresta la voluntat popular"{N\.

Quirós). Amb portaveus com el Quirós o l'Ortuno en el tema de medi ambient, només que ens cal saber a qui enviarà el PP en l'apartat de "flora". (N. de la R.)

DESEMBRE/GENER '94/95

20

Tarja a l'Alcaldessa de València Demaneu-ne exemplars a la Casa Verda

La Casa Verda

L'Informe d' Amnistia Internacional 1994 Un any més, Amnistia Internacional ha editat la seua publicació més important. Un any més, i totes aquelles persones que ens segueixen habitualment saben que ja en són moltes, la llistes de violacions de Drets Humans, recopilades i contrastades, se'ns mostra amb tot el seu significat: el respecte pels Drets Humans no millora a mesura que passa el temps.

El quesípodem assegurar-vosésque no estem genscontentsdedonaraconèixer els resultats de les nostres investigacions. Al conrari, ens sentim desolats en veurecom l'informe, que podeu aconse-. guirifullejar, no minva en absolut en el seu AMNISTIA INTERNACIONAL nombrede pàgines. Més bé augmenta.

El llibre mamprén latascade recollir lasituaciógeneral dels DretsHumansarreudel món—desdeXinafins als Estats Units; desde les Filipines finsaSuècia—durant els mesos corresponents de l'últim any.

L'any 1993, cal dir-ho, no passà indiferent en l'agendade la Comunitat Internacional. Defet.perpartdeciutadans dels països més difícilss'han creat grupsd'ajuda i defensadels Drets Fonamentalsa llocs on fa un temps ningú no s'imaginava. Però 1993, en la pràctica, esdevingué un pas enrere en la protecció d'aquests drets. La imatge del poble que ideà la portada il·lustrativa de l'informe diu ja molt al respecte: Chiapas.

Jo, Tarsà, al final de la meua dissortada vida, esdentegat, malalt de tristor i amb la poca lucidesa que em queda desprde 30 anys engabiat, demahe compassió per a mi i els meus companys de la presó d'animals de València, a la qual vosaltres, els humans, dieu "ZOO".

Ens condemnàreu per complaure una "curiositat" que, ara, podeu satisfer de sobra amb els documentals de qualsevol cadena de televisió, molt més científics i entretinguts que no aquest trist aparador de barraca de fira en què ens teniu. ()Per què ens condemneu?.. <;,Per què no som com vosaltres? ^Notenim mans, ulls, òrgans?^No tenim calor a l'estiu i fred a l'hivern?^Si ens feriu, no sagnem?^Que no rèiem en el nostre medi natural'.^És que no morim amb el verí o amb la pena?

Deixeu-nos. No volem ser objectes de fira, ni tampoc no volem uns quants metres més presó. No volem la "casa de feres" del zoo de Vivers, ni volem la nova que ens voleu construir. Deixeu-nos en pau!

7 de gener: acció reivindicativa de solidaritat en el Zoo de València No hi ha solucions al sud de Contreras Autovia València-Madrid:comunicat conjunt entre Los Cuchillos i Las Hoces.

Tota la restad'assistents, incloent la Confederació Empresarial Valenciana, apostaven perevitaraquest pas i buscar d'altres vies. També es va comprova com és de falsque no hi haguera d'altres alternatives -com afirmaven els tècnics del MOPTMA. Allí ja es presentaren dues: una, presentada per la CEV, que suposa un nou traçat per damunt del pantài, una altra, presentada per tècnics vinculades a l'ecologisme i recolzada per les ONG. Aquesta proposta planteja la renuncia definitiva a la "Solució C" i l'aprofitament al màxim del traçat actual de la N-lll, desdoblant la calçada actual en l'escàs espai pendent entre els trams actualment en execució, per després reduir progressivament l'amplària i la velocitat de circulació, per poder passar per la coronació de la presa i els actuals túnels, no excloent-ne possibles ampliacions posteriors.

Elpassat21 de desembre vam participar en el Seminari organitzat pel MOPTMA dos representants d'Acció Ecologista Agró i un de Comissions Obreres del País Valencià, junt a nombrosos representants d'ONG de Castella-La Manxa i representants de les comunitats afectades-Generalitat i la Junta de Castella-la Manxa- de la patronal Valenciana, tècnics i professionals del MOPTMA, representants de la Universitat, etc.

En aquest Seminari es va evidenciar que el MOPTMA i la Conselleria valenciana d'Obres Públiques es van quedar a soles defensant l'alternativa "C", el pas pel futur Parc Natural del Cabriol,

Els endarreriments ocasionats per aquesta solució en el trànsit respecte de les alternatives del MOPTMA es calculen en 2 minuts. L'estalvi econòmic, entre 8.000 i 10.000 milions, que podien esmerçar-se en millorar altres infraestructures, com el ferrocarril València.Madrid per Conca.

Tot i que els tècnics del MOPTMA continuaren defenent com a única solució viable la "C", la Secretària d'Estat de Medi Ambient, Cristina Narbona, que acabà presidint l'Acte, en absentar-se el Ministre, tancà el Seminari anunciant que proposaria al Ministre els punts següents: * "Aparcament" de la solució "C".

"Tancamentde l'autovia perdamunt de la presa, com més aviat possible.

Chiapas, però, fou un més dels punts on els homes i les dones són tractats com a animals, on no es respecta la llibertat d'expressió, ni la lluita pacífica. On algú pot ser condemnat a morir. Punts de la geògraf ia planetària, la mateixa que conté la humanitattestimoni de l'era de la tecnologia i de les autopistes de la informació, on la torturaés un mètode generalitzat, on lafamília ha de pagar els projectils emprats peraafusellarelsseus membres.

Estem pariantde 63 països, ambmésdecentmilpresosdeconsciència coneguts.

Estem parlant de 112governsque utilitzen habitualment la torturaiels maltractaments físics i psicològics. Parlem d'homicidispolítics.degrupsd'oposicióarmats, d'execucions extrajudicials, de dues mil sentències de mort executades en trenta-dos Estats...

Si, desprésdetotaçò, encara desitges latascad'estar-ne ben informat, nodubtes aadquirirrinforme1994d'Amnistialntemacional.Contactaambnosaltresal telèfon 96- 3516341, o acosta't a la plaça Margarida Valldaura 1, porta 3 de València.

Rubèn Martínez Coordinadord' I nformació Pública.

* Estudi de les solucions definitives, amb participació oberta a tots els sectors socials interessats.

Entenem que els primers resultats d'aquest Seminari han estat amplament satisfactoris, i que soluciona de la millor i més ràpida manera el tancament de l'autovia, alhora que instaura un precedent important en el nostre país, de consultar els grups socials interessats a l'hora de projectar grans infraestructures.

Ens alegrem que s'haja sostret aquest tema del terrenys de la irracionalitat i de l'enfrontament entre Comunitats, i que es reconega el paper de les Organitzacions No Governamentals a l'hora d'aportar solucions. Pensem que, allò més urgent, ara, és accelerar la declaració del Parc Natural del Cabriol i protegirlo de manera adequada, ja que la "popularitat" de què gaudeix en aquest moments pot perjudicar-lo, per l'increment del nombre de visitants.

I també hem de començar a debatre sobre les prioritats socials, sobres si cal ono continuar construint grans infraestructurres pera l'automòbil, amb enormes despeses i gravíssims impactes ambientals, o si no fóra més convenient recuperar i prioritzar el Ferrocarril. S'ha de pensar si continuarà sent tan "necessària" una solució de tanta faramalla tecnològica (viaductes, etc) perContreras, quan estiga acabada la doble via per Albacete a Velocitat Alta (ValènciaMadrid en dues hores i mitja), o si es modernitzarà la via de Conca per a mercaderies (la via més curta entre Madrid i el Port de València), en aquesta línia continuarem treballant els Grups Ecologistes i les altres ONG presentes en el Se• minari de Madrid.

València 22 de desembre de 1994 Acció Ecologista Agró Comissions Obreres del PV.

Itineraris per la natura "Los cuchillos i las Hoces del Cabriol"

Vine a conèixer amb nosaltres la realitat naturalística del nostre País i a observar de primera mà un dels indrets que, entre tots, hem contribuït a preservar.

29 de gener de 1995 8:30 hrs. Explanada de "Nuevo Centro" de València, junt a l'estació de metro.