Butlletí de La Casa Verda. Número 105. 3/2003

butlletí 3-05 imatge portada: imatge de la campanya "Salvem la Vall de Gallinera" de Maria Navarro

n° 105 >SUMARI

LA CASA VERDA (Publicació trimestral) Redacció G. de Fehpe, R. Alcón, A. Goytre, J. Villanueva V. Navarro, Y. Monroig, J. de la Cueva, F. García, R. Pardo, M. Riera, I. Pérez, R de Felipe Fotografia Fons de Acció Ecologista Agró (Fons AEA), grabats trets de Las Aves de Europa de John Gould (F. Roux 2000) Disseny i maquetació Estudio L. Ortún

II BREUS

04. BREUS

Imprimeix Graftmar S. Coop.V. Comissions COMISSIÓ DE TERRITORI

/ / P.N. DE L'ALBUFERA

Reunió: dimecres (21 h.)

Coordinador: Víctor Navarro( victormatheu@ inicia.es) COMISSIÓ DE DRET AMBIENTAL Reunió: dimecres(21 h.)

Coordinadora: Yolanda Monroig (ymonroig@ icav.es) COMISSIÓ VALÈNCIA EN BICI Reunió: dimarts (20 h.)

08. NI PARADOR NI CAMP DE GOLF. TOT EL SALER PER AL POBLE 12. POLIESPORTIU DE EL SALER. DEMOLICIÓ

Coordinador: José Àngel (perz jan@ gva.es) COMISSIÓ DE RESIDUS Reunió: sense data fixa Coordinador: Claudi Parrell (claudi72 @ wanadoo.es)

/ / DRET AMBIENTAL

COMISSIÓ DEL BOSC Reunió: sense data fixa Coordinador: pendent de canvi

14. PLETS TINGUES, ENCARA QUE ELS GUANYES

Col·laboradora en temes d'energia: Cristina Domingo (cristina.domingo @ cultura.m400.gva.es) ACCIÓ EKO (COMISSIÓ JOVE) Reunió: divendres (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep 11 rbaix)

/ / TERRITORI

CAMP DE MORVEDRE Reunió: dijous (20 h.) al Port de Sagunt (S. Josep 11 baix).

Es tracten tots els temes de treball (residus, educació ambiental,defensa animal

16. ASALVEM LA VALL DE GALLINERA DE L'ESPECULACIÓ

)

El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contacta amb nosaltres. e-mail: fons.medi.ambient@uv.es Tel: 96 391 78 64

/ / ART D'OCELLS

23. AGRÚ / / ECONOMIA

24. PER A LA OMC EL MON ES UNA MERCADERIA / / OPINIÓ ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÚ LA PLANA BAIXA Barranquet, 68-3", 12530-Borriana

27. TRÀNSIT URBÀ: L'EXCEPCIÚ DE VALÈNCIA

EL C A M P DE MORVEDRE St Josep 1 1 . 46520-Port de Sagunt Tel: 962 69 0 8 54 e-mail: agromor@inicia.es

/ / PHN

LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap, Correus n° 94, 46760-Tavernes de la Valldigna

28. AL·LEGACIONS D'ACCIO ECOLOGISTA AGRO AL PHN

LA COSTERA Col·legi la Sénia. Corts Valencianes 4, 46690-L'Alcudia MOIXENT Ap. Correus n°9, 46640 Moixent ACDEMA Baixada del Carme s/n.Torrecerdà, 46650-Canals LESTOSQUETES Estació de RENFE, Ctra. Xàtiva s/n 46680-Albaida

Tel 962 90 06 64 e-mail: tosquetes@inicia.es COL.ECTIU M A R F U L L Tel. 963 91 71 68

LA CASA VERDA C. Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003-Valencià Tel/Fax. 963 91 78 64 e-mail: lhorta@accioecologista-agro.org www.accioecologista-agro.org

> EDITORIAL

Ah!, el Mediterrani 'erdporque mi ninez siguejugando en supL·ya, per la lectura arrabassada de l'Odissea o per l'orgull que, en el meu tendre esperit nacional, feia brollar la imatge marinera i victoriosa de D. Juan d'Àustria en la batalla de Lepanto,....no ho sé... pot haver-hi tants motius per a sentir-se atret pel mar mediterrani!. Gresol de cultures, també filtre embriagador, estímul d'apetències, sensual, místic, musa d'escriptors, poetes, pintors i escultors, directors de cinema, músics, pirates, aventurers, suïcides romàntics., hi ha tantes raons per peregrinar per les seues vores!.

Efectivament, hi havia tants motius, que es va acabar omplint d'anglesos, francesos, alemanys, madrilenys i valencians, molts valencians. Era tal el seu poder de persuasió, a més dels baixos preus si es pagava en origen, que va caldre edificar i edificar i edificar per a donar recer a tants persuadits que, amb la ridícula paga extraordinària, no hi havia destí millor per torrarse al sol.

De gresol de cultures a gresol de fems, assetjat per un mur de formigó. Cap a on dirigir, llavors, les nostres mediterrànies antenes emocionals? La resposta: ací mateix, a les nostres esquenes.

Mediterrani no sols hi ha un mar o un règim dietètic; hi ha un clima mediterrani, un paisatge mediterrani, una cultura mediterrània que, a ponent, a poca distància de la costa, es manifesta encara en quasi tota la seua esplendor. El mediterrani de secà, també existeix, amb les seues olors i colors, les seues ciutats murallades i els seus formatges artesans, barrancs i penya-segats, rapaços i corders, timons i romeus (els de Les Useres o Sorita, per exemple).

Territoris que van ser trepitjats per dinosaures i rèptils del cretaci superior, llar d'Uercavons, Edetans, Olcades i Contestans. Territoris que guarden en la seua memòria les empremtes de la

romanització, de la islamització, del pas triomfal de catalans i aragonesos, de sants il·lusionistes i miraders i papes llunàtics, templers i carlins i, com ens descuidem, del Pla Hidrològic Nacional i del Pla d'Ordenació de Recursos Miners (subsector argiles ceràmiques).

Territoris que van ser abandonats pels seus pobladors, atrets també per la crida irresistible d'aquest mar, encara que en el seu cas per un lloc de treball en la construcció o l'hostaleria; baixats del tren del creixement econòmic, desposseïts de tot valor de canvi per un model econòmic insostenible, no tenen hui qui els defenga de les amenaces que els aguaiten.

L'interior del País Valencià va camí de convertir-se en el traster de la costa, proveïdor de rovellons, argila i energia eòlica.' Museu Paleontològic de pobles amb encant, d'ancians pensionistes en altre temps agricultors o artesans, d'illots de naturalesa, retalls del passat escampats aquí i allà sobre un erm desert.

Reconduir aquest procés és un deute contret amb nosaltres mateixos, és una prova de sensibilitat cap a la nostra cultura, la nostra forma de ser i sentir com a poble mediterrani. Requerirà de molt d'esforç i diners, però sobretot de comprensió, intel·ligència i solidaritat, individual i col·lectiva, en defensa d'una part important de la nostra identitat. I, per si no fóra poc, no pot esperar més. Antonio Goytre

P. N. DE L'ALBUFERA

De caca a l'Albufera El 28 de setembre del 2003, es va alçar la veda al Parc Natural de l'Albufera de València. És realment peculiar que l'Albufera, el parc natural més emblemàtic del País Valencià, contradictòriament és on la temporada cinegètica és més àmplia i permissiva.

(Rafa Pardo) A més de l'avançament de la data d'obertura de la veda respecte a la temporada normal (que comença el 12 d'octubre a la resta del País Valencià] s'ha d'afegir l'autorització de caçar dues hores abans i fins a dues hores després de l'eixida i posta del sol, davant d'una hora que és el que autoritza la Llei de Caça. S'inclou, a més, l'autorització de la caça nocturna durant els plenilunis d'octubre, novembre, desembre i gener.

Modalitat de caça també prohibida per la Llei de Caça.

L'aprofitament d'un recurs natural, com el cas de les aus aquàtiques, no pot fonamentar-se en la captura il·limitada d'exemplars durant els dies hàbils. D'altra banda, la Generalitat hi ha invertit importants fons públics (Fons LIFE) en la reintroducció i recuperació d'espècies aquàtiques en perill d'extinció, casos de

la Fotja Moruna o el Sarcet [xarxet o ànec d'aigua), el reconeixement visual de les quals és l'únic mitjà d'evitar la seua mort pels caçadors. Aquesta mesura preventiva queda completament vulnerada durant l'autorització de la caça nocturna, on els caçadors tiren "a ull nu" cap a les aus, quan aquestes acudeixen a la recerca d'aliment.

Les aus aquàtiques suposen un recurs natural principalment generat en l'exterior de l'àmbit del Parc Natural de l'Albufera (moltes espècies crien en el nord d'Europa i Rússia) i no es pot tindré el control de la seua capacitat productiva, així que el seu aprofitament hivernal ha de ser regulat conforme als efectius empadronats en la localitat. Per tant des del punt de vista científic no hi ha cap base per a l'avançament de la temporada de caça.

L'actual permissibilitat en l'àmbit de la caça deriva de la conjuntura de crisis medioambiental de l'Albufera.

Davant de l'escassetat de peces, els caçadors han reaccionat demandant un increment de la pressió cinegètica i l'administració hi ha accedit a les seues demandes.

El cas de la Polla d'Aigua és molt particular, ja que es tracta d'un au que no està inclosa en la llista d'espècies cinegètiques i per tant es troba protegida per la legislació espanyola. A l'Albufera l'actual situació de captura indiscriminada i sense límit basant-se en uns presumptes danys a l'agricultura, quan l'arròs ja ha sigut arreplegat (difícilment pot menjar-se'l) dista molt d'ajustar-se a la legislació espanyola i europea.

Dins d'aquest marc sistemàtic d'incompliments i disbarats seria desitjable almenys l'aplicació de l'ORDRE de U de setembre del 2001, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desenvolupa el Reial Decret 581/2001 que en la seua disposició transitòria a l'apartat C diu: A partir de l'1 de gener del 2003 es prohibeix l'ús i tinença de munició amb càrrega de plom a totes les zones Ramsar.

Per tant esperem i desitgem que l'administració munte un dispositiu per perseguir d'ofici la utilització de munició de plom per part dels caçadors al parc natural de l'Albufera.

Galliraila cWoropus

Prohibit el parany (Rafa Pardo) La sentència del Tribunal Superior de Justícia Valencià declarant nul de ple dret el DECRET 135/2000 (amb el que la Conselleria de Medi Ambient tractava de legalitzar el parany), ha impedit a la Conselleria continuar amb les autoritzacions d'aquest mètode il·legal de caça amb vesc. Pertant el parany es troba prohibit en l'actualitat i per això hem sol·licitat al SEPRONA que vetle per l'execució de la sentència impedint la caça que puguen realitzar determinats "furtius" i s'aplique la normativa vigent amb la retirada de la llicència de caça, el decomís de les peces de caça, decomís del reclam electrònic si l'utilitzaren i també multa i indemnització pel valor de reposició de les peces caçades.

Turdus philomelos

ià

Pintem alguna cosa?" ...o que pintem...

Sota aquest projecte plantejat per mirar de fer el barri més habitable, potenciat per diversos col·lectius, es van reunir al barri del Carme jóvens, nens i vells amb un entusiasme insòlit. Com xiquets que no es creien el que veien al seu davant: tot el Carrer de dalt i part del mercat de Mossèn Sorell eren un mur públic sencer per a ells, tot per reformar, tot per a actuar com a metges dels carrers, com diria Hundertwasser.

(Maria Navarro) Aquest dia tot aquell o aquella que volguera, sols tenia que triar un trocet de mur i crear. Tots van col·laborar els uns amb els altres,contagiats per les ganes de fer alguna cosa pel barri i amb unes intencions en comú: desaprovar les ciutats grises i inertes i apostar-ne per

una de més positiva i vital.

Així doncs, la jornada artística començà a les nou del matí. A poc a poc van aparèixer mil i un colors de la imaginació dels participants i ara tots podem fruir d'ells i no vore només grisos.

Contra tot pronòstic, la iniciativa va ser un èxit i com l'art crida a l'art, es va comptar amb incorporacions no previstes. Van actuar grups d'actors, ballarins,...! per comprovar la medicina de l'art, fins i tot el policia va agafar un pinzell.

Els resultats no podien ser millors, cap conflicte i el barri ha quedat afavorit.

Millor que els murs grisos. L'experiència fou molt enriquidora; el barri i els carrers van cobrar vida, comprenent que els espais públics són vitals per als habitants d'una ciutat, que cada vegada més,

s'estan perdent com a lloc de trobada i intercanvi, perquè tots es van mesclar sense tindré en compte cap diferència, inclús a l'hora de dinar, quan l'associació de veïns ens va oferir paella de verdures i fideuà...

Pàgina web: barriodelcarmen.net

Desenterrem la terra S'ha constituït recentment I1 Associació d'Amigues i Amics dels Jardins Valencians.

La seu social està a l'Hort d'Almenar de Burjassot. L'associació és especialment necessària en una ciutat caracteritzada per l'extrema despersonalització dels seus jardins i per l'escàs respecte a les valuoses mostres que amb grans dificultats ens han arribat.

Vos invitem a adherir-vos escrivint a l'Apartat de Correus 170, C.P. 46100-Burjassot.

(Paula de Felipe) En el primer acte públic l'Associació va difondre el següent manifest: Manifest núm. 1

-Ningú no reclama el dret a somiar des que no hi ha jardins.

-Els jardins formals no estan pensats perquè puguen viure ni les plantes ni els animals i la gent ja no vol passejar per ells.

-No ens pregunten com volem que siguen els nostres jardins.

-Prefereixen consultar amb els catàlegs de les empreses de disseny.

-Les doctrines de disseny formalista no tenen en compte allò peculiar de cada lloc. Només busquen aplanar el terreny. I ho aconsegueixen!

Tot queda a la vista i ordenat!

-Els arbres han de competir durament amb el trànsit per seguir proporcionant-nos l'oxigen que ens manté vius. I amb els fanals.

-Suporten cada hivern podes despietades les cicatrius de les quals estan a la vista, però no les veiem.

-Els castiguem a viure en fileres com xiquets als patis dels col·legis de capellans. 0 en camps de concentració.

-A penes es tenen en peu al mig del desert de ciment i formigó armat.

-L'acte de fer un jardí simbolitza l'apropiació del territori -Explanar, alinear i prolongar constitueixen una manera d'entendre la vida i el món -El formigó armat educa la indiferència.

-Hem de poder parlar de nou amb els pardals, les plantes, els núvols, els arbres i l'aigua a les ciutats.

Necessitem ja, jardins que ens oferisquen espais on contrastar aquest temps que anomenem el nostre.

"Jardins com en cristall posats, clars, inabastables."

Aquests jardins no són els nostres jardins, nosaltres som d'ells!

[BREUS I

TERRITORI

Blasco i el Consell Forestal Acció Ecologista-Agró no va acudir a l'última reunió del Consell Forestal de la Comunitat Valenciana. Les raons queden de manifest en la carta enviada al Conseller responsable, que reproduïm a continuació Sr. En Rafael Blasco Castany Conseller de Territori i Vivenda València, 13 d'octubre del 2003 Li comunique que no assistirem a la reunió del Consell Forestal de la Comunitat Valenciana convocada per al dia 14 per les raons que passe a exposar: 1.- La reunió està convocada amb un únic punt en l'ordre del dia: Informe relatiu al Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana.

Amb data 17 de febrer del 2003 vam presentar el nostre escrit de set pàgines d'Al·legacions al Projecte sense que, fins la data d'avui, hàgem rebut resposta a les al·legacions presentades i això a pesar que li ho vam sol·licitar expressament.

Ens resulta impossible emetre el nostre informe sobre el Pla sense saber si han sigut admeses algunes de les nostres suggerències o sense conèixer les raons per què han sigut desestimades.

La nostra experiència del Consell Assessor i de Participació (CAPMA) ens ha ensenyat que en moltes ocasions hem hagut de dictaminar o informar sense tindré la suficient informació. No estem disposats a continuar amb la mateixa dinàmica.

En aquest cas entenem que haurièm d'haver disposat, amb el temps suficient, d'un informe escrit sobre les al·legacions -no sols les nostres- presentades en el període d'informació pública que reflectirà de manera raonada quines han sigut acceptades o desestimades.

2.- El Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, estableix en el seu article 41 que "El Consell Forestal informarà el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat

Valenciana, així com els projectes de lleii de decret de la Generalitat Valenciana en matèria forestal.

Doncs bé, el Decret 129/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat pel qual es modifica el Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública de la província d'Alacant va ser publicat en el DOGV - Núm. 4.546 de 17/07/03 sense que haguera sigut informat pel Consell Forestal.

La convocatòria del Consell Forestal per al dia 14 no inclou cap menció a

aquest Decret -ja he comentat que hi ha un únic punt en l'ordre del dia- i ni tan sols inclou l'habitual punt de Precs i Preguntes en què haguérem pogut intentar entrar en aquest tema.

No estem disposats a participar en reunions d'Òrgans de Participació en els quals no hi hagen regles o que aquestes siguen incomplides.

(Víctor Navarro Matheu)

Ni parador, ni camp de golf.

La història de la urbanització de la Devesa de l'Albufera (El Saler) és la història d'un negoci immobiliari especulatiu i sapastre, la realització de la qual va ser possible gràcies a la cooperació activa de les Corts Espanyoles, el Ministeri d'Informació i Turisme i l'Ajuntament de València.

Semblant confluència d'interessos i padrinatges només es pot concebre en el context d'un règim polític com el franquista, encara que mai se sap. En conseqüència, la responsabilitat de l'Estat, encarnat en els poders legislatiu i executiu (que inclou l'administració local), és evident i subsistirà en tant que el nou Estat constitucional i democràtic no adopte les mesures necessàries per a reparar els perjuís produïts.

P. N. DE L'ALBUFERA

lés que d'una responsabilitat de naturalesa patrimonial, ja que sempre es pot al·legar que tota l'actuació s'ajustava a la legalitat vigent en el seu moment (argument ruboritzant, donat el caire de la mateixa), es tracta d'una responsabilitat moral i política.

Per això hem elevat una petició formal al Congrés dels Diputats per a què es derogue la llei que va permetre a l'Ajuntament de València edificar al Saler.

La Comissió de Peticions del Congrés dels Diputats ha admès i traslladat al Govern i als grups parlamentaris la petició d'Acció Ecologista-Agró sobre el Saler (Camp de Golf i Parador). Atès que la resposta és esperançadora vos oferim una síntesi d'aquella petició.

A la mesa del congrés dels diputats Ens vam dirigir a la Mesa del Congrés dels Diputats en quant representant del mateix per a posar en el seu coneixement una situació que constitueix un atemptat contra l'interés públic i el reconeixement constitucional del dret a un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, infringeix el correlatiu deure conservar-lo i afecta la dignitat d'un Parlament democràtic.

Antecedents Com és sabut, tant l'Albufera de València com el seu entorn de marjals, sorres i platges van ser patrimoni reial des del segle XIII ( Jaume I la incorpora a la Corona d'Aragó) fins al segle XX. L'any 1911, l'estat, representat pel rei Alfons XIII, va cedir a l'Ajuntament de València la finca de "La Muntanya de la Devesa del Saler", que comprenia el Llac de l'Albufera i la franja litoral propera.

La cessió es va portar a terme per mitjà de la promulgació de la Llei de 23 de juny de 1911. D'acord amb el disposat per l'article 4t. d'aquesta Llei: "l'Ajuntament de València s'obliga, igualment, a conservar l'arbratge de la Devesa i la integritat del seu sòl, el qual no podrà tindré una altra ocupació o destí agrícola més que el propi de muntanya." Aquesta limitació de l'ús es reforçava per mitjà de la incorporació, en l'article 5é., de la corresponent clàusula revocatòria per a cas d'incompliment: "La infracció de les condicions d'aquesta concessió motivarà, per part de l'Estat, la declaració de caducitat".

Procés de privatització o Pla d'usurpació pas a pas.

Un personatge clau en tot el procés va ser Manuel Fraga Iribarne, poderós Ministre d'Informació i Turisme de Franco en els anys 60 i promotor de la política de Paradors turístics. La seua participació va resultar essencial perquè privatitzar 8,5 milions de metres quadrats de sòl, en un enclavament privilegiat, i entregar-lo a l'especulació immobiliària - arrapant, aprofitant l'avinentesa, una parcel·la per als seus volguts Paradors Nacionals — no és cap bagatel·la. Per aconseguir-ho era necessari posar d'acord i coordinar als promotors privats, l'Ajuntament de València, el Ministeri d'Informació i Turisme i les Corts espanyoles. No va haver de resultar molt difícil perquè l'assumpte va quedar resolt en menys de dos anys. No hi ha res com una dictadura per a "unir voluntats".

La seqüència dels fets posa de manifest el grau d'acord i coordinació aconseguit entre les parts afectades: 1.- Al novembre de 1 9 6 3 , l'Ajuntament de València acorda la cessió de la parcel·la per a la instal·lació del Parador Nacional i el camp de golf i, curiosa coincidència, un mes després TEVASA presenta en l'Ajuntament el seu Projecte de Pla Parcial d'Ordenació de la Muntanya de la Devesa del Saler. Ja que les limitacions d'ús de la finca estaven vigents i eren conegudes per l'Ajuntament i els promotors del Pla, cal suposar que,

"... hem elevat una petició formal al Congrés dels Diputats per a què es derogue la llei que va permetre a l'Ajuntament de València edificar al Saler"

I

P. N. DE LALBUFERA I

en aquest moment, havia d'existir algun tipus d'acord sobre la seua eliminació, i en aquest acord havia de participar el Ministeri d'Informació i Turisme ja que, d'una banda, era el destinatari de la cessió i, per una altra, era la instància adequada per promoure la iniciativa legislativa corresponent.

2.- Al gener de 1964 es presenta al públic el Pla Parcial, amb el suport donat per la presència i participació del ministre Fraga. En aquesta data el Pla Parcial era legalment inviable, tant com el Parador, i ni tan sols comptava amb algun tipus d'aprovació municipal, la qual cosa no va impedir que Fraga es desfera en elogis al referir-se al Pla i revelarà a la concurrència que el Parador i el Camp de Golf havien sigut declarats "d'urgent execució". És el millor de les dictadures, que es poden obviar molests formalismes.

3.- En el mes de maig, l'Ajuntament de València aprova inicialment el Pla Parcial. No consta que es produirà cap discrepància, que sorgirà alguna veu en defensa dels ciutadans de València, de l'ús i gaudi públics d'aquell enclavament. El que ara pot parèixer inacceptable és fàcil d'entendre si es té en compte la manera

10

en què s'organitzaven políticament els Ajuntaments en 1964: a l'Alcalde de València el nomenava el Ministre de la Governació, i com el nomenament era d'acceptació obligatòria i duració indefinida és de suposar la concurrència de dosi elevada de fidelitat, sintonia i submissió del nomenat respecte del "nomenant". Els Regidors eren elegits "per sufragi articulat orgànicament" en representació de la Família i el Sindicat Ünic... Per si el sistema no era prou orgànic, el Governador Civil vigilava l'actuació de les Corporacions locals, suspenia els seus actes i acords quan resultava procedent i informava per escrit al Ministre de la Governació sobre la forma en què els designats exercien els seus càrrecs. Així garantien l'eliminació d' "estèrils discrepàncies".

U.- Al desembre de 1964 les Corts orgàniques aproven la citada Llei 225. No pareix necessari detindré's a descriure la qualitat democràtica de la saba que corria per les venes de semblant institució; n'hi ha prou amb atendre a les raons esgrimides per justificar la necessitat de la Llei. En el Preàmbul es diu que les limitacions d'ús contingudes en la Llei de 23 de juny de

"L'oposició dels valencians, articulada en la campanya El Saler per al poble, va impedir que el projecte s'executarà en la seua totalitat i va ser determinant per a la decisió d'arxivar-lo definitivament"

P. N. DE L'ALBUFERA

1911 estaven justificades llavors "per la conveniència de salvaguardar el patrimoni municipal de determinades accions que pogueren perjudicar-lo, però manquen de sentit quan, actualment, l'administració d'aquell patrimoni està sotmesa a certes garanties jurídiques que la legislació de règim local ha anat perfeccionant."

Sabedors que s'estava obrint la porta a una operació immobiliària d'envergadura i a l'espoli d'una propietat pública, les Corts no tenen inconvenient en pujar-se al carro utilitzant arguments suposadament tècnics, ambigus i carregats de cinisme.

5.- Les conseqüències de l'acció combinada de les Corts Espanyoles, el Ministeri d'Informació i Turisme, l'Ajuntament de València i els promotors de l'operació no es fan esperar. En 1968 s'inauguren el Parador i el Camp de Golf, ubicats en un recinte la superfície del qual va ser arbitràriament ampliada fins als 724.066 m2. En 1970 s'inicia la subhasta de parcel·les edificables i l'edificació d'apartaments. A més, s'alça un Hipòdrom i altres instal·lacions menors al Racó de l'Olla.

6 . - L'oposició dels valencians, articulada en la campanya El Saler per al poble, va impedir que el projecte s'executarà en la seua totalitat i va ser determinant per a la decisió d'arxivar-lo definitivament, adoptada en 1979 per l'Ajuntament sorgit de les primeres eleccions municipals celebrades en democràcia. Des de llavors s'han adoptat importants mesures encaminades a la protecció, preservació i regeneració de la zona, entre les quals la creació del Parc Natural de l'Albufera i l'aprovació dels instruments d'ordenació mediambiental i urbanística corresponents.

Avui per a l'anomenada "zona del Parador", en el Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l'Albufera (aprovat pel Consell en 1990) queda establert que constitueix el sector de la Devesa de major interès ecològic ja que, si s'exceptua el Parador Nacional "Lluís Vives", es troba pràcticament lliure d'edificacions d'ús turístic o residencial.

Els objectius d'ordenació han d'anar dirigits a garantir la protecció integral dels seus valors naturals i la regeneració dels seus ecosistemes per mitjà de l'eliminació dels vials i aparcaments existents en la zona de màxima protecció que s'estén

entre l'Estany de Pujol (al nord del Parador) i el camp de golf.

En conseqüència, l'ús públic d'aquest espai ha de ser molt reduït, ja que la presència h u m a n a , s o b r e t o t en determinades èpoques de l'any, pot alterar notablement l'equilibri de les comunitats faunístiques i vegetals que es troben en aquesta zona del Parc. Únicament han de permetre's activitats de tipus naturalístic o científic.

Per continuar avançant sense retrocessos Roman sense resoldre la reintegració a l'ús i gaudi públics dels terrenys ocupats pel Parador i el Camp de Golf, qüestió que és necessari escometre de manera peremptòria donat que des de la pròpia Administració estatal s'estan realitzant moviments encaminats a consolidar i ampliar tals instal·lacions, emparats en un marc legal heretat del règim franquista.

Per a allunyar definitivament qualsevol pretensió especulativa o de negoci sobre la zona, al Congrés dels Diputats li correspon, per ser competència estatal i per a reparar una injustícia històrica, promoure i aprovar una iniciativa legislativa que derogue la Llei 225/1964, de 24 de desembre. D'aquesta forma recobraran vigència les limitacions d'ús que en el seu dia es van establir, amb bon criteri com ha demostrat el pas del temps; semblant manifestació de voluntat per part del Poder Legislatiu reforçarà la vocació d'ús i gaudi públic de la finca i el Congrés dels Diputats saldarà un deute lamentable que, com a institució de l'Estat, té contret amb el poble valencià.

Comissió de Dret Ambiental

"Roman sense resoldre la reintegració a l'ús i gaudi públics dels terrenys ocupats pel Parador i el Camp de Golf"

J

P. N. DE L'ALBUFERA

I

Poliesportiu de El Saler.

Demolició El Pla d'Ordenació del Litoral Nord, fruit del conveni firmat per la Conselleria d'Obres Públiques (COPUT) amb el Ministeri d'Obres Públiques (MOPTMA) lany 1992, va permetre l'inici de les obres de regeneració d'una franja de 4,5 km del Parc Natural de l'Albufera, que va eliminar l'obsolet passeig marítim, i milers de metres d'asfalt. Així la Devesa recupera la seua naturalesa de dunes i vegetal.

Vista actual de les instal (ac/ons per practicar atletisme d è/it del Saler (mai no es varen emprar perquè els forts vent impedeixen / homologació de (es marques). Rita Barberà pretén reformar-les en lloc de enderrocar-les i reconstruir I ecosistema dunar com es va comprometre a fer. I la cirera üel pastís son eixes "barquetes" dins del pol/esportiu que no haurien de ser alia. ,;Seran d un regidor...?

P. N. DE L'ALBUFERA

I

Cada vegada que fií ha temporal la sorra inradeà les instalacions deportives

o obstant això, a aquest Pla d'Ordenació, que estava finançat principalment pel Govern central, se li van quedar pendents dues actuacions importants, per la negligència intencionada o dit d'una altra manera per l'obstrucció permanent al projecte per part de l'Ajuntament de València, que malgrat ser propietari dels terrenys, no va aportar cap ajuda.

Efectivament, des d'un principi l'Ajuntament presidit per Rita Barberà es va negar rotundament a fer desaparèixer el Càmping Municipal i a traslladar les instal·lacions esportives del Saler (camp de futbol, camp d'hoquei i altres pistes esportives). Afortunadament amb el pas dels anys el Càmping Municipal es va poder tancar, encara que no fóra per criteris mediambientals, sinó més prompte pel balafiament que suposava per a les arques municipals mantindré "una segona residència" per a poc més d'un centenar de privilegiats.

Però el cas del Poliesportiu segueix ací, després de dotze anys de govern municipal de Rita Barberà, que ha sigut incapaç de buscar una altra ubicació en terrenys municipals i deixar que les dunes i la vegetació tornen a créixer en aquest espai, que suposaria tornar al parc més de 40.000 m2.

Fa alguns anys, inclús es van presentar esbossos de com quedarien els terrenys esportius al sector urbanitzable Ademús a l'Avinguda de les Corts Valencianes, on pareixia hi havia un acord verbal amb la Generalitat per a què subvencionarà aquest trasllat d'instal·lacions.

I ara, l'Ajuntament canvia d'opinió i ha adjudicat obres per valor de 600.000 euros

per remodelar totalment una d'aquestes instal·lacions provisionals, el camp d'hoquei herba.

Respecte d'això li hem recordat a l'Alcaldessa que: 1.- El Poliesportiu del Saler està fora d'ordenació en el Pla General d'Ordenació Urbana de València, en idèntica situació que el Parador i el Camp de Golf. Açò significa que, tal com li han dit els tècnics en els informes sobre el Parador, no es poden realitzar obres que suposen allargar la vida útil de les instal·lacions. Aquesta potser és la

"Després de dotze anys de govern municipal de Rita Barberà, que ha sigut incapaç de buscar una altra ubicació en terrenys municipals i deixar que les dunes i la vegetació tornen a créixer en aquest espai, que suposaria tornar al parc més de 40.000 m2"

raó per la qual l'Alcaldessa ha adjudicat les obres sense informes tècnics, la qual cosa òbviament ja suposa la nul·litat de les actuacions i es podran exigir responsabilitats als seus autors.

2.- Ni el Pla Rector d'Usos i Gestió (PRUG) redactat per la Generalitat, s'ha atrevit a modificar la qualificació del poliesportiu, i el manté com a sòl d'especial protecció, sòl a regenerar.

3.- Segurament la Unió Europea no entendrà res, quan cansats d'aprovar projectes LIFE i altres per subvencionar actuacions mediambientals, de regeneració de dunes, etc, s'adonen que és impossible concloure aquesta regeneració perquè les administracions valencianes boicotegen permanentment la regeneració del parc amb projectes absurds i propis d'altres èpoques desenvolupistes i de temps de cacics.

4.- Que l'Ajuntament va aprovar en 1991 un Pla Director d'Infraestructures Esportives que assumeix la desaparició d'aquestes instal·lacions i per això es plantejen infraestructures esportives en aquells terrenys que el PGOU permet. Tanmateix, l'Alcaldessa s'estima més invertir 600.000 euros en unes instal·lacions que abans o després hauran de desaparèixer. Un balafiament propi de qui no ha de pagar de la seua butxaca aquest desvergonyiment. | Per això hem sol·licitat la paralització i del projecte, altrament realitzarem les 1 actuacions judicials necessàries per evitar la " vulneració de la normativa administrativa i de contractació. A més, respecte la normativa mediambiental entenem que podríem estar davant d'un possible delicte ecològic, Comissió de Territori

DRET AMBIENTAL

"Plets tingues, encara que els guanyes En la Vila de Madrid,a vint-i-cinc de setembre de dos mil tres (transcripció literal), la Sala Segona Penal del Tribunal Suprem ha dictat una Sentència que, per als ecologistes, és una bona notícia. En ella es condemna a l'alcalde de Xeresa, a qui va absoldre l'Audiència Provincial de València, per un delicte de prevaricació mediambiental (l'autoritat o funcionari públic que, coneixedor de la seua injustícia, dictarà una resolució arbitrària en matèria administrativa....) i per un delicte contra el medi ambient (el que, contra les lleis protectores del medi ambient provoque o realitze (actuacions) l'equilibri dels sistemes naturals).

u

que puguen perjudicar greument

I

DRET AMBIENTAL

Sr. Alcalde li ha caigut aquest marró (argot carcelari: condemna) per dedicarse a autoritzar el cobriment de la marjal de Xeresa, qualificada com a sòl no urbanitzable protegit però no inclosa en el Catàleg de Zones Humides, pretendre la posterior requalificació a sòl urbanitzable (rebutjada per la Conselleria de Medi Ambient) i provocar un considerable deteriorament de la marjal.

Per què és una bona notícia?

Torejar amb l'Administració des de la posició de ciutadans permet constatar que encara persisteix un notable dèficit democràtic en les regles del joc. Les lleis mantenen les anomenades prerrogatives de l'administració davant la societat; els procediments poden fer-se opacs, retorçuts, lents; la primacia de les formes per damunt dels continguts permet donar aparença de rigor on en manca i ocultar interessos i favoritismes il·legals; el silenci i la seguretat que el temps sempre juga al seu favor, són encara característiques de l'actuació administrativa, armes a disposició del governant per a ser utilitzades quan convinga. I ho són.

En situacions de conflicte, l'absència de diàleg condueix el ciutadà a la renúncia per esgotament o als Tribunals, on les expectatives tampoc són optimistes per uns altres motius.

Només per això, un pronunciament favorable del Tribunal Suprem, de contingut mediambiental, és una gran notícia, encara que siga tan poca cosa. Al tractar-se d'un assumpte penal, on la

Sentència parla de privació de llibertat, d'inhabilitació, de responsabilitat patrimonial, els que es veuen reflectits en ella comencen a preocupar-se. Com li haurà caigut a l'exalcalde de Pego, el comportament del qual no només coincideix sinó que excedeix els abusos del seu col·lega i veí? Què pensarà la Corporació de Castelló, davant de l'eventualitat d'una denúncia per la seua agressió al Quadro de Santiago?. I l'Ajuntament de la Vall de Gallinera?.

Etcètera, etcètera,... Encara gràcies.

La Sentència pot convertir-se en un instrument molt eficaç per a la defensa del medi ambient, en general, i de les zones humides del País Valencià, en particular. Per aquestes raons: 1.- El Tribunal dóna per establert que l'Alcalde sabia el que feia per quant la cultura de les zones humides és una senya d'identitat secular del litoral del País Valencià, respecte a la què no es pot al·legar ignorància per qui es troba immers en la mateixa. Menys encara per qui ostenta responsabilitats públiques, obligat a apreciar i respectar tal senya d'identitat.

2.- El Tribunal fa seu el criteri antiformalista, ja admès per la jurisdicció contenciosa i administrativa (la novetat radica en que es tracta de la jurisdicció penal, molt més restrictiva, per imperatiu de la garantia de la presumpció d'innocència, a l'hora de fer interpretacions dels fets que perjudiquen el presumpte culpable), segons el qual les zones humides

ho són per la seua pròpia naturalesa, sense necessitat de ser declarades com a tals per l'administració. D'ací que la seua protecció siga obligatòria encara que no tinguen una norma específica de protecció.

3 . - Per reforçar la seua posició el Tribunal recorre a tot el bagatge de principis generals de contingut favorable a la protecció del medi ambient, des de la Constitució i les normes ambientals de la Unió Europea a les declaracions genèriques a favor del medi ambient tan habituals en la legislació estatal i autonòmica com ignorades per les administracions públiques en la seua aplicació. D'aquesta m a n e r a , el T r i b u n a l t r a c t a de contextualitzar el sentit de la seua decisió condemnatòria, a falta d'una norma explícita en la qual recolzar-se. El Tribunal interpreta la norma segons el context sociocultural, la qual cosa és una sorpresa agradable.

4.- La individualització dels delictes de prevaricació mediambiental i contra el medi ambient, és difícil d'explicar sense caure en tecnicismes. No obstant això, obri un front de gran interès per frenar la incontinència autorizatoria de funcionaris 1 i autoritats. i Si, com pareix, la maledicció "plets tingues, encara que els guanyes" ha caigut sobre la protecció del medi ambient, posats a tindré plets, millor guanyar-los, i aquesta sentència pot contribuir-hi. Antonio Goytre

la Vall de Gallinera de l'especulació ora comença a estendre's cap a l'interior. Ara li ha tocat a la Vall de la Gallinera, on pretenen urbanitzar una muntanya pública, La Solana, que la Generalitat (a instància de la Conselleria que dirigeix Blasco) ha tingut el desvergonyiment de descatalogar, és a dir, desprotegir.

[TERRITORI!

C n defensa de la Vall de Gallinera s'han alçat veus conegudes: el premi nacional de poesia Francisco Brines, el director de cine Marc Recha (que va rodar a la Vall "L'arbre de les cireres"), el director de la Tate Gallery londinenca Vicent Todolí i molta altra gent que aprecia tant la calitat d'aquests paisatges com la integritat del territori i que prefereix viure als nuclis rurals tradicionals de la Vall, perfectament harmonitzats i equilibrats amb el seu entorn, abans que en una altra horrorosa urbanització de les que patim en aquest País. Com diu Adrià Girbés Masia; "són autèntics especialistes en detectar bellesa, i això els dona una especial autoritat quan mostren el seu desacord davant la urbanització destarifada i lletja que ja pateixen aquesta i altres zones." (Levante, EMV 21/09/03) Acció Ecologista-Agró per la seua banda ha presentat diversos recursos i denúncies contra les actuacions de les

distintes administracions, ressenyades en el Quadre I, que pretenen fer possible que La Solana (un espai valuós des d'un punt de vista naturalístic i qualificat com a Muntanya d'Utilitat Pública) puga ser urbanitzada. El Reglament de la Llei Forestal Valenciana estableix, que el Govern valencià declararà d'utilitat pública les muntanyes públiques del País Valencià que hagen de ser conservades i millorades per la seua transcendència hidrològica i forestal o per les seues funcions ecològiques o socials. La muntanya de La Solana té aquestes característiques: es troba situada en l'àrea de recarrega d'un important aqüífer i les seues funcions ecològiques han sigut reconegudes mitjançant la seua inclusió en un LIC (Lloc d'Interès Comunitari). Els nostres recursos estan basats fonamentalment en els aspectes que resumim a continuació. Paula de Felipe

1.- LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT MUNICIPAL DE LA VALL DE LA GALLINERA I EL SEU ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL (EIA)

(b) Aproximadament la meitat del terme municipal ha estat inclòs en dos Llocs d'Interés Comunitari -Serres de la Safor i nord de les comarques d'Alacant i Serres de la Marina- d'acord amb la Directiva d'Hàbitats per a formar part de la Xarxa Natura 2000. (c) El Projecte de Pla General d'Ordenació Forestal Valencià, presentat al juliol passat per la Conselleria de Medi Ambient, qualifica l'àrea amb el màxim nivell de Qualitat Ambiental i amb el màxim nivell de Qualitat del Paisatge. (d) Al novembre del 2000 la Conselleria de Medi Ambient va declarar com microreserva vegetal, sota la denominació Tossals del Xap, 4.456 Ha. del terme municipal de la Vall de Gallinera.

Mireu el Quadre III.

Les Normes Subsidiàries de la Vall de Gallinera és el document que planifica els usos que poden establir-se en el territori de la Vall, on poden establir-se i en quines condicions. Aquest document inclou un Estudi d'Impacte Ambiental (*) que considerem inacceptable per la seua falta de rigor.

• L'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) afirma que N O han sigut apreciades singularitats d'excessiu valor des del punt de vista del medi natural a la Vall de Gallinera, si s'exceptua el valor intrínsec paisatgístic de determinats entorns del mateix. No obstant això, la veritat és que: (a) al terme municipal de la Vall de Gallinera es troben, entre moltes altres, les espècies d'aus nidificants que es relacionen en el Quadre II.

(*) Redactat per EVREN, datat al Febrer de 1991 i signat per Manuel Nieto Salvatierra, dr. ciències geològiques; A. Suau Barceló, dr. enginyer forestal: J. Obartí Segarra, geòleg; Jaime Gómez Hernéndez, dr. enginyer de camins; L. Freire Oleas, enginyer de camins; F. Mut Oltra, arquitecte; J. Gumbau Bellmunt, geòleg; M. Planelles Gomis, biòleg; C. Antolín, edafòloga; R. Pérez Badia, botànica.

QUADRE I RELACIÓ D'ACTUACIONS PER A LA URGANITZACIÓ DE LA MUNTANYA D'UTILITAT PÚBLICA LA SOLANA A LA VALL DE LA GALLINERA: 1.- L'Ajuntament de la Vall de la Gallinera aprova provisionalment les Normes Subsidiàries de Planejament Municipal. Es declaren com Aptes per urbanitzar 524.475 m2 de la Muntanya d'Utilitat Pública La Solana. 1991 2.- El Director de l'Agència del Medi Ambient dicta Declaració d'Impacte Ambiental favorable. 5 d'agost de 1991.

La Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports aprova definitivament les Normes Subsidiàries de Planejament Municipal. 31 d'octubre de1991.

3.- El Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària, va adoptar per unanimitat dels assistents (quòrum de la majoria absoluta legal dels membres de la Corporació) l'acord d'alienar per mitjà de subhasta 385.713 m2 de

la muntanya La Solana dividint-los en 9 lots. 27 de març del 2001.

4.- L'acord de vendre: L'Ajuntament, en sessió plenària extraordinària, va adoptar en votació ordinària, per unanimitat dels assistents, adjudicar a l'empresa Xaló Consult S.L. els 9 lots per un total de 77.142.400 pessetes. 26 d'abril del 2001.

5.- Decret de descatalogació: El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica el Decret 192/2003, d ' l i de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica el Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública de la Província d'Alacant, amb l'exclusió de 38,7513 Ha. de la muntanya anomenada La Solana, número 52 del Catàleg i pertanyent a l'Ajuntament de la Vall de GALLINERA.17 de juliol del 2003.

17

• TERRITORI!

QUADRE

II .

ESPÈCIES CATALOGADES COM SENSIBLES A L'ALTERACIÓ DE L'HÀBITAT: - Àguila de panxa blanca o cuabarrada (Hieraetus fasciatus)

ESPÈCIES CATALOGADES COM VULNERABLES: - kgUÚa Re\a\ 0 daurada (Aquilachrysaetos) - Fa\CÓ Pelegrí (Falco peregrinus) - Brúfol o Gran Duc (Bubobubo)

•

LLISTA D'ESPÈCIES D'AUS NIDIFICANTS PROTEGIDES: - Xoriguer 0 Soliguer (Falco tinnunculus) - MuSSOl (Athene noctua) - Bagaleu o Gamarús (strixaiuco) -

Cucut (Cuculus canorus) Fa I CÍa (Apus apus) Falcia de panxa blanca (Apusmeiba) AbeUerol (Merops apiaster)

-

Palput (Upupaepops) Formiguer 0 ColItort (Jynx forquilla) Picacarrasques o Picot Verd (PÍCUS viridis) Cogullada (Galerida cristata) Cogujada Fosca (Galerida theklae)

- Roquer 0 Roquerol (Ptyonoprogne rupesths) - Oroneta (Hirundo rústica) - Oroneta cuablanca (Deiíchon urbica) - Cueta Blanca o Gafarda (Motaciïia alba) - Capsot (Lanius senator) - BotXÍ (Lanius excubitor) - Cargolet 0 CaragOlet (Troglodytes troglodytes) - Xitxarra de canyar o Boscarla (Acmcephaius scirpaceus) - Bosquetà vulgar (Mppoiaispoiygiotta) - Busquereta (Tallareta o Tallarol) cuallarga (SyMa undata) - Busquereta trencamates (Syívià conspiceiiata) - Busquereta de garriga (SyMa cantuians) - Busquereta capnegre o Carbonera (SyMa meianocephaia) -

Busquereta de casquet (SyMaatricapiïia) Mosquiter pàl·lid (Philloscopus bonelli) Papamosques gris (Muscicapa striata) Bitxac comú o Cagamànecs (Saxicoia torquata)

- CÒlbit (O CÒlit) terrer 0 rOS (Oenanthe hispànica) - CÒ\b\t negre (Oenanthe leucura) - Merla blava (Monticoia soiitarius) . ...••• - Rossinyol (Luscinia megarhynchos) - Mallerenga cuallarga (Aegithaioscaudatus) - Mallerenga emplomada o de cresta (Pams cristatus) - Primavera o Mallerenga xicoteta (Parusater) - Mallerenga carbonera (Pamsmajor) - RaspïneU (Certhia brachydactyla) - GratapalleS 0 Sit grOC (Emberiza cirlus) - Sit Negre (Emberiza eia) - Gralla de bec roig (Pyrrhocoraxpyrrhocorax) - Oriol (Oriolus oríolus)

• L'EIA també diu: "Pel que fa al patrimoni sociocultural, sí ens cal reconèixer un apreciable valor de les restes arqueològiques disperses pel terme municipal entre les que ressalten l'abundància de jaciments corresponents a l'Edat de Bronze (1800-500 a.c).

En l'Època Islàmica la Vall oferia un sistema de fortificacions d'altura: els Castells de Gallinera i Alcalà, la Talaia de la Penya Foradada...Es fa necessària una menció especial a les abundants i interessants mostres d'art rupestre allí existents i ubicades preferentment als recers dels barrancs de la Serra de la Solana.

Ací es localitzen dotze recers amb pintures dels estils esquemàtics, "Uevantí" i macroesquemàtic, entre els nuclis de la Carrotja i Benirrama....i al recer Vlé. trobem algunes de les escasses mostres de dibuixos zoomorfs d'estil esquemàtic amb un ídol unitriangular de gran interès."

"La cultura ibèrica també posseeix exponents a la Vall de Gallinera, amb el poblat ibèric de Xarpolar, que domina l'accés occidental a la Vall. Es coneix a més, un segon poblat suprajacent a un altre datat en l'Edat de Bronze, al Castellonet d'Alpatró."

Aquestes manifestacions de l'Estudi d'Impacte Ambiental no van tindré el més mínim reflex posterior sobre la decisió d'ubicar el Sòl Apte per Urbanitzar (SAU) que ens ocupa. De fet els tres barrancs afectats pel SAU -Barranc de la Cova de Jeroni, Barranc dels Coloms i Barranc del Grau- tenen recers amb pintures rupestres.

•L'Estudi d'Impacte Ambiental decreta que "El SAU situat entre La Carrotja i Benissivà està ocupat per matoll calcari, algun pi dispers i un xicotet nucli de cultius de secà. No presenta especial interès botànic, ni tampoc faunístic."

Així oblida mencionar que la zona havia patit un incendi forestal i, per tant, ens trobem amb una garriga, una etapa serial en la successió secundària cap a la comunitat clímax. El valor ecològic i ambiental d'aquestes formacions vegetals ha estat àmpliament reconegut en moltes i diverses publicacions científiques. Es relacionen en el Quadre IV algunes espècies de la flora present a la zona.

•Hi ha una altra pecularietat de l'EIA en el capítol d'Identificació d'impactes on en l'apartat faunístic afirma que: "El contingent de rapaces, tant diürnes com nocturnes que utilitzen en gran manera els penyals i farellons, així com els barrancs dels Sòls No Urbanitzables de Protecció Paisatgística i Forestal ha de ser contemplat a l'hora de planejar les actuacions."

"Al SAU situat entre La Carrotja i Benissivà és important indicar que en algun dels barrancs adjacents és probable la nidificació del brúfol (també conegut com gran duc) que podria vore's afectat pels futurs usos del medi."

Noteu la incoherència entre els dos paràgrafs. D'una banda se'ns vol fer creure que les rapaces són capaces de distingir territoris en funció de la seua classificació urbanística (no estem parlant de terrenys urbanitzats i no urbanitzats) i d'altra banda se'ns indica la probable nidificació del brúfol sense que aquest fet tinga cap conseqüència a l'hora de determinar els sòls urbanitzables.

• TERRITORI]

Q U A D R E I I I : MICRORESERVA VEGETAL LLOMES DE XAP LES UNITATS DE VEGETACIÓ PRIORITÀRIESSÓN: -Pendents rocosos calcícoles amb vegetació casmofftica •Hippocrepido valentinae-Scabiosetum saxatilis •Saxifragetum cossonianae -Zones subestépiquess de gramínies y anuals del Thero-Brachypodietea • Teucrio-Brachypodietum retusi

LES ESPÈCIES PRIORITÀRIES SÓN: -Arenaria Valentina -Lathyrus tremolsianus -Centaurea segariensis -Teucrium flavum subsp. glaucum Arenaria Valentina, està considerada com un endemisme quasi exclusiu valencià o d'àrea molt restringida. Lathyrus tremolsianus i Centaurea segariensis són endemismes exclusius valencians.

• Respecte a les muntanyes, l'EIA adverteix que és necessari sol·licitar l'informe de la Conselleria d'Agricultura i Pesca (Servei Forestal) sobre les presents Normes Subsidiàries, informe preceptiu segons l'article 28é. de la Llei de Muntanyes de 8 de juny de 1957, i pel que fa a les següents muntanyes públiques: "La Solana, núm. 52 del Catàleg A-3001 de l'Elenc, de superfície 2.663 Ha., amb límit nord, província de València; Est, terme municipal d'Adsubia i Oest, terme municipal de Lorxa, afectat pel S.N.U. d'habitatge unifamiliar aïllat."

Un enginyer forestal de gran experiència com Suau Barceló oblida assenyalar el límit Sud de la Muntanya d'Utilitat Pública La Solana i, curiosament, indica la necessitat de demanar informe preceptiu amb relació a la vivenda unifamiliar aïllada i no ho fa precisament amb la part de la muntanya que resulta afectada per la classificació de Sòl Apte per Urbanitzar (SAU).

En definitiva ens trobem amb un estudi d'impacte ambiental amb una falta de rigor preocupant que incompleix la Llei 2/1989 d'Impacte Ambiental i el seu reglament al no haver inclòs, referint-se al sòl apte per urbanitzar, un examen de les alternatives tècnicament viables i la justificació de la solució adoptada, així com tampoc inclou un estudi comparatiu de la situació ambiental actual i futura, amb i sense l'actuació derivada del projecte objecte de l'avaluació, per cada alternativa examinada.

•Les Normes Subsidiàries classifiquen com a Sòl Apte Per Urbanitzar 524.475 m2 de la muntanya de La Solana, número

QUADRE IV ALGUNAS ESPÈCIES VEGETALS PRESENTS A LA ZONA - Aphyllantes monspeliensis - Asphodelus cerasiferus - Brachypodium retusum - Cistus albidus - Cistus monspeliensis - Corts monspeliensis - Chamaerops humilis - Daphne gnidium - Eriça multiflora - Hypericum ericoides - Juniperus oxycedrus - Juniperus phoenicea - Helianthemum sp.

- Pinus halepensis - Pistacia lentiscus - Pistacia terebinthus - Quercus coccifera - Quercus rotundifolia - Rhamnus alaternus - Rhamnus lyciodes - Rossa longifolia - Sedum sp.

- Smilax aspera - Teucrium sp.

- Thapsia villosa - Thymus vulgaris - Ulex parviflorus

-*

• TERRITORI!

52 del Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública de la "província" d'Alacant el que constitueix una flagrant violació de la Llei de Muntanyes, que ja en el seu preàmbul advertia: "Mereix singular atenció tot allò que concerneix a la ferma defensa de la propietat forestal pública, la que salvada essencialment de l'abast de les lleis desamortitzadores, en les seues més importants masses, ha sofert, no obstant això, al córrer dels temps, forts atacs i segregacions que van realitzar sagaços i llogrers, manejant-se hàbilment en la complexitat i els amagatalls de disposicions, preceptes i procediments de vegades interferents i no sempre ben diferenciats en les jurisdiccions administrativa i judicial.'

•L'article 2n. de la Llei de Muntanyes estableix: "Les muntanyes incloses en el Catàleg només podran ser alienats per mitjà de Llei, excepte en els casos en què ho autoritzen la present o altres lleis especials i els d'expropiació forçosa per obres i treballs d'interés general en els quals prevalga la utilitat pública de les muntanyes afectades. La indicada preferència se substanciarà en expedient separat el qual serà informat pel Ministeri d'Agricultura."

Per si hi haguera algun dubte, poden consultar-se els articles 24é., 25é., 29é. i 30é. del Decret 485/1962, de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de Muntanyes.

2- LA DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL Tot pareix indicar que la Declaració d'Impacte Ambiental, favorable (dictat el 5 d'agost de 1991 pel Director de l'Agència del Medi Ambient), es va dictar sense esperar a rebre els informes preceptius, atès que en ella no hi ha la més mínima referència.

La Conselleria de Medi Ambient (ara Territori i Vivenda) haurà d'explicar si l'informe forestal -recordem, informe previ i preceptiuva arribar abans i va ser deliberadament ignorat o va arribar després i va ser deliberadament arxivat o no ha arribat encara.

En tot cas caldrà esbrinar el perquè i adoptar les conseqüents mesures.

20

3- L'ACORD D'ALIENAR UNA PARCEL·LA DE LA MUNTANYA D'UTILITAT PÚBLICA El 27 de març del 2001 el Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària, va adoptar el següent acord: "Examinat l'expedient incoat per a l'alienació d'un tros de terra situat en aquest terme municipal, paratge denominat "La Solana", polígon 3, porció parcel·la 1 del cadastre de rústica, d'extensió 385.713 m2 i que es divideix en lots que es descriuen en l'informe tècnic, atès que aquests béns tenen la consideració de patrimonials, vistes les disposicions legals d'aplicació, l'informe favorable de Secretaria i Intervenció i el Plec de condicions redactat a l'efecte, la Corporació per unanimitat dels assistents (quòrum de la majoria absoluta legal dels membres de la Corporació) va acordar: Primer.- Alienar per mitjà de subhasta els següents béns patrimonials: Tros de terra situat en aquest terme municipal, paratge anomenat "La Solana",..., d'extensió 385.713 m2 i que fita al Nord amb part de la finca propietat municipal de la que se segrega, al Sud amb el Barranc de la Vall de la Gallinera i a l'Est i l'Oest amb part de la finca propietat municipal de la que se segrega, i que es divideix..."

"fs necessari aclarir moltes coses, i entre elles, la intervenció de les diferents administracions -inclosa la forestal-. L'absència d'aclariments ens conduirà, inevitablement, a pensar que en compte d'una cadena d'errors ens trobem davant d'una cadena de prevaricacions i corrupcions'

,;Per què relacionarem aquesta Acta amb allò dels sagaços i llogrers que es manegen hàbilment en la complexitat i amagatalls de disposicions, preceptes i procediments a vegades interferents i no sempre ben diferenciats en les jurisdiccions administrativa i judicial per a apropiar-se de la propietat forestal pública?. És necessari aclarir si l'òrgan competent de la Generalitat Valenciana va donar el vist-i-plau a aquest acord.

U- L'ACORD DE VENDRE UNA PARCEL·LA DE MUNTANYA D'UTILITAT PÚBLICA El 26 d'abril del 2001 l'Ajuntament, en sessió plenària extraordinària, va adoptar el següent acord: "Celebrada la licitació el dia 23 d'abril i examinada la proposta d'alienació dels lots Al, A2, A3, Bl, B2, B3, C l , C2, C3 del paratge anomenat La Solana que fa la Mesa a favor de l'empresa Xaló Consult S.L., conforme a l'acta alçada a l'efecte, i trobada conforme, en harmonia amb la mateixa." És a dir, es van vendre els 385.713 m2 de Muntanya d'Utilitat Pública a La Vall de GALLINERA, a la Marina Alta, per un total de 77.142.400 pessetes, a raó de 200 pessetes el metre quadrat. És necessari aclarir moltes coses, i entre elles, la intervenció de les diferents administracions -inclosa la forestal-. L'absència d'aclariments ens conduirà, inevitablement, a pensar que en compte d'una cadena d'errors ens trobem davant d'una cadena de prevaricacions i corrupcions.

5-EL DECRET DE DESCATALOGACIÓ • El 17 de juliol del 2003 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica el Decret 192/2003, d'l 1 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica el Catàleg de Muntanyes

• TERRITORI!

d'Utilitat Pública de la Província d'Alacant, amb l'exclusió de 38,5713 Ha. de la muntanya anomenada La Solana, número 52 del dit Catàleg i pertanyent a l'Ajuntament de la Vall de GALLINERA. Reproduïm a continuació el text del Recurs de Reposició que vam presentar el passat 14 d'agost: "El Decret 129/2003 exclou part de la parcel·la 1, del polígon 3 del cadastre de rústica de la muntanya La Solana, número 52 del Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública de la província d'Alacant."

Tal exclusió s'intenta justificar perquè "les Normes Subsidiàries de Planejament Municipal de la Vall de Gallinera aprovades per la Comissió d'Urbanisme en sessió de 31 d'octubre de 1991 classifiquen la parcel·la (...) com a sòl apte per urbanitzar.'

I això es decreta, segons es diu, "de conformitat amb el que disposa l'article 31.1 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i l'article 3.1.a) de la dita Llei que estableix que no tindran consideració legal de terrenys forestals els sòls classificats legalment com a urbans o aptes per urbanitzar, des de l'aprovació definitiva del programa d'actuació urbanística."

•El Reglament de la Llei 3/1993 estableix en el seu article 31.1 que "l'exclusió d'una muntanya d'aquest Catàleg (Muntanyes d'Utilitat Pública) es realitzarà per decret del Govern valencià, previ expedient instruït per l'administració forestal, amb audiència a l'entitat propietària o a instància d'aquesta, en el que s'acredite que la muntanya no reuneix ja les condicions que van ser determinants de la seua inclusió."

Doncs bé, entenem que la descatalogació que ens ocupa vulnera el que disposa la Llei Forestal i el seu Reglament perquè:

21

• TERRITORI 1

(a) No s'ha aprovat cap programa d'actuació urbanística en la muntanya La Solana, al terme municipal de la Vall de GALLINERA, així doncs, d'acord amb l'article 3.1.a) de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, el sòl segueix mantenint la seua consideració legal de terreny forestal.

Cal assenyalar que el Ple de l'Ajuntament de 7 de gener de 1992 va aprovar com Annex a les Normes Urbanístiques un document titulat "Terminis per al desenvolupament del Sòl Apte per Urbanitzar en compliment de la Llei 8/90, de 25 de juliol"; document que diu: "Els propietaris afectats hauran de presentar per a la seua aprovació inicial per part de l'Ajuntament, el Pla Parcial que desenvolupe com apte per urbanitzar el sòl classificat (...) en el termini màxim de quatre anys des de l'aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries."

El termini assenyalat ha estat àmpliament superat sense que s'haja produït l'aprovació de cap Pla Parcial. Per tant, al quedar invalidada la premissa de l'aprovació definitiva del programa d'actuació urbanística, el decret resulta nul de ple dret. (b)- Com ja hem dit més amunt, el reglament de la Llei 3/1993 exigeix per a l'exclusió d'una muntanya del Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública, el que s'acredite que la muntanya no reuneix ja les condicions que van ser determinants de la seua inclusió.

Doncs bé, no pot demostrar-se (ni acreditar-se) respecte a l'àrea que ens ocupa, la pèrdua de les condicions que van determinar la seua inclusió. Ans al contrari, el temps transcorregut des de la seua catalogació no ha fet més que augmentar el seu valor en els aspectes hidrologics i forestals, ecològics i socials. Sense voler ser exhaustius assenyalarem: - Tota la muntanya La Solana, incloent-hi l'àrea que ens ocupa, és territori d'espècies tan valuoses i, per desgràcia, cada vegada més escasses com són l'àguila reial (o daurada), l'àguila de panxa blanca (o cuabarrada), el brúfol (o gran duc) i el falcó pelegrí.

- Tota la muntanya de La Solana, incloent-hi l'àrea que ens ocupa, és àrea de recarrega de l'aqüífer que abasteix la Marjal de Pego-Oliva, Parc Natural, Zona d'Especial Protecció per a les Aus d'acord amb la Directiva europea corresponent i Àrea Ramsar.

22 La Conselleria disposa de documents que demostren que la marjal rep cada vegada menys aigua de l'aqüífer, per tant no es pot permetre que continue la disminució de la seua superfície d'alimentació.

- L'àrea que es pretén descatalogar està grafiada a l'Estudi d'Impacte Ambiental de les Normes Subsidiàries com a Zona

'Toia la Solana... és territori d'especies valuoses i escasses... és àrea de recarrega de l'aqüífer que abasteix la Marjal de Pego-Oliva..."

amb elevada vulnerabilitat dels aqüífers.

Els requisits exigits per l'article 31.1 del Decret 98/95 (Reglament de la Llei 3/1993) no s'han complit al no haver acreditat que s'haja produït cap canvi en les característiques del terreny i formar aquest part d'una unitat inescindible; raons que assenyalen a l'absoluta arbitrarietat i il·legalitat de la descatalogació feta per l'acte impugnat. (c).- El Reglament de la Llei 3/1993 estableix en el seu article 4lé. que "El Consell Forestal informarà el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, així com els projectes de llei i de decret de la Generalitat Valenciana en matèria forestal. En aquest cas ens trobem que el decret impugnat, que clarament tracta sobre una matèria forestal, no ha estat informat pel Consell Forestal Considerem, per les raons explicades en el text, que tots i cada u dels actes referits són contraris a dret i, en la majoria dels casos, nuls de ple dret. En conseqüència hem demanat: - la derogació del decret 129/2003, d'l 1 de juliol, del Consell de la Generalitat - la revisió d'ofici per la Generalitat de les Normes Subsidiàries de Plantejament de la Vall de Gallinera perquè concorren causes de nul·litat - la revisió de tot el procés d'Avalució d'Impacte Ambiental de les Normes Subsidiàries Així doncs, hem exigit el restabliment de la legalitat i la depuració de les responsabilitats pertinents. Víctor Navarro Matheu

• ART D'OCELLS 1

Amb motiu del 30é aniversari de la mort de Pablo Neruda (que celebrem enguany) inaugurem una nova secció del Butlletí. S'anomena "Art d'ocells" i pretén ser un petit homenatge a aquest poeta enamorat de la natura.

En els pròxims números podreu trobar els poemes que va dedicar a les aus, trets del poemari Arte de pàjaros que fa poc ha reeditat l'editorial Lynx amb un excel·lent pròleg a càrrec dels naturalistes Josep del Hoyo i Jordi Sargantal. Ells ens parlen de la fascinació que Neruda experimentava cap als ocells, fascinació fàcil de reconèixer a qualsevol dels meravellosos poemes del llibre. Neruda utilitza la seua habitual sencillesa per , amb dues "simples" pincellades, aconseguir que siguem capaços d'imaginar clarament cada u dels ocells amb la seua manera de moure's. Al llarg del llibre trobem nombroses espècies de la seua Sudàmerica natal, així com uns poemes més generals com ara La migració o El vol. Com és evident, us recomanem que adquiriu un exemplar quan més prompte millor (fins i tot pot ser un regal molt bonic...). Mentre us deixem amb aquest aperitiu, per al qual hem elegit l'agró blanc (quin altre podria inaugurar la nova secció?). Gaudiu-lo. Paula de

Egretta alba egretta La neu immòbil té 2 cames llargues en la llacuna, la seda blanca té 1 cos de neu pescadora.

Per què es va quedar pensativa?

Per què sobre una sola pota espera un espòs nevat?

Dorm amb els ulls oberts?

Quan tanca els seus ulls blancs?

Per quins diables t'anomenes agró?

Egretta alba egretta La nieve inmóvil tiene 2 .pïernas largas en la laguna, la seda blanca tiene 1 cuef po de nieve pescadora.'

Por qué se quedo pensativa?

Por qúé sobre una sola pata espera un esposo nevado?.

Duerme con los ojos abiertos?

Cuàndo cierrasus ojos blancos?

23

Por qué diablos te llamas garza?

í ECONOMIA!

Per a l'Organització Mundial dpi Comerç (OMC)

ei mon.es.una mercaderia En 1947 es crea el GATT (Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç) amb la finalitat de l'eliminació progressiva dels impostos d'importació (aranzels) sobre productes manufacturats. Es van establir vuit rondes de negociacions, l'última de les quals va ser la Ronda Uruguai (1986-1993) que va acabar a Marraquesh i que en 1995 va donar lloc a l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Aquesta organització ha mantingut diverses reunions mundials com les de Seattle en 1999, Doha (Qatar) en 2001 o la de Cancún (Mèxic) en 2003. Aquestes dues últimes cimeres formen part de l'anomenat "cicle del desenvolupament" que conclourà el 2005 i en el que el tema central és l'agricultura.

Què és l'OMC i com funciona? És un organisme internacional, amb seu a G i n e b r a , e n c a r r e g a t de l'administració del comerç entre els estats i de la supervisió de les polítiques comercials dels països membres. Pretén establir un marc institucional comú per a les relacions comercials i la liberalització de tots els mercats. En l'actualitat està composta per 148 membres, que tenen l'obligació d'acceptar la totalitat dels acords comercials vigents.

A diferència del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, en els que el nombre de vots de cada país depèn de la quantitat de diners que aporta, en l'OMC tots els països membres tenen dret a un vot i a participar en totes les deliberacions i acords. En el seu màxim òrgan de govern, el Consell General, estan representats tots els països. A més, hi ha un òrgan de resolució de conflictes per a les disputes que sorgisquen entre els distints països i un comitè d'experts que elabora informes i dictàmens sobre les qüestions tècniques que es plantegen.

No obstant, sota aquest aparent funcionament democràtic i transparent s'amaga una realitat molt diferent. El Consell General està format per representants designats (no elegits democràticament) pels governs respectius i concentra en el seu si les funcions legislatives, executives i judicials. No sols

elabora els acords comercials, d'obligat compliment i amb qualitat de llei, sinó que vigila la seua execució i té capacitat per imposar sancions als països que es considere que vulneren alguna norma.

D'altra banda, en el comitè d'experts estan presents persones vinculades a les grans transnacionals amb interessos en els temes tractats per l'OMC. Per exemple, , en l'última Cimera de Cancún, al costat de les prop de 1000 ONG acreditades, tenien una presència activa 700 membres de lobbies industrials i agrícoles dels Estats Units i altres tants de la Unió Europea.

Encara que les decisions es prenen per consens, els acords vénen precedits per reunions informals reduïdes dels països més poderosos (sobretot, Estats Units, Unió Europea, Japó i Canadà) i de promeses o amenaces als països menys desenvolupats. A més, aquests últims es troben en inferioritat de condicions al no poder comptar amb àmplies delegacions i no poder accedir a informacions de qualitat, i són mínimes les seues possibilitats reals de prendre represàlies efectives contra els països poderosos que no compleixen els acords.

En definitiva, l'OMC actua per damunt dels governs i per tant dels ciutadans a qui aquests representen i suposa una pèrdua greu de la sobirania nacional a l'impedir als governs definir el seu propi model de desenvolupament i la

possibilitat d'implantar polítiques que milloren el benestar de la seua població.

D'altra banda, molts acords de l'OMC entren en contradicció amb altres organismes internacionals i acords vigents: Convenció per la Diversitat Biològica, Protocol de Bioseguretat, FAO, OIT o la Subcomissió per a la Protecció i Promoció dels Drets Humans de les Nacions Unides.

Acords Encara que els acords adoptats per l'OMC teòricament pretenen promoure un sistema de comerç obert i equitatiu que ajude als països a millorar les seues estructures econòmiques i elevar el seu nivell de vida, en la pràctica, des del seu naixement, els indicadors de benestar dels països més pobres s'han reduït progressivament, han augmentat els obstacles a les seues exportacions i cada vegada estan més pressionats a produir i importar el que els països rics els imposen.

L'objectiu real de l'OMC consisteix a eliminar totes les traves a l'accés de les multinacionals als mercats dels països més pobres i el desmantellament de les regulacions que impedisquen aquest "lliure intercanvi" comercial.

Entre els acords poden destacar-se, per la seua transcendència, els següents: 1. Acord sobre Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç

• ECONOMIA!

"Molts acords de l'OMC entren en contradicció amb altres organismes internacionals i acords vigents: Convenció per la Diversitat Biològica, Protocol de Bioseguretat, FAO, Oli o la Subcomissió per a la Protecció i Promoció dels Drets Humans de les Nacions Unides"

(ADPIC o TRIPs, en anglès). Pretén adaptar les normatives sobre propietat i n t e l · l e c t u a l d e l s p a ï s o s en desenvolupament als interessos comercials dels països desenvolupats i les transnacionals. L'argument emprat per a aquest acord és que la falta de drets de propietat intel·lectual en els països en desenvolupament constitueix una distorsió comercial per als països industrialitzats.

Aquest acord amplia la legislació anterior a altres temes com el material genètic, els medicaments o la biodiversitat (plantes i cultius). En la pràctica, permet que qualsevol cosa siga patentable. Entre altres coses, legalitza l'apropiació dels recursos biològics dels pobles indígenes i entra en contradicció amb el principi de precaució (com en el cas dels aliments transgènics) ja que un país no es pot negar a una importació per raons de seguretat si no ho demostra científicament, quedant el fabricant exempt de tal obligació.

2. Acord General sobre el Comerç de Serveis (AGCS o GATS en angles).

Abraça tots els serveis dels sectors relacionats amb el medi ambient, cultura, recursos naturals, aigua potable, salut, educació, seguretat social, transport, correus, energia, turisme i fins a 160 subsectors i activitats de serveis. Imposa límits a qualsevol mesura governamental que afecte al comerç de serveis ja siguen

mesures legislatives laborals, de protecció del medi ambient o dels consumidors o a qualsevol normativa que puga afectar l'accés lliure al mercat per part de proveïdors estrangers. Només s'alliberarien els serveis no comercials o que no entren en competència amb altres proveïdors de serveis.

El sector serveis és un bon pastís per a les grans empreses del sector ja que és el de major creixement en l'economia mundial. Per exemple, en 1996 els serveis mediambientals mundials van representar 453 milers de milions de dòlars i el 87 % estava en mans dels Estats Units, Unió Europea i Japó.

3. Acord sobre Agricultura (AOA).

Suposa la liberalització del comerç al sector agropecuari, permetent l'obertura dels mercats a la importació d'aliments, reducció de suports directes als agricultors i subsidis a l'exportació. Mentre que aquestes mesures intenten aplicar-se rígidament als països pobres, en els països rics aquest tipus d'ajudes aconsegueixen nivells escandalosos i no cessen d'augmentar. Per exemple, Estats Units va aprovar el passat any 40.000 milions de dòlars amb aquesta finalitat i, en general, els països més poderosos hi destinen 300.000 milions de dòlars anuals.

Aquestes mesures provoquen un abaratiment dels preus mundials i un

f ECONOMIA!

"L'OMC és la major ofensiva dels països industrialitzats i les transnacionals per imposar la liberalització total en tots els sectors de l'activitat humana"

augment de la inseguretat alimentària als països pobres que han de prioritzar l'agricultura d'exportació sobre la seua demanda interna i en desigualtat de condicions.

La Cimera de Cancún (Setembre del 2003) Aquesta Cimera, com la de Seattle, ha acabat en un rotund fracàs en el procés de liberalització del comerç mundial. A pesar dels desacords anteriors, Estats Units i la Unió Europea van arribar a aquesta Cimera amb un acord previ sobre el tema central, l'agricultura, però s'han trobat enfront d'ells a un grup de països, el G23, liderats per l'índia i Brasil, que han desbaratat els seus plans. Aquest grup s'ha oposat en bloc a la política actual de subvencions a l'agricultura i a l'exportació dels països rics i a la seua pretensió d'entrar en els seus mercats agrícoles. Ara només queda convèncer a aquests països per a la pròxima cimera o intentar establir acords unilaterals amb ells (ALÇA...).

Després de Cancún

26

L'OMC és la major ofensiva dels països industrialitzats i les transnacionals per imposar la liberalització total en tots els sectors de l'activitat humana. El comerç està d o m i n a t per unes p o q u e s transnacionals que concentren la majoria dels ingressos enfront de països cada vegada més pobres. Entre Estats Units, Unió Europea i Japó controlen el 77% del comerç mundial, el 95 % de les firmes transnacionals i efectuen el 7 1 % de totes les inversions.

No obstant això, l'OMC està trobant, sobretot en el camp de l'agricultura i l'alimentació, una forta

resistència per part d'alguns països pobres i una contestació popular, cada vegada més important, que està dificultant la seua política neoliberal. Els continus fracassos de les mesures neoliberals imposades per l'OMC, el FMI i el Banc Mundial en molts països en desenvolupament han aconseguit que grans sectors de la seua població i alguns governs s'estiguen enfrontant a les dites mesures.

Al seu torn, la població dels països més rics ha d'exigir als seus governs responsabilitats per participar en acords que no respecten els drets humans fonamentals ni la sobirania nacional.

L'OMC mai no podrà conduir a un desenvo-lupament just i solidari. Jandro de la Cueva Adreces a Internet * Prou OMC (): manifest i materials de la campanya, documentació sobre l'OMC i enllaços d'interés. (www.pangea.org/prou_omc/documents.htm) * Sodepaz [Informació sobre la Cimera de l'OMC en Cancún (www.sodepa2.org/cancun03/index.htm * Corrent Altern (Espacio Alternativo) (OMC Cancún] (www.espacioalternativo.org/espai/spipj * Xarxa mexicana d'acció enfront del lliure comerç: anàlisi sobi l'OMC, estructura, negociacions, declaracions i acords iwww.rmalc.org.mx/omc/omc1.htm]

La gestió del trànsit a València ha sigut qualificada freqüentment com "excel·lent": "la velocitat mitjana en la ciutat de València (és) comparativament alta i en conseqüència l'ús del vehicle privat segueix compensant l'usuari i a més això es produeix de manera creixent" (Institut de Robòtica, 1999). Més que excel·lent, nosaltres qualificaríem aquesta gestió d'excepcional.

La gestió del trànsit ha tingut una gran continuïtat. A pesar dels relleus de regidor i de partit en el poder, l'enginyer de trànsit ha romàs en el seu càrrec durant els últims 30 anys, fins el passat juny.

La Delegació de Trànsit ha acumulat moltes competències, que inclouen l'EMT i el disseny de la via pública (que no es fa en el departament d'urbanisme, la primera excepció de València).

L'entrada de vehicles pels quatre principals accessos a la ciutat s'ha incrementat en la darrera dècada un 36%. En la majoria de ciutats europees els esforços s'encaminen a contindré o reduir l'entrada de vehicles al nucli urbà, per reduir els impactes ambientals i la congestió (una altra excepció de València).

El mencionat enginyer de trànsit presumia que a València hi ha 1.000 encreuaments amb semàfors, enfront dels 1.400 de Barcelona, amb el doble de població o els 1.600 de Madrid, amb 5 vegades més

comercials. Encara sort que durant les Falles sí que es restringeix l'accés al centre i la vida segueix.

A València es prohibeix l'entrada als camions des de les 10 del matí a les 10 de la nit (per no molestar al trànsit). En les ciutats europees se'ls prohibeix circular a partir de les 10 de la nit, per no molestar el descans.

A finals del franquisme, la mobilització ciutadana va evitar el projecte de la "Autopista de Llevant" pel vell llit del Túria. Pacientment, s'han convertit en autovies les marginals del mateix, per on passen fins a 150.000 vehicles al dia. En teoria, les diverses rondes serveixen per evitar el trànsit pel centre.

L'Ajuntament de València va obligar a la Generalitat a construir la caixa per al túnel d'Àngel Guimerà, com a condició per autoritzar el Metro. A càrrec del pressup'ost del transport públic, es va construir una infraestructura per afavorir el trànsit privat pel mateix itinerari.

Tota una novetat.

L'Ajuntament de València, en canvi, ha realitzat una important inversió per informar als conductors "en temps real". Però no pareix molt rellevant saber que entre el Nou Centre i el Palau de Congressos (1,8 km), es tardarà 2 minuts a qualsevol hora del dia. O que en els

Trànsit urb

l'excepció de València

població (estrany privilegi). Si València és, segurament, la ciutat del món amb més semàfors per habitant, potser siga una de les últimes en arbres en els carrers. Així i tot, s'ha talat part de la Gran Via de Ferran el Catòlic, per habilitar un gir a l'esquerra, amb 7 carrils.

La regulació semafòrica afavoreix els cicles llargs per agilitzar el trànsit, a costa d'un excessiu temps d'espera per als vianants. A més, una nova excepció de València és el cada vegada més usat fraccionament de l'encreuament peatonal, per mitjà d'una illa central, per facilitar el gir a la dreta. En alguns casos s'elimina el pas de vianants, com en l'encreuament de Sant Vicent amb Periodista Azzatti. El cicle semafòric llarg perjudica també al transport públic, ja que, per efectuar aturades, no pot seguir 1' "ona verda". Als 10 anys de la inauguració del tramvia, aquest continua sense prioritat semafòrica, la qual cosa allarga el temps del viatge. Potser per això, la nova línia prevista a través del Nucli Antic, es planteja amb un car i complicat traçat subterrani. A Europa, el tramvia té prioritat semafòrica i va per la superfície.

L'aparcament il·legal o irregular s'ha convertit en habitual, en la calçada, en la vorera, en qualsevol solar, en els carrils bus-taxi, i en els passos per vianants. Amb molta freqüència, es forma un "carril doble filera" (notable invent de València).

El nostre Ajuntament no vol ni sentir parlar de mesures permanents de restricció d'accés al centre amb cotxe, com es fa en quasi totes les ciutats europees. Així, s'han anat consolidant itineraris de travessia per l'interior del nucli antic. L'entrada de vehicles es veu estimulada a l'haver-hi més carrers d'entrada que d'eixida. Moltes de les quals serveixen fonamentalment de carril d'accés a grans magatzems

pàrquings públics queden places lliures (com es pot aparcar en doble filera...). Les cameres instal·lades identifiquen les matrícules, però l'Ajuntament garanteix la privacitat dels conductors, encara que córreguen massa. En la resta d'Europa, s'utilitzen precisament per detectar excessos de velocitat i multar als infractors.

Les velocitats excessives s'han convertit en habituals i són l'origen de la gran majoria dels accidents (atropellaments, col·lisions, eixides de la calçada...). Entre 1994 i 2001, els accidents i les seues víctimes es van incrementar en un 45%. En els atropellaments, els morts i ferits greus suposen més de la mitat de les víctimes.

L'Ajuntament de València s'ha negat repetidament, malgrat haver sigut sol·licitat per diverses Associacions de Veïns, a situar en la calçada dispositius per calmar el trànsit ("Homes" o passos per vianants elevats...), mentre que a tot Europa els Governs publiquen manuals tècnics per al seu disseny.

I és que els successius regidors de trànsit han coincidit que l'Ajuntament no podia "obligar" l'usuari a renunciar a circular amb el seu automòbil. Aquest concepte de la "llibertat individual" ignora els costos que l'usuari del vehicle privat imposa als altres ciutadans i a la mateixa ciutat, i eludeix així el problema central afrontat per les polítiques de mobilitat de la majoria de les ciutats europees i nordamericanes. Es pretén moderar el trànsit, reduir la circulació d'automòbils, facilitar els desplaçaments a peu i amb bicicleta, prioritzar el transport públic, millorar la qualitat ambiental i urbana.

Com dèiem al principi, València és l'excepció.

V. Torres (Article aparegut al Levante-EMV de 12-X-03I

a < 5 27

ALLegacions d'Acció Ecoiogista-Agró al P.H.N. "...les autoritats maquinen sinistres passadissos entre el Xúquer i el Vinalopó i recolzen amb molta alegria confusos plans hidrologics amb la confiança de que ens toque una grOSSa d ' a i g Ü e S d e l ' E b r e . " U.V. Marqués, Levante, 25-VII-2000)

"Lo que Dios ha creado, el hombre no debería cambiarlo con estructuras faraónicas (...) en el problema del agua hay que respetar una Espana húmeda y otra seca. Este elemento n o d e b e s e r a l t e r a d o s u s t a n c i a l m e n t e p o r e l h o m b r e " jose Maria Aznar, Revista Ecologia, 1995]

(PHN)

^ H a llei que regula el Pla Hidrològic nacional La demanda d'alternatives i el dret a (PHN) resulta un autèntic enfilall de opinar sobre aquest Pla no són exigències mentides i despropòsits quan s'estudia morals (encara que també), si no que estan detingudament, a més d'incomplir allò que garantides per diverses normatives europees està establert per la legislació espanyola i que estableixen que quan un govern de la europea. No és només que no promoga un Unió elabora un Pla que tindrà grans aprofitament racional dels recursos ni una repercussions sobre el medi ambient, aquest nova cultura de l'aigua, és que a més es haurà de plantejar diverses alternatives, contradiu. El govern espanyol del Partit caldran estudis d'impacte ambiental per a Popular ens proposa una llei que no pensa cada una d'elles sufragats pel promotor i complir, sobre la qual no ens permet opinar tindrà un temps d'exposició en què s'aportarà i que en realitat és una basta excusa per portar tota aquesta informació al públic. a terme unes obres faraòniques, seguint la Ni com a públic en general ni com a seua filosofia de «ciment i rajola». No té en organització no governamental dedicada a la compte l'impacte mediambiental d'aquestes, protecció del medi ambient hem tingut, en ni els problemes que ocasionarà posteriorment tot el procés, oportunitat de plantejar o per fer desistiment de les seues funcions de recolzar alternatives diferents al transvasament governants-administradors dels nostres des de l'Ebre. No hem tingut oportunitat de recursos. defensar a través d'un procés d'Informació Pública una opció o escenari més interessant En primer lloc denunciem l'absència que partirà de la hipòtesi "transferència o d'alternatives i la impossibilitat de plantejar transvasaments entre conques, zero" opcions estratègiques diferents al transvasament de l'Ebre.

En segon lloc plantegem la incoherència de plantejar ara el projecte de La Llei del Pla Hidrològic Nacional estableix en el seu article 1 lé. que: Als efectes transferències sense haver-se desenvolupat altres possibilitats previstes en la pròpia que es preveuen a l'art. 43.1.b de la Llei d'Aigües, les úniques alternatives que han previst Llei del Pla Hidrològic Nacional. els Plans Hidrològics de conca i la solució dels Assegurar que la gestió del recursos és

sistemes amb els recursos potencials generats en el seu àmbit territorial, no complint-se, per tant, els supòsits previstos per la Llei del Pla Hidrològic Nacional per rebre transferències d'altres conques. * Per què s'assignen cabals a transferir des de l'Ebre a Sistemes d'explotació de la conca del Xúquer que no havien acreditat en el seu propi Pla Hidrològic dèficits estructurals?. Exigim una explicació respecte la pretensió de transferir cabals de l'Ebre al Sistema d'explotació del Xúquer al mateix temps que des d'aquest s'envien cabals al Vinalopó. Segons entenem, aquest supòsit incompleix allò que s'ha establert per la Llei del Pla Hidrològic Nacional.

En quart lloc apostem pels avantatges de la reutilització, ignorades pel PP Estimem que la possibilitat de reutilització real directa a partir d'estacions depuradores en territori valencià de la Conca Hidrogràfica del Xúquer podria arribar fàcilment a incrementar els recursos disponibles en l'horitzó 2008 en més de 270 Hm'/any respecte a la disponibilitat actual.

Segons el Ministeri de Medi Ambient, reclamem la consideració expressa d'aquestes xifres pel Pla Hidrològic Nacional i exigim

"La llei que regula el Pla Hidrològic nacional (PHN) resulta un autèntic enfilall de mení/des i despropòsits quan s'estudia detingudament, a més d'incomplir allò que està establert per la legislació espanyola i europea"

quals s'afronta en aquesta Llei, són les relatives a les transferències de recursos que es regulen en els articles següents.

Amb l'exemple del Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer vorem que s'estableix que les seues deficiències deu suplir-les el PHN, però no estableix cap opció concreta, per la qual cosa la reducció d'alternatives a una sola (transvasament) la fa directament la llei del PHN. Així doncs, entenem que el Pla Hidrològic Nacional, pel que fa a la conca del Xúquer, haguera d'haver estudiat i plantejat diverses alternatives, entre les quals cal citar: * Revisió de les demandes del Pla Hidrològic de Conca del Xúquer. * Possibilitats d'estalvi * Gestió de la demanda * Increment de la reutilització * Desenvolupament de la desalinització

òptima és l'objectiu bàsic abans d'adoptar aquelles mesures que són la solució última i més compromesa, i la pròpia Llei del Pla Hidrològic Nacional reconeix explícitament que no s'ha arribat a aquesta situació. Sense una gestió òptima del recurs l'eficàcia i eficiència dels transvasaments va a ser molt menor del que es pretén fer creure, i queda al descobert la seua condició de mesura conjuntural i oportunista. En aquestes condicions no es pot entrar a discutir l'impacte ambiental d'una decisió incoherent En tercer lloc plantegem les discrepàncies entre el PHN i el PHC del Xúquer * No havíem quedat -segons el Llibre Blanc de l'Aigua- que l'únic Pla incapaç d'atendre els seus propis nivelk de consum (...) és el Segura? Myh vol dir que el Pla del Xúquer no presenta un dèficit estructural.i que pot solucionar els seus problemes d'escassetat (dèficit conjuntural?) en algun dels seus

aquest nivell de reutilització amb caràcter previ a les possibles transferències externes.

En cinquè lloc denunciem l'ampliació del regadiu (en contra del que estableix el PHN) i el conseqüent augment de la demanda d'aigua.

La Llei del Pla Hidrològic Nacional en la seua exposició de motius diu: * Ha de subratlUr-se igualment h voluntat restrictiva de la present Llei en la regulació de les destinacions de les aigües transvasades, que no mai podran destinar-se a nous regadius ni ampliació dels existents ...

La Llei del Pla Hidrològic Nacional en < el seu Article 17é., Destinacions de les aigües ; transvasades, apartat 2 diu: < * No podran destinar-se les aigües 29 transvasades a la creació de nous regadius, ni a l'ampliació dels existents en les zones beneficiades per les transferències.

Durant els anys 1998, 1999 i 2000 la

IPHNJ

Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana va tramitar 145 expedients d'Avaluació i Estimació d'Impacte Ambiental referents a transformacions agrícoles: 58 resolts en 1998, 71 en 1999 i 16 en l'any 2000.

Després de la revisió dels expedients vam comprovar que s'havia autoritzat la transformació d'unes 500 hectàrees.

Mitjançant el treball de camp, en el que vam observar una gran quantitat de transformacions que no havien estat sotmeses al tràmit d'Avaluació o Estimació d'Impacte Ambiental, vam arribar a la conclusió que la superfície realment transformada, durant aquests tres anys, podia arribar a les 10.000 hectàrees. Així es construeixen els dèficits.

Entre aquestes transformacions no sotmeses al tràmit d'Avaluació o Estimació d'Impacte Ambiental vam incloure: - Les que haurien d'haver-ho fet d'acord a les exigències legals mencionades.

- Les que van rebre una Estimació d'Impacte Ambiental negativa i, a pesar d'això, es van executar.

- Les que no estan sotmeses a cap control legal. Cal dir que les transformacions de secà a regadiu d'extensió menor a 25 hectàrees poden fer-se -i de fet es fan moltes- amb absoluta llibertat.

2001. Doncs bé, durant l'any 2001 la de Medi Ambient haurà de demostrar, si pot, Conselleria de Medi Ambient ha resolt 42 que s'està portant una gestió racional i eficient expedients d'Avaluació i Estimació d'Impacte de l'aigua Ambiental referents a transformacions En setè lloc plantegem altres agrícoles i 26 en l'any 2002. incompliments de la Llei del Pla Hidrològic Nacional.

Les dades i arguments exposats en aquest apartat demostren un incompliment de la No pot plantejar-se el projecte de Llei del Pla Hidrològic Nacional. transferències sense prèviament aprovar el Atès que la immensa majoria de noves Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre. superfícies de regadiu s'abastixen d'aigües Res d'açò s'ha fet i, per exemple, els subterrànies per a l'aprofitament de la qual bombaments de l'aqüífer de La Manxa no hi ha hagut concessió administrativa i Oriental no paren de créixer sense control, donat el volum considerable que utilitzen, perjudicant seriosament al riu Xúquer i a cal concloure que en absolut es porta a terme l'Albufera de València. Segons SGOP els una bona gestió de l'aigua, qüestió que enllaça bombaments de l'aqüífer en 1994 suposaven amb l'apartat següent.

439 hm3 i han continuat els seu creixement de manera exagerada sense cap intervenció En sisè lloc denunciem que no de l'administració hidràulica. aconseguirem una bona gestió de l'aigua per aquest camí.

Amb caràcter previ al plantejament de transferències el Ministeri de Medi Ambient La Llei del Pla Hidrològic Nacional en hauria de complir amb la Llei. el seu Article 17é., Destinacions de les aigües Finalment volem expressar els nostres transvasades, diu: * 1. Les aigües transvasades gràcies a lesdubtes sobre la conveniència de fer un bescanvi entre les aigües de l'Ebre i les del transferències autoritzades conforme a l'article 13é. de la present llei, només podran utilitzar- Xúquer. se per : * Per què els municipis de la comarca a) Alimentar o complementar els sistemes valenciana de La Ribera han de renunciar als d'abastiment en alta existents, així com garantir seus drets històrics respecte les aigües del els usos actuals i futurs de l'abastiment urbà Xúquer, cedir-los, i a canvi rebre la promesa en les conques receptores, sempre que es porte ad'aigües de molta pitjor qualitat de l'Ebre?

"D'una altra manera: amb caràcter previ al plantejament de transferències elMinisteri de Medi Ambient haurà de demostrar, si pot, que s'està portant una gestió racional i eficient de l'aigua"

Si fem la consideració, tal com fa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, d'una assignació neta d'aigua per al cultiu de cítrics de 4.000 metres cúbics per hectàrea i any, 10.000 hectàrees transformades suposarien un increment de demanda neta de 40 hectòmetres cúbics, la qual cosa suposa més del 12% del que el Pla Hidrològic Nacional autoritza com a transferència màxima des de l'Ebre a l'àmbit territorial del Pla Hidrològic del Xúquer.

Reiterem la denúncia d'una situació * alarmant: l'increment sense control de les < demandes d'aigua per a nous regadius, a més 30 d'un important impacte paisatgístic, un considerable augment de l'erosió i una rellevant aportació de nitrats a uns aqüífers ja seriosament castigats.

Cal recordar que la llei del Pla Hidrològic Nacional és de 5 de juliol del

terme una gestió racional i eficient de l'aigua El Xúquer, sobretot aigües davall de En definitiva, sense dades oficials i sense Tous, i l'Albufera de València es configuren cap organisme públic que procure obtenir-les, com a grans perjudicats pel projecte, sense un 35 % de pèrdues és una estimació més que que l'Estudi d'Impacte Ambiental entre optimista. Si tenim en compte que les pèrdues seriosament en la seua consideració. en abastiments ben gestionats (Suïssa, Alemanya, Holanda,...) s'ubiquen en el5%, a Espanya es Podem concloure que la present pot recuperar un 30% de l'aigua perduda el proposta de Pla Hidrològic Nacional que representa, hagut compte el consum urbà, incompleix aspectes substancials del dret 1500 Hm\ espanyol i comunitari d'aigües,i en Com no s'està portant una gestió racional conseqüència SOL·LICITEM LA IMMEDIATA RETIRADA DEL PROJECTE DE i eficient de l'aigua, les aigües transvasades TRANSFERÈNCIES I EL SEU ESTUDI no podran utilitzar-se per alimentar o complementar eh sistemes d'abastiment en altaD'IMPACTE AMBIENTAL, i que es proceexistents, així com garantir els usos actuals i disca a l'elaboració d'un nou Pla Hidrològic futurs de l'abastiment urbà en les conques Nacional d'acord amb la normativa vigent en la matèria. Comissió de Territori receptores.

D'una altta manera: amb caràcter previ al plantejament de transferències el Ministeri

Un any després de l'enfonsament del Prestige el "chapapote" contínua arribant a les costes gallegues i cantàbriques. Cada dia a l'alba, deu o dotze platges apareixen tacades. Ningú no s'atreveix a pronosticar fins quan. D'altra banda, la seguretat marítima en Galícia segueix exactament igual que fa un any.